DUODA Papers de Treball núm 2-1991

VICTORIA SAU.

Victoria Sau, barcelonina de naixement, es Doctora en Psicologia,

Llicenciada erI Historia Contemporania i Escriptora. Actualment, es
Professora de Psicologia a la Universitat de Barcelona.

Entra en contacte amb el feminisme als anys 60, de lama, simbolicament

parlant, de Simone de Beauvoir i d'altres, i aviat es va adonar de tot un
món femení que s'obria davant seu i que la postguerra li havia negat. La
seva militancia feminista la va fer al col.lectiu feminista liderat per Lidia

I1 Falcón. Des d'aleshores sempre ha anat com independent.

La seva obra dedicada al món femení s'inicia a mitjan de la decada dels

anys 70, i des de llavors ha anat construint les seves innovadores teories
al respecte.

- Victoria, com et definiries des d'un punt de vista de dona feminista?

Una minoria activa d'una persona sola, dins d'una altra minoria activa,
el moviment de les dones, que s'inscriu dins d'una altra minoria activa
formada per totes aquelles persones, sense distinció, que volen trans-
formar el sistema de relacions interpersonals i amb la natura.

- En aquest projecte transformador, quin significat te I'elavoracio del

dDccionari Ideologic Feminista?
Si les dones tenim un corpus teoric important, tant de la nostradenuncia
ENTREVISTA

com del que volem que sigui la societat, necessitem conceptualitzar-lo

per tal de fer-lo operatiu. Els conceptes del Diccionari, que son part dels
que considero mes significatius, són conceptes que denúncien I'existent
i es converteixen en eina per al canvi. L'ideal seria que reféssim tot el
diccionari de la Real Academia amb aquests nous conceptes. El que
m'agradaria 6s que el féssim un equip de dones provinents de diferents
ambits :advocadesses, historiadores ... Aquest nou Diccionari hauriade
mantenir la emprempta ideologica establerta en el primer.

- En quins camps d'investigacio has treballat?

Sempre he treballat des de la psicologia. També em descric com a
escriptora i he fet historia. La meva teoria necessita d'una amplia gama
d'elements de la vida humana. Per aixo utilitzo dades de totes les arees
possibles, sempre dins d'uns límits, clar. La psicologia que m'interessa
no pot oblidar els altres camps del saber.
Estudio el sistema de relacions dona-home, que comporta les relacions
adults-infants, i relacions entre grups basades en el poder. Estic
convenquda que escribim sempre d'allo que volem aprendre.
Ara estic treballant el concepte de genere com a categoria d'analisi en
psicologia. El genere comporta tot : des de la identitat sexual del
individus fins la reproducció, incloent-hi maternitat i paternitat. En
aquests moments estic en la fase del buit de la maternitat.

- Victoria, dius que en aquests moments estas treballant el buit de la

maternitat. Per a tu, que es la maternitat ?
EIque diem <<maternitat), es unaserie de funcions de maternatge que pot
fer qualsevol. La socialització dels infants es fa en nom d'un sol sexe, el
Pare, i la mare biologica es nomes una corretja de transmissió del món
de normes patriarcal, on ella mateixa queda definida com inferior. La
maternitat hauria d'estar en un pla d'igualtat amb una paternitat no
patriarcal. Sinó, es Únicament una bestiaque pareix i cria. D'ella tindrien
que emanar també normes socioculturals i institucions. Es a dir, un altre
ordre del món.

- En algunes de les tevespublicacions entorn a la maternitat, afirmes que

la maternitat no existeix. Pots explicar-nos que vol dir aquesta afirmació?
 DUODA Papers de Treball núm 2-1991

La Família, les Esglesies, I'Exercit, I'Estat, la Guerra ... les institucions

són exclusivament mascwd.ines.El patriarcat o ordre patriarcal descansa
sobre I'assassinat de la mare primigenia. En el món simbolic i en el real
nomes tenim de referent el pare. La mare no es autonoma : li pertany.
El Pare I'ha fagotitzada.

