PSICOLOGIA SOCIAL PSICOLGICA La preocupaci de la PSP es centra en els determinants individuals de les conductes socials, s a dir, com les

conductes socials influeixen en els processos psicolgics. s a dir, estudia la relaci entre lindividu i la societat, prioritzant la part ms individual daquesta dicotomia. Aix no vol dir que lentorn sigui quelcom secundari, sin que s el que modela i matisa all individual (recordeu les metfores que es plantegen al mdul: all social seria el que modela la plastilina que seria all individual o el verns que dona diferents tonalitat i matisos a all individual). En aquest sentit, totes les orientacions que semmarquen dins de la PSP (socioconductisme, psicoanlisi i sociocognitivisme) entenen lindividu i a la societat com dues entitats separades, s a dir, entenen que lindividu existeix amb independncia de la societat a la que pertany. Que comparteixen la forma dentendre la relaci individu-societat no vol dir que aquestes corrents tinguin les mateixes premisses de partida, sin que cadascuna es fa unes preguntes i posa lmfasi en uns factors o altres a lhora dexplicar el comportament de les persones. Per exemple, el conductisme ms radical diu que naixem en blanc (com a tabula rasa) i anem aprenent a partir de les associacions i relacions que anem establint entre els estmuls i les respostes. Des de la psicoanlisi, es parla dinstints (eros com a instint de vida i thanatos com a instint de mort) i/o de les relacions inicials del nen amb el seu entorn com reguladors i/o determinants dels nostres comportaments. Per ltim, des del cognitivisme, es parla destructures i processos cognitius que intervenen en el nostre processament de la informaci, s a dir, en la nostra forma de percebre, dentendre i de donar-vos a entendre i un llarg etctera (que veurem al llarg de lassignatura). Com podeu apreciar, aquestes tres perspectives sn molt diferents entre si, per parteixen duna idea similar respecte a la relaci individu-societat: l'individu t unes caracterstiques essencials, universals per a tota la humanitat, que condicionen la seva relaci amb la societat en la qual estan inserits. Per tant, lobjectiu de totes aquestes perspectives s investigar sobre com influeix i impacta la societat sobre els processos bsics individuals. En aquest sentit, i apropant-nos lexemple de lhomosexualitat, la PSP ho explicaria dacord amb factors innats, amb independncia del context social, encara que s reconeix que aquest context social pot influir en certa mesura. Per tant, podrem parlar en termes de personalitat, en termes daprenentatge (fixeu-vos que quan parlem daprenentatge, ens apropem ms a la PSP que a la PSS... ja vreu a continuaci perqu), en termes de processos cognitius, en termes de factors conscients i inconscients, etc. Des de la psicologia social psicolgica podrem fer-nos preguntes com les segents: Com he aprs a ser homosexual? Quines experincies mhan fet ser com soc? Qui o qu mha influenciat sobre all que penso o sobre la meva orientaci sexual? Com controlo els meus desigs? Com controlo els meus pensaments? Com controlo la

meva conducta? Quina s la meva personalitat? Qu factors externs influencien en la meva orientaci sexual? Quines sn les causes de ser homosexual? Recordeu, de totes maneres que, encara que la PSP no reconeix la importncia de la dimensi simblica, dels factors sociohistrics i del paper del llenguatge, si que admet la importncia que t la societat i lentorn en les nostres prctiques. Per aix, podem dir que el nostre desig sexual i les nostres prctiques sexuals estan influenciades per lentorn o el context que ens ha tocat viure, per leducaci, etc. I, si diem aix, estem parlant des de la PSP, ja que, encara que la PSP posa com a centre explicatiu els elements individuals, sinteressa per com aquests es veuen afectats per lentorn o la societat.

Psicologia Social Sociolgica

La preocupaci de la PSS es centra en lestudi dels determinants culturals de les conductes socials, s a dir, veure quines sn les caracterstiques de la vida collectiva i les repercussions que aquesta pot tenir en la configuraci social de les persones (Ibez, 2000). Per tant, aquesta perspectiva pren la interacci social i la dimensi social com a unitat danlisi i entn que tot emergeix en els processos socials. Per exemple, i com veurem a la propera unitat, la identitat no preexisteix a les relacions sin que sorgeix en el procs local de les interaccions socials concretes i particulars que establim amb els dems. En aquest sentit, no podem dir que les caracterstiques de les persones siguin innates, fixes o universals, sin que les persones sempre estem canviant en el transcurs de les relacions socials. Per tant, la persona sempre canvia, s una entitat dinmica. Aquesta perspectiva no creu que all individual i all social siguin dues entitats diferents, sin que formen part de la mateixa realitat. Dins daquesta perspectiva ens trobem amb el interaccionisme simblic, que no es centra en lindividu o en com el context influeix en lindividu, sin que lelement central passa a ser la dimensi simblica, s a dir, els significats. s a dir, una persona es comportar duna o daltra manera en una situaci social determinada en funci de la interpretaci que faci daquesta situaci. Aquests significats, a ms, no depenen de lindividu, sin que la interpretaci que fem dells s fruit de les nostres interaccions socials. Per tant, la nostra forma dinterpretar no es troba al nostre cap (com diria la PSP), ni tampoc les persones som agents passius en el procs dintercanvi, sin que el paper actiu de cadasc de nosaltres en aquests processos de negociaci interpersonal, sn els quals perfilen el significat compartit de la situaci. En aquest cas, hi ha tamb una preocupaci per lindividu, per no es considera que hi hagi primer individus i desprs es relacionen entre ells per influenciar-se els uns als altres (com diria la PSP), sin que considera que primer s la societat i s daquesta don sorgeixen els individus, les seves idees, els seus pensaments, les seves conductes.

