TEMA 1 – INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMÍA

DEFINICIÓ D’ECONOMIA
- Ciència social que estudia la producció, la distribució i el consum de béns i serveis.
(Krugman et al. 2014)
- Estudi de la manera com la societat gestiona els recursos escassos. (Mankiw, 2012)
- Ciència que estudia el comportament humà mitjançant la relació entre necessitats
humanes il·limitades i recursos escassos que tenen usos alternatius. (Robbins 1898-
1984)

10 PRINCIPIS BÀSICS DE L’ECONOMIA DE MERCAT

- (4) Elecció individual: com les persones prenen decisions

- (3) Interacció entre individus: com aquestes decisions individuals afecten als altres.
- (3) Funcionament global de l’economia (macroeconomia): com les interaccions
influeixen sobre tota l’economia

Principis bàsics: Elecció individual (4)

- Els individus han d´escollir perquè els recursos són escassos.
- El veritable cost d'un bé és el cost d'oportunitat (cost de l´alternativa perduda)
- Les persones han d´aplicar l´anàlisi marginal per prendre decisions. (la diferència entre
fer una cosa o una altra)
- Les persones responen amb incentius.

1. Recursos Escassos: mitjans materials o humans que permeten produir bens i serveis. 
Classificació inicial:
- Terra, boscos, rius... (Recursos naturals)
- Treball (Hores de feina)
- Capital
o Capital físic (maquines)
o Capital humà (coneixements, aptituds..)
- Recursos escassos: un recurs és escàs si no hi ha prou quantitat de recurs per satisfer
totes les necessitats per les quals la societat desitja utilitzar-lo.

2. Cost d´Oportunitat: El cost real d'un bé és el cost d'oportunitat (valor de la millor

alternativa perduda). Tots els costos són, en última instància, costos d'oportunitat.

3. Anàlisi marginal: prendre les decisions en temes de costos i beneficis entre diferents
productes.  La decisió de si s´ha de produir/consumir una unitat més o menys (el
marge) és una decisió marginal. 

4. Incentius: Les persones racionals responen als incentius aprofitant les oportunitats de
millorar. La introducció d´un incentiu alterarà el comportament dels individus. Abans d
´introduir-lo s'ha de tenir en compte tant els efectes directes com els indirectes.

1
Principis bàsics: Interacció entre individus (3)
- L´intercanvi genera beneficis. 
- Els mercats habitualment són eficients (Produeixen al menor cost)
- 7. Quan els mercats no aconsegueixen l´eficiència, la intervenció de l'Estat pot millorar
el benestar de la societat.

5. L´intercanvi genera beneficis: Els beneficis del comerç, són conseqüència de la divisió
del treball que els economistes anomenen especialització. Adam Smith.
L'especialització permet:
o Estalviar temps
o Utilitzar els mitjans de producció de forma contínua
o Aprofitar les qualitats innates de cada treballador
o Facilitar la incorporació de mà d'obra no especialitzada. 
o Incorporar nova tecnologia.

6. Els mercats habitualment són eficients: En una economia de mercat els productors i
consumidors prenen de manera individuals les decisions sobre producció i consum i
volen aconseguir el seu benestar. Adam Smith → Si els individus busquen el seu interès
particular, l’economia també millorar. Hi ha moltes excepcions.

7. La intervenció de l'Estat (No eficients)

Abans de la intervenció, l´Estat a de conèixer:
- Per què fallen els mercats
- Dissenyar les polítiques públiques que faran possible canviar l'actual utilització
dels recursos en la direcció correcte.

El mercat falla pels quatre motius següents:

- Accions individuals poden tenir efectes secundaris (externalitats)
o Externalitats positives
o Externalitats negatives
- El productor pot tenir poder de mercat
- El mercat no pot assignar correctament els recursos
- Existeixen problemes en la distribució de la informació.

El funcionament global de l´economia (macro 3)

8. El nivell de vida d´una economia depèn de la seva capacitat de produir béns i serveis. 
9. A vegades, la despesa total no coincideix amb la capacitat productiva de l'economia. 
10. Les polítiques públiques poden modificar la despesa (Subsidi d´atur, pensions…).

