Tema 1

Tema 1.
Context econòmic i d’estructura productiva

1.1. El sistema econòmic i el rol de l’empresa
1.2. Principis econòmics i formes d’empresa segons criteris jurídics i socioeconòmics
1.3. Context econòmic i empresarial contemporani
1.1. El sistema econòmic i el rol
de l’empresa
2
El rol de l’empresa al sistema econòmic
a) Producció de béns i serveis: Les empreses són els motors de la producció econòmica, transformant inputs com
matèries primeres i recursos en béns i serveis que satisfan les necessitats dels consumidors. Aquesta funció és
fonamental per al desenvolupament econòmic i el benestar social.
b) Generació d’ocupació: Les empreses creen llocs de treball, contribuint a la reducció del desocupació i proporcionant
mitjans de vida als treballadors. La creació d'ocupació és essencial per al creixement econòmic i el benestar social.
c) Innovació i desenvolupament tecnològic: Moltes empreses estan dedicades a la investigació i el desenvolupament,

implicant-se en la creació de noves tecnologies, productes i processos. Aquesta innovació és clau per a la competitivitat i
el progrés econòmic a llarg termini.
d) Generació d’ingressos i creació de valor afegit: Les empreses generen ingressos mitjançant la venda de béns i serveis,
contribuint a l'enriquiment del país. A més, afegeixen valor als productes mitjançant la millora contínua i l'aplicació de
processos eficients.
e) Contribució als impostos: Les empreses paguen impostos sobre les seves rendes i vendes, aportant significativament
als ingressos del govern. Aquests fons s'utilitzen per finançar serveis públics com educació, salut, infraestructures i altres.
3
El rol de l’empresa al sistema econòmic
f) Distribució de la renda: Les empreses remuneren els treballadors amb sous i els propietaris amb beneficis. Aquesta
distribució de la renda és important per a la cohesió social i per a mantenir un equilibri econòmic.
g) Competència i eficiència: La competència entre empreses és un impulsor de l'eficiència econòmica. Les empreses
competeixen per oferir millors productes i serveis, així com preus més baixos, la qual cosa beneficia els consumidors i
promou la millora contínua.
h) Responsabilitat social corporativa (RSC): Moltes empreses reconeixen la seva responsabilitat envers la societat i
adopten pràctiques empresarials socialment responsables. Això pot incloure la sostenibilitat ambiental, pràctiques
ètiques en els negocis i la contribució a iniciatives socials i comunitàries.
i) Internacionalització: Les empreses internacionals fomenten el comerç global i la interconnexió econòmica entre països.
Aquesta internacionalització pot conduir a beneficis econòmics i a la creació de xarxes comercials i de col·laboració a
escala mundial.
4
El cost d’oportunitat
El cost d'oportunitat és el valor més alt entre les alternatives sacrificades quan es pren una decisió. Es refereix al benefici
o valor que es renuncia en la millor alternativa no escollida quan es fa una elecció entre dues o més opcions.
En altres paraules, el cost d'oportunitat és el que es deixa de guanyar o de gaudir en escollir una opció en lloc d'una
altra. Aquest concepte destaca la naturalesa inherentment limitada dels recursos i la necessitat de prendre decisions
sobre la millor utilització d'aquests recursos escassos.
Exemples de cost d'oportunitat:
• Algú renuncia a anar al cinema per veure una pel·lícula per estudiar per a un examen i obtenir una bona nota. El cost
d'oportunitat és veure la pel·lícula i passar un bon moment amb això.
• Quan mengem un gelat de vainilla en lloc d'un de xocolata, el nostre cost d'oportunitat és un gelat de xocolata.
• Si anem a treballar en tren, triguem 50 minuts. Si anem en cotxe, triguem 70 minuts. Si finalment optem pel cotxe, el
nostre cost d'oportunitat és de 20 minuts.
5
preu
La demanda
La demanda d'un bé o servei és la quantitat d'aquest bé que els

consumidors volen i poden comprar per a cadascun dels 4
possibles preus del bé/servei.
3
La llei de la demanda ens diu que la quantitat demandada
disminuirà quan augmenti el preu.
q(p)
50 75 quantitat
6
La demanda
Determinants de la corba de demanda
a) El preu: per a un bé normal, quan el preu augmenta, la quantitat demandada disminueix.
b) La renda: per a un bé normal, quan augmenta la renda, augmenta la quantitat demandada.
c) El preu dels béns relacionats:

• Béns substituts: si augmenta el preu d'un bé substitut, augmentarà la demanda del nostre bé.
• Béns complementaris: si augmenta el preu d'un bé complementari, disminuirà la demanda del nostre bé.
d) Els gustos
e) Les expectatives
f) El nombre de consumidors: si hi ha més consumidors, la demanda és més gran pel mateix preu.
7
La demanda
Canvis en el preu Canvis en la renda
preu Augmenta la renda,

Augmenta el preu, preu augmenta la quantitat
disminueix la quantitat demandada per qualsevol
demandada preu
3
3
q’(p)
q(p) q(p)
50 75 quantitat 55 75 quantitat
8
La demanda
Canvis en el preu dels substituts Canvis en el preu dels complementaris
Augmenta el preu dels Augmenta el preu dels

preu substituts, augmenta la preu complementaris, disminueix
quantitat demandada per la quantitat demandada per
qualsevol preu qualsevol preu
3 3
q’(p) q(p)
q(p) q’(p)
9
La demanda
Canvis en les preferències Canvis en les expectatives
Si esperem que la nostra

preu Si un bé es posa de moda, preu renda augmenti,
augmenta la demanda per
començarem a comprar més
qualsevol preu
per qualsevol preu
3 3
q’(p) q’(p)
q(p) q(p)
10
La demanda
Canvis en el nombre de consumidors
preu Si augmenta el nombre de

consumidors, augmenta la
quantitat demandada per
qualsevol preu
q’(p)
q(p)
55 75 quantitat
11
L’oferta preu
q(p)
L'oferta és la quantitat de béns que els productors volen i
poden produir. 5
La llei de l'oferta ens diu que, per als béns normals, i mantenint
tota la resta constant, la quantitat oferta augmentarà quan 3
augmenti el preu.
L'oferta agregada (també coneguda com a 'oferta de mercat')

és la suma de l'oferta de tots els productors.
50 75 quantitat
12
L’oferta
Determinants de la corba d’oferta
a) El preu: per a un bé normal, si augmenta el preu, augmentarà la quantitat oferta.
b) El preu dels factors de producció: si augmenta el preu dels factors de producció, l'empresa reduirà la seva
producció.
c) La tecnologia: si hi ha una millora tecnològica que redueix els costos de producció, augmentarà la quantitat
produïda.
d) El nombre de productors: si augmenta el nombre de productors en un mercat, augmentarà la quantitat oferta

del producte.
e) Les expectatives: si s'espera que els preus pujaran en el següent període, els productors voldran vendre menys
en el present.
13
L’oferta
Canvis en el preu Canvis en el preu dels factors de producció
Augmenta el preu, augmenta

preu la quantitat oferta q’(p)
preu
q(p) q(p)
5
Augmenta el preu dels
3 factors de producció,
3 disminueix la quantitat
oferta per qualsevol preu
14
L’oferta
Canvis en la tecnologia Canvis en el nombre de productors
preu q(p) q(p)

preu
q’(p) q’(p)
3 Si millora la tecnologia, Si augmenta el nombre de

3
augmenta la producció per productors, augmenta la
qualsevol preu quantitat oferta al mercat
15
L’oferta
Canvis en les expectatives
preu q’(p)
q(p)
Si s’espera que pugin els

preus, ara es voldrà vendre
3
menys i tenir reserves per
vendre al futur
30 45 quantitat
16
L’equilibri de mercat
preu
L'equilibri de mercat és aquella situació en què el preu de
qs(p)
mercat és aquell pel qual l'oferta iguala la demanda, és a dir, el
preu que fa que la quantitat que els consumidors volen i poden
consumir sigui exactament la mateixa que els productors volen i
poden vendre. p*= 3
En equilibri: quantitat demandada = quantitat oferta
Escassetat: quantitat demandada > quantitat oferta

qd(p)
Excedent / Excés: quantitat demandada < quantitat oferta
q*= 50 quantitat
17
L’equilibri de mercat
Escassetat Excés
preu preu
qs(p) qs(p)
qd(p) qd(p)
escassetat quantitat quantitat

