TEMA 36: Economia del Benestar. Pobresa, igualtat i eficiència.

Orígens i evolució de l’Estat del

Benestar. De l’Economia del Benestar a la Societat del Benestar.
Introducció: l’Economia dona resposta a la producció de béns i serveis d’utilitat amb recursos escassos.
En economies de mercat prima la maximització del benefici i la “ma invisible”, el destinatari de la producció
sol ser qui ho pugui pagar. En llarg de la història, sobretot als inicis en els que es comença a generar
riquesa per acumulació, aquesta fan com a públic objectiu aquestes persones que han acumulat riquesa.
De la mateixa manera, la part dels factors representats pel treball que intercanvia temps i esforç per diners
percep una remuneració (que seguin el principi de la oferta persegueix minimitzar costos). Aquest col·lectiu
si treballa pot anar vivint però que passa en el cas contrari? Sigui perquè és un col·lectiu majoritari com per
la creixent preocupació d’una part del col·lectiu avantatjat que té una certa preocupació i formació es
comencen a plantejar reformes, per cobrir aquestes eventualitats i l’aplicació de polítiques de protecció.
En aquest tema veurem què implica la perspectiva de l’Economia del Benestar, quins són els seus
objectius i quins reptes plateja la seva aplicació en un sistema econòmic de mercat. També farem un breu
repàs històric dels seus orígens dins l’actualitat i quina implicació té l’Estat del Benestar en l’actualitat.
Finalment intentarem fer una mirada cap als fets que ens envolten aquests dies, en un context de
pandèmia, i les propostes de l’Estat per pal·liar el malestar social.
1.L’economia del benestar:
Una part de l’economia estudia la distribució eficient dels recursos sota un sistema de recompensa pel que
s’aporta. Una altra part de l’economia es pregunta si aquesta distribució resultat feta per mèrits, capacitat o
poders és la més justa.
El benestar pot estar relacionat amb la capacitat per satisfer les necessitats, que sota l’enfoc Marginalista
hauríem de dir Utilitat. Tant clàssics com neoclàssics relacionen riquesa amb benestar.
El benestar també pot estar relacionat amb la carència d’aquest i què fer en aquests casos. Davant d’això
alguns autors van començar a treballar per donar resposta a l’equilibri entre eficiència i equitat en un
context on l’Economia Política comença a tenir que donar resposta.
Enfocs sobre la redistribució de la riquesa i el benestar:
1. Vilfredo Pareto: Reflexiona sobre el benestar i els límits d’aquest. “Òptim en sentit de Pareto”-> Es pot
millorar el benestar d’una persona sempre i quan no s’empitjori la situació d’una altra. Optava per
repartir els excedents de les assignacions inicials de manera equitativa o pels intercanvis que
milloressin la situació d’ambdues parts. Demostració de l’òptim de Pareto i els intercanvis òptims amb
la caixa de Edgeworth.
Aquesta visió de la distribució de recursos analitza cada procés amb independència, s’analitza la
situació individual, evita el paternalisme i es considera benvolent ja que no té intenció per perjudicar a
ningú.
2. Kaldor i Hicks: Està justificat generar riquesa i que algú perdi sempre i quan el benefici total sigui
major que la pèrdua. Sobre la teoria els guanyadors recompensen amb perdedors. Es plateja aquesta
com una versió eficient en la que el benestar està supeditat a les accions guanyadores, més eficients.
3. Pigou: És necessari que l’Estat redistribueixi la riquesa entre aquells als que la UMg d’aquesta és
menor -> aquells que la necessiten més. Atorgant així un millor grau de benestar fruit d’aquesta
redistribució de recursos amb criteris d’equitat.
John Rawls fa una reflexió sobre la justícia en la distribució solidaritat de la riquesa d’una manera més
equitativa. (Teoria de la Justicia Social). Enfoc anti- utilitarista que aconsegueix mitjançant un mètode
discursiu arribar a unificar el criteri de justícia social d’opinions oposades.

