Tema 1.

Principis bàsics d'economia

1. L'economia de l'escassetat i l'enfocament econòmic.
2. Principis fonamentals en economia:
-
decisions i cost d'oportunitat;
-
interacció entre agents econòmics;
-
el funcionament de l'economia en el seu conjunt.
3. Els models econòmics:
3.1.el diagrama del flux circular.
3.2. La frontera de possibilitats de producció.
4. Microeconomia i macroeconomia.
5. L'anàlisi normativa enfront de l'anàlisi positiva. 
Bibliografia:
- Capítols 1 i 2 de G. Mankiw (2012), Principios de Economía, 6a edició. Ed.
Paraninfo.
- Capítol 1 i 2 de Mankiw&Taylor (2017), Economia. Ed. Paraninfo.
Aquesta presentació ha estat elaborada per Mª Angeles Díaz a partir del manual de Mankiw, G. (2012), 1
Principios de Economía, 6a edició.
 1. L'economia de l'escassetat i l'enfocament econòmic

•
El terme economia prové de la paraula grega oikonomos que
significa “el que administra una llar”.
•
La llar ha de distribuir els seus recursos escassos entre els
seus membres tenint en compte la capacitat, els esforços i els
desitjos de cada un d'ells.
•
La societat, igual que una llar, ha de prendre moltes
decisions: què produir, com produir i com repartir la
producció.
•
La gestió dels recursos de la societat és important perquè
aquests són escassos.
•
Els recursos són limitats i per tant no es pot produir tots els
béns i serveis que els individus desitgen.
2
1.L'economia de l'escassetat i l'enfocament econòmic

•
L'economia estudia la manera en què la societat
gestiona els seus recursos escassos per a l’assignació
a usos alternatius.

•
Tota societat ha de respondre a tres preguntes
fonamentals:
–
Què produir? Decidir què es produeix amb els
recursos escassos.
–
Com produir? Decidir quina tecnologia s'utilitza.
–
Per a qui produir? Decidir com es distribueix la
producció entre els individus.
3
1.L'economia de l'escassetat i l'enfocament econòmic
•
Hi ha dues formes d'organització per a resoldre els
problemes econòmics fonamentals. Són els sistemes
d'assignació de recursos (sistemes econòmics).
–
L'autoritat: les decisions són preses per una persona
o organisme.
–
El mercat: decisions a través del mecanisme de
mercat i el sistema de preus.
•
En realitat totes les economies són mixtes: apareixen
l'autoritat i el mercat a la vegada.
Ø
En la majoria de societats, l'assignació de recursos és
el resultat de les accions de milions de llars i
empreses.
4
 2. Principis fonamentals en economia

Þ
L'economia estudia:
•
La manera en què prenen decisions les persones.
•
La manera en què els individus s'interrelacionen.
• Les forces i les tendències que afecten l'economia en el seu conjunt.
A partir d'ací podem formular els deu principis fonamentals de
l'economia que agruparem en 3 blocs:

Bloc 1: Com prenen decisions els individus:

1- Els individus s'enfronten a disjuntives.
2- El cost d'una cosa és allò a què es renuncia per aconseguir-la.
3- Les persones racionals pensen en termes marginals.
4- Els individus responen a incentius.

5
 2. Principis fonamentals en economia

Bloc 1: Com prenen les decisions els individus:

1. Els individus s'enfronten a disjuntives.
•
Prendre decisions és triar entre dos o més objectius. Per aconseguir
una cosa (normalment) s'ha de renunciar a una altra (disjuntiva).
•
Les necessitats són il·limitades, els recursos escassos: prendre
decisions és triar, triar implica renunciar.

Exemple. Eficiència i equitat:

•
Eficiència és la propietat per la qual la societat aprofita de la millor
manera possible els seus recursos escassos.
•
Equitat és la propietat per la qual la prosperitat econòmica es
distribueix equitativament entre els membres de la societat.
Ø
L'eficiència es refereix a la grandària del pastís econòmic i l'equitat a
com es reparteix aquest pastís. Aquests dos objectius solen entrar en
conflicte quan s'elabora la política econòmica. 6
 2. Principis fonamentals en economia

2. El cost d'una cosa és allò a què es renuncia per

aconseguir-la.
•
Els individus han de comparar els costos i els beneficis de
les diferents opcions possibles.
•
El cost d'una cosa és allò a què es renuncia per
aconseguir-la: cost d'oportunitat.

•
Cost d'oportunitat: és el cost de la millor alternativa
possible a la qual es renuncia quan es pren una
determinada decisió.