excés
18
L’elasticitat
L'elasticitat és la mesura de sensibilitat de la quantitat demandada o de la quantitat oferta per un productor i/o un
mercat a una variació d'un dels seus determinants. El concepte d'elasticitat s'utilitza per mesurar com els consumidors i
els productors s'adaptaran als canvis en els determinants del seu consum o producció (sovint el preu i/o la renda), el
que ajuda les empreses i els planificadors a establir les característiques (sovint els preus) que tindran els productes.
Exemple:
Imaginem que fem servir 3 metres cúbics d'aigua cada mes a casa nostra i que el preu del metre cúbic és de 10€. Els
nostres usos de l'aigua inclouen: higiene personal, neteja del llar, consum d'aigua i altres usos petits, tots ells difícils de
renunciar i gairebé impossibles de substituir, ja que no hi ha cap altre producte que sigui substitutiu de l'aigua. Això fa
que no puguem renunciar fàcilment a aquest bé, per la qual cosa direm que som poc elàstics als canvis en el preu del
bé.
Per què? Imaginem que ara el preu de cada metre cúbic d'aigua passa a ser de 20€, és a dir, ha augmentat un 100%. En
quin % creieu que podríem disminuir el nostre consum d'aigua? De segur no serà en un 100%, ni tan sols en un 50%. És
d'esperar que, sent restrictius, puguem reduir el nostre consum d'aigua en un 10-20%; això significa que la nostra
elasticitat (la nostra capacitat d'adaptar-nos a aquest canvi en el preu) és més aviat limitada, per això diem que hi ha
'inelasticitat', ja que la nostra dependència és 'rígida'.
19
L’elasticitat-preu de la demanda
L'elasticitat-preu de la demanda és la mesura del grau en què la quantitat demandada d'un bé respon a una variació del
seu preu; es calcula dividint la variació percentual de la quantitat demandada per la variació percentual del preu.
𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó % 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑎𝑡 𝑑𝑒𝑚𝑎𝑛𝑑𝑎𝑑𝑎

𝜀𝑝𝑑 =
𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó % 𝑝𝑟𝑒𝑢
𝑑𝑞(𝑝) 𝑝
𝜀𝑝𝑑 =
𝑑𝑝 𝑞(𝑝)
20
Demanda perfectament inelàstica Demanda inelàstica
q(p)
preu preu
El preu ha
augmentat un 33%;
El preu ha augmentat un la quantitat només
4 33%; la quantitat no ha 4 ha disminuït un
canviat 11%
3 3
q(p)
50 quantitat 45 50 quantitat
21
Demanda amb elasticitat unitària Demanda elàstica
preu preu
El preu ha augmentat un
El preu ha augmentat
33%; la quantitat
en un 33%; la quantitat
demandada ha disminuït
demandada ha
també en un 33%.
disminuït en un 50%.
4 4
3 3
q(p)
q(p)
22
Demanda perfectament elàstica
preu
El preu no ha canviat; la
demanda pot canviar
infinitament.
4
q(p)
quantitat
23
L’elasticitat-preu de l’oferta
L'elasticitat-preu de l'oferta és la mesura del grau en què la quantitat oferta d'un bé respon a una variació del seu preu;
es calcula dividint la variació percentual de la quantitat oferta per la variació percentual del preu.
𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó % 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑎𝑡 𝑜𝑓𝑒𝑟𝑡𝑎

𝜀𝑝𝑠 =
𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó % 𝑝𝑟𝑒𝑢
𝑑𝑞(𝑝) 𝑝
𝜀𝑝𝑠 =
𝑑𝑝 𝑞(𝑝)
24
Oferta perfectament inelàstica Oferta inelàstica
q(p) q(p)
preu preu
El preu ha augmentat un El preu ha augmentat un

4 33%; la quantitat oferta 4 33%; la quantitat oferta
no ha canviat. només ha augmentat un
3 3 11%.
50 quantitat 45 50 quantitat
25
Oferta amb elasticitat unitària Oferta elàstica
El preu ha augmentat un
preu preu
q(p) 33%; la quantitat oferta
ha augmentat un 50%.
q(p)
4 4
El preu ha augmentat
3 un 33%; la quantitat 3
oferta també ha
augmentat un 33%.
26
Oferta perfectament elàstica
preu
El preu no ha canviat;
l’oferta pot canviar
infinitament
4
q(p)
quantitat
27
Relació entre l’elasticitat-preu de la preu

demanda i els ingressos de l’empresa
Davant trams de la demanda inelàstics, l'ingrés

addicional que obtenim en augmentar el preu
5
compensa (i supera) la disminució en l'ingrés
derivada de la reducció en la quantitat 4
demandada.
q(p)
90 100 quantitat
28
preu
Relació entre l’elasticitat-preu de la
demanda i els ingressos de l’empresa
Davant trams de la demanda elàstics, l'ingrés 5

addicional que obtenim en augmentar el preu 4
no compensa (ans al contrari) la disminució en
l'ingrés derivada de la reducció en la quantitat
demandada. q(p)
50 75 quantitat
29
L’elasticitat-renda de la demanda
L'elasticitat-renda de la demanda és la mesura del grau en què la quantitat demandada d'un bé respon a una variació de
la renda dels consumidors; es calcula dividint la variació percentual de la quantitat demandada per la variació percentual
de la renda.
Béns normals → elasticitat-renda > 0

Béns inferiors → elasticitat-renda < 0
30
L’excedent del consumidor preu

Excedent del
L'excedent del consumidor és allò que un comprador consumidor
està disposat a pagar per un bé o un servei menys la
quantitat que finalment paga. Entenem la disposició a
pagar com la quantitat màxima que pagaria un 4
comprador per un bé o un servei. Cada consumidor
pot tenir una disposició a pagar diferent.
q(p)
50 quantitat
31
preu
L’excedent del productor
L'excedent del productor és allò que un venedor rep

quan ven el seu producte/servici menys allò que li Excedent del
productor
costa produir-lo (o el mínim que vol rebre per vendre 4
aquest bé o servei). Entenem com a cost tot allò a què
un venedor ha de renunciar per produir aquest bé o
servei, és a dir, el seu cost d'oportunitat.
q(p)
50 quantitat
32
L’excedent total
Entenem per planificador social benèvol una figura

hipotètica que té com a objectiu maximitzar el preu qs(p)
benestar de tota l'economia, és a dir, maximitzar
l'excedent total. Excedent del
consumidor
L'excedent total és la suma de l'excedent del
consumidor i l'excedent del productor. 4
Si una assignació de recursos maximitza l'excedent Excedent del

total, llavors podem dir que ens trobem en una situació productor
eficient, que és la propietat d'una assignació de
qd(p)
recursos per la qual es maximitza l'excedent total que
reben tots els membres de la societat. 50 quantitat
33
Impostos sobre els productors
Un impost sobre els productors actua com un

encariment dels costos de producció. Això
representarà un desplaçament de la corba d'oferta cap
a l'esquerra, augmentant el preu d'equilibri i reduint la qs'(p)
quantitat d'equilibri. No obstant això, aquest impost preu qs(p)
recaurà també, en part, sobre els consumidors.
5
L’impost
2€ 4 Impost
és de 2€
3
Els consumidors paguen qd(p)

1€ més; els productors
reben 1€ menys. La
40 50 quantitat
incidència és la mateixa.
34
Impostos sobre els consumidors
Un impost sobre els consumidors actua com un

encariment del preu que paguen els compradors. Això
representarà un desplaçament de la corba de Part que paga el
demanda cap a l'esquerra, reduint el preu d'equilibri i productor
disminuint la quantitat d'equilibri. No obstant això,, Part que paga el
aquest impost recaurà també, en part, sobre els preu consumidor qs(p)
productors.
L’impost 5
és de 2€ 2€ 4 Impost
3
Els consumidors paguen

1€ més; els productors qd(p)
qd'(p)
reben 1€ menys. La
incidència és la mateixa. 40 50 quantitat
35
La pèrdua irrecuperable d’eficiència
Definim la pèrdua irrecuperable d'eficiència com la reducció de l'excedent total provocada per una distorsió del mercat,
com un impost.
preu qs(p) preu qs(p)
5 5
Reducció EC Pèrdua irrecuperable
2€ 4 2€ 4 d’eficiència
Reducció EP
3 3
qd'(p) qd(p) qd'(p) qd(p)
40 50 quantitat 40 50 quantita
36
Preu màxim i mínim
El preu màxim és aquell que, per regulació del govern, no pot ser superat al mercat, és a dir, és aquell que marca el límit
de preu al qual es pot vendre un bé o un producte. El preu mínim és aquell que, per regulació del govern, marca el valor
més baix al qual es pot vendre un bé o un servei, no podent ser el preu establert inferior a aquest en cap cas.
preu preu
qs(p) qs(p)
p mínim
p màxim
qd(p) qd(p)
escassetat quantitat excés quantitat

