Psicologia comunitària i problemes socials

PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

PAC 2: Intervenció comunitària al barri de San Cristóbal

Pregunta 1

Els trastorns mentals són els problemes de salut que tenen un fort impacte social,
sanitari, econòmic i una important repercussió en la qualitat de vida de les persones
que els pateixen i les seves famílies.
A continuació, ens centrem en la població que viu el barri de “san Cristobal” de Madrid,
desenvolupant els problemes socials de la comunitat què poden repercutir en la salut
mental, tan de manera individual com social. 
El primer pas és entendre els contextos socials dels quals interaccionen els habitants
d’aquest barri, identificant així les seves necessitats i/o els recursos dels que disposen.
Per aquesta raó, ens permetrà potenciar el seu desenvolupament, obtenint una
transformació social i un menor impacte a la salut mental. 

Partim d’un barri amb diversos moments de transformació en la població, lligats

sempre a canvis demogràfics. Les últimes grans transformacions s’estan donant des
dels anys 90 amb la primera immigració estrangera. Actualment, és el barri de Madrid
on hi ha un major percentatge d’habitants nascuts fora d’Espanya, en concret
conforma el 45% de la població total. Els diferents indicadors de vulnerabilitat social i
urbana, com la taxa de l’atur, el percentatge de població analfabeta, sense estudis o
amb baix nivell, el deteriorament de l’habitatge i les seves carències, la taxa
d’immigració, i la renta disponible per cada llar, San Cristóbal de los Ángeles es
trobaria entre els barris denominats com a vulnerables (Aguilar et al, 2016).

S’observen diferents factors de risc, què s’han convertit en problemes socials, partint
de la perspectiva socioconstruccionista on s’entenen com a productes de
processos, de definició col·lectiva, produïts a partir de les relacions humanes on les
comprensions del problema se sedimenten culturalment (Balasch i Montenegro, 2012).

Un dels problemes socials més importants i que desenvolupa un impacte en la salut

mental és sens dubte la desocupació existent al barri de Sant Cristobal (un 19,4 al
gener 2016). Tal com s’evidencia, els sectors en els que s’organitza la comunitat, “els
professionals de salut observen un increment de problemes psicològics, emocionals i
físics derivats de la falta d’ocupació i la impossibilitat de pagar algun dels tractaments

1
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

prescrits”. El problema afecta a tota la comunitat i les conseqüències són la pèrdua del
poder adquisitiu i la pobresa del barri, generant ansietat, depressió, estrès entre
d’altres. En aquesta línia, la inseguretat i la impossibilitat de poder accedir a recursos
de primera necessitat, fa que les necessitats bàsiques com són els aliments i
medicaments no  cobertes. Tal i com afirma el model biopsicosocial, model derivat de
la teoria general de sistemes (TGS), la malaltia és una participació de factors biològics,
psicològics i socials així com ambientals i familiars (Jaques, 2019).

Així, amb les dades proporcionades, sobre la seva història, les infraestructures que
tenen, els aspectes sociodemogràfics i estadístics podem iniciar l’anàlisi de la realitat
sociocultural del barri: 

Baixa cohesió social: Donat l’alt percentatge de població migrant de diferents països
hi ha un xoc cultural que es pot veure per les diferents manifestacions dels mateixos
ciutadans/es com per exemple la creixent titularitat de comerços per homes
estrangers. Existeixen creences estereotipades i prejudicis sobre el comerç gestionat
per immigrants que també poden generar conflictes i que demostra una problemàtica
de baixa cohesió social.

Desigualtats socials i crisi econòmica: Les societats amb alts nivells de desigualtat
tendeixen a tenir un baix nivell de cohesió social (Hsieh and Pugh 1993),  Com veiem
a la monografia del barri, hi ha un cert aïllament físic amb la ciutat i el districte, que fa
més notori aquestes desigualtats socials i que a la vegada les promou. Això, juntament
amb les diferents crisis econòmiques que ha viscut el barri, entre elles la de 2008, que
va provocar un fort impacte en les taxes d’atur amb moltes persones sense treball,
amb un 61,4% d’atur. És a dir, es veu com aquest impacte va ser d’una magnitud molt
més greu en aquest barri comparant amb altres.

Deficients condicions de l'habitatge: Habitatges okupes i grups organitzats per

accedir els habitatges. Es calcula que hi ha més de mil pisos ocupats a la ciutat per
bandes violentes que cobren als inquilins per un lloguer o per la propietat de la casa
ocupada.

Qualsevol dels factors que hem anomenat, poden incidir de manera negativa en la
salut a nivell individual i social. Com es poden crear “problemes” de caràcter social
arrel dels factors deficitaris d’aquesta comunitat. Allison, Villerme, Virchow i Chadwic

2
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

(et al Jacques 2019) van considerar que la classe social és un determinant de salut i
que les malalties revel·leixen en els més desfavorits.

