Psicologia comunitària i problemes socials

PAC 3
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrández Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

PAC 3: Investigació Acció Participativa (IAP) i Potenciació

(Empoderament). Aula 1

1) Investigació Acció Participativa

a) Per entrar en contacte amb la gent del barri, primer ens allunyarem dels efectes de
dominació propis de la relació interventor-intervingut, seguint el model de Fals borda,
on proposa el coneixement col·lectiu de les dues parts, és a dir, el coneixement
científic de l’equip interventor i el coneixement popular, amb l'objectiu d’integrar-los,
deixant de banda el protagonisme de l’expert. Hem d’arribar als coneixements situats.  

El que es pretén en aquesta primera fase de familiarització és conèixer a la comunitat i

constituir l’equip amb els actors socials que podran accedir millor als problemes socials
i les seves causes, promovent el diàleg i el consens de les persones afectades, on la
seva participació activa es proporcionaran solucions per transformar la seva realitat
social. 

A la PAC2 vam treballar en una proposta d’intervenció de promoció de la salut i

aprofitant aquest anàlisi i continuant amb l’objectiu d’aquesta intervenció, fomentar la
formació en les TIC en adults del barri de San Cristòbal, per tal de millorar les seves
possibilitats d’accés al treball,  contactarem amb la gent del barri, mitjançant
l’associació de veïns i ens derivarà algunes zones com poden ser zones religioses,
culturals, esportives,  com per exemple l'Església Catòlica Sant Lucas i el Centre
Cultural de Sant Cristòbal.  

L’estratègia és rebre la major quantitat d’informació possible de les persones

implicades en la situació. Des de la perspectiva situada, no hi ha experts, es treballa
des de la situació existent i amb tots els seus protagonistes. Des d’una manera
ecològica. Com a primera presa de contacte, utilitzarem les fonts secundàries
disponibles com estadístiques, informació diversa disponible del barri i d’altres fonts
rellevants, amb l’objectiu de conèixer tots els actors que participarem en el procés i
aconseguir contacte directe amb les persones que desenvolupen un paper de lideratge
dins la comunitat, per obtenir informació en profunditat  de la problemàtica. Es poden
concertar reunions comunals dels diferents actors i crear així el grup motor, amb
personal també extern, així com agents socials i de caràcter governamental. 

1
 Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 3
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrández Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

Com a objectius bàsics és necessària la involucració dels actors principals, tant de la

part comunitària com dels governamentals. Crear una coalició comunitària per crear un
protocol d’actuació en el procés IAP. 

Com a dificultats ens podem trobar des de la falta de recursos econòmics i temps, com
la falta de participació. D’altra banda la diversitat cultural pot ser que dificulti el
consens. 

També la dificultat de difusió dels agents externs o de caràcter governamental per a la

continuïtat de les accions, no desapareixerà durant el procés. Perquè no succeeixi
això, s’ha d’assegurar l’apoderament de la comunitat. 

Les implicacions esperem que siguin positives, ja que es potenciarà el sentiment de

pertinència al ser els protagonistes del canvi de la seva realitat social. 

https://saludcomunitaria.files.wordpress.com/2014/03/4-investigacic3b3n-accic3b3n-
participativa.pdf    (pag. 112) –> que cita és??

b) La IAP és un model participatiu d’intervenció social que parteix de la premissa que

les persones amb qui es treballa han de participar activament en tot el procés de la
intervenció, i que, fins i tot, han de prendre les decisions sobre les accions que cal dur
a terme en conjunt per a solucionar determinats problemes (Herrero et al, 2012).

Per tant, això implica una crítica forta a la societat sobre els canals de participació, que
no acostumen a ser d’aquesta índole, a la distribució dels recursos, i a les relacions de
dominació que s’acostumen a establir habitualment. A més, també es fa una crítica als
àmbits institucionals que no tenen en compte la participació de les persones afectades
per solucionar els seus propis problemes (Herrero et al, 2012).

Partint d’aquest tipus de model desenvolupat al barri, la perspectiva interseccional

descrita per Kimberlé Crenshaw i per Eva Calvo, podria aportar al procés general una
perspectiva de la problemàtica del barri tenint en compte la nul·la visibilització de la
doble discriminació i les formes d’opressió a les dones partint de la interacció que hi ha
entre la raça i el gènere. Així, es podria centrar també la IAP en aquesta relació de
dominació i en la seva crítica amb la participació de dones afectades per aquesta
discriminació, i per tant en la visibilització d’aquestes dones, d’aquesta interacció entre

2
 Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 3
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrández Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

la raça i el gènere, i en crear també un marc de referència que els hi doni visibilitat
(Crenshaw, 2016).