Amb el mercat de treball (salaris)
salari salari excès

d’oferta
Ls(w) Ls(w)
salari
mínim
salari
màxim
Ld(w) Ld(w)
falta de treballadors atur treballadors

treballadors
1.2. Principis econòmics i formes
d’empresa segons criteris jurídics i
socioeconòmics
39
Alguns principis econòmics clau

1. Maximització de la utilitat: El principi de maximització de la utilitat és un concepte fonamental en l'economia, especialment en la
branca de la microeconomia. Aquest principi es basa en la idea que els individus prenen decisions amb l'objectiu de maximitzar la seva
utilitat o satisfacció, donades certes restriccions com ara els ingressos, els preus dels béns i serveis i les preferències personals.
Elements clau del principi de maximització de la utilitat:
Utilitat: La utilitat és una mesura abstracta de satisfacció o felicitat que un individu obté en consumir béns i serveis. La utilitat no és
directament observable ni mesurable, però s'assumeix que els individus prenen decisions buscant maximitzar la seva utilitat.
Restriccions pressupostàries: Els individus s’enfronten a restriccions en les seves decisions de consum a causa de limitacions en els seus
ingressos. Aquestes restriccions pressupostàries es deuen als salaris, els ingressos disponibles i els preus dels béns i serveis.
Exemple:
Suposem que un individu té un ingrés mensual de 1.000 euros i decideix com distribuir-lo entre dos béns: llibres (B) i música (M). El
preu d'un llibre és de 20 euros i el preu d'una peça musical és de 10 euros. Així, les restriccions pressupostàries venen determinades per
l'ingrés i els preus dels béns. L'individu ha de prendre decisions per maximitzar la seva utilitat dins d'aquestes restriccions. Podria decidir
comprar una certa quantitat de llibres i música, o potser optar per gastar més en un dels dos béns en funció de les seves preferències
personals. En resum, el principi de maximització de la utilitat implica que les decisions de consum es prenen amb l'objectiu de
maximitzar la satisfacció personal dins de les limitacions pressupostàries existents.
40

2. Anàlisi cost-benefici: El principi de cost-benefici és un concepte clau en economia que es basa en la comparació entre els costos i els
beneficis d'una decisió o acció. Aquest principi s'utilitza per avaluar si una acció és viable o eficient.
Elements clau del principi de cost-benefici:
Costos: S'inclouen tots els recursos sacrificats o els costos associats amb una determinada decisió o acció. Aquests poden ser monetaris
o no monetaris, i incloure factors com el temps, els recursos materials i altres oportunitats sacrificades.
Beneficis: S'inclouen tots els avantatges o guanys que es deriven d'una decisió o acció. Aquests també poden ser monetaris o no
monetaris i abastar àmbits com la satisfacció personal, el benestar o altres guanys tangibles.
Exemple:
Suposem que una empresa està considerant la implementació d'un nou sistema de gestió que té un cost inicial de 50.000 euros. Aquest
cost inclou la compra del software, la formació del personal i altres despeses relacionades. La implementació d'aquest sistema també
promet millorar l'eficiència operativa i reduir els errors, cosa que es traduiria en un estalvi estimat de 20.000 euros anuals en despeses
de manteniment. En aquest cas, la empresa ha d'aplicar el principi de cost-benefici per determinar si la implementació del nou sistema
és econòmicament viable. Cal comparar el cost inicial de 50.000 euros amb els beneficis estimats de 20.000 euros anuals. Si els
beneficis superen els costos en un període de temps raonable, la empresa podria decidir que la implementació del nou sistema és una
decisió econòmicament eficient.
41
3. Oferta i demanda: El principi d'oferta i demanda és un dels fonaments més importants de l'economia de mercat i descriu
com es determinen els preus i les quantitats dels béns i serveis en un mercat.
Elements clau del principi d'oferta i demanda:
Demanda: La demanda d'un producte o servei és la quantitat que els consumidors estan disposats a comprar a diferents
preus. Normalment, a mesura que el preu disminueix, la demanda augmenta, i viceversa.
Oferta: L'oferta d'un producte o servei és la quantitat que els productors estan disposats a vendre a diferents preus.
Normalment, a mesura que el preu augmenta, l'oferta també augmenta.
Equilibri: L'equilibri entre oferta i demanda determina el preu i la quantitat d'un producte en el mercat. Quan la
quantitat demandada és igual a la quantitat oferta, el mercat està en equilibri i s'estableix un preu d'equilibri.
Exemple:
Considerem el mercat de les llimones. Si hi ha una gran demanda de llimones per fer llimonada i, al mateix temps, hi ha
moltes llimones disponibles perquè els agricultors han tingut una collita abundant, es podria donar una situació d'excés
d'oferta. En aquest escenari, els preus de les llimones podrien disminuir, ja que els venedors podrien haver de reduir els
preus per vendre el seu estoc excessiu. En canvi, si una plaga afecta les plantacions i redueix la producció de llimones, la
oferta es reduirà. Si al mateix temps la demanda segueix sent alta, els preus de les llimones podrien augmentar, ja que
els compradors estan disposats a pagar més per la mateixa quantitat de llimones disponibles.
42

4. Lliure competència: El principi de competència és fonamental en l'economia i es refereix a la promoció de la competència en els
mercats com a mitjà per millorar l'eficiència econòmica, augmentar la innovació i assegurar que els consumidors rebin els millors
productes i serveis al millor preu possible. El principi de competència, per tant, defensa la idea que els mercats funcionen millor quan hi
ha una competència saludable, ja que això beneficia els consumidors mitjançant la millora de la qualitat, la reducció de preus i
l'estimulació de la innovació. Les polítiques antimonopoli i altres mesures reguladores s'implementen per fomentar aquesta
competència i prevenir la concentració excessiva de poder en els mercats.
Elements clau del principi de competència:
Lliure competència: És la idea que els mercats funcionen millor quan hi ha molts productors i compradors que participen en les
transaccions. Això crea un entorn en què les empreses competeixen entre si per oferir millors productes, serveis i preus.
Desavantatges de la concentració: Quan un mercat està dominat per un petit nombre d'empreses, podria haver-hi menys incentius per
millorar la qualitat, innovar o oferir preus competitius, ja que hi ha menys pressió competitiva.
Exemple:
Considerem el sector de les televisions. En un mercat altament competitiu, hi hauria moltes empreses que produeixen i venen
televisors, oferint diversitat en termes de mides, tecnologies i preus. Aquesta competència estimularia la innovació, amb empreses
cercant maneres de millorar la qualitat dels seus productes i reduir els preus per atreure clients. En contrast, si només un parell
d'empreses controlen el mercat de les televisions, podrien tenir menys incentius per innovar o oferir preus més baixos, ja que la falta de
competència podria reduir la pressió per millorar.
43

5. Eficiència dels recursos: El principi d'eficiència dels recursos és un concepte econòmic que destaca la importància d'utilitzar els
recursos de manera òptima per maximitzar el benestar de la societat. Aquest principi implica que els recursos escassos han de ser
allotjats de manera que es produeixi la màxima quantitat de béns i serveis possibles amb les limitades quantitats de recursos
disponibles.
Elements clau del principi d'eficiència dels recursos:
Escassetat de recursos: Els recursos com el temps, la mà d'obra, els materials i el capital són limitats. Donada aquesta escassetat, és
essencial utilitzar aquests recursos de manera eficient per satisfer les necessitats i desitjos de la societat.
Cost d’oportunitat: El cost d’oportunitat es refereix al valor del millor ús alternatiu dels recursos. Quan es pren una decisió, s'ha de
renunciar a altres opcions, i el cost d'aquesta renúncia és el cost d’oportunitat.
Exemple:
Suposem que una fàbrica de cotxes té una certa quantitat de treballadors i temps disponibles per produir cotxes i camions. L'eficiència
dels recursos implica utilitzar aquests recursos de manera que es produeixi la combinació òptima de cotxes i camions, considerant la
demanda del mercat i els costos associats. Si la fàbrica produeix més cotxes que camions, podria ser ineficient si hi ha una gran
demanda de camions en el mercat i els beneficis per unitat de camió són més alts que els del cotxe. D'altra banda, si produeix més
camions que cotxes i aquesta no és la preferència dels consumidors, també seria ineficient. L'eficiència dels recursos es maximitza quan
la fàbrica produeix la combinació òptima que maximitza el benestar de la societat, considerant les preferències dels consumidors i els
costos associats. Així, el principi d'eficiència dels recursos busca garantir que els recursos limitats es destinin al millor ús possible per
aconseguir el màxim benefici social. 44