7
 2. Principis fonamentals en economia
3. Les persones racionals pensen en termes marginals.
•
Les persones normalment han de decidir sobre canvis
marginals.
–
Canvi marginal: petits ajustos addicionals en un pla
d'acció.
•
Els individus racionals prenen decisions comparant el
cost i el benefici marginal i emprenen una acció si, i
només si, el benefici marginal és superior al cost
marginal.
–
Suposem que els individus són racionals, és a dir, fan
tot el possible per assolir els seus objectius, donades
les oportunitats que tenen.

8
 2. Principis fonamentals en economia
4. Els individus responen a incentius.
Els incentius són fonamentals per analitzar el
funcionament dels mercats: canvis en els costos i els
beneficis d'una alternativa a què s'enfronten els
individus poden modificar la seua conducta.
•
Exemples:
–
l'augment del preu de les taronges incentiva a
consumir menys i a produir més.
–
L' efecte d'un impost sobre la gasolina sobre
l'elecció del cotxe, etc.

9
 2. Principis fonamentals en economia
Bloc 2: Com interactuen els individus:
5- El comerç pot millorar el benestar de tot el món.
6- Els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per a
organitzar l'activitat econòmica.
7- L’Estat pot millorar de vegades els resultats del mercat.

Bloc 2: Com interactuen els individus

5. El comerç pot millorar el benestar de tot el món ja que permet
l'especialització:
–
permet a cada persona especialitzar-se en les activitats que millor
realitza.
–
permet als països especialitzar-se en el que fan millor i disfrutar
així d'una major varietat de béns i serveis.
–
Els individus i els països es beneficien de la possibilitat de
comerciar entre si.
10
 2. Principis fonamentals en economia
6. Els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per a
organitzar l'activitat econòmica.
•
Mercat: conjunt de compradors (llars) i venedors (empreses) que
s'interrelacionen i així determinen el preu d'un bé o servici.
•
Economia de mercat:
–
Economia que assigna els recursos per mitjà de les decisions
descentralitzades de moltes empreses i llars quan interactuen en els
mercats.
• les llars decideixen què comprar i en quines empreses volen
treballar.
• Les empreses decideixen a qui contractaran i quins béns
produiran.
–
Es caracteritza per la presa de decisions descentralitzada. Els
diferents agents busquen el propi benefici i, com a resultat,
promouen el benestar econòmic general.
11
 2. Principis fonamentals en economia

•
Les llars i les empreses interactuen en els mercats com si foren
guiats per una “mà invisible” que els conduirà a obtenir uns
resultats de mercat desitjables.
Ø
La “mà invisible” d'Adam Smith (1776): Una recerca sobre la
naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions.
•
Els preus són l'instrument amb el qual la mà invisible dirigeix
l'activitat econòmica.
Ø
Preu: relació a la qual s'intercanvien dues coses.
•
Els preus reflecteixen tant el valor que té un bé per a la societat
com el cost de produir-lo.
•
Els preus transmeten la informació sobre què interessa produir i
què interessa comprar (són senyals).
12
 2. Principis fonamentals en economia
7. L’Estat pot millorar de vegades els resultats del mercat.
•
De vegades els mercats no funcionen tan bé com seria
desitjable. En aquestes ocasions l'Estat pot intervenir per
a fomentar l'eficiència i l'equitat.
•
Fallada del mercat: situació en la qual un mercat no
assigna eficientment els recursos per si mateix.
•
Causes possibles d'una fallada de mercat:
-
Externalitat: conseqüència de les accions d'una
persona per al benestar d'un altra.
-
Poder de mercat: capacitat d'un únic agent (o un
grup reduït) per a influir considerablement en el preu
de mercat.
13
2. Principis fonamentals en economia

•
A més, l'economia de mercat no és capaç, en general, de
garantir una distribució equitativa de la prosperitat
econòmica, i per això apareix la
Ø
Política econòmica: accions destinades a modificar el
funcionament del mercat o els seus resultats.
Bloc 3:Com funciona l'economia en el seu conjunt:
8- El nivell de vida d'un país depèn de la seua capacitat
per a produir béns i serveis.
9- Els preus augmenten quan el govern imprimeix massa
diners.
10- La societat s'enfronta a una disjuntiva a curt termini
entre la inflació i la desocupació.
14
 3. Els models econòmics
L'economia és una ciència social. No és una ciència exacta ni
experimental.
•
Utilitza el mètode científic: desenvolupa teories sobre el món
real i recull i analitza dades per provar o refutar aquestes teories.
-
Utilitza models (simplificacions de la realitat) per explicar el
funcionament del món real. Els supòsits tenen un paper
important.
-
A continuació vorem dos senzills models econòmics:
Ø
El diagrama del flux circular de la renda.
Ø
La frontera de possibilitats de producció.

