Power Point Formació

Formació Ajuntament de Barcelona
Setembre- desembre 2011
L’ABORDATGE DE LES SITUACIONS

D’INFÀNCIA EN RISC, DES DELS
SERVEIS SOCIALS, EN EL MARC DE LA
NOVA LLEI D‘INFÀNCIA
Blocs III - IV
A càrrec de
Carme Montserrat
Bloc III: Marc tècnic referencial
1. Criteris per la valoració de les situacions de risc dels
infants i adolescents:
1. Marc conceptual. Paradigmes i contextos.
2. Punts de partida: La LDOIA i les aportacions de
diferents documents. Discussió sobre els conceptes
i la terminologia emprada.
3. Proposta d’un Sistema de Suport a la Gestió del
Risc: El Mòdul del RUMI-Infància respon.
4. Criteris de valoració per a la presa de decisions a
partir de la llista d’observacions. Arbres de decisió.
5. Tipus d’intervencions.
2. Consideracions finals i debat
Carme Montserrat 2011 2
1.1 Marc conceptual. Paradigmes i contextos
Perspectiva ecològica/sistèmica
Concepte de risc, indicador i factor
Dimensions, necessitats i benestar

Treballar amb i per la resiliència
La perspectiva dels drets
La perspectiva dels serveis i professionals

Perspectiva ecològica/sistèmica

L’enfocament ecològic del maltractament
infantil
L’aportació d’explicacions des d’un model

interactiu o multicausal ens suggereix que és una
varietat de factors la que contribueix a aquest
fenomen.
Des d’aquest enfocament assoleixen una especial

rellevància els sistemes comunitaris, les xarxes
familiars, d’amics i veïnals en què estan els
infants.
El model ecològic del
desenvolupament humà
• Models multicausals: incorporen la teoria de l’ecologia del
desenvolupament humà (Bronfenbrenner, 1979), que estudia com es
desenvolupen els individus en interacció amb el medi social, definit
com una xarxa de sistemes interrelacionats. Intervenen factors del:
– Microsistema (individuals)
– Mesosistema (família/grup)
– Exosistema (xarxa social)
– Macrosistema (valors, actituds, marc institucional,..).
Belsky (1980) va proposar un enfocament que parteix de la visió
ecològic-sistèmica en la qual els factors relacionats entre aquests
sistemes poden generar tant risc com protecció vers el
maltractament.
• Aquesta proposta va tenir moltes implicacions útils per a la
prevenció, així com per l'atenció al maltractament.
Reflexions pel nivell macro
La idea de l’Estat del Benestar Possibles combinacions de
(Wintersberger, 2006) podria models de benestar (Gaitán,
ser: 2006)
Un procés continuo de recerca • Dimensió:

de l’equilibri entre: universal/focalitzada
• Individus, famílies, mercats i • Provisió: ajudes/serveis
estats. • Equitat: vertical/horitzontal
• Producció i consum. • Àmbit: local/global
• Capital i treball.
• Drets i responsabilitats dels
ciutadans.


• “En nuestro país, la familia ocupa también una centralidad en el
discurso hegemónico de las culturas mediáticas y políticas, discurso
que contrasta, sin embargo, con la realidad de una gran pobreza en
las políticas estatales o privadas de apoyo a las familias. En general
han sido las derechas y muy en especial las tradiciones políticas de
raíces cristianas las que se han presentado como las grandes
defensoras y valedoras de la familia y de los valores familiares. Las
izquierdas, por lo general, no han cuestionado esta identificación de
la defensa de la familia con las derechas, considerando el tema
familia como un tema conservador, situación que contrasta con la
experiencia en la UE, donde ha sido precisamente la tradición
socialdemócrata (y muy en especial la escandinava) la que, a través
de sus políticas públicas, ha seguido políticas más pro familiares”.
(Navarro i Quiroga, 2001, pàg. 2)

• The Spirit Level: why more equal societies

almost always do better, by Richard Wilkinson
and Kate Pickett.
Disponible a: http://www.equalitytrust.org.uk/
Wilkinson, R. y Pickett, K. (2009). Desigualdad: un análisis de la

(in)felicidad colectiva. Madrid: Turner Noema
Wilkinson, R. & Pickett, K. (2009) The Spirit Level. Why Equality is
Better for Everyone. London: Penguin books.

Canvis molt accelerats en la societat i
reflectits des del nivell macro al micro amb
conseqüències en el camp de la intervenció
social
Canvis polítics
Canvis demogràfics
Canvis socials
Canvis tecnològics
Canvis d’actituds i de valors
.....
Concepte de risc

Les realitats socials: com són?
Concepte de realitats socials borroses: ens podem
posar d’acord amb el nucli però discutim els elements
que les composen. Per exemple, ens podem posar
d’acord en quines són les necessitats bàsiques, però no
amb totes les necessitats inherents als drets humans
(Casas, 1998)
Incerteses i probabilitats. Sovint no podem predir els
fenòmens, sino que només podem preveure (sobre una
possibilitat) a partir de la incertesa que se’n deriva de la
informació emergent i considerant que existeixen varis
resultats possibles, alguns no-proporcionals a les
“causes” (Munné, 2008).
A vegades, una realitat social existeix quan hi ha un
ampli consens social sobre la seva existència.
I quan consensuem que existeix, sovint en tenim
diferents representacions socials de la mateixa.
Llavors, ve la qüestió de qui la capta millor? Qui té més
raó?
Les realitats socials: com les mesurem? (1)
A l’hora de mesurar o avaluar situacions de risc social
disposem de dades aproximatives a la realitat, és a
dir, d’indicadors.
Els indicadors socials: instruments de mesura
“aproximatius” (amb importants marges d’error).
Sovint són els únics que tenim per mesurar les
situacions socials complexes (Casas, 1998)
Indicadors “objectius” (% de pobresa, de mortalitat
infantil, d’embarassos adolescents, d’absentisme
escolar,...)
Indicadors subjectius (% satisfacció amb el servei que
reben, valors que tenen, satisfacció amb l’escola, amb
la seva vida, ...)

Les realitats socials: com les mesurem? (2)
Factor de risc
És un concepte que es refereix a determinades condicions
biològiques, psicològiques o socials, mesurades mitjançant
variables directes o mitjançant indicadors (socials o psicosocials)
que, sobre la base de coneixements científics, s’ha demostrat que
participen probabilísticament en els antecedents o en les
situacions associades o implicades amb l’emergència de diferents
malalties, o problemàtiques o necessitats socials (Casas, 1998).
Les situacions de risc es caracteritzen per ser probabilístiques, mai
se’n poden derivar certeses absolutes.
Amb una alta concentració de factors de risc pot passar que mai
hi hagi maltractament; amb una baixa concentració de factors de
risc pot passar que el maltractament es precipiti inesperadament.
Sovint no hi ha proporcionalitat entre les causes i els efectes.

Factors de risc i de protecció
• S’entén per factors de protecció aquells que

potencien/afavoreixen el desenvolupament de la
persona/grup/comunitat i que la seva presència redueix
les probabilitats que aparegui una situació
perjudicial/adversa.
• S’entén per factors de risc aquells que dificulten/destorben
el desenvolupament de la persona/grup/comunitat i que la
seva presència augmenta les probabilitats que aparegui
una situació perjudicial/adversa.

Dimensions, necessitats i benestar

The assessment framework diagram
(HMGovernment, 2006)

Dimensió sobre les necessitats en el
desenvolupament infantil
1. Salut
2. Educació
3. El desenvolupament emocional i el
comportament
4. Identitat
5. Les relacions familiars i socials
6. Habilitats socials
7. Habilitats de cura personal

Dimensió sobre els factors familiars i
ambientals
• Antecedents i funcionament familiar
• Família extensa/més àmplia
• Habitatge
• Treball
• Ingressos
• La integració social de la família
• Recursos de la comunitat

Dimensió sobre la capacitat parental
• Atenció i cura bàsica

• Garantir la seva seguretat
• Calidesa emocional
• Estimulació
• Orientació i límits
• Estabilitat

Resiliència

Resiliència
• És la capacitat que tenen els individus per a resistir
successos adversos en la seva experiència vital, sense
conseqüències negatives o pertorbadores a llarg
termini pel seu desenvolupament o la seva socialització
(Rutter, 1990).
• S’entén també per la capacitat emocional i cognitiva que
ofereixen a les persones o als grups els instruments, les
possibilitats i el desenvolupament dels recursos actuals
o potencials per a reconèixer i afrontar amb la millor
qualitat i constància a les situacions causants del
patiment o portadores i generadores d’estrès.

Alguns factors de resiliència identificats en
estudis longitudinals (Werner i Smith, 1992)
• Estructura i regles adequades a la llar.
• Tenir relació amb adults de fora de la família, que l’atenguin.
• Tenir hobbies que resultin gratificants.
• Participar en activitats de cooperació (voluntariat)
• Tenir responsabilitats en alguna activitat que requereixi
habilitats
• Tenir almenys a una persona que el subjecte considera que
l’accepta incondicionalment (sentir-se “especial” per aquesta
persona)
• Tenir confiança en algun valor que li doni significat a la vida
• Tenir confiança en que les adversitats poden ser superades
(optimisme vital). Carme Montserrat 2011 24
Vulnerabilitat
• És un estat de menor resistència a les molèsties i

agressions. És també el resultat de les interaccions
entre factors genètics i ambientals. La
vulnerabilitat pot ser definitiva o temporal,
generalitzada o que afecti només parcialment.
• Totes les famílies i totes las persones passen per
períodes de vulnerabilitat i, en algun moment de
la seva història, totes les famílies poden ser
vulnerants d’ algun dels seus membres.

Resiliència
Els quadres adaptats de Vanistendael i Lecomte,

(2002) contemplen varis indicadors per a
mesurar variables de la resiliència en els
nens/es en quatre àrees:
• Autoestima
• Autonomia
• Creativitat
• Humor

Factors associats amb el comportament
resilient d’infants i joves (Mason, 2006)
a) Relacions familiars i socials:
• Tenir almenys una connexió forta amb algú que exerceix de
manera efectiva les funcions parentals.
• Qualitat de les funcions parentals: afecte, normes, seguiment,
expectatives i socialització
• Relació o vincles amb altres adults (parent, mestre, educador,...)
• Relacions amb amics competents i prosocials
b) Diferències individuals:
• Habilitat d’aprenentatge i resolució de problemes
• Habilitats autoregulatives (autocontrol de l’atenció, emocional i
d’impulsos)
Factors associats amb el comportament
resilient d’infants i joves (Mason, 2006)
b) Diferències individuals (cont):
• Visió positiva de les pròpies capacitats (autoeficàcia i
autovalorar-se)
• Optimisme vital (creure que la vida té sentit, tenir esperances,
creences)
• Qualitats atractives (acadèmiques, esportives, personalitat,
de talent)
c) Context comunitari:
• Escoles efectives
• Oportunitats per desenvolupar les habilitats i els talents
• Qualitat dels serveis comunitaris (organitzacions positives,
seguretat, supervisió col·lectiva)
• Participació en organitzacions prosocials (casals, clubs, ...)
• Avantatges o oportunitats socioeconòmiques
“Interrogarse antes de actuar:
• El problema visto por el niño: ¿Qué es lo que representa para él un
problema?, ¿Tenemos una mejor solución para ofrecer que sea
compatible con el punto de vista del niño?; ¿Una intervención puede
entorpecer las capacidades del niño para resolver el problema? (…)
• El humor y las estrategias de adaptación del niño: ¿Cómo juega?,
¿Cuáles son las pequeñas cosas que lo complacen? ¿Ríe con sus
amigos?, (…)
• Los proyectos del niño: ¿El niño tiene proyectos para el futuro
inmediato o lejano? ¿Cómo ve el camino que los conducirá a
realizarlos?, (…)
• El entorno adulto del niño: ¿El niño tiene vínculos estrechos con los
miembros de su familia, con sus amigos, con otras personas? (…)
• Los otros niños: ¿Hay en su entorno niños que afronten las mismas
dificultades, pero que parecen no sufrir demasiado? ¿Qué podemos
aprender de sus experiencias?” (Vanistendael i Lecomte, 2002, pàg.
185).

Perspectiva dels drets

Paradigma de l’especialització: Focalitzat en la
identificació del problema i la seva categorització.
Paradigma de la normalització: Focalitzat en el
context organitzatiu per tal de poder afrontar el
problema adequadament.
Paradigma dels drets: Focalitzat en la perspectiva del
ciutadà o usuari/usuària de serveis i dels seus drets.

Convenció dels drets de l’Infant (CDI)
• Coneixement de la mateixa per part dels

professionals
• Coneixement dels documents i recomanacions,
especialment del Consell d’Europa
• Fins a quin punt l’apliquem: decideixen sobre la
seva pròpia vida? Percepció de control? Són
protagonistes del seu itinerari?
• El difícil equilibri entre la protecció, la promoció i
la participació
El lloc dels serveis i professionals

El lloc dels serveis i professionals
• Exercici interactiu

Premisses per a una adequada gestió
dels riscos
• Per tal de poder ser eficients en l’afrontament de la
problemàtica dels maltractaments infantils, cal gestionar
apropiadament les situacions de risc.
• Un sistema de gestió de riscos només serà eficient si parteix
de la voluntarietat i la convicció de la seva utilitat per part de
tots els que en siguin usuaris.
• Cal generar una cultura professional de compartir i coordinar
la informació, d'anàlisi i comunicació del risc, per arribar a una
bona gestió col·lectiva dels riscos.
• Sovint, es prenen riscos en la gestió del risc

1.2 Punts de partida: La LDOIA i les
aportacions de diferents
documents.
Discussió sobre els conceptes i la
terminologia emprada.

Punts de partida
• La Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats

en la infància i adolescència (LDOIA)
• El Sistema de suport a la gestió del risc social
en la infància i l'adolescència, inserit dins del
RUMI – Infància respon
• El document de bases del servei dels EAIAs
(maig 2010).
• Documents produïts des dels i pels SSB
• ....
Conceptes i terminologia: indicadors
• Podem parlar d’indicadors específics d’una determinada
situació de maltractament o de perjudici pel benestar de
l’infant i d’altres més inespecífics, que poden alertar-nos sobre
més d’un tipus de maltractament.
• P.ex: les faltes d’assistència a classe de manera continuada i
injustificada ens indiquen un perjudici per l’infant. A més ens
poden estar alertant sobre el risc que estigui patint algun tipus
de maltractament, sense saber quin: no va a classe per no
mostrar les lesions que li han produït els progenitors, no va a
classe perquè no li porten, no va a classe perquè l’han portat
al país d’origen a fer-li una ablació.
• A part, hi ha tot un seguit d’indicadors que també són
compatibles amb situacions que no tenen a veure amb un
maltractament, com per exemple les dificultats en els
aprenentatges escolars: els infants maltractats en tenen sovint,
però també en poden presentar els altres infants.
Tornant als factors: exemples
• El concepte de factor de risc es refereix a les condicions o
circumstàncies de l’infant, la seva família o el seu entorn que poden
contribuir a fer aparèixer o augmentar una situació perjudicial per
ell. Per exemple, viure en un habitatge insalubre o no tenir cap
xarxa de suport social.
• Per contrast, s’entén per factors de protecció aquells que potencien
el desenvolupament de l’infant o adolescent i que la seva presència
redueix les probabilitats que aparegui una situació de
maltractament. Per exemple, gaudir de la figura d’un parent que
tingui cura del nen o nena.
• Per altra banda, els factors de resiliència es refereixen a les
característiques del propi infant i/o del seu entorn que poden
ajudar-lo a superar més satisfactòriament situacions viscudes de
risc i/o de maltractament reduint o minimitzant els efectes que
aquestes situacions poden suposar pel seu desenvolupament
integral. Per exemple, tenir èxit escolar.

Situació de risc i desemparament
• La LDOIA, per la seva banda, mostra un llistat de

situacions de risc i de desemparament. Són situacions
que perjudiquen als infants, i es diferencien pel grau de
desprotecció i de gravetat que suposen a l’infant. Ara
bé, per arribar a la seva afirmació, es necessitarà
d’observacions i d’indicadors que les confirmin.
• La Llei entén per situació de risc la situació en què el
desenvolupament i el benestar de l’infant o
l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per
qualsevol circumstància personal, social o familiar,
sempre que per a la protecció efectiva de l’infant o
l’adolescent no calgui la separació del nucli familiar
(Art. 102).
Situació de risc i desemparament
• A la LDOIA es consideren desemparats els
infants o els adolescents que es troben en una
situació de fet en què els manquen els
elements bàsics per al desenvolupament
integral de la personalitat, sempre que per a
llur protecció efectiva calgui aplicar una
mesura que impliqui la separació del nucli
familiar (Art. 105).

Els conceptes de maltractament, desprotecció i
desemparament
• El maltractament pot ser intrafamiliar o bé provenir de fora
de la família sense que aquesta hi hagi tingut res a veure.
Serà quan el maltractament hagi estat degut al
comportament dels progenitors o titulars de la guarda o
tutela de l’infant, i aquest quedi desprotegit, quan es
parlarà de desemparament. Per altra banda, un infant
també pot quedar desprotegit per una situació
sobrevinguda, sense que hagi estat maltractat.
• S’entén per maltractament intrafamiliar el maltractament
físic, psicològic, sexual o de qualsevol altre tipus que pateix
l'infant, a mans d'algun membre del seu nucli familiar o
quan els seus guardadors no l'han protegit del
maltractament produït per persones alienes a la seva
família (definició al MSGR-RUMI)

Maltractament i desemparament
Mal
trac Maltractament Desem
ta i parament
ment desemparament

Els conceptes d’urgència i gravetat
• La urgència acostuma a venir determinada per la necessitat
d’emprendre accions el més aviat possible per tal d’aconseguir
la protecció de l’infant sobre el qual s’informa.
• En aquests sentit pot tractar-se d’una situació molt greu de
maltractament (abús sexual), o pot tractar-se d’una situació
sobrevinguda (per exemple la mort o l’hospitalització del
familiar que en tenia cura) a partir de la qual necessitarà un
nou guardador però que no ha patit un maltractament.
• Fins i tot davant d’una situació greu potser no calgui
finalment separar l’infant de la família perquè l’agressor
ingressa a presó, i en canvi, en una situació urgent, però no
de maltractament, pot ser necessari implementar mesures
protectores immediates.

Per què observacions?
• La majoria dels professionals i persones en contacte directe
amb la infància, no són necessàriament experts en la
identificació d’indicadors de maltractament infantil. Des
del seu lloc de treball poden observar situacions o
símptomes que els preocupen en major o menor grau.
• En comptes de treballar amb un llistat d’indicadors de risc,
l’opció és la d’utilitzar un llistat d’observacions referents a
l’infant o adolescent i la seva família, que siguin fàcilment
detectables des de cada àmbit d’actuació (educació, salut,
serveis socials i cossos policials).
• Epistemològicament, la identificació d’observacions
rellevants és prèvia a l’establiment d’indicadors de risc.
Per tant, permeten una seqüència del treball professional
des de menys especialització a més especialització,
preparant la feina dels qui han de prendre decisions sobre
la base de dades més especialitzades.
L’ús d’observacions es fonamenta en les
següents premisses
• Qualsevol informant pot fer aportacions rellevants.
D’aquesta manera es fomenta la corresponsabilització en
l’acumulació de coneixement. Té també un efecte didàctic.
• Les observacions no són “sospites”, sinó “constatacions” de
diferents graus i característiques. La base de la ciència està
en l’observació de constàncies.
• Quanta més informació es pugui analitzar sobre una
situació que pugui afectar negativament a un infant, millor.
Per fer una aproximació al coneixement de realitats
complexes calen quantes més observacions millor, de tots
els diferents agents socials implicats.

De les observacions als indicadors
• A partir d’aquí, es poden identificar quines dades despreses
de les observacions realitzades són compatibles amb
indicadors de risc, relatius als diferents tipus de
maltractament infantil, alguns més específics i d’altres més
inespecífics. Per exemple, el mestre observa que el nen ve
sempre brut, arriba tard, no porta l’esmorzar i s’adorm a
classe i és això sobre el que informa, sense pronunciar-se
sobre que aquestes observacions ens poden estar indicant
una situació de negligència.
• El MSGR-RUMI mostra un llistat d’observacions i després de
seleccionar les que s’ajusten a la situació que estem atenent,
el programa informàtic ens dóna una resposta sobre el
possible maltractament que podria estar patint l’infant sobre
el qual s’està recopilant informació.

1.3 Proposta d’un Sistema de Suport a
la Gestió del Risc: El MSGR en el RUMI-
Infància respon

Marc
Marc de
de referència
referència
RUMI del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Observatorio

Infancia:
• Maltrato infantil: Detección, notificación y registro de casos
(2001; rev. 2007)
Ordre de 18 de juliol (2007), de creació del Fitxer Unificat de

Maltractament Infantil:
• Finalitat i usos previstos: disposar d’un sistema d’informació
sobre el maltractament infantil, a efectes de detecció, de
prevenció i estadístics.

Marc de referència
ChildOnEurope (Xarxa Europea d'observatoris de la Infància)
(2009). Pautas sobre sistemas de recogida de datos y
seguimiento del maltrato infantil.
Reptes que planteja:
• Desenvolupar estadístiques centrades en la infància i
sistemes de monitorització.
• Promoure plans i programes d’actuació basats en
evidències.
• Arribar a definicions comunes dels tipus de
maltractaments infantils i també dels indicadors de
processos i de resultats per desenvolupar valoracions
basades en recerca i en normes internacionals.
• Desenvolupar noves àrees de recerca i de recollida de
dades.

Marc de referència
ChildOnEurope (2009):
Disseny de sistemes de gestió del risc
• Un sistema flexible, per tal de facilitar l’entesa entre diferents
conjunts d’agents socials capaços d’aportar diferents tipus
d’informacions rellevants
• Un sistema obert, capaç d’implicar a tots els professionals dels
diferents àmbits dels que es puguin aportar dades.
• Un sistema que garanteixi la confidencialitat de la identitat dels
infants dels que es recullin dades.
• Un sistema que permeti emmagatzemar dades individuals i,
alhora, produir estadístiques anònimes, útils per analitzar el
sistema d’atenció i protecció dels infants al territori.
• Un sistema que trobi un equilibri entre fiabilitat i usabilitat de
les dades emmagatzemades.
El Mòdul de suport a la gestió del risc (MSGR)
• Com canalitzar qualsevol tipus d’informacions, filtrar-les,
ponderar-les, per què siguin útils als professionals que han
d’avaluar?
• Com seleccionar entre múltiples informacions, aquelles que
poden ser indicadors fiables i robustos?
• Com donar suport als professionals que hagin de participar en
tot aquest procés?
Les respostes a aquestes preguntes s’han intentat donar dissenyant
una eina informatitzada. Una eina que mai podrà substituir una
avaluació professional, però que té la intenció d’ajudar a diferents
professionals, fins i tot als que no tenen experiència prèvia en
maltractaments infantils, a destriar informacions rellevants i fer-les
arribar a qui les pot avaluar i complementar: Un Mòdul de Suport a la
Gestió del Risc.
El Mòdul de suport a la gestió del risc (MSGR)
• El seu procés d’elaboració ha implicat un ventall de professionals i
àmbits d’intervenció, resultant en un intent integratiu de diferents
llenguatges i experiències (professionals de la salut, dels cossos
policials, dels serveis socials i de l’educació, experts en protecció a la
infància i investigadors universitaris).
• Les observacions i criteris de valoració han estat sotmesos a un procés
de validació per part de professionals i experts.
• Inclou quatre àmbits d’actuació (educació, serveis socials, cossos
policials i salut), però podria ampliar-se a d’altres (el temps lliure).
• És un llistat pensat inicialment per ajudar en la presa de decisions
sobre un cas que acaba d’entrar al servei o un incident nou sobre un
cas conegut, però també pot ajudar en aquelles situacions que fa
temps que es coneixen i que la durada de la intervenció fa requerir
una nova presa de decisions.
Descripció del llistat d’observacions
El llistat d’observacions està agrupat en 5 grans blocs:
• A. Aspecte físic i situació personal de l'infant
• B. Àrea emocional i comportamental de l'infant
• C. Desenvolupament i aprenentatge de l'infant
• D. Relació dels progenitors/guardadors amb l'infant
• E. Context social, familiar i personal de l'infant
Totes les observacions estan agrupades per conjunts

d’observacions temàtics (per exemple, la higiene de
l’infant) per facilitar-ne la cerca.
Cada observació està associada a una franja

d’edat que ens indica:
• l’edat en la qual ho podem observar (per
exemple, de 0 a 3 anys les lesions a la zona
dels bolquers)
• l’edat en que aquella observació pot
constituir un perjudici per l’infant (per
exemple, abandonament escolar en l’etapa
obligatòria).

Cada conjunt d’observacions té assignada
una gravetat inicial
Gravetat lleu: color groc Situació de vulnerabilitat sense
que es pugui apreciar una
situació de maltractament.
Gravetat moderada: color Situació en la que pot estar patint
taronja o en risc de patir de forma
moderada o lleu una situació de
maltractament
Gravetat greu: color La situació en la que pot estar
vermell patint de forma greu o en risc de
patir un maltractament

 Algunes observacions estan associades a un o

varis tipus de maltractament en cas que siguin
específiques d’algun d’ells, i d’altres ens alerten
d’un situació que pot ser perjudicial per l’infant
sense que estiguin associades a cap tipologia en
concret
 Cada àmbit d’actuació té les observacions que
pot fer des del lloc que el seu servei ocupa a la
xarxa i desestimar les que són difícils d’observar des
del seu àmbit. D’altres observacions són més
comuns a tots els serveis

L’ús del llistat
• Per apreciar una situació de risc per l’infant a
patir maltractament o una situació de
maltractament intrafamiliar, caldrà haver fet:
Bloc sobre la
Bloc sobre relació dels
l’infant + progenitors amb
A+B+C l’infant
D
És a dir, podria ingressar un infant maltractat físicament a
l’hospital, sense que els guardadors en tinguessin cap
responsabilitat. O pel contrari podríem observar algun trastorn
en algun dels progenitors que no estigués afectant a l’infant.
• El bloc E, sobre dades extretes del context personal i social de
l’infant són opcionals en el sentit que segons quin sigui l’àmbit
d’actuació, és difícil saber quin tipus d’habitatge tenen o els
antecedents familiars, per exemple.
• Actuen com a factors que poden fer augmentar el risc, però que
per si sols no ens indiquen cap tipologia de maltractament.
• Hi ha una excepció: els tres primers conjunts d’observacions del
bloc E sobre el context de l’infant que fan referència a
– la drogoaddicció o alcoholisme dels progenitors,
– la malaltia mental i
– la discapacitat psíquica
Aquests factors estan especialment presents en situacions de
desprotecció i la LDOIA també els contempla explícitament. Per això
tenen el mateix pes que les altres observacions del Bloc D dedicades a
la relació dels progenitors amb els seus fills.
• A partir d’aquí, el nivell del risc apreciat ens ve d’entrada donat pel
color: si hem marcat només observacions grogues estarem davant
d’un cas lleu, si també n’hem marcat algunes de taronges ens indicarà
una gravetat moderada i si n’hem seleccionat alguna de vermella, el
cas serà greu. En cas de seleccionar observacions que pertanyen a
grups de “colors” diferents, prevaldrà l’índex de gravetat més alt.
• És suficient per la presa de decisions? No sempre. Podem estar
davant d’una situació gravíssima d’abús sexual però que un dels
progenitors hagi establert protecció vers l’infant, o bé, davant d’una
situació menys greu però que quedi l’infant totalment desprotegit.
Serà diferent si els serveis ja han intentat ajudar a la família durant un
llarg període de temps i la situació no millora, a que la família no hagi
tingut encara l’oportunitat de refer la situació de perjudici per
l’infant.
• Per tant, d’entrada la priorització dels casos es fa en funció de la
gravetat, però es necessiten uns criteris per tal de poder prendre
una decisió més acurada sobre la seva derivació.
1.4. Criteris de valoració per a la
presa de decisions a partir de la llista
d’observacions. Arbres de decisió.

Proposta de criteris de valoració per a la presa
de decisions a partir de la llista d’observacions
• Proposta per unificar els criteris de valoració del risc, que puguin ser
aplicables des dels diferents serveis.
• L’objectiu és que aquests criteris siguin el més fiables possible.
Parteixen del procés de validació ja fet amb el MSGR-RUMI
• S’emmarca sempre dins d’un procés obert a millores i canvis.
• Cal tenir en compte l’especificitat del servei i l’accés als recursos.
• Qualsevol servei pot treballar conjuntament amb d’altres, per tant no
suposa un criteri d’exclusivitat d’intervenció per part d’un servei.
• Cal respectar els circuits establerts.
• El fet d’intentar establir uns criteris que serveixin per la presa de
decisions quan entra el cas en algun punt de la xarxa de serveis, no ens
ha de fer pensar que el cas és “nou”.
Situacions sobrevingudes o de facto
BLOC A Situacions que fan que l'infant es trobi greument desprotegit
1 Està en una situació sobrevinguda en què ningú se'n fa càrrec
2 Pateix una desatenció alimentària que per edat o condicions especials suposa un risc de mort
3 Ha estat abandonat intencionadament
4 No rep el tractament per una malaltia greu, posant en risc la seva vida
5 La mare i/o el pare vol donar l'infant en adopció
6 No té cap referent familiar en el país
7 És una nena/adolescent embarassada (o mare) amb greus dificultats personals i socials
8 Pateix una situació de perill greu que li fa sol·licitar protecció immediata
9 Pateix amenaces de mort o abandonament dels progenitors o guardadors
BLOC D Situacions que fan que l'infant es trobi greument desprotegit

1 Han detingut els progenitors o guardadors i no hi ha ningú que se'n pugui fer càrrec
2 S'ha trobat l'infant sol pel carrer o en un domicili i no es localitza ningú de la família
4 Ningú ha anat a recollir l'infant a l'escola i no es localitza ningú que se'n pugui fer càrrec
5 Hi ha un ingrés hospitalari dels progenitors i no hi ha ningú que se'n pugui fer càrrec
6 Desatenen l'alimentació que, per edat o condicions especials, li suposa un risc de mort
7 Ha estat abandonat
8 No segueixen els tractaments per malalties greus en greu risc per la seva vida
9 La mare i/o el pare vol donar l'infant en adopció
10 Menor sense referents familiars en el territori
11 Amenacen amb matar l'infant
12 Amenacen amb donar l'infant
13 Manifesten una por angoixant a agredir-lo
Preguntes clau (1)
• Per a la resta d’observacions caldrà aplicar uns

criteris de valoració. Un cop hem identificat les
observacions relatives a l’infant que ens preocupa
i aquestes ens assenyalen un nivell de gravetat –
lleu, moderat o greu – hi haurà tota una sèrie de
preguntes clau que el professional que atén el
cas podrà fer-se.
• Les respostes poden actuar com a factors de risc i
així augmentar les probabilitats de maltractament
o de protecció i per tant reduir-les.

Preguntes clau (2)
Preguntes clau a fer-se sobre els progenitors o guardadors:
• El responsable de les lesions hi continua tenint accés?
• El maltractament o desatenció prové d’ambdós progenitors o
guardadors?
• La família mostra o pot fer accions protectores?
• La família mostra preocupació o consciència del perjudici que pateix
l’infant?
• La família dóna explicacions coherents sobre la situació succeïda?
• La família col·labora amb el servei per millorar la situació de l’infant?
Preguntes sobre l’infant:
• L'infant té un diagnòstic de malaltia mental?
• L'infant té una discapacitat física, psíquica o sensorial?
• L’infant pateix una malaltia crònica?
Preguntes clau (3)
Preguntes referents al professional o servei que l’atén:

• Quina apreciació del risc li atribueix el professional a
l’observació feta? Greu, moderat, lleu, freqüent o poc
freqüent.
• Quantes notificacions té el cas? Es dóna concurrència d’un
gran nombre de situacions adverses?
• La intervenció del servei ha aconseguit fer disminuir el risc? El
cas millora o s'està agreujant?

Arbres de decisió
Tres possibles escenaris inicials:
• Quan les observacions ens han indicat una situació
greu (color vermell): Arbre de decisió A
moderada (color taronja): Arbre de decisió B
lleu (color groc): Arbre de decisió C
 La idea és que el professional utilitzi primer el
llistat per identificar la situació davant la qual es
troba i després li apliqui l’esquema de l’arbre decisió
per tal d’obtenir-ne la orientació que requereix,
independentment del lloc que ocupi a la xarxa.
A
r
b
r
e
d
e
d
e
c
i
s
i
ó
A
A
r
b
r
e
d
e
d
e
c
i
s
i
ó
B
A
r
b
r
e
d
e
d
e
c
i
s
i
ó
C
I també considerant...
Sigui SSB o qualsevol altre servei caldrà tenir altament en compte
les preguntes referents a l’infant a l’hora de prendre la decisió:
• L'infant té un diagnòstic de malaltia mental?
• L'infant té una discapacitat física, psíquica o sensorial?
• L’infant pateix una malaltia crònica?
• I especialment la seva opinió, si per edat la pot donar, i sempre
tenint en compte el seu interès i pensant que li millorarem el seu
benestar

1.5 Consideracions pels processos
d’intervenció

El punt de partida: la prevenció
• Prevenció: és aquell procés d’intervenció social
que, amb l’objectiu últim de millorar el benestar i la
qualitat de vida de les persones o sistemes humans,
i sobre la base de coneixements rigorosos,
manipula els factors associats o implicats en la
gènesi de diferents malalties, problemàtiques o
necessitats socials, desenvolupant actuacions
concretes per evitar la seva aparició, reaparició o
agreujament (Casas, 1998)
• Primària - Secundària - Terciària
Processos psicològics personals en l’
atenció dels problemes socials (Seidman,83)
Individualisme. S’atribueix la responsabilitat dels problemes
socials a cada individu afectat.
Únic estàndard, o patró únic per a les solucions. Es considera
que les solucions a necessitats o problemes han de
correspondre a un patró únic, igual per a tothom. Els
insatisfets amb aquest patró seran considerats desviats.
Pragmatisme i racionalitat. Es considera que les solucions als
problemes no han de considerar aspectes personals o afectius
dels afectats. Això dona lloc a solucions fredament tècniques.
Problematizació i supraextensió. Les simples dificultats
fàcilment superables són presentades com a grans problemes.
Qualsevol cosa acaba essent un problema que afecta tothom.

Processos psicològics personals en l’ atenció dels
problemes socials (Seidman,83) (cont):
• Generalització d’exemples extrems. Es considera que les
característiques més representatives del conjunt dels afectats
per una necessitat o problema són els casos "pitjors". Aquesta
és una imatge sovint potenciada pels mitjans de comunicació
social interessats de manera esbiaixada pels esdeveniments
morbosos. El més representatiu de la delinqüència es considera
que són els pitjors criminals.
• Iatrogènia. Les soluciones als problemes no fan altra cosa que
generar nous problemes.
Beck, U. (2000). Risk Society: Towards a New Modernity. Sage
• Dues filosofies contradictòries del risc: Filosofia del
laissez-faire (es segur mentre no es demostri la seva
perillositat), versus filosofia de la precaució (res és
segur mentre no es demostri la seva innocuïtat)
Premisses ètiques per desenvolupar una
intervenció social
Disposem de suficient coneixement de la situació
inicial (avaluar ja és intervenir)?
La realitat considerada problemàtica no canviarà
espontàniament o per auto-superació?
Existeixen situacions alternatives més desitjables,
assolibles mitjançant una actuació social (hipòtesis i
objectius)?
Tenim capacitats i habilitats tècniques apropiades per
aconseguir el canvi positiu hipotetitzat (recursos
disponibles)?

Urgent: l’avaluació
• Quins resultats tenen les nostres intervencions? Fent x
millorem la vida del nen? Els resultats es mantenen a
curt/mig/llarg termini?
• Desenvolupar dinàmiques professionals proactives, entre
elles, la cultura de l’avaluació
• Resultats científicament contrastats
• Programes ben avaluats
• Estudis longitudinals
• Estadístiques/recull de dades fiables i claus
• Difusió de bones pràctiques
• Tenir en compte i intentar influir sobre el context polític i
social
• Treballar també amb els mitjans de comunicació

Resultats de recerques
Temes emergents a incloure en la intervenció i que moltes
vegades impliquen un canvi de paradigma:
– Benestar: estabilitat i educació

– Centrat en el nen i nena
– Drets
– Risc d’exclusió social, abans, mentre i després d’estar al
sistema de protecció social
– Estabilitat adult de referència
– Transició vida adulta
– Primera infància - adolescència
– Entorn, amics, germans
– Diversitat de serveis
– Corporate parenting
Bloc IV: Treball sobre la tasca comuna:
casos
1. Anàlisi conjunt de tot el grup d’un cas pràctic
emmarcat en el que s’haurà treballat a les
anteriors sessions.
2. Anàlisi per grups d’un mateix territori d’un
cas pràctic seguint les pautes establertes en
l’anterior cas.
3. Posta en comú i debat.

Power Point Formació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Power Point Formació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Formació Ajuntament de Barcelona

Setembre- desembre 2011

L’ABORDATGE DE LES SITUACIONS

Dimensions, necessitats i benestar

La perspectiva dels drets

La perspectiva dels serveis i professionals

Carme Montserrat 2011 4

L’aportació d’explicacions des d’un model

Des d’aquest enfocament assoleixen una especial

Un procés continuo de recerca • Dimensió:

Carme Montserrat 2011 7

Carme Montserrat 2011 8

Carme Montserrat 2011 9

• The Spirit Level: why more equal societies

Wilkinson, R. y Pickett, K. (2009). Desigualdad: un análisis de la

Carme Montserrat 2011 10

Carme Montserrat 2011 12

Carme Montserrat 2011 14

Carme Montserrat 2011 15

• S’entén per factors de protecció aquells que

Carme Montserrat 2011 16

Carme Montserrat 2011 17

Carme Montserrat 2011 18

Carme Montserrat 2011 19

Carme Montserrat 2011 20

• Atenció i cura bàsica

Carme Montserrat 2011 21

Carme Montserrat 2011 22

Carme Montserrat 2011 23

• És un estat de menor resistència a les molèsties i

Carme Montserrat 2011 25

Els quadres adaptats de Vanistendael i Lecomte,

Carme Montserrat 2011 26

Carme Montserrat 2011 29

Carme Montserrat 2011 30

Carme Montserrat 2011 31

• Coneixement de la mateixa per part dels

Carme Montserrat 2011 33

Carme Montserrat 2011 34

Carme Montserrat 2011 35

Carme Montserrat 2011 36

• La Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats

Carme Montserrat 2011 39

• La LDOIA, per la seva banda, mostra un llistat de

Carme Montserrat 2011 41

Carme Montserrat 2011 42

Carme Montserrat 2011 43

Carme Montserrat 2011 44

Carme Montserrat 2011 46

Carme Montserrat 2011 47

Carme Montserrat 2011 48

RUMI del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Observatorio

Ordre de 18 de juliol (2007), de creació del Fitxer Unificat de

Carme Montserrat 2011 49

Carme Montserrat 2011 50

Totes les observacions estan agrupades per conjunts

Cada observació està associada a una franja

Carme Montserrat 2011 55

Carme Montserrat 2011 56

 Algunes observacions estan associades a un o

Carme Montserrat 2011 57

Carme Montserrat 2011 61

BLOC D Situacions que fan que l'infant es trobi greument desprotegit