Ja que la perspectiva interseccional d’acord amb la idea de Crenshaw (2016) és

“l’expressió d’un sistema complex d’estructures d’opressió que són múltiples i
simultànies, amb l’objectiu de mostrar les diverses formes en què la raça i el gènere
interactuen per donar forma a complexes discriminacions de dones” (Calvo, 2020).

I, a la vegada, aquesta perspectiva interseccional podria relacionar-se amb la

perspectiva situada en què per poder veure i entendre la doble discriminació de raça i
gènere que viuen les dones, cal tenir en compte les dues mirades de discriminació i
veure la connexió entre elles, i no des de les persones “expertes” alienes a aquestes
persones discriminades, sinó des d’aquestes mateixes persones implicades.

Ja que la perspectiva situada parteix de la idea de què el coneixement és construït

col·lectivament en el si de les relacions socials. I a partir d’aquí, es fa una crítica al
coneixement que es considera “expert” i que legitima quin és el coneixement vàlid i
quin no, que forma part de la dominació present en el saber i el poder. A més, són
aquestes persones “expertes” les que intervenen en els contextos d’intervenció sobre
problemàtiques de les quals no en formen part. Per tant, la perspectiva situada
defensa la idea de què totes les mirades tindran una parcialitat en la mirada i per tant,
del coneixement. Així, caldrà tenir en compte la necessitat de connexió amb altres
posicions i altres mirades (Balasch i Montenegro, 2012).

2) Potenciació

a) L’estratègia de potenciació (empowerment) plantejada tindrà com a objectiu millorar

les potencialitats que tenen les persones en l’àmbit personal, així com les que tenen a
veure amb les relacions socials. Des de la psicologia comunitària la gestió de
l’empoderament s’aproxima a la defensa per teòrics del treball social que van treballar
per introduir-la per no restringir la gestió a un abordatge individual e incloure en ella
una dimensió col·lectiva i política. Segons Rappaport l’empoderament compromet una
dimensió de transformació social davant les desigualtats o formes d’opressió de
caràcter socials, racials, sexistes o generacionals. La gestió de l’empoderament fa
reconsiderar la relació del “pacient” amb el professional, donat que les relacions

3
 Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 3
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrández Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

mantingudes entre “ajudant” i “ajudat” pot perpetuar l’ordre i la jerarquia social o a

qüestionar-los  (Bacqué & Biewener, 2016. Pp 45-46). 

El constructe de la potenciació es treballarà en els àmbits  individual, grupal,

organitzatiu i comunitari. Les tres dimensions estan relacionades i millorant una
s’enfortiran la resta de dimensions.

Tal com s’ha comentat fins ara, per portar a terme una estratègia “empowerment”
relacionada amb el barri Sant Cristòbal, els actors socials amb els quals treballarem i
relacionats amb la problemàtica del racisme són:

 La part del govern, aquelles persones escollides democràticament, govern

local. Com per exemple el regidor d’educació, d'afers socials, etc.  

 Recursos tècnics i professionals que tinguin contacte amb la població

(educatives, socials, econòmiques, sanitàries, etc.)

 La comunitat, la participació ciutadana i les diferents associacions que

existeixen en el barri. El paper de la comunitat és primordial per identificar els
problemes, però també per donar respostes a aquests. 

Els àmbits en els quals s’incidirà són en l’àmbit individual, organitzatiu i

comunitari. Generarem una estratègia per afavorir la relació i la unió entre la gent del
barri. 

La nostra intervenció s’allunyarà de les diferències entre cultures. Es vol desmentir

aquells “bulos” o prejudicis creats que potencien el racisme. Existeixen mecanismes
socials per potenciar el racisme, com per exemple les maneres esbiaixades de
difondre les notícies, sobretot de caràcter cultural, com els articles treballats a la PAC1
dels joves “MENAS”. 

Per portar a terme aquesta intervenció, una de les estratègies que proposem és la
creació d’una aplicació mòbil del barri de Sant Cristòbal, a on podrà participar tot
aquell que vulgui, promoure qualsevol activitat, vulgui donar informació rellevant, etc.,
un dispositiu que pugui donar veu a tots els habitants del barri amb la intenció de què
es vegi la seva part humana i real, sense distincions de cultura, sexe, etc. D’aquesta
manera crear una cohesió comunal. 

4
 Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 3
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrández Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

Els àmbits en els quals incidirem i les estratègies són (Baudes i Giménez, 2013):

Nivell individual:

 Relació amb la resta de persones. Poder conèixer als seus veïns.

 Motivació de competència. Sentir-se part d’un projecte, sentir-se escoltat, poder

aportar les seves opinions. 

 Treball amb els altres, ajudar i ser ajudat mitjançant l’aplicació. 

