Dossier de premsa

28 de gener de 2011

*-

Barcelona millora la xarxa de serveis

socials bàsics amb la construcció de 17
equipaments nous i la remodelació de 22
Fruit del desplegament del nou model, s’acabarà el mandat amb 6 centres
nous, i per tant s’arribarà a una xarxa de 40 centres de serveis socials
El nombre de professionals s’ha ampliat fins a 610, amb 129 incorporacions
aquest mandat
El nombre de persones ateses als CSS ha passat de 44.900 el 2007 a 61.300 el
2010.
El pressupost de gestió dels serveis socials bàsics augmenta en el 2011 un
10,1%: passa de 118 milions d’euros, a 130 milions, mentre que en el
desplegament del nou model s’han invertit 44,3 milions d’euros

www.bcn.cat/media
Dossier de premsa 2
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

Més centres de serveis socials

Barcelona ha completat els compromisos d’aquest mandat i ha ampliat i millorat la xarxa de
serveis socials per complir amb els requisits del desplegament del nou model de serveis socials
bàsics. Durant els últims quatre anys, a la ciutat s’han construït 17 equipaments per allotjar
centres de serveis socials nous o per traslladar-hi centres existents a espais més adequats. Per
altra banda, altres 22 equipaments han estat remodelats i per tant també s’han adaptat als
requisits del nou model.

NOUS EQUIPAMENTS EQUIPAMENTS REMODELATS

Ciutat Vella CSS Raval (nord i sud)

CSS Gòtic

CSS Barceloneta

CSS Casc Antic

Eixample CSS Sant Antoni

CSS Nova Esquerra de l’Eixample

CSS Dreta de l’Eixample *

CSS Antiga Esquerra de l’Eixample

CSS Sagrada Família

CSS Fort Pienc

Les Corts CSS Les Corts

CSS Maternitat - Sant Ramon

Sarrià – Sant CSS Sant Gervasi

Gervasi

CSS Sarrià

Gràcia CSS Gràcia

CSS Camp d’en Grassot – Gràcia

Nova *
CSS Coll – Vallcarca
Dossier de premsa 3
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

Horta – CSS Baix Guinardó *

Guinardó

CSS Horta

CSS Vall d’Hebrón - Teixonera

CSS Carmel

CSS Guinardó

Nou Barris CSS Guineueta Verdum Prosperitat

CSS Porta Vilapicina Torrellobeta

CSS Turó de la Peira Can Peguera *

CSS Roquetes Trinitat Nova Canyelles

CSS Ciutat Meridiana Torre Baró

Vallbona

Sant Martí CSS El Parc Vila Olímpica *

CSS Clot Camp de l’Arpa

CSS Besòs

CSS Poblenou

CSS Sant Martí Verneda

Sants - Montjuïc CSS Numància *

CSS La Marina

CSS Cotxeres de Sants

CSS Poble Sec

Sant Andreu CSS Garcilaso

CSS Franja Besòs

CSS Sant Andreu

TOTAL 17 equipaments 22 equipaments

*Aquests centres de serveis socials són de nova creació

Dossier de premsa 4
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

Així doncs, Barcelona està ampliant la xarxa de centres de serveis socials, i a final de mandat hi
haurà 40 centres en funcionament situats en 39 equipaments (els centres de Raval Nord i de Raval
Sud ocupen un mateix edifici al carrer del Carme 101-109). Tots ells adaptats ja al nodel model: 17
equipaments nous i 22 equipaments remodelats.

La construcció i la remodelació d’aquests equipaments ha suposat una inversió de 44,3 milions €.

Dos anys de desplegament del nou model

A principi de l’any 2008, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar el desplegament del nou model
municipal de serveis socials bàsics, que implicava la millora qualitativa del model d’atenció,
l’ampliació dels equipaments per acostar-los encara més a la població, i l’augment de
professionals.

