Avaluació continuada COMENTARI PAC 4

Ventres de lloguer vs. gestació subrogada

1. Normes socials, normalització i identitat

Arribats a la darrera PAC, la temàtica sobre els ventres de lloguer o gestació subrogada ens servirà
per reflexionar sobre les normes socials i la maternitat. Des del punt de vista sociohistòric observem
un canvi important pel que fa al concepte de maternitat: ja no només entenem la maternitat com el
fet biològic de tenir un fill sinó que aquesta ha evolucionat cap a la possibilitat de produir individus en
“laboratori”. Científicament és possible, però com a societat això planteja nous i importants reptes
ètics, que produiran un nou marc normatiu, tant legal com social.

En aquest primer apartat us hem demanat precisament que reflexionéssiu sobre les normes, la
normalització, els estereotips i els prejudicis.

Les normes són les obligacions o expectatives que estableixen el que és desitjable o reprovable en
cada situació. Existeixen normes per a cada context concret i aquestes poden canviar al llarg del
temps. Podem veure com l’evolució científica que ha fet possible la gestació subrogad, ha modificat
les pràctiques socials i de retruc s’han anat modificant les normes que afecten la maternitat. Llogar
un ventre, és una situació concreta i emergent que implica unes normes específiques, que no
existien mentre llogar un ventre no era possible.

En la pregunta primera us demanàvem que identifiquéssiu una norma implícita i una norma
explícita en relació al tema que ens ocupa. La distinció entre norma implícita i explícita no sempre
és fàcil i clara. És una classificació basada en la consciència, distingint les normes que ens passen
desapercebudes, les implícites, de les que són assenyalades en cada situació, les explícites.

En relació a les notícies que us hem plantejat podríem identificar com a norma explícita la prohibició
dels ventres de lloguer recollida en lleis que contemplen les possibles sancions en cas de no ser
complertes, en determinats països o la prohibició d’una compensació econòmica per la mare gestant
en d’altres.

Además de España, Francia, Alemania, Italia, Portugal y Bulgaria prohíben todas las formas de
gestación subrogada. En Reino Unido, Irlanda, Dinamarca y Bélgica se permite siempre y cuando no
haya una compensación económica para la madre gestante, con la excepción de los gastos del
embarazo. Sin embargo la maternidad subrogada comercial es legal en varios estados, incluyendo
Rusia y Ucrania, así como también en varios estados de EEUU y en Canadá. (Herrero i Valle, 2019).

Pel que fa a la norma implícita podríem, per exemple, parlar d’algunes recomanacions que podrien
passar desapercebudes com vetllar pel benestar psicològic i emocional de la mare gestant
mantenint un mínim contacte amb ella “...cuando fuese a recoger al bebé, pasase cinco minutos por
la habitación del hospital a darle las gracias.” (Coronado, 2018). On si bé explícitament s’està
Avaluació continuada COMENTARI PAC 4

demanant una visita de cortesia a la mare, implícitament s’està dient que no s’hi ha d’establir una
relació per tal d’evitar conseqüències psicològiques no volgudes, com per exemple la creació d’un
vincle social, que en termes del capitalisme que gestiona la situació es considera indesitjable. De fet
ja se’ns avisa en una altra notícia que el procés pot comportar conseqüències psicològiques per a la
gestant. No obstante, las investigaciones también señalan que el proceso de gestación subrogada
debe ir acompañado de una preparación psicológica para limitar el impacto de la separación,
especialmente en los meses posteriores al parto (Herrero i Valle, 2019). Ara bé, curiosament, la
pràctica implícita recomanada consisteix en generar una norma que elimini el contacte entre la
gestant i el nadó i els seus nous pares que coincideix amb els interessos legals i jurídics de la part
comprant, però que no se sosté en cap evidència científica. Per exemple, seria tant o més raonable
considerar que un bon vincle entre la gestant i el nadó i la seva nova família contribuiria a facilitar el
procés.