A diferncia de la PSP, la PSS no entn que lindividu i la societat siguin dues entitats separades, sin que ambdues es constitueixen mtua i inextricablement. Aquesta perspectiva atn especialment a les relacions entre les persones i com aquestes relacions constitueixen a les persones. El paper de lindividu s important, per aquest no s una vctima dels seus determinismes (biolgics, ambientals) sin que justament lindividu s actiu ja que negocia activament el sentit que tenen per ell les coses. Si recuperem lexemple de lorientaci sexual, la PSS es centraria en lestudi daquesta no com una caracterstica individual (com ho faria la PSP) sin pel significat que la heterosexualitat - homosexualitat tenen socialment i la forma de construir aquest significat. Si atenem a lInteraccionisme Simblic, el nostre inters no radicaria tant en qu s lhomosexualitat, sin en qu significa lhomosexualitat i ser homosexual en un context concret, s a dir, qu interpretaci fem daquesta en cada context. Estarem dacord a lhora de dir que, en funci del lloc, lhomosexualitat es pot entendre duna forma o una altra. Per exemple, a les presons, un elevat nombre dhomes i dones mantenen relacions homosexuals i, quan surten de les mateixes, tornen a tenir prctiques heterosexuals. Aix ens mostra que construm de forma collectiva el significat de lhomosexualitat i que aquesta construcci depn del context particular i de les interaccions que es donen en aquest context concret. No podem oblidar que els significats no sn intrnsecs als objectes, s a dir, que som nosaltres mateixos, en les nostres interaccions amb la resta de la gent, en les nostres prctiques quotidianes, on dotem als objectes de significats. La interpretaci no depn noms de la persona sin que els significats que utilitzem sn producte de les nostres interaccions socials. Per exemple, quan utilitzem termes pejoratius per a referir-nos als homosexuals, contribum a construir lhomosexualitat com quelcom anormal. La PSS diria que, lhomosexualitat no s quelcom anormal en essncia, sin que som nosaltres els que, de manera collectiva, la convertim en una situaci normal o no. En aquesta lnia, les preguntes que ens podrem formular des de la PSS serien les segents: Quines possibilitats dorientaci sexual ens permet aquesta societat on vivim? Qu es considera i significa ser heterosexual i homosexual a la nostra societat? Quins criteris es segueixen i sapliquen per considerar a alg com heterosexual i homosexual? Quines normes socials regulen la nostra orientaci sexual i els comportaments que lacompanyen? Com hem adquirit els significats que determinen que els meus comportaments, pensaments i sentiments siguin adscrits a una categoria o a una altra? PSICOLOGIA SOCIAL CONSTRUCTIVA Doncs b, la PSC sorgeix a partir de la crisi que va sofrir la disciplina als anys 60 70 com a resposta alternativa a la forma dentendre les relacions socials. Potser que us costi una mica diferenciar la PSS de la PSC. Aquesta dificultat radica en que la PSC es basa en la PSS encara que, tal i com apunta Ibez, aquesta nova forma dentendre la disciplina s suficientment slida com per a diferenciar-la i separar-la de la PSS. De

