Tema 4.

L’oferta, la demanda i les polítiques del govern

Introducció.
4.1. El control dels preus.
4.2. Els impostos sobre un producte.
4.3. L’elasticitat i la incidència dels impostos.

Bibliografia bàsica:
- Principios de Economía. Mankiw, 6a edició, cap. 6.
- Economía. Mankiw & Taylor, cap. 8.

1
Introducció

o
Analitzarem diversos tipus de polítiques econòmiques
utilitzant el model oferta-demanda:
n
Control de preus
Són un intent de mantenir els preus en uns nivells que
no són d’equilibri.
Normalment, els preus es controlen quan els
responsables de la política econòmica creuen que el preu
de mercat és injust per a compradors o venedors.
n
Impostos
S’utilitzen tant per influir en els resultats del mercat
com per augmentar els ingressos del sector públic.
o
Utilitzarem el model d’oferta i demanda per vore com
aquestes polítiques afecten al resultat del mercat
competitiu.

2
4.1. El control dels preus

o
En un mercat competitiu no regulat, el preu s’ajusta
per equilibrar l’oferta i la demanda.
n
Al preu d’equilibri, la quantitat que els consumidors volen comprar
coincideix amb la quantitat que els oferents desitgen vendre.

o
El govern pot fixar un preu de mercat diferent del preu
d’equilibri:
n
Preu màxim: preu legal més alt al que es pot
vendre un bé. No es pot vendre a un preu superior a
este.
n
Preu mínim: preu legal més baix al que es pot
vendre un bé. No es pot vendre a un preu inferior a
este.

o
Ara estudiarem com afecten aquests preus regulats
als resultats del mercat.

3
4.1. El control dels preus

Efectes d’un preu màxim

o
Els resultats poden ser dos:
a) Si el preu d’equilibri és inferior al Pmàxim, aquest
no és rellevant. El preu de mercat serà el preu d’equilibri.
b) Si el Pmàxim és inferior al preu d’equilibri, s’imposa
una restricció rellevant al mercat.
n
En aquest cas, el preu no pot arribar al d’equilibri
perquè, per llei, no pot pujar més. El preu de mercat és
el preu màxim fixat.
n
A aquest preu màxim, la quantitat demanada és
superior a l’oferida i es produeix un excés de
demanda o escassetat: algunes de les persones que
volen comprar el bé no poden fer-ho al preu vigent.
Ø
Exemple: controls dels lloguers
4
 4.1. El control dels preus

(a) Preu màxim no rellevant (b) Preu màxim rellevant

Preu
Preu

Oferta Oferta
Pmax

PE
PE E
E

Pmax
Demanda Escassetat Demanda

0 QE 0 QO QD
Quantitat Quantitat

5
4.1. El control dels preus

Cal tindre en compte que:

a) En situació d'equilibri, totes les quantitats
coincideixen, és a dir, la quantitat d'equilibri (Q E): els
demandants i els oferents volen intercanviar la mateixa quantitat i,
per tant, la quantitat comprada i venuda és també la mateixa QE.
b) En situació d'escassetat, les quantitats no coincideixen
sinó que:
- La quantitat més xicoteta serà sempre la quantitat comprada i
venuda, en este cas coincideix amb la quantitat oferida.
- La quantitat més gran, en este cas és la demanada, queda
insatisfeta generant escassetat o excés de demanda. Dit excés de
demanda es calcula:
Excés de demanda: QD - QO
L'elasticitat de les corbes condiciona l'escassetat

En funció de l'elasticitat de les corbes, l'escassetat en el mercat serà

menor (si són més inelàstiques, és a dir, a curt termini) o major (si
són més elàstiques, normalment a llarg termini).

7
4.1. El control dels preus

o
En resposta a aquesta escassetat, els venedors han de racionar
d’alguna manera els béns entre els nombrosos compradors.
n
Es desenvolupen de forma natural mecanismes per racionar el bé:
llargues cues, discriminació basada en el biaix (criteri) del
venedor, cartilles de racionament, mercat negre, ...

o
Aquests mecanismes de racionament sovint són ineficients: els
béns no van necessàriament als compradors que els valoren
més sinó que poden anar a parar a mans de qui porta més
temps esperant per a comprar-los, o a mans de qui l'autoritat
considera que és més just (equitat), o a mans de qui volen els
venedors,...
Ø
En un mercat competitiu es “racionen” o assignen els béns
amb els preus. Aquesta assignació és impersonal i eficient (tot
el que vol pagar el preu pot aconseguir el bé) però no sabem si
esta assignació o racionament és equitativa (és la distribució
més justa?).

