REPTE 2

La maternitat

Debat entre Judith Butler

i Jordan Peterson

Bernat Lluch Jordana

11 de maig de 2023
Barcelona

1/4
Benvinguts i benvingudes, avui ens acompanyen: d'una banda Judith Butler, filòsofa i teòrica
feminista estatunidenca que ha escrit extensament sobre temes relacions amb el gènere, el
cos i la identitat. En forces treballs seus s'aborda la qüestió de la maternitat des d'una vesant fe-
minista crítica; i d'altra banda, Jordan Peterson, psicòleg clínic canadenc i professor de psico-
logia que ha escrit i discutit sobre una ample varietat de temes relacionats amb la psicologia,
la filosofia i la política des d'una visió lliberal i conservadora per defensar els principis contrapo-
sats al que ell considera l'entorn cínic i relativista intel·lectual que reivindica el constructivisme
sexual amb obligacions a l'opositor.

Per encetar aquesta taula, si els hi sembla, comencem amb la primera pregunta que ens han
fet arribar els nostres telespectadors.

Com reconeixen vostès la condició de mare, el rol de mare? Hi ha uns trets característics que
distingeixin i defineixin aquesta condició?
- Butler, J: La maternitat és el diàleg que dóna vida i la responsabilitat de tenir-ne cura, no com
a contenidor llençat en un hospital que normativitza a les dónes com a coses, sinó des d'una
relació del donar i rebre. Podria indicar també una relació ontològica gairebé inexplorada en-
tre el mateix i allò altre, contràriament al model patriarcal que va implementar el model identi-
tari que l'estandarditza i iguala a un ésser absolut.
És el propi fet de ser "condició" de mare el que des del patriarcat vol perpetuar amb la necessi -
tat de complir certs trets per ser-ho. Però avui dia, cal exposar les diferents necessitats i llibertats
esdevingudes del moment social i cultural reivindicant-ne la manca de contracte que no con -
templa la identitat plural per a ser criadora.
La pròpia subjectivitat ens permet superar els límits més enllà del imposats biològicament i
d'aquesta manera, decidir sobre la nostra identitat tant de gènere com d'orientació sexual i,
amb això, desvincular el rol que se'ns pressuposa com a mare.
Però no n'hi ha prou en deslligar aquesta identitat tot desconstruint la pròpia maternitat en tant
que prèviament hi ha hagut desconstrucció de sexe i gènere. Es tracta que la norma ho con-
templi i s'obri a noves propostes.
Tot plegat passa per què la societat tingui la llibertat d'acceptació de les diferències subjecti-
ves suportades en el dret i les necessitades polítiques protectores, i acabar amb el poder impo -
sat socialment en la seva negació de categories identitàries que perpetuen la obligació de te-
nir fills a les dones i, exercint-ne així la càrrega de la maternitat a les mateixes. Maternitat que
ha de ser decidida, cercada i volguda individualment.

- Peterson, J: Segons el que vostè diu, la diversitat del ser mare és tan complexa i elusiva com la
pròpia paternitat. Podria pensar-se aleshores que no totes les dones són mares i, per tant, que
no hi ha relació especialment directa. Però, el primer que caldria afrontar la filosofia és que to -
tes les mares són dones biològiques i això obligaria també a una reflexió sobre ser-dona. I no
només això sinó també que la filosofia pot pensar el cos, i com aquest exerceix un rol mediador
entre la consciència i el món que l'envolta. Per tant la revalorització de la maternitat no és oci-
osa, des que està en primera instància representa una transformació radical del cos femení i
una alteració també corporal tot i que indirecte en el masculí.
D'altra banda, el fet irreal i antinatural pel qual la mare biològica pot ser substituït per d'altres fi -
gures sense que la relació d'ella amb la seva criatura perdi el seus trets fonamentals, podria
pensar-se que evidencia la irrellevància de la mare, en tant que element natural substituïble
tant biològica com instintivament prenen la seva consideració de construccions socials.
I no troba que adaptar-ne les polítiques d'integració se'n faria obligatorietat social universal
d'acceptació que, evidentment és contrària a la subjectivitat acordada en el propi gènere?

2/4
Em semblen molt interessants les seves propostes, i plantejant-me la darrera qüestió, me'n sor-
geix una altra necessàriament derivada:
Quines responsabilitats socials i polítiques i quins drets creuen que caldria assignar i reconèixer
a les persones a qui se'ls reconeix aquesta condició de mare?
- Butler, J: Val a dir que abans que el reconeixement de mare per a determinar-ne els drets,
continua estant sotmès al poder social i cultural i s'ha d'entendre més aviat la relació d'afinitat
no biològica molt abans que la que suposadament cal superar prèviament per a aconseguir
drets.
És el focus en la maternitat associada a la mare biològica el què cal invertir o, més aviat, ei -
xamplar fins desfer-ne el centrisme. Ens hem d'oblidar del concepte nuclear de família per a
adoptar totes aquelles altres realitats per a respectar realment totes les possibles maternitats i ti-
pus d'elles.
És des d'aquest respecte individual que en fer-se realitat esdevé social en tant que en pertany i
necessita aleshores d'una política d'acceptació o, si més no, s'ha de poder criticar obertament
i, fins que sigui així, no es podrà reconèixer la condició real de "mare" com a cuidador/a res-
ponsable d'individus de la societat.
Ja no podem evadir la discussió d'enfrontar la racionalitat que ha estat al darrera de la con -
questa del món per part de l'home-pare i reconèixer-ne que no és més que una forma general
del silenciament del ser-mare. I, amb això no nego que la sexualitat pot ser influenciada per
factors biològics com les hormones i l'anatomia, però vull emfatitzar en la importància dels fac-
tors culturals i socials que amb les seves normes i valors socials, rols de gènere, educació i socia -
lització en són factors influents de com les persones experimenten i expressen la seva sexualitat
i, és aquesta responsabilitat política, en tant que social, la que necessita de reconeixements
plurals en el seu nou esdevenir actual.

