4 Solucionari de l’alumne

Unitat 4. El funcionament del mercat

Activitats

1. Quins tres elements necessita un mercat per a funcionar com a tal?

Solució:

Els tres elements que un mercat necessita per funcionar són: compradors, venedors i
una mercaderia sobre la qual conflueix l’oferta i la demanda.

2. Quina és la gran diferència entre els mercats tradicionals i el mercat

d’Internet?

Solució:

La gran diferència entre els mercats tradicionals i el mercat d’Internet és que en els
primers podem tocar i provar els productes, a més d’interaccionar amb el venedor.

3. Indica un bé complementari i un altre de substitutiu per a cadascun dels béns

següents: una consola de videojocs, un reproductor de DVD, unes lents de
contacte, unes fulles d’afaitar i un llum.

Solució:

Consola Reproductor Lents de Fulles Llum

DVD contacte d’afeitar
Substitutiu Jocs en Vídeo Ulleres Màquina Espelma
un elèctrica
cibercafè d’afaitada
Complementar Cartutxos CD Líquid Fulles de Bombeta
i de jocs compactes netejador recanvi

5. Cita tres exemples per a cadascuna de les categories de béns següents:

inferiors, normals i de luxe.

© Mcgraw-Hill Education 1-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

Solució:

Inferiors (xicoira, metro, vi de taula); normals (ordinadors, viatges, cotxes); luxe

(joies, caviar, cotxes esportius).

5. Per què es diu que en la corba de la demanda, el preu i la quantitat

demanada es comporten de manera inversament proporcional?

Solució:

Preu i quantitat demanada es comporten de manera inversament proporcional perquè

a mesura que augmenta una magnitud disminueix l’altra i viceversa.

6. No és contradictori que a la corba de l’oferta, la quantitat augmenti quan el

preu és més alt? Posa un exemple.

Solució:

L’alumnat acostuma a veure el mercat únicament com a consumidor. Aquesta

pregunta convida a que es posicioni com oferent, venedor o empresa. No és
contradictori que la quantitat augmenti quan és més alt el preu ja que quan més alt és
el preu que és possible obtenir per un producte, més quantitat produiran les empreses
amb l’objectiu d’obtenir beneficis. Exemples habituals són els productes subjectes a
les modes.

7. Explica de quina manera influeixen els objectius empresarials a l’hora d’oferir

un producte al mercat i posa’n un exemple extret de l’actualitat econòmica.

Solució:

Els objectius empresarials influeixen el mercat en la mesura que a l’empresa li pot

interessar captar mercat per consolidar la seva posició. Fidelitzant els clients i
desbancant la competència serà més fàcil generar beneficis en el futur.
Resposta oberta per als exemples. Es valorarà la validesa dels exemples seleccionats
per l’alumne i la profunditat de la resposta.

8. Explica amb les teves paraules quan es diu que el mercat està en
equilibri.

Solució

© Mcgraw-Hill Education 2-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

Un mercat està en equilibri quan coincideixen els plans de venedors i compradors.

9. Com reaccionen els productors davant un excés de demanda d’un determinat

producte?

Solució:

Davant d’un excés d’oferta d’un determinat producte, els productors, per donar sortida
al seu estoc emmagatzemat, reaccionen baixant els seus preus fins que es produeix
l’equilibri en el mercat.

10. Per què desapareixen els articles sobrants en un mercat en què la llei de
l’oferta i la demanda funciona lliurement?

Solució:

En un mercat en què la llei de l’oferta i la demanda funciona lliurement, els excedents

desapareixen perquè l’excés de demanda empeny els preus fins al punt d’equilibri.

11. En les corbes d’oferta i demanda, què diferència els moviments sobre la
corba dels desplaçaments que es produeixen cap a la dreta o l’esquerra?

Solució:

Els moviments sobre les corbes de l’oferta i de la demanda responen a variacions en el

preu, mentre que els desplaçaments a esquerra o dreta responen a altres factors
(gustos-preus de béns relacionats-renda disponible en el cas de la demanda i cost dels
factors de producció-objectius empresarials en el cas de l’oferta).