De fet, el desplegament del nou model, que es va marcar com una prioritat de mandat i com un
element definitori del model de ciutat, responia a la posada en marxa dels requisits de la nova Llei
de Serveis Socials que va aprovar el Parlament de Catalunya el 4 d’octubre de 2007 i que establia
Dossier de premsa 5
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

les bases generals d’aquest nou model. Aquesta llei definia l’accés als serveis socials com un dret
universal i subjectiu, i preveia l’augment sostingut de la població amb perfils diversos que
s’incorporaria com a usuària a la xarxa d’atenció social. L’atenció social i en concret els centres de
servei socials, equipaments dissenyats per a l’atenció bàsica talment com ho fan els CAPs en el
terreny de la salut, havien d’esdevenir més propers, més accessibles i coneguts per tota la
població.

Barcelona va dissenyar, doncs, un nou model de serveis socials bàsics partint dels paràmetres
d’universalisme, d’atenció a la diversitat i d’acció comunitària, amb la intenció de dotar-se d’un
servei que pogués atendre tota la ciutadania, amb independència dels nivells de renda, i que
pogués treballar també en el terreny de la prevenció. L’atenció social entesa com una eina
generadora d’inclusió, cohesió i vincles comunitaris, amb un caràcter molt marcat de servei públic
universal i de proximitat, requeria un replantejament global tant de la xarxa de serveis, de la
distribució dels equipaments, de la dotació d’equips humans, i de les maneres de treballar per
abordar la complexitat de les realitats socials emergents.

El procés de desplegament va començar, doncs, amb una dotació de 34 centres de serveis socials:

ACTUALMENT 34 CENTRES DE SERVEIS

ELS 34 CENTRES DE SERVEIS SOCIALS AL COMENÇAMENT DEL DESPLEGAMENT

SOCIALS

A data d’avui la distribució dels centres es troba segons el plànol que adjuntem a l’última pàgina.

Altres equipaments completen la xarxa de serveis socials

Els centres de serveis socials són els equipaments bàsics de referència del Sistema de Serveis
Socials, talment com els CAPs en el sistema sanitari. Constitueixen el primer punt d’accés de la
ciutadania a tota la xarxa de serveis socials. Els seus equips multidisciplinaris realitzen tasques
d’informació, orientació, assessorament i atenció personal, familiar i comunitària, i si en detecten
Dossier de premsa 6
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

la necessitat, poden derivar als ciutadans i ciutadanes a equipaments específics, talment com
passa amb el sistema sanitari i les derivacions als especialistes o hospitals. Per tant, la xarxa de
serveis socials la completen altres equipaments específics:

Equipaments municipals d’atenció a persones vulnerables:

- Servei d’Inserció Social
- Equipament Integral Zona Franca
- Equipament Integral Nou Barris
- Equipament Integral Meridiana
- Equipament Integral Horta
- Equipament Poblesec (centre de dia)
- Centre residencial d’inserció Can Planas
- Centre residencial de primera acollida Sant Gervasi
- Menjador social Navas
- Menjador social Paral·lel
- Servei d’Atenció Social a Persones Itinerants

Equipaments d’atenció a urgències i emergències socials:

Centre d’Urgències i Emergències Socials C/ Comerç 44

(CUESB )

Equipaments d’atenció a persones nouvingudes:

Servei d'Atenció a Immigrants, Estrangers i Av. Paral·lel 202

Refugiats (SAIER)

Equipaments d’atenció a la gent gran:

- Habitatges amb serveis: Barceloneta, Santa Caterina, Ciutat Vella, Campo Sagrado,
Montnegre, Gran Via, Bronze-Coure, Marina, Joan Torras, Via Favència I, Via Favència II,
Concili de Trento I, Concili de Trento II, Urrutia, Can Travi, i Camí antic de València, Pau
Casals, Josep Miracle.