- Peterson, J: Aquesta cerca de reconeixement com a col·lectiu que surt del propi col·lectiu
passa per convertir-s'hi i crear nous col·lectius que ningú assegura que tothom que el va iniciar
se'l senti com a seu i, en no sentir-s'hi, no podrà participar-hi o el deixarà fora de lloc com a
principi que ha de tenir per a ell mateix.
El problema no són els col·lectius en sí. El problema és que la manera fonamental de classificar
les persones és amb la seva identitat de grup. Òbviament tots pertanyem a grups. El problema
és si la identitat individual és primària i la identitat col·lectiva o de grup és secundària o a la in-
versa. Si, per exemple, ets una defensora de la igualtat de resultats de les quotes, de facte, ac-
ceptes la proposició que és la identitat del grup que és primordial hi ha tot tipus de perills que
s'associen amb això que superen amb escreix el bé que puguis fer. Per què no parlem directa-
ment de reivindicar el 50% de dones paletes, o bé informàtiques, així com el 50% de professors
de primària o infermers? I per què només es considera la igualtat de gènere o sexe?
Ens trobem aleshores en haver de respondre primerament preguntes del tipus: Quantes diferèn-
cies grupals caldria uniformar socialment i a quins nivells professionals?, parlem només de gène-
re i sexe?, quants gèneres?
És més senzill que tot això. No se tracte del que "algunes" anomenen constructivisme sexual
amb la intenció d'omplir falsament un espai per utoincloure's socialment. Es tracta d'assignar els
drets necessaris com a mares a aquelles dones que tenen genital femenina i cromosoma XX i
d'altres drets als individus que no encaixen en aquestes característiques tot particularitzant-ne
el fet social de no mares, en tant que només són cuidadors. Aquests cuidadors no han d'ésser
polititzats diferencialment sinó com a col·lectiu que és tant d'infants, com de malalts, de gent
gran, etc.
Jo defenso que no s'intenti incloure en el mateix col·lectiu de mare a tot allò que no ho és i les
normes es basin en aquesta lògica natural.

3/4
Per finalitzar, i abans de fer-ne una breu conclusió, els proposo anar més enllà:
Quin sentit tindrà l'individu en la maternitat al post humanisme?
- Butler, J: Aquest és precisament un dels objectius del feminisme, que la maternitat no sigui
obligatòria, aquesta a d'ésser decidida, cercada i desitjada i, en el post humanisme hi ha la in-
clusió de nous actors que han de determinar la raó per la qual lluitar en l'actualitat. La inclusió
de la maternitat més enllà de la biologia, gènere i, fins i tot de l'individu.
En certa mesura serà l'alliberament de l'esquema de necessitat de maternitat per sentir-se lliure
i deixarà de sotmetre'ns al seu compliment, ja no com a dona, sinó com a individu amb finalitat
i obligació per se.
Ara bé, la responsabilitat recaurà aleshores en participar de l'acceptació de maternitat mixta
entre l'individu i l'androide o IA i, fins i tot exclusiva dels no humans.
- Peterson, J: Pel que acaba de dir, hi haurà evidència de la irrellevància de la mare com a
element natural substituïble i compartiria que les dones que no es poguessin reconèixer com a
propietàries de la maternitat s'estranyarien encara més com a mares i, per tant, més cap a sí
mateixes.
És des del pensar en el post humanisme com a futur proper, des d'on hem de preservar la ne-
cessitat d'una maternitat pura femenina per continuar sent persones amb sentit.

Finalitzarem amb aquesta petita conclusió:

La postura conservadora i clàssica de J.Peterson sobre que la tasca de maternitat recau en les
dones i tot el que aquest fet comporta d'opressió sobre les mateixes contrasta amb la lluita per
contemplar, per part de J.Butler, totes les diferents maternitats. Tantes com maneres de viure i
ser existeixen.
Són, doncs, les diferències de gènere conseqüències biològiques o socials? I, en saber-ho,
afecta realment a la Xternitat?

AUTOAVALUACIÓ EN 3 LÍNIES
Els temes han estat originalment tractats i les respostes són prou originals tot respectant el pen -
sament de cada actor treballat, l'una amb la seva vesant més filosòfica i l'altre més psicològi-
ca. També considero que la correcció i formalitat del llenguatge han estat els adequats per a
fer-se entendre però sense deixar de replicar la manera d'expressar-se dels dos participants.

4/4