12. Indica com es veu afectada la corba de la demanda dels plàtans quan puja el
seu preu. I quan puja o baixa notablement el preu de les bananes?

Solució:

Quan puja el preu dels plàtans disminueix la quantitat demandada de manera que la
corba no es desplaça sinó que el moviment es produeix al llarg de la mateixa. Les
bananes són substitutives dels plàtans. Si puja el preu de les bananes pujarà la

© Mcgraw-Hill Education 3-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

quantitat demandada de plàtans i al revés de manera que es produirà el desplaçament

de la corba de la demanda cap a la dreta en el primer cas i cap a l’esquerra en el
segon.

Textos de suport
L’elasticitat de la demanda

1. Per què és important per a un empresari l’estudi de l’elasticitat-preu de la

demanda?

Solució:

L’estudi de l’elasticitat-preu de la demanda és important per a un empresari perquè

analitza en quina mesura es veuen afectats els ingressos a causa de variacions en la
quantitat que demanen els consumidors davant de variacions en el preu.

2. Com relacionaries els béns de luxe amb els béns elàstics? Posa’n un exemple.

Solució:

Els béns de luxe són béns elàstics, és a dir, és més gran la variació que
experimenta la quantitat demanada que la variació en el preu que l’origina.
Solen ser objectes de símbol o estatus: si baixen de preu, molta gent voldrà
adquirir-los per fer-ne gala, mentre que si pugen, només aquells realment
interessats els adquiriran.

Economicus
El «cicle infernal» de la patata

1. Per què els agricultors es veuen obligats a abaixar el preu de venda de la

patata?

Solució:

© Mcgraw-Hill Education 4-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

La raó que motiva que els agricultors es vegin obligats a abaixar els preus de la patata
és l’abundància (excés d’oferta) d’aquesta.

2. Per què es descriu el conreu de la patata com un «cicle infernal»?

Raona la teva resposta detalladament.

Solució:

A propòsit de la seva producció i distribució, es descriu el conreu de la patata com un

«cicle infernal» perquè a causa de l’excés d’oferta, els agricultors malvenen les seves
collites. Per tant, l’any següent, el camp protagonitza una desbandada general i, per
tant, la collita següent resulta indefectiblement escassa i, per tant, cotitzada, la qual
cosa anima industrials aliens al sector a llogar terra per sembrar patates quan l’horitzó
està aclarit. Així doncs, l’any següent se satura l’oferta i així successivament.

3. A banda de l’esmentada en el text, quines altres mesures creus que podrien

prendre els agricultors per a evitar les caigudes de preus?

Solució:

Algunes de les mesures que podrien prendre els productors podrien ser les següents:
agrupar-se per prendre acords comuns, potenciar la denominació d’origen, pressionar
l’Administració, conscienciar el consumidor sobre la necessitat de consumir patata
nacional, sol·licitar ajudes de l’administració pública espanyola o europea, etcètera.

4. Des del punt de vista de l’elasticitat, en què s’assemblen els béns agrícoles i
el petroli?

Solució:

Els béns agrícoles i el petroli s’assemblen en el fet que són béns inelàstics. Les
variacions de la quantitat demanada no són significatives en relació amb el
preu perquè com que es tracta d’articles bàsics la demanda no es veu gaire
afectada.

Exercicis

© Mcgraw-Hill Education 5-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

1. Recordes els tipus de mercats que vam veure en la Unitat 3 i com

s’interrelacionen? Esquematitza-ho.

Solució:

En la Unitat 3 vam estudiar dos mercats: d’una banda, el de béns i serveis i, per una
altra, el de factors de producció. Ambdós mercats tenen una relació complementària
en la mesura que les famílies compren els béns i serveis que produeixen les empreses
amb els diners que aquestes els paguen per proporcionar-los factors de producció. En
definitiva, estan relacionats entre si en el conegut esquema del flux circular de la
renda, on uns venen el que altres compren i viceversa.