Pregunta 2

El nostre projecte està basat en la recerca conjunta de com millorar l’estat actual
d’atur, donat que de la mateixa manera que l’exemple del “cistellet” és possible que
millorant en aquest aspecte, s’aconsegueixen reduir els altres factors problemàtics. 

FASE 1. Buscar aliances

Tenint en compte els recursos dels que disposa la comunitat, es crearà un grup motor,
amb agents d'àmbits polítics o agents socials que coneguin la comunitat i amb
persones de diferents col·lectius, (Jacques, 2019). Els recursos dels que disposa
aquest territori es ample, (centres educatius, de salut, d’esport, etc.) , així com
d’ocupació.

Recursos existents

3
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

4
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

FASE 2. Coneixement de la situació

Pel que respecte a la salut psicològica i emocional, els adolescents del barri, mostren
en general majors habilitats de la gestió emocional en situacions de problemàtica dins
l’àmbit familiar.

Referent a la població adulta, les problemàtiques estan relacionades amb la salut

emocional i psicològica. Presentant simptomatologia d’ansietat, depressió, insomni i alt
consum de begudes alcohòliques entre d’altres. S’observen diferències en relació al
sexe, mentre que en els homes la simptomatologia està relacionada amb l’ansietat i
l’afectació en la seva identitat, les dones presenten ansietat i també depressió. 

Les dades qualitatives que es desprenen de la “Monografía Comunitaria. San

Cristóbal de los Ángeles, Villaverde-Madrid” evidencien els problemes mentals que es
deriven de la falta d’ocupació. Entre les opinions del veïns del barri considerem les
següents:

“A nosotros lo que nos llega son muchas personas con problemas de ansiedad".

“Ha aumentado en los últimos años el consumo de ansiolíticos y antidepresivos".

“Hay mucho alcoholismo, ves a la gente mucho en los bares, borrachos…”

“La ansiedad está presente y la depresión, el alto consumo de psicofármacos,

ansiolíticos, llantos… Era una ansiedad por su situación de desempleo”

5
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

Segons (Kretzmann i McKnight, 1993) un mapa de la situació d’actius està basat en

les fortaleces i capacitats de les persones que resideixen en la comunitat. 

Tindrem en compte aquells factors que millorin la capacitat de les persones, de la

comunitat, de les institucions i de la societat en general per enfortir la salut i el
benestar, com un actiu de salut. (Morgan i Ziglio 2007. Et al Jaques, 2019) 

Mapa d’actius:

6
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

7
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

FASE 3. Pla d’acció

Un cop identificats els problemes, definim els objectius tenint en compte les
necessitats del barri i els seus recursos. 

Títol de la intervenció: San Cristobal s’actualitza

Objectiu general: Fomentar la formació en les TIC en adults del barri de San
Cristobal, per tal de millorar les seves possibilitats d’accés al treball.

Objectius específics: 

 Explorar els recursos a l’abast de la població per portar a terme les formacions.

 Identificar els usuaris dintre del barri que podrien portar a terme les formacions.

 Identificar els punts d’accés a internet de forma lliure.

 Identificar les necessitats del veïns a nivell de les TIC.

 Explorar conjuntament amb les associacions i de més organismes per

identificar quin nivell idiomàtic de comprensió es parteix.

 Impulsar polítiques passives i actives d’ocupació per assegurar un mínim

d’ingressos i per fomentar l’increment de la demanda d’ocupació laboral. 

8
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

Població diana

 Classe social: Segons el nivell adquisitiu del barri, dirigit a la classe mitjana-
baixa 

 Trajectòria vital: recomanat per persones en atur de llarga durada.

 Edat/sexe/gènere: joves i adults ( homes i dones) en edat laboral.

  Ètnia procedència: totes 

Altres aspectes que descriuen la població.

Com es pot veure al següent gràfic, al barri de San Cristóbal hi ha molta diversitat de
cultures i trobem habitants amb diferents procedències com: Ecuador, República
Dominicana i Marroc d’entre els més importants englobant un 63,8%.

L’atur afecta principalment als homes, degut a la baixada en la construcció per la crisis
Inmobiliaria. Les dones però també tenen problemes per trobar feina, tot i que
prioritzen les feines d’economia informal com la cura dels menors i treballs de tipus
domèstic.

El nivell d’estudis entre la població estaria dintre dels estudis primaris i secundaris.

