Bammp Portfolio

BAMMP ARQUITECTES 2000 - 2010
BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS
Presentació Despatx
Equip Tècnic. Socis.
Publicacions.
Premis i reconeixements.
Ponències, exposicions i experiència docent.
Bammp en xifres i Principals Clients.

PROJECTES I OBRES
PLANEJAMENT
Pla Especial a l’eix de la Riera de les Arenes.

Terrassa
Pla de Millora Urbana a l’Av. Santa Eulàlia.

Terrassa
Pla de Millora Urbana a Can Roca II.

Terrassa
Pla de Millora Urbana de Transformació de la

fàbrica Sala i Badrinas.
Terrassa
Pla de Millora Urbana al carrer Pintor Huguet.

Terrassa
Àrea Residencial Estratègica “Sector Est”.

Manresa
Àrea Residencial Estratègica “Can Duran”.

Montcada i Reixac
Pla Parcial Urbanístic i P. de Reparcel·lació del

Sector Els Bellots.
Terrassa
Modificació del Pla General Metropolità al sector

Fecsa-Endesa i Casernes.
Sant Boi de Llobregat
Modificació Puntual a les vores de la Via Augusta.

Barcelona
Pla Especial de Millora Urbana a l’àrea central del

Vapor Gran.
Terrassa.
PMU i Reparcel·lació del sector Ronda Ponent, 111.

Terrassa
PMU i Reparcel·lació del sector Ronda Ponent,144.

Terrassa
Pla Director de la Colònia Jorba.

Calders
URBANITZACIÓ
5a fase del Parc Vallparadís i àmbit de Can Jofresa.

Terrassa
Urbanització del Parc del Nord.

Terrassa
Urbanització de l’àmbit Can Roca II.

Terrassa
Urbanització del sector Casa Germain.

Terrassa
Urbanització Plaça Didó i de l’Ajuntament.

Terrassa
Intervenció al Paseo Nuevo - Monte Urgull.

San Sebastian
Instal·lació escultura de Jorge Oteiza a la Plaza del

Ayuntamiento.
Bilbao
Projecte de millora de la urbanització del Carrer

Núria.
Terrassa
Urbanització de camí per a vianants i bicis al marge

del riu Ripoll.
Barberà del Vallès.
Plaça de Can Roca

Terrassa
EQUIPAMENTS INSTITUCIONALS, SOCIALS I DE SERVEIS
Fàbrica per a contenidor de producció cultural.

Fabra i Coats.
Barcelona
Fundació President Amat Roumens. FUPAR.

Terrassa
Cambra de Comerç i Indústria.

Terrassa
Casal al barri de Sant Pere.

Terrassa
Xalet social de l’Atlètic Terrassa Hockey Club.

Terrassa
Centre Cívic, espai dotacional i urbanització.

Valls
Equipament cultural i equipament multiús a la

Masia de Ca n’Anglada.
Terrassa
Parc de Bombers.
Vilafranca del Penedès
Rehabilitació del Gran Casino.

Terrassa
Intervenció a la Catedral del Sant Esperit.

Terrassa
EQUIPAMENTS DOCENTS
CEIP Joncadella.
Sant Joan de Vilatorrada
CEIP Taula Rodona.

Sant Quirze del Vallès
CEIP Cal Soler.

Sant Vicenç de Castellet
Escola Bressol al barri de Gràcia.

Sabadell
Escola Bressol a la Casa Germain.

Terrassa
Escola Bressol municipal.

La Bisbal del Penedès
Escola Heura del Vallès.

Terrassa
EQUIPAMENTS ESPORTIUS
Poliesportiu Can Parellada.

Terrassa
Cobriment de la pista poliesportiva a La Maurina.

Terrassa
Camp doble poliesportiu municipal.

Matadepera
Poliesportiu Bonaire.
Terrassa
Cobriment de la pista poliesportiva a Sant Llorenç.

Terrassa
Camp de Hockey i Marquesina de l’ATHC.

Terrassa
Piscines interior i exterior a l’ATHC.

Terrassa
Poliesportiu a l’àmbit de l’Escardívol.

Rubí
EQUIPAMENTS SANITARIS
Centre d’Atenció Primària i de salut mental.

Igualada
Residència per a persones grans.

Tiana
Reforma del Centre d’Atenció Primària a la Rambla

de Terrassa.
Terrassa
Residència per a persones discapacitades.

Barcelona
Centre residencial - assistencial Cal Guardiola.

Terrassa
HABITATGE PLURIFAMILIAR
62 habitatges HPO al barri de La Mina.

Sant Adrià del Besòs
11 habitatges HPO al barri antic.

Valls
213 habitatges HPO a l’AEG.

Terrassa
90 habitatges HPO.
Sant Feliu de Llobregat
64 habitatges HPO.
Rubí
25 habitatges HPO a Can Tuset.

24 habitatges HPO.
Les Fonts de Sant Quirze del Vallès
30 habitatges HPO a la crta. Montcada.

Terrassa
72 habitatges HPO.
Terrassa
64 habitatges al carrer Dels Telers - Baldrich.

Terrassa
55 habitatges a la Plaça Nova - Sant Genís.

Terrassa
59 habitatges al carrer Sant Genís - Passeig Vapor

Gran.
Terrassa
42 habitatges al carrer Miquel Casas.

Terrassa
70 habitatges al carrer Portal Nou - Baldrich.

Terrassa
HABITATGE PLURIFAMILIAR
155 habitatges al Vapor Pont Aurell i Armengol.

Terrassa
122 habitatges a Can Roca II.

Terrassa
82 habitatges a Can Roca II.

Terrassa
75 habitatges al c/ Sant Sebastià.

Terrassa
91 habitatges a la Casa Germain.

Terrassa
129 habitatges a l’Illa Verda.

Terrassa
144 habitatges a l’àmbit del Parc del Nord.

Terrassa
296 habitatges a l’àmbit de l’AEG.

Terrassa
16 habitatges al carrer Ganduxer.

Barcelona
24 habitatges al carrer Mossèn Pursals.

Terrassa
39 habitatges al carrer Pau Marsal.

Terrassa
65 habitatges a La Vera Parc.

Alella
27 habitatges al Camí de Castellar.

Terrassa
HABITATGE UNIFAMILIAR
Casa SC.
Terrassa
Casa A2XM.
Matadepera
Casa AV.
Matadepera
Casa Housing
Matadepera
Casa SB
Viladrau
Casa JF
Es Mitjorn. Menorca
Casa NL
Bolvir de Cerdanya
Casa Rectoria.
Terrassa
Casa PQ.
Matadepera
Casa FS.
Matadepera
3 habitatges unifamiliars aïllats.

Matadepera
Casa JI
Matadepera
9 habitatges unifamiliars entre mitgeres.

Terrassa
REHABILITACIONS
Rehabilitació de la fàbrica Fabra i Coats.

Barcelona
Rehabilitació de l’antiga fàbrica Font Batallé.

Terrassa
Rehabilitació de la fàbrica “l’Electra”.

Terrassa
Rehabilitació de la Masia de Ca n’Anglada.

Terrassa
Rehabilitació del Gran Casino.

Terrassa
Intervenció a la Catedral del Sant Esperit.

Terrassa
Rehabilitació de la Casa Boguñà.

Terrassa
Rehabilitació de l’antiga estació del tramvia.

Tiana
Rehabilitació de Sant Lluís de Rístol.

Viladecavalls
Rehabilitació de l’antic Vapor Ventalló.

Terrassa
Rehabilitació de fàbrica.
Terrassa
Rehabilitació de l’Illa Espanya Industrial.

Sabadell
APARCAMENT, TERCIARI I INDÚSTRIA
Edifici Steel. Centre Comercial, d’oficines i

aparcament.
Terrassa
Remodelació de Ca l’Ymbern.
Mataró
Ordenació de l’entorn de la Masia Can Torrella per

a ús terciari.
Terrassa
Habilitació i Transformació del Dipòsit de la Mina

d’Aigües de Terrassa.
Terrassa
Aparcament a l’àmbit Vapor Gran.

Terrassa
Aparcament, locals comercials i terciari a l’àmbit

del Parc del Nord.
Terrassa
Aparcament, comerç i tericiari a l’àmbit del Parc

dels Catalans.
Terrassa
Comerç i aparcament al Vapor Sala.

Terrassa
Centre Comercial a la plaça de la Bòbila Almirall.

Terrassa
Oficina Plaça Vella de Caixa Terrassa - Unnim.

Terrassa
Joieria Clemència Peris.

Terrassa
Aparcament, parc i passera a l’Escardivol.

Rubí
PROPOSTES - CONCURSOS
Avingudes Catalunya - Mestre Muntaner.

Igualada
Intervenció en el paisatge de Belloch.

La Roca del Vallès
Parque para la Paz y víctimas del terrorismo.

Donostia - San Sebastian
Aparcament, parc i passera a l’àmbit de

l’Escardívol.
Rubí
Proposta d’Ordenació i Projecte d’Urbanització de

l’àmbit Zubieta.
Donostia
Biblioteca pública.
Caldes de Malavella
Centre d’investigació tecnològica LEITAT.

Terrassa
Escola de Dansa i Música.

Ciutadella. Menorca
Piscines Municipals.
Sant Joan de Vilatorrada
Residència per a persones grans.

Santa Coloma de Gramanet
Proposta d’Ordenació a Boadella de l’Empordà.

Boadella de l’Empordà
BAMMP ARQUITECTES
Carrer Del Vall, 59
08221 - Terrassa
Tel. 93 733 29 73
Fax. 93 733 19 12
Mail. secretaria@bammp.com
Web. www.bammp.com
Blog. http://bammparquitectes.wordpress.com/
PRESENTACIÓ
Bammp Arquitectes i Associats és una organització de professionals de l’arquitectura, l’urbanisme i la construcció amb una amplia experiència en l’edificació residencial, els
edificis d’ús públic, els equipaments, les intervencions en el patrimoni, el planejament i el condicionament de la trama urbana i el paisatge.
Ens definim com a professionals situats en el context metropolità, en formació constant i en recerca de les innovacions i reciclatges de l’arquitectura i urbanisme contemporani.
En els nostres projectes combinem el gust per l’arquitectura amb els criteris d’efectivitat tècnica i el pragmatisme de la construcció.
Bammp Arquitectes i Associats (2000) es crea a partir del despatx professional de Francesc Bacardit, iniciat al 1972, al que s’incorporen Jaume Armengol i Josep Malgosa al
1987, Joaquim Mompel al 1990 i Ferran Pont al 1993. L’any 2008 s’incorporen a la societat els arquitectes Mateu Baylina, Montserrat Garcia i Carles Gelis i l’arquitecte tècnic
Xavier Delgado. L’any 2010 s’afegeix a l’equip l’arquitecta tècnica Montserrat Riera Valenciano de Mendiolaza.
BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS 21

EQUIP TÈCNIC. SOCIS
FRANCESC BACARDIT I SEGUÉS.

Arquitecte Superior (1972) i Professor d’Urbanística de l’ETSA de Barcelona. Ha publicat treballs d’investigació
sobre la forma urbana, el desenvolupament del patrimoni arquitectònic i l’historia de l’arquitectura. Ha fet exposicions
sobre temes urbans i obra pròpia. Ha realitzat conferències, ponències i exposicions sobre Ordenació del Territori,
Arquitectura i Urbanística en diferents fòrums.
JAUME ARMENGOL I CLOTET.

Arquitecte Superior per l’ETSA del Vallès (1987). Col·laborador del departament de Construccions Arquitectòniques
I de l’ETSA del Vallès. Ha realitzat els cursos del programa de doctorat i de Master sobre construcció, energia i
gran escala. L’Arquitectura dels nous entorns” a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Arquitecte
col·laborador del departament d’esports de la Diputació de Barcelona. Director i coordinador del curs de rehabilitació
de l’Escola Sert.
FERRAN PONT I MONTANER.

Arquitecte Superior per l’ETSA del Vallès (1993). Ha cursat estudis de doctorat sobre els “Nous instruments
d’Arquitectura” a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Ha col·laborat en diferents empreses de
l’àmbit de la construcció. Experiència en l’estudi de projectes d’edificis museístics. Postgrau en gestió urbanística per
la Universitat Politècnica de Catalunya. Té experiència en el camp de l’habitatge, equipaments culturals i en la gestió
urbanística.
JOAQUIM MOMPEL I FRASNO.

Arquitecte Superior per l’ETSA del Vallès (1987). Ha estat conferenciant sobre temes d’interiorisme a l’Escola d’Arts
Aplicades de Terrassa. Té llarga experiència sobre l’estudi i construcció de la tipologia dels blocs d’habitatges
plurifamiliars i la sistematització del control de l’execució d’obres. Professor de Sistemes de Representació i Geometria
Descriptiva de l’Escola Pia de Catalunya.
JOSEP MALGOSA I MORERA.

Arquitecte Tècnic per l’Escola d’Arquitectura Tècnica - Universitat Politècnica de Catalunya (1987). Posseeix una
gran experiència en la direcció executiva d’obres, responsable de seguretat i salut i de control de qualitat en obres
d’urbanització i edificació. Jornades sobre Instrucció del Formigó Estructural (EHE-08).
MATEU BAYLINA I TORREANO.

Arquitecte Superior per l’ETSA de Barcelona (2002). Ha realitzat curs per a “Cap d’equip i Coordinació de Projectes”
(Escola Sert) i diversos cursos per al coneixement del CTE (Escola Sert). Col·laborador a l’Àrea de Cultura de la
Delegació del Bages Berguedà del COAC.
MONTSERRAT GARCIA I CARCELLER.

Arquitecta Superior per l’ETSA del Vallès (2003). Ha realitzat curs per a “Cap d’equip i Coordinació de Projectes”
(Escola Sert) i curs II Biennal de Paisatge “només amb natura”. Diploma en la 3ª Biennal Europea de Paisatge: Només
amb Natura (2003). Diploma del curs del “Paisatge Urbà Sabadell com a Pretext”. Fundació Bosch i Cardellach (2003)
Obtenció d’una beca de mobilitat ERASMUS. Any acadèmic cursat a la HUT (Helsinki University of Technology), 2000-
2001.
EQUIP TECNIC. SOCIS
CARLES GELIS I CENTENO.

Arquitecte Superior per l’ETSA del Vallès (2003). Ha realitzat curs per a “Cap d’equip i Coordinació de Projectes”
(Escola Sert) i diversos cursos per al coneixement del CTE (Escola Sert).
XAVIER DELGADO I FERRER.

Arquitecte Tècnic per l’Elisava, Pompeu Fabra (2003). Postgrau en Gestió d’obra “Construction Management” (2003).
Postgrau de Coordinació de Seguretat i Salut al COAATB (2004-2005). Curs Bàsic de Seguretat i Salut en Construcció
(2007). Jornades CTE al COAATB (2007-2008). Jornades sobre Instrucció del Formigó Estructural (EHE-08). Màster
en Projecte Managment (2009-2010). Curs d’Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Professor Homologat per la Fundación
Laboral de la Construcción.
MONTSERRAT RIERA VALENCIANO DE MENDIOLAZA.

Arquitecta Tècnica per l’EPSEB (2004). Master Project Manager en Edificació i Urbanisme (2010). Curs de Protecció
del soroll, CTE (2009). Curs de Control d’execució d’instal·lacions (2009). Curs El projecte de rehabilitació (2009). Curs
de Control de Qualitat segons CTE (2009). Curs de CTE (2008).
També formen part del nostre equip tècnic:
EQUIP D’ARQUITECTURA
Robert Casasús, Arquitecte i Arquitecte Tècnic.
Nico Revuelto, Arquitecte.
Sílvia Armenjach, Arquitecta.
Oriol Boada, Arquitecte.
Blanca Uroz, Arquitecta.
Joaquin Canela, Delineant.
SISTEMES I INFOGRAFIA
Jordi Bosch, Delineant.
GEOGRAFIA I CARTOGRAFIA
Ester Nasarre, Geògrafa.
MARQUÈTING I COMUNICACIÓ
Mireia Lòpez, Secretària de Direcció i Comunicació.
ADMINISTRACIÓ
Xavi Bacardit, Cap d’Organització.
Mònica Arch, Cap d’Organització.
Sílvia Iniesta, Comptabilitat.
Han format part del nostre estudi:
Meritxell Gironès, Arquitecta. Mònica Fernández, Arquitecta. Xavi Matilla, Arquitecta. Raquel Mejías, Arquitecta Tècnica.
Marcelo Tironi, Arquitecte. Cabiria Tomat, Arquitecta. Roger Tudó, Arquitecte. Daniel Vidal, Arquitecte. Anna Bullich,
Arquitecta. Rebecca Rossi, Arquitecta. Anna Griera, Arquitecta. Roger Orriols, Arquitecte. Daniel Villanueva, Arquitecte.
Xavier Canals, Arquitecte. Jordi Garet, Arquitecte. Danijela Nedeljkovic, Aquitecta. Pilar Enjuanes, Arquitecta. Miriam
Boira, Arquitecta. Tomas Piquero, Arquitecte. Alex Rodriguez, Arquitecte Tècnic. Oriol Brufau, Arquitecte. Miquel Trenchs,
Enginyer. Xavier Ayala, Arquitecte. Oscar Alsina, Arquitecte. Maribel Guillen, Administrativa. Genís Avila, Arquitecte
Tècnic. Miquel Blanco, Arquitecte. Antonio Blasco, Arquitecte. Silvia Campo, Arquitecta. Oriol Bertran, Administratiu.
Albert Cornellas, Arquitecte. Anna Costa, Arquitecta. Pol Windmeyer, Arquitecte. Jordi de Miguel, Arquitecte. Alícia
Farré, Delineant. Jordi Salse, Arquitecte. Marc Fernández, Arquitecte. Carlos Freire, Arquitecte. Monica Garriga,
Arquitecta. Pere Gibert, Arquitecte. Dani Marron, Arquitecte. Amado Martín, Arquitecte. Jordi Montraveta, Arquitecte.
Ignacio Pascual, Arquitecte. Francesc Parés, Arquitecte. Esther Pérez, Arquitecta. Xavier Prats, Arquitecte. Telm Pujol,
Arquitecte. Javier Sanz, Arquitecte. Hanadi Zatarieh, Arquitecta. Jordi Utset, Arquitecte. Ruben Navarro, Arquitecte.
Rosa Hereu, Arquitecta. Anja Altenburg, Arquitecta. Alejandra Varela, Arquitecta. Núria Motjé, Arquitecta. Mar Carrascal,
Arquitecta. Miriam Vázquez, Arquitecta Tècnica. Alberto Revillo, Arquitecte. Gustavo Eduardo Abrile, Arquitecte. Albert
Carrillo, Director Financer. Ferran Luque, Arquitecte Tècnic. Inès Luque, Secretària. Eulogio Pleguezuelos. Delineant.