6. Racionalitat: El principi de racionalitat en el context econòmic i empresarial es basa en la idea que els agents econòmics, ja siguin
consumidors, empreses o altres actors, prenen decisions que busquen maximitzar el seu benestar o utilitat, donades les seves
preferències i restriccions. Aquest principi assumeix que els individus actuen de manera lògica i amb un propòsit, prenent decisions
informades per optimitzar els seus resultats.
Elements clau del principi de racionalitat:
Objectiu de la racionalitat: Els agents econòmics tenen objectius específics, ja siguin la maximització dels beneficis per part d'una
empresa, la maximització de la utilitat per part d'un consumidor o altres metes definides.
Informació i coneixement: Els agents econòmics prenen decisions basades en la informació i el coneixement disponibles. Això implica
que han d'avaluar les seves opcions i optar per la que els ofereix els millors resultats d'acord amb els seus objectius.
Exemple:
Imaginem una empresa que ha de decidir si invertir en una nova línia de productes. La decisió racional d'aquesta empresa implica
considerar factors com ara el potencial de mercat, els costos d'inversió, els marges de benefici esperats i altres variables rellevants.
Si, després d'analitzar tota la informació disponible, la empresa determina que la nova línia de productes potencialment generaria
beneficis significatius i s'ajustaria als seus objectius estratègics, la decisió racional seria invertir en aquesta nova línia.
En aquest cas, la racionalitat implica que la empresa prengui decisions informades basades en una anàlisi exhaustiva de les opcions
disponibles i dels seus objectius.
45

7. Flexibilitat-adaptabilitat: Encara que la flexibilitat i l'adaptabilitat no són necessàriament principis econòmics en si mateixos, aquests
conceptes són essencials dins del context empresarial i econòmic.
Flexibilitat i Adaptabilitat en el Context Empresarial:
Adaptabilitat al Mercat: Les empreses han de ser capaces de adaptar-se als canvis en les condicions del mercat. Això pot incloure la
identificació de noves oportunitats de negoci, l'ajust de les estratègies de màrqueting i la resposta als canvis en les preferències dels
consumidors.
Flexibilitat Operativa: Les empreses han de ser flexibles en la seva estructura operativa per adaptar-se a canvis en la demanda dels
productes, les condicions econòmiques i altres factors externs. Això pot implicar l'ús eficient dels recursos, la implementació de
tecnologies emergents i la capacitació del personal per respondre a les noves necessitats del mercat.
Exemple:
Imaginem una empresa de venda minorista que opera tant en línia com en botigues físiques. En un entorn empresarial altament
dinàmic, amb canvis ràpids en les preferències dels consumidors i una creixent importància del comerç electrònic, aquesta empresa
hauria de mostrar adaptabilitat. Si observa que les vendes en línia estan augmentant significativament mentre que les vendes a les
botigues físiques disminueixen, la companyia hauria de ser prou adaptable com per ajustar la seva estratègia. Això podria implicar
incrementar les inversions en línia, optimitzar la seva presència digital i, potser, reconsiderar la seva estratègia de botigues físiques.
La flexibilitat i l'adaptabilitat en aquest cas serien claus per mantenir-se competitiu en un entorn canviant.
46

8. Incentius: El principi d'incentius és fonamental en l'economia i es basa en la idea que les persones responen a estímuls i incentius.
Aquest principi implica que els canvis en els incentius poden influir en el comportament dels individus, empreses i altres agents
econòmics.
Elements clau del principi d'incentius:
Recompenses i sancions: Els incentius poden prendre la forma de recompenses positives o sancions negatives. Les recompenses, com
bonificacions o reconeixement, poden estimular un comportament desitjat, mentre que les sancions, com multes o penalitzacions,
poden dissuadir d'un comportament no desitjat.
Teoria del comportament racional: El principi d'incentius assumeix que les persones actuen de manera racional i busquen maximitzar la
seva utilitat o benefici personal. Això implica que ajustaran el seu comportament en resposta als incentius que es presentin.
Exemple:
Suposem que un govern vol fomentar el reciclatge entre els ciutadans. Podrien establir un incentiu positiu, com ara oferir descomptes
en impostos o proporcionar cupons de descompte per a aquells que reciclen regularment. D'aquesta manera, es crea una recompensa
tangible per adoptar el comportament desitjat de reciclar. D'altra banda, podrien imposar sancions negatives als qui no compleixin amb
les pràctiques de reciclatge. Això podria prendre la forma de multes per als que no segreguen els residus de manera adequada o no
participen en els programes de reciclatge. L'objectiu és que les persones, actuant de manera racional, responguin als incentius
introduïts, ja sigui pel desig de guanyar recompenses o per evitar les conseqüències negatives.
47
Formes jurídiques de l’empresa
A. Autònoms
És una persona física que realitza de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l'àmbit de direcció i organització
d'una altra persona, una activitat econòmica o professional amb ànim de lucre, amb o sense treballadors al seu càrrec.
Característiques:
• Control total de l'empresa per part del propietari, que n'assumeix la gestió.
• La personalitat jurídica de l'empresa és la mateixa que la del seu titular (empresari), qui respon personalment de totes les
obligacions adquirides per l'empresa.
• No hi ha diferenciació entre el patrimoni mercantil i el seu patrimoni civil. L'aportació de capital a l'empresa, tant en qualitat com en
quantitat, no té més límit que la voluntat de l'empresari.
Avantatges
• És una forma empresarial idònia per al funcionament de petites empreses.
• És la manera que comporta menys tràmits per a la seva constitució.
• Pot resultar més econòmica, ja que no crea una persona jurídica diferent del mateix empresari.
48
A. Autònoms
Inconvenients:
• La responsabilitat de l'empresari és il·limitada.
• Respon amb el seu patrimoni personal pels deutes generats per l'activitat.
• El titular de l'empresa ha de fer front en solitari a les despeses, inversions, gestió i administració.
• Si el volum de benefici és important, pot estar sotmès a tipus impositius elevats, ja que la persona física tributa per l'impost sobre la
renda de les persones físiques.
Nombre de socis: 1
Responsabilitat: L'empresari individual realitza l'activitat empresarial en nom propi, assumint els drets i les obligacions derivats de
l'activitat. La seva responsabilitat davant de tercers és universal i respon amb tot el seu patrimoni present i futur pels deutes adquirits
per l'activitat de l'empresa. Si l'empresari està casat, això pot implicar que la responsabilitat derivada de les seves activitats afecti al
cònjuge. Per això, cal tenir en compte el règim econòmic que regeix el matrimoni i la naturalesa dels béns en qüestió.
Capital: No és necessari un capital social mínim.
Fiscalitat: Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) aplicat als rendiments per activitats econòmiques.
49
B. Emprenedor de responsabilitat limitada

Persona física que, amb limitació de responsabilitat sota determinades condicions, realitza de forma habitual, personal, directa, per
compte propi i fora de l'àmbit de direcció i organització d'una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, amb
treballadors o sense per compte aliè al seu càrrec.
Característiques:
• L'emprenedor respon personalment de totes les obligacions que contregui l'empresa, excloent-ne l'habitatge habitual (exceptuant
els deutes de dret públic) i els béns d'equip productiu afectes a l'explotació, així com els que els reemplacin degudament identificats
al Registre de Béns Mobles.
• Control total de l'empresa per part del propietari, que en dirigeix la gestió.
• La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular (empresari).
• L'aportació de capital a l'empresa, tant en qualitat com en quantitat, no té més límit que la voluntat de l'empresari.
• L'emprenedor inscrit ha de fer constar en tota la documentació, amb expressió de les dades registrals, la condició d'Emprenedor de
Responsabilitat Limitada o mitjançant l'addició al seu nom, cognoms i dades d'identificació fiscal de les sigles ERL.
Avantatges
• L'emprenedor pot limitar la seva responsabilitat pels deutes derivats de l'exercici d'aquesta activitat empresarial o professional.
• És una forma empresarial idònia per al funcionament d'empreses de mida molt reduïda.
• No cal fer cap tràmit d'adquisició de la personalitat jurídica, però sí que cal inscriure al Registre Mercantil i al Registre de la Propietat
la condició d'Empresari de Responsabilitat Limitada indicant les dades de l'habitatge habitual que quedarà exclosa de la
responsabilitat de l'empresa.
• Pot resultar més econòmica, atès que no es crea una persona jurídica diferent del mateix empresari. 50
B. Emprenedor de responsabilitat limitada