9
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

Segons el monogràfic “cerca del 60% ya no reciben ninguna prestación económica

(subsidio de desempleo)”

Beneficiaris indirectes

Els beneficiaris indirectes seran aquelles persones que sense participar en el projecte
s’acaben aprofitant dels beneficis obtinguts. Com a beneficiaris indirectes estarien els
organismes oficials i la resta de població que no intervé. Perquè millorant els
coneixements en les TIC poden interactuar i d’aquesta manera facilitar tots els tràmits i
intercanvi d’informació.

Àmbit d'aplicació (casal, àmbit laboral, associació, escoles, barris, etc.). Pot tenir
diferents àmbits i ser una intervenció multinivell. 

Els àmbits d’aplicació serien principalment els àmbits laboral i a les diferents
associacions relacionades. Així com el col·lectiu de gent jove i gent adulta amb edat
laboral. 

Pla d’activitats:

=>  Formació bàsica en eines TIC: 

 Utilització WhatsApp

 Xarxes socials

 Treballar en plataformes

 Com fer vídeos de presentacions

 Com fer un CV online

=> Formació de plataformes webs exclusives per a la recerca de treball

=> Suport en la configuració i implementació a nivell idiomàtic del CV. 

10
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

Tota la documentació i vídeos implementats en el projecte, quedaran guardats en la

plataforma genèrica per a futures consultes i formacions. 

Identificar les conductes que es volen canviar o promocionar.

Una de les coses que es vol promocionar és estimular el diàleg i la trobada entre les
persones de barri, d’aquesta manera es propiciarà l'automotivacio, integració i
aprenentatge de les eines que els hi permetran ampliar els seus coneixements i
facilitar l’acompliment dels seus objectius en la recerca de feina.

D’altra banda, com que els joves seran els formadors dels grans també es vol canviar i
promocionar la interacció de joves i adults de diferents cultures i nacionalitats. Així com
es busca la motivació que es troba en la interacció d’aquests dos col·lectius. 

Per tant, el que pretenem és  la continuïtat d’aquest projecte que s’inicia amb edats
més tempranes i té una durada al llarg del temps.

Identificar les creences de la població en relació amb la conducta que es vol

canviar o promocionar. 

Intuïtivament pensem que les creences de la població seran positives, donat que els
joves fills seran els formadors i per tant, la interacció serà més fàcil i propera i a més
en el mateix idioma, saltant les barreres idiomàtiques que puguin tenir.

Identificar possibles barreres per a posar en marxa el programa. 

Les possibles barreres que ens poden trobar són els prejudicis que poden haver creat
des de la visió dels joves als més grans i viceversa. Com per exemple: que els grans
pensin que els joves són irresponsables o que els joves pensin que els grans estan
antiquats. 

Identificar possibles facilitadors per a posar en marxa el programa.

Les fortaleses estarien en el contacte tan proper en la comunitat que facilita el boca a
boca i d’aquesta manera incrementa la motivació entre el col·lectiu. 

11
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

D’altra banda, la pròpia necessitat d’accedir al món laboral tan per part dels joves com
dels adults.

FASE 4: Avaluació

Per tal d’avaluar la intervenció, es farà una avaluació interna per l’equip que ha
participat en la intervenció incloent les persones destinatàries de la intervenció, seguint
el model d’intervenció i perspectiva participativa.

Tot seguit, la metodologia per dur a terme l’avaluació serà de caràcter qualitatiu
obtenint les dades mitjançant entrevistes individuals, grups de discussió i observació
per part directament de la comunitat que es veurà involucrada en la intervenció
(Jaques, 2019).

D’una banda, per avaluar el procés i per tant avaluar si la intervenció ha complert els
objectius proposats al principi d’aquesta, i detectar si s’ha fet una intervenció
adequada o si cal millorar alguns aspectes, es plantejaran una sèrie de preguntes.

Aquestes preguntes seran plantejades en un grup de discussió on es posaran en comú

els diferents punts de vista de les persones participants. Es plantejaran preguntes com
les següents:

- Els procediments plantejats per donar a conèixer el procés han funcionat?

- S’ha arribat a totes les persones que es pretenia amb la intervenció?

I d’altra banda, es plantejaran altres preguntes per respondre sobre la qualitat de les
accions comunitàries, el disseny, i la metodologia utilitzats a la intervenció proposada.
Algunes de les preguntes que es plantejaran per fer aquesta avaluació seran les
següents:

- La població va ser participativa en les activitats?

- La població destinatària està satisfeta amb el programa?

12
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

Finalment, una vegada acabada la intervenció, el que farem serà una avaluació dels
resultats de la intervenció, i per tant del seu impacte en la població. Caldrà valorar si
s’han aconseguit els objectius plantejats, i per fer-ho, considerem necessari fer una
avaluació a mitjà termini, per veure si ha resultat satisfactòria la intervenció per
incrementar les possibilitats laborals de la població (Jacques, 2019).

