TEMA 1.

PROBLEMES ECONÒMICS I ELECCIÓ ECONÒMICA

1.1. ECONOMIA I ESCASSETAT ECONÒMICA
Escassetat eco → sensació d carència d recursos en rela w/ ls necessitats d ls pers.
N s’ha d confondre l’escassett eco w/ la pobresa o l’escassetat física.
L’escassetat eco té 2 caracts: - és universal, ja q afecta a tothom, encara q d dif man
- és relativa, pq existeix en la mesura q la quantitat d recursos disponibles resulta insuficient
en rela a ls necessitats existents.
Atès q l’escassetat eco es un problem q afecta a all països, es justifica l’existència d’una ciència x resoldre’l, l’economia.
Eco → ciència q s’ocupa d la man com s’admin i aprofiten uns recursos escassos x satisfer ls necessitats humanes.

1.2. EL COST D’OPORTUNITAT

En eco hi ha 2 idees clau:
· l’escassetat eco. els recursos son insuficients x a satisfer ls necessitats q es tenen
· la necessitat d triar. davant l’escassetat d recursos i la possibilitat d’usos alternatius, els individus admin acuradament
els recursos x obtenir el màx profit possible; treient l’alternativa q + s’acosta a ls svs preferències i nivell d’ingressos
El cost d’oport, és el valor, mesurat o n en diners, d’allò a q es renuncia quan es pren una decisió.

1.3. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

Actv eco condicionada pls mitjans o recursos dls q disposen ls Eªs.
Els recursos o factors d producció són els el bàsics emprats en la producció i distribució d béns i serveis.
Els factors d producció es classifiquen en 3grups:
✓ recursos naturals: els q provenen d la naturalesa
✓ treball: es refereix a qualsevol actv humana física o intel·lectual remunerada q intervé en el procés productiu
✓ béns d capital: - element fin o capital fin, els diners
- el físic o capital físic, integrat x dif equips i materials utilitzats en el procés productiu (edificacions, maq,
mobiliari, ordinadors, terrenys, mat primeres, …)

Alguns autors tmb inclouen en aqsta classificació ¼ element: la iniciativa empre. Afirmen q pq la producció o la
distribució funcionin n n’hi ha prou w/ reunir primeres mat, treball i capital, sinó q tmb cal saber org els recursos i dirigir els
treballadors, funcions q recauen en la fig d l’empre.

1.4. ELS AGENTS ECONÒMICS

> Consumidors, agrupats en fam o eco domèstiques, decideixen quins béns i serveis volen consumir x a satisfer millor ls
svs necessitats.
> Eªs, prenen decisions sobre la producció i la distribució d béns i serveis, normalment a canvi d’un bº.
> Sector públic, format x ls dif admins públiques, té com a principal obj assolir el màx benestar x al conjunt d la societat.
Es suposa q en ls decisions dls agents eco impera el principi d la racionalitat eco q consisteix en triar, entre ls possibilitats
disponibles, la q procura + utilitat o benestar.