Residències i centres de dia municipals:

- Centres de dia Casa Bloc i Fort Pienc. Residències de Francesc Layret, Fort Pienc, Josep
Miracle, i Parc del Guinardó.

Equipaments d’atenció a la infància:

- Equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA): Raval Nord, Raval Sud, Gòtic-
Barceloneta, Casc Antic, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts- Sarrià Sant Gervasi, Gràcia,
Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i EAIA Central.
- Centres oberts per a infants: Centre Obert Les Corts, Centre Obert Sant Martí
Dossier de premsa 7
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

Més professionals als serveis socials

Entre l’any 2007 i el 2011 el nombre de treballadors i treballadores dels serveis socials de
l’Ajuntament de Barcelona ha passat de 481 a 610 professionals. Per tant, s’han incorporat 129
persones.

L’evolució de les persones ateses als CSS de Barcelona ha estat la següent:

2007  44.943 persones ateses

2008  51.018 persones ateses
2009  55.188 persones ateses
2010  61.300 persones ateses

Així doncs, al llarg del mandat el nombre de persones ateses a la xarxa de CSS s’ha incrementat en
16.357 persones, un 36,4% més.

Nous procediments de gestió

La implantació del nou model de serveis socials bàsics ha suposat a més a més un nou disseny dels
procediments de gestió, que està en fase d’implantació. Els nous procediments de gestió
impliquen:

 Millorar els circuits d’atenció

 Un nou disseny organitzatiu
 Definir el catàleg de serveis

Els circuits d’atenció

Dossier de premsa 8
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

El nou model es va comprometre a millorar per una banda l’accés als centres, i per una altra
banda, millorar l’atenció per tal que garanteixi un continu des de la primera atenció i fins al
tancament del cas. A finals de desembre els circuits d’atenció proposats pel nou model de serveis
socials estaven implantats en un 72% dels centres, i la previsió indica que al segon semestre de
2011 ho estaran en un 82%.

Disseny organitzatiu

Amb el nou model es creen espais pautats i definits que millorin al màxim els circuits d’atenció i
que permetin optimitzar el temps dedicat pels tècnics a processos interns i de coordinació. També
aprofita el capital humà de l’equip mitjançant el treball interdisciplinari.

Per altra banda, el nou model ha unificat a partir de l’1 d’octubre de 2010 els horaris de tots els
centres de serveis socials:

 Dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 9:00 a 13:00, i dimarts i dijous de 16:00 a 18:00

Catàleg de serveis
El catàleg de serveis és un element bàsic i estratègic en la definició i l’orientació del model
d’atenció social. L’abast del Catàleg comprèn tots els serveis socials de titularitat municipal que es
presten a la ciutat; tant els que es presten directament des dels Centres de Serveis Socials com
aquells altres que es gestionen de forma centralitzada des de la Direcció d’Acció Social i que tenen
una funció de suport a la xarxa territorialitzada de serveis socials bàsics. El Catàleg consta de 40
serveis, dividits en atenció individual i familiar, agrupats en 11 tipologies diferents, i serveis
d’atenció col·lectiva agrupats en 3 tipologies.

Al llarg del 2008 es va dur a terme l’actualització del catàleg de serveis vigent per adaptar-lo als
criteris del nou Model. A partir d’aquests treballs previs, des del 2009 fins al primer semestre del
2010 s’ha definit el Catàleg de Serveis Socials d’Atenció Social Bàsica. En aquests moments està
acabada una descripció orientada als ciutadans, on es fa una explicació del servei, qui el pot
demanar/a qui s’adreça, com es fa el tràmit, documentació necessària, on es pot fer i l’organisme
responsable del servei. En paral·lel s’està treballant en la definició detallada dels processos i
procediments (circuits, protocols, etc,. ) d’actuació interns entre els diferents serveis.

També es realitza la revisió de manera permanent, com a garantia d’equitat territorial (prestació
de la mateixa cartera de serveis a tots els barris de la ciutat) i d’adequació de les respostes que
dóna l’administració local a les necessitats i les expectatives ciutadanes.

El següent diagrama representa el mapa general amb diferenciació per categories que es va fer a
principis de 2008 a l’ inici de l’elaboració del Catàleg de serveis socials bàsics.
Dossier de premsa 9
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

El Catàleg de serveis socials bàsics es va finalitzar al juliol de 2010, consta d’un index general i
d’una fitxa de cadascun dels serveis i es troba accessible al Portal del professional i al Portal de
tràmits de l’Ajuntament. Igualment es pot accedir al Catàleg des de les Oficines d’Atenció a la
Ciutadania per poder donar la informació corresponents a les persones que la demanin.

Augmenta un 10,1 % el pressupost de la gestió dels

serveis socials
El pressupost de la gestió dels serveis socials bàsics també ha augmentat com a conseqüència del
desplegament del nou model. Aquest augment s’ha produït d’una forma progressiva en els darrers
anys i és fruit de la prioritat que s’ha donat en aquest mandat als temes socials.

Per altra banda, la previsió apunta que continuarà aquest augment de recursos destinats a la
gestió dels diferents serveis socials. De fet, entre 2010 i 2011 es produeix un augment del 10,1%
del pressupost destinat a la gestió dels serveis socials bàsics. Es passa de 118,1 milions d’euros a
130,1 milions.

Pressupostos 2010 2011 Diferència %

Direcció d’Acció 48.004.101,58 € 51.410.644,69 € 3.406.543,11€ 7,10%

Social
Institut Municipal 70.165.151,78 € 78.747.826,27 € 8.582.674,49 € 12,23%
de Serveis Socials
TOTAL 118.169.253,36 € 130.158.470,96 € 11.989.217,60 € 10,15%
Dossier de premsa 10
Barcelona millora la xarxa de serveis socials bàsics

Indicadors d’atenció
Per altra banda, en la programació i en la dotació pressupostària s’ha donat prioritat als serveis
que han tingut més demanda. Els següents quadres mostren l’evolució que han tingut alguns
d’aquests serveis:

SERVEIS D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Persones amb Servei d’ajuda a domicili Persones amb Teleassistència
2007 8.143 30.024
2010 16.285 49.300
Previsió
2011 16.600 54.000

El pressupost destinat a l’ajuda a domicili l’any 2007 va ser de 17,2 milions d’euros. L’any 2010
aquest pressupost va augmentar fins als 42,8 milions d’euros. La previsió per al 2011 és de 47
milions d’euros. Aquest increment continuat de recursos destinats a l’atenció domiciliària també
es reprodueix pel que fa al servei de teleassistència en el qual el pressupost ha passat de 1,8
milions d’euros el 2007, a 5,3 milions el 2010 i a una previsió per al 2011 de 6,5 milions d’euros.

SERVEIS D’ALIMENTACIÓ
Places diàries de Places diàries d’àpats en Àpats a domicili
menjador social companyia (xifra anual)
2007 867 452 89.351
2010 1.086 689 121.418

Els recursos econòmics destinats als serveis d’alimentació també han augmentat en els últims
anys. És el cas del servei d’àpats en companyia, amb una dotació de 689.000 euros l’any 2009, 1,3
milions d’euros l’any 2010 i amb una previsió de 1,4 milions en el 2011. Els àpats a domicili han
passat de 952.428 euros el 2009 a una despesa prevista per a 2010 de 1,5 milions d’euros. En els
menjadors socials el pressupost ha passat de 2,1 milions d’euros el 2009 a una previsió de 2,5
milions d’euros ell 2010.

Evolució pressupostària

Àpats en
SAD Teleassistència Menjadors Companyia Àpats a domicili
Socials
2007 17,2 milions 1,8 milions 2009 2,1 milions 689.000 952.428

2010 42,8 milions 5,3 milions 2010 2,5 milions 1,3 milions 1,5 milions