totes maneres, recordeu que encara que la base s la mateixa, la PSC recupera i posa el seu mfasi en la importncia del llenguatge i la dimensi sociohistrica en la construcci de la realitat social. El construccionisme social el que fa s qestionar lessencialisme. Lessencialisme s un punt de vista que defn que els objectes i les persones posseeixen una natura inherent i essencial susceptible de ser definida i descoberta (com, per exemple, defn la perspectiva biolgica o algunes perspectives de la psicologia, com el conductisme o la psicoanlisis). El construccionisme, en canvi, qestiona aquest essencialisme, ja que creu que el mn s fruit de processos socials. Per tant, les persones no tenim una natura determinada ni una essncia que ens faci ser duna determinada manera, sin que les persones i les coses som resultat dun determinat context social i dunes determinades prctiques socials. En aquest sentit, la PSC, defn que la realitat no s independent de la forma que tenim de conceptualitzar-la: tots els fenmens que podem estudiar sn construccions socials, construccions socials amb una dimensi cultural e histrica que les fa dependents de les prctiques socials que les han constitut duna manera determinada . Aix no vol dir que siguin ficticis o inexistents, sin que tenen una dimensi histrica i que, per tant, no sn independents de les prctiques socials que les han construt com a tal. I s justament daquesta forma com es posiciona la PSC davant de qualsevol fenomen social. Com apunta Burr (1987) les diferents concepcions del mn, les categories i els conceptes que utilitzem els essers humans sn especfiques de cada cultura i moment histric. Aquesta perspectiva socupa de lestudi dels processos a partir dels quals les persones decideixen, expliquen i responen al mn en el que viuen. Es canvia la idea de la cognici social o del pensament (que s individual) per la de llenguatge (que s collectiva). Per aquesta corrent, no t cap sentit pensar en persona i societat per separat com si fossin dues entitats diferents, sin que all que s social i all que s individual es constitueix (com ja deia la PSS) de manera inextricable: no sn dues entitats independents, sin que ambdues es constitueixen mtuament partint, a ms, de la idea que ambdues sn productes lingstics i no tenen ms realitat que la que les concedeix el propi llenguatge (aquesta rellevncia del llenguatge la treballarem a la tercera unitat de lassignatura, quan veiem la psicologia discursiva). Per explicar una mica ms aquesta perspectiva, far referncia a Foucault, investigador / filsof / historiador / pensador crtic / etc. fonamental del segle XX i, bviament, del segle XXI ja que, com vreu, les seves idees encara es mantenen vives i ens proporcionen eines molt tils per a pensar sobre all que ocorre al nostre voltant. Hi ha gent que diu que els treballs de Foucault provoquen un abans i un desprs en lestat duna qesti ja que, la seva lectura de les coses provocava un trencament i un replantejament dels temes que treballava. Entre altres coses, Foucault es negava a donar quelcom per definitiu i proposava que es repensessin les coses, que es qestions tot all que es donava per definitiu, que es qestionessin els universals i els discursos totalitzants. Una de les seves propostes va ser justament un procediment de pensament

que es diu problematitzaci. El que pretn la problematitzaci s que tot all que donem per evident, per inqestionable... es torni problemtic, que sigui qestionat, repensat, interrogat. Problematitzar no s noms que quelcom aproblemtic es torni problemtic, sin que requereix tamb de certa reflexi al voltant del perqu quelcom ha adquirit lestatus devidncia inqestionable i com ha aconseguit instaurar-se com a vertader a la nostra societat. s a dir, all fonamental de la problematitzaci consisteix en desvelar el procs mitjanant el qual quelcom sha constitut com obvi, evident i segur. Problematitzar implica plantejar-se noves preguntes i pensar sobre all que es constitueix precisament la nostra forma de pensar. Encara que hi ha gent que afirma que Foucault ho qestionava tot, aquest autor no defn la idea dassumir directa i acrticament les postures contrries a all que s acceptat per tothom, de forma majoritria, sin que intenta posar en qesti all que ja ning es qestiona. Una de les coses que qestionar ser justament el tema de la sexualitat, i ho far posant en evidncia diferents prctiques sexuals de manera que es pugui veure com sha construt la sexualitat al llarg de la histria. Des dun punt de vista essencialista, lhomosexualitat ha existit sempre i, en funci del moment histric, sha acceptat o no. Com ja hem dit, des daquesta vessant essencialista es podria parlar de lexistncia duna natura, duna essncia de la sexualitat que es mant al llarg de la histria (i que s la mateixa) per que es representa de forma diferent. Foucault (i tamb la PSC) dir que aix no s del tot cert sin que, lhomosexualitat, tal i com la entenem ara, no t res a veure amb all que existia abans, per exemple, a lantiga Grcia i que, per tant, no existeix una natura que romangui al llarg de la histria, sin que estem davant de coses diferents. En aquest sentit, si ens remuntem a Grcia, podem veure que lhomosexualitat no estava mal vista. Els poltics, guerrers, filsofs, etc. eren homosexuals i no ho ocultaven. Era Grcia una societat ms permissiva amb els homosexuals? Doncs no ho sabem, per segurament no podem parlar de permissivitat perqu en Grcia lhomosexualitat no era entesa com a la nostra societat, sin que era una prctica quotidiana que no tenia les mateixes connotacions que t ara per nosaltres. Si pensssim que Grcia era una societat permissiva, estarem traslladant a Grcia la nostra forma dentendre la sexualitat i lhomosexualitat. En el fons, estarem defenent que la sexualitat si que t una essncia que es mant al llarg dels sigles i que, a ms, ens permet parlar en els mateixos termes. Ara, a lactualitat, podem parlar dhomosexualitat (ja que tenim una forma determinada dentendre les relacions sexuals amb persones del mateix sexe), per a Grcia, aquestes prctiques entre homes no es consideraven homosexualitat. Encara que la sexualitat de la qual parlem avui en dia es presenta de manera consistent, s una invenci moderna de la qual no podem explicar la seva evoluci perqu noms existeix en el marc histric on sha produt, sentn? El que per nosaltres s avui en dia lhomosexualitat, all que entenem quan parlem i quan la vivim, s el resultat dels discursos de savis (metges, psiclegs, psicoanalistes, etc.), dels discursos dels diferents poders que serigeixen a la nostra societat (poder religis, poder judicial, poder pedaggic, poder mdic, etc.) i tamb del sentit que cadasc li dona a la seva conducta (els plaers que sentim, els