PUBLICACIONS
Catàleg d’Edificis d’Interès Arquitectònic de Terrassa, 1976-77. G.A.T.
Tres Itineraris per la Terrassa Industrial. 1984. Generalitat de Catalunya.
“El Croquis”. número 27. 1987. Centre d’Esports Bonaire. Terrassa.
Publicacions de la Universitat de Delf. 1987. Centre d’Esports Bonaire. Terrassa.
“AB” número 12. 1988. Centre d’Esports Bonaire. Terrassa.
El Patrimoni Arquitectònic. 1989. CIC.
Catàleg de la “I Muestra de 10 años de Arquitectura Española, 1980-1990”. MOPT. Centre d’Esports Bonaire. Terrassa.
“Revista Oficinas” número 171. 1991. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.
“Guia d’Arquitectura Contemporània de Barcelona” 1991 Fitxa F26 Quaderns 188-189. Edifici d’oficines, plaça pública i Vapor Amat.
“Guia d’Arquitectura Contemporània de Barcelona” 1991 Fitxa F27 Quaderns 188-189. Edifici d’habitatges als carrers Volta, Arquímedes, Granius de Terrassa.
“Guia d’Arquitectura Contemporània de Barcelona” 1991 Fitxa F28 Quaderns 188-189. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.
“Revista Oficinas” número 176. 1992. Centre Comercial – Edifici Steel. Terrassa.
“Quaderns” número 187. 1993. Centre Comercial – Edifici Steel. Terrassa.
Guia d’Arquitectura Contemporània de Barcelona. 1994. Edifici d’oficines, plaça pública i Vapor Amat.
“Ciutat Funcional i Morfologia Urbana”. 1995. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
“Quaderns” números 207-208-209. 1995. Edifici Comercial i Aparcaments Merca Plus. Obra exposada a la mostra Exhivisions, Barcelona.
Casa Carbó, Rehabilitació/Arquitectura, C.O.A.C.
“Lluís Muncunill (1868-1931) Arquitecte. Obres publicades: Fàbrica Font Batallé, Vapor Amat, Gran Casino del Comerç i la Fàbrica Gibert i Junyent “l’Electra “ de Terrassa
“De Diseño” número 11. 1997. Sala d’ Exposicions Muncunill de Terrassa.
“La transformació de la ciutat Industrial 1979-97” - Història Industrial de Terrassa. Ed. Lunwerg.
Projecte d’Aparcaments a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Werk, Bauen+Wohnen.
“Quaderns”. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.
“Quaderns” número 221. 1998. Rehabilitació de la Fàbrica Font Batallé- l’Electra de Terrassa.
“AB” número 68. 1999. Reforma de la Fàbrica Font Batallé per a habitatges i oficines. Terrassa.
“L’informatiu del COATB” número 152. 1999. Rehabilitació de la Fàbrica Font Batallé. Terrassa.
“Informació i Debat” 2002. Premi Bonaplata 2001 a la Rehabilitació de la Fàbrica Gibert i Junyent, “l’Electra” de Terrassa.
“AB” número 81. 2001. Primera Biennal de Arquitectura del Vallès. Premi Rehabilitació de la Fàbrica Font Batallé. Terrassa
“AB” número 83. 2002. Premi Bonaplata 2001 a la Rehabilitació de la Fàbrica Gibert i Junyent, “l’Electra” de Terrassa.
“El Modernisme a Terrassa”. 2002. Obra Publicada: Fàbrica Font Batallé, Fàbrica Gibert i Junyent, “l’Electra”, Vapor Ventalló i el Gran Casino de Terrassa
“Art Noveau European Route”. 2002. Obra Publicada: Fàbrica Font Batallé, Fàbrica Gibert i Junyent, “l’Electra”, Vapor Ventalló i Gran Casino de Terrassa.
“Cent anys del Patrimoni Industrial a Catalunya”. 2003. Font Batallé de Terrassa
“Progetto” - Barcelona, la qualità difusa. 2003. Obra pròpia
“Only with nature. Només amb natura”. Llibre editat pel COAC i la Caja de Arquitectos. Projecte d’Instal·lació de l’escultura de Jorge Oteiza “Construcció buida amb 4 unitats
Negatives Positives”
“DAU. Ponts i passeres” número 23. 2004. Projecte de passera per a vianants a Rubí.
“Anuari d’Arquitectura Ibèrica – Premis FAD 2005” – Juny 2005. Obra finalista Casa Simó-Costa a Terrassa. Francesc Bacardit i Segués
“ON Diseño” – número 264. Obra finalista Premis FAD 2005. Casa Simó-Costa a Terrassa. Francesc Bacardit i Segués
“La casa somiada” - llibre publicat pel COAC de Girona. Obra publicada: Casa Xiol-Mercè (A2XM) a Matadepera. Francesc Bacardit i Segués.
“Premis Catalunya Construcció 2004/2005/2006” – llibre publicat pel COAATB. Obres publicades: Premi a la Direcció i/o gestió de l’execució de l’obra per la construcció de la
Nova Seu de la Fundació President Amat Roumens (FUPAR) 2005 – Premi a la Direcció i/o gestió de l’execució de l’obra pel Polisportiu Bonaire 2006 – Premi a la innovació en
la construcció per un habitatge unifamiliar aïllat de nova planta a Matadepera (Casa AV).
“New indoorpool Design”. Daab. Piscina Interior Casa Xiol-Mercè (A2XM). c/ Olesa de Matadepera.
PUBLICACIONS
“L’informatiu” Revista editada pel COAATB. Entrevista a Francesc Bacardit i Josep Malgosa, guanyadors del Premi a la Innovació en la construcció per un habitatge unifamiliar
aïllat a Matadepera (Casa AV).
“Cases de poble. Evolució, arquitectura i restauració dels nuclis rurals” Llibre editat per Edicions Brau. 2007. Casa Simó-Costa (Finalista als Premis FAD 2005)
“Magazine La Vanguardia”, Dominical del Diari La Vanguardia. Publicació de la Casa AV, habitatge unifamiliar aïllat a Matadepera
“Plans molt especials”. Papers Sert. Pla Especial de Millora Urbana de l’Àrea Central del Vapor Gran de Terrassa
“4BAV - 4a Biennal d’Arquitectura del Vallès 2007” – llibre publicat pel COAC. Obres publicades: Finalista a la 4a Biennal d’Arquitectura del Vallès amb les següents
obres: “75 habitatges, comercial i Aparcament als carrers Sant Sebastià – Baldrich – Pare Font de Terrassa” (obra privada) – “Edifici per a 3 apartaments al carrer Tobella Pi
de la Serra, 15 de Terrassa” (obra de Restauració, rehabilitació i reforma) – “Edifici per a 30 habitatges de protecció oficial a la carretera de Montcada de Terrassa” (obra de
promoció pública) – “Reforma i ampliació de la tribuna de l’Atlètic Terrassa Hockey Club” (obra de Restauració, rehabilitació i reforma). Novembre 2007
“Veure Terrassa, una mirada a la ciutat” – “L’espai públic a la ciutat és el lloc col·lectiu de relació i representació”. Francesc Bacardit. Delegació del Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya Vallès.
“La Vanguardia” – Publicació dossier 4BAV. Desembre 2007. Publicades totes les obres presentades a la 4a Biennal d’Arquitectura del Vallès.
“El Buxeda nou” – Quaderns d’Arqueologia. Llibre publicat pel Museu d’Història de Sabadell. Juny 2008. Vapor Buxeda Nou (Sabadell). Escola Bressol al barri de Gràcia.
“Magazine. La Vanguardia”. “Tejas Árabes y Hormigón” Casa Simó-Costa (Finalista als Premis FAD 2005)
“Paisea”. Desembre 2008. Urbanització Can Roca II. Terrassa.
“ON Diseño”. 2009. Xalet social a l’Atlètic Terrassa Hockey Club. Terrassa.
“ON Diseño”. 2010. Rehabilitació de la Fàbrica Fabra i Coats. Barcelona.
“Scalale”. 2010. Rehabilitació de la Fàbrica Fabra i Coats. Barcelona.
“Les àrees residencials estratègiques. ARE”. Generalitat de Catalunya. Departament PTOP. Novembre 2010

PREMIS I RECONEIXEMENTS
1r Premi d’Arquitectura Ciutat de Terrassa 1988 a Edificis de nova planta.
1r Premi d’Arquitectura Ciutat de Terrassa 1988 a Rehabilitació d’edificis.
2n Premi Concurs internacional Thyssen d’Arquitectura. 1990.
1r Premi Arquitectura Ciutat de Terrassa 1990 a Edificis de nova planta.
2n Premi Arquitectura Ciutat de Terrassa 1990 a Rehabilitació d’edificis.
1r Premi del Concurs restringit del Pla Especial Estació dels Catalans. 1990.
2n Premi Arquitectura Ciutat de Terrassa 1992 a Edificis de nova planta.
1r Premi del Concurs de Propostes per a la construcció i urbanització del parc urbà de la RENFE. 1996
1r Premi de l’Avantprojecte per la reforma del Mercat de la Independència de Terrassa. 1997
1r Premi del Concurs de l’Avantprojecte d’ordenació del Parc de l’Escardivol i de les instal·lacions de piscina, pavelló i aparcament, Rubí 1997
1r Premi del Concurs restringit de Projectes per a la construcció d’un Centre d’Ensenyament i Treball per a disminuïts psíquics: FUPAR. Terrassa 1997.
1r Premi Bonaplata 1998 per la Reforma de la Fàbrica Font Batallé.
Finalista dels Premis Catalunya a la Qualitat i Funcionalitat del Equipament Esportiu en ATHC. 1998.
1r Premi del Concurs Equipament Social de Sant Pere. Terrassa. 1999.
1r Premi per la Modificació del Pla General Metropolità als voltants de la Via Augusta, Barcelona. 2000.
1r Premi del Gremi de Fusters - Ebanistes de Terrassa i Comarca. Març 2000.
1r Premi 1a Biennal del Vallès (COAC) – Rehabilitació Fàbrica Font-Batallé. Octubre 2001.
1r Premi Bonaplata 2001 per la Reforma de la Fàbrica Gibert i Junyent. Habitatges i locals comercials. C/ Pantà/ Sant Isidre. Terrassa 1998-2000.
2n classificat del Concurs d’idees per “Parque para la Paz y en Memoria de las Víctimas de la violencia y del terrorismo”. 2003. Ajuntament de San Sebastián.
Finalista Premis FAD 2003 – Espais Exteriors per “La Instal·lació de l’escultura de Jorge Oteiza Construcció Buida amb quatre unitats negatiu positiu al passeig Nou de Sant
Sebastián”.
Finalista III European Landscape Biennial 2003 per “La Instal·lació de l’escultura de Jorge Oteiza Construcció Buida amb quatre unitats negatiu positiu al passeig Nou de Sant
Sebastián”.
1r Premi 2a Biennal del Vallès (COAC) – Rehabilitació Fàbrica Gibert i Junyent. Novembre 2003.
Finalista Premis FAD 2005 – Arquitectura per “Habitatge unifamiliar entre mitgeres. Casa Simó-Costa” de
Terrassa. Abril 2005, Francesc Bacardit i Segués – Josep Malgosa i Morera
Finalista al Premi d’Arquitectura de l’Habitatge a Catalunya J.A. Coderch en la Modalitat Unifamiliar. Maig 2005. Francesc Bacardit i Segués
Finalista a la 3a Biennal d’Arquitectura del Vallès 2005– Categoria: Obra nova de promoció privada “Nova Seu President Amat Roumens (FUPAR)” a Terrassa. Francesc Bacardit
/ Categoria: Obra de promoció pública “Complex Esportiu Bonaire” a Terrassa. Jaume Armengol / Categoria: Obres de promoció privada “Edifici mixt d’habitatges, comerç i
aparcament” a Terrassa. Jaume Armengol . Francesc Bacardit . Manuel Ruisanchez / “Casa Simó-Costa” a Terrassa. Francesc Bacardit / “Casa A2XM” a Matadepera. Francesc
Bacardit.
Finalista als Premis Catalunya Construcció 2005 – “Nova Seu President Amat Roumens (FUPAR)” a Terrassa. Juliol 2005. Josep Malgosa – Francesc Bacardit
Accèssit del Premi 3a Biennal d’Arquitectura del Vallès. Categoria: obra de nova planta d’ús privat per la “Nova Seu President Amat Roumens (FUPAR)”. Novembre 2005.
Francesc Bacardit
1r Premi dels Premis Catalunya Construcció 2006 – “Habitatge unifamiliar aïllat. Casa AV” a Matadepera. Juliol 2006. Josep Malgosa – Francesc Bacardit
Finalista al Premi J.A. Coderch en la Modalitat d’Habitatge Plurifamiliar Passeig del Vapor Gran amb Miquel Casas a l’Àrea del Vapor Gran de Terrassa. Maig 2007, Francesc
Bacardit– Joaquim Mompel
Finalista a la 4a Biennal d’Arquitectura del Vallès amb les següents obres: “75 habitatges, comercial i Aparcament als carrers Sant Sebastià – Baldrich – Pare Font de Terrassa”
(obra privada) – “Edifici per a 3 apartaments al carrer Tobella Pi de la Serra, 15 de Terrassa” (obra de Restauració, rehabilitació i reforma) – “Edifici per a 30 habitatges de
protecció oficial a la carretera de Montcada de Terrassa” (obra de promoció pública) – Juny 2007
2n Premi del concurs del projecte per a la construcció de l’equip responsable de la redacció i direcció de la nova seu del Centre Tecnològic LEITAT a Terrassa
1r Premi de la 4a Biennal d’Arquitectura del Vallès amb la “Reforma i ampliació de la tribuna de l’Atlètic Terrassa Hockey Club” (obra de Restauració, rehabilitació i reforma).
Novembre 2007
Bammp Arquitectes i Associats ha estat homologada per l’Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals (IUHAL) de la Diputació de Barcelona com a equip professional de
consultoria i assistència.
PONÈNCIES I EXPOSICIONS
“Ponència a les Jornades de Política Territorial del Fòrum de Terrassa 2001. 1986-87.
“I Muestra de 10 años de Arquitectura Española, 1980-1990”. MOPT. Centre Esportiu Bonaire de Terrassa
Exposició “Ciutat Funcional i Morfologia Urbana”. Barcelona, Granada, Madrid, La Coruña, Paris. 1993.
Ponència al Pla Estratègic de Terrassa. 1996.
“Habitar la Indústria” Congrés Internacional d’Arquitectes. Barcelona, 1996.
Ponència i Exposició en el Primer Encontre Europeu sobre Rehabilitació Urbana, a la Universitat Roselló/ Llenguadoc. 1998
Obra exposada a la Biennal del Paisatge al COAC. 1999
Ponència als Debats sobre Urbanisme i Habitatge a l’AAUC. 2002.
Conferència sobre la Remodelació del Paseo Nuevo – Monte Urgull de San Sebastián, Finalista al Premi FAD 2003 - Espais Exteriors. al COAATB. 2003
Exposició Concurs d’Assistència Tècnica de l’Institut Català del Sòl a Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Setembre 2003
Exhibició d’obra pròpia al Quality of contemporary Architecture in the European town and territory – International Seminary en l’apartat “Barcelona, la qualità difusa” a Bolònia
(Itàlia). Novembre 2003
Ponència a l’ITEC sobre “La evolución de nuevos envolventes de fachadas”. Exposant l’obra guanyadora del Premi Catalunya Construcció 2006 d’un habitatge unifamiliar aïllat
de nova planta a Matadepera utilitzant com a material de façana ventilada el Naturvex (producte d’Euronit). Octubre 2006
Ponència dins els Seminari Tècnic Local a l’Edifici de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre el Pla de Millora Urbana del sector “Cal Conco” de Terrassa. Març 2007.
Ponència dins el Seminari sobre “Fàbriques antigues, usos nous. El patrimoni i el desenvolupament de l’economia local” sota el títol “Reconversió industrial: Obres i Projectes”
al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Abril 2007.
Cicle de debats de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils. “Els equipaments cívics de proximitat”. Juliol 2008.
“Tres Instalaciones para Jorge Oteiza”. Commemoració del centenari del naixement de l’escultor Jorge Oteiza. Bilbao. Novembre 2008
Cicle de debats sobre Participació Ciutadana a TV Terrassa. Participació en el debat “Participació ciutadana: Urbanisme, obra pública”. Francesc Bacardit. Desembre 2008.
EXPERIÈNCIA DOCENT
Francesc Bacardit i Segués
Des del curs 1994-1995 fins l’actualitat – Urbanística IV i V – Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
2002 – 2003 - Master en Projecció Urbana - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
2003 – 2004 - Habitatge: Projecte i Ciutat. - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb la participació de les Universitats: ETSA Barcelona, ETSA Madrid,
ETSA Alacant, ETSA Zürich, TU Darmstadt i Ed’A Paris-Malaquais
Jaume Armengol i Clotet
2004 – 2005 - IT4 M1-M4 Curs de Rehabilitació: Intervenció en l’obra construïda - Escola Sert. (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya)
2003 – 2004 - IT4 M1-M4 El Projecte de Rehabilitació: Introducció a les eines i metodologia específica dels projectes de rehabilitació - Escola Sert. (Col·legi Oficial
d’Arquitectes de Catalunya)

BAMMP EN XIFRES
BAMMP Arquitectes i Associats és un dels despatxos d’arquitectura amb major volum d’edificació i urbanització projectada i dirigida en l’entorn de les primeres corones de
Barcelona.
La trajectòria professional de BAMMP Arquitectes i Associats des dels anys 90 es resumeix amb les xifres següents:
Equipaments institucionals, socials i de serveis: 47.740 m2
Equipaments docents: 14.958 m2
Equipaments esportius: 41.386 m2
Equipaments sanitaris: 29.528 m2
Rehabilitacions: 56.705 m2
Urbanitzacions: 707.793 m2
Planejament: 3.418.301 m2
639 Habitatges de protecció oficial: 72.425 m2
2.718 Habitatges de propietat privada: 539.850 m2
101 Habitatges unifamiliars: 22.093 m2
Oficines, aparcaments, locals comercials: 112.533 m2

PRINCIPALS CLIENTS
La confiança dels nostres clients ens ha permès assolir l’experiència i solvència tècnica per pofer ser avui, una empresa de serveis integrals en el camp de l’arquitectura i
l’urbanisme. Alguns dels nostres clients són:
Promotors i Entitats Privades: Promotors i Entitats Públiques:

Alosca Ajuntament d’Alella
Atlètic de Terrassa Hockey Club Ajuntament de Barberà del Vallès
Base Immobiliària Ajuntament de Barcelona
Ballestero & Mora Ajuntament de la Bisbal del Penedès
Caixa d’Estalvis de Terrassa Ajuntament de Cervelló
Cambra Oficial de Comerç de Terrassa Ajuntament de Matadepera
Comodisa Ajuntament de Rubí
Copcisa Immobiliària Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Consorcio de Aguas de Bilbao Bizkaia Ajuntament de Terrassa
Escola Heura del Vallès Ajuntament de Valls
Fundació President Amat Roumens Ayuntamiento de Bilbao
GDI BCN Global Ayuntamiento de Donostia - San Sebastian
Immobiliària Ambar - Vitalhogar-96 Bagursa
Immobiliària Aterba COMU Sant Quirze del Vallès
Immobiliària Colonial Diputació de Barcelona
Immobiliària La Clau - I. Rocofort Gestió d’Infraestructures, SAU- GISA
Imvivsa - Par tres Habitatge Terrassa
Indústries i Magatzem Jorba Institut Català del Sòl
Inmovalero Institut de Cultura de Barcelona
Inversiones Brofar IMPSOL
Landscape - Grupo Lar
Lloc Nou - Salas Associats
Mina Pública d’Aigües de Terrassa
Mobiral
Mútua de Terrassa
Pronobac
Pumsa
Renta Corporación
Sallarès Deu
Sando Inmobiliaria
Sant Lluís de Rístol
Tiana’n’man
CRÈDITS
FOTOGRAFIA:

Teresa Llordés i Llordés
CATÀLEG:
Disseny i Maqueta:
Robert Casasús Martínez
Mireia Lopez Rodríguez
Impressió:
2020

Urbanització del Parc de
Vallparadís i Can Jofresa
Parc de Vallparadís. Terrassa
Promotor: Ajuntament de Terrassa

Autors:
Francesc Bacardit i Segués (BAMMP Arq.)
Ferran Pont i Montaner (BAMMP Arq.)
Manuel Ruisanchez Capelastegui (Ruisanchez A.)
PLANURBS, SLP
Col·laboradors:
TEC Engineering, SA
Estat: En Execució
Superfície urbanització: 80.444 m2
Pressupost: 3.646.073 euros
El projecte d’obres d’urbanització s’emmarca dins de

la cinquena fase del Parc de Vallparadís, que ha de
donar continuïtat al parc fins a l’Avinguda de Santa
Eulàlia, just al límit nord del barri de Can Jofresa.
Aquest últim tram del torrent del Vallparadís que s’ha
de convertir en parc urbà, és de tot el conjunt del
parc el que té menys elements puntuals significatius.
Ara bé, aquesta part té uns valors que li donen
personalitat pròpia i que no es troben en els trams
superiors:
- Té tota una vessant resseguida per un vial de la
trama urbana de Can Palet (carrer Morella) que li
dóna una façana urbana contínua.
- Per orografia i topografia,és el tram de Vallparadís
més permeable i accessible, tan des dels seus
extrems, com al llarg de la vessant de ponent en la
seva trobada amb el Barri del Segle XX.
- La configuració del propi torrent per la seva
manca d’arbrats i accidents remarcables és,
longitudinalment, unitària i amb la vessant de llevant
pràcticament natural.
El projecte d’urbanització de Can Jofresa-Vallparadís
de Terrassa és un projecte a través del qual es pretén
dotar a aquest barri d’una gran zona verda, per al
lleure i l’esbarjo. Aquest projecte també ha d’afavorir
la connexió entre les dues zones del barri i aquestes
amb la resta de la ciutat. Amb la urbanització d’aquest
sector s’assoliran els següents objectius:
- Trencar amb el caràcter de fractura o discontinuïtat
urbana i avançar en la conversió d’aquest tram del
torrent de Vallparadís en un espai de trobada, capaç
d’articular el barri de Can Jofresa que s’estén a banda
i banda dels seus marges;
- La recuperació, protecció i conservació activa dels
valors ecològics, ambientals i paisatgístics del torrent
de Vallparadís integrat dins la conca del riu Llobregat
al seu pas per Terrassa;
- La integració d’aquest tram del torrent de Vallparadís
en el casc urbà de Terrassa, fent d’ell un espai
d’esbarjo i de lleure a l’abast dels habitants del barri
de Can Jofresa i del conjunt de barris de Terrassa;
- Fer d’aquest sector una continuació del Parc de
Vallparadís, que en el futur es pugui connectar alhora
amb els àmbits d’espais lliures previstos pel POUM al
voltant de la riera del Palau.
Rehabilitació de la Sala
Muncunill i Urbanització
de la Plaça d’Ezequiel
Vigués “Didó” i Plaça de
L’Ajuntament
La Rasa. Terrassa

Autors:
BAMMP Arquitectes i Associats
Final d’Obra: 1991

Superficie àmbit: 1.830 m2
Pressupost Urbanització: 121.727 euros
La reforma i ampliació d’alguns dels edificis de

l’Ajuntament i la conversió d’una vella indústria en la
nova seu de l’Institut del Teatre va conformar l’ocasió
d’obrir nous espais entre aquests edificis i modificar
l’entramat urbà del centre de la ciutat amb l’ampliació
de 9.120 m2 dins d’una illa de les més grans i centrals
de Terrassa.
Per tal de que aquests espais fossin elements
de renovació urbana era necessari que totes
les intervencions derivades del Pla Especial
mantinguessin la coherència entre elles i amb l’entorn
per assolir la unitat i continuïtat formal.
El recorregut consta essencialment de dues places
públiques, una oberta al carrer de La Rasa (nord)
i una interior amb accessos des del nord i des del
Raval a través de l’Ajuntament.
La Plaça Didó: Conforma un espai adient als nous
usos i edificacions i potencia la funció publica. La
plaça compta amb dos espais: la plaça estricta, de
forma rectangular tancada per les façanes de les
Oficines Municipals, la Sala Muncunill i l’Institut del
Teatre i l’espai arbrat de forma triangular que fa de
filtre entre la plaça i el carrer. La plaça és uniforme en
els tractaments i envolta el peu de l’antiga xemeneia.
La Plaça de l’Ajuntament: Conformada a partir d’espais
residuals en l’interior d’illa, lloc d’encreuament i
connexió, convertit en un espai formalment unitari
pels material i el tractament, i funcionalment aglutinar
de serveis i usos. Per assolir aquests objectius es
disposa una plaça sense particions, ondulant la
secció per salvar els desnivells. Tant sols l’esglaonat
es diposita amb contundència per recollir accessos
dels edificis existents i crea un pla adossat a la façana
de ponent i que és l’element determinant de la mesura
de la plaça.
El Pla Especial, a més del tractament del sol de
l’àmbit, contempla el tractament de les façanes
dels edificis existents mitjançant la construcció
d’embolcalls.
Rehabilitació i reforma de la
Fàbrica Font Batallé
c/ Del Vall, 59. Terrassa
Promotor: Imvivsa
Autors:
Francesc Bacardit Segués
Ferran Pont i Montaner
Joaquim Mompel i Frasno
Col·laboradors:
José Moran Madrigal, Arquitecte Tècnic
Xavier Navarro (Estructura)
Final Obra: 1998

Superfície: 11.157,60 m2
1r Premi 1a Biennal d’Arquitectura del Vallès
Es tracta de la renovació d’una petita part del centre

de la ciutat de Terrassa, mitjançant la rehabilitació,
reforma i nova construcció en l’àmbit de la Fàbrica
Font Batallé (obra de l’arquitecte Lluís Muncunill,
1916), situada entre els carrers Doctor Cabanes i Del
Vall.
L’opció escollida ha estat la de crear un lloc residencial
que aprofités la doble condició de centralitat respecte
la ciutat i de tranquil·litat que oferia l’interior de la illa
on es troba la nau industrial.
La fàbrica Font Batallé conjuntament amb les Escoles
Pies i la Fundació Busquets formen un conjunt històric
d’arquitectures de certa rellevància dins la ciutat; que
tant per la disposició dins una trama on l’espai públic
és pràcticament inexistent, com per les edificacions
annexes -poc respectuoses- es troben molt poc
valorats. El projecte reconeix la fàbrica en el centre
històric de la ciutat i regula la seva disposició envers
aquest, configurant a l’entorn de la nau un nou espai
públic/privat, que articula un àmbit residencial capaç
de superar el rígid esquema de la trama urbana.
La inserció del nou àmbit residencial segueix la
lògica d’implantació i parcel·lació industrial per la
seva disposició, en dues barres estretes i llargues,
que delimiten el buidatge de l’espai a l’entorn de la
fàbrica. El buidat d’una part de l’illa es constitueix com
a acte de revalorització de l’arquitectura preexistent i
contribueix a permeabilitzar una trama més pensada
com a suport de la indústria que com a via peatonal.
Casa Pairal Cuní. Rehabilitació
de l’Antiga Estació del Tramvia
de Tiana
c/ Lola Anglada - Isaac Albéniz. Tiana
Promotor: Tiana’n’man
Autors:
Anna Griera i Artigas
Col·laboradors:
Josep Malgosa (Arquitecte Tècnic)
Robert Brufau - BOMA (Estructura)
Final Obra: Novembre 2004
Superfície: 1.542 m2
L’edifici està situat al centre de Tiana, en un punt delicat

per la complexitat del lloc. Es troba envoltat per tres
carrers de traces, mides i pendents diferents i, ubicat
en un solar de forma irregular amb un gran desnivell,
dins d’una parcel.lació molt desigual. L’edifici ha hagut
de respectar i rehabilitar construccions existents com
una part de l’antiga casa Cuní, ocupada per un comerç,
i l’antiga Estació del Tramvia de Tiana a Montgat que
té la seva façana protegida pel Catàleg del Patrimoni
Històric Arquitectònic i Artístic de Tiana.
L’edifici és el resultat de l’orografia del lloc (la forta
pendent entre dos carrers), l’ús mixt (comer-cial,
habitatges i aparcament) i la unió amb la porxada de
l’antiga Estació del Tramvia. Això dóna lloc a la macla
de tres volums diferents: Un amb façana al carrer Lola
Anglada de tres plantes, un segon que correspon a
l’antiga estació amb la porxada vinculada als locals
comercials i, finalment, un tercer de dues plantes que
es col.loca reculat a la porxada amb intenció de crear
un espai obert de comunicació i circulació dels usuaris
de l’edifici.
El conjunt reflexa l’ambient dels diferents carrers que
l’envolten. La imatge projectada al carrer Lola Anglada
és la típica de casc antic, amb paret arrebossada
i obertures de proporcions verticals tancades amb
porticons. Al carrer d’Isaac Albéniz l’edifici està molt
marcat pel pes de la façana de l’antiga Estació del
Tramvia. Aquesta, no perd el seu caràcter i importància
dins l’espai del carrer, doncs, l’edifici nou es recula
del pla de la façana amb intenció de no entrar en
competència, ni per contrast ni per mimetisme, amb
l’obra de fàbrica de l’estació.
Casa Boguñà. Rehabilitació
d’un edifici per a comerç i
oficines
Raval de Montserrat. Terrassa
Promotor: Terrassa Immobiliària Par-3, SL
Autors:
Col·laboradors:
BIS Arquitectes (Estructura)
Final Obra: 2006
En el present projecte es planteja la proposta per

resoldre un edifici mantenint i rehabilitant la interessant
façana dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill
i Parellada als voltants de l’any 1905, i situada a la
cantonada de llevant del Raval de Montserrat amb el
carrer Unió.
Projectualment, es tracta, doncs, d’un exercici de
conjugar i formalitzar el diàleg nou–vell amb la voluntat
de contenir activitats diverses que permetin donar
respostes flexibles a les demandes dels futurs usuaris.
Urbanísticament, es pretén resoldre volumètricament i
de manera complexa el buit del Raval de Montserrat
en aquest punt concret de la cruïlla del carrer Unió.
Tanmateix, permeabilitzant la façana en planta baixa
s’aconseguirà millorar l’intercanvi interior–exterior,
dotant d’un aspecte de centralitat urbana que aquesta
cantonada no tenia.
Volumètricament, tal i com el planejament permet, es
tracta d’un conjunt format per dues alçades diferents;
d’una banda pel Raval de Montserrat, es construirà un
volum de planta baixa, tres plantes i un sotacoberta. En
aquest volum hi trobem fins una alçada aproximada de
7 metres la façana a conservar. Pel que fa a la resta de
la finca es construirà una planta baixa, una planta pis
i un sotacoberta.
Casa Rectoria
c/ Rectoria. Terrassa
Promotor: Bacdos, SL
Autors:
Montserrat Garcia i Carceller
Final d’Obra: Gener 2008

Superfície: 206 m2
L’edifici es troba situat en l’extrem de la península on

s’assenta l’antic poble de Sant Pere, en la confluència
entre el Torrent de les Bruixes i el Torrent Moner que
formen el Parc de Vallparadís. L’edifici a nord està
adjacent al conjunt monumental d’Egara que formen
les esglésies romàniques de Sant Miquel, Santa
Maria i Sant Pere.
El carrer de la Rectoria està format per dos conjunts
d’edificacions entre mitgeres. Un tanca a sud la
Plaça de Mossèn Homs i l’altre on es troba l’edifici,
ressegueix part de la murada de tancament de les
esglésies en una cota deprimida respecte el pla
d’assentament dels edificis religiosos.
La posició de l’edifici respecte Vallparadís i el conjunt
de les esglésies, la seva situació al final de carrer de
la Rectoria acaben la filera d’edificis entre mitgeres,
conjuntament amb la forma trapezoïdal del solar i
amb els condicionants paramètrics del Pla Especial
que regeix la zona han donat com a resultat un
edifici volumètricament complex format per diversos
cossos.
La perpendicularitat de la façana de llevant amb
el carrer desalinea aquesta respecte a la resta de
mitgeres dels edificis creant un conflicte en l’entrega
de teulades que el Pla Especial vol igualar i enrasar,
tot mantenint la coberta amb teula àrab. Per tal de
resoldre les entregues i obrir la façana de llevant al
Parc de Vallparadís, l’edifici manté el sòcol perimetral
de la planta baixa, formant en planta pis dos cossos
que giren lleugerament i s’alinien a carrer i mitgeres
deixant entre ells espais buits que il·luminen i ventilen
el centre de l’edifici.
Els dos cossos superiors en planta primera,
construïts amb un sistema lleuger de perfils metàl·lics
estan folrats amb planxa de zinc i coberts amb
la preceptiva teula àrab en dos plans inclinats de
geometria ortogonal damunt el carenat de zinc. Els
tancament dels cossos superiors i els que donen al
pati posterior són de fusteria d’alumini.
La superposició de cossos edificats tractats amb
diversos materials, desmunten l’edifici rebaixant-lo
d’escala el que minimitza el seu impacte visual fins
a integrar-lo al passatge del parc i del conjunt de les
esglésies de Sant Pere.
L’edifici s’estructura funcional i espaialment a partir
d’una banda lineal al llarg de la mitgera de ponent que
conté el sistema de circulacions i serveis. Adossats a
aquestes bandes i servits per ella hi ha quatre espais
diàfans, dos en planta baixa i dos en planta pis que
poden funcionar separadament o en conjunts segons
l’ús a que es destinin. Les possibilitats d’agregació
d’aquests espais donen cinc opcions d’ús.
Equipament social i espai
multiús a la Masia de Ca
n’Anglada
c/ Mare de Déu del Mar - c/ Mare de Déu de les Neus
Terrassa
Autors:
Col·laboradors:
Josep Florència (Estructura)
Xavier Delgado (Coordinador SiS)
Final d’obra: 2009

Pressupost: 643.884 euros
La masia de Ca n’Anglada, que dóna nom al barri,

s’emplaça entre els carrers de la Mare de Déu del
Carme i de la Mare de Déu del Mar. La Masia que
data del segle XV està situada a la part alta del
carener que dividia les aigües entre la Riera de les
Arenes i el torrent que circulava per l’actual Avinguda
de Barcelona. Al costat de la masia hi ha l’ermita
romànica de Sant Cristòfol, que dóna nom també a
la parròquia del barri (1955), situada més amunt, a la
plaça de Ca n’Anglada.
La masia en el seu estat actual consta de planta
baixa, primer i segon pis; i volumètricament està
conformada per una construcció inicial a la que se
li van afegir construccions posteriors. Actualment la
comunicació entre la planta baixa i la planta pis es
fa mitjançant una escala de dos trams, l’escala per
accedir a la planta segona es situa en un altre punt
de la planta.
A la planta baixa s’hi ha portat a terme algunes
prospeccions arqueològiques.
Els forjats interiors són de bigues i enllatat de fusta i
la coberta, de teula àrab .
Es planteja un esquema funcional que permeti
adaptar-se al diferents usos possibles tot mantenint
l’estructura original de la Masia.
L’accés principal a la masia es manté en el mateix lloc,
a la façana de migdia. La sala a la qual s’accedeix
es pren com a vestíbul, des d’aquest s’accedirà
directament al nucli d’escala i ascensor situat al
fons de la sala o alternativament es podrà accedir
a la planta superior mitjançant l’escala annexa a al
vestíbul. A la resta de planta es manté l’estructura de
tancaments original retirant els afegits que es van fer
en posterioritat.
A la planta pis del cos que té dues plantes amb front
al carrer M. de Déu del Mar on s’ha creat un espai
ampli per acollir activitats diverses, en aquest àmbit
s’ha retirat el forjat del terra de les golfes. El forjat
de coberta s’ha substituït per un nou forjat de bigues
de fusta seguint la disposició i estructura actual. La
meitat de l’àmbit l’ocupa un altell accessible des
del nucli d’escala. Al cos annex de tres plantes es
manté l’estructura de sales originals i s’acondiciona
la terrassa exterior.
Els forjats dels sostres de les sales més grans es
mantenen, a la seva part superior si ha construit una
llosa de formigó que suportarà l’estat de càrregues
previst, a la part inferior s’han mantingut les bigues de
fusta, enllatat la rajola ceràmica.
Les façanes es mantenen en el seu estat tant per
que fa a composició de forats com els remats de
la coberta. Pel que fa a la façana nord aquesta
s’ha modificat amb la construcció del nou nucli de
comunicacions verticals.
Fàbrica per a contenidor de
producció cultural. Fabra i
Coats. Barcelona
C/ Sant Adrià, 20 de Barcelona
Promotor: Ajuntament de Barcelona

Institut de Cultura de
Barcelona
Autors:
PLANURBS, SLP
Col·laboradors:
Mateu Baylina i Torreano (BAMMP Arquitectes)
Fabio Ferone (Ruisanchez Arquitectes)
Estat: En Execució de les obres

Pressupost Urbanització: 7.239.922 Euros
El vestíbul i el sistema de comunicacions verticals

estan situats estratègicament en la junta entre els tres
cossos que componen l’edifici, en una posició central
per l’articulació de totes les activitats. Els elements de
transport, ascensors i escales, ocupen el mínim de
l’espai possible i es col·loquen en els llocs més òptims
de la planta per tal de deixar la màxima superfície
diàfana i il•luminada per al desenvolupament de l’ampli
i complex programa d’usos que acollirà l’edifici.
En planta baixa, com a prolongació del vestíbul i en part
barrejant-se amb ell, el bar-lounge en funció de foyer
ocupa la crugia nord a tot el llarg de la nau gran. És
un espai obert, susceptible de diverses configuracions
i mides, mitjançant sistemes de modulació i partició.
Està equipat amb dos mòduls més específics per al
seu funcionament, i connecta amb la terrassa exterior
situada en el saló d’entrada.
En les plantes superiors es desenvolupen els
programes de creació i formació. La nau gran acull
el gruix de les activitats. Les naus travesseres
i davanteres, per les seves característiques i
dimensions, que les fan més independents, acullen
usos de suport i gestió del Centre i mantenen una
relació més directa amb el públic que accedeixi a les
plantes superiors. En la nau travessera, en planta
segona, es situen les oficines de gestió del Centre.
Aquest és un lloc idoni per la seva posició central dins
de la secció de l’edifici. En aquestes naus petites, a la
última planta, es col·loquen la sala de presentacions i
el plató. Aquests espais són més diàfans pel fet d’estar
sota coberta i la seva estructura pot estintolar-se ja que
rep poca càrrega.
Centre cívic del barri antic,
habitatges dotacionals i de
protecció oficial i urbanització
de la plaça i carrers adjacents.
C/ Sant Antoni - C/ Santa Úrsula. Valls
Promotor: Ajuntament de Valls