1.5. LES POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ

Factors d prod → pilar bàsic d all actv eco, atès q la producció d béns i serveis x a distribuir-los i consumir-los depèn d la sva
disponibilitat.
a. Tecnologia: man en q es combinen els dif factors d producció x a obtenir un bé o servei. ls possibilitats d producció dls
dif paísos depèn d la quantitat d factors d producció i d la tecno d q disposen.
b. La frontera d ls possibilitats d producció (FPP): reflecteix ls quantitats màx d béns i serveis q pot produir una
societat en un període d temps det a partir d’uns factors d producció i uns coneixements tecno concrets.
Cada veg q un país opta x utilitzar recursos escassos en produir un bé renuncia a la possibilitat d’usar-los en produir
altres béns. És a dir, cada elecció va associada a un cost d’oportunitat.
X repre la FPP, recorrem a un model gràfic suposant q en el país only es produeixen 2 tipus d béns (model eco dl cost
d’oportunitat).
En aug la quantitat d factors d producció i/o millorar la tecno, la producció d béns i serveis aug. la FPP es desplaça cap a
la dreta.
Es pot dir q aqst desplaçament d l’FPP cap a la dreta és la repre dl creix eco.
El termòmetre q mesura la producció d béns i serveis en l’interior d’un país és el producte interior brut (PIB).
1.6. EL CREIXEMENT ECONÒMIC
La productivitat és la rela entre la quantitat d béns i serveis produïts i la quantitat d recursos emprats en la sva producció.
El creix eco és l’increment d la producció d béns i serveis d’una societat en un període d temps det.
Hi ha 2 man d créixer eco:
· Aug els recursos productius → x incrementar la producció calen + treballadors, + maq, + mat prim, …
· Millorant la productivitat → w/ els mateixos recursos es poden produir + unitats.
La producció fa ref a la quantitat d bé o servei produït (es mesura en unitats físiques) i la productivitat és una mesura q
relaciona 2 magnituds dif (peces/hora, etc).
X aug la productivitat un país pot formar millor als seus treballadors o implantar nous avenços tecno q millorin la combi dls
recursos productius.

TEMA 2. DEMANDA I OFERTA DEL MERCAT

2.1. EL MERCAT
Mercat → conjunt d’actvs d compravenda d’un producte det o un servei q efectuen els oferents (venedors) i els demandants
(compradors).
Dsd el punt d vista eco, hi ha demanda quan es desitja adquirir un bé o servei det, i oferta quan es desitja vendre. Repre
visions oposades: la demanda analitza el mercat dsdl punt d vista dls compradors i l’oferta, dsd la perspectiva dls venedors.
Compradors i venedors conflueixen al mercat disposats a aconseguir un acord q satisfaci ls 2 parts.

2.2. LA DEMANDA
Quantitat d’un bé o servei q els consumidors estan disposats a adquirir a un preu det, tenint en compte els preus dls béns i
serveis relas, la renda disponible i els gustos o preferències.
Variables q influeixen en la demanda d’un bé o srvei: ✓ preu ✓ preu d béns o serveis relas
✓ renda disponible ✓ pref o gustos pl bé o servei
Si suposem q all variables, excepte el preu, es mantenen constants, tenim q la demanda only depen dl preu P i és una funció
decreix d’aqsta variable.
D = f(P), f indica funció

2.3. L’OFERTA
Quantitat d’un bé o servei q ls Eªs estan disposades a prod a un preu d venda det, tenint en compte els costos d producció (q
depenen dls costos d ls mat prim, els costos laborals, d la tecno emprada…) i els objs empre.
Variables: ✓ preu ✓ costos d producció ✓ expectatives empresarials
Si suposem q ls variables excepte el preu es mantenen constants, tenim q l’oferta only depen dl preu P i es una funció creix
d’aqsta variable.
O = g(P), g indica funció

2.4. MOVIMENTS AL LLARG D LA CORBA D DEMANDA I DESPLAÇAMENTS HORITZONTALS D’AQSTA

a) Moviments sobre la corba
Com + elevat és el preu, + petita es la quantitat d demanda i com + baix és el preu, + gran es la quantitat d demanda.

b) Desplaçaments horitzontals
Si varia algun dls altres factors q influeixen abt la demanda (el preu dls béns o serveis relas, la renda disponible i els gustos) i
el preu es manté constant, poden passar 2 coses:
1. Aug quantitat d demanda. Això motiva un desplaçament d la corba d demanda cap a la dreta dsd D a D’. Aqst
desplaçament té l’origen en ls variacions següents:
> Aug preu dls béns substitutius
 > Dismin preu dls béns complementaris
> Aug renda disponible
> Canvi (a favor) en ls preferències o gustos
2. Dismin quantitat d demanda. Això motiva un desplaçament d la corba d demanda cap a l’esquerra dsd D a D’’. Aqst
desplaçament té l’origen en ls variacions següents:
> Dsimin preu béns substitutius
> Aug preu béns complementaris
> Dismin renda disponible
> Canvi (en contra) d ls preferències o gustos