sentiments, els desitjos de cadasc, etc.). Per tant, les prctiques humanes que avui en dia es materialitzen en la sexualitat sn els sabers, els poders i la forma amb la que cadasc es relaciona amb s mateix. Com explica Vivien Burr (el llibre de la qual us recomano molt i molt), lhomosexualitat no apareix com a substantiu fins a finals del segle XIX. Fins a aquest moment, no es parlava de homosexuals, sin noms de prctiques homosexuals. Pot semblar una diferncia molt subtil, per no s el mateix parlar de persones que sn homosexuals que de persones que tenen prctiques homosexuals: sembla que el tipus de prctiques passen a definir all que la persona s, passant a tenir un efecte important en com es defineix una persona a s mateixa. A la nostra vida quotidiana tenim moltes prctiques. Per exemple, ens pot agradar molt la xocolata, per no per aix, i identificarnos com a xocoflics. El fet que certes prctiques, com per exemple lhomosexualitat, siguin ms rellevants que daltres, com el plaer de menjar xocolata, no s quelcom casual, sin que hem dentendre-les (i aix s el que fa la PSC) en el marc dunes determinades relacions de poder i dun moment histric concret, moment histric on, per exemple, el manteniment de la famlia tradicional era necessari pels interessos sociohistorics del moment. Foucault diria que la sexualitat es materialitza en els cossos, que no existeix de forma natural, que no es correspon amb el sexe (home / dona) sin que s una manera de ser que sincorpora en el nostre cos sexuat a mesura que adoptem unes formes de viurel, de parlar daix, dactuar amb els altres i amb nosaltres mateixos i que caracteritzen, bviament, a la cultura i al moment histric en el que vivim. Per tant, Foucault, i tamb la PSC, no es preguntaria tant per les causes de lhomosexualitat heterosexualitat, o si aquestes causes es troben a lindividu o en la societat, sin que intentaria veure com hem arribat a dividir i classificar a les persones en aquestes categories (homosexual heterosexual). En aquest sentit, i des daquesta perspectiva, ens farem preguntes com: Com hem arribat a establir lheterosexualitat com a normal? Com ha arribat lhomosexualitat a ser una prctica minoritria? Per qu lorientaci sexual serigeix com quelcom rellevant a la vida duna persona i a lhora dadoptar una posici a la societat? Per qu s important preguntar per lorientaci sexual duna persona a lactualitat? Com sha construt el discurs legitimador al voltant de lheterosexualitat? De la mateixa manera, es preocuparem per a veure els efectes que t aquesta categoritzaci a la nostra vida quotidiana i els usos que es fan daquesta. La idea seria preguntar-nos pel segent: Per qu creiem necessari distingir a les persones en funci de la seva orientaci sexual? Quins efectes pot tenir el fet de dir que una persona s homosexual o heterosexual? Quins efectes t aquest ls daquestes categories en la construcci duna identitat homosexual heterosexual com a tal? Com veieu, sn preguntes suggerents que all que intenten s repensar les coses que es donen per evidents. La PSC, com hem vist de la m de Foucault, es pregunta per aquest tipus de coses i emfatitza que la mateixa noci