2. Enumera en dues columnes quins són els factors que influeixen en l’oferta i la
demanda.

Solució:

Factors que influeixen sobre l’oferta:

1. Preu del bé.
2. Els costos de producció.
3. Les expectatives empresarials.

Factors que influeixen sobre la demanda:

4. El preu del bé.
5. Preu dels béns relacionats.
6. La renda disponible.
7. Els gustos o preferències.

3. Per què es diu que les magnituds són inversament proporcionals en la funció
de la demanda?

Solució:

En la funció de la demanda, les magnituds –preu i quantitat– són inversament

proporcionals perquè si puja el preu, disminueix la quantitat demanada i viceversa.

© Mcgraw-Hill Education 6-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

4. Consulta la Taula 4.3 i indica quin tipus de moviment o desplaçament

experimenta la corba de la demanda del cafè com a conseqüència de les
variacions següents:

Moviment Moviment Desplaçament Desplaçament

Variacions
amunt avalla Esq. Dr.
Augmenta el preu del
cafè
Disminueix el preu del
te
Augmenta el preu de la
Llet
Una campanya
publicitària en favor
del cafè
Una campanya
publicitària en favor
del te
Disminució de la renda
disponible
Disminució del preu
del cafè

© Mcgraw-Hill Education 7-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

Solució:

Moviment Moviment Desplaçament Desplaçament

Variacions
amunt avall Esq. Dr.
Augmenta el preu del
X
cafè
Disminueix el preu del
X
te
Augmenta el preu de X
la llet
Una campanya
publicitària en favor X
del cafè
Una campanya
publicitària en favor X
del te
Disminució de la
renda X
disponible
Disminució del preu X
del cafè

5. Quina relació hi ha entre la corba de l’oferta amb les possibilitats productives

de l’empresa?

Solució:

Un dels factors que influeix sobre la corba d’oferta són els costos de producció. En
aquest sentit, tant el cost dels factors de producció com el de la tecnologia emprada
influeixen sobre la quantitat que estan disposats a oferir els empresaris.

6. Construeix una taula com la d’exercici 4 i indica quin tipus de moviment o

desplaçament experimenta la corba de l’oferta dels fabricants de bolígrafs
com a conseqüència de les variacions següents: disminució del preu de la
tinta, augment dels salaris, millora de la tecnologia productiva, disminució
del preu dels bolígrafs, estratègia per a captar el màxim de mercat possible, i
disminució del preu del plàstic.

© Mcgraw-Hill Education 8-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

Moviment Moviment Desplaçament Desplaçament

Variacions
amunt avall Esq. Dr.
Disminueix el preu de la
X
tinta
Augmenten els salaris X
Millora la tecnologia
X
productiva
Disminueix el preu dels
X
bolígrafs
Estratègia per a captar
el màxim de mercat X
possible
Disminueix el preu del
X
plàstic
Solució:

7. Llegeix atentament aquest text i contesta a les preguntes següents:

«A Pedro Canal Eto sempre li havia impressionat el preu a què es venien en

el mercat de l’art les obres de grans mestres com Van Gogh o Picasso, així
que un bon dia va decidir convertir-se en un pintor de brotxa fina. Durant els
dos primers anys de la seva vida com a artista només va aconseguir vendre
un parell de quadres al seu germà, però la seva fortuna va canviar quan les
seves obres abstractes van començar a ser utilitzades en la decoració
d’ascensors. Aquesta sorprenent moda li va permetre canviar el seu nivell de
vida i el va portar a ingressar fins a 20 doblons per cada obra, enfront dels
cinc o menys que cobrava al principi. Fins i tot la revista Què tal? li va dedicar
la seva portada i el va anunciar com el precursor d’un nou corrent artístic:
l’”abstrascensor”. Lliurat al pinzell, eren dies feliços per a Pedro Canal Eto, a
qui la seva nova situació econòmica li permetia viure folgadament: es
desplaçava en taxi quan abans ho feia amb metro i assistia totes les
setmanes al cinema en lloc d’un cop al mes.
»A fi d’incrementar la seva producció artística, en Pedro es va tancar durant
diversos mesos a les seves golfes de la part alta de la ciutat. Clients i agents
d’art el visitaven sovint i les seves obres abstractes es continuaven venent
fàcilment. Només interrompia la seva feina per menjar i assortir-se de
pinzells, olis i llenços. No obstant això, a mesura que passava el temps
s’imposava l’”abstrascensor”, cada cop eren més els pintors que imitaven
l’estil de les obres d’en Pedro, de manera que al cap d’un any va haver
d’abaixar el preu de les seves obres per donar-los sortida. Atès que
semblaven venir mals temps, en Pedro va optar per agafar-se unes setmanes
de descans per reflexionar sobre el seu futur.