2.5. MOVIMENTS AL LLARG D LA CORBA D’OFERTA I DESPLAÇAMENTS HORITZONTALS D’AQSTA

a) Moviments sobre la corba
Com + elevat el preu, + gran és la quantitat q estan disposats a oferir els productors i com + baix es el preu, - quantitat
oferiran els productors.

b) Desplaçaments horitzontals
Si varia algun dls altres factors q influeixen abt l’oferta (els costos d producció i els objs empre) i el preu es manté constant,
poden passar 2 coses:
1. Aug quantitat d’oferta. Això motiva un desplaçament d la corba d l’oferta cap a la dreta dsd O a O’. Aqst desplaçament té
l’origen en ls variacions següents:
> Baixada dls preu dls factors d producció
> Millores en la tecno emprada q abarateixen la producció
> Expectatives empre d captació d mercats
2. Dismin quantitat d’oferta. Això motiva un desplaçament d la corba d l’oferta cap a l’esq dsd O a O’’. Aqst desplaçament
té l’origen en ls variacions següents:
> Aug dls preu dls factors d producció
> Costos + elevats en la tecno emprada
> Objs empre restrictius (reduir producció x reduir costos o x falta d vendes, etc.)

2.6. EQUILIBRI DEL MERCAT

Eq dl mercat → punt on els plans dls consumidors i d ls Eªs coincideixen, d tal man q l’intercanvi satisfà a ls parts.
L’eq d mercat es pot assolir d 2 man:
- Excés d demanda. A un preu P1 la quantitat d producte q els consumidors Q2 sol·liciten es superior a aquella q ls Eªs Q1
ofereixen, d tal man q n se satisfan molts consumidors, alguns dls quals estaran disposats a pagar un
preu superior pl bé en qüestió. Els preus pujaran i la quantiat d’ofera aug ‘til arribar a l’eq. (Pe, Qe).
 - Excés d’oferta. A un preu P2 det, la quantitat d producte q els consumidors demanen Q1 es inferior a aquella q ls Eªs Q2
ofereixen, i molts consumidors n compren. Els preus baixaran i la quantitat d demanda auug ‘til arribar a
l’eq (Pe, Qe).

2.7. FUNCIONS DE DEMANDA I OFERTA DEL MERCAT

a) La demanda dl mercat es igual a la suma d ls quantitats demanades x cada consumidor o demandant. + generalment, la
funció d demanda dl mercat es igual a la suma d ls funcions d demanda individuals on fi(P) són ls funcions d
demanda d cada consumidor i = 1, 2, …, n.

b) L’oferta dl mercat és igual a la suma d ls quantitats q estan disposats a vendre cada productor o oferent. + generalment,
la funció d’oferta dl mercat és igual a la suma d ls funcions d’oferta individuals on gi(P) son ls funcions d’oferta d cada
productor i = 1, 2, …, n.

2.8. TIPUS D BÉNS

a) Segons la variació d preus: - substitutius. en aug el preu d’un aug la demanda d l’altre.
- complementaris. en aug el preu d’un d’ells tmb dismin la demanda d la¡’altre.
- independents. en variar el preu d’un (aug o dismin), la demanda d l’altre n es veu afectada
b) Segons la renda: - b. inferiors. en aug la renda dismin la sva demanda o en dismin la renda aug la sva demanda.
- b. normals. en aug la renda aug la sva demanda o en dismin la renda dismin la sva demanda. poden ser:
· b. d 1ra necessitat → si aug la sva demanda en la same proporció q la renda
· b. d luxe → si la sva demanda aug en major proporció q la renda.