L’impacte el mesurarem sobre l’àmbit comunitari en general del barri de San Cristòbal.
I ho farem plantejant una sèrie de preguntes com les següents:

- S’han incrementat les possibilitats laborals en la població jove i adulta del barri?

- S’han fet més cursos de formació sobre l’àmbit informàtic al barri?

- Han millorat els recursos informàtics de la població del barri?

- S’ha assegurat un mínim d’ingressos per a la població?

- S’ha millorat la qualitat de vida de la població a partir d’una millora en la cohesió

social?

FASE 5: Sostenibilitat. 

En la intervenció efectuada, s’ha tingut en compte la formació específica del personal

del barri, que s’ocupa de mantenir activa la formació a totes les persones que tinguin
una necessitat formativa en aquest àmbit, informàtic i de recerca de treball.

Pregunta 3

El model biomèdic atorga el coneixement de la malaltia de l’usuari al metge. Serà el

metge qui decideixi sí l’usuari està o no malalt i quin tractament haurà de seguir.
El Doctor és l’únic que té el saber per dictaminar si la persona està malalta o no, el
saber mèdic és el dominant i hegemònic. D’aquesta manera l’usuari no és responsable
del seu estat. Es separa del social, situant-se en el món de la biofisiologia i de la
psique.
 

13
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

S’individualitza dels problemes socials i es centra el problema en la persona, pel que

es tracta i es canvia a la persona en lloc de buscar solució i canvi en la societat.
Aquesta individualització i medicalització fa que es deixi de buscar els problemes des
de la vessant social. 
 
La principal crítica del model biomèdic és el reduccionisme biològic, és a dir,
l'exclusió d'altres factors que no siguin els orgànics per explicar la gènesi de les
malalties. La societat, entén aquest concepte com "l'acte mèdic com un acte tècnic,
envers a un acte social" deixant de banda els determinants del procés de malaltia que
prové de la classe social, les condicions educatives, la cultura, etc. La malaltia s'ha de
considerar com un fet humà que compromet el conjunt de l'home i modifica les
relacions entre l'individu i el seu entorn.
 
La nostra intervenció es basa en el model biopsicosocial d’Engel (1977) què des
d’una mirada holística de l'ésser humà, va criticar el model biomèdic, model hegemònic
fins el moment. 
Un altre aspecte important del que s’allunya el model biopsicosocial i multidisciplinar 
del model biomèdic és el fet que la participació dels membres de la comunitat és clau
en tot el procés,
considerant la participació dels habitants de barri des del diagnòstic i en la Intervenció. 

Pel que fa a la prevenció de les accions posades en marxa, també són un aspecte
significatiu i diferencial del model biomèdic,  ja que aquest es caracteritza per una
mirada fragmentada al cos alhora de proposar un diagnòstic i tractament i en el model
biopsicosocial escollit es tenen en compte l’ambient, les característiques individuals i
es té en compte la prevenció com una aposta diferencial. 

BIBLIOGRAFIA

Balasch, M., i Montenegro, M. (2012). Coneixements psicosocials: perspectives i

fonaments dels problemes socials. Psicologia comunitària i problemes socials.
Barcelona: FUOC.

14
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

Jacques, C. (2019). Introducció a la metodologia de la intervenció comunitària.

Psicologia comunitària i problemes socials. Barcelona: FUOC.

Jacques, C. (2019). Psicologia social i comunitària de la salut. Psicologia comunitària i

problemes socials. Barcelona: FUOC.

Musitu, G., Montenegro, M., i Herrero, J. (2012). Psicologia comunitària i benestar

social. Psicologia comunitària i problemes socials. Barcelona: FUOC.

Aguilar, T., Basagoiti, M., Carceller, A., Ortiz, A., i Sánchez, I. (2016). Proyecto ICI San
Cristóbal de los Ángeles. “Monografía Comunitaria. San Cristóbal de los
Ángeles, Villaverde-Madrid”. Madrid. Recuperat de:
http://eculturas.org/monografia_comunitaria.pdf

Pikara, online magazine. Salud Mental y racismo. 16/12/2020

https://www.pikaramagazine.com/2020/12/salud-mental-y-racismo/?
fbclid=IwAR0_ztxWrY5mjagw7CHfyBq3gxartCvNNTnbdWRr0Q753-
APItIui6pTrTg

(Hsieh and Pugh 1993)????

(Kretzmann i McKnight, 1993)??

(Morgan i Ziglio 2007. Et al Jaques, 2019)??

https://fundacionlacaixa.org/documents/10280/583314/
juntos_por_la_convivencia_convivencia_y_cohesion_social_ca.pdf/45b99715-
e4f6-45d1-93f8-ef35f47acade

15
Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 2
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrandez Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

16