Introducció a la Sociologia (20.

507)

Consultors: Maria Barcons, Joana Díaz, Yvan Lara, Marta

Simó, Natxo Sorolla

Semestre: setembre 2021 – gener 2022

Tema 2

Material: Enunciats PAC2

TEMA 2: LA DIALÈCTICA SOCIAL

• Solucions
Solucions

Activitat 1.

Residente (component també de Calle 13) explica la seva biografia a «René»

(https://www.youtube.com/watch?v=O4f58BU_Hbs). Comenta-ho globalment, des d’un prisma
focalitzat en el procés de socialització. Per a fer-ho en termes sociològics et caldrà usar conceptes
com procés de socialització, altres significatius, altre generalitzat, self, I, me, socialització primària i
secundària, resocialització, o desviació social.

La lletra de «René» (Residente, 2020) està escrita a mode d’autobiografia i explicita el propi procés de
socialització, veient sobretot la importància de la societat en la formació de la personalitat.
La cançó s’inicia amb una tornada («cabeza, rodilla, muslos y cadera») que es refereix a un procés de
memorització, com els que habitualment s’han usat en sistemes educatius tradicionals. I és una tornada
que es repeteix també al final, reiterant la importància d’aquests processos de socialització
secundària formals. Però a continuació apareixen altres agents de socialització menys formals, i
explicita els comportaments que hi associa: l’esport, el govern, la parella, les amistats, el públic, el món
laboral... A continuació dedica un espai a membres del seu grup d’iguals, els amics. I immediatament
després aprofundeix en l’agent de socialització primària per excel·lència, la família durant la infància.
La lletra els hi dona una importància cabdal, i explicita l’enyor que hi sent.
Alguns dels passatges més interessants sociològicament són els que permeten distingir entre els altres
significatius i l’altre generalitzat. El més rellevant és quan explica que «abuela murió, no me vio tocar
en el estadio», però també quan diu «aunque en la calle me reconocen, ya ni mis amigos me conocen»,
mostrant la distància de la significació entre uns i altres. Per a Mead, el descobriment de l’altre
generalitzat (als quals es refereix com el carrer, o l’estadi) és el punt en què es construeix la identitat
personal (self), ja que el comportament sancionat pels altres significatius (l’èxit valorat per la iaia, per
exemple) passa a ser una norma social que integrem en la personalitat individual (l’èxit valorat pel
públic, en general).
La lletra també compta amb múltiples exemples de la distinció que Mead proposa entre el I i el me, com
per exemple entre l’impuls «espontani» intern per triomfar en l’esport («desde pequeño quería ser
beisbolista»), però amb un resultat («no llegué») que fa que es modeli socialment la identitat a través
d’uns nous comportaments i impulsos («así que aprendí a batear hits por encima de una pista»).
En la lletra també es pot observar com es destaquen diferents processos de resocialització, tant quan
es trasllada a llocs nous («nos mudamos a la Calle 13», «mi vida entera la empaqué en una caja»),
com en els canvis d’àmbits socials i comportaments («en la universidad de arte me becaron», «empecé
a creer de nuevo»). Però la ruptura amb la seguretat de la infància s’observa sobretot amb la mort d’un
amic íntim: «éramos inseparables, hasta que un día, lo mataron entre cuatro policías, mi alegría sigue
rota, se apagaron las luces en el Parque de Pelotas».
La lletra també destaca moments de desviació social, com quan insulta un polític o és investigat per
l’agència tributària americana, i en destaca les conseqüències, com la censura. En consonància amb
els continguts dels mòduls, no només és rellevant descriure la desviació, sinó també «el procés
d'interacció entre els que porten l'etiqueta de desviats i els que no», perquè «les etiquetes amb què es
denominen els grups marginals diuen més dels que tenen poder per a posar-les que no pas dels qui
són qualificats de desviats».
Cal tenir en compte que la lletra no només té valor sociològic de manera aïllada, com a autobiografia,
sinó que ha de ser contextualitzada pel destinatari al que es dirigeix: l’artista, que es troba en un moment
àlgid de la seua carrera professional, es descobreix amb les seues vivències amb clarobscurs, davant
un públic que el reconeix pel seu èxit.
2
Activitat 2.