2.9. ELASTICITATS D LA DEMANDA I L’OFERTA

a) Elasticitat-preu d la demanda
Mesura en variacions porcentuals relatives, dls canvis d la quantitat demandada produïts pls canvis dls preus.

Tenim ls possibilitats següents:

- Ede > 1, el % d variació d la quantitat demandada és major, en valor absolut, q el % d vari dl preu. Demanda elàstica.
- Ede < 1, el % d vari d la quantitat demandada és menor, en valor absolut, q el % d vari dl preu. Demanda inelàstica o
rígida.
- Ede = 1, el % d variació d la quantitat demandada és igual, en valor absolut, q el % d vari dl preu. Demanda
d’elasticitat unitària.
b) Elasticitat-preu d l’oferta
Mesura en variacions porcentuals relatives, dls canvis d la quantitat d’oferta produïts pls canvis dls preus.

Tenim ls possibilitats següents:

- Ede > 1, el % d vari d la quantitat d’oferta és major q el d vari dl preu. Oferta elàstica.
- Ede < 1, el % d vari d la quantitat d’oferta menor q el d vari dl preu. Oferta inelàstica o rígida.
- Ede = 1, el % d vari d la quantitat d’oferta és igual q el d vari dl preu. Oferta d’elasticitat unitària.
c) Càlcul d l’elasticitat-preu
Suposem q volem calcular l’elas-preu (d la demanda o d l’oferta) entre 2 punta A i B. Si prenem el punt A as a base dl càlcul
obtenim un valor x a l’elasticitat i si prenem el punt B as a base dl càlcul obtenim un altre valor diferent x a l’elasticitat.
Aqst problema es pot evitar utilitzant el punt mig (elasticitat-arc).
Ex.

1. Si prenem as a base el punt A:

2. Si prenem as a base el punt B:

3. Utilitzant el punt mig (elasticitat-arc):

d) Elasticitat puntual d la demanda

Gene ens interessa l’elasticitat en un punt d la corba d demanda, x la qual cosa hem d considerar increments infinitessimals.
Suposant q la funció d demanda sigui derivable, l’elasticitat puntual d la demanda es defineix as
Com abans direm, segons els valor d l’elasticitat puntual, q la demanda és elàstica, rígida o unitària.
e) Elasticitat puntual d l’oferta
Gene ens interessa l’elasticitat en un punt d la corba d’oferta, x la qual cosa hem d considerar increments infinitessimals.
Suposant q la funció d’oferta sigui derivable, l’elasticitat puntual d l’oferta es defineix as

Com abans direm, segons els valors d l’elasticitat puntual, q l’oferta és elàstica, rígida o unitària.

2.10. INGRESSOS PER VENDES I L’ELASTICITAT PUNTUAL D LA DEMANDA

La quantitat venuda és la demanada. Els ingressos x vendes són I = P.D. Els ingressos seran màxims quan es compleixi la
condició necessària d’anulació d la derivada. És a dir:
Desenv aqsta condició:

Treient factor comú D, resulta:

Igualant la derivada a 0 i sabent q D > 0 (la demanda ha d ser positiva), resulta: D(1 - E pd) = 0
1 - E pd = 0
X tant, E pd = 1.
- Si Epd = 1, els ingressos són màxims.
- Si Epd > 1, dl/dP < 0. La funció I és creixent w/ el preu P. Quan aug el preu (baixa la quantitat demanada), els ingressos
decreixen. Quan baixa el preu (puja la quantitat demanada) els ingressos aug.
- Si Epd < 1, dl/dP > 0. La funció I és creixent w/ el preu. Quan aug el preu (baixa la quantitat demanada), els ingressos
creixen. Quan baixa el preu (puja la quantitat demanada) els ingressos dismin.