La normalització és el procés pel qual s’estableix en una situació o en una societat, el que serà
normal i el que serà anormal, a través de la creació de normes. Tots pretenem ser considerats com a
“normals”, i en tot cas qualsevol característica personal que ens faci ser diferents no pot excedir els
marges de normalitat establerts. Tot el que vulneri una norma implícita assumida en un context serà
susceptible de ser considerat com a anormal. Per exemple, la maternitat és un dret assumit en una
societat on en una determinada edat és normal ser mare o pare, els avenços científics permeten
reconèixer aquest dret a les parelles que biològicament no poden tirar endavant un embaràs, però
alhora contribueixen a fer més forta l’exigència de maternitat, ja que ni tan sols pots escudar-te en el
fet de no poder-ne tenir per culpa de l’edat. Per això, a mesura que l’ambigüitat que les noves
pràctiques en matèria de gestació provoquen, es va resolent, sorgiran noves normes, tant explícites
com implícites que conduiran a una nova uniformitat, que inclourà les normes sobre gestació
subrogada però també noves normes en referència a la maternitat, algunes d’implícites segurament,
com per exemple que l’edat o l’orientació sexual no siguin vistes com un impediment per a l’exercici
de la paternitat/maternitat. Alhora que la possibilitat d’un ventre de lloguer obre una porta a
l’esperança en qui pensava que no podria tenir descendència genètica i la volia, obre noves
possibilitats a la pressió cultural cap a la reproducció. Llogar un ventre per poder ser mare o pare pot
topar amb altres normes socials anteriors com deixar en mans d’una persona desconeguda un
procés que s’ha construït com a íntim i personal i on culturalment hi aboquem moltes emocions
considerades intransferibles i privades fins ara. A més a més, el fet de tenir un fill/a a canvi de
diners, convertint l’embaràs en un acte comercial inèdit fins avui en dia (almenys a gran escala,
perquè a petita escala i de forma dissimulada, sempre hi ha hagut «encàrrecs» d’aquesta mena en
les classes socials benestants on l’herència econòmica i material era important).

Donada la importància de la categorització en la nostra percepció de la realitat, formar part d’una

categoria o altra implica certes valoracions. Desitjar ser mare a una determinada edat i que no sigui
Avaluació continuada COMENTARI PAC 4

possible biològicament situa les dones sotmeses a l’estructura patriarcal, que encara avui en dia
identifica massa sovint feminitat amb maternitat, en una categoria de dona fracassada que pot
provocar certs prejudicis envers aquestes dones que no s’han reproduït a temps o que no han
pogut. Tant en dones com en homes, la infertilitat és encara un tabú del qual costa parlar, assumida
com un fracàs d’una funció construïda com a natural i desitjada. És aquest tabú, que veiem reflectit
en la vergonya de parlar-ne, el que ens parla d’un prejudici envers les persones que no compleixen
l’estereotip de la seva categoria: un home o una dona han de ser fèrtils i reproduir-se, si no ho fan,
aleshores no se’ls considera membres de la categoria, sinó persones de l’outgroup o altrament dit,
exclosos.

Per altra banda, com heu fet en molts casos, també es podien trobar estereotips i prejudicis
centrant-se en les diferents categories protagonistes del negoci de la gestació subrogada: «la parella
homosexual», «la pobra dona gestant que s’hi veu obligada», «el famós ric que tot ho vol i pot
comprar», «la persona sense escrúpols que es creu que tot es pot vendre», etc. Per exemple, en la
notícia de El Mundo (Garófano i Cabrera, 2016) es comenta la reacció del poble cap a la mare
gestant, comentant com “el vecindario se le ha echado encima insultándola a gritos”. Per contra,
trobem una altra reacció del poble cap als pares que han pagat a aquesta dona, “Luis y Juanjo son
muy buenas personas, ojalá puedan quedarse con la niña”.

2. Influència social

Parlar d’influència és entendre que aquesta es dona en ambdós sentits, la influència no és un

procés unidireccional en el qual la majoria influencia la minoria sinó que aquesta també actuarà
defensant el seu punt de vista i influenciant al seu torn. A més com sabeu, parlar de majoria o
minoria no és directament proporcional a la mida del grup i un mateix col·lectiu pot actuar com a
majoria o minoria en funció del context.

En el tema que ens ocupa podríem considerar com a minoria nòmica i heterodoxa el col·lectiu de
defensa de la gestació subrogada, tot i que no era l’única manera de veure-ho, atès que aquest no
és un tema on la posició general de la societat sigui clara, i no està malament si ho heu vist al revés,
a condició que ho hàgiu argumentat bé.

El col·lectiu que defensa el dret a la gestió subrogada, és una minoria que manté el conflicte
visible mitjançant manifestos i pressionant als partits polítics amb discursos com la llibertat i el dret
a la paternitat per a tothom. Ni lo entendéis, ni lo respetáis, pero lo peor de todo es que nos atacáis,
a nosotras y a quienes necesitan nuestra ayuda para ser padres y madres. Nos insultáis, nos
ninguneáis, nos agredís,… Desconfiáis de nuestra capacidad de decidir, nos negáis la libertad de
hacerlo, y queréis imponernos vuestra ética, vuestra moral, vuestra ideología. Os escudáis bajo el
título de feministas para decir que defendéis nuestros derechos mientras los pisoteáis. Os refugiáis
Avaluació continuada COMENTARI PAC 4

bajo el paraguas de la plataforma nosotrasdecidimos.org para atentar contra todos los principios que
sirvieron de unión a los colectivos que la forman, empezando por este: La Mujer decide, la sociedad
respeta, el Estado garantiza, las Iglesias no intervienen. Vociferáis en la calle orgullosas y orgullosos
“Nosotras parimos, nosotras decidimos” al mismo tiempo que pretendéis impedirnos parir y decidir.
(Associació Drets Sexuals i Reproductius, n.d.)

Tanmateix, i precisament per la novetat del tema, i la falta de recorregut, altres elements típics de les
minories innovadores són encara difícils de valorar amb exactitud. Pel que fa a la consistència
encara és aviat per determinar si aquesta minoria podrà mostrar-la, tant al llarg del temps, com entre
els seus membres. Pel que fa a l’autonomia i la confiança, mentre que les associacions d’usuaris
sí que poden mostrar-la, en ser associacions d’«afectats», les empreses vinculades al negoci no
poden mostrar-se autònomes, ja que estan lligades a l’interès de voler fer negoci amb el tema, cosa
que podria reduir la confiança que s’hi pot tenir, ja que no actuen per generositat. Pel que fa a l’estil
de negociació, la minoria pro-gestació subrogada es mostra flexible perquè està en una posició
complicada en aquests moments amb la llei en contra, i sembla que acceptarien qualsevol avenç en
la legislació. Un element (massa flexibilitat en l’inici) que pot perjudicar-les en l’intent de conversió
de la majoria; recordeu que la rigidesa ajuda a augmentar el conflicte cognitiu, almenys al principi).

L’efecte bola de neu podria ocórrer si persones del moviment feminista que s’hagin significat en
contra dels ventres de lloguer, passessin a defensar aquesta posició, d'acord amb el dret a decidir
sobre el propi cos, per exemple.

Una vegada aclarit quins componen els grups majoritaris i quins els grups minoritaris, treballarem
el concepte de discurs que ja havíem estudiat en l'anterior PAC. Com heu vist ja des del mateix
títol d’aquesta prova, és el mateix dir “ventres de lloguer” que “gestació subrogada”? Utilitzar una
expressió o altra ja és un indici d’una posició en el debat vigent, per això fins ara hem estat usant
les dues expressions de forma indistinta expressament. Recordem el paper constructor del
llenguatge, per a la perspectiva discursiva la terminologia que usem no és neutra i té implicacions,
hi ha tantes realitats com maneres de parlar d'ella.

Dins dels grups majoritaris, trobem associacions feministes, grups LGTBIQ, intel·lectuals i juristes.
El seu principal discurs és la defensa dels drets de les dones, s'entén que els ventres de lloguer
atempten contra aquests drets i converteixen el cos de les dones en “atuells”, en un producte que
es pot llogar i pagar pels seus serveis reproductius. A més, també s'emmarca aquesta pràctica
dins d'una societat capitalista, en el qual existeixen classes adinerades i privilegiades que tenen
un desig que poden costejar perquè hi ha dones econòmicament necessitades i que estan
disposades a oferir els seus ventres. Alguns dels arguments que conformen aquests discursos són
els següents:
Avaluació continuada COMENTARI PAC 4

• “Mercantiliza el cuerpo de la mujer” (Crespo, 2017).

• “Negocio que lucrará al más fuerte y someterá a las más débiles” (Abellán, 2017).

• “El límite del comercio y del contrato, de lo que se puede comprar y vender, son las
personas” (Abellán, 2017).

• “Pretenden convertir el deseo en un derecho pero eso es un esperpento en términos

jurídicos. Si la paternidad o la maternidad fuera un derecho, el Estado tendría que garantizar
que todas las personas pudieran acceder a ese derecho”. (Abellán, 2017).

• “La legalización de los vientres de alquiler supondría convertir los cuerpos de las mujeres en
objetos de compraventa” (Castaño i Hernández, 2019).

• “La gestación subrogada es una ley con la que se consigue quitarle los derechos a quién los
tiene, para dárselos a otra persona que no le corresponden” (Coronado, 2018).

Enfront d'aquests discursos, n’existeixen uns altres que construeixen una altra realitat diferent
en la qual oblidem els “ventres de lloguer” i passem a parlar de “gestació subrogada”. Aquests
discursos són articulats per grups minoritaris com per exemple l'Associació per la Gestació
Subrogada, altres grups LGTBIQ o el partit polític Ciutadans, que defensen la gestació
subrogada sobre la base de diferents discursos dels ja esmentats. Un d'ells, la llibertat de la
dona per a disposar del seu cos i gestar el bebè d'una altra persona. Així mateix, el dret d'una
persona o parella a ser pares, valent-se de les tècniques reproductives disponibles actualment.
Finalment, emmarquen aquest procés no com un negoci lucratiu, sinó com un procés altruista.

Alguns arguments que hem identificat:

• "Ellos tienen derecho a ser padres" (Garófano i Cabrera, 2016).

• “Decidimos tener a nuestra segunda hija por gestación subrogada porque lo queríamos tanto
que dolía” (Crespo, 2017).

• “Somos madres y queremos ayudar a otras personas a que puedan ser madres y padres.”
(Associació Drets Sexuals i Reproductius).

• “Grupos feministas intentan “pisotear” la libertad de una mujer a gestar el bebé de otras
personas.” (Associació Drets Sexuals i Reproductius).

• “Para muchas personas, lo más importante en la vida es formar una familia con hijos e hijas.”
Avaluació continuada COMENTARI PAC 4

(Associació Drets Sexuals i Reproductius).

Un altre concepte que hem treballat anteriorment i hem recuperat en aquesta PAC és el de la
dissonància cognitiva. Si bé aquest concepte s'emmarca dins de la teoria clàssica de les
actituds, enfront de la perspectiva discursiva que hem treballat també en aquest apartat, us
demanàvem que intentéssiu posar-lo amb relació als processos d'influència social. La dissonància
cognitiva fa referència a aquesta incongruència o inconsistència entre diferents cognicions, com
poden ser dues creences incompatibles entre si o alguna cosa que sabem que hem fet però que
xoca contra el que pensem. El resultat és un malestar psicològic en la persona que sofreix
aquesta dissonància.

Un cas de dissonància cognitiva que plantegem, entre la infinitat d'exemples que es podrien
incloure aquí, és el que podria tenir una parella contrària a aquesta pràctica perquè és il·legal,
però que ha intentat tenir fills de diferents maneres sense èxit. Decideixen un dia acostar-se a una
xerrada amb famílies que van viatjar a l'estranger i van acudir a una clínica de gestació
subrogada, on expliquen les seves experiències i ofereixen assessorament. Finalment decideixen
fer el pas en aquesta direcció.

D'aquesta manera, s'ha pogut reduir la dissonància a través de la interacció de grup, ja que
s'estan envoltant de persones que comparteixen i donen suport a la seva decisió, convencent-se
que aquesta és la millor opció per a ells i ignorant o canviant les seves anteriors creences
respecte als ventres de lloguer. En aquest cas, el grup ajuda també a normalitzar una situació i
canviar unes creences que abans causaven dissonància.

3. Paradigma jurídic i paradigma estratègic del poder

Finalment, en l'últim apartat us plantejàvem d’analitzar la situació dels ventres de lloguer i l'aparició
d'empreses de gestació subrogada en clau de relacions de poder, identificant les diferències entre
les dues grans maneres d'entendre les relacions de poder que trobem en la proposta de Foucault,
el ‘paradigma jurídic’ i ‘paradigma estratègic’, a partir de les lectures proposades.

El paradigma jurídic és la forma clàssica o tradicional que entenem de poder. Sent aquest alguna
cosa que es posseeix i s'exerceix verticalment de dalt a baix, que reprimeix i sanciona a qui no el
respecta. L'exemple més clar que tindríem aquí seria la llei al nostre país, que prohibeix la pràctica
de ventres de lloguer o gestació subrogada. De fet, basant-nos en el paradigma jurídic, podem
assenyalar que les pràctiques mèdiques, incloent-hi les tècniques de reproducció assistida, estan
Avaluació continuada COMENTARI PAC 4

regulades a través de lleis i normatives que dicten (i serveixen al seu torn com a mecanismes
d'observació per al seu propi compliment) què sí i què no es pot fer.

Caldria preguntar-nos aquí com és possible llavors que ciutadans espanyols es beneficiïn de la
gestació subrogada si està prohibida al nostre país. Atenent també al paradigma jurídic, existeixen
escletxes en les nostres lleis que el fan possible. Des del paradigma jurídic es pot plantejar que
qui no té poder pot escapar-ne d’alguna manera. Per exemple, les agències de ventres de lloguer
a Espanya no són clíniques dirigides per metges, sinó empreses dirigides majoritàriament per
advocats que assessoren i posen en contacte a espanyols amb clíniques mèdiques estrangeres
de països on aquesta pràctica sí que està permesa. Per tant, i malgrat no ser una pràctica legal a
Espanya, hi ha buits en les lleis nacionals que permeten inscriure posteriorment a aquests bebès
nascuts a l'estranger com a fills propis, ja que preval la protecció del menor.

Tanmateix, també podem analitzar l'aparició d'aquestes agències i la pràctica dels ventres de
lloguer des del paradigma estratègic de poder. D'acord amb aquest paradigma, les relacions de
poder no responen a una estructura vertical, no funcionen de dalt a baix, sinó que són part
intrínseca de tota interacció en qualsevol àmbit de la nostra vida social. Per tant, les persones
involucrades en la gestació subrogada, tant els clients com les agències, des d’aquest paradigma
diríem que tenen poder i que el duen a la pràctica resistint o forçant la legislació vigent. Per
exemple, els pares bloquejats a Ucraïna que no poden tornar amb els nadons que s’han gestat en
aquell país, han utilitzat els mitjans de comunicació per a construir una campanya en què s’han
presentat com a víctimes d’un sistema inhumà.

És a dir, el poder funciona en el si de la nostra existència com a éssers socials, definint i

gestionant allò "normal" mitjançant pràctiques discursives. I nosaltres, com a part inextricable
d'aquest entramat, exercim els mecanismes de producció i reproducció d'allò «normal». En aquest
sentit, podem veure com la pràctica dels ventres de lloguer ja s'accepta com una cosa «normal»
segons qui l'hagi posat en pràctica. No és infreqüent trobar en la premsa entrevistes a famosos en
relació amb la seva recent maternitat/paternitat. D'aquesta manera, es dóna una aparença de total
normalitat i naturalitat a una pràctica que és il·legal al nostre país. Això contrasta amb notícies com
la d'una parella espanyola que paga a una dona perquè gesti un nen a canvi de 10.000€ i en la
qual els implicats (la mare i els dos homes) han estat detinguts i imputats. Tal com assenyala la
notícia d'El Mundo (Garófano i Cabrera, 2016), “En España, una cosa es ser Ricky Martin y
alquilar un vientre y otra, hacerlo en Villamartín por diez mil euros”.

Precisament perquè les relacions de poder són múltiples i s’estenen en forma de xarxa podem
trobar tractes en l'opinió pública diferents cap a la mare gestant que cap a la parella que ha
sol·licitat els seus serveis. En el cas de personatges famosos com per exemple els actors Sarah
Jessica Parker i Matthew Broderick, els quals van ser pares a través d'una mare gestant “tuvieron
Avaluació continuada COMENTARI PAC 4

que salir en defensa de la gestante de sus gemelos porque los medios descubrieron su identidad y
la acosaron y hasta hackearon su móvil” (Crespo, 2017).
Aquests detalls ens fan pensar que la gestació subrogada pot ser acceptada com un procés
“normal” quan es pensa en la parella o la persona que busca un fill, especialment quan aquests
són famosos o la discussió se centra en el desig d'unes persones a ser pares que s'han vist
“obligats” a recórrer a ella. Enfront d'això, la gestant que es mou per diners, que ven i lliura el fill
que acaba de donar a llum, imatge que desperta major rebuig entre l'opinió pública, perquè el
poder del que disposa és «menor».

REFERÈNCIES

Abellán, C. (2017) Alicia Miyares: ‘La gestación subrogada es una trampa en la que no
deberíamos caer’. Huffington Post España. Extret de:
https://www.huffingtonpost.es/2017/04/30/alicia-miyares-la-gestacion-subrogada-es-una-trampa-
en-la-que_a_22054736/

Associació Drets Sexuals i Reproductius (n.d.). Mujeres a favor de la gestación subrogada

responden al manifiesto “No somos vasijas”. Extret del web lassociacio.org:
http://lassociacio.org/mujeres-a-favor-de-la-gestacion-subrogada-responden-al-manifiesto-no-
somos-vasijas/

Castaño, P. i Hernández, F. (2019). Gais contra los vientres de alquiler: No en nuestro nombre.
Revista Contexto. Extret de: http://ctxt.es/es/20190508/Firmas/25964/Pablo-Castano-Felix-
Hernandez-vientre-de-alquiler-gays-no-en-nuestro-nombre.htm

Coronado, N. (2018). Cuando lo que te compras es un bebé. Publico. Extret de:

https://www.publico.es/sociedad/vientres-alquiler-finde-compras-bebe.html

Crespo, I. (2017). Los famosos quieren hijos y buscan madres. El País. Extret de:
https://elpais.com/elpais/2017/06/16/gente/1497630060_487749.html

Feliu, J. (2016). Influència, conformitat i obediència. Les paradoxes de l'individu social. A: T. Ibáñez
(Coord.). Introducció a la psicologia social. Barcelona: UOC.

Garófano, L. i Cabrera, M. (2016). Una pareja gay, detenida por alquilar un vientre para ser
padres. El Mundo. Extret de:
https://www.elmundo.es/andalucia/2016/11/29/583d4358468aebd74e8b45f0.html

Herrero, A. i Valle, S. (2019). Lo que la ciencia tiene que decir sobre la gestación subrogada. El
Mundo. Extret de: https://www.elmundo.es/ciencia-y-
salud/salud/2019/07/06/5d1f7cddfdddff17368b465b.html