Berger proposa una manera d’entendre la interacció entre individu i societat. Per a ell, aquesta
dialèctica social passa per l’externalització, l’objectivació i la internalització. Explica el procés
d’institucionalització d’una situació social que proposis com exemple, aplicant aquests tres conceptes.
La situació que expliquis pot ser un fet quotidià, com per exemple comprar el pa, un sopar amb amics,
la participació a la universitat, o una entrevista de feina. Però com que la Pandèmia del COVID-19 ha
estat un moment de ruptura i creació de noves rutines, també et pot ser útil pensar en les noves
dinàmiques que tenim ara, i de les quals coneixes el procés d’institucionalització que han seguit. En
l’explicació també et pot ser molt útil recórrer als conceptes de l’anterior Tema relacionats amb la
rutinització de l'experiència.
La proposta ha de reproduir un exemple com el del Mòdul 3, on s’explica el procés d’institucionalització
d’un arròs amb xocolata amarga. El més rellevant és identificar les tres etapes que proposa Berger: el
procés d’exteriorització, on l’«humà especialitza els seus impulsos i els dóna estabilitat»; el procés
d’objectivació, on aquestes realitats que caracteritzen els subjectes acaben per convertir-se en
realitats objectivades, com un comportament que té nom, una estructura de funcionament, una repetició
en el temps, un conjunt de drets i deures de cada agent implicat; i finalment la interiorització, pel qual
els individus integren aquesta institució exterior objectivada en la pròpia personalitat. Un exemple pot
ser el d’una persona que habitualment va a un bar a sopar amb els amics cada setmana, i sempre
demana salsa picant per a acompanyar els plats. Aquest procés d’exteriorització i rutinització acaba per
objectivar-se, fins el punt que el cambrer habitual traurà la salsa picant a la taula sense que el client
l’hagi de demanar. D’aquesta manera s’explicita que el comportament s’ha institucionalitzat, convertint-
se en un objecte que va més enllà del propi subjecte, i és conegut per múltiples agents. I la
institucionalització arriba a tal nivell de difusió i interiorització per tots els actors que, fins i tot, si el metge
recomana no menjar picant al client, aquest n’haurà d’informar el cambrer perquè pugui interpretar
correctament perquè no pren el picant que li ofereix; o si algun dia el cambrer no treu la salsa picant,
pot portar a pensar als amics que el cambrer està enfadat amb el client; o que si hi ha un canvi de
cambrer, el propietari pot avisar el nou treballador que a aquest client cal treure-li sempre la salsa picant.

Activitat 3.

En aquest vídeo sobre filosofia política (només heu de mirar del minut 10’00’ al 17’30’’
https://www.youtube.com/watch?v=qRsIqdAEHPY&t=600s) un filòsof exposa una visió liberal on
critica l’Estat del benestar. Et proposem que expliquis el procés dialèctic que existeix entre la
institució i l’individu, segons s’exposa al vídeo, però usant el marc teòric i els conceptes dels
mòduls. Et serà útil usar conceptes com institució, institucionalització, legitimació, valors,
significacions o burocràcia. I també et serà útil distingir els conceptes d’objectivitat i procés
d’objectivació, de l’anterior Tema. Per al desenvolupament de l’activitat caldrà que analitzis
críticament si els continguts del vídeo i del mòdul coincideixen o no, i que en facis una valoració
pròpia.