- L'existencia Únicament i exclusivament de la paternitat ha arribat fins

I'extrem de anihilar qualsevol element de maternitat?
El masculí i el femení no importen, allo que importa són els elements
materns i paterns, perque sino fos per la reproducció, el problema de
dona-home no tindria importancia. Tot ve perque hem de socialitzar els
infants en un sentit o en un altre.
Sense cap element matern unasocietat no podriaviure, seria com si ens
ENTREVISTA

faltes I'oxigen a nivell físic. Aquí rau la contradicció : la mare ha estat

despla~ada,no hi es. Per aixo vivim molt pitjor del que podríem viure,
pero, en canvi, vivim perque alguns homes han decidit adoptar el paper
de mare, sense deixar, pero, de ser homes; com els actors del teatre grec
classic, que feien els papers femenins. Aquests són els sacerdots de les
esglésies. La part espiritual -mlagrada la paraula espiritual- que repre-
senta la mare esta negada i I'ha incorporada I'esglesia, si be no
exclusivament. L'esglesia es una institució patriarcal, que ha reprimit,
que ha tingut una Inquisició, pero que, malgrat tot, ha mantingut
cínicament una part de consol, d'ajuda, de protecció. Precisament
perque la gent esta desprotegida del pare, es crea una institució
patriarcal que amanyaga una mica les ferides que produeix aquest pare.
Aquestaes una funció materna, pero portada per homes : es una imitació
de la mare. Per aixo, aquests homes també estan en conflicte amb el
poder, perque són vistos com a femenins. Quan convé que s'uneixin els
dos poders contra el poble, ho fan, perque el poble encara es mes
femení. Es tracta, doncs, de graus de feminitat.
Be, aquesta seria una part, la de la imitació, que es la que fan els propis
homes. Una altra part es allo que les propies dones, mares o no,
aportem; jo el concepte de maternitat no I'aplico solament a mares
biologiques, sinó a totes les dones, tinguin fills o no. Són els aspectes
femenins que el mateix sistema patriarcal deixa que les dones
desenvolupin, perque li serveixen d'infraestructura. 1 aquí es on entra
I'amor pels fills, pels altres, encaraque molt condicionat i mediatitzat pel
sistema drganitzatiu. Hi ha uns certs sentiments, uns valors, com per
exemple la solidaritat, que la psicologia tipifica com a molt femenins. El
Pare, si incorpora algun sentiment, en tot cas es el de I'odi. La mare
representa I'Amor amb majúscules, que vol dir discutir amb I'altre,
essent diferent de I'altre, no de forma agonal. Mentre que el Pare
aquesta discussió la porta a I'Últim extrem : a mort. Un exemple en són
les guerres : la guerra del Golf, el que ara esta passant a lugoslavia, 6s
el patriarcat. La mort o res.
Tenim, per tant, dues classes d'elements pseudo-materns circulant per
la societat : una es la que els homes imiten i, I'altra, la que han deixat a
les dones com a residu. Perque si el patriarcat s'imposes absolutament,
seria la destrucció de la societat.
 DUODA Papers de Treball núm 2-1991

- Pots explicar-nos mes aquesta relació que estableixes entre maternitat

i amor?
On neix I'amor? De forma segura no ho sap ningú. Jo teoritzaria que
I'amor neix en la diada mare- fill o mare-filla. Perque es una relació en
la que encara no esperes reemborsar de I'altre, es a dir, I'altre et
desperta quelcom per si mateix, pero no perque et retorni; el que et
retorna, en tot cas, es purament psicologic, pero no són beneficis
propiament materials i, per tant, es I'amor per I'amor, es la trobada no
egoista amb I'altre.

- Existeix una relació directa entre maternitat i sentiment de culpa?

No ho se, no se si afirmar que directa, pero si que es troba amb una
freqüencia molt alta que la maternitat biologica -malgrat esser el
compliment d'allo que els esta manat a les dones- en canvi es viscuda
amb sentiments estranys i contradictoris.
Jo he pensat que potser les dones tenen un sentiment de culpa
inconscient per posar els fills en un món com aquest. En el temps de
I'esclavitud, per exemple, com les coses estaven a la vista, una dona
esclava savia que la seva filla o el seu fill també ho serien: savia que el
posava en un món d'amos i esclaus. Pero quan aixo passa en un món
suposadament democratic, aleshores ladona pot tenir la intuició de que
quelcom no va be,¡, en canvi, no ho pot expressar.
Hi ha pero, una altra explicació, que es recolza en la realitat: en no ser
ellamare, en el sentit que jo dicde maternitat, Iogicament,sempre es una
delegada del pare, una persona que treballa per una altra persona : es
una subordinada. Aleshores no hi ha una seguretat en all0 que fa. La
dona no assumeix ni tan sols els seus propis errors, perque, quan
s'equivoca, no es ella qui s'equivoca, sinó que ho fa respecte la persona
per a la qui treballa, i aixo si que produeix sentiment de culpa.