 Maneig de recursos. Aprendre la metodologia de l’aplicació. 

Organitzatiu:

 Empowerment psicològic. Oportunitat de conèixer-se entre les persones i oferir

la seva experiència vital. 

 Responsabilitats compartides, totes les persones tindran les mateixes

obligacions, drets i oportunitats.

 Lideratge compartit. 

Comunitari:

 Accessos de recursos. Des de l’Ajuntament ens deixarà un espai lliure per fer
efectiva la visualització i la formació d’aquesta aplicació. 

 Estructures mediadores. Una empresa externa portarà a terme el manteniment

de l’aplicació. 

b)

La nostra proposta es pot considerar no culturalista i antirracista crítica i

transformadora perquè no hem dissenyat una proposta on el nostre objectiu sigui
quedar-nos en “donar a conèixer aspectes desconeguts de les altres cultures” d’una
manera superficial, ja que igual que des de Buraschi i Aguilar (2015) creiem que
aquesta no és la solució. Perquè si continuem fent projectes des d’aquesta

5
 Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 3
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrández Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

perspectiva, que ja se sap que tapa un problema molt més gran, el que fem es
perpetuar aquest racisme. És a dir, aquestes formes d’intervenció considerem que
també serien projectes amb un racionalisme instrumental que no tenen en compte els
conflictes que hi ha darrere.

Nosaltres considerem que el problema no és que aquestes cultures siguin

desconegudes, sinó que es tenen uns prejudicis cap a aquests grups que generen por
i ansietat als altres grups. I que la solució no és tapar-los, sinó comprendre’ls. Perquè
aquesta concepció culturalista ressalta les diferències entre cultures creant una
separació molt més diferenciada i notòria entre cultures, donant per suposat que la
cultura fa l’individu i que l’individu tan sols és cultura. Així, si un individu considerem
que actua d’una forma “negativa” el que es fa és incloure a tot el seu grup, relacionant-
ho amb la seva cultura sense tenir en compte els aspectes personals, socials i
estructurals (Buraschi i Aguilar, 2015).

A més, aquestes intervencions no són transformadores encara que a primera vista

intentin ser-ho. A causa del fet que no mostren el problema real de desigualtat que
viuen aquests grups i se centren a fer projectes d’intervenció partint d’una societat on
suposadament no hi ha relacions de desigualtat i el problema és que hi ha
desconeixement.

Dit això, la nostra proposta contempla aquesta realitat desigual, on tots els participants
tindran el mateix paper amb relacions simètriques i on tothom podrà donar la seva
perspectiva i la seva mirada. Es pretén així reconsiderar la relació entre “ajudant” i
“ajudat” que genera relacions asimètriques, i es qüestiona proposant una activitat on
tots juguen el mateix paper donant visibilitat a tothom i a totes les categories socials
sense reproduir de nou un racisme instrumental emmascarat.

6
 Psicologia comunitària i problemes socials
PAC 3
Montserrat Casadella Castillo
Gloria Ferrández Pemán
Mª José Valero Mengual
Lidia Luceño Palou

BIBLIOGRAFIA

Bacqué, M. H., & Biewener. (2016). El empoderamiento una pràctica emancipadora.

Barcelona: Gedisa, S.A. .

Balasch, M., i Montenegro, M. (2012). Coneixements psicosocials: perspectives i

fonaments dels problemes socials. Psicologia comunitària i problemes socials.
Barcelona: FUOC.

Baudes, J., & Giménez, C. (gener de 2013). Researchgate.net. . Obtenido de

Hagamos de nuestro barrio un lugar habitable. Manual de intervención
comunitaria en barrios:
https://www.researchgate.net/publication/264399030_La_Investigacion_Accion
_Participativa_como_Estrategia_de_Intervencion_Psicosocial

Buraschi, D., i Aguilar, M.J. (2015). Nuevas herramientas conceptuales para una
intervención social antirracista. En Actas V Congreso anual REPS
Desigualdad y democracia: políticas públicas y participación
social. https://www.getxo.eus/DocsPublic/antirumores/MATERIALES/P07_BU
RASCHIAGUILAR.pdf 

Calvo, E. (2020). La visibilización de las mujeres, extranjeras y menores no

acompañadas que llegan a nuestro país (Treball de fi de grau). Barcelona:
UOC. Recuperat de:
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/119687 

Crenshaw, K. (2016). La urgencia de la interseccionalidad. TED Talk. Disponible en:

https://www.youtube.com/watch?v=akOe5-UsQ2o

Herrero, J., Montenegro, M., i Musitu, G. (2012). Models d’intervenció social des de la
psicologia comunitària. Psicologia comunitària i problemes socials. Barcelona:
FUOC.