Autors:
Montse Garcia i Carceller
Carles Gelis i Centeno
Estat: En projecte
Superfícies:
Centre cívic: 1.197,40 m2
Hab. dotacionals: 408,65 m2
Hab. protecció oficial: 1.435,70 m2
Urbanització: 1.308,90 m2
Press. s/ plec concurs: 4.800.000 euros
1r Premi del Concurs Internacional
Al costat de Llevant de l’espai públic, l’ARI 9.1 preveu

un Centre Cívic i uns habitatges dotacionals. Per el
seu programa estàndard, un Centre Cívic és un edifici
que s’hauria de desenvolupar en una sola planta. Com
que en aquest cas això no és possible, es proposa
col·locar els habitatges en les plantes més altes - que
d’aquesta manera gaudiran de llum, sol i tranquil·litat - i
en les plantes més baixes, a tocar de la plaça pública,
col·locar el programa del Centre Cívic.
El Centre Cívic es desenvolupa en PB i 1a. Dins del
volum de la PB hi ha un altell per poder situar prop
de l’espai públic totes les activitats que el programa
demana i que, per manca de superfície, no és possible
col·locar en PB. En PB, en el mateix nivell de l’espai
públic i en contacte directe amb ell, es col·loca el
vestíbul general – sala d’exposicions, la consergeria,
el despatx de consultes i la sala multiusos. A l’altell es
col·loca la sala d’estar, la ludoteca i les oficines. En la
planta 1a se situen les aules, les sales de reunions i
l’aula polivalent-gimnàs.
Els serveis i els sistemes de circulació s’adossen a la
mitgera i es ventilen mitjançant una ampliació del pati
de llums existent mentre que la resta de sales donen a
l’espai públic. Una sèrie de dobles espais relacionen
les plantes entre elles. L’altell de la PB s’aboca sobre
l’entrada i sobre la sala multiusos. En aquesta sala,
l’altell s’estén formant una galeria o amfiteatre per
poder ampliar la capacitat d’aforament o poder-se
utilitzar com a galeria tècnica.
La geometria de la pell de l’edifici que té la seva lògica
en la conformació de l’espai públic però les plantes
mantenen una disposició racional i ortogonal dels
seus espais i de la seva estructura que, juntament
amb l’agrupació compacta dels serveis, les fa flexibles
i adaptables a les possibles variacions del programa.
Per a la construcció de l’edificis en la seva situació en
el centre del barri antic hem tingut en compte una sèrie
de condicionants relacionats amb el transport acopi i
el muntatge dels elements estructurals i de tancament.
S’hauran d’utilitzar materials lleugers i que es puguin
muntar in situ. El més idoni és construir l’estructura
amb una perfileria de ferro alleugerida que suportarà
forjats a base de xapes col·laborants i llosetes de
formigó. Les llums a cobrir són d’entre 5 i 8 metres,
excepte en el centre de la sala multifuncional que la
llum és de 12 metres i que es cobrirà amb una biga
Vierendel que ocuparà la planta 1a. Els tancaments
opacs seran estucats i les obertures es resoldran amb
finestres i gelosies verticals de protecció solar i visual.
Nova Seu de la Cambra
de Comerç i Indústria de
Terrassa
c/ Arquimedes - c/ Blasco de Garai. Terrassa
Promotor: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa

Autors:
Col·laboradors:
BOMA (Estructura)
Carles Jaén (Enginyeria)
Josep Malgosa, BAMMP (Arquitecte Tècnic)
Final d’Obra 1a fase: 1991

Final d’Obra 2a fase: 2008
Superfície edificació: 7.563 m2
Superfície ampliació: 756 m2
Després de ja quasi 13 anys d’ús, l’evolució de la

Cambra com a entitat planteja un conjunt de reformes
adreçades a adequar-se als serveis que l’entitat
ofereix i a millorar l’entorn, l’accés i la imatge general
que l’edifici dóna a la ciutat.
Aquests objectius s’han concentrat en tres àmbits
d’actuació. D’una banda les petites reformes interiors
per ajustar-se i millorar la capacitat i funcionalitat de
l’edifici als nous temps.
Paral·lelament es proposa ampliar l’edifici en alçada
dotant a l’espai situat sobre la coberta de connexió
amb l’activitat de les plantes inferiors.
Finalment es contempla el redisseny de la urbanització
exterior amb criteris de millora de l’accessibilitat per
a tothom amb els espais de vorera a nivell i espais de
protecció dels paraments de l’edifici mitjançant zones
de defensa no trepitjables.
Tots aquests objectius es descriuen tot seguit de
manera més concreta i desenvolupada en 3 àmbits
d’actuació.
Àmbit 1: Es tracta de la millora dels accessos a
l’edifici. Principalment la remodelació de l’entrada
principal i frontal de l’edifici, tant des dels elements
d’urbanització exterior, com la redistribució interior
per conformar un vestíbul d’accés més adequat a les
noves necessitats amb un espai en doble porta per
optimitzar el control climàtic de l’aire interior,
i amb entrada directa a l’espai d’atenció al públic
connectat amb l’àmplia àrea de treball administratiu
de la planta baixa. Així doncs, el Hall principal de
l’edifici estarà afectat durant tota aquesta fase.
També s’inclou la resituació d’alguns arbres, la
col·locació de nou mobiliari urbà i enllumenat i la
eliminació de la paret anunci actualment al costat de
l’entrada.
Àmbit 2: Aquest contempla l’ampliació de l’edifici
en alçada amb una nova planta que ocupa quelcom
menys de la tercera part de la superfície de la coberta.
En aquesta fase s’inclouen tambéls elements de
façana i coberta que contriburà a dotar d’una relació
amb els serveis que es presentin (instal·lació de rètols,
pannells informatius, pantalles, etc...)
Àmbit 3: Aquesta fase contempla tots els treballs
per adequar la planta primera als nous requeriments
funcionals un cop inaugurada la nova planta tercera.
Xalet social de l’Atlètic
Terrassa Hockey Club (ATHC)
Carretera Castellar, Km. 20,300. Terrassa
Promotor: Atlètic Terrassa Hockey
Club (ATHC)
Autors:
Xavier Vancells i Guerin
XVArquitectura
Col·laboradors:
Gustavo Crespo (Instal·lacions)
Ambsol (Energia Solar)
Sepisa (Urbanització)

Pressupost: 1.445.950€
Fotografia: Jordi Bernadó
L’edifici preexistent, una antiga construcció del 1952,

es caracteritza per estar situat entremig d’una pineda
consolidada que genera un agradable microclima
on s’han anat desenvolupant les seves activitats.
Immediatament annex a l’edifici se situa el camp
d’hockey principal del club, creant una intensa
interacció d’esdeveniments.
La construcció preexistent es composa de dos volums
construïts en dos moments diferents: un primer en
forma d’U que conté l’àrea de bar-restaurant i genera
un espai públic exterior en forma d’era i un segon
volum hexagonal de geometria inclusiva que conté
diverses sales de reunió i oficines.
La intervenció sobre l’edifici es realitza en base a tres
estratègies projectuals:
1.Substracció: El buidat de dependències a l’interior
de l’edifici existent genera un nou espai buit de
característiques indeterminades que es converteix en
un espai social més ampli.
2.Interacció: Entorn l’espai central buidat es
desenvolupa una nova construcció perimetral on
es disposen les noves dependències. Aquestes
el qualifiquen i alhora multipliquen les possibilitats
programàtiques del conjunt.
3.Connexió: La inserció d’una rampa interior entre els
dos volums existents activa les connexions de l’edifici
amb l’entorn i amb la coberta perimetral. Aquesta s’
estén envers el camp d’hockey generant una terrassa
– umbracle que ofereix una vista panoràmica de les
instal•lacions alhora que es converteix en un lloc ideal
per seguir la competició.
La nova construcció perimetral es disposa en el solar
amb la màxima atenció als arbres existents: una casa
entre els pins.
Els elements bàsics a partir dels quals s’ha
desenvolupat el projecte i la construcció de l’edifici són
el vidre, la llum i els arbres existents, tots tres amb el
mateix grau d’importància. Només a partir de la seva
interacció es pot llegir el resultat final.
Habilitació i Transformació del
Dipòsit de la Mina d’Aigües de
Terrassa
Can Boada. Terrassa
Promotors: Mina d’Aigües de Terrassa

Autors:
Roger Tudó i Galí (H Arquitectes)
Estat: Projecte executat 2008

Superfície Àmbit: 23.100 m2
Superfície Edificació: 23.100 m2
El dipòsit general de distribució d’aigües quedarà

obsolet per la construcció de nous acumuladors
en diferents punts de la ciutat, així com gran part
del solar on es trobava enclavat i que serveix per
l’emmagatzematge de canonades i peces auxiliars
de la xarxa d’abastament. El creixement de la ciutat
ha col•locat aquest gran solar en un espai que en un
futur proper estarà envoltat per una nova ordenació
d’habitatges i comerç. Per altra banda, les oficines
i tallers de la Societat situades en el centre de la
ciutat també estan patint un procés d’obsolència i és
necessari traslladar-les.
Convertir aquest espai ocupat per les instal•lacions
tècniques en una peça central dels nous creixements
mitjançant un Pla Especial de Transformació és del
que tracta aquest projecte. Específicament per el
gran dipòsit es proposa rehabilitar-lo i condicionar-
lo per acollir els serveis centrals de la Societat Mina
Pública de Terrassa que s’ha de traslladar.
El dipòsit de planta circular està cobert per un sistema
d’arcs i membranes de formigó contrafortades en
el seu perímetre i anellades en el seu centre. Una
vegada assegurada la seva fonamentació perimetral
amb un nou anell a base d’una llosa armada que
alhora servirà de vial perimetral d’accés, es buidarà
el centre del dipòsit creant un òcul central de llum
que amb les ventilacions perimetrals existents
il•luminaran i ventilaran l’espai interior del dipòsit.
Un sistema de capses vidriades de diferents tamanys
d’una o dues plantes que portaran incorporats els
seus sistemes de condicionament tèrmic acolliran les
diferents activitats. Aquestes capses es col•loquen
formant una petita ciutat coberta amb espais interiors
(condicionats) i exteriors (ventilats) que seran els
carrers i les places del conjunt.
Proposta per a Residència per
a persones grans
c/ Almogàvers. Santa Coloma de Gramanet
Promotor: Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet

Autors:
Robert Casasús i Martínez
Estat: Concurs 2009

Superficie: 5.698 m2
Pressupost: 5.780.646,23 euros
L’edifici que proposem permet dividir entre usos

i recorreguts per tal que els usuaris temporals
s’estableixin a la Planta Baixa, els residents perma-
nents a les plantes tipus i el personal que treballa a la
residència tingui el seu espai al semisoterrani obert a
un pati de serveis.
Els comunitaris amb doble accés directe en Planta
Baixa permetrà fàcilment la seva sinèrgia amb
l’entorn ciutadà. Per exemple, la seva utilització com
a “casal de barri”.
Podem justificar que l’edifici conviurà en perfecta har-
monia amb l’entorn urbà on s’ubicarà ja que no pre-
domina en l’entorn un tipus d’ordenació de l’edificació
(alineacions vial, aïllades, etc...), no hi ha trames
regulars dominants, ni infraestructures potents (avin-
gudes, rambles, ...), es troba en una situació límit /
perifèrica i la seva relació més pròxima amb l’entorn
és el torrent de Can Calvet i de manera més llunyana
té vistes a la Mar Mediterrània, al perfil de Barcelona
i al perfil de la Serra de la Conreria.
Alguns dels trets de l’edifici són:
Qualitat arquitectònica de l’edifici
• Espais comuns en Planta Baixa en relació amb
l’entorn comunitari immediat (pròpia finca) utilitzant
façanes de vidre i/o transparència alta
• Espai residents. Blocs tancats amb alt confort inte-
rior, galeries amb òptima orientació, zona de grans
vistes, trobades i relació en els extrems dels passa-
dissos.
• Utilització d’elements arquitectònics passius propis
de la Mediterrània:
. Bancades: Plataforma PB respecte a la vesant del
carrer i del parc de llevant
. Porxos: Espai exterior aixoplugat en relació amb les
activitats exteriors
. Lluernaris orientats a Nord: Recepció general
. Patis: Àmbits exteriors per activitats: estiu-hivern
depenent de la orientació
. Galeries: Zona d’estada i visites dels residents per
planta
. Terrasses
• Composició de la volumetria per tal d’aconseguir la
bona conjunció d’orientació i vistes en els dos espais
dels residents.
• Solucions estructurals, constructives convencionals
amb utilització de materials i sistemes en sec.
• Control de l’accés de l’edifici i als nuclis verticals des
d’un sol punt.
Parc de Bombers
Ronda de Mar, s/n. Vilafranca del Penedès
Promotor: GISA
Autors:
Mateu Baylina i Torreano
Estat: En projecte
El projecte s’emmarca dins el programa de millora de

les instal•lacions esportives de barri de l’Ajuntament
de Terrassa.
El criteri fonamental de partida és generar un mètode
d’actuació flexible transportable a cada emplaçament
mitjançant sistemes de baix cost assumibles per
fases en el temps i que des d’una pista poliesportiva
bàsica descoberta es pugui arribar a conformar un
pavelló cobert amb prestacions esportives “indoor”
completes. Així la construcció de l’àrea de joc,
cobriment-tancament i condicionament són etapes
independents on l’ús de l’edifici és compatible.
Es contempla la construcció de la pista o àrea de
joc, els vestidors, accessos, serveis magatzem, àrea
d’espectadors, el cobriment i el tancament parcial
de l’espai esportiu. El projecte pretén distribuir el
programa de necessitats de la forma més compacta
possible, és a dir, amb el mínim número de metres
quadrats construïts, i també aconseguir els nivells
màxims de seguretat, confort, funcionalitat, fàcil
manteniment i rendibilitat. La formulació del projecte
com un procés obert que es va completant en el
temps és determinant alhora d’escollir els sistemes
constructius i les solucions projectuals, de manera
que la formalització esdevé un resultat més que una
imatge de partida.
Els elements en sec, la prefabricació, els sistemes
industrialitzats, el tractament de la llum natural a través
de la pell, els paraments transparents, translúcids i
reflectants conformaran una arquitectura lleugera que
contrasta amb la volumetria contundent, habitual en
aquesta tipologia d’edificis.
L’Edifici vol, d’altra banda, apropar-se als seus usuaris
potencials, vol interactuar amb el seu entorn; així, per
la banda de l’escola el sòcol esdevé una gran pissarra,
en el Camp de Futbol es suport de la publicitat estàtica
i en el carrer Amèrica un mural artístic de les cultures
urbanes contemporànies es conforma com a teló de
fons de l’activitat del barri.
CEIP Joncadella
c/ De les Escoles, 11. Sant Joan de Vilatorrada
Promotor: GISA
Autors:
Col·laboradors:
PGI GRUP (Enginyeria Instal·lacions)

Superfície edicació: 3.735,00 m2
Superfície urbanització: 6.255,15 m2
PEM: 3.907.965,78 euros
La construcció d’aquest CEIP es duu a terme dins

l’actual recinte del mateix centre. El solar queda
delimitat a nord pel carrer de les Escoles, a l’est pel
carrer del Cadí, a sud per un sòl de sistemes d’espais
lliures i a l’oest pel CEIP Collbaix.
Al solar es troben diferents preexistències de
l’escola actual: els edicis de l’aulari principal, de
l’aulari infantil i del gimnàs. La proposta situa la
nova edicació respectant les existents i l’emplaça
a continuació de l’actual aulari infantil, sobre la pista
poliesportiva. Amb aquesta nova disposició la pista
poliesportiva es trasllada ns a l’extrem nord de la
parcel·la, donant front longitudinalment al carrer de
les Escoles. L’accés principal a l’escola es manté
en el mateix lloc, al punt més alt del carrer. L’accés
secundari per a càrrega i descàrrega de la cuina es
situa a l’extrem nord-oest del solar, i a nivell de la
plataforma de cota més baixa.
L’edici de nova construcció s’avança ns alinear-
se amb el vial a la zona d’accés, fent més visible
l’edicació des del carrer. Just en el punt d’accés es
fa un buidat de l’edici en planta baixa que identica
el punt d’accés a l’escola. El porxo que genera facilita
les entrades i sortides els dies de pluja.
La luminància mitja horitzontal mantinguda (Em) com
l’índex d’enlluernament unicat (UGR) i l’índex de
rendiment del color (Ra) s’adequa a les necessitats
d’il·luminació dels usuaris de cada zona. L’eciència
energètica es garanteix limitant el valor de VEEI a
4,0 w/m2 x 100 lux a les aules, 3,5 w/m2 x 100 lux als
espais administratius, 4,5 w/m2 x 100 lux a les zones
comuns, zones de trànsit i banys, 5,0 w/m2 x 100 lux a
les cuines i biblioteca, i, 6,0 w/m2 x 100 lux al gimnàs.
Una part de les necessitats d’aigua calenta sanitària,
es cobrirà amb sistemes de captació emmagatzemant
i utilització d’energia solar, el nombre d’alumnes és de
450.
Les parts massisses dels diferents tancaments
verticals exteriors dels edicis tindran unes solucions
constructives i d’aïllament tèrmic que assegurin un
coecient mitjà de transmitància tèrmica Km=0,70
W/m2K. Les obertures de façanes i cobertes dels
espais habitables disposaran de vidres dobles o bé
d’altres solucions que assegurin un coecient mitjà de
transmitància tèrmica de la totalitat de l’obertura a
3,30 W/m2K
CEIP Taula Rodona
c/ Frederica Montseny - c/ Clementina Arderiu.
Promotor: GISA
Autors:
Col·laboradors:
Raul Rueda, Arquitecte Tècnic
Sala Consultors (Estructura)
JSS (Enginyeria Instal·lacions)
Final Obra: 2006

Pressupost: 2.755.778 Euros
L’escola se situa dins l’àmbit de nou creixement del

Sector Mas Duran de Sant Quirze del Vallès, que limita
a llevant amb el nucli de Sant Quirze, a ponent amb
l’autopista C-58, a Sud amb la línia del tren i a Nord
amb l’avinguda Arraona, que és una de les vies de
comunicació entre Sant Quirze i Sabadell.
La part edificada de l’escola es situa a continuació
del que serà l’edificació residencial, deixant l’espai
dels patis i pistes a nord, més en relació amb els
espais lliures existents a la banda nord de l’Avinguda
Arraona. Aquesta disposició apropa l’accés de l’escola
als usuaris i permet la concreció d’uns espais urbans
formalment més controlats i acotats. L’accés a l’escola
se situa a la cantonada entre els carrers Clementina
Ardariu i Federica Montseny, allunyant-se del trànsit
de la ronda. L’edifici es retrassa a la zona d’accés, tot
generant un espai que facilita l’estada i trobada en les
hores d’entrada i sortida de l’escola.
La singularitat i caràcter del CEIP Taula Rodona ve
determinada per l’organització de l’edificació i la seva
ubicació en un entorn obert i de ciutat jardí.
L’edifici s’organitza en bandes edificades disposades
seguint els eixos d’ordenació del sector i dóna resposta
als requeriments del programa pel que fa a orientació
de les aules, flexibilitat de l’edifici i funcionament
amb independència dels espais formats pel gimnàs,
vestidors i pistes. Es tracta d’un edifici de tres cossos,
en el qual el central disposa de dues plantes, mentre
que els dos laterals son d’una sola planta.
En Planta baixa es troben la Cuina, el Gimnàs, aules
de primària, Biblioteca, Tutories i Secretaria, Cap
d’ estudis, Director, Sala de Professors, Aula de
Psicomotricitat, i Aules infantils. En la Planta Primera,
corresponent al cos central de l’edifici, es troben aules
de primària, aula de plàstica, i lavabos. El complex
també disposa de dues pistes poliesportives totalment
exteriors.
Totes les peces estan orientades a nord-sud. Les aules
infantils tenen una protecció solar a manera de porxo
i la resta de les aules orientades a sud es protegeixen
amb uns brise-soleils de lames orientables d’acer
lacat. Per a les obertures a nord no s’ha previst cap
protecció solar. L’arbrat qualifica cromàticament els
espais de pati i els intersticis de l’edifici, tot millorant les
condicions d’adversitat climàtica.
Escola Heura del Vallès.
Centre d’Educació a persones
amb discapacitat psíquica
c/ Egara - c/ Sal·lari. Terrassa
Promotor: Escola Heura del Vallès,

Autors:
Col·laboradors:
Josep Malgosa (Arquitecte Tècnic, BAMMP)
Emilio Perez (Enginyeria Instal·lacions)
Final Obra: 2003