- Sempre es diu que les mares carreguen el seu sentiment de culpa en

llurs fills/es. Es fa indistintament o existeix una culpabilització especial
envers a les filles?
Les dones viuen una contradicció molt forta tant si tenen un fill com si es
una filla. Contradiccions diferents, pero molt fortes. Si es tractad'un noi,
I'hade socialitzar perque la consideri inferior i, quan sigui gran, consideri
ENTREVISTA

igualment inferiors a les altres dones. Si es una noia, li transmet la seva

mateixa condicio. La filla ho rep així, es una transmissió inconscient,
sense paraules. Sovint, ni mare ni filla estan en disposició d'entendre
aquesta doble lectura. Ni la mare entén que dóna un doble missatge, ni
la filla esta en condicions mentals de fer la doble lectura. Les relaciones
mare-filla són les mes difícils, perque no hi ha res pitjor que heretar una
condicio que es viu com a negativa.

- Partint d'aquests parametres negatius, com es pot articular un dialeg

entre la diada mare-filla ?
Aquest dialeg es possible, pero una mare ha de tenir paciencia i esperar
que la filla sigui prou gran per entendre-ho; perque hi ha uns processos
de caracter evolutiu que no es poden oblidar: psicologicament, tota
generació ha de tenir certa rebel.lia amb la generació anterior, perque
es la manera d'autoafirmar-se per diferenciar-se de. Aixo es combina
amb els problemes que diem i encara es fa mes difícil destriar-10s. Ara
bé, amb el temps a mare i filla jo les situo en posicions de germanes. Com
que la mare no existeix, pero no existeix perque tampoc te mare, es adir,
ningú no te mare, es en aquest sentit que el vincle es de germanor,
perqu6 tan orfes de mare son la mare com la filla, tan se val. Aquesta
orfandat materna es comuna. I aixo es el que crec que les fa germanes
en un sentit. I mentre no hi hagi maternitat les ha d'unir, nomes les pot
unir, la germanor. Per omplir el vuit de la mare s'hauria de seguir la via
de la germanor. Qui ha de tenir aquesta paciencia, altres vegades, es la
filla.

- Creus que es possible la construcció d'un simbolic matern sense la

consecució previa de la maternitat social?.
Considero que es impossible. Com ja deia abans, totes les institucions
estan presidides i dirigides per homes-pares, i les dones que hi entren,
Iogicament, es sotmeten al que ja ve donat. Per tant, no es modifica res,
no es creen símbols. En el simbolic realment nomes hi hael Pare, i el que
es representa i es reprodueix constantment es el Pare. I aixo en el
llenguatgeesta totalment institucionalitzat.En aquest sentit, no comprenc
com les advocadesses d'aquest país -i quan dic d'aquest país vull dir
Catalunya i Espanya- no han fet una lluita perque es canvi'ila terminologia
 DUODA Papers de Treball núm 2-1991

del codi penal i del codi civil, en els que nomes existeix parricidi;
precisament es una de les demostracions que la mare no existeix: el
matricidi no existeix, tot es parricidi. Aquesta es una de les vies, per
exemple, en les que es nota aquestaabsencia. Una altra es en el sistema
de representacions en el qual també estem absentes. La dona sempre
esta més representada en les al.legories, i en canvi no ho esta com a
personatge perque no ho es. Quan es un personatge generalment es la
dona de, i, a mes, les representaciones mare-filla són escassisimes, per
la qual cosa seria interessant fer estudis en art sobre aquest tema. Com
I'home separa aquesta mare d'aquesta filla, no representa una diada
que tingui un poder o, mes ben dit, una autoritat (a mi la paraula poder
no m'agrada, crec que quan ladona tingui poder no se'n dira poder, sinó
que sera un principi d'autoritat).
Ara be, nomes denunciant que no hi es ja podem comenGar a construir
quelcom, es a dir, la denúncia ja es I'indici que s'acaba allo que
denunciem i comenGa una altra cosa. Mes que la fase de reivindicació
-que penso que ja I'hem feta, que es la dels anys 70- crec que, en els
90 i de cara al segle que ve, el que hem de fer es denunciar i construir.
Jo crec que estem en un moment en que no patim, a I'inreves, ja estem
comensant a compadir I'altre. Quan un sistema esta molt ben establert
-esta en la fase de meseta, que dic jo- no hi ha denúncia, perque es quan
tothom, tant I'opresor com I'oprimit, ho veuen tot des del mateix punt de
vista. En canvi, el declivi del sistema s'inicia quan es comencen a fer
denúncies; malgrat que amb denúncies soles no es suficient : de la
denuncia ha de venir la creació d'una altra cosa. Són dues fases que de
vegades estan solapades, no tenen perque estar exactament, en el
temps, primer una i després I'altra : la de la denúncia i la de la creació
d'allo nou. Com per exemple, una genealogia femenina.

- Com podem comenqar a crear aquesta genealogia femenina, com

podriem recuperar el nostre nom de dona?
El que es segur es que les dones hem de tenir un nom i no el tenim;
aquest es un altre aspecte que indica que no existim, perque no existeix
res que no es pot nomenar, i, avui per avui, se'ns anomena amb noms
d'home exclusivament. Els nostres cognoms son noms d'homes : del
pare, del pare de la mare, de I'avi, del besavi de la mare ... sempre amb
ENTRE VISTA

aquesta generació de décalage que porten home i dona, ja que, com

s'han de casar dos homes, perque dos homes puguin fer-ho ha d'haver
una generació de diferencia perque un d'ells tingui una filla.
Jo no sé com s'ha de fer aquesta genealogia. Penso que aquest és un
debat de dones, que haurem de tenir les dones :si farem genealogia per
transmetre-la o anirem cap a un món en el que hi hagi dos noms per les
persones: un nom secret que sigui el de la família -que inclou el de pare
i mare- i un nom de batalla, un nom social per poder viure. Penso que
aquest és un delsdebatsdel segle, de finals d'aquest segle o de principis
del XXI.
La genealogia es pot entendre en un altre sentit com a genealogia
cultural. Una genealogia cultural femenina fa molta falta. Penso que
estem comen~anta fer-la, que potser ja fa temps que s'estafent, que es
fa potser perque formava part de la logica del propi moviment feminista.
I crec que s'hauria de dur a terme de forma mes intencionada encara.
Més intensiva i mes intencionada.

- Creus en la maternitat com a forqa creadora innata, al marge de la

maternitat biologica ?.
L'especie humana, com altres especies sexuades, te dos individus
diferents de cara a la procreació: I'home neix amb la impossibilitat de
posar fills al món, i la dona neix amb la possibilitat de fer-ho. En aquest
sentit, jo crec que ladona esta mes ben situada, perque te la possibilitat
que li dóna la natura i pot escollir, mentre que I'home esta determinat. La
possibilitat per si sola fa de la dona un individu diferent en el sentit que
had'elegir. Aquesta possibilitat es elaborada psíquicament i culturalment
per les dones.
Purament innat, doncs, no; crec que tot es fruit d'interaccions. A
I'inreves, la possibilitat de maternitat biologica, si la transcendim, ho
farem cap a un pla superior en el que podem entendre relacions de
cooperació, d'amor, etc. Pero sempre es el biologic transcendit, que es
precisament el que el patriarcat impedeix a les dones, deixant-les en un
patró animal. Es el Pare qui transcendeix la paternitat biologica i la fa
social i cultural.

- Victoria, en aquesta conversa ens has dit que la part espiritua1,que

representa la mare en una societat, esta negada. Podries explicar-nos
una mica mes com entens tu aquesta espiritualitat materna?
 DUODA Papers de Treball núm 2-1991

L'espiritual per a mi es el mes semblant a I'absolut. Es una sensació de

transcendencia, de contacte amb quelcom no alienat per la cultura.
L'espiritualitat esta a I'abast de qualsevol sexe, pero el varo se la te
prohibida, i en la dona apareix com quelcom marginal-femení. Alguns
homes es possible que busquin I'espiritualitat a la desesperada, per la
via negativa de la ira i de I'odi implacables, víctimes com son de la seva
propia prohibició.
- Que opines sobre els espais separats per a dones?
ENTRE VISTA

Son els homes qui han creat espais separats per als sexes : el gineceu,
I'harem i les divisions entre interior i exterior, públic i privat, etc. Espais
polítics, espais científics, que hem tingut que esgarrapar amb grans
dificultats perque deixessin de ser monosexuals. Es normal que, durant
el procés, laformulad'espai separat lesdones la prenguin ocasionalment
en benefici seu, més tenint en compte que és I'únic grup discriminat que
no te un espai propi, bo i marginal des d'on reflexionar : un <cSowetto,,,
uns barris populars enfront dels residencials, un Sud i un Nord. Les
dones pertanyen a I'únic grup que viu sota el mateix sostre que el
contrari, dorm amb ell,¡, fins i tot, el posa al món.
Quan va comenGar la coeducació jo estava a favor de la separacib.
Després de I'experiencia, crec que no ha anat malament, perque veig
que les nenes s'han defensat millor del que semblava. Separacions
radicals, no, pero separacions de vegades provisionals, atesa una
necessitat concreta, sí.
Les classes socials, les races... sempre han estat separades. Aquesta
separació permet que surti tot el contingut agressiu i aixo, de vegades
es bo, perque escursala lluita. Jo penso que en el món, al menys
I'Occidental, si hagués una separació de sexes seria, ben be, perque
arribaríem a uns nivells d'agressivitat tan forts que realment no podríem
coexistir en els mateixos espais. Jo em temo -i no em temo- que tot aixo
ha de despertar molta agressivitat i molt d'odi de I'home cap a nosaltres;
I'home no se n'ha enterat fins ara -ara comenGa a fer-ho una mica, com
si aprengués a Ilegir- de que va el nostre; quan se n'enteri, hi haur&
homes -penso que ja hi són- que estaran amb nosaltres, des de la seva
posició d'homes, amb les seves limitacions, pero també hi haura el grup
agressiu, que arribara fins al terrorisme. Tan de bo que no fos aixi. I
aquest seria el moment de la separació. Després, hi hauria una
reconciliació, perque jo no crecque en la vida haguem de viure separats.
Penso que som persones i hem de ser heterogenis. Pero no se el que
passara mentre tant. Ara estem en un període de transició i, si algun dia
se n'escriu la historia, se li hauria de dir aixi. Pero espais separats, avui,
encara en calen alguns.

- I com valores espais com el del nostre Centre?

Un espai com aquest és nostre i esta creat des de nosaltres. Aixo es molt
 DUODA Papers de Treball núm 2-1991

important, es comenGar afer cultura, a estar presents en els sistemes de

representacions; perque el sistema de representacions es físic, s'ha de
veure, tant són imatges, com pel.licules, com una institució com el
Centre, en aquest cas. Jo estic d'acord totalment amb aixo.

- La medicina va heretar de la religió el paper de legitimadora de la

ideologia sexista, de quina manera el discurs bio-medic actual articula,
en base a arguments <(científics)), la subordinació ¡/o subjecció de les
dones ?
La medicina no es una ciencia propiament dita, i la seva funció es guarir.
Es val del discurs filosofic i literari per establir un paral.lelisme entre la
dona i la natura, la qual cosa -s9hande comen~aradir les coses com són-
no passa de ser un pensament analogic infantil. No val la pena ni
contestar-lo massa. En tot cas, estar al tanto per no deixar-se manipular.

- Creus que el potencial revolucionari de la psicoanalisi es valid quan

s'aplica a les dones?
La psicoanalisi no representa un potencial revolucionari per a nosaltres,
ans el contrari. El que te de revolucionari es que en Freud reconeix,
suposant que tingui raó, perque altres autors diuen que no es aixi,
I'existencia d'una sexualitat infantil, es a dir, que la sexualitat comenGa
des que es neix. Perque per la resta, ell es va adequar rapidament a la
societat. Freud, des del meu punt de vista, va ser un home que aporta
quelcom important : la introspecció, que la gent no practicava; pero, en
canvi, no va voler renunciar a la fama en vida, la qual cosa el va portar
a renunciar i a abandonar, per exemple, la teoriade la seducció -els nens
i, sobretot, les nenes, que de petites les havien sedu'it els adults, fins i
tot de la mateixa familia- dient que eren fantasies sexuals dels adults,
perque sinó si que hauria estat rebutjat totalment.
Per descomptat, a la seva teoria, la dona queda com una papellona
dissecada i la te a la seva col.lecciÓ. Presenta uns quants tipus de dona,
segons com resolen el complex d'Edip. La teoria psicoanalitica -no aixi
totesltots leslels psicoanalistes- es profundament patriarcal, burgesa i
reaccionaria. I com a tal teoria no ha canviat. Ara be, lasevagran difusió
ens ha fet treballar i avanQarmolt a moltes dones per tal de donar-li la
replicaque es mereix. Per resumir diria que el seu gran sostre teoric, que
ENTRE VISTA

no I'ha deixat créixer, es mantenir el paradigma de <<patriarcato caos,).