Al vídeo el divulgador Fabián C. Barrio explica tres perspectives de com funcionen els aparells de poder
de l’Estat i la seua relació amb els ciutadans. En la seva explicació, a pesar que distingeix tres
perspectives sobre l’Estat (i en general, la societat), en totes elles hi destaca una visió de l’Estat com
un producte pràcticament separat dels individus. De fet, hi ha un esforç per anul·lar l’Estat com una
conseqüència dels individus. Per contra, als mòduls hi ha una voluntat per explicitar les teories segons
les quals l’individu i la societat són dos conceptes dissociables, de manera que un no s’entén
sense l’altre, o separadament de l’altre. La resposta pot tenir diversos enfocaments. Però ha de fer
evident la conjugació dels dos continguts proposats.
3
El tipus d’institució que es tracta en aquesta activitat (l’Estat) és prou evident i explícita i, per tant, no és
tant rellevant destacar-ne les característiques (externalitat, objectivitat, coerció, historicitat i autoritat
moral). És molt més rellevant aprofundir en el debat que el vídeo proposa sobre la legitimació de la
institució (l’Estat), i per exemple criticar-ne l’aïllament amb que el divulgador analitza l’Estat respecte
els individus, com si els Estats no emergeixen dels comportaments dels individus. Per això, per
exemple, seria útil reinterpretar les propostes del vídeo amb conceptes que apareixen al mòdul, com
per exemple presentar els resultats perversos que el vídeo denúncia, sobre l’estat patriòtic o la
«comunitat de veïns», amb el concepte d’efectes no desitjats de l'acció que es proposa al Mòdul. O
destacar que la manca de sobirania personal que es denuncia s’associa amb la força normativa que
tenen les institucions, que no es pot dissociar dels avantatges derivats de les institucions socials. O
afermar els mecanismes de legitimació de l’Estat que el propi vídeo denuncia, confirmant que l’Estat
sovint és entès en l’època contemporània com si fos l’única forma d’organització social possible al llarg
de la història. Finalment, en relació a la legitimitat de l’Estat és molt rellevant també mencionar el paper
dels tres tipus de legitimitat que proposa Weber, i com en la proposta de Barrio hi té un paper essencial
l’Estat com a entitat burocràtica i racional, allunyada de les altres concepcions de l’Estat.
Finalment, el text pot cloure amb una (meta)reflexió lligada amb conceptes del Tema anterior, destacant
la dificultat de parlar de visions objectives de la realitat social perquè és més raonable parlar de
processos d’objectivació en què hi ha un esforç considerable per explicitar la relació entre nosaltres
(el subjecte que coneix) i l'objecte que és conegut, i explicitar les perspectives teòriques que
contemplem i adoptem en la nostra interpretació.

Activitat 4.

Llegeix «La cajera más lista de Mercadona explica cuál es nuestro principal problema» (El Confidencial,
28/6/2021 https://blogs.elconfidencial.com/espana/postpolitica/2021-06-28/problema-cajera-
mercadona-vidas-low-cost_3151807/). Fes-ne un comentari utilitzant els conceptes dels mòduls que
s’hi adeqüen, especialment els relacionats amb l’estratificació i l’ascens social.

L’article aprofundeix en el debat sobre l’evolució de l’estratificació social en les societats

contemporànies. En primer lloc, el text parteix del fet que en la societat hi ha diferents posicions socials,
com s’observa des dels processos de divisió i especialització socials, per exemple en el món del
treball. Però sobretot s’accentua que aquesta especialització és jeràrquica, com es defensa des de les
teories del conflicte (com les proposades per Marx), segons les quals els interessos de classe i la
confrontació de poder són molt rellevants per a explicar els processos socials. Però a més, l’article va
més enllà d’aquesta visió economicista (materialista), perquè en la definició de les classes considera
altres factors de la superestructura (com proposa Weber), com ara l'estatus i la distribució de poder, i
especialment les oportunitats de vida. De fet, l’article supera aquest debat, declarant que la vella idea
que els estudis afirmen sobre l’ascens social s’ha trencat, perquè precisament s’ha trencat l’ascensor
social. D’alguna manera, destaca el que defensen teòrics de les classes socials posteriors a Marx i
Weber: els factors econòmics són essencials, però també ho són els factors culturals. Sovint, aquests
factors culturals són els que acaben assegurant la reproducció de les classes socials: «La educación
funciona muy bien para conseguir un buen empleo si eres de clase alta o media alta, [...] [S]i eres de
clase trabajadora o de clase media sin más, el destino más probable es ser la cajera más lista del
Mercadona».