PEM: 1.059.323 euros
L’escola l’Heura del Vallès és una centre especialitzat

en l’educació de nois i noies afectats d’una disminució
psíquica i amb necessitats educatives especials,
amb l’objectiu de formar persones que puguin viure
de forma integrada dins la societat i aconseguir per
a elles la seva plena inserció social i laboral en un
entorn el més normalitzat possible.
El solar on es situa l’edifici és de forma rectangular
amb unes mides 36 metres d’allargada per 18 metres
d’amplada, amb una superfície de 683 m2.
En la disposició del programa funcional s’ha buscat
racionalitzar al màxim el funcionament de l’edifici.
Atenent a la complexitat de nombre de plantes i
disposició de volums, s’ha establert l’ús independent
i separat dels programes de cada secció, com a criteri
bàsic de distribució. La totalitat del programa de la
secció de Formació Laboral es desenvolupa entre la
planta baixa i la planta soterrani. Les plantes primera
i segona es dediquen íntegrament a la secció escolar.
La planta baixa acull també l’administració i dues aules
de la secció escolar. A l’última planta de l’edifici s’ha
previst la ubicació del gimnàs amb una alçada lliure de
4,50 metres vinculat directament amb el pati que acull
una petita pista poliesportiva.
El pati més gran de l’escola es situa en un lloc intermig
entre les dues seccions amb la finalitat de facilitar-ne
el seu ús. L’edifici disposa de dues escales adaptades
que comuniquen la totalitat de les plantes. Aquesta
dualitat facilitat un ús independent per a cada una
de les seccions i alhora garanteix l’acompliment
dels requeriments d’evacuació de l’edifici per al cas
d’emergència d’acord amb la normativa vigent.
Escola bressol al barri de
Gràcia
c/ Duran i Sors - c/ Zurbano. Sabadell
Promotor: Ajuntament de Sabadell

Autors:
Montserrat García i Carceller
Col·laboradors:
Marc Belda (Arquitecte Tècnic, Aj. Sabadell)
PGI GRUP (Enginyeria Instal·lacions)
DRACMA (Estudi arqueològic)
Xavier Delgado. BAMMP (Seguretat i Salut)
Final Obra: 2008

Pec (IVA inc): 1.147.996,32 euros
Es tracta d’una nau construïda de 17,50m d’amplada

i 37,60m de llargada de planta baixa, formada per la
repetició d’una crugia de 3,35m d’amplada. El tipus
està format per parets de càrrega a les façanes amb
una estructura d’encavallades de fusta que salva tota
la llum. Entre encavallades hi ha una estructura de
bigues de fusta de secció que alhora suporten unes
llates també de fusta que fan de suport de les teules.
Cada tram té un sòl forat a façana, un a nord i l’altre
a sud, amb arc apuntat. La coberta del conjunt és a
dues aigües, amb teula àrab i les aigües de la coberta
es conduïen a les basses soterrades situades als patis
de les naus.
Això ha comportat limitar l’àmbit d’intervenció a només
una part del solar qualificat d’equipament. En concret,
dels 3.265 m2 del solar, l’escola bressol n’ocupa
2.213,70 m2 que es correspon amb el sòl que ocupa
la nau més ampla, l’edifici de la Casa del Vapor, la
xemeneia i l’espai lliure situat entre aquesta i els carrers
Sant Pau i Duran i Sors. El límit de la part de la nau
amb front al carrer Duran i Sors que s’incorpora dins el
projecte, es fa amb coherència a les característiques
de l’edificació i coincideix en el punt on la nau canvia la
seva secció. Quedarà una part, pendent de rehabilitar
que podrà acollir un altre equipament pel barri.
L’esquema funcional de l’escola s’organitza a l’entorn
del pati interior que hi ha entre la casa del Vapor, la nau
i la xemeneia. A la casa del Vapor hem ubicat les peces
de servei i a la nau l’aulari. L’accés al recinte de l’escola
es fa des del carrer de Sant Pau. Després, i mitjançant
una rampa situada entre les edificacions veïnes i el
pati interior de l’escola, s’accedeix a un àmbit exterior
presidit per la xemeneia del Vapor i delimitat per la nau,
la tanca de l’edificació veïna, la Casa del Vapor.
L’accés principal a l’edifici es realitza per la Casa del
Vapor entre la nau i la xemeneia.
Aquest cos acull estances de servei: l’administració,
el menjador / sala polivalent, la cuina i les sales de
reunions i vestidors. Relacionat directament amb
el vestíbul d’accés hi ha el despatx de direcció, la
sala polivalent i l’espai cotxet, que és l’estança on
s’emmagatzemen els cotxets dels nens i nenes.
Des del vestíbul s’accedeix a la nau on hem ubicat
l’aulari.
Per acollir el programa de l’aulari i dormitori es
conforma un nou volum edificat que es col·loca dins
de la nau sense tocar les seves parets ni l’estructura
portant de la coberta formada per encavallades de
fusta. Aquest nou volum permet adequar millor els
espais d’aularis a l’escala dels seus usuaris.
Escola bressol de la Casa
Germain
Àmbit Casa Germain. Terrassa
Promotor: Ajuntament de Terrassa.

PAME
Autors:
Montserrat García i Carceller
Col·laboradors:
Josep Malgosa (Arquitecte Tècnic, BAMMP)
SISGRUP (Enginyeria Instal·lacions)
TERMASIS (Enginyeria Instal·lacions)
Xavier Delgado (Seguretat i Salut, BAMMP)
Final Obra: 2007

Superfície: 967,50 m2
A l’edifici s’accedeix per dos punts. L’entrada principal

està col·locada en la plaça deprimida que s’ha format
amb la urbanització que es contempla en el projecte
de l’Àrea de Millora Urbana PM-VAL-011. Aquesta
plaça queda connectada peatonalment amb el carrer
Mas Adei, el carrer Sant Valentí i amb els vials del
Parc de Vallparadís. L’accés per servei rodat es
produeix des del carrer Mas Adei. En aquesta plaça
s’hi troba una porxada. L’accés a l’escola està sota
d’ella mentre que l’accés al pati, que també es troba
en el mateix espai està a l’aire lliure. El segon accés
és l’actual de l’edifici existent.
Des de la plaça abans anomenada, un espai destinat
a entrada amb doble porta i cancell connecta
l’exterior amb el corredor central. A la banda nord del
pas central s’ubiquen: la cuina amb entrada directa
des de l’esclusa d’accés al menjador, el dormitori,
la direcció i la sala de reunions. A la banda sud
del pas es despleguen dues ales d’aules amb tres
unitats a cada una. Els dos aularis no estan situats
en la mateixa posició, això produeix un trencament en
planta de la part central del corredor, això s’aprofita
per formar un distribuïdor que dóna sortida al pati i
accés a l’escala que porta a la planta superior.
En l’edificació existent s’ubica en una sola planta
la sala polivalent i l’aula de lactants així com les
instal·lacions i el magatzem en altell. Aquesta planta a
més de l’escala que connecta amb la resta de l’escola
té, un accés propi de manera que pot tenir un ús
independent de la resta de l’escola.
La coberta està formada per tres superfícies planes
i enjardinades separades per lluernaris o cobertes
lleugeres. El lluernari vertical dóna llum i ventilació
a direcció, a la sala de reunions així com a cuina,
menjador i dormitori. Aquestes tres últimes peces
tenen il·luminació i ventilació pel costat nord en el
que unes finestres verticals deixen veure el mur de
mamposteria existent. Part de la coberta, s’ha revestit
amb taulons de fusta tractada i s’utilitza com a espai
exterior de la sala polivalent i de l’aula de lactants.
Els aularis estan orientats a sud i a través d’un porxo
donen als patis de joc. Aquests tenen dos nivells, el
més ampli està a rasant dels aularis i de la resta de
l’escola i un segon pati més petit a una cota inferior a
nivell del Parc del Vallparadís, connectats amb una
escala.
Formalment l’escola es composa de dos parts: l’edifici
existent, que amb la seva peculiar façana prendrà el
protagonisme visual del conjunt.
Proposta d’Escola de Dansa i
Música a Ciutadella
Av. Capità Negre. Ciutadella. Menorca
Promotor: Ajuntament de Ciutadella

Autors:
Estat: Concurs 2010

Pressupost: 1.698.068 €
La geometria singular del solar, entre mitgeres

i aquestes irregulars, el fet que el solar doni a dos
carrers i la necessitat de pas d’un carrer a un altra,
són els principals inputs que ens condicionen la
proposta.
Es pensa un edifici porxat, que permeti per igual
l’accés pels vianants provinents de l’Avinguda del
General Negrete i els del carrer Josepa Rossinyol –
plaça de la Pau. És per això que l’accés a l’edifici es fa
pel pati, espai il·luminat d’aquesta planta baixa.
Per tal de regularitzar el límits, l’edifici s’arrepenja a la
mitgera oest, i reconeix l’entorn, tapant les mitgeres
amb edificació i respectant els patis dels veïns per
garantir la llum tan a ells com a nosaltres.
La façana del carrer Josepa Rossinyol en les seves
plantes pis fa un voladís per alinear-se a l’alineació
del carrer. El material que s’utilitza per aquest façana
és el monocapa de color similar a la carta de colors
del carrer, per integrar l’edifici a l’entorn.
La resta de façanes interiors, així com la seva
geometria porxada, són les que donaran el caràcter
singular a l’edifici.
El programa es reparteix en planta baixa i dues
plantes pis.
La planta baixa és on s’hi alberguen les peces més
publiques o amb necessitat d’accés independent de
l’exterior. Així com la secretaria i punt d’informació per
garantir control únic.
La zona d’accés pot funcionar com a foyer quan la
sala d’audicions funcioni.
Control acústic amb bloc de formigó aïllant i
absorbent.
La planta primera és on hi trobem les peces
relacionades amb la dansa. L’alçada lliure de les
aules de dansa serà de 4m.
Per tenir una major flexibilitat dels espais, aquestes
sales s’han de poder convertir en càmera fosca,
gràcies a cortines. L’aïllament acústic de les aules
és molt important, el paviment serà flotant de fusta.
Equip mínim de il·luminació i so. En les aules de
treball de música i moviment, possibilitat de posar
linòleum en el paviment. Cal també pensar en miralls
i possibilitat de tapar-los.
La planta segona és on trobem les aules de formació
musical. Totes elles amb llum i ventilació natural i
ventilació.
Proposta per al nou edifici
del Centre d’investigació
tecnològica. LEITAT
Emplaçament: Àrea del Parc Audiovisual de
Catalunya. Terrassa
Promotor: Centre Tecnològic Leitat

Autors:
Estat: Concurs 2010

Pressupost: 1.698.068 €
L’edifici està situat en un entorn privilegiat del terme

municipal de Terrassa, als boscos del peu del massís
de la Serra de l’Obac, just al costat de la plana agrícola
que s’estén al nord de la ciutat.
El Centre Tecnològic quedarà situat entre l’Escola
Universitària de CaixaTerrassa ubicada a l’antic alberg
i el Parc Audiovisual de Catalunya, avui en procés
d’implantació a l’edifici de l’Hospital del Tòrax.
El solar té una superfície de 10.019 m2 I va acollir
fins fa pocs anys el Centre de Rehabilitació de Mare
de Déu de Fàtima. Les edificacions d’aquest centre
s’enderrocaran per construir el nou edifici.
La parcel·la té una forma irregular i allargada que
s’estén al llarg d’una petita carena que queda limitada
al nord per un torrent que aboca les seves aigües a la
Riera del Palau i pel sud pel Camí històric de la carena
de Can Carbonell.
Les edificacions actuals estan situades dins d’una
pineda amb sotabosc d’alzinar. L’accés al recinte del
Centre Tecnològic es planteja des de la cota baixa del
camí.
El nostre projecte planteja la construcció d’un edifici
modular que partint d’una idea de linealitat es plega en
un dels seus extrems per generar un edifici amb una
part més compacte, on la distància entre les parts es
redueixi. Els intersticis resultants es conformen com a
patis interiors que permeten il•luminar la part central.
L’edifici es col•loca en el terreny seguint la directriu
de la carena, és a dir, la línia de mínima pendent,
permetent una major integració topogràfica.
L’esquema de planta lliure amb l’estructura als extrems,
exempta del tancament resol totes les necessitats de
flexibilitat i bona il·luminació del programa així com les
necessitats funcionals de l’aparcament.
La proposta que plantegem deixa lliure la part sud-est
del solar possibilitant una ampliació futura del centre.
L’edifici s’estructura en quatre plantes que se situen
totes elles a partir de la cota més baixa de la plataforma
d’accés. Les dues primeres plantes queden en una
posició de soterrani i la resta de plantes es corresponen
amb la planta baixa i la planta pis.
La primera planta soterrani es destina íntegrament
a l’aparcament, a la planta soterrani, situada a la
cota superior, hi ha l’accés a l’edifici. Aquesta planta
es destina a aparcament i acull també la recepció,
administració i sala de reunions. Les dues plantes
superiors, baixa i primera, s’organitzen en dos àmbits.
El primer és el més compacte i s’organitza a l’entorn
dels dos patis en aquest àmbit s’hi ha previst la part de
programa que acull els diferents laboratoris. El segon
àmbit és correspon amb la part més lineal situada
al sud-est de l’edifici i acull la part de programa que
està al servei del conjunt de l’edifici, arxiu, biblioteca,
direcció i menjador.
Camp doble poliesportiu de la
nova zona esportiva municipal
de Matadepera
Avinguda Mas Sot, 1, Matadepera
Promotor: Ajuntament de Matadepera

Autors:
David Garcia i Carrera
Estat: En execució
Superficie: 713,70 m2
Pressupost: 2.419.967,89 euros
Les intervencions que s’estan duent a terme en

l’execució de les obres del camp doble poliesportiu de
la nova zona esportiva municipal de Matadepera són
les següents:
- La construcció de la superfície de joc del camp de
futbol de gespa artificial sobre base d’asfalt.
- La pavimentació dels límits del camp per evitar la
contaminació de la gespa.
- La xarxa de sanejament, executant la connexió de
residuals a la xarxa existent.
- La xarxa de reg per canons completament automàtic.
- Els dos laterals del camp quedaran delimitats per una
canal de recollida d’aigua de 100 mm.
Poliesportiu Can Parellada
C/ Europa, s/n. Terrassa
Promotor: Diputació de Barcelona

Autors:
Col·laboradors:
Xavier Roca (Enginyeria)
Josep Malgosa. BAMMP (Arquitecte Tècnic)
Xavier Delgado. BAMMP (Seguretat i Salut)

PEM: 610.076 euros
El projecte s’emmarca dins el programa de millora de

les instal·lacions esportives de barri de l’Ajuntament
de Terrassa.
El criteri fonamental de partida és generar un mètode
d’actuació flexible transportable a cada emplaçament
mitjançant sistemes de baix cost assumibles per
fases en el temps i que des d’una pista poliesportiva
bàsica descoberta es pugui arribar a conformar un
pavelló cobert amb prestacions esportives “indoor”
completes. Així la construcció de l’àrea de joc,
cobriment-tancament i condicionament són etapes
independents on l’ús de l’edifici és compatible.
Es contempla la construcció de la pista o àrea de
joc, els vestidors, accessos, serveis magatzem, àrea
d’espectadors, el cobriment i el tancament parcial
de l’espai esportiu. El projecte pretén distribuir el
programa de necessitats de la forma més compacta
possible, és a dir, amb el mínim número de metres
quadrats construïts, i també aconseguir els nivells
màxims de seguretat, confort, funcionalitat, fàcil
manteniment i rendibilitat. La formulació del projecte
com un procés obert que es va completant en el
temps és determinant alhora d’escollir els sistemes
constructius i les solucions projectuals, de manera
que la formalització esdevé un resultat més que una
imatge de partida.
Els elements en sec, la prefabricació, els sistemes
industrialitzats, el tractament de la llum natural a través
de la pell, els paraments transparents, translúcids i
reflectants conformaran una arquitectura lleugera que
contrasta amb la volumetria contundent, habitual en
aquesta tipologia d’edificis.
L’Edifici vol, d’altra banda, apropar-se als seus usuaris
potencials, vol interactuar amb el seu entorn; així, per
la banda de l’escola el sòcol esdevé una gran pissarra,
en el Camp de Futbol es suport de la publicitat estàtica
i en el carrer Amèrica un mural artístic de les cultures
urbanes contemporànies es conforma com a teló de
fons de l’activitat del barri.
Camp de Hockey herba i
marquesina de la Pista Central
de l’ATHC
Carretera Castellar, Km. 20,300. Terrassa
Promotor: Atlètic Terrassa Hockey
Club (ATHC)
Autors:
Xavier Vancells i Guerin
XVArquitectura
Final d’obra Marquesina: 2006
Pressupost Marquesina: 174.511 euros
1r Premi a la 4a Biennal d’Arquitectura del Vallès
L’objecte del projecte era la reforma i ampliació de

la pista i la grada existent del Camp Josep Marquès
de l’Atlètic de Terrassa i la substitució de la tribuna
existent en motiu de la celebració d’un esdeveniment
internacional.
L’espai cobert de la nova tribuna es genera a partir de
la disposició de 9 elements estructurals en forma de
“T” que generen un voladiu envers la pista de hockey
de 4’80 metres cobrint les localitats i un segon voladiu
de 2’30 metres envers l’espai posterior que genera una
galeria coberta d’accés. Aquest espai es tanca amb un
vidre longitudinal compost de 8 unitats de 3’21 metres
d’alçada per 2’60 d’ample que ofereix transparència
llumínica i protecció al vent, i es complementa amb un
segon element compost per una cortina de xarxa d’acer
inoxidable que permet sectoritzar l’espai i enriqueix les
seves qualitats perceptives.
L’ús del vidre laminar es realitza amb l’intenció de
treballar amb la LLUM com el material de construcció
essencial, considerant les interaccions positives
que genera en l’entorn i entre els éssers humans.
L’elecció del color groc intens emfatitza les possibilitats
d’emmirallament de la coberta sobre el vidre i genera
una sinergia cromàtica amb el verd de la gespa artificial
de la pista.
64 habitatges, aparcament i
locals comercials
C/ Dels Telers, 4-8, 16 / carrer Baldrich 22-30.
Terrassa
Promotor: I. Aterba
Autors:
Antoni Salse i Capdevila
Col·laboradors:
BIS Arquitectes, David Garcia, SLP (Estructura)
Nombre Habitatges: 64 habitatges
Final Obra: Maig 2007
Aquest conjunt d’edificacions s’articulen entre el

carrer Baldrich i la nau gran del Vapor Gran. La
solució dels diferents volums generen façana al
carrer, un espai lliure d’ús privat a l’interior i un
passatge per a vianants. L’edificació de planta
rectangular i de cinc plantes d’alçada sobrerasant que
segueix l’alineació del carrer Sant Genís és la façana
nord de la Plaça Nova. La seva composició ve donada
per una volumetria de nova planta que s’edifica
darrera la façana rehabilitada d’una nau industrial
preexistent que acaba configurant una porxada
comercial. Damunt d’ella, les plantes superiors porten
adossades unes grans i llargues galeries idèntiques a
les ja existents que perllongant-se arriben a enllaçar
amb la nau gran del Vapor, donant unitat a la plaça
alhora que la tanquen.
L’organització interna dels habitatges fa èmfasi en
els beneficis que té la ubicació d’un pati interior quan
els habitatges tenen una certa grandària. Aquest
assumeix tots els elements de servei i instal•lacions
que fan neta la composició de les diferents façanes
exteriors que passen a tenir una presència urbana
singular i significativa.
El volum situat al nord del conjunt està composat
per dues peces l’una horitzontal de B+4 plantes
pis i l’altra vertical de B+8 plantes pis. La posició
central d’aquest joc volumètric singularitza l’interior
d’illa i dóna riquesa visual al passatge peatonal.
Funcionalment aquest porxo situat al centre del
conjunt d’edificacions, assumeix la porta d’accés
a l’aparcament de rotació que dóna serveis a les
activitats comercials i d’oficines.
42 habitatges, aparcament i
locals comercials
Passeig Del Vapor Gran, 2 – c/ Miquel Casas, 1-9.
Terrassa
Promotor: I. Aterba
Autors:
Col·laboradors:
L’edificació projectada resol l’accés des del carrer

Portal Nou a l’àmbit d’espai públic; així doncs, es tracta
d’un edifici molt llarg i estret que genera dos espais
lineals interconectats.
En planta baixa es desenvolupa l’ús comercial definit
per comerços de superfícies mitjanes o petites amb
gran transparència ja que tots són passadors.
L’accés als habitatges es produeix per l’espai més
allunyat de l’Àrea Central per tal de garantir la
circulació. L’accés a l’aparcament de vehicles es
produeix pel punt més proper al carrer amb el que
s’aconsegueix que la relació entre vianants i vehicles
sigui el més acotada possible.
En plantes soterrani hi ha l’aparcament de 96 places
que dóna servei als 42 habitatges. En plantes pis hi
ha els habitatges amb una gran varietat de tipologies,
molt d’acord amb l’esperit del Pla per tal de donar molta
pluralitat d’ús. Hi ha 2 habitatges d’un dormitori, 4 de
dos dormitoris i 2 de tres dormitoris tots amb façana
a l’espai públic; 8 de tres dormitoris, 6 de quatre
dormitoris aquests passadors amb la zona de dia
cap a l’espai públic. La resta d’habitatges d’acabat de
l’edifici, cantoners o de coberta amb tipologies de 3, 4
i 5 dormitoris.
Les façanes llargues s’adapten al fort desnivell en
planta baixa mentre que en planta superior s’emfatitzen
els trencaments per la pèrdua progressiva de dues
plantes d’alçada. L’agrupació de finestres i balconeres,
volgudament diferenciada, reflecteixen la variabilitat de
tipologies interna en la façana on hi ha el programa de
dia (menjadors-estars-cuines), mentre que en façana
oest hi ha una regularitat de finestres que fan evident
la presència d’habitacions. Alhora la utilització de dos
tipus de pedra, una clara i l’altra fosca també fa el joc
compositiu de positiu-negatiu que articula tot el conjunt
canviant.
3 edificis per a 72 habitatges
de protecció oficial
Passeig 22 de juliol c/ dels Ferroviaris de Terrassa
Promotor: Habitatge Terrassa, SA
Autors:

Manuel Ruisanchez Capelastegui
Nombre d’habitatges: 72 habitatges
Final d’obra: Juliol 2004
Es tracta de la construcció de 72 habitatges socials,

distribuïts en tres blocs plurifamiliars idèntics,
anomenats amb les claus 8a, 8b i 8c situats dins
l’àmbit del Parc del Nord. La seva situació ve
donada per la Modificació Puntual del Pla General
d’Ordenació en l’àmbit del Parc del Nord de Terrassa
(MPPGO-1997), així com la definició dels paràmetres
urbanístics aplicables. La composició de la façana i la
definició dels volums, segueix els criteris establerts
per l’Estudi de Detall redactat a fi i efecte de contribuir
a crear un nou conjunt urbà d’espais lliures i construïts
que aparegué amb el soterrament del parc de vies
dels ferrocarrils de la Renfe.
L’objectiu era aconseguir, amb un programa
d’habitatge plurifamiliar (públic i privat) i ajustats
costos de construcció, uns edificis amb solucions
formals similars als de l’entorn de promoció privada.
També s’ha volgut fugir d’una monotonia formal pel
fet de repetir sistemes constructius industrialitzats
(mateixes mides de prefabricats i obertures) sense
deixar les avantatges que la seriació comporta en
la optimització dels costos de construcció i temps
d’execució.
Paral·lelament la utilització d’aquestes tècniques i
materials coherents en la sostenibilitat minimitzant
la formació de residus durant la fabricació i la
col·locació a la vegada que el consum energètic per
la seva execució és molt inferior al d’un edifici amb
paret d’obra vista tradicional.
En quant a l’estalvi energètic, s’ha abordat la
producció d’aigua calenta sanitària amb generació
per energia solar, mitjançant unes instal·lacions de
captació solar tèrmica. Amb aquesta instal·lació
s’aprofita l’energia solar per tal d’obtenir el servei
necessari de producció d’Aigua Calenta Sanitària
(o part d’aquest), d’una manera neta i eficient,
sense renunciar al confort, i amb un cost que la
faci justificable econòmicament, utilitzant sistemes
d’automatització de complexitat mínima per tal que la
possibilitat d’avaries quedi reduïda el màxim possible.
El principal avantatge d’aquest sistema resideix en
la coincidència de l’acumulador solar individual i
convencional dins dels habitatges, reduint d’aquesta
manera l’espai que s’ha de destinar per a aquesta
instal·lació dins de cada una d’elles.
L’edifici està tancat amb una doble pell, en els
paraments massissos a base d’un mur ventilat de
pedra natural que crea una camera d’aire entre el full
interior i l’exterior de l’edifici.
122 habitatges a Can Roca II
Àmbit Can Roca II. Terrassa
Promotor: I. La Clau - I. Aterba
Autors:
Daniel Vidal i Rusiñol / Lidia Guillén Simón
Josep VIdal i Calders / Miquel Àngel Sala Mateus
Gemma Elias Gutierrez
Col·laboradors:
Final Obra: Febrer 2006
L’edificació s’inscriu a l’illa 1 del Pla Parcial de Can

Roca II 2a fase. És de forma poligonal irregular amb
una superfície de 2.799,63 m2. El conjunt de l’illa es va
dividir en tres projectes d’edificació.
El primer edifici és un bloc lineal trencat de 12,50
metres de profunditat que s’adapta a l’alineació de
l’Avinguda Lacetània i carrer Castellcir. El segon edifici,
és també un una bloc lineal trencat de la mateixa
profunditat que s’adapta a les alineacions dels carrers
Somatent Castella i Sabadell. L’últim bloc del conjunt,
és rectangular de 55 metres per 12,50 metres i tanca
l’illa pel tram sud.
El conjunt s’inscriu en un sector ordenat per blocs
lineals que conformen illes semitancades amb l’espai
interior d’illa pensat per a ser privat d’ús comunitari.
El nombre de plantes previst és de planta baixa més
quatre plantes pis. El conjunt de tres edificis s’organitza
a l’entorn de tretze nuclis d’escala que donen servei a
un total de 122 habitatges de formes i mides diverses.
Tots els habitatges de l’illa són passadors i els de
l’última planta tenen unes terrasses d’acord amb la
limitació del Pla Parcial de només edificar l’última
planta en un 80%. Els habitatges de planta baixa que
donen a l’interior d’illa disposen d’un petit pati que els
separa de l’espai comunitari. S’ha projectat un accés
des de cada nucli d’escala a l’espai comunitari. La
rasant d’aquest espai s’adequa a la cota del terreny
natural.
L’espai comunitari s’ha previst amb un equipament
de jocs infantils, piscina, mobiliari urbà i arbrat que el
projecte executiu haurà de definir.
Les plantes soterrani acullen l’aparcament de vehicles
i trasters, el nombre de places acompleix el mínim
establert pel Pla General d’Ordenació Urbanística
Municipal.
Edifici per a 66 habitatges de
lloguer protegit
Can Sant Joan. Rubí
Promotor: INCASOL
Autor:
Nombre d’Habitatges: 66 habitatges
Final d’obra: Febrer 2010
El projecte forma part del pla parcial del sector de

transformació de Can Sant Joan, entre el traçat del
Ferrocarril i la carretera que uneix els termes de Rubí
i Sant Cugat, en els límits sud-est del Municipi.
Aquest sector es caracteritza, avui dia, per una
topografia ondulant pròpia del Vallès Occidental amb
grans modificacions degudes a l’execució de diferents
infraestructures (tren, autopista, carretera a Sant
Cugat) i amb barreja de teixits, tipologies edificatòries
i volumetries de diverses formes i textures.
L’ordenació del planejament es configura mitjançant
un conjunt de blocs residencials recolzats sobre el
viari i els espais lliures.
La proposta planteja resoldre una cantonada del
barri amb criteris de rigor i economia formal amb
elements arquitectònics repetibles configurant un
sistema integrat al teixit existent.
La tipologia reconeix les diferents orientacions
d’ambdós blocs mitjançant una única solució
compacta amb quatre unitats per replà amb escala
completament oberta a l’exterior, gaudint així tots
els habitatges de ventilació creuada. Els habitatges
són de 2 dormitoris amb un total de 68 i la distribució
es concentra al voltant d’uns nuclis servidors on es
col•loquen cuines i banys. Tots els habitatges tenen
un espai de terrassa a la sala d’estar per proporcionar
una sensació d’amplitud de les estances interiors
i alhora donar un bon comportament climàtic als
habitatges.
Conjunt d’Edificis per a 142
habitatges i comerç al Passeig
22 de juliol dins l’àmbit del
Parc del Nord
Àmbit Parc del Nord de Terrassa
Promotor: Inmovalero
Autors:
RUISANCHEZ Arquitectes
Final d’Obra: Desembre 2003
Superfície HPO: 31.471 m2
El conjunt que presentem forma part d’una reordenació

de l’espai urbà en els terrenys de l’antiga platja de vies,
avui alliberats com a conseqüència del soterrament
del ferrocarril de la RENFE i que consta d’unes zones
edificables envoltades d’un Parc Urbà.
Dins d’aquest àmbit es situen les anomenades “Torres
del Parc del Nord” formades per tres grups edificatoris:
dos de PB+10, centrats respecte l’emplaçament de
l’antiga estació, i un de PB+7, situat en l’extrem oest
de la ordenació. La seva implantació en l’entorn respon
als següents condicionants multiescalars:
- Crear una façana a l’avinguda 22 de juliol, eix principal
de connexió llevant – ponent del municipi.
- Connectar amb les traces del teixit urbà existent
mitjançant petits moviments dels blocs que reconeixen
aquestes direccionalitats.
- Integrar el Parc als edificis. Els sòcols comercials es
disposen, per la banda de l’avinguda, conformant un
gran aparador envidriat; en canvi desapareixen en la
banda del Parc fent que el paviment de gespa cobreixi
les cobertes dels locals comercials fora del gàlib de les
torres.
- Les torres estan com suspeses també respecte a
la rasant del Parc, gràcies a la formació d’una planta
destinada a locals d’activitats diverses que s’assenta
en la topografia del Parc i fa de junta amb les plantes
d’habitatge.
- Fraccionament de la volumetria en formes simples i
relacionables de manera que es comprengui el conjunt
sense perdre les particularitats de cada emplaçament.
Per tal també d’aconseguir una bona uniformitat amb
l’entorn i com a valor de qualitat estètica, els materials
emprats i les textures són els que s’utilitzen en
elements del Parc.
Paral•lelament la utilització de tècniques i materials
coherents en la sostenibilitat minimitzant la formació de
residus durant la fabricació i la col•locació a la vegada
que el consum energètic per la seva execució és molt
inferior al d’un edifici amb paret d’obra vista tradicional.
Edifici d’habitatges al carrer
Ganduxer
c/ Ganduxer, 110. Barcelona
Promotor: Renta Corporación

Autors:
Manuel Ruisanchez i Capelastegui (Ruisanchez A.)
PLANURBS, SLP
Estat: Projecte executat. Abril 2008

Nombre habitatges: 16 habitatges
L’edifici es situa en el solar respectant l’antic jardí i la

tanca de mamposteria que el separava de Ganduxer
i de la plaça Ferran Casablancas. L’edifici s’alinea en
el carrer i la plaça amb les edificacions existents i es
retranqueja respecte els límits interiors de la parcel•la
deixant espai per els accessos tant rodats com
peatonals alhora que amplia l’espai interior de l’illa.
L’edifici consta de dues plantes soterrades per
aparcament una planta semi soterrada amb el vestíbul
d’accés i espais complementaris dels habitatges. Una
planta baixa, a cota dels jardins que es troben elevats
respecte les rasants del carrer i la plaça, amb dos
habitatges i cinc plantes superiors amb tres habitatges
per planta. Dels tres habitatges de les plantes tipus,
dos són de quatre dormitoris i un de dos dormitoris.
Els habitatges disposen de grans terrasses orientades
a sud sobre els jardins i la plaça a les que donen
les peces de dia (saló, menjador, cuina i estudi).
Aquestes terrasses estan protegides per un filtre de
lames corredisses de fusta. Els espais interiors dels
habitatges són fluids de manera que a partir d’una
disposició molt ordenada de les peces de servei i
els armaris l’espai es pugui agregar o compartir en
diferents formats.
Les grans terrasses dels habitatges amb els seus filtres
i un tractament de la pell de l’edifici amb fusta natural
dóna a aquest un aspecte molt lleuger que s’integra
amb la vegetació existent. El doble volum que forma
l’edifici, pautat mitjançant un sistema estructural regular
que marca i endreça les façanes tan que l’edifici, tot i
ser molt lleuger, tingui la presència suficient per marcar
de forma precisa la cantonada que uneix Ganduxer
amb Ferran Casablancas.
Edifici per a 25 habitatges de
protecció oficial
c/ Terranova - Av. del Vallès. Sant Quirze del Vallès
Promotor: COMU St Quirze del Vallès
Autors:
Col·laboradors:
Josep Malgosa, Arquitecte Tècnic
Final d’Obra: Maig 2009
L’edifici acaba l’illa ja construïda envoltada pels carrers

de Terranova, l’Avinguda d’Antoni Gaudi i el carrer
de Pep Ventura, convertint-se en tot el seu tram de
ponent. A més, l’edifici remata les edificacions del
carrer de Terranova. Per tant, manté una alineació i
una rasant superior constant que dóna continuïtat a la
coronació dels edificis existents i resol les cantonades,
de manera que l’espai públic dels carrers s’enllaci
còmodament amb el nou parc.
L’edifici fa de frontissa entre dos espais lliures,
el de l’interior d’illa, on donen els diferents patis i
construccions de les edificacions abans esmentades,
i el nou parc que anirà fins a l’Avinguda del Vallès.
Per a poder fer la funció de frontissa entre espais
lliures, l’edifici manté el mateix caràcter i importància
en ambdues façanes, no pot tenir un front i un darrera
quan es posa en contacte amb l’espai públic.
La façana longitudinal a ponent de l’edifici s’ha es
converteix en un referent del gran espai obert que
formaran el nou parc i l’espai d’equipaments de Can
Tuset. L’escala domèstica de finestra i balcó d’un edifici
d’habitatges no és l’apropiada en aquest cas, per tant,
l’edifici es composa de manera que la seva escala
formal sigui superior a l’habitual.
La impossibilitat de col·locar varis accessos amb nuclis
verticals de circulació cada dos o quatre habitatges
per planta per la dificultat d’accés per a persones
amb mobilitat reduïda, a causa de l’orografia del
solar i la dificultat per la forma del solar d’extendre
l’aparcament sota tota la planta tipus de l’edifici i per
tant de connectar-lo a tota ella, ens ha portat a resoldre
l’edifici mitjançant corredors i passeres longitudinals
alimentades per un ascensor i dues escales.
Els habitatges es disposen sobre les façanes de
llevant i ponent amb totes les seves peces donant
a elles excepte els banys. La tipologia d’habitatges
està composta per 25 habitatges, un d’ells adaptat
per minusvàlids. Tots els habitatges són visitables.
Els habitatges que donen a ponent estan protegits
solarment amb gelosies corredisses de lames
separades lleugerament de les finestres que seran
d’alumini amb vidre doble i portaran persianes A través
dels corredors d’accés als habitatges i mitjançant un
cel ras i un sistema de reixes es donarà ventilació
creuada a tots els habitatges.
Edifici plurifamiliar per a 75
habitatges
c/ Sant Sebastià - Baldrich - Pare Font. Terrassa
Promotor: Lloc Nou, SCCP
Autors:

SERRA VIVES CARTAGENA
Col·laboradors:
Final Obra: Juny 2006
Mantenir l’ordenació en illa tancada i alhora obrir una

plaça que signifiqui i doni espai vital a la xemeneia de
l’antiga indústria existent en el solar es el que aquest
projecte assoleix.
Tres edificis lineals, blocs de 3 i 4 plantes i una torre de
9 plantes conformen el conjunt. Els tres edificis lineals
s’alineen als carrers Sant Sebastià – Sant Francesc i
la nova plaça. La torre es col•loca a la cantonada entre
Sant Sebastià i Baldrich.
El conjunt d’edificis lineals es relacionen per un espai
comunitari al que s’accedeix des de Sant Francesc i
des de la nova plaça. Aquest comunitari està en cota
superior als carrers i a la plaça, sota d’ella i els edificis
que l’envolten es troba l’aparcament general dels
habitatges en dues plantes.
Els edificis tenen ventilació creuada, amb orientacions
a sud, llevant i ponent. Els seus habitatges de dos i
tres dormitoris gaudeixen en plantes tipus de balcons i
terrasses i en últimes plantes de grans espais exteriors
coberts en part per pèrgoles.
La torre amb quatre habitatges per planta varia les
tipologies i també les façanes tant en planta com en
alçat.
Edifici per a 62 habitatges al
barri de La Mina
c/ Mart - Passeig de la Mina. Sant Adrià del Besòs
Promotor: Consorci de La Mina -
INCASOL
Autor:
Col·laboradors:
INTIGEA (Enginyeria Instal·lacions)
Estat: En Execució
La parcel·la a edificar te forma regular, amb un

pendent uniforme del 0.5 %, i es troba situada
al mateix nivell dels carrers que li donen servei.
Actualment està sense edificar i sense ús.
Les solucions adoptades en el projecte tenen com
objectiu que l’edifici disposi de les prestacions
adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat
. El Bloc 1, destinat a HPO, es situa amb front al
Passeig Central de la Mina, i consta de planta baixa,
quatre plantes pis i una planta terminal per sobre la
rasant del carrer.
El Bloc 2, destinat a HPO, amb front principal al C/
Peatonal C i fent cantonada amb el C/ Mart, consta
de planta baixa, tres plantes pis i una planta terminal
per sobre la rasant del carrer.
El Bloc 3, igualment destinat a HPO, amb front
principal al C/ Mart, consta de planta baixa, tres
plantes pis i una planta terminal per sobre la rasant
del carrer.
Per últim, el Bloc 4, destinat a Habitatges de Renta
Lliure, es situa amb front al Passeig Central de la
Mina, i consta de planta baixa, 4 plantes pis i dues
plantes terminals per sobre la rasant del carrer.
Sota rasant, el projecte consta d’una planta soterrani

destinada a aparcament, unificada amb la resta de
blocs sota l’espai públic projectat i amb accés des de
al C/ Mart.
A més a la planta baixa de cada bloc, es situen els
accessos als habitatges de les plantes superiors i
d’accés peatonal a l’aparcament..
S’ha optat per un sistema de façana ventilada
amb un bon comportament des del punt de vista
climàtic i impermeabilitzant, amb un manteniment
mínim. El material d’acabat del tancament de façana
serà principalment amb plaques de ciment i fibres
orgàniques.
Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat es
satisfan a traves del compliment del Codi Tècnic
d’Edificació, que conté les exigències bàsiques que
han de complir els edificis i del compliment del Decret
21/2006 d’ecoeficiència en els edificis.
Casa SC.
Habitatge unifamiliar entre
mitgeres
c/ Rectoria. Terrassa
Promotor: SC
Autors:
Col·laboradors:
Robert Brufau - BOMA (Estructura)
Final Obra: Abril 2004
Superfície: 289 m2
Finalista Premis FAD 2005
L’habitatge s’emplaça en el nucli històric de Sant Pere,

a Terrassa, amb façana al carrer de la Rectoria i a un
dels accessos per vianants al Parc del Vallparadís.
Urbanísticament es troba dins del Pla Especial que
regula l’antic poble de Sant Pere.
El solar sobre el qual s’ha construït l’habitatge té
una planta trapezoïdal i està a cota del carrer de la
Rectoria, el qual dóna un fort desnivell respecte al sòl
del Parc del Vallparadís, pel seu costat sud.
L’habitatge es desenvolupa majo-ritàriament en planta
baixa, on s’ubica l’entrada, el vestíbul, el hall, l’estar-
menjador, la cuina, tres dormitoris, dos banys i un petit
despatx. En aquesta planta, amb un lleuger desnivell
respecte de la resta de peces, es situa el garatge.
Un pati interior i el jardí donen a sud sobre el Parc de
Vallparadís. En la planta altell, ocupant el sota de les
teulades, hi ha dos espais previstos per al creixement
futur dels usos de l’habitatge.
L’edifici s’organitza i composa a partir de dos cossos
coberts a dues aigües que segueixen les alienacions
de la mitgera veïna i de la façana de ponent. Entre ells
i obrint-se cap a sud, apareix un espai que fa de junta
en el qual s’ubica el pati interior, la cuina i la terrassa
superior. La partició en dos cossos de l’edifici, permet
donar llum a la part central de l’habitatge i resoldre
amb cobertes ortogonals la forma trapezoïdal de la
planta, de manera que la col·locació de la teula àrab,
preceptiva en el Pla Especial, es realitzi sense talls ni
aiguafons.
Exteriorment l’edifici és una peça tancada (per protegir-
se del domini que la urbanització contigua produeix
sobre el solar) en la qual s’expressen les cobertes a
dues aigües. El tractament de les façanes es a base
de paraments de formigó, abuixardat en el carrer de
la Rectoria i llis com el dels exteriors ja existents en
la façana de ponent. La façana al Parc de Vallparadís
conserva el basament de manposteria de l’antiga
edificació, la resta de façana s’ha recobert amb taulons
de fusta que protegeixen un petit espai soterrani i que
serveixen de tancament i barana del jardí superior. Els
tancaments de la casa a l’exterior són de fusta natural,
mitjançant portes corredisses i gelosies, i a l’interior
amb paraments vidrats al voltant del pati.
Les dimensions i volums de l’edifici són resultat
d’aplicar la normativa del Pla Especial, molt rígida
en quan als gàlibs exterior i molt oberta en quan a
la posició i disposició dels forjats interiors. Aquest joc
entre un exterior rígid i tancat i un interior mogut i obert
dota a l’habitatge d’una excel·lent llum i un gran confort
espaial que el fan molt agradable.
Casa A2XM.
Habitatge unifamiliar aïllat
c/ Olesa. Matadepera
Promotor: A2XM
Autors:
Anna Griera i Artigas
Col·laboradors:
Jordi Avilés (Arquitecte Tècnic)
Final Obra: Gener 2004
Superfície: 400,15 m2
Finalista 3a Biennal d’Arquitectura del Vallès. 2005
Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat situat en

una parcel·la de forma allargada orientada a nord
sud. La parcel·la presenta una orografia en pendent
seguint l’orientació. Pel programa d’ús, l’edifici es
descompon en dos cossos clarament diferenciats amb
una macla de contacte. El cos principal, en forma de
cub, acull la major part del programa, mentre que el cos
paral·lelepíped pren un paper secundari que té a veure
amb la inserció de l’edifici en el terreny. La disposició
dels dos cossos i la seva juxtaposició donen una sèrie
d’espais exteriors al voltant de la casa que organitzen
el jardí i els accessos.
El garatge es troba sota el cub principal, que vola per
damunt d’ell. En planta baixa i primera el cub acull la
sala, la cuina, el dormitori principal i l’estudi amb els
seus espais servidors. El paral·lelepíped acull la zona
d’invitats i serveis annexes. Perpendicularment a
aquest es situa un petit pavelló soterrat que acull la
piscina i la sauna.
Formalment l’edifici es caracteritza per la seva puresa
i abstracció que contrasta amb la vegetació i l’entorn
de la parcel·la. Les peces, de geometria precisa, estan
construïdes en formigó vist al igual que els murs de
contenció del jardí, donant unitat al conjunt.
Els materials utilitzats són formigó, vidre i tancaments
de fusta. Les façanes són de formigó, blanc en el cub i
gris en el paral·lepíped.
El cub té amb grans obertures de vidre fix i de fusteria
corredissa d’alumini gris. A les cantonades la fusteria
corre cap a l’exterior per emfatitzar el trencament del
cub i la penetració de l’exterior cap a l’interior. En el
paral·lelepíped les obertures a est són petites per tal de
respondre a la seva situació de mitgera. Aquest volum
s’obra comple-tament amb una vidriera cap al pati
interior. El pavelló que conté la piscina i la sauna queda
integrat totalment en el terreny salvant el desnivell
entre la part posterior i el pati interior. Les dimensions
de les diferents obertures responen al programa que
hi ha al darrera. Els paraments i divisions interiors,
així com les portes, que són corredisses, no toquen al
sostre per tal de donar continuïtat visual i espaial.
Les cobertes són planes acabades amb graves en
tots dos cossos. En la coberta del paral·lelepíped es
construeix una plataforma de fusta que s’allarga cap
al pati posterior creant un circuit entre el cub i el pati.
El menjador queda protegit del sol de migdia per un
voladís que forma part del mateix cub i crea un espai
d’ombra entre l’exterior i l’interior. El paral·lelepíped
queda protegit del sol de ponent per un voladís molt
baix que forma un recorregut cobert al llarg del pati.
El tancament de la piscina és un parament de vidre
plegable al màxim per tal d’obrir-la a l’estiu i tancar-la
a l’hivern.
Casa AV.
Habitatge unifamiliar aïllat
c/ Llevant. Matadepera
Promotor: AV
Autor:
Col·laboradors:
Superfície: 362 m2
1r Premi dels Premis Catalunya Construcció 2006
La casa està situada en la vesant sud del Turó d’El Pujol

al nord de Matadepera en una franja de terreny estreta
i llarga seguint les corbes de nivell. El terreny en sentit
nord-sud té un fort pendent. La geometria i orografia
del solar condicionen la implantació de la casa, així
com la seva forma en planta i el seu volum. La casa es
col•loca paral•lela a la pendent i es conforma com un
paral•lelepípede de planta rectangular situat en la cota
alta del terreny que és la d’accés.
Per a poder desenvolupar la majoria del programa
residencial, en una sola planta, dos cinquenes parts
del paral•lelepípede volen sobre el terreny de cota
inferior. D’aquesta manera s’aconsegueix la plataforma
horitzontal on ubicar l’habitatge i alhora s’allibera el
terreny inferior d’edificació, creant-se una gran porxada
que possibilita l’accés a la part semisoterrada de
l’edifici on s’hi troba el garatge.
L’habitatge es desenvolupa en tres alçades: en la
planta inferior hi ha el garatge, les instal•lacions i la sala
de jocs, aquestes peces s’obren a l’exterior mitjançant
un sistema de portes correderes que connecten amb la
gran porxada abans mencionada.
L’economia és el principi rector que ha guiat la
construcció d’aquest habitatge des del projecte fins a
completar la seva execució:
Economia Territorial, Economia Espacial, Economia
Estructural, Economia Constructiva, Economia
Executiva, Economia Energètica, Economia Formal i
Economia Paisatgística.
La planta baixa, a nivell de carrer, acull el hall, la sala
d’estar, el menjador, els dormitoris i les peces de
servei (banys, cuina i sala de planxa). La planta baixa
es distribueix per franges paral·leles a les façanes
longitudinals. Estar, menjador i dormitoris sobre la
façana sud, il•luminats i ventilats per una llarga finestra
des de la qual es domina un magnífic paisatge que
compren tot el Vallès i que té el mar com a fons.
El hall i les peces de servei estan adossades a la
façana nord i s’articulen amb les peces principal per
un passadís equipat amb armaris que recorren el
centre de la casa. Aquestes peces estan il·luminades
zenitalment a excepció de la cuina que com la zona
d’estar s’obren a ponent a través d’un porxo cap al
jardí.
A l’ultima planta, relacionant-se amb la sala d’estar per
un doble espai que incorpora l’escala hi ha l’estudi i
una terrassa semi-ocults dins del volum de l’edifici.
Casa JF.
Habitatge unifamiliar entre
mitgeres
Es Migjorn Gran. Menorca
Promotor: JF
Autors:
Final d’Obra: Abril 2009
Superfície: 152 m2
Es tracta de la reforma d’una antiga casa entre mitgeres

del segle XVIII amb façana al carrer Major i amb el pati
donant a la vall de S’Engolidor. L’antiga casa va patir
una reforma al segle XX que la va desfigurar.
La casa original constava de planta baixa i sotacoberta
(l’estudi). Era de murs de mamposteria basta de més
d’un metre d’amplada en l’exterior i de parets i envans
de marés a l’interior, estava coberta i forjada amb
taulons de fusta entrebigats amb peces de marés i
tenia el paviment de ceràmica de rajola mallorquina.
La reforma de 1950/60 va ampliar la planta tipus va
construir una nova escala i va refer la façana reduint-li
el gruix. També va canviar fusteries i va substituir el
paviment ceràmic per un d’hidràulic.
La casa té un cos de planta baixa que sobresurt del
principal en el que hi havia la cuina, un rebost i un
lavabo que donava al pati. La forma de la planta no
és regular amb desencaixos i desalineacions entre les
seves parts.
La reforma ha consistit en mantenir el màxim de la casa
original i racionalitzar l’última reforma i ampliació que
es va fer. S’ha mantingut: l’esquema de dos cossos,
els murs mestres i l’escala que és de bona factura, feta
amb peces hidràuliques autoportants empotrades en la
mitgera. S’han introduït dos banys, un a cada planta,
s’han netejat els espais de subdivisions. S’ha unificat
el cos exterior en un sol espai cuina-menjador. S’ha
construït una llar de foc a la sala i s’ha fet una terrassa
en pla planta primera.
Les obertures exteriors excepte en façana s’han
ampliat i s’ha substituït per correderes de fusta d’un
sol full que s’amaguen darrera el mur, el que permet
obrir totalment la casa al pati, S’han eliminat totes les
portes interiors batents i s’han substituït per correderes
i cortines tant en els passos com en els armaris. Les
superfícies de la casa s’han tractat tant a l’interior com
a l’exterior amb calç a les parets i amb rajola ceràmica
als terres.
Pla Especial de l’eix de la
Riera de les Arenes
Terra Riera de les Arenes. Terrassa ssa
Autors:
Francesc Bacardit i Segués (BAMMP Arq)
Ferran Pont i Montaner (BAMMP Arq)
Manuel Ruisanchez Capelastegui (Ruisanchez A)

PLANURBS, SLP
Col·laboradors:
ESTEYCO (Enginyeria)
DOYMO (Estudi de Mobilitat)
Manuel Colominas Galobardes (Paisatgisme)
Aprovació inicial: Maig 2007
Superfície amb llera: 693.839 m2
L’eix de la Riera de Les Arenes o de l’Avinguda del

Vallès es dibuixa com un gran tall de més de 100
metres d’amplada, que travessa de nord a sud la
trama urbana de Terrassa. A causa del creixement
experimentat per aquesta ciutat durant les darreres
dècades, l’eix de la riera de les Arenes ha passat de
tenir un caràcter de vora o límit, per quedar integrat
i esdevenir un eix urbà dins la trama urbana de
Terrassa.
El POUM de Terrassa, aprovat definitivament l’any
2003, marca un punt d’inflexió en el tractament
urbanístic de l’Avinguda del Vallès. En el seu
Programa d’Actuació, concreta una estratègia per
transformar la riera de les Arenes en un veritable i
més permeable eix urbà, que perdi la condició de
barrera física per esdevenir un passeig cívic que
faci de nexe d’unió entre els teixits urbans situats
a llevant-ponent i nord-sud. Tenint present les
determinacions del POUM, aquest Pla Especial
aborda l’ordenació de l’eix de l’Avinguda del Vallès al
seu pas per Terrassa, per tal fer d’ella un veritable
passeig urbà. Les actuacions proposades per assolir
aquest objectiu són les següents:
. Millorar les connexions entre els barris separats
per la riera de les Arenes
. Definir una secció funcional per al conjunt de la
riera
. Pacificar el trànsit
. Millorar les condicions de seguretat de la
canalització de la riera
. Millorar el paisatge de la llera i els seus marges
. Soterrar les línies d’alta tensió
. Fer dels marges de la riera un eix cívic i de
passeig com a un extens boulevard
Urbanització dins l’àmbit del
Parc del Nord
Parc del Nord. Terrassa

Autors:
Autor Escultura:
Jorge Oteiza
Estat: Aprovat definitivament

Superfície àmbit: 429.225 m2
Superfície edificable: 185.118 m2
Pressupost Urbanització: 2.531.948 Euros
Tweed: Teixit de fibra natural (llana) de fabricació

manual, originari del sud d’Escòcia, de textura de
gra marcat i dibuix barrejat. També teixit fabricat
mecànicament, molt corrent des de sempre a tot el
Regne Unit (UK) i posteriorment arreu del món. Avui
dia els principals proveïdors es troben a l’àrea tèxtil
del Vallés.
La idea que el parc sigui primordialment un verd que
s’estén sobre una topografia lliga amb el concepte de
tweed, tant com a matèria (teixit) com procedència
(Gran Bretanya). La imatge dels parcs anglesos a on
sota una massa arbòrea es pot passejar en qualsevol
direcció damunt una catifa de gespa i alhora s’està
en contacte directe amb la ciutat, és de les més
suggerents a l’hora de pensar un nou parc. Un teixit de
fibra natural suau com la llana s’adapta perfectament
a qualsevol forma i alhora es pot arrugar, mullar,
tallar i estripar, però sempre manté la seva estructura
formada de fils i nusos que li donen cos i presència.
Amb la superposició de varis teixits es poden
estructurar les formes i activitats contemporànies
que una ciutat en constant desenvolupament com
Terrassa requereix en els seus moments d’oci.
Superposen: Un teixit dur que aguanti les activitats
de caire més general damunt els terrenys naturals i
artificials que travessen i circumden l’emplaçament,
un teixit suau i adaptable formant una catifa verda
damunt el teixit dur anterior, que suporti les activitats
més relaxades i intimes. I un tercer teixit aeri damunt
la catifa verda, que la protegeixi i l’ombregi format per
les fulles i branques dels arbres.
Amb peces especials es recorre i s’il•lumina el parc.
Els “mikados” són camins rectilinis que s’entrecreuen.
Els “Wamwus” són conjunts modulars de lluminàries
versàtils. Una peça singular qualifica l’espai del Parc,
l’Homenatge a Malevich de l’escultor Jorge Oteiza.
Pla Parcial Urbanístic i
Projecte de Reparcel·lació
del Sector d’Activitats
Productives Els Bellots II
Els Bellots. Terrassa
Promotor: Junta Compensació Sector

Autors:
Ferran Pont i Montaner (BAMMP Arq.)
PLANURBS, SLP
Estat: Aprovat Definitivament
Superfície Àmbit: 962.797 m2

Total sostre edificable: 614.184 m2
El sector de Bellots es localitza a llevant de la ciutat

de Terrassa, a continuació del Polígon de Bellots I i a
l’est de l’Avinguda del Vallès, entre la carretera N-150
i l’autopista C-58.
El Pla Parcial i el Projecte d’Urbanització defineixen
conjuntament la ubicació i les característiques
morfològiques, funcionals, estructurals i tècniques
de la xarxa viària, dels sistemes d’espais lliures i
d’equipaments, de les infraestructures de serveis, així
com de les tipologies edificatòries i usos productius a
implantar en el sector.
En relació a la xarxa viària, es defineixen les vies
interiors que donaran servei a aquest nou pol
d’activitat econòmica, de forma que donin continuïtat
a la xarxa existent del Polígon de Bellots I. Així
mateix, es contempla la urbanització del tram de la
Ronda Llevant situat dins de l’àmbit i la resolució dels
seus enllaços amb l’autopista C-58, l’actual carretera
N-150 i la seva futura variant. Complementàriament,
es creen dos eixos cívics o passeigs disposats
transversalment al sector i una xarxa de carrils
destinats a la circulació de bicicletes.
Pel que fa al sistema d’espais lliures destaca la
creació d’una franja lineal al marge esquerra de la
Ronda Llevant, percebuda com a part integrant del
futur Parc de la Betzuca, així com la definició d’un
espai lliure entre la Masia de Can Torrella i el nus
de la variant de la N-150 a l’alçada del Camí de Can
Farcan.
El sòl destinat a sistema d’equipaments queda
configurat per un equipament logístic de distribució
de mercaderies; un aparcament públic per a vehicles
de gran tonatge; la masia de Bellots; una deixalleria
i una depuradora per tractar els residus i aigües
residuals del sector.
Els sòls destinats a zones representen el 46%
de la superfície del sector i s’agrupen en dues
qualificacions: Terciari i Industrial. Els sòls destinats a
Terciari es disposen en dues grans peces. Una d’elles
es col•loca al sud del sector, amb façana a l’autopista
C-58 i de forma propera amb l’enllaç d’aquesta via
amb la Ronda Llevant. L’altra es disposa al nord,
amb façana a l’actual carretera N-150 i a la variant
projectada. Els sòls industrials, destinats a activitats
productives, ocupen les illes centrals del polígon.
Aquelles parcel•les amb front a la Ronda Llevant i als
dos Passeigs de connexió amb el Parc es destinen
a la implantació d’activitats que conformin un front
edificat de l’escala de la Ronda Llevant, i a més a
més, esdevinguin una façana de ciutat.
Urbanització del sector Can
Roca II de Terrassa
Àmbit Can Roca II. Terrassa
Promotor: Junta de Compensació del Sector

Autors:
Col·laboradors:
SEPISA (constructora)
Emili Honorato (Topografia)

Pressupost Urbanització: 7.110.563 euros
El parc ocupa una superfície de Ha i s’organitza a

l’entorn de dues part. La primera es correspon amb
la part que queda lliure d’edificació i s’obre cap a la
plana situada a la part nord i amb vistes al massís
de Sant Llorenç. El tractament del parc en aquesta
part és amb vegetació de prat, un conjunt de camins
van creuant el parc en el sentit llevant-ponent,
aquests camins es van acompanyant de plantacions
d’arbrat i arbustives que es dilueixen quan arriben al
Parc. La segona part és la que està en contacte amb
l’edificació, aquí el parc s’organitza a l’entorn d’unes
terrasses pavimentades aptes per acollir diferents
activitats, jocs infantils... En aquestes plataformes els
arbres es planten seguint una disposició regular. Entre
ambdues parts hi ha un desnivell d’aproximadament
un metre i mig que es va salvant amb uns murs de
gabions i formigó entre els quals es disposen els
camins i les rampes que travessen el Parc.
Durant el període 2003 es va portar a terme el
projecte d’urbanització.
Les obres d’urbanització del sector van finalitzar.
Des de llavors s’estan portant a terme les obres
d’edificació que a data d’avui es troben a un nivell de
realització del 80%.
El sector on es desenvolupa el present projecte
d’urbanització està situat al costat nord de la ciutat
de Terrassa, entre el barri del Pla de Bonaire i els
habitatges de la cooperativa de San Eloi, amb una
superfície de 13,6 ha, i comprèn la urbanització,
pel sistema de compensació, d’un sector de sol
urbanitzable, limitat: al nord per l’avinguda de la
Lacetània; a l’est amb el carrer de Berga; al sud amb
l’avinguda de Béjar, un tram del carrer Somatent
Castella i un tram del carrer Fàtima, seguint per una
diagonal paral·lela al carrer Palautordera fins el carrer
Sentmenat; a l’oest amb unitats d’actuació de sol urbà
i amb l’àmbit del Pla Parcial de Can Roca II (1ª fase)
(carrer Sentmenat, carrer Castellterçol fins al carrer
Forja i la Ronda Ponent i per aquesta fins l’avinguda
Lacetània).
La urbanització dóna resposta als requeriments
plantejats pel planejament en el Pla Parcial.
Proposta d’Urbanització de
les Avingudes Catalunya i del
Mestre Muntaner. Antiga N-II.
Antiga Nacional II. Igualada
Promotor: Ajuntament d’Igualada

Autors:
Estat: Concurs 2005

Superfície àmbit: 23 Ha
L’actual accés a Igualada per llevant es produeix a

partir de la rotonda d’Òdena per un vial de dos sentits
de circulació, que després de travessar la riera
d’Òdena, puja en trinxera fins el carrer Lleida. Aquest
sistema d’accés prima totalment la circulació rodada
impedint el pas de vianants en aquest tram deixant
la zona de la Riera d’Òdena i el Barri de Sant Pere
d’Òdena incomunicats. Per altra banda, l’orografia
accidentada del lloc i el sistema viari que l’acompanya
produeixen diferents espais separats entre ells sense
comunicació.
Proposem variar el traç de l’Avinguda de Catalunya
des del pont de la riera d’Òdena fins la plaça de
Mossèn Segura, desplaçant-la cap a sud i canviant
la rasant per tal d’enllaçar horitzontalment amb la
citada plaça i l’ampliació proposada. Amb aquesta
operació es llibera espai davant del recinte firal per tal
de poder ampliar la seva base i donar un accés frontal
a l’edifici. Aquest espai és continuació de la Rambla
equipada que segueix cap a Ponent. Amb la variació
de la traça de l’Avinguda de Catalunya en aquest tram
d’accés, també s’aconsegueix un recorregut per a
vianants paral·lel a la via rodada fins el barri de Sant
Pere.
Proposem col·locar una rotonda circulatòria a l’inici de
la modificació del traçat que reculli la N-II, l’Avinguda
de Catalunya i l’Avinguda de Montserrat. Aquesta
rotonda millorarà els accessos, encreuaments i girs
de circulació i fa prescindible el vial situat entre la
futura Fira i l’espai esportiu de Can Busqué. D’aquesta
manera es pot enllaçar tan topogràficament com
paisatgísticament, mitjançant un sistema de feixes, la
ordenació proposada amb la riera d’Òdena i alhora
obrir un nou recorregut per a vianants complementari
del mencionat anteriorment.
El vial que abans tallava l’espai i la connexió fins la
Riera d’Òdena se suprimirà i la seva perllongació es
connectarà amb el nou vial que, passant pel costat
nord de la Fira, portarà fins el carrer de Guimaraes,
donant façana als darreres de les parcel•les
industrials per tal de facilitar la seva transformació.
Aquest vial també donarà accés als aparcaments tan
de cotxes com d’autocars per a l’activitat firal.
El nou vial abans mencionat, situat a nord de la
proposta i l’Avinguda del Mestre Muntaner convertida
en lateral de la nova Rambla que manté la seva
posició i rasant en cota superior fins a trobar el carrer
de Mossèn Josep Forn es connectaran amb un vial
elevat que formarà un pont per damunt de l’Avinguda
de Catalunya. Aquest viaducte per a vehicles i
persones tancaria l’anell circulatori de la Rambla a
cota superior i amb el seu disseny es convertirà en la
porta d’accés a la ciutat d’Igualada.
Intervenció al Paseo Nuevo
– Monte Urgull. Instal·lació
de l’escultura “Construcción
vacía con cuatro unidades
planas”
Paseo Nuevo - Monte Urgull. San Sebastian
Promotor: Ayuntamiento Donostia-San Sebastian

Autors:
Autor Escultura:
Jorge Oteiza

Superficie: 825 m2
Pressupost: 56.108 Euros
Finalista Premis FAD 2003
L’Ajuntament donostiarra volia que la ciutat tingués

una escultura d’Oteiza per poder acabar així amb una
carència llargament coneguda. El lloc havia de trobar-
se a algun indret del Paseo Nuevo.
El Paseo Nuevo és un lloc característic de San
Sebastian que combina la defensa i l’estabilització de
les faldes del turó d’Urgull, amb aquesta activitat tan
donostiarra com és el passeig diari al llarg del mar a la
vegada que actua com aparcament perifèric de cotxes.
El lloc és dinàmic, amb l’embat del mar, el moviment de
la gent, dels cotxes... L’escultura deuria interaccionar
amb el moviment, a la vegada que relaciona la
muntanya, el mar i la ciutat.
Després de visitar el caserio d’Alzuza, Jorge va elegir
“CONSTRUCCIÓN VACIA CON CUATRO UNIDADES
PLANAS NEGATIVO-POSITIVO”, una peça per tocar-
la, travessar-la, ficar-se dins. Un moment màgic, una
fita del recorregut.
Varem buscar el lloc, la posició. Jorge detectava indrets
complerts, acabats, no volia que l’escultura fos un
element de la decoració urbana.
Al final varem trobar el lloc a l’aresta pròxima a l’illa
de Santa Clara on abans hi havia hagut una antiga
construcció al peu de la muntanya. Volíem buidar tot
l’espai però finalment ens varem limitar a eliminar bona
part de l’aparcament i respectar la pavimentació per al
tràfic rodat recentment acabada.
Un basament de formigó aixeca lleugerament
l’escultura creant nous recorreguts, un paviment de
fusta d’ipé marca la trobada de la peça amb el formigó,
com a les cobertes dels antics vaixells.
Proposta Parque para la Paz y
en Memoria de la Victimas de
la violencia y del terrorismo.
Parque para la Paz. San Sebastian
Promotor: Ayuntamiento de San Sebastian

Autors:
Estat: Concurs 2003. Finalista

Pressupost Urbanització: 3.003.885 euros
L’escala d’una actuació urbana no depèn de la seva

dimensió, sinó de la seva importància respecte al
territori on s’ubica. El Parque para la Paz y en Memoria
de las Víctimas de la Violencia y del terrorismo amb
una superficie de 6 hectàrees, superfície més aviat
escassa per a un parc territorial, és per la seva
posició epicèntrica respecte de la ciutat, per la seva
gran connectivitat a través de diversos sistemes de
transport i en especial per la gran càrrega simbòlica
que se li atribueix una peça d’importància vital a
escala territorial per a la ciutat de San Sebastián.
Pensem que un espai per a la Pau no ha de ser estàtic
ni convertir-se en un memorial. La Pau es construeix
a diari de manera constant i amb la incorporació de
tots els implicats en aconseguir-la. -“No hi ha camins
per a la Pau, la Pau és el camí” Mahatma Gandi-. Un
camí complex i ple d’incidències com l’espai en el que
s’assentarà el futur parc.
La nostra proposta és la d’un Parc dinàmic i actiu,
en el qual les línies de connexió i moviment entre les
diverses parts que l’envolten juguin un paper principal.
On els elements predeterminats i preexistents
s’incorporin al nou espai per a poder obrir el camp
i d’aquesta manera el joc espacial sigui més fluid.
On els elements i tractaments que constitueixen
el disseny s’implementin per aconseguir un espai
simbòlic amb forta identitat.
La futura estació de transports intermodal i la
nova Parròquia ocupen la part nord del parc. La
prolongació del Passeig Gregorio Ordoñez travessa
el parc en traça corba en direcció sud-nord per
enllaçar Amara Berri amb el nou barri de Ribera
de Loyola. Les línies del ferrocarril i les de la futura
connexió amb l’autovia de l’Urumea també travessen
el parc en sentit llevant-ponent. L’espai que disposem
per al parc està marcat i condicionat en forma molt
notable. No podem ignorar ni obviar aquesta situació,
sinó que hem d’integrar activament aquests elements
al Parc.
El parc està acotat a ponent i llevant per
infraestructures viàries i a nord i sud per teixits
residencials que haurem de connectar o, en el seu
cas, superar. La orografia del lloc amb topografies
diferents a les voreres i en l’espai central haurà de
moderar-se fins acoplar-la a tots els punts.
Amb l’operació de cobriment, a més d’aconseguir
ampliar l’àmbit del Parc, canviant lleugerament
l’edifici previst de l’estació de transport intermodal
en les seves plantes superiors fins alinear-les amb la
façana de ponent de les edificacions del nou barri.
Aquesta operació es completarà amb la integració
de la marquesina de l’estació al nou Parc mitjançant
la transformació d’aquesta en espai utilitzable
superiorment.
Proposta d’intervenció en el
paisatge de Belloch
Parc del Belloch. La Roca del Vallès
Promotor: Santa & Cole

Autors:
Col·laboradors:
Manuel Colominas i Galobardes, paisatgista
Estat: Concurs 2010

Superfície urbanització: 121,79 Ha
Pressupost: 598.567,26 euros
Una bona intervenció en el paisatge és aquella que

permet una lectura clara dels seus components.
Perquè aquesta lectura sigui còmode és necessari
com en l’escriptura, fer “bona lletra”. Aquesta proposta
és una redefinició del lloc, mitjançant l’aplicació de
cal·ligrafia. No es tracta d’intervenir per modificar
substancialment l’espai, sinó per tractar-lo i adequar-
lo als nous usos. Els nous usos i les expectatives que
obren, no fan necessari intervenir sobre les unitats
morfològiques - les grans peces característiques
que conformen el paisatge de Belloch - sinó establir
una nova relació entre elles. Les intervencions que
facilitaran aquestes relacions s’han de fer en els
intersticis i juntes, que són els camins i talussos que
han modificat la topografia.
Per fer aquesta operació es partirà, igual que en
l’escriptura, de la línia. No es tractarà d’una línia
de llapis o tinta, sinó d’una “línia materialitzada”,
gruixuda, composta per un bordó i una cuneta, que
configuren “un encintat” que limita els espais, defineix
els recorregut i recull i condueix l’aigua. No es tracta
de convertir els camins existents en carrers, sinó de
consolidar-los, endreçar-los i enllaçar-los.
Recorreguts i connexions: Per aconseguir un sistema
de relacions equilibrat dins de l’àmbit es reforçarà
i ampliarà el camí existent en la cota intermitja i
s’anul·laran les connexions i camins en els punts
extrems de topografia. El camí existent que dóna
accés a les diferents plataformes del viver i a qualsevol
punt del conjunt, serà reforçat fins a convertir-lo en
l’element principal de connexió de l’àmbit. La seva
prolongació cap a ponent per accedir a les noves
plantacions, permetrà naturalitzar i ampliar la bassa
i el bosc en contacte amb les instal·lacions esportives
situades a nord, integrant-les en la nova ordenació.
Les plantacions: Els talussos són molt visibles i la
seva vegetació es farà amb criteris cromàtics i de
consolidació. La terrassa del viver que toca a la bassa
per llevant, que està en contacte directe amb el centre
d’oci i meditació, tindrà una mostra representativa
de totes les espècies plantades. Entre els paquets
d’arbres es deixaran espais lliures que s’equiparan
amb mobiliari i amb sistemes de connexió a xarxes
d’informació. En els horts es proposa la introducció
d’una cuina exterior per tal d’obrir un espai de
restauració amb els productes que s’obtinguin del
conreu dels horts.
La bassa: La supressió del camí que la voreja per
ponent permet la seva ampliació. El nou espai
inundable es tractarà com un espai natural, que
actuarà de depuradora biològica mitjançant vegetació
que s’estendrà sobre la bassa actual, convertint-la en
un petit estany, travessat per una passera.
Pla Especial de Millora Urbana
de l’Àrea Central del Vapor
Gran
Portal Nou - Baldrich - Sant Marià. Terrassa
Promotor: I. Aterba - I. La Clau

Autors:
Col·laboradors:
Manuel de Solà-Morales
Pere Muntanya Josa
Estat: Aprovat Definitivament
Superfície Àmbit: 39.368,00 m2

Sostre Edificable: 47.240,00 m2
Nombre Habitatges: 320
VAPOR GRAN és l’espai ocupat per la major

concentració d’edificacions industrials de la ciutat
de Terrassa. Es troba situat a Sud del casc històric,
a molt poca distància del seu centre, la Plaça Vella.
Per transformar un teixit industrial format per uns
conjunts de naus molt atapeïts que donaven a carrers
molt estrets, era necessari una operació global
que dissenyés un nou sistema d’espais públics que
obrissin aquesta part de la ciutat, tot mantenint el
caràcter i tipologia de l’espai industrial.
L’ampliació del carrer Baldrich assegura la fluïdesa de
la circulació rodada, l’accessibilitat als aparcaments i
permet la peatonalització de la resta de l’espai.
L’ordenació s’estructura sobre un recorregut que
travessa tot el sector de nord a sud, unint la Plaça
Vella amb la Plaça Nova construïda a meitat de
recorregut i aquesta amb la plaça del Segle XXI a
l’extrem sud del quadrant central de la ciutat.
VAPOR GRAN és la transformació d’una activitat
industrial destinada exclusivament a la producció
tèxtil en una barreja complexa dels usos que fan
la ciutat: residencia, comerç, oficines, hostaleria,
restauració, oci i també indústria, a partir d’una
reformulació urbanística. El Pla General de 1983
ja contemplava la transformació del Vapor Gran
mitjançant la figura d’una Àrea de Millora Urbana.
En els treballs preparatoris del POUM de 2003
s’amplià l’àmbit i es reformulen les premisses de
transformació, mitjançant una Modificació Puntal del
PG que porta a una nova figura urbanística l’Àrea
Central de Millora Urbana que ha estat la prova pilot,
per al posterior desenvolupament del POUM.
Vapor Gran és un procés que aglutina els esforços
i coneixements de diversos actors: administració
pública, promotors privats, gabinets d’arquitectura i
enginyeries, bufets d’advocats, constructors d’obres,
... És un procés obert que segueix transformant
aquesta part de la ciutat.
L’edificació i les activitats s’estructuren al voltant dels
tres edificis industrials més importants del conjunt
que s’han remodelat. La nova edificació de formes
i tamany variables s’imbrinca amb els elements
preexistents, mantenint l’espai industrial en especial
la implantació originària. Els edificis es barregen i
inclús colisionen entre ells, alhora que mitjançant
un sistema de passos i porxades fan que l’espai
públic quedi completament connectat i lligat amb
les activitats. Aquest sistema dens i laberíntic de
circulacions s’estendrà al llarg del recorregut nord-sud
que amb els seus canvis de seccions i de topografia
és molt dinàmic. La gran plaça, la Plaça Nova a sud
recull tots els recorreguts i els estabilitza en un gran
espai obert i buit que pot acollir manifestacions i actes
de gran capacitat.
Conjunt d’edificis per a 296
habitatges dins l’àmbit de
l’antiga fàbrica AEG
Àmbit Antiga Fàbrica AEG. Terrassa
Promotor: Inmobiliaria Colonial

Autor:
Col·laboradors:
EPTISA, Instal·lacions
BIS Arquitectes, Estructura
Estat: Projecte Executat 2007
L’ordenació i la normativa del Pla de Millora Urbana

donava uns gàlibs edificatoris molt dens i d’unes
dimensions exagerades. El gàlib conformava dos
edificis paral•lels d’alçades variables entre set i
quinze plantes que formaven un continu edificat
de forma escalonada amb un sistema de volums
adossats de forma aleatòria en diferents alçades.
Per minimitzar l’impacte d’aquesta gran edificació
tan densa, el nostre després d’analitzar el Pla de
Millora i d’aprofitar els elements flexibles que aquest
contenia ha transformat el continu edificat en un
sistema d’edificis individualitzats en forma de torres
esveltes que permeten una transparència especial i
una millor adequació a l’entorn. També la dissecció
de l’edifici ofereix una millor ventilació i orientació als
296 habitatges del conjunt.
Al conjunt s’hi accedeix per la façana sud a través
d’un sistema de rampes que porten a l’espai central
lleugerament deprimit. Des d’aquest s’accedeix als
nuclis d’escales a partir de dos vestíbuls dobles. Al
voltant de l’espai central tractat amb arbrat es situen
els espais comercials donant als carrers de major
importància dels que envolten els edificis.
Sota l’espai comunitari central i sota els edificis es
situa un aparcament per a 400 vehicles que dóna
servei en plantes separades als habitatges i al
comerç de la zona.
Els habitatges en tipologia d’1, 2, 3 i 4 dormitoris es
situen dins de les torres en posicions variants per tal
de buscar les millors orientacions.
Un sistema de balcons i terrasses posades segons
la seva ubicació a trencajunts lligat a una combinació
cromàtica dels revestiments de façana que trenca
simetries i diferencia clarament les torres, dóna al
conjunt una variació que converteix aquest gran
edifici en un element urbà complex que singularitza
el paisatge ciutadà.

Bammp Portfolio

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Bammp Portfolio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BAMMP ARQUITECTES 2000 - 2010

BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS

Equip Tècnic. Socis.

Ponències, exposicions i experiència docent.

Bammp en xifres i Principals Clients.

Pla Especial a l’eix de la Riera de les Arenes.

Pla de Millora Urbana a l’Av. Santa Eulàlia.

Pla de Millora Urbana a Can Roca II.

Pla de Millora Urbana de Transformació de la

Pla de Millora Urbana al carrer Pintor Huguet.

Àrea Residencial Estratègica “Sector Est”.

Àrea Residencial Estratègica “Can Duran”.

Pla Parcial Urbanístic i P. de Reparcel·lació del

Modificació del Pla General Metropolità al sector

Modificació Puntual a les vores de la Via Augusta.

Pla Especial de Millora Urbana a l’àrea central del

PMU i Reparcel·lació del sector Ronda Ponent, 111.

PMU i Reparcel·lació del sector Ronda Ponent,144.

Pla Director de la Colònia Jorba.

5a fase del Parc Vallparadís i àmbit de Can Jofresa.

Urbanització del Parc del Nord.

Urbanització de l’àmbit Can Roca II.

Urbanització del sector Casa Germain.

Urbanització Plaça Didó i de l’Ajuntament.

Intervenció al Paseo Nuevo - Monte Urgull.

Instal·lació escultura de Jorge Oteiza a la Plaza del

Projecte de millora de la urbanització del Carrer

Urbanització de camí per a vianants i bicis al marge

Plaça de Can Roca

Fàbrica per a contenidor de producció cultural.

Fundació President Amat Roumens. FUPAR.

Cambra de Comerç i Indústria.

Casal al barri de Sant Pere.

Xalet social de l’Atlètic Terrassa Hockey Club.

Centre Cívic, espai dotacional i urbanització.

Equipament cultural i equipament multiús a la

Rehabilitació del Gran Casino.

Intervenció a la Catedral del Sant Esperit.

CEIP Taula Rodona.

CEIP Cal Soler.

Escola Bressol al barri de Gràcia.

Escola Bressol a la Casa Germain.

Escola Bressol municipal.

Escola Heura del Vallès.

Poliesportiu Can Parellada.

Cobriment de la pista poliesportiva a La Maurina.

Camp doble poliesportiu municipal.

Cobriment de la pista poliesportiva a Sant Llorenç.

Camp de Hockey i Marquesina de l’ATHC.

Piscines interior i exterior a l’ATHC.

Poliesportiu a l’àmbit de l’Escardívol.

Centre d’Atenció Primària i de salut mental.

Residència per a persones grans.

Reforma del Centre d’Atenció Primària a la Rambla

Residència per a persones discapacitades.

Centre residencial - assistencial Cal Guardiola.

62 habitatges HPO al barri de La Mina.

11 habitatges HPO al barri antic.

213 habitatges HPO a l’AEG.

25 habitatges HPO a Can Tuset.

30 habitatges HPO a la crta. Montcada.

64 habitatges al carrer Dels Telers - Baldrich.

55 habitatges a la Plaça Nova - Sant Genís.

59 habitatges al carrer Sant Genís - Passeig Vapor