- Quina 4s la teva teoria sobre la histeria?

L'autora Emilce Dio Bleichmar, en el seu llibre, Elfeminismo espontaneo
de la histeria, diu que algunes dones manifesten la seva repressió a
nivell de sexualitat a traves de la histeria. Seria com una protesta, pero
que no te sortida, perque la histerica no en te consciencia.
Hi ha un fenomen que afecta també mes a les dones que als homes que
6s la depressió. La psicoanalista argentina Mabel Burin, en el seu llibre
Tranquilidad recetada, considera també la depressió de les dones com
a signe de protesta. Es Iogic, perque crec que el sol fet de ser un grup
marginat ha de deprimir.

- Reivindicaries, doncs, la histeria com un espai feminista?

No, perque la histeria te I'aspecte negatiu de la no consciencia. Quan la
histericapren consciencia, deixa de ser -ho i esdevé feminista, s'allibera.

- Quines conclusions faries en relació al feminisme, tenint en compte les

teves investigacions i els anys de lluita ?
Per feminisme entenc un moviment social de dos-cents anys d'historia
i d'un espectre molt ampli. Tota dona pot estar en el moviment, fins i tot
dones que diuen que no són feministes. Es un moviment ple de
desigualtats, pero totes elles molt enriquidores. Te un gran pes, perque
les dones estem arreu.
La revolucio feminista, que es una revolucio cultural, es la primera que
es fa des de la base i que no es cruenta. Precisament per aixo, la nostra
revolucio es mes lenta i mes amplia. Els canvis, pero, són mes autentics
i transcendentals.
El feminisme, el volguem reconeixer o no amb aquest nom, ha penetrat
en tot els espais i ambits socioculturals. Es el moviment que mes ha
contribu'it a les transformacions, grans i petites, de la societat.
Es I'unica alternativa de futur enfront del <<pensament debil,, de I'home.
Així com el segle XVlll es el segle de les llums, el nostre es de les
ombres. Qui no s'ha quedat en el pensament debil es la dona. No
obstant, els homes prefereixen fracassar en el <<pensamentdebil,,
abans que col.laborar amb nosaltres en el pensament feminista.

158
 DUODA Papers de Treball núm 2-1991

- Feminisme, la revolució total?

Si, perque el model de relacions de poder homeldona i el discurs
pertinent que se'n deriva d'inferioritzacio i subordinació d'aquesta, es el
que el patriarcat utilitza per totes les altres relaciones de discriminació
: adultslinfants; racials; de classe, etc.. El primer model inclou els altres
i no a I'inreves. Tot esser huma inferioritzat, subordinat i explotat es, en
Última instancia, unla fillla de dona.

Elena Botinas - Julia Cabaleiro - M. Angels Duran

PUBLICACIONS DE VICTORIA SAU

Llibres

Manifiesto para la liberacion de la mujer

Barcelona, Ed. 29, 1974

Mujer :matrimonio y esclavitud

Madrid, Júcar, 1976

La suegra
Barcelona, Ed. 29, 1976

Mujeres lesbianas
Madrid, ZYX, 1979

Diccionari0 ideologico feminista

Barcelona, Icaria, 1981; i 1990, ed. rev. i augmentada
Aportaciones para una logica del feminismo
ENTRE VISTA

Barcelona, La Sal, 1986

Ser mujer :el fin de una imagen tradicional

Barcelona, Icaria, 1986

Articles

"Sexo y genero : su papel en el desarrollo de la personalidad".

En Enciclopedia Practica de Pedagogia. Planeta, 1988, p. 185-198

"La construccion del yo femenino : hacerse a si misma".

II Congreso Mundial Vasco : Mujer y realidad social. Universidad País
Vasco, 1988, p. 89-104.
"Sexo, genero y educacion".
Cuadernos de Pedagogia, 1989, 171, p.8-12.

"Sexualidad y marginacion social".

Boletin Sexpol, 1990, 16, p. 5-11.

"La &ica de la maternidad".

En L. G. Luna(comp.). Mujeres ysociedad. Ed. Seminario Interdisciplinar.
Universidad de Barcelona, 1991, p. 177-182.