8
4.1. El control dels preus

Efectes d’un preu mínim

o
Els resultats poden ser dos:
a) Si el preu d’equilibri és superior al Pmínim, aquest preu
no és rellevant. El preu de mercat serà el preu d’equilibri.
b) Si el preu d’equilibri és inferior al Pmínim, el preu mínim
imposa una restricció rellevant al mercat.
n
En aquest cas el preu de mercat és el preu mínim.
n
La quantitat oferida és major que la quantitat demanada: es
produeix un excés d’oferta o excedent.
n
La quantitat intercanviada (comprada I venuda) en este cas és la
quantitat demanada (la menor de totes).
Ø
Exemple: salari mínim

9
 4.1. El control dels preus

(A) Preu mínim no rellevant (B) Preu mínim rellevant

Preu Preu
S S
Excedent
Pmi

PE E PE E

Pmi

D D

Excedent

0 QE 0
Quantitat QD QS Quantitat

10
4.1. El control dels preus

o
Els preus mínims també poden donar lloc a mecanismes
de racionament ineficients:
n
Els que recorren a relacions personals dels compradors: a causa de
vincles familiars o d’altre tipus, tenen més probabilitats de vendre
els seus béns que els altres.
n
Assignació ineficient entre venedors: no fomenta que un venedor
intente produir el bé més barat. Fomenta la ineficiència.
n
Qualitat massa alta: al seu un preu mínim elevat, les empreses
ofereixen sovint productes amb massa qualitat.
n
Recursos desaprofitats: els excedents poden acabar desaprofitats.
n
Pot aparéixer el mercat negre si les empreses estan disposades a
vendre a preus més baixos.
o
En canvi, en un lliure mercat, el preu actua de
mecanisme de racionament i els venedors poden vendre
tot el que vulguen al preu d’equilibri.

11
4.1. El control dels preus

Avaluació del control de preus

o
Els preus tenen la missió fonamental d’equilibrar l’oferta i
la demanda, de coordinar l’activitat econòmica.
o
Per tant, si els responsables de política econòmica fixen
preus per decret que modifiquen els preus d'equilibri dels
mercats, oculten els senyals que guien l’assignació de
recursos.
o
Els governs poden millorar a vegades els resultats del
mercat. Es poden establir controls de preus per raons
d’equitat, si consideren que el resultat del lliure mercat és
injust.
o
Però, altres vegades, els controls de preus solen perjudicar
a aquells als que es tracta d’ajudar. Per a fer-ho hi ha
altres mesures diferents com ara subvencions, deduccions
fiscals, …

12
 4.2. Els impostos sobre un producte

o
Els impostos constitueixen una eina important de política
econòmica.
o
L’Estat utilitza els impostos per recaptar ingressos amb els quals
realitzar projectes públics.
o
El terme incidència d’un impost es refereix a la manera com es
distribueix la càrrega de l’impost (qui el paga realment) entre els
diversos agents econòmics.
o
Hi ha molts tipus d'impostos. Un d'ells és l'impost per unitat (es
carrega una quantitat fixa per cada unitat del bé) que pot
implantar-se a través dels venedors o dels compradors.
o
En aquest apartat tractarem sobre els efectes de l’establiment
d’un impost per unitat en els resultats del mercat.
n
Qui suporta la càrrega de l’impost? Les persones que compren el bé
o les que el venen?
n
Si es reparteix la càrrega impositiva, què determina la manera com es
reparteix aquesta? Sap l'Estat sobre qui recaurà la càrrega quan
estableix un impost?

13
4.2. Els impostos sobre un producte

Impost sobre els venedors.

o
Suposem que s’estableix un impost per unitat venuda que
han de pagar els oferents d’un bé.
o
L’impost sobre els oferents eleva el cost de produir i
vendre el bé redueix la quantitat que s’ofereix a
cadascun dels preus: desplaça la corba d’oferta en sentit
ascendent i en la quantia de l’impost.
o
L’impost no afecta a la corba de demanda.
o
En el nou equilibri augmenta el preu per als compradors i
disminueix la quantitat venuda.
n
L’impost redueix les dimensions del mercat.