Inconvenients:
• És necessària la inscripció al Registre Mercantil.
• L'empresari respon amb el seu patrimoni personal dels deutes generats a la seva activitat, excepte el seu habitatge habitual sota
determinades condicions.
• Si l'empresari o empresària estan casats pot donar lloc al fet que les seves activitats arribin a l'altre cònjuge, segons la classe de
béns:
• Els béns propis dels cònjuges empresaris queden obligats als resultats de l’activitat empresarial.
• Els béns de guanys poden quedar obligats per consentiment exprés o per presència i consentiment.
• Els béns privatius del cònjuge de l’empresari poden quedar obligats per consentiment exprés en escriptura pública.
• Tributa per tipus més elevats com més gran és el volum de renda.
• Obligació d'elaborar i dipositar anualment al Registre Mercantil els comptes anuals de l'activitat.
Nombre de socis: 1
Responsabilitat: L'empresari respon amb el seu patrimoni personal dels deutes generats a la seva activitat. Queda exceptuat el seu
habitatge habitual sempre que es compleixin algunes condicions. També queden protegits els béns d'equip productiu afectes a
l'explotació
Capital: No és necessari un capital social mínim.
Fiscalitat: Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) aplicat als rendiments per activitats econòmiques. 51
C. Societat anònima
Societat de caràcter mercantil en què el capital social, dividit en accions, està integrat per les aportacions dels socis, els quals no
responen personalment dels deutes socials.
Característiques:
• Constitució formalitzada mitjançant escriptura pública i posterior inscripció al Registre Mercantil.
• En la denominació haurà de figurar necessàriament l'expressió "Societat Anònima" o la seva abreviatura " SA ".
• Han de portar un llibre d'inventaris i comptes anuals, un diari (registre diari de les operacions) i un llibre d'actes que recollirà tots els
acords presos per les juntes generals i especials i els altres òrgans col·legiats de la societat.
• També portarà un Llibre-registre d'accions nominatives, en què es faran constar les successives transferències de les accions, així
com la constitució de drets reals i altres gravàmens sobre aquelles. La societat només considera accionista a qui estigui inscrit en
aquest llibre
Òrgan socials: Junta General d’accionistes:
Òrgan deliberant que expressa amb els acords la voluntat social. Es defineix com a reunió d'accionistes, convocats degudament per
deliberar i decidir per majoria sobre assumptes socials propis de la seva competència. La convocatòria s'ha de fer per anunci publicat al
Butlletí Oficial del Registre Mercantil i en un dels diaris de més circulació a la província amb quinze dies d'antelació a la data fixada per a
la celebració de la Junta.
• Junta general ordinària, que es reunirà necessàriament dins dels sis primers mesos de cada exercici, per aprovar o censurar la gestió
social, aprovar els comptes de l’exercici anterior i resoldre sobre l’aplicació del resultat.
• Junta extraordinària, que ha de ser convocada pels administradors, quan ho considerin convenient per als interessos socials o quan
ho sol·liciti un nombre de socis titulars d'almenys un cinc per cent del capital social. 52
C. Societat anònima
Òrgan socials: Administradors:
Òrgan executiu encarregat de la gestió permanent de la societat i de representar-la en les seves relacions amb tercers.
Els administradors poden ser persones físiques o jurídiques i a no ser que els estatuts disposin el contrari, no cal que siguin accionistes.
Facultats i deures dels administradors:
• Convocar les juntes generals.
• Informar els accionistes.
• Formular i signar els comptes anuals i redactar l'informe de gestió.
• Dipositar els comptes al Registre mercantil.
Nombre de socis: mínim 1

Responsabilitat: Limitada al capital aportat. Els fundadors respondran solidàriament davant de la societat, els accionistes i els tercers de
la realitat de les aportacions socials i de la valoració de les no dineràries.
Capital: El capital social, constituït per les aportacions dels socis, no pot ser inferior a 60.000 euros i s'ha d'expressar precisament en
aquesta moneda. Haurà d'estar totalment subscrit al moment de la constitució de la societat i desemborsat en un mínim del 25%.
Fiscalitat: Impost sobre societats.
53
D. Societat de responsabilitat limitada

Societat en què el capital social, que estarà dividit en participacions socials, indivisibles i acumulables, estarà integrat per les aportacions
de tots els socis, els quals no respondran personalment dels deutes socials.
Característiques:
• És una societat de capital, sigui quina sigui la naturalesa del seu objecte, amb caràcter mercantil i personalitat jurídica pròpia.
• Dues formes de constitució: telemàtica i presencial.
• Denominació social:
• Lliure, havent de figurar necessàriament la indicació 'Societat de Responsabilitat Limitada', 'Societat Limitada' o les seves
abreviatures 'SRL' o 'SL'
• La denominació social s'haurà d'obtenir a través del Registre Mercantil; no es pot adoptar una denominació idèntica a la duna
societat ja existent.
• També portarà un Llibre registre de socis, en què es faran constar la titularitat originària i les transmissions de les participacions
socials.
54

Avantatges:
• Modalitat apropiada per a la petita i mitjana empresa, amb socis perfectament identificats i implicats en el projecte amb ànim de
permanència. Règim jurídic més flexible que les societats anònimes.
• La responsabilitat dels socis pels deutes socials està limitada a les aportacions a capital, sent el mínim d'1 €
• Llibertat de la denominació social.
• Gran llibertat de pactes i acords entre els socis.
• Capital social mínim molt reduït i no existència de capital màxim.
• No hi ha percentatge mínim ni màxim de capital per soci.
• Possibilitat d'aportar el capital a béns o diners.
• No cal la valoració de les aportacions no dineràries per un expert independent, tampoc la seva intervenció o la d'un auditor en
ampliacions de capital.
• Sense límit màxim de socis.
• Possibilitat de nomenar administrador amb caràcter indefinit.
• Possibilitat d’organitzar l’òrgan d’administració de diferents maneres sense modificació d’estatuts.
• Es pot controlar l’entrada de persones estranyes a la societat.
• No hi ha un nombre mínim de socis treballadors.
• Fiscalitat interessant a partir de determinat volum de benefici.
55

Inconvenients:
• Restricció en la transmissió de les participacions socials, tret que l'adquirent sigui un familiar del soci transmitent.
• La garantia dels creditors socials queda limitada al patrimoni social.
• Obligatorietat de portar comptabilitat formal.
• Complexitat de l'impost sobre societats.
• No hi ha llibertat per transmetre les participacions.
• Necessitat d'escriptura pública per a la transmissió de participacions.
• Quant a la gestió, més despeses que l'empresari individual o les comunitats de béns o societats civils.
• Els socis sempre són identificables.
• No podeu emetre obligacions.
• No pot cotitzar a borsa.
Òrgan socials: Junta General de socis:

Òrgan deliberant que expressa en els seus acords la voluntat social i la competència dels quals s'estén fonamentalment als assumptes
següents:
• Censura de la gestió social, aprovació de comptes anuals i aplicació del resultat.
• Nomenament i separació dels administradors, liquidadors i, si escau, auditors de comptes.
• Modificació dels estatuts socials.
• Augment o reducció del capital social.
• Transformació, fusió i escissió de la societat.
• Dissolució de la societat. 56
Òrgan socials: Administradors:

Òrgan executiu i representatiu alhora, que duu a terme la gestió administrativa diària de l'empresa social i la representació de l'entitat
en les relacions amb tercers. La competència per al nomenament dels administradors correspon exclusivament a la Junta General.
Llevat de disposició contrària als estatuts es requerirà la condició de soci.
Responsabilitat: Limitada al capital aportat. Els fundadors, les persones que ostentaran la condició de soci a l'hora d'acordar-se
l'augment de capital i els qui adquireixin alguna participació desemborsada mitjançant aportacions no dineràries, respondran
solidàriament davant de la societat i davant dels creditors socials de la realitat d'aquestes aportacions i del valor que se'ls hagi atribuït a
l'escriptura.
Capital: Mínim 1 € al moment de la constitució de l’empresa i cal arribar als 3.000 €.
57
E. Societat comanditària simple

Societat mercantil de caràcter personalista que es defineix per l'existència de socis col·lectius que aporten capital i treball i responen
subsidiàriament, personalment i solidàriament dels deutes socials, i de socis comanditaris que només aporten capital i la responsabilitat
dels quals estarà limitada a la seva aportació.
Característiques:
• Constitueix una comunitat de treball en què no participen els socis comanditaris i té plena autonomia patrimonial.
• La preponderància que a la societat tenen els socis col·lectius permet considerar-la com una societat de caràcter personalista.
Tipus de socis:
• Socis col·lectius, sota el nom dels quals girarà la raó social, que aporten capital i treball, i responen personalment i solidàriament dels
resultats de la gestió social, siguin o no gestors de la societat.
• Socis comanditaris, que només aporten capital i la seva responsabilitat està limitada a la seva aportació, sense tenir dret a participar
en la gestió social.
Responsabilitat: Socis col·lectius: Il·limitada - Socis comanditaris: Limitada al capital aportat.
Capital: Sense mínim legal.
Fiscalitat: Impost sobre societats. 58
F. Societat comanditària per accions