TEMA 3. LA PRODUCCIÓ I ELS COSTOS

3.1. FUNCIONS D’ING. D L’Eª
· Ing = al nº d’unitats venudes, Q, xl preu, p, a q es ven cada unitat. Si la funció d demanda a la q s’enfronta l’Eª és Q = f(p),
q pot escriure’s p = g(Q), aïllant p, els seus ing són una f d Q (quantitat venuda):
I(Q) = Q · p = Q · g(Q)
· Ing mitjà o unitari: ing x unitat venuda, q naturalment resulta igual al preu dl producte. Així:
IM = I/Q = Qp/q = p = g(Q)
· Ing mig: funció d la quantitat venuda Q i coincideix w/ la funció d demanda x a l’Eª.
· Ing marginal: variació d l’ingrés quan la quantitat venuda varia en una unitat. Així, formalment:
I’(1) = dl/dQ (derivada d l’ingrés total respecte la quantitat)
· Com hem vist en el t.1, l’ing màxim quan l’ingrés marginal és igual a 0. Fet q coincideix w/ l’elasticitat d la demanda igual a 1.

3.2. PRODUCCIÓ I COSTOS

Eª → org w/ ànim d lucre q satisfà ls necessitats dls seus clients mitjançant la producció d béns o la prestació d serveis.
Producció → quantitat total d bé o servei obtinguda. A c/t, considerem q el capital és fix. D’un dia a l’altre n podem ampliar la
dimensió d la dàbrica. X fer això es requereix temps (buscar noues terrenys, compra d new maq…). En canvi, el treall és
variable a c/t. Podem contractar new treb ràpidament o els podem acomiadar, w/ moltes + dificultats, en cas d n haver-hi
demanda en el mercat.
Gràfic d la producció w/ capital fix i variació dl factor treball:

· Llei q opera a c/t: llei dls rendiments decreixents. Partint d’un capital fix, la intro d news treb incrementa el producte
total, but hi haurà un mom en q això es fara a un ritme menor, i fins i tot el producte pot arribar a decréixer. La llei dls
rendiments decreixents indica q a partir d’una certa utilització dl factor variable, + increments d factor variable provoquen
un aug en la producció cada vegada menor, fins i tot acaba decreixent.
Prod mitjana dl treball: rela entre producció total - nombre d treballadors o temps d treball:
PMe (productivitat dl treball) = PT/L
Prod mitjana dl capital: rela entre producció total - nombre d maq o h/maq:
PMe (productivitat dl capital) = PT/K
Prod marginal: increment producció quan es contracta un treb addicional:
PMg = APT/AL = (PT2 - PT1) / (L2 - L1)
Si els increments són infinitesimals utilitzem derivades:
PMg = dPT/dL
Una det tecno productiva serà + eficient q una altra quan aconsegueixi + producció w/ els mateixos recursos productius o la
mateixa producció utilitzant - factors productius. Així, l’eficiència tècnica consisteix a produir el màxim output possible
utilitzant els mín inputs.
L’eficiència eco consisteix a seleccionar la + barata d ls tecno tècnicament eficients.
· Els costos totals d’una Eª es divideixen en costos fixos i variables. CT = CF + CV
· Els CV depenen dl nivell d producció, mentre q els CF no. CF = K (CF constant) / CV = (cost variable unit) · Q*
* Cost variable unitari igual q el cost variable mitjà.
· Costos totals mitjans: rela entre Ct i quantitat produïda. Equivalent a la suma dls costos fixos mitjans (CFMe) i els
costos variables mitjans (CVMe).
· CTMe = CT/Q = (CF + CV)/Q = CF/Q + CV/Q = CFMe +CVMe
· cost marginal → increment en el cost toal quan aug la quantitat produïda en una unitat addicional.
CMg = ACT/AQ = (CT2 - CT1) / (Q2 - Q1)
· Si considerem increments infinitesimals, el cost marginal és la derivada dl cost toal respecte a la quantitat produïda.
CMg = d(CT)/dQ = CT’
· Gràficament, el cost marginal té forma d U, as les CTm i els CVm. A més els talla en el punt mínim.
· Si calculem la derivada dls CTm respecte a la quantitat produïda Q i igualem a zero, resulta:
CTMe’ = (CT/Q)’ = (CMg·Q-CT)/Q”2 = 0
· El numerador ha d ser 0 i obtenim q els costos marginals són iguals als totals mitjans en el punt mínim.
CMg = CT/Q = CTMe
Tmb, els CVm en el seu punt mín coincideixen w/ els costos marginals.

Gràfic d ls relas entre els costos marginals,

els totals mitjans i els variables mitjans.

· A c/t l’Eª estarà disposada a oferir una quantitat d producte Q sempre q le preu p sigui superior o igual al mínim dls costos
variables mitjans, p>=CVMe. La funció p=CMg, en el tram p>=CVMe, es considera la funció d’oferta d l’Eª.
· Si el preu fos l’indicat en el p.A (superior als costos totals mitjans), l’Eª obtindria bº extraordinaria.
· Si el preu fos l’indicat en el p.B, els ing totals equivaldrien als CT i n hi hauria bº extras. Aqst punt s’anomena llindar d
rendibilitat o òptim d’explotació.
· Si el preu fos l’indicat en el p.C, els ing totals serien inferiors als CT i l’Eª tindria pèrdues. Els ing cobreixen la totalitat dls
costos variables i una part dls fixos.
· Si fos l’indicat en el p.D, el preu equival als costos unitaris (CVm) i lapèrdua és equivalent a la totalitat dls CF. A l’Eª li és
indiferent produit o n. Aqst punt s’anomena mín d’explotació.
· SI el preu fos l’indicat en el p.E, n es cobreixen la totalitat dls CF i part dls variables. Cal tancar l’Eª.

3.3. ECONOMIES D’ESCALA

A ll/t, tots els factors d producció són variables, Així com els rendiments decreixents és la llei q opera a c/t (w/ el capital
constant), ls economies d’escala és la llei q domina en el ll/t-
> Considerem ls 3 sit segúents:
- Q → producció
- K → capital
- L → treball

· Partim d la prod inicial d 100u, w/ una maq i 2 treb. Suposem q es dupliquen els factors productus i passsem a tenirr 2 maq
i 4 treb.
· En la sit A l’output tmb es duplica, passant d 100 a 200u. Seria un cas d rendiments constants a escala. En this cas, un aug d
 la grandària d planta deixa inalterat el CTm.
· En la sit B, l’output aug + q proporcionalment respecte als factors d producció. Seria un cas d rendiments creixent a escala o
ecos d’escala. En aqst cas, un aug d la grandària d la planta dismin el CTm.
· En la sit C, la prod aug - q els factors d producció. Parlaríem d rendiments decreixents a escala o deseconomies d’escala. En
aqst cas, un aug d la grandària d la planta aug el CTm.
· Una d ls raons q alimenta el creix i la major dimensió d ls Eªs és la cerca d’ecos d’escala.

3.4. BENEFICIS EMPRESARIALS A C/T

· Ls Eªs intenent always aconseguir el màx bº. Es diu q una Eª està en eq quan obté el màx bº. Si l’Eª produeix una quantitat
major q la q li produeix el màx bº, tendiria a reduir immediatament el volum d producció fins al volum òptim; i
contràriament succeiria si la sva producció fos menor.
· Hem vist q tan els ing com els CT son funció d la quantitat d producte Q, tmb ho és el bº:
B’ = I’ - CT’ = 0
d’on resulta la primera condició deq, és a dir, d màx bº x a qualsevol Eª: I’ = CT’ (1ra condició)
· X assegurar q estem en un màx la derivada segona ha d ser negativa: B’’ = I’’ - CT’’ < 0 d’on: CT’’ > I’’ (2na condició)
· COm hem vist abans, l’Eª only ofereix producció Q si el preu p és major o igual q els CVme (en cas contrari té pèrdues).
p >= CVMe (3ra condició)