dhomosexualitat s una construcci social resultat duna srie dinteressos socohistrics i dunes relacions de poder concretes. Recordeu que a la presentaci de lactivitat us vaig passar un petit resum dalgunes idees de la Vivien Burr. No oblideu fer-li una ullada per a entendre millor aquesta perspectiva, dacord? Ja per acabar amb aquest missatge tant llarg, us volia deixar clar que, com ja us he dit al debat, en cap moment he fet referncia que una perspectiva tingui ms ra que laltra, sin que les perspectives sn formes diferents dentendre un mateix fenomen en funci de la perspectiva que adoptem com a marc de referncia. Lequip de consultors t les seves preferncies respecte a quina perspectiva de la psicologia social ens ofereix explicacions ms adients sobre la realitat social. Nosaltres ens apropem ms b a la perspectiva socioconstruccionista, com veureu al llarg del semestre, ja que pensem que per entendre qualsevol fenomen psicolgic, social i psicosocial, s fonamental atendre a la realitat social on emergeix i als significats collectius que es generen al seu voltant. Per aix no significa que vosaltres acabeu pensant el mateix. Nosaltres no us demanem que us posicioneu, ni que esteu dacord amb nosaltres, sin que all que us demanem s que entengueu les tres perspectives, que sapigueu diferenciar-les i aplicar-les i que comprengueu les implicacions i efectes que t donar una explicaci o una altra. s possible que a vosaltres us agradi ms una perspectiva o una altra com a nosaltres, per el ms important s que esteu per damunt de les vostres preferncies i que entengueu cadascuna delles, val? Nosaltres emfatitzarem molt en totes elles, ja que ens interessa que entengueu tant els conceptes i perspectives ms tradicionals com aquelles ms innovadores i actuals, dacord? Espero que aquest missatge us hagi ajudat a acabar dentendre una mica millor les diferncies entre perspectives. Amb aquests elements, podem tornar al debat per a continuar debatent sobre les actituds, val? Per suposat, si queds qualsevol dubte sobre les perspectives, el nostre frum resta obert per oferir aclariments.

APORTACI DE LA TUTORA AL DEBAT En segon lloc, vull fer una petita matisaci al voltant de les perspectives psicosocials en el sentit que apunta el Salvador. Fixeu-vos en els tres missatges que ha enviat perqu donen pistes molt bones sobre com hem dintroduir el tema de la importncia del context sociohistric per a entendre els processos psicosocials (i b, tamb els processos psicolgics) aix com qu ens permeten les perspectives que estem treballant. Efectivament, les coses (en aquest cas, el vdeo) no est fet des duna perspectiva concreta ni tampoc les perspectives influeixen en els processos que anem a estudiar. Les perspectives de la psicologia social sn com unes ulleres que ens permeten abordar els

fenmens i processos socials i donar-les alguna mena dexplicaci. Com diu el company, la PSP, la PSS i la PSC ens ofereixen diferents maneres dentendre i explicar, en aquest cas, les actituds, per aix no vol dir que el concepte actitud pertany a una perspectiva i no a una altra. Com us vaig comentar en un missatge previ, cada perspectiva es fa unes preguntes i ens ofereix unes explicacions sobre les actituds (per tamb sobre les emocions, sobre la personalitat-identitat, sobre la influncia social i la submissi, sobre lempatia, etc.) s a dir, les perspectives no sn fenmens socials sin formes dabordar i donar sentit a aquest fenmens socials. Al llarg del curs veurem que dins de cada perspectiva hi ha una srie de teories. Per, fins i tot, aquesta ubicaci de teories dins de les perspectives s una classificaci construda. s a dir, que si diem que la psicoanlisi o les teories de laprenentatge social pertanyen a la psicologia social psicolgica, aix no vol dir que els diferents autors que han treballat aquestes teories es reconeixen com PSP. Les perspectives de la psicologia social sn ms b una forma de classificaci que ens permet aglutinar teories que mantenen algunes caracterstiques similars, en el sentit de la mena de preguntes que es fan i del tipus de respostes que plantegen, dacord? Sobre el vdeo, doncs ms enll de la sorpresa o no que ens hagi pogut generar, jo crec que heu apuntat aspectes molt interessants. He parlat de socialitzaci primria, daprenentatge i tamb de com hem de prendre amb cura les explicacions que donem per no responsabilitzar nicament als nens de les seves respostes. Crec que aquest vdeo s un exemple excellent de com a la nostra vida quotidiana es posen en joc un munt de processos psicosocials; per exemple, alguns de vosaltres heu parlat dinfluncia i submissi. Per, davant de qu? Voleu dir que els nens sn ms influenciables que els adults? I qu hauria passat si fssim aquest experiment amb adults? Sobre la influncia i la submissi parlarem a la quarta unitat de lassignatura, per el que us puc dir ara s que mentre que la PSP diria que hi ha persones ms influenciables que altres, la PSS i la PSC ens remetran al context social i als significats presents en cada interacci per explicar com es dona la influncia (s la mateixa influncia la que es pot donar en context laboral amb el teu cap que amb el teu grup damics?) Tamb heu parlat de com us ha sorprs que els propis nens ens rebutgin a s mateixos. Sota el meu punt de vista, i en termes psicosocials, ms que parlar de rebuig parlaria de categories socials. De fet, alguns de vosaltres heu parlat de prejudicis i, con veurem a la segent unitat, aquest concepte est molt vinculat al concepte de categories socials. Sobre aquests conceptes tamb treballarem ms a la segona unitat, per ja us avano que potser de la seva m trobem explicacions ms adients sobre el que passa amb aquests nens. Fixeu-vos que tota lestona es pregunta als nens per la ubicaci dels ninos en categories socials (bo-dolent, bonic-lleig) al temps que aquesta ubicaci tamb est posant en joc una autocategoritzaci prpia (s a dir, que el que diuen no noms parla dels ninos, sin tamb de com es veuen aix mateixos dins daquestes categories). Sobre aix, magradaria fer un parell de comentaris:

En primer lloc, i en la lnia dall que heu apuntat alguns de vosaltres, jo crec que efectivament hem de tenir present el context sociohistric per a entendre perqu passa tot aix. Jo tamb crec que si aquest experiment shagus realitzat a Espanya o Catalunya, la resposta hagus estat molt similar, per potser amb alguna matisaci. A Mxic ha hagut histricament una reivindicaci pels drets dels indgenes (com en altres llocs del mn) i, per tant, el joc de les categories de color de la pel i/o raa (blanc i caf) ens remet a ciutadans dun mateix pas. Per all interessant s veure com es construeix la vinculaci entre la maldat i el ser moreno (o negre, si parlssim dels Estats Units). No tinc clar si a Catalunya, per exemple, passaria el mateix. s a dir, que no s si en realitat en Catalunya o en Espanya existeix aquesta vinculaci tant forta o, potser seria necessari remetre a unes altres categories (per exemple, la dimmigrant o, especficament, la dels romanesos o els marroquins) perqu es posessin en joc aquests processos. El que vull dir s que potser les categories socials no sn completament transferibles i, de la mateixa manera que reconeixem el context sociohistric com quelcom important per entendre el que passa al vdeo, tamb hem de tenir en compte les especificitats de cada context, ja que ens donen pistes de com shan construt les relacions entre categories, en aquest cas, entre categories que ens remeten a la raa. Per una altra banda, crec que en els nens (especficament, els de pell morena) es dona un prejudici sociocntric. Com veurem a la segent unitat, de vegades el prejudici favorable cap al propi grup ve mediatitzat per un procs de valoraci social daquest i, en aquesta valoraci interv la preferncia que es t per el exogrup (s a dir, el grup dels blancs). Quan la preferncia es dona per un exogrup dominant (com en aquest cas) sanomena prejudici sociocntric (davant del prejudici etnocntric, que s el favoritisme cap al propi grup). Els nens de color admiren les caracterstiques i atribucions que es fan del grup dels blancs, i per aix sidentifiquen amb aquesta categoria. Si us sembla b, podem reprendre aquest concepte a la propera unitat. I ja per acabar (i tamb per acabar el debat, que finalitza dem) us animo a reprendre la qesti de com es posicionarem les perspectives davant daquestes actituds socials i poltiques. Se que alguns ho heu intentat, per us animo a que sigueu una mica ms concisos posant exemples. Per exemple, encara hi ha gent que diu que la PSP es fixa en aspectes gentics... i hem vist que aix no s del tot correcte. Vinga, intentem matisar una mica ms sobre aix, us sembla b? Preguntes per a respondre en la PAC. Sembla que poc a poc les coses es van tornant una mica ms clares, oi? Crec que lexplicaci que ha donat s molt encertada. On est la dimensi social de la recerca de la doctora Chiao? Potser que no estigui enlloc? T en compte realment all social en les seves reflexions sobre les actituds de dominncia social? No perdeu de vista aquesta idea.

Per una altra banda, seria tamb interessant pensar quines implicacions i efectes t entendre les actituds socials i poltiques daquesta manera (s a dir, com explica la doctora Chiao i el seu grup de collaboraci) Si ubiquem lactitud davant la dominaci social dins de les persones, quins efectes t tot aix? s a dir, quins efectes t dir que hi ha persones que prefereixen tenir una jerarquia o que sn ms submises a la dominaci dels altres? La dominncia social i el desig digualtat, sn realment qestions individuals o, al contrari, sn ms b qestions socials i/o collectives? A partir daqu, alg sanimaria a plantejar com les tres perspectives de la psicologia social (PSP, PSS i PSC) entendrien on subiquen les actituds? s a dir, on creuen les tres perspectives que sallotgen les nostres actituds socials?

Responent a la pregunta formulada per la Mamen de si a partir daqu, alg sanimaria a plantejar com les tres perspectives de la psicologia social (PSP, PSS i PSC) entendrien on subiquen les actituds? s a dir, on creuen les tres perspectives que sallotgen les nostres actituds socials?