Societat de caràcter mercantil el capital social del qual està dividit en accions, que es formarà per les aportacions dels socis, un dels
quals, almenys, s'encarregarà de l'administració de la societat i respondrà personalment dels deutes socials com a soci col·lectiu,
mentre que els socis comanditaris no tindran aquesta responsabilitat.
Característiques:
• Constitució formalitzada mitjançant escriptura pública i posterior inscripció al Registre Mercantil.
• Es podrà utilitzar una raó social, amb el nom de tots els socis col·lectius, d'algun d'ells o d'un de sol, o bé una denominació objectiva
(de fantasia), amb la indicació necessària de "Societat comanditària per accions" o la seva abreviatura " S. Com. per A.".
• També portarà un Llibre-registre d'accions nominatives, en què es faran constar les successives transferències de les accions, així
com la constitució de drets reals i altres gravàmens sobre aquelles. La societat només considera accionista a qui estigui inscrit en
aquest llibre.
Tipus de socis:
• Socis col·lectius, que responen personalment i solidàriament dels deutes socials i han de ser necessàriament administradors de la
societat.
• Socis comanditaris, que no tenen responsabilitat personal i participen en l'organització de la societat a través de la Junta General.
59
F. Societat comanditària per accions
Òrgan socials:
• Junta general d’accionistes
• Administradors
Nombre de socis: mínim 2, dels quals un almenys serà soci col·lectiu.
Responsabilitat: Socis col·lectius: Il·limitada - Socis comanditaris: Limitada al capital aportat.
Capital: El capital social, constituït per les aportacions dels socis, no pot ser inferior a 60.000 euros. Haurà d'estar totalment subscrit al
moment de la constitució de la societat i desemborsat en un mínim de 25%.
60
G. Societat cooperativa
Societat constituïda per persones que s'associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per fer activitats empresarials,
encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtic.
Característiques:
• Denominació de la societat: inclourà necessàriament les paraules "Societat Cooperativa" o la seua abreviatura "S. Coop.". Aquesta
denominació serà exclusiva.
• Seu: es fixarà al lloc on realitzi principalment la seva activitat o centralitzi la seva gestió administrativa i direcció.
• Constitució: la societat es constituirà mitjançant escriptura pública que haurà de ser inscrita al Registre de Societats Cooperatives,
amb la qual cosa adquirirà personalitat jurídica.
• Capital social mínim: es fixarà als Estatuts i que haurà d'estar totalment desemborsat des de la seva constitució.
• Aportacions dels socis: es faran en moneda de curs legal. Si ho preveuen els Estatuts o, ho acordés l'Assemblea General, també
podran consistir en béns i drets susceptibles de valoració econòmica. A les cooperatives de primer grau l'import total de les
aportacions de cada soci no pot excedir un terç del capital social, excepte quan es tracti de societats cooperatives, entitats sense
ànim de lucre o societats participades majoritàriament per cooperatives.
• Seccions: Estatutàriament es pot permetre la creació de seccions dins una mateixa cooperativa. La secció desenvoluparà una
activitat econòmica o social de manera autònoma amb diferenciació de socis, patrimoni, responsabilitat, gestió i comptabilitat.
61
G. Societat cooperativa
Òrgan socials:
• Assemblea general: Està formada per tots els socis de la cooperativa. Cada soci té un vot. El seu objectiu és
deliberar i adoptar acords sobre assumptes que, legalment o estatutàriament, siguin de la seva competència. Les
decisions adoptades vinculen tots els socis de la cooperativa.
• Consell rector: És l'òrgan col·legiat de govern a què correspon l'alta gestió, la supervisió dels directius i la
representació de la societat cooperativa, amb subjecció a la Llei, als Estatuts ia la política general fixada per
l'Assemblea General.
• Intervenció: És l’òrgan de fiscalització de la cooperativa. Podrà consultar i comprovar tota la documentació de la
cooperativa i procedir a les verificacions que estimi necessàries.
• Comitè de recursos: Tramita i resol els recursos contra les sancions imposades als socis pel Consell Rector i en
altres supòsits que s'estableixin legalment o estatutàriament.
Nombre de socis: Tres socis com a mínim.

Responsabilitat: La responsabilitat dels socis pels deutes socials estarà limitada a les aportacions al capital social subscrit, estiguin o no
desemborsades en la seva totalitat.
Capital: Els Estatuts fixaran el capital social mínim amb què es pot constituir i funcionar la cooperativa, que haurà d'estar totalment
desemborsat des de la constitució.
Fiscalitat: Impost sobre societats. 62
Altres
H. Agrupació d'interès econòmic: Societat mercantil que té per finalitat facilitar el desenvolupament o millorar els resultats de l’activitat
dels seus socis. El seu objectiu es limitarà exclusivament a una activitat econòmica auxiliar de la qual desenvolupin els seus socis.
I. Comunitat de Béns: La Comunitat de Béns es constitueix quan la propietat dun bé o dret pertany proindivís a diverses persones i forma
part duna activitat empresarial realitzada en comú. Es podria dir que és la manera més senzilla d'associació entre autònoms.
J. Sociedad Anónima Laboral: Sociedades anónimas en las que la mayoría del capital social es propiedad de los trabajadores que prestan
en ellas servicios retribuidos en forma personal y directa, cuya relación laboral es por tiempo indefinido.
K. Societat Agrària de Transformació: Les Societats Agràries de Transformació (SAT), són societats civils de finalitat economicosocial amb
vista a la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, la realització de millores en el medi
rural, promoció i desenvolupament agraris i la prestació serveis comuns que serveixin a aquella finalitat.
L. Societat Civil: Contracte pel qual dues o més persones posen en comú capital, amb propòsit de repartir entre si els guanys.
M. Societat Col·lectiva: Societat mercantil de caràcter personalista, en què tots els socis, en nom col·lectiu i sota una raó social, es
comprometen a participar, en la proporció que estableixin, dels mateixos drets i obligacions, responent subsidiàriament, personalment i
solidàriament dels deutes socials .
63