2
L´ELABORACIÓ DE MODELS EN ECONOMIA

Model: és una representació simplificada d´una situació real que ens ajuda a entendre la
realitat. 
Supòsit: “tota la resta no varia” (ceteris paribus) permet conèixer de quina manera el canvi
d'una sola variable afecta al resultat del model sense que els altres factors, que resten
constants, l´afectin.

Primer model: la frontera de possibilitats de producció (FPP)

La FPP posa en manifest el trade-off al que s'enfronta una
economia que només produeix dos bens. Representa
gràficament la quantitat màxima d'un bé que es pot produir,
donada qualsevol producció de l´altre, i amb els recursos
disponibles (treball, capital, tecnologia).

Càlcul: Cost d’oportunitats (CO):

Cocanons = qcanons / qmantega = (15-9) / (28-20) = 6/8 = ¾ . sempre te un signe negatiu el cost
d’oportunitats.

Si la corba es convexa ( ) còncava ( )

Que ha de passar perquè hi hagi un creixement econòmic:

- Increment de factors de producció : capital (físic - K) i treball (L)

- Millora de la tecnologia

Aquestes són les fonts del creixement econòmic i es desplaçarà cap a la

dreta i permet que noves combinacions siguin accessibles

Segon model: flux circular de la renda

Línia verda : representa les relacions monetàries (flux de renda)

Línia groga: relacions de bens i serveis, no són monetàries
ECONOMIA POSITIVA I EXONOMIA NORMATIVA
- Economia positiva: estudia els fets econòmics tal com són des de
una vesant objectiva.
- Economia normativa: estudia els fets des de una
SUPÒSITS DEL MODEL DE
perspectiva subjectiva
COMPETÈNCIA PERFECTA
CLASSIFICACIÓ DE LES ESTRUCTURES DE - Consumidors i empreses són unitats preu.
MERCAT o Molts competidors i molts venedors
o Actuació individual no influeix en el preu
de mercat.
- S’intercanvia un producte homogeni.
- Tots els productes i consumidors
coneixen les condiciones generals del
mercat
- A la indústria, existeix llibertats d’entrada
i sortida d’empreses.
o No hi ha barreres d’entrada, hi ha ll/t

3
TEMA 2: FONAMENTS DE LA DEMANDA
RESTRICCIÓ PRESSUPOSTÀRIA
Combinacions de béns accessibles

El consumidor disposa d’una renda i la demanda a certs llocs.

Pendent: dqc /dqt

Restricció pressupostaria
- Combinacions de consum a les que pot accedir un consumidor donada la seva renda i
els preus dels béns.
- El pendent de la restricció pressupostaria és igual a la relació de preus entre els dos
béns.
Increment de X / Increment de Y. Per Cada entrada de teatre compro 5 de cine.

- El pendent de la restricció pressupostaria mesura la relació a la que el consumidor pot

intercanviar un dels béns per l’altre.

EXEMPLE

Qc = R/Pc = 1000/2 = 500

Qt = R/Pt = 1000 / 10 = 100

Qc = R/Pc = 1500/2 = 750

Qt = R/Pt = 1500 / 10 = 150

Qc = R/Pc = 1000/1 = 1000

Qt = R/Pt = 100 / 10 = 100

4
PREFERÈNCIES DELS CONSUMIDORS
Representació de les preferències
- El consumidor es comporta racionalment. Si se li ofereixen dues combinacions
diferents, escollirà la que li doni més satisfacció.
- La satisfacció es mesura mitjançant la funció d’utilitat.
- La funció d’utilitat es representa mitjançant les corbes d’indiferència. Situació a les
que un consumidor atorgui la mateixa satisfacció, li agraden les 2 per igual
- Supòsits a tenir en compte per representar les preferències: Transitivitat de les
preferències.
o Donades dues combinacions de béns A i B, el consumidor les pot comparar i
preferir A a B, B a A o ser indiferent entre A i B.
o Donades tres combinacions de béns A, B i C, si el consumidor prefereix A a B i
B a C també preferirà A a C. També ha de passar que si és indiferent entre A i B
i B i C, ha de ser indiferent entre A i C.