15
 3.1. El flux circular de la renda

•
Model visual de l'economia que mostra les
transaccions econòmiques que es produeixen entre les
llars i les empreses a través dels mercats.
•
Ens explica, en termes generals, com està organitzada
l'economia i com interactuen els seus membres.
•
Dos tipus d'agents prenen decisions:
1- Empreses:
• Produeixen i venen béns i serveis.
• Contracten i usen factors de producció.

2- Llars (economies domèstiques):

• Compren i consumeixen béns i serveis.
• Posseeixen i lloguen els factors de producció.
16
 3.1. El flux circular de la renda

Els agents econòmics interactuen en dos mercats:

•
Mercat de béns:
–
Les llars compren i les empreses venen (béns i
servicis).
•
Mercat de factors:
–
Les empreses compren i les llars venen (lloguen)
factors de producció.
Ø
Factors de producció: recursos econòmics utilitzats en la
producció de béns i serveis (terra, treball, capital)
–
Recursos econòmics: elements susceptibles de ser
utilitzats per a la producció de béns i serveis.

17
 3.1. El flux circular de la renda

•
Produir: combinar els factors per a obtenir béns
(tangibles) i servicis (immaterials o intangibles).

Factors Tecnologia Producte

•
Tecnologia: conjunt de coneixements tècnics que
determina la quantitat màxima de producte que es pot
produir amb una quantitat donada de factors de
producció.

18
 Diagrama del flux circular de la renda

Flux monetari
Flux real

Béns i servicis
Mercat de béns i Béns i servicis
venuts servicis comprats

Despeses
Ingressos

Llars
Empreses
Salaris, lloguers Rendes
i beneficis
Treball(L), terra(T),
Factors de capital(K)
producció
Mercat de factors

19
3.1. El flux circular de la renda

Què il·lustra el model del flux circular?

•
Doble paper dels agents econòmics.
•
Cada intercanvi “real” té com a contrapartida un
intercanvi “monetari”.
•
La producció d’una economia es pot mesurar per:
-
LA VIA DE LA DESPESA: Valor de la producció
= Valor de tots els productes intercanviats
(comprats i venuts).
-
LA VIA DE LA RENDA: Valor de la producció =
Valor de totes les rendes generades (salaris,
interessos, beneficis, etc.).
20
 3.2. La frontera de possibilitats de producció

•
Gràfic que representa les diverses combinacions de
productes que pot produir una economia tenint en compte els
factors de producció i la tecnologia existent.
•
Suposem que:
–
Només hi ha dos béns.
–
Els recursos i la tecnologia estan donats.
–
No tots els factors són igualment eficients en la
producció dels béns.
•
Els punts sobre la corba mostren la quantitat màxima de
béns que es podria obtenir si tots els recursos productius
foren utilitzats de forma eficient.

21
3.2. La frontera de possibilitats de producció

Anem a vore un exemple:

-Suposem el cas d'una economia en la qual només es
produeixen ordinadors i automòbils segons les
combinacion següents:
ordinadors 3000 2200 2000 0
automòbils 0 600 700 1000

- Si representem estes dades obtenim la FPP de l'economia.

- Es pot produir qualsevol combinació situada sobre la FPP
(combinacions eficients: punts F, A, B, E) o baix d'ella
(combinacions ineficients: D), però mai per damunt o fora
d'ella (combinacions inassolibles amb els recursos i la
tecnologia dels que disposa l'economia: C).
3.2. La frontera de possibilitats de producció

23
 3.2. La frontera de possibilitats de producció

–
Es diu que un resultat és eficient si l'economia trau el màxim
profit possible als recursos escassos de què disposa.
L'eficiència podem entendre-la des d'un punt de vista tècnic o
eficient.
–
Una producció és tècnicament eficient si no es pot augmentar
la quantitat produïda d'un bé sense reduir simultàniament la
quantitat produïda d'un altre bé.
•
Punt D: malbaratament de recursos (inutilitzats o mal utilitzats).
L'economia pot augmentar la quantitat de producció d'un bé sense
reduir la de l'altre. L'economia està sent ineficient.
•
Punt C: combinació inassolible (insuficiència de recursos o
tecnològica).
•
Punts A, B, E i F: combinacions eficients tècnicament, i plena
ocupació dels recursos disponibles. No es pot augmentar la
producció d'un bé sense reduir la de l'altre.
24
 3.2. La frontera de possibilitats de producció

•
Com que els recursos són escassos, es pot produir en qualsevol
punt situat en la frontera o per baix d‘aquesta, però no es pot
produir en els punts situats per damunt.

•
La FPP mostra una disjuntiva o intercanvi a la qual s'enfronta la
societat: quan és eficient, l'única forma de produir una quantitat
major d'un dels béns serà a costa de produir una menor de l'altre
( hi ha cost d'oportunitat). Però quan és eficient (baix de la FPP),
l'economia sí que pot augmentar la producción d'un bé sense
reduir la de l'altre (no hi ha cost d'oportunitat).

•
El pendent de la FPP mostra el cost d'oportunitat d'un bé
expressat en termes de l’altre.

25
 3.2. La frontera de possibilitats de producció

•
El que la FPP siga una línia recta o bombada depèn de
com evolucione el cost d'oportunitat quan l'economia
canvia recursos de la producció d'un bé a un altre:
●
La FPP pot ser una línia recta quan el cost
d'oportunitat es manté constant.
●
Quan el cost d'oportunitat augmenta a mesura que
l'economia canvia recursos de la producció d'un bé a
un altre, la FPP és bombada.
- El cost d’oportunitat augmenta, per exemple, quan
diferents treballadors tenen diferents habilitats o quan hi ha
diferents tipus de terra adequada per a diferents usos.

26
7

La FPP: Per què la FPP és bombada?

Quan l'economia
canvia recursos de la

Ordinadors
producció d'un bé a un
altre:
- FPP es torna més
vertical (inclinada,
més pendent).
- El cost d'oportunitat
de produir cotxes
augmenta a mesura
que en produim més.
cotxes
 La FPP: Per què el cost d'oportunitat és creixent?

En A, el cost
•
En A, la majoria de d'oportunitat de
treballadors produeix A produir més cotxes

Ordinador
ordinadors, fins i tot els és baix.
que són especialistes en

s
produir cotxes.
•
Així que, no es perd molta
producció d'ordinadors si
volem produir més cotxes
(passem primer als millors
enginyers de cotxes que no
són molt hàbils en produir
ordinadors).
Cotxes

28
9

La FPP: Per què el cost d'oportunitat és creixent?

•
En B, la majoria de En B, el cost
treballadors produeix d'oportunitat de

Ordinadors
cotxes. Els pocs que produir més
queden produint cotxes és alt.
ordinadors són els
"genis" informàtics.
B
•
Ara produir més cotxes
requereix passar alguns
d'aquests genis
informàtics a la
producció de cotxes, la
qual cosa provoca una
gran disminució en la Cotxes
producció d'ordinadors.
 3.2. La frontera de possibilitats de producció

•
Generalment la FPP és còncava pel que fa a l'origen
(bombada) el cost d'oportunitat augmenta al llarg
d’aquesta.
–
Quan s'està emprant la major part dels recursos en la
producció d'un bé, el cost d'oportunitat de fabricar
l'última unitat d'aquest bé és molt elevat.
–
Per aconseguir quantitats addicionals iguals d'un bé,
la societat ha de sacrificar quantitats cada vegada
majors de l'altre bé (cost d'oportunitat creixent).

30
 3.2. La frontera de possibilitats de producció

•
La FPP mostra la disjuntiva entre la producció de
diferents béns en un determinat moment, però aquesta
disjuntiva pot variar amb el temps.
•
La FPP es desplaça al llarg del temps quan canvien les
quantitats de factors disponibles o canvia la tecnologia.
Bé Y
Un augment de la quantitat
de factors desplaça la FPP
cap a la dreta, augmentant
les possibilitats de
producció de l’economia.

Bé X
31
Una millora tecnològica en la producció del bé “ordinadors”
augmenta les possibilitats de producció.

32
3.2. La frontera de possibilitats de producció

•
La frontera de possibilitats de producció
simplifica una complexa economia per tal
de posar en relleu algunes idees bàsiques,
però fonamentals:
–
L'escassetat.
–
Les disjuntives.
–
El cost d'oportunitat.
–
L'eficiència tècnica.
–
El creixement econòmic.

33
4. Microeconomia i macroeconomia

L'economia s'estudia a diferents nivells:

•
La microeconomia és l'estudi de la manera en què
les llars i les empreses prenen decisions i de la
forma en què interactuen entre elles en cada
mercat.
•
La macroeconomia és l'estudi dels fenòmens que
afecten al conjunt de l'economia.

Ø
Els dos camps són diferents, tot i estar estretament
relacionats entre si, aborden qüestions diferents i
cada un té els seus propis models.
34
5. L'anàlisi normativa enfront de l'anàlisi positiva

En general les afirmacions sobre el món són de dos

classes:
•
Les afirmacions positives intenten descriure el món
tal com és i, sovint, fer previsions.
•
Les afirmacions normatives intenten prescriure com
hauria de ser el món.
Ø
La diferència clau entre afirmacions positives i
normatives és la manera en què jutgem la seua
validesa (judicis de valor).
Ø
Quan els economistes intenten explicar el món són
científics (positiva). Quan intenten millorar-lo,
formulen la política econòmica (normativa).
35