Altres
N. Entitats de Capital-Risc: El capital-risc es defineix com aquelles estratègies d'inversió que canalitzen finançament de manera directa o
indirecta a empreses, maximitzen el valor de l'empresa generant gestió i assessorament professional, i hi des-inverteixen amb l'objectiu
d'aportar elevades plusvàlues per als inversors.
O. Societat Cooperativa de Treball Associat: És una societat constituïda per persones que té per objecte proporcionar als seus socis llocs
de treball a temps parcial o complet, a través de l’organització en comú de la producció de béns o serveis per a tercers.
P. Societat de Garantia Recíproca: Les Societats de Garantia Recíproca (SGR) són entitats financeres que tenen com a objecte principal
facilitar l'accés al crèdit de les petites i mitjanes empreses i millorar, en termes generals, les condicions de finançament, a través de la
prestació d'avals davant de bancs, caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit, administracions públiques i clients i proveïdors.
Q. Societats Professionals: És aquell tipus de societat que es constitueix per a l’exercici en comú duna activitat professional. És "activitat
professional": la que necessita titulació universitària oficial o professional per realitzar-la, i inscripció al corresponent Col·legi
professional. Hi ha "exercici en comú" quan: els actes propis d'una activitat professional són directament executats sota la raó o
denominació social, els drets i les obligacions de l'activitat s'atribueixin a la societat, i la societat sigui la titular de la relació jurídica amb
el client.
R. Societat de Responsabilitat Limitada Laboral: Societats de responsabilitat limitada en què la majoria del capital social és propietat dels
treballadors que hi presten serveis retribuïts en forma personal i directa, la relació laboral dels quals és per temps indefinit.
64
1.3. Context econòmic i
empresarial contemporani
65
El Producte Interior Brut (PIB)
El PIB, o Producte Interior Brut, és una mesura clau de l'activitat econòmica d'un país. Representa el valor total de tots
els béns i serveis produïts dins del territori d'un país durant un període de temps determinat, normalment un any. El PIB
és una de les principals indicacions de la salut econòmica d'un país i es fa servir per comparar el nivell de
desenvolupament econòmic entre països.
El PBI es calcula de diverses maneres, però les tres més comunes són:
1.Mètode de la despesa: En aquest mètode, el PIB es calcula sumant el valor de tota la despesa realitzada en béns i
serveis finals dins del país. Aquesta despesa es divideix en quatre categories principals:
1. Despesa dels consumidors (C): Inclou totes les despeses de les famílies en béns i serveis finals.
2. Despesa dels empresaris (I): Inclou la inversió en capital fix com maquinària, equips, i edificis.
3. Despesa del govern (G): Inclou tota la despesa del govern en béns i serveis finals, com salaris dels empleats
públics i construcció d'infraestructures.
4. Exportacions netes (NX): Es calcula restant les importacions de les exportacions i es considera un component
negatiu del PIB perquè les importacions no són produïdes dins del país.
L'equació del PBI pel mètode de la despesa és: PIB = C + I + G + NX.
66
2.Mètode dels ingressos: Aquest mètode calcula el PBI sumant tots els ingressos generats en la producció de béns i
serveis dins del país. Aquests ingressos inclouen:
• Salari i salaris
• Beneficis empresarials
• Interessos
• Lloguers
• Impostos indirectes menys subvencions
L'equació del PBI pel mètode dels ingressos és:
PBI = Salari i salaris + Beneficis empresarials + Interessos + Lloguers + Impostos indirectes - Subvencions.
67
3. Mètode de producció: El mètode de producció per calcular el PIB es centra en quantificar el valor afegit en cada etapa
del procés de producció. Aquest mètode parteix de la idea que el valor d'un producte augmenta a mesura que passa per
les diverses etapes de producció fins que finalment s'arriba al producte final.
Per calcular el PIB mitjançant el mètode de producció, es segueixen aquests passos:
- Valor afegit: En primer lloc, s'ha de calcular el valor afegit en cada etapa de la cadena de producció. El valor afegit
és la diferència entre el valor dels productes finals i els costos dels inputs utilitzats en la seva producció.
- Suma de valors afegits: Una vegada calculat el valor afegit en cada etapa de producció, aquests valors s'han de
sumar per obtenir el valor total afegit durant el període de temps especificat.
- Valor total de la producció: Una vegada es té el valor total afegit, aquest s'iguala al valor total de la producció dins
del país durant el període de temps. Aquesta quantitat representa el PIB.
El mètode de producció s'aplica a través de les diferents industries i sectors econòmics, calculant el valor afegit en
cada pas del procés de producció, des de la matèria primera fins al producte final. Aquest mètode proporciona una
visió detallada de com es crea la riquesa dins d'una economia i com es distribueix entre els diferents agents
econòmics.
68
El coeficient de Gini
El coeficient de Gini és una mesura estadística que s'utilitza per quantificar el nivell de
desigualtat de renda o riquesa dins d'una població o un país determinat. Aquest coeficient
rep el nom de l'estadístic italià Corrado Gini, qui el va desenvolupar a principis del segle
XX.
El coeficient de Gini oscil·la entre 0 i 1, sent 0 la completa igualtat i 1 la completa

desigualtat. Aquest coeficient es calcula a partir de la distribució acumulativa de la renda o
la riquesa, i mesura la distància entre aquesta distribució i la distribució de renda o riquesa
perfectament igualitària (línia de perfecta igualtat).
Un coeficient de Gini baix indica una menor desigualtat, ja que indica que la majoria de la
població té un nivell similar de renda o riquesa. En contrast, un coeficient de Gini alt indica
una major desigualtat, amb una major concentració de renda o riquesa en un segment
reduït de la població.
El coeficient de Gini s'utilitza àmpliament per analitzar i comparar la desigualtat

econòmica entre països o regions, així com per a avaluar l'eficàcia de les polítiques
públiques orientades a reduir la desigualtat. No obstant això, cal tenir en compte que el
coeficient de Gini té limitacions i no captura tots els aspectes de la desigualtat, com ara les
desigualtats en l'accés a serveis bàsics o oportunitats.
69
La inflació
La inflació és un fenomen econòmic que es refereix a l'augment sostingut i generalitzat dels preus dels béns i serveis en una economia
durant un període de temps determinat. En altres paraules, és la disminució del valor adquisitiu de la moneda, ja que amb la mateixa
quantitat de diners es pot comprar menys quantitat de béns i serveis.
Hi ha diversos mètodes per calcular la inflació, però el més comú és utilitzar l'Índex de Preus al Consumidor (IPC), que mesura els canvis
en els preus d'una cistella de béns i serveis representativa de les despeses del consumidor mitjà.
Com es calcula?
1. Selecció de la cistella de productes: Es selecciona una cistella de béns i serveis que s'utilitza per representar les despeses de consum
habituals dels consumidors en una determinada economia. Aquests béns i serveis inclouen aliments, begudes, habitatge, serveis
mèdics, transport, educació, oci, etc.
2. Recopilació de preus: Es recopilen els preus dels productes de la cistella en diferents moments del temps. Aquestes dades es recullen
mitjançant enquestes, visites a establiments comercials i altres fonts.
3. Càlcul de l'Índex de Preus: Es calcula un índex de preus mitjançant la següent fórmula:
σ𝑛𝑖=1 𝑃𝑖𝑡 𝑄𝑖0

𝐼𝑃𝐶 = · 100
σ𝑛𝑖=1 𝑃𝑖0 𝑄𝑖0
70
La taxa de (des)ocupació
Taxa d'ocupació: La taxa d'ocupació és la proporció de la població en edat de treballar (generalment definida com persones en edat laboral,
generalment entre 15 i 64 anys) que estan ocupades. Es calcula de la següent manera:
𝑁𝑜𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑𝑒 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑑𝑒𝑠

𝑇𝑎𝑥𝑎 𝑑′ 𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖ó = · 100
𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑒𝑛 𝑒𝑑𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑟
Aquesta taxa indica la proporció de la població en edat de treballar que està activament ocupada en una determinada economia.
Taxa de desocupació: La taxa de desocupació és la proporció de la força de treball que està desocupada, és a dir, persones que estan buscant
activament feina i estan disposades a treballar, però no poden trobar un lloc de treball. Es calcula de la següent manera:
𝑁𝑜𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑𝑒 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑑𝑒𝑠𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑑𝑒𝑠

𝑇𝑎𝑥𝑎 𝑑′ 𝑎𝑡𝑢𝑟 = · 100
𝐹𝑜𝑟ç𝑎 𝑑𝑒 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙
On la força de treball és la suma de les persones ocupades i desocupades. Les persones que no estan buscant feina activament (com ara els
jubilats, estudiants a temps complet, etc.) no es consideren dins de la força de treball.
Aquestes dues taxes són indicadors clau per avaluar la salut del mercat laboral d'una economia. Una taxa d'ocupació alta i una taxa de
desocupació baixa solen ser indicatius d'una economia saludable amb molts llocs de treball disponibles. D'altra banda, una taxa d'ocupació baixa i
una taxa de desocupació alta poden ser indicatius de problemes econòmics, com ara recessió o dificultats estructurals en el mercat laboral. El
seguiment d'aquestes taxes és crucial per als governs, empreses i analistes econòmics per entendre les tendències del mercat laboral i prendre
decisions polítiques i estratègiques adequades.
71
L’oferta i la demanda agregades
1. Oferta Agregada: Fa referència a la quantitat total de béns i serveis que les

empreses estan disposades a produir i oferir a un determinat nivell de preus
durant un període de temps concret. Aquesta oferta es veu influïda per factors
com els costos de producció, la tecnologia, els impostos, les regulacions
governamentals, les expectatives empresarials, etc.
2. Demanda Agregada: Es refereix a la quantitat total de béns i serveis que els

consumidors, les empreses, el govern i els compradors estrangers estan disposats
a comprar a un determinat nivell de preus durant un període de temps
determinat. Aquesta demanda està influïda per factors com el nivell d'ingressos,
els preus dels béns, el tipus d'interès, les expectatives futures, les polítiques
governamentals, etc.
L'equilibri entre l'oferta agregada i la demanda agregada és un aspecte fonamental