Corbes d’indiferència

5
Relació Marginal de Substitució
A partir del consum dels béns, el consumidor aconsegueix satisfacció (utilitat)

- Satisfacció marginal (utilitat marginal): augment de la satisfacció com conseqüència del

consum d’una unitat més d’un bé.
- Relació Marginal de Substitució (RMS): Relació a la que un consumidor està disposat a
intercanviar un bé per l’altre.
o La RMS depèn de la satisfacció marginal
- Variació Preus= substitutius

ELECCIÓ ÒPTIMA DEL CONSUMIDOR

Variació de renda i decisions del consumidor

6
Variació de preus i decisió del consumidor

De l’elecció òptima a la corba de demanda

DEDUCCIÓ DE LA CORBA DE DEMANDA – CORBA D’ENGEL-

- A partir de l’exercici de variar el preu del cinema, si mantenim fixats el preu del teatre i
la renda, obtenim la corba de demanda.
- Tingueu en compte també que podem variar els ingressos mantenint fixats els preus
del cinema i el teatre. En aquest cas, obtenim la corba d’Engel.
- La corba d'Engel descriu com la despesa del consumidor en un bé o servei varia amb
els ingressos.
- Continuació de la última transparència
- Relació entra la renda i la quantitat demandada

7
TEMA 3 – DEMANDA
Demanda:
La demanda es la quantitat que es demana és la quantitat desitjada d’un bé que els
compradors estan disposats i poden comprar a un preu determinat.

Llei de la demanda
La llei de la demanda estableix que, ceteris paribus (altres coses iguals), la quantitat exigida
d’un bé cau quan el preu del bé puja (relació negativa entre preu i quantitat).

Moviments al llarg de la corba / Desplaçaments de la corba de la demanda

Canvis en els preus dels béns relacionats

Un moviment al llarg de l a corba

de demanda és un canvi en la
quantitat demandada del bé o
servei que respon a un canvi en el
preu del bé.

Canvis en el nivell de la renda (Altres components de la demanda)

Però la quantitat demandada (𝒒𝒅) d’un bé o servei (𝒙) d’un consumidor (𝒊) depèn d’altres
factors a més del preu:
- La renda del consumidor (𝑹)
- Els preus dels altres bens relacionats (𝒑𝒚)
- Les preferències del consumidor (𝑮)
- Les expectatives del consumidor (𝑬𝒙𝒑.)
La funció completa de demanda ve definida per la següent expressió:

𝒊 = 𝒇(𝒑𝒙, 𝒑𝒚 ,𝑹, 𝑮, 𝑬𝒙𝒑. )

Els canvis dels altres components a la funció de demanda provoquen desplaçaments de la
corba de demanda

8
Desplaçaments de la corba demanda

9
Canvis en les expectatives- Canvis en les preferències

Demanda de mercat
La corba de demanda de mercat és la suma horitzontal de les corbes de demanda individual de
tots els consumidors. No es poden sumar preus

10
Elasticitat

Variació percentual =
R2 - R1 / R1 → (Valor
final - Valor inicial) /
Valor inicial

11
Elasticitat preu de demanda: interpretació

Elasticitat preu i Ingressos totals dels productors

- Efecte preu: Quan augmenten els ingressos per l’augment de preus
- Efecte quantitat: Quan disminueixen dels ingressos per la disminució de vendes

Tot depèn de l’elasticitat de la demanda.

Exemple:

Així un increment o disminució de preu:

- Augmenta (disminueix) l’ingrés total

si la demanda és inelàstica
- Redueix (augmenta) l’ingrés total si la
demanda és elàstica
- No modifica l’ingrés total si
l’elasticitat és igual a 1

12
Elasticitat creuada de demanda

L’elasticitat creuada de demanda entre dos béns mesura l’efecte d’un canvi del preu d’un dels
béns sobre la quantitat demandada de l’altre.

Elasticitat creuada negativa de demanda:

Ex → Puja el preu del cinema i baixa la demanda de crispetes

Elasticitat creuada positiva de demanda

Ex → Incrementa el preu de la carn de vaca, baixa el consum de carn de vaca però augmenta el
consum de carn de pollastre.

Béns independents: py=>0

Elasticitat renda de demanda

L’elasticitat renda de demanda mesura l’efecte d’un canvi en la renda sobre la quantitat
demandada del bé X.

Positiva: numerador i denominador mateix signe (bé normal). Si es el contrari es un bé inferior

(negatiu).

Canvi percentual de renda fa augmentar la necessitat (numerador mes gran que el

denominador). (Bé de luxe)

Si es negatiu però esta entre -1 i -infinit (primera necessitat).

Tots els béns inferiors són a la vegada béns de primera necessitat mentre que tots els
béns de luxe son béns normals

13
TEMA 4: FONAMENTS DE L’OFERTA EN UN ENTORN
COMPETITIU

FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ

Una tecnologia determinada permet a l’empresa transformar inputs (factors productius:

capital K i treball L, en outputs béns o serveis q, a través del procés productiu

q=f(K,L)
A curt termini existeixen:

- Inputs fixos: quantitat constant durant un període de temps

- Inputs variables: la quantitat es pot canviar en qualsevol moment
o Curt termini: funció matemàtica entre uns inputs i un producte final Q o un
output.

A llarg termini tots els inputs són variables.

La funció de producció arriba a un punt màxim i decreix. Arriba un moment que la producció
no pot augmentar més → Rendiments decreixents (la producció no augmenta tant com abans
perquè esta arribant a una certa saturació). Per molt capital que afeixem, la producció no
augmentarà como abans.

FUNCIÓ DE BENEFICIS: INGRÉS TOTAL (IT) D’UNA EMPRESA COMPETITIVA

Benefici= IT – CT

- Ingrés total (IT).

- Ingrés marginal (IMg)

- Ingrés mitjà (IMe)

Eix X= sempre la quantitat – Eix Y= demanda en

preus (valors monetaris).

P*= Ingrés unitari o ingrés mitja

Una empresa individual te la funció de demanda.

La línia negra demanda d’una sola empresa. Te
una elasticitat infinita.

14
FUNCIÓ DE BENEFICIS: COSTOS D’UNA EMPRESA

- Cost Fix (𝐶𝐹 o K): Cost que no depèn

de la quantitat d’output produïda. És
el cost de l’input fix. Exemple: el
lloguer
- Cost Variable (𝐶𝑉 o L): Cost que
depèn de la quantitat produïda. És el
cost de l’input variable.
- Cost Total (𝐶𝑡 ): Suma dels costos
fixos més els costos variables de
produir una quantitat d’output.
r= preu del capital, tipus d’interès...
 w=salari

𝐶𝑡=𝐶𝐹+𝐶𝑉=𝑟𝐾+𝑤𝐿

EXEMPLE
La funció de producció és: 𝑞=𝐾∗𝐿1/2; el preu d’una
unitat de treball (w) és 10 i el d’una unitat de capital
(r) és 20, i a curt termini el K = 1.

COST MARGINAL (CMg)

COST PER UNITAT PRODUÏDA (COSTOS MITJANS)

- Cost fix mitja: CFMe= CF/q. Es decreixent.

- Cost variable mitjà: CVMe= CV/q És creixent o constant.
- Cost total Mitjà: CTMe: Ct/q = CFMe +CVMe És constant o creixent

15
CORBA DE COSTOS TOTALS MITANS (CTMe)

La forma dels CTMe depèn del comportament dels CVMe i dels CFMe.

- Com més gran és l’output, més gran es la quantitat produïda sobre la qual es reparteix
el cost fix. És a dir, el cost fic mitjà es va reduint a mesura que s’incrementa la
quantitat produïda (efecte difusió) .
- Com més gran sigui la producció, major és la quantitat d’input variable que es
necessita per produir unitats addicionals. Es a dir es va incrementant el cost variable
mitjà (efecte dels rendiments decreixents)

ACTIVITAT B (diapo. 22)

CT= q3-8q2+100q

MAXIMITZACIÓ DE BENEFICI- ANALISI MARGINAL I MAXIMITZACIÓ DE BENEFICIS

TEMA 6: EQUILIBRI DE
MERCAT
PREU I QUANTITAT D’EQUILIBRI

16
La corba de demanda representa la quantitat que el consumidor vol comprar a cada preu.
La corba d’oferta representa la quantitat que l’empresa vol vendre a cada preu.
En un mercat competitiu hi ha equilibri si: quantitat demandada = quantitat oferta
El preu d’equilibri és el preu que buida el mercat. A aquest preu: cada comprador troba un
venedor que vol vendre al preu que ell està disposat a comprar i al reves.
EXCÉS D’OFERTA:

P=1,5: Qs>Qd  ES= Qs-Qd= 11,2 -8,1 =3,1

Q intercanviada: 8,1

EXCÉS DE DEMANDA

P=1: Qs=10=Qd Q intercanviada = 9,1

P=0,75 : Qd>Qs =ED: Qs-Qd= 11,5 - 9,1 =2,4

ED= excés de demanda

PREU D’EQUILIBRI

ESTÀTICA COMPARATIVA

17
 DESPLAÇAMENTS DE LA DEMANDA

Tenim un increment de demanda= genera un Tenim una disminució de la demanda: genera una
increment de preus i un increment de la quantitat reducció de preus i una disminució de la quantitat
intercanviada. intercanviada

DESPLAÇAMENTS DE L’OFERTA

Tenim un increment de l’oferta= genera una baixada de LA Tenim una baixada de l’oferta= genera un increment de
preus i genera un augment de la quantitat preus i genera un reducció de la quantitat intercanviada
intercanviada
INFLUÈNCIA DE
L’ELASTICITAT DE DEMANDA I OFERTA

D= demanda
S= oferta
P= preu
Q= quantitat
E= equilibri

18
TEMA 7: L’EFICIÈNCIA DEL MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA

Consumidor

- Disponibilitat a pagar. Preu màxim que un consumidor esta disposat a pagar per un bé.
- Excedent del consumidor; diferencia entre la disponibilitat a pagar i el preu que
realment paga
- L’excedent total dels consumidors: es la suma dels excedents individuals de tots els
compradors d’un bé

19
Productor

- Cost de producció; es el preu mes baix al

que un venedor esta disposat a vendre
cada unitat del bé
- Excedent del productor; diferencia entre
el preu cobrat i el cost de producció
- L’excedent total del productor del mercat
X; es la suma dels excedents individuals
de tots els venedors del bé x

COMERÇ INTERNACIONAL

20
PAÍS IMPORTADOR

PAÍS EXPORTADOR

21
TEMA 8: DESIGUALTAT ECONÒMICA I REDISTRIBUCIÓ DE LA RENDA

DESIGUALTATS DE RENDA
En l’àmbit de l'economia de mercat, el paper de l’Estat és important. A vegades, el seu
pes relatiu, en relació amb el de l’economia total, pot ser més de la meitat del PIB del
país.
MESURA DE LA DESIGUALTAT ECONÒMICA
COEFICIENT DE GINI
- Aquest coeficient indica el grau de disparitat que existeix sobre una variable
determinada (en aquest cas la renda)
- Si tota la població tingues la mateixa renda ( no hi hauria desigualtat, el
coeficient tindria valor 0
- La màxima desigualtat te valor 1 (dispersió) i significa que un sol individu te tota
la renda
CORBA DE LORENZ
La corba de Lorenz es constitueix representant a l’eix horitzontal la població (ordenada
de menys a més rica) i a l’eix vertical la renda que rep cada fracció de població a l’eix
horitzontal.
La línia recta es la més
representativa.
Com més gran sigui A, l'índex de
Gini serà més gran → Més gran la
desigualtat 
Com més cobertura tingui, més
desigualtat hi ha. 

El nivell d’impostos i transferències que porta a terme l’Estat

fa que en diferents països existeixin diferents de desigualtats
de renda.
Podem utilitzar la corba de Lorenzo i el coeficient de gini per
comparar les desigualtats en la renda disponible en diferents
països.
Podem utilitzar la corba de Lorenz i el coeficient de Gini per
comparar l’evolució de les desigualtats de renda entre països.

22
 INTERVENCIÓ DE L’ESTAT
3 efectes:
1. Varien els incentius dels individus
2. Pot crear pèrdues de eficiència
3. L’estat pot intervenir als resultats de mercat

- CONTROLS DE PREUS
L’estat pot intervenir en els preus, tipus de preus:
o PREUS MÀXIMS: estableix un límit superior de preu (price ceiling). EX:
preus pisos lloguer

Sostre màxim de preu per sota

del nivell d´equilibri, prohibeix de
forma legal preus per damunt del
preu màxim.
En un excés de demanda el
mercat no podrà pujar el preu,
aquest s'ha de quedar de forma
indefinida al nivell màxim. L
´excés de demanda quedaria no
cobert però el producte es
compraria més barat.

Preu Max. I Excés demanda

23
 o PREUS MÍNIMS: estableix un límit inferior de preu (price floor). EX:
salari mínim

IMPOSTOS SOBRE LA QUANTITAT

- La corba d’oferta es desplaça cap a l’esquerra. 

- A causa de l’impost, el nou punt d’equilibri es produeix a un preu més alt i amb una
quantitat intercanviada més baixa. 
- L'ingrés recaptat per un impost sobre el consum és igual a l'àrea del rectangle on
l'altura és la quantia de l’impost i l'amplada és la quantitat que s’intercanvia una
vegada s’ha implantat l’impost.

24
25
Restriccions al comerç internacional
- Arguments que serveixen per justificar les restriccions al comerç internacional:
o Seguretat nacional
o Indústria naixent –creació de llocs de treball
o Competència deslleial
- Les polítiques que restringeixen el comerç internacional s’acostumen a implementar
sobre les importacions, per què es poden relacionar amb interessos particulars de
grups cohesionats que tenen més a veure amb els productors que amb els
consumidors.
- Instruments que restringeixen el comerç internacional:
o Aranzel i Quotes sobre els béns importats
o Barreres no aranzelàries (normatives tècniques, de salut,...)
o Subvencions a l’exportació.

Quotes: una altra manera de restringir el comerç

- Una quota d’importació és un límit de la quantitat d’un bé que es pot vendre’l al país
- Com que la quota augmenta el preu intern per sobre el preu mundial, els compradors
nacionals estan pitjor i els productors estan millor
- Tant els aranzels com les quotes a la importació ...:
o Augmenten els preus interns
o Redueixen el benestar dels consumidors nacionals
o Augmenta el benestar dels productors nacionals
o Causen pèrdues de benestar
- Els resultats dels aranzels i quotes són idèntics o equivalents

26
TEMA 10: ERRADES DE ERCAT I INTERVENCIO DE L’ESTAT
ERRADES DE MERCAT
- Si l’estructura de mercat compleix els principis de competència perfecta, el model
competitiu assigna eficientment els recursos i arriba a un òptim de pareto.
- Hi ha situacions en les quals els principis de competència perfecta no es compleixen
- Tipus d’errades de mercat:
o Béns públics: no tenen un preu explícit, però acabarem pagant per ells, el cost
d’oportunitat.
o Asimetria informativa
o Externalitats poder de mercat

Tipus de béns

- Rival: 1 sola persona a la vegada

- No rival: el bé el pot consumir diferents persones a la vegada
- Excloent: s’ha de pagar per ell
- No excloent: paguis o no paguis per aquest bé no es pot controlar el que consumeixes

RIVALS
SI NO
EXCLOENTS SI Béns privats purs Béns privats impurs
NO Béns comunals Béns públics

- Béns rivals i excloents → Béns privats purs (solament els pot consumir una persona
i si no es paga per ell no ho tens)
- Béns excloents, no rivals → Béns privats impurs, ex: Anar al cinema, béns que si no
pago no em deixen entrar però el podem gaudir diverses persones alhora.
- Béns rivals, no excloents → Béns comunals. Solament ho pot consumir un però és
molt difícil deixar-me sense ell encara que no pagui, ex: anar a buscar bolets al
bosc.
- Béns no rivals, no excloents → Béns públics. Ex. Anar a la platja. El bé el poden
consumir diverses persones alhora i no cal pagar per ell.

La sanitat té un bé rival y excloent, es un bé privat pur.

L’educació es un bé no rival i excloent, bé privat e impura.
L’aigua es un bé privat, no excloent, es un bé comunal.

Els problemes a l’economia venen quan tenim els béns no excloents, que es quan hi ha errades
del mercat, ja que per aquets tipus de béns no ens fan pagar per ells.

Free rider: aquest comportament es dona amb els béns públics, quan el problema es pagar o
no pagar, quan et pregunten quan estarien disposats a pagar, però es tracta d’un preu
simbòlic. Tot això es soluciona amb la implantació d’impostos obligatoris per part de l’estat a
les persones.

La provisió de l’estat sempre depèn dels polítics.

27
Bens comunals (Hardin,1968): genera una sobre explotació dels béns que no paguem,
exemple; la pesca, pous...

INFORMACIÓ ASIMÈTRICA

Quan 2 parts no tenen la mateixa informació. Ex: comprar cotxes de 2 mà. Tipus:
- Risc moral: els dubtes apareixen després de la firma del contracte.
(Assegurances: screaming / autoselecció / )
- Selecció d’adversitats: quan els dubtes apareixen després de la firma del
contracte

28