Pel que fa a la PSP:Situa la ra del nostre comportament i actitud social al cervell, es basa en la gentica. La PSP dona ms importncia a lindividu que a la societat. Es considera que lindividu t una actitud interna biolgica- que s pot desenvolupar depenen de les circumstancies socioculturals del seu entorn. Larticle que debatim, mostra com hi ha una predeterminaci a la base gentica que afecta els comportaments. Pel que fa a la PSS:Considera que lactitud dels individus es va forjant nicament per l'entorn on es desenvolupa la persona. I s aquest entorn el que determina lactitud de lindividu. Lindividu forma el seu pensament a base de les vivncies i estmuls del seu entorn. De manera figurativa podem considerar que la societat construeix a lindividu. Pel que fa a la PSC:Considera que hi ha una part de les actituds preestablertes i una altra part dactituds construdes a base dexperincies de lentorn on ens desenvolupem com a individus. s un mix de les dues anteriors, estableix que una part daquesta actituds s gentica i que laltra es desenvolupa segons les experincies individuals dels individus. ---------------Bones Gemma y companys, Seguint el debat intentar donar la meva visi don subiquen les actituds en la PSP, la PSC i la PSC. La PSP dona importncia a lindividu com a tal i no com a mera part de la societat, tot i que t en compte la influencia de la societat en el seu procs de desenvolupament com a subjecte. Les actituds socials es trobarien doncs en lindividu i seria la societat la que faria desenvolupar-les. En la PSS aquestes actituds vindrien donades per la interacci dins la mateixa societat

(entre les persones i el context social) . La PSC no fa distinci entre societat i individu sin que la societat es construeix i ho fa a travs del llenguatge. Anirem construint doncs aquestes actituds socials a mesura que anem adquirint i utilitzant el llenguatge. Qu en penseu? ------------------------------------Reflexio tutora La majoria de vosaltres ha resps correctament a la primera pregunta. Efectivament, segons la investigadora Joan Y. Chiao i el seu equip de collaboradors, les actituds socials i poltiques es troben al cervell. Per tant, donen una explicaci ms de caire biolgic neurolgic. Sobre quina perspectiva de la psicologia social saproparia ms a el que diu larticle, doncs hem de seguir discutint una mica. Sembla que hi ha dubtes sobre si es la PSP o la PSS la perspectiva ms propera. En primer lloc, matisar que aquest article no est escrit des de cap perspectiva. s a dir, que la Joan Y. Chiao no adopta una perspectiva o una altra. Som nosaltres, amb les ulleres de la psicologia social, que estem intentant esbrinar, a partir dels postulats de cada perspectiva, quina podria tenir ms coses en com, dacord? Per continuar debatent, us comento unes quantes coses sobre la mirada psicosocial i les perspectives. Com hem comenat a veure a partir de la lectura del mdul, dins de la psicologia social (i de la psicologia en general) existeixen diferents maneres dentendre a lindividu (diferents formes dinterpretar el que fa, el que li succeeix, els seus comportaments, etc.) En aquest sentit, a diferncia de les cincies naturals on cada nou descobriment safegeix als coneixements anteriors fent-los ms complerts, dins de la psicologia ha succet que certs autors i psiclegs han anant proposant enfocaments diferents. Aix significa que dins de la psicologia existeixen diferents maneres per a explicar tant a lindividu com el que lenvolta. I aix significa que una nova orientaci o perspectiva no necessriament s una evoluci de les perspectives anteriors, sin que pot suposar un trencament total i una proposta completament alternativa per a explicar-nos els diferents fenmens. Aix, per exemple, en psicologia clnica, els psicoanalistes i els psiclegs cognitius busquen les causes (i la soluci) dels problemes dels pacients en aspectes completament diferents. B, doncs dins de la psicologia social succeeix el mateix. A lhora de pensar en quina perspectiva o disciplina podem situar un text, una explicaci o un anlisi s til plantejar-nos quina pregunta est responent lautor del text, o quina pregunta de fons guia el seu plantejament. I s que la diferncia entre les disciplines/perspectives no es troba en que donin respostes diferents a les mateixes preguntes, sin en el fet que cada una delles es fa preguntes diferents. Aix, totes el les poden parlar de qualsevol fenomen, ja sigui les actituds, emocions, lagressivitat, la