per a l'estabilitat macroeconòmica d'una economia. Quan l'oferta i la demanda
agregades estan en equilibri, s'arriba a un nivell de producció òptim i a un nivell de
preus estables. No obstant això, els desequilibris entre l'oferta i la demanda
agregades poden provocar situacions d'inflació o recessió, les quals poden
requerir intervenció política per corregir-les.
72
La balança comercial
La balança comercial és un concepte econòmic que fa referència a la diferència entre el valor total de les exportacions i el valor total de
les importacions d'un país durant un període de temps determinat. Es tracta d'un dels components de la balança de pagaments d'un
país i reflecteix la relació entre el que un país ven a l'estranger (exportacions) i el que compra de l'estranger (importacions).
Quan les exportacions d'un país superen les seves importacions, es diu que té un superàvit comercial. Això pot ser considerat favorable
ja que indica que el país està guanyant més diners de les vendes a l'estranger del que gasta en comprar productes de fora. D'altra
banda, quan les importacions superen les exportacions, el país té un dèficit comercial. Això no necessàriament és negatiu perquè pot
indicar que el país està invertint en béns i serveis de l'estranger que pot ser necessiten per al seu desenvolupament econòmic o per al
consum intern.
La balança comercial és un indicador clau de la salut econòmica d'un país i pot influir en factors com el valor de la seva moneda, la seva
capacitat per finançar la seva deute extern, i les seves polítiques comercials.
73
El tipus de canvi
El tipus de canvi és el preu relatiu d'una divisa en termes d'una altra divisa.
En altres paraules, és la quantitat de moneda nacional que es necessita per
comprar una unitat de moneda estrangera. Aquest concepte és essencial en
les transaccions internacionals, ja que permet determinar el valor relatiu de
les monedes i facilita el comerç i la inversió entre països.
El tipus de canvi pot ser fix o flexible, depenent de la política monetària del
país emissor de la moneda. En un sistema de tipus de canvi fix, el valor de la
moneda es manté estable en relació amb una altra moneda o un conjunt de
monedes. En un sistema de tipus de canvi flexible (també conegut com a
"flotant"), el valor de la moneda fluctua en funció de l'oferta i la demanda del
mercat.
Els tipus de canvi tenen un impacte significatiu en l'economia d'un país, ja

que afecten el cost dels productes importats i exportats, la competitivitat
internacional, el turisme, els fluxos de capital i altres aspectes econòmics. A
més, els canvis en el tipus de canvi poden ser influïts per factors com els tipus
d'interès, la inflació, el creixement econòmic i les polítiques monetàries i
fiscal dels governs.
74
La política monetària
La política monetària és una de les principals eines que utilitzen els governs i les autoritats monetàries per influir en l'economia d'un
país. Es centra en la gestió de la oferta de diner, el crèdit i les taxes d'interès per aconseguir objectius econòmics específics, com ara la
inflació, l'ocupació, el creixement econòmic i l'estabilitat financera.
Oferta de diner: La política monetària afecta directament l'oferta de diner en l'economia a través de la gestió de la base monetària
(diners en efectiu més reserves bancàries) i de les operacions de mercat obert (compra i venda de valors del govern). Augmentar o
reduir l'oferta de diner pot influir en la disponibilitat de crèdit i, per tant, en el nivell d'activitat econòmica.
Tipus d’interès: Els bancs centrals poden ajustar les tipus d'interès per influir en el comportament dels agents econòmics. Una
disminució de les tipus d'interès fa que els préstecs siguin més barats, encoratjant la despesa i l'activitat econòmica, mentre que un
augment de les tipus d'interès pot desaccelerar l'economia ja que fa que els préstecs siguin més costosos.
Regulació i supervisió del sistema bancari: Les autoritats monetàries també tenen un paper en la regulació i la supervisió del sistema
bancari per assegurar la seva estabilitat i evitar crisis financeres.
Objectius de política monetària: Els objectius de la política monetària poden incloure el manteniment de la inflació a un nivell baix i
estable, la promoció del creixement econòmic sostenible, la reducció de l'atur o la mitigació de les crisis financeres.
75
La política fiscal
La política fiscal és una de les principals eines de política econòmica que utilitzen els governs per influir en l'economia d'un país. Consisteix
en l'ús dels impostos, les despeses públiques i els programes de transferència per aconseguir objectius econòmics i socials específics.
Impostos: Els governs recullen ingressos a través de diversos impostos sobre els individus, les empreses i altres entitats. La política fiscal pot
utilitzar canvis en les taxes d'impostos (com l'impost sobre la renda, l'IVA, els impostos sobre la propietat, etc.) per influir en el
comportament econòmic, redistribuir la renda i finançar les despeses públiques.
Despesa pública: Els governs gasten els ingressos fiscals en una àmplia gamma de programes i serveis públics, com ara educació, sanitat,
infraestructura, seguretat social, defensa, etc. La política fiscal pot influir en l'economia augmentant o reduint la despesa en aquests àmbits
segons els objectius econòmics i socials.
Programes de transferència: A més de la despesa directa, la política fiscal pot incloure programes de transferència, com pensions,
subvencions, ajudes de desocupació, entre altres. Aquests programes redistribueixen la renda i ajuden a alleujar la pobresa o altres
desigualtats socials.
Objectius de política fiscal: Els objectius de la política fiscal poden incloure la promoció del creixement econòmic, la reducció de la
desocupació, la distribució equitativa de la renda, la correcció de desequilibris econòmics (com ara el dèficit o l'excés comercial), la mitigació
de les crisis econòmiques, entre altres.
La política fiscal pot ser expansiva o contractiva. Una política fiscal expansiva implica un augment de la despesa pública o una disminució
dels impostos per estimular l'activitat econòmica durant períodes de recessió o baix creixement. D'altra banda, una política fiscal contractiva
implica una reducció de la despesa pública o un augment dels impostos per frenar l'activitat econòmica i controlar la inflació durant
períodes d'alta pressió inflacionària o sobre-escalfament econòmic. 76

Tema 1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 1.

Context econòmic i d’estructura productiva

El rol de l’empresa al sistema econòmic

c) Innovació i desenvolupament tecnològic: Moltes empreses estan dedicades a la investigació i el desenvolupament,

El rol de l’empresa al sistema econòmic

Exemples de cost d'oportunitat:

La demanda d'un bé o servei és la quantitat d'aquest bé que els

Determinants de la corba de demanda

a) El preu: per a un bé normal, quan el preu augmenta, la quantitat demandada disminueix.

b) La renda: per a un bé normal, quan augmenta la renda, augmenta la quantitat demandada.

c) El preu dels béns relacionats:

Canvis en el preu Canvis en la renda

preu Augmenta la renda,

Canvis en el preu dels substituts Canvis en el preu dels complementaris

Augmenta el preu dels Augmenta el preu dels

Canvis en les preferències Canvis en les expectatives

Si esperem que la nostra

Canvis en el nombre de consumidors

preu Si augmenta el nombre de

L'oferta agregada (també coneguda com a 'oferta de mercat')

Determinants de la corba d’oferta

a) El preu: per a un bé normal, si augmenta el preu, augmentarà la quantitat oferta.

d) El nombre de productors: si augmenta el nombre de productors en un mercat, augmentarà la quantitat oferta

Canvis en el preu Canvis en el preu dels factors de producció

Augmenta el preu, augmenta

Canvis en la tecnologia Canvis en el nombre de productors

preu q(p) q(p)

3 Si millora la tecnologia, Si augmenta el nombre de

Canvis en les expectatives

Si s’espera que pugin els

En equilibri: quantitat demandada = quantitat oferta

Escassetat: quantitat demandada > quantitat oferta

escassetat quantitat quantitat

𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó % 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑎𝑡 𝑑𝑒𝑚𝑎𝑛𝑑𝑎𝑑𝑎

Demanda perfectament inelàstica Demanda inelàstica

Demanda amb elasticitat unitària Demanda elàstica

Demanda perfectament elàstica

𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó % 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑎𝑡 𝑜𝑓𝑒𝑟𝑡𝑎

Oferta perfectament inelàstica Oferta inelàstica

El preu ha augmentat un El preu ha augmentat un

Oferta amb elasticitat unitària Oferta elàstica

Oferta perfectament elàstica

Relació entre l’elasticitat-preu de la preu

Davant trams de la demanda inelàstics, l'ingrés

Davant trams de la demanda elàstics, l'ingrés 5

Béns normals → elasticitat-renda > 0

L’excedent del consumidor preu

L'excedent del productor és allò que un venedor rep

Entenem per planificador social benèvol una figura

Si una assignació de recursos maximitza l'excedent Excedent del

Impostos sobre els productors

Un impost sobre els productors actua com un

Els consumidors paguen qd(p)

Impostos sobre els consumidors

Un impost sobre els consumidors actua com un

Els consumidors paguen

La pèrdua irrecuperable d’eficiència

preu qs(p) preu qs(p)

qd'(p) qd(p) qd'(p) qd(p)

Preu màxim i mínim

escassetat quantitat excés quantitat

Amb el mercat de treball (salaris)

salari salari excès

falta de treballadors atur treballadors