EXAMEN DE SOCIOLOGIA 2N Batxillerat 1ª Avaluació

Nom i Cognoms: Bruno Satorra

1)Com definiries la sociologia? Què significa que els sociòlegs actuals la considerin una
disciplina "parcial, crítica, desenmascaradora i relativista"?
La sociologia és la ciència social que es dedica a l'estudi de les relacions, les interaccions
i les estructures socials humanes. La sociologia cerca entendre com les persones es
relacionen entre si i amb el món que els envolta, investigant les dinàmiques socials, els
conflictes, els canvis culturals i les desigualtats que modelen la vida en societat.

La sociologia és considerada pels sociòlegs actuals com una disciplina "parcial, crítica,
desemmascaradora i relativista". Això vol dir que la sociologia no es presenta com una
ciència neutral i imparcial, sinó que es reconeix que els sociòlegs estan influenciats per
les seves pròpies perspectives, interessos i posicions socials. En aquest sentit, la
sociologia és una disciplina parcial, ja que les seves investigacions i les teories es
construeixen des d'un punt de vista específic i no des d'una suposada objectivitat
absoluta.

D'altra banda, la sociologia es considera una disciplina crítica perquè cerca qüestionar
les explicacions i justificacions de la realitat social que es donen des del sentit comú o
des del discurs oficial. La sociologia s'enfoca a desemmascarar les formes en què
s'oculten, naturalitzen o justifiquen les desigualtats, injustícies i opressions a la
societat. D'aquesta manera, la sociologia es presenta com una disciplina
desemmascaradora dels discursos i les pràctiques que reforcen l'status quo i de revelar
les implicacions i les conseqüències d'aquestes formes d'opressió.

Així mateix, la sociologia es considera una disciplina relativista, en el sentit que no hi

ha una única veritat o explicació sobre la realitat social, sinó que hi ha diferents
perspectives i enfocaments que poden proporcionar explicacions parcials i
complementàries. La sociologia no pretén trobar una veritat absoluta, sinó que s'enfoca
a desenvolupar teories que permetin entendre la complexitat de les dinàmiques socials i
les múltiples perspectives que hi ha. En definitiva, la sociologia és una disciplina que
cerca proporcionar una comprensió crítica i complexa de la societat i les relacions
humanes.

2)Posa un exemple breu per a cadascun del diferents mètodes empírico-analítics de la

sociologia.

Un sociòleg fa una observació sistemàtica dels patrons de comportament dels nens en

un parc per estudiar com interactuen i es relacionen entre si. Utilitza la capacitat
d'observació i registra notes detallades sobre allò que observa.

Un sociòleg utilitza l’enquesta com a mètode per investigar l’opinió dels estudiants
universitaris sobre la qualitat de l’ensenyament. Prepara una sèrie de preguntes
estructurades i les administra a un grup representatiu d'estudiants, recopilant i
analitzant-ne els resultats.

Un sociòleg fa entrevistes en profunditat amb un grup d'immigrants per comprendre

millor les experiències i els desafiaments que s'enfronten en adaptar-se a una nova
cultura. Fes servir una guia de preguntes obertes i busca respostes detallades per
obtenir una comprensió més completa de les perspectives dels entrevistats.
Un sociòleg fa servir l'anàlisi documental per estudiar les polítiques governamentals
relacionades amb la salut pública. Revisa informes, estadístiques i altres documents
oficials rellevants per recopilar dades i analitzar les tendències i els patrons a l'àrea de
la salut pública.

Un sociòleg fa un experiment per estudiar com la música afecta el comportament en

una situació social. Utilitza un grup de control i un grup experimental, i controla amb
cura les variables independents i dependents per determinar si hi ha una relació causal
entre la música i el comportament.

3)Llegeix el següent text i comenta' en relació al postulats de la Teoria Crítica:

<< El problema, dones, és que el model de creixement capitalista ha exclòs de la idea de
progrés la presumpció que tot progrés material ho havia de ser també moral, la qual
cosa ha transformat el model de racionalitat. >> Max Horkeimer

El text de Max Horkeimer reflecteix un dels postulats centrals de la Teoria Crítica, que
és la crítica a la racionalitat del capitalisme i el seu impacte a la moralitat i l'ètica de la
societat. Segons aquesta teoria, la manera com s'ha desenvolupat la racionalitat
instrumental ha portat a la subordinació dels valors morals i l'ètica als interessos del
mercat i la producció.

En aquest sentit, el text d'Horkeimer planteja que el model de creixement capitalista ha

perdut de vista la importància de la dimensió moral del progrés, cosa que ha
transformat la manera com s'entén la racionalitat. La Teoria Crítica sosté que la
racionalitat promou l'explotació de les persones i la natura, i que només es pot superar
mitjançant una crítica radical i una reflexió profunda sobre els valors i l'ètica de la
societat.

El text d'Horkeimer il·lustra la preocupació de la Teoria Crítica per la influència del

model capitalista en la moralitat i l'ètica de la societat, i destaca la necessitat de
redefinir la racionalitat i els valors per superar l'alienació i l'explotació generades per la
racionalitat.

4)Valora la vigència del concepte d'anomia social de Durkheim i d'alienació de Marx.

En la teva explicació pots servir-te d'exemples i valorar fins a quin punt tots dos
conceptes poden mantenir alguna mena de relació.

Tant el concepte d'anomia social de Durkheim com el d'alienació de Marx continuen

sent rellevants actualment, i poden tenir certa relació en la mesura que tots dos es
refereixen a problemes socials que afecten la qualitat de vida de les persones.

L'anomia social, tal com la descriu Durkheim, fa referència a una manca de regulació
social que pot generar un sentiment de desorientació i desintegració en les persones.
Això pot passar quan les normes i valors socials no estan clarament definits o no són
compartits per la societat en conjunt, cosa que pot portar a l'aparició de
comportaments antisocials i a una sensació de desesperança i alienació.

Per la seva banda, l'alienació segons Marx es refereix a la sensació de desvinculació o

desconnexió que experimenta l'individu respecte a la seva feina, comunitat i humanitat.
L'alienació és producte de les condicions de treball capitalistes, que deshumanitzen el
treballador i el converteixen en un mer objecte de producció.

Ambdós conceptes poden estar relacionats en la mesura que la manca de regulació

social i els valors individualistes del sistema capitalista poden contribuir a l'alienació
dels individus. La manca de sentit de pertinença i la desconnexió de la comunitat poden
generar un sentiment d'aïllament i desesperança a les persones, mentre que la
deshumanització del treball i l'explotació laboral poden generar una sensació de
desvinculació i desconnexió respecte a un mateix.

En l'actualitat, aquests conceptes poden ser útils per comprendre fenòmens com la crisi
de valors i la pèrdua de sentit de pertinença a les societats modernes, així com els
problemes relacionats amb el treball precari i l'explotació laboral.