2. Pobresa, igualtat i eficiència.

El concepte de pobresa com carència d’alguna cosa és universal i inherent a l’esser humà que té
necessitats il·limitades. La pobresa física és una situació comparativa de pocs recursos respecte un llindar
establer en el que es consideren que no es cobreixen les necessitats bàsiques. Aquesta pobresa es
defineix marcant un límit anomenat llindar de pobresa; estar per sota implica no cobrir les necessitats
mínimes i per tant és desitjable socialment ajudar a les persones que pateixen situació de precarietat.
Segons Samuelson, aquest llindar s’ha d’establir sota premisses com:
- El cost de la vida.
- Estudi de les partides pressupostaries de les families amb menys recursos d’una economia.
Aquets llindar pot tenir característiques diferents en funció de:
- La ubicació geogràfica
- Les persones a càrrec
- Les persones que contribueixin a la unitat familiar.
D’aquestes variables se’n treu un còmput. Per exemple, les dades de IDESCAT a Catalunya per l’any 2019
mostren que el llindar de pobresa per una persona adulta que viu sola està per sota dels 10.674,1€ i la
mitja d’Espanya es situa en els 9.000€
Donar suport a les persones que corren risc de patir pobresa i com fer-ho és un dilema al que s’enfronten
les polítiques estatals que usen els diners dels contribuents que els obtenen d’operar en un sistema de
mercat i els comparteixen per un principi d’obligació tributaria en un sistema garantit per l’Estat del
Benestar. Aquí sorgeix el dilema entre l’eficiència i l’equitat on l’Estat ha de trobar la mesura exacta per a
que no desincentivi l’iniciativa personal de buscar feina i això repercuteixi negativament sobre el sistema
(aportació John Rawls)
Arthur Okun planteja un altre tipus d’ineficiència “Lema de Okun”. Aquest parla sobre els diners que
recauen i es perden en conceptes de despeses administratives i que no arriben als veritables destinataris i
per tant no tenen l’efecte que haurien de tenir.
En contraposició aquest tipus d’ineficiència hi ha Peter Lindert (2004) que diu que no existeix. Peter, ha
estudiat la correlació mitjançant dades economètriques de l’impactes de l’Estat del Benestar en les
economies que dediquen més part de la despesa en relació al creixement i no hi ha una correlació com es
podria pensar a simple vista. Les economies continentals que tenen polítiques socials més fortes, el seu
impacte no resta eficiència a la producció ni al creixement del país. Al 2019 publica un estudi actualitzar
titulat: Welfare States.

1867 2019
Sobre les ineficiències del sistema l’estudi anomenat “Anàlisis empíricos de la Economía Española,
publicat al 2017” mostra que el sistema va ser més ineficient en èpoques de riquesa com l’expansió
Inmobiliaria. En aquest, la despesa no va ser tant ben gestionada com quan va estellar la crisi en que
aquesta ineficiència va començar a baixar.
Manuel Castells, en el llibre que va publicar juntament amb altres autors, titulat “Otra economia és
possible” posa en valor que una part del benestar que poden sentir les persones forma part dels
comportaments ètics, l’altruisme, l’intercanvi i la cooperació. Per tant, el sistema de Benestar Social és bo,
el que cal és un canvi de cultura moral i esperit cooperatiu.
Així doncs subscric les conclusions a les que arriba Luís Garicano de la London School of Economics de
que l’eficiència del sistema està condicionat per l’ètica i la moral de contribuir a la societat complint amb les
obligacions legals i no evadint impostos. De la mateixa manera exigir als nostres polítics transparència i
professionalitat.
En aquest context de pandèmia hi hagut un sobtat increment de la pobresa i de famílies que han caigut per
sota el llindar de pobresa. Les causes han sigut el confinament amb el tancament de les activitats
comercials no imprescindibles i la poca afluència de turisme degut a la situació. El govern, juntament amb
Europa, ha posat recursos amb polítiques de protecció
dels llocs de treball com l’ERTE i l’activació al juny del
“Ingreso Mínimo Vital” (IMV). Als països amb menys
protecció social com EUA, les dades que han començat
a sortir mostren que les persones més afectades són de
nacionalitat hispana i negre, fet que coincideix amb el
col·lectiu de persones amb més dificultats i menys
protecció social.
Segons Angus Deadon, premi Nobel d’economia el
2015 en un escenari pos-pandemia podrien canviar les
tendències de consum, obligant a les empreses a una
re localització de les seves indústries al països
d’orígens. Aquest fet, proporcionaria feina a col·lectius
vulnerables i ajustaria els beneficies extraordinaris de
les rendes més altes, amb un efecte redistributiu sobre
el conjunt de l’economia.
Orígens i evolució de l’Estat del Benestar
Els països on l’Estat del Benestar està instaurat de manera plena, els seus habitants que caiguin en
situacions de risc estan protegits de manera que se’ls garanteix un nivell mínim de vida mitjançant
transferències. Aquests Estants que proposen mesures en benefici de la major part de la ciutadania són
garants del benestar de tots els seus ciutadans.
Els 5 pilars principals de l’Estat del Benestar: Assegurances (salud, atur, jubilació), cobertures per
incapacitats de naixement o adquirides i educació. Aquest útlim s’ofereix com a garantia de futur i
complement anivellador.
Els precedents de l’Estat del Benestar: s.XI dinastia Song “Ley nueva” i s. XVII Isabel I “Llei de pobres”.
L’establiment de prestacions en resposta a situacions generalitzades que perjudiquen a una part de la
població és habitual en comunitats on hi ha una tradició d’ajudar-se.
L’Estat del Benestar tal i con el coneixem s’origina el s.XIX en plena revolució industrial, moment en que
les concentracions urbanes van començar a créixer i la concentració d’obrers va començar a donar lloc a
comunitats en les que es compartien idees. La vulnerabilitat de l’obrer i les precàries condicions de treball
va donar lloc a un malestar social al que la classe Burgesa va haver de donar resposta, amb el suport de
l’Estat. Primer va tenir lloc a Inglaterra i va tenir plena vigència amb l’aplicació de l’informe Beveridge el
1941 “Seguridad de la cuna a la tumba”. També es va desplegar a Alemanya sota el govern de Bismark, a
finals del s.XIX influenciat per la corrent historicista alemany de Frederick List desenvolupa tot un sistema
econòmic unitari o prima el benestar del conjunt de la nació per sobre dels interessos individuals.
F.D. Roosvelt aplica algunes polítiques durant la implementació dels New Deal I i II amb la intenció de
donar seguretat als ciutadans i seguint les indicacions Keynesianes de mercat amb ajuda de l’Estat.
Hi ha dos grans models al món el que promouen el EUA amb mínimes polítiques socials apostant per
l’eficiència del mercat i el model Europeu que aposta per l’establiment de polítiques socials amb garanties:
Model nòrdic, continental, anglosaxó i Mediterrani.
Del model de benestar a la societat del benestar:
Rafael Termes (1977) menciona aquest canvi de en la societat com demandant de garanties socials i més
gestions a l’Estat fet que fa que els partits polítics afegeixin en els seus programes més garanties. Segons
Termes l’Estat del Benestar ha adormit la població que ha crescut a l’ampara de l’Estat. Aposta per un
model de Benestar que deixi espai a la iniciativa privada i proporcionar ajuda a aquelles persones que no
són capaces per si mateixes però no estendre les ajudes per tal de garantir un nivell mínim de benestar
sinó donar eines per a que l’individu aprengui i es guanyi la vida per si mateix.
L’envelliment de la població i l’extensió de les garanties socials i la protecció apunten cap un sistema
econòmic públic insostenible si tant grans empreses com petites no aporten el que els correspon. També
l’acció social moral i honesta de no evadir impostos ja que segons un informe publicat per hisenda al 2019
en concepte de IRPF el 60 de les aportacions va recaure en les rendes mitges d’entre 21.000 a 60.000.