© Mcgraw-Hill Education 9-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

»Havia de sospesar que, no sols hi havia saturació del mercat d’obres

d’”abstrascensor” fetes amb pinzells, sinó que a més a més havia nascut una
nova tècnica d’‘abstrascensor’ que emprava carbonet en lloc de pinzells. Les
primeres obres d’aquest nou corrent estaven aconseguint preus astronòmics
i sens dubte eren el futur.»

a) Quin factor explica l’incalculable valor econòmic de les obres de

genis com Van Gogh o Picasso?
b) Per què va pujar el preu dels quadres de Pedro Canal Eto?
c) Des de punt de vista de l’increment de la renda, quin tipus de bé és
el metro? I el cinema? Raona les teves respostes.
d) Per què baixen els preus de les obres de Pedro Canal Eto?
e) Quin tipus de bé és el carbonet respecte als pinzells?
f) En quin factor dels que produeixen canvis en l’oferta estaria pensant
Pedro Canal Eto si decidís esforçar-se amb la tècnica del carbonet?

Solució:

a) El factor que explica l’incalculable valor de genis de la pintura com Van Gogh o
Picasso és la peculiaritat del mercat de l’art. Es tracta d’una situació d’excés de
demanda on els venedors (els pintors en aquest cas) no podran produir més
unitats.
b) El preu dels quadres de Canal Eto puja a causa de l’excés de demanda dels seus
quadres.
c) Per a Canal Eto el metro és un bé inferior perquè se’n prescindeix davant d’un
augment de la renda. El cinema és un bé normal perquè se n’incrementa la
utilització en fer-ho també la renda.
d) Els preus de les obres de Canal Eto disminueixen a causa de l’augment de l’oferta.
e) Respecte als pinzells, el carbonet és un bé substitutiu.
f) El factor que influeix en l’oferta i que podria motivar els esforços de Canal Eto són
les expectatives empresarials.

© Mcgraw-Hill Education 10-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

8. Representa gràficament la corba de l’oferta de cert producte conforme a la

taula següent:

Gener Febrer Març

Quantitat ofertada 300 210 400

Preu 10 8 12

Solució:

9. En el mercat de la música, els plans dels consumidors i de les empreses

discogràfiques són els que es recullen en la taula següent:

Variacions del preu 20 15 10 5 3

en euros
Quantitat demanada 100 200 300 400 550
de CD
Quantitat oferta de 500 400 300 100 0
CD

a) Construeix una taula com la del Cas pràctic 3 i indica, per a cada preu, la
situació del mercat i la resposta dels preus.
b) Representa gràficament el mercat dels CD amb les dades de la taula.

© Mcgraw-Hill Education 11-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

Solució:

a)
Preu en Quantitat Quantitat Situació Resposta
€ demanada de oferta de CD del mercat dels preus
CD per setmana per setmana
20 100 500 Excés
d’oferta
15 200 400
10 300 300 Equilibri
5 400 100 Excés de
demanda
3 550 0

b)

10. Totes les setmanes un comerciant ven 15 caixes de bombons a 2 €/unitat i

100 litres d’aigua a 0,30 €/litre.
a) Construeix una taula com la de la Pràctica del Text de suport i calcula la
variació percentual dels preus i de les quantitats demanades, així com
l’elasticitat-preu i els ingressos que reporten al comerciant les opcions
següents:
- En abaixar el preu dels bombons a 1,8 €/unitat se’n venen 18 caixes. Si
redueix el preu del litre d’aigua a 0,27 €/ litre se’n venen 104 litres.