14
 4.2. Els impostos sobre un producte

Inicialment el mercat estava en equilibri (Q1, P1). Quan s'estableix un impost sobre els
venedors, la corba d'oferta es desplaça cap a l'esquerra (de S1 a S2), on apareixen dos preus: Pc
(preu que paga el comprador) i Pv (preu que cobra el venedor).
P
Equilibri Després de
amb impost S2 l'impost:
S1
Pc - Pv = t

PC t Els compradors
t P1 Equilibri paguen més car
sense impost el bé, i els
Pc–t=PV
venedors el
cobren més
barat.
Els dos agents
Demand, D1
suporten
l'impost.
0 Q2 Q1 Q

15
4.2. Els impostos sobre un producte

Ø
Qui paga l’impost?
Encara que els venedors lliuren l’impost íntegre a l’Estat, els
compradors i els venedors es reparteixen la càrrega. En
el nou equilibri:
o
Els compradors paguen més per cada unitat (Pc).
Empitjora el seu benestar. Suporten una càrrega
impositiva representada per l'àrea
o
Els venedors reben un preu efectiu (Pv és net
d'impostos) menor que el preu inicial . Empitjora el
benestar dels venedors. Suporten una càrrega impositiva
representada per l'àrea
o
L'Estat recapta, gràcies a l'impost, un àrea representada
per: +

Ø
L’impost fa que la quantitat venuda siga menor en el nou
equilibri (Q2<Q1). L’impost dissuadeix de realitzar
activitats econòmiques i redueix el mercat.
16
4.2. Els impostos sobre un producte

Impostos sobre els compradors

o
L’impost desplaça la corba de demanda en sentit
descendent exactament en la quantia de l’impost.
o
La corba d’oferta no varia.
o
En el nou equilibri, la quantitat d’equilibri es redueix:
l’impost redueix les dimensions del mercat.
o
Els venedors reben un preu inferior a l’inicial.
o
Els compradors paguen un preu efectiu (preu d’equilibri
+ quantia de l’impost) major que abans.
Ø
Qui paga l’impost?
Com en el cas anterior, la càrrega de l’impost es reparteix
entre compradors i venedors.

 
17
4.2. Els impostos sobre un producte

En este cas, és la corba de D la que es desplaça cap a l'esquerra però tornem

a tindre dos preus diferents en el nou equilibri: Pc i Pv.
P
Equilibri amb impost
També passa
Equilibri sense impost que:
S1
Pc – Pv = t
Pv + t = PC La càrrega de
t P1 l'impost també
es reparteix
PV t
entre els
compradors:
D1
D2 i els venedors:
0 Q
Q2 Q1

18
4.2. Els impostos sobre un producte

En resum:
o
Els impostos sobre els venedors i els compradors són
equivalents: tenen les mateixes conseqüències.
o
En tots dos casos es crea una bretxa entre el preu que paguen
els compradors i el que reben els venedors:
n
Els compradors paguen més pel bé i els venedors reben
menys per este.
n
La bretxa és la mateixa (que és la quantia de l'impost)
independentment de qui pague l’ impost (bretxa fiscal).
n
Els dos agents redueixen el seu benestar.
o
En tots dos casos, compradors i venedors es reparteixen
la càrrega de l’impost.
n
La divisió de la càrrega de l’impost no depèn de si l’impost
es cobra a compradors o a venedors, és a dir, que el fet de
que suporten més càrrega de l'impost no depén de si éste
s'estableix sobre compradors o venedors.
o
Quan el govern estableix un impost sobre un bé, la quantitat
d’equilibri d’aquest bé es contrau. Es a dir, un impost sobre un
bé o un servei redueix la grandària del seu mercat.

19
 4.2. Els impostos sobre un producte

P S

recaptació fiscal

PCompradors
Bretxa Preu inicial
fiscal
PVenedors

0 Q

20
4.3. L’elasticitat i la incidència dels impostos

De què depèn el repartiment de la càrrega de l’impost?

Ø
El repartiment de la càrrega de l’impost depèn de
l’elasticitat de l’oferta i la demanda.
o
La major part de la càrrega recau en la part del mercat
que és menys elàstica (més inelàstica).
o
El costat del mercat que té menys alternatives al bé
(menys elasticitat) no pot abandonar fàcilment el mercat
i per tant haurà de suportar una part major de la càrrega
de l’impost.

Vegem dos casos:

1) L’oferta és més elàstica respecte al preu que la demanda.
2) La demanda és més elàstica respecte al preu que l’oferta.
n
La grandària de l’impost és la mateixa en els gràfics dels
dos casos.

21
4.3. L’elasticitat i la incidència dels impostos

Cas 1. L’oferta és més elàstica que la demanda

És més fàcil
P per a venedors
abandonar
Càrrega dels S el mercat.
PC
compradors Per això,
els compradors
t
Preu inicial suporten la major
PV part de la càrrega
de l’impost.
Càrrega dels
venedors
D

Q
22
4.3. L’elasticitat i la incidència dels impostos

Cas 2. La demanda és més elàstica que l’oferta

És més fàcil
P
S per a compradors
abandonar
Càrrega dels el mercat.
compradors PC Per això,
els venedors
Preu inicial suporten la major
t
part de la càrrega
Càrrega dels PV de l’impost.
venedors
D

23