infidelitat, laprenentatge, les addiccions, etc., per cada una delles es far preguntes diferents davant de cada un daquests fenmens. Aix ser molt important quan intentem entendre com abordaria la PSP, la PSS i la PSC la qesti de les actituds socials i poltiques, per tamb a lhora de pensar qu s un enfocament que es pot englobar dins de la Psicologia Social. Dalguna manera, podrem dir que les perspectives sn com unes ulleres que ens podem posar per a interpretar la realitat social. Segons quines ens posem veurem unes coses o altres, ja que cada perspectiva ens obliga a prestar atenci a aspectes diferents dels fenmens. Aix doncs, dentrada podem dir que els temes no pertanyen a les disciplines/perspectives sin que hi pertanyen les aproximacions a aquests temes. Per exemple, lagressivitat pot ser un tema tractat des de la Psicologia Social, per tamb daltres perspectives. Un cientfic que estudi el fams gen de lagressivitat estar abordant aquest fenomen, per no des duna perspectiva psicosocial. En canvi, una persona que estudi la influncia que t lentorn familiar sobre el comportament de les persones a lhora de respondre davant duna adversitat duna forma agressiva, s que tindr una aproximaci que es pot identificar com a Psicologia social (en aquest cas, ms especficament, seria un enfocament englobat a la Psicologia Social Psicolgica o PSP). De forma majoritria, heu ubicat lexplicaci de la Joan Y. Chiao en la PSP, encara que alguns companys veuen alguns components de la PSS. Per, per poder considerar una aproximaci dins de la psicologia social cal que la seva pregunta de partida englobi tant la dimensi individual com la dimensi social. Succeeix aix en aquest article? On veieu vosaltres aquesta dimensi individual/social? Vinga, continuem debatent a veure si podem resoldre aquesta qesti!! Relexi salvador Hola a tothom, desprs dels aclariments de la Mamen, mhe tornat a llegir larticle de David Bueno, i la veritat s que ara ho veig tot una mica diferent que abans. Em costa molt trobar la dimensi social en el punt de partida de la investigaci de la doctora Chiao. La recerca en qesti es centra en trobar la relaci entre la empatia i la orientaci de dominncia social. Tots dos fenmens se'ns presenten com a caracterstiques intrnsiques de lindividu. Tot i que larticle no nega explcitament la possibilitat de que aquestes caracterstiques siguin afectades per motius socials externs a lindividu, la investigaci no sendinsa en quins son aquests motius. s a dir, Chiao no considera quins sn els factors socials i culturals concrets que interactuen amb lindividu i que resulten en un cert grau dorientaci de dominncia social, sin que ms aviat busca correlar les causes daquesta amb factors biolgics. La seva pregunta inicial

doncs no s quins factors socials tenen a veure amb la orientaci de dominncia social, sin quins factors individuals tenen a veure amb la orientaci de dominncia social. Per tant, si he de decidir quina perspectiva de la psicologia social s ms propera a la recerca de Chiao, lorientaci cognitiva dintre de la PSP trobo que s el que ms shi apropa. Si Chiao estengus el seu estudi per veure quins factors externs poden influir sobre la empatia i com, llavors estarem parlant de sociocognitivisme prpiament. Vist tot des daquest (renovat) punt de vista, mha cridat latenci el passatge de larticle on es diu que ...entre les cultures humanes, lorientaci de dominncia social s una caracterstica estable que permet predir una mplia gamma dactituds socials i poltiques. Espero que no estigui entenent malament aquesta frase, per si vol dir que lorientaci de dominncia social s una caracterstica que no es veu afectada pels diferents contexts culturals, aqu mateix tindrem la confirmaci de que no sassembla gens a la visi de la PSS. Desprs dels aclariments de la Mamen i seguint amb el debat... Per poder considerar una aproximaci dins de la psicologia social cal que la seva pregunta de partida englobi tant la dimensi individual com la dimensi social. Succeeix aix en aquest article? on veiem aquesta dimensi individual/social?

La recerca de la doctora Chiao es centra en trobar la relaci entre la empatia i la orientaci de dominncia social, els dos fenmens es consideren en lestudi intrnseques de lindividu. Tot i que larticle no nega explcitament la possibilitat de que aquestes caracterstiques siguin afectades per motius socials externs a lindividu. Aqu i tal com tamb comenta lAntoni Ruiz-Peinado s on sobre lescletxa de la interpretaci segons la perspectiva de la PSS, tal com jo argumento en la meva anterior intervenci. Per la investigaci no especifica, quins son aquests motius, Chiao no estudia quins sn els factors socials i culturals concrets que interactuen amb lindividu i que resulten en un cert grau dorientaci de dominncia social.

Lestudi es limita a lestudi del factor biolgics. Aix per deduir la resposta hem de veure quines sn les preguntes de Chiao: Tal com exposa el company Salva, la pregunta no s quins factors socials tenen a veure amb la orientaci de dominncia social, sin quins factors individuals tenen a veure amb la orientaci de dominncia social.

En conseqncia la perspectiva de la psicologia social s ms propera a lestudi de Chiao i desprs de valorar les aportacions de tots els companys al Debat fins al moment,

passo a considerar que s la PSP. Fonamento aquesta nova elecci en que la metodologia que s'utilitza en la investigaci, la ressonncia magntica funcional s clarament de la psicologia social psicolgica, que sexperimenta en un laboratori caracterstiques de la PSP tamb, i junt amb que l'objecte d'estudi s l'individu i la seva base biolgica i, a ms, els fenmens socials de lempatia i la organitzaci social, caracterstiques determinants de la PSP. ------------------------------------------