© Mcgraw-Hill Education 12-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

- En apujar el preu dels bombons a 2,40 €/unitat se’n venen 11 caixes. Si

puja el preu del litre d’aigua a 0,33 €/litre se’n venen 96 litres.
b) Quines interpretacions es poden fer sobre l’elasticitat de les caixes de
bombons i dels litres d’aigua amb les dades obtingudes de la taula?

Solució:

A B
Quant. Quan Quat. Quan
Varia Elasticita Variac Elasticita
origi- t. % Origi t. %
c. t . t
nal Nova nal Nova
Bombons
+20
Qd 15 18 +3 15 11 -4 -26,6
%
2 2,66
P 2,00 1,80 -0,20 -10% 2,00 2,40 +0,20 +10%

Ingressos 30,00 32,40 30,00 26,40

Aigua
Qd 100 104 -4 -4% 100 96 -4 +4%
0,36 +0,03 0,4
P 0,30 0,27 -0,03 -11 0,30 0,33 +10%
%

Ingressos 30,00 28,08 30,00 31,68

11. Raona la veracitat o falsedat de les afirmacions següents:

a) Els canvis en la renda influeixen sobre la corba de l’oferta.
b) Un augment en el preu dels béns relacionats motiva un desplaçament de la
corba de la demanda cap a la dreta.
c) Les expectatives de futur són un factor que pot condicionar l’oferta.
d) Una disminució dels costos de producció provoca un desplaçament de la
corba de l’oferta cap a la dreta.
e) En augmentar la renda disponible s’incrementa la quantitat demanada de
tota mena de béns.
f) El petroli és un bé elàstic.
g) Quan el mercat està en equilibri no hi ha abundància ni escassetat de
producte.

Solució:

© Mcgraw-Hill Education 13-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

a) Fals. Els canvis en la renda influeixen sobre la corba de demanda.

b) Fals. Dependrà del tipus de bé relacionat. Els complementaris provoquen el
desplaçament cap a l’esquerra i els substitutius, cap a la dreta.
c) Vertader. L’expectativa de benefici és un factor que condiciona la quantitat oferta al
mercat.
d) Vertader. En ser menor el cost de producció l’empresari pot oferir més quantitat al
mateix preu per obtenir més beneficis.
e) Fals. Quan augmenta la renda, no augmenta la quantitat demanada de tots els
tipus de béns. Per exemple, els béns normals.
f) Fals. En la mesura que és un bé imprescindible, la quantitat demanada de petroli no
varia substancialment davant de canvis en el preu.
g) Vertader. A l’equilibri s’arriba quan els empresaris han disminuït el preu (davant de
l’abundància de producte) o han augmentat aquest (davant de l’escassetat de
producte).

12. Relaciona els titulars següents extrets de la premsa amb conceptes

econòmics estudiats al llarg d’aquesta unitat.
a) «La mala collita de blat anticipa preus alts.»
b) «Polític posa de moda jersei de ratlles.»
c) «La baixada del preu dels tomàquets augura un descens de la producció.»

Solució:

a) Titular sobre l’escassetat en el mercat. La mala collita del mercat fa anticipar una
situació d’excés de demanda o escassetat de tal manera que el preu hauria de ser
alt.
b) Titular sobre els factors que influeixen sobre la demanda. Els gustos o les
preferències influeixen sobre la demanda d’aquest tipus de productes.
c) Titular sobre els factors que influeixen sobre l’oferta. Les males expectatives de
preu poden fer que els productors de tomàquet reconsiderin la quantitat que estan
disposats a oferir al mercat.

13. Temes de debat:

a) Ens imposen les empreses les modes amb les seves campanyes de
publicitat?
b) Comprem en rebaixes més del que cal?
c) Enumera fins a tres tipus de mercats que funcionin d’acord amb la llei de
l’oferta i la demanda descrita en aquesta unitat.

© Mcgraw-Hill Education 14-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.
4 Solucionari de l’alumne

Solució:

a) Resposta oberta. Es tracta que l’alumne reflexioni fins a quin punt és víctima de la
moda. Com a exemple, es proposa la roba de vestir o els pentinats.
b) Resposta oberta. Entre els qui argumentin que saben el que compren i entre els qui
comprin més motivats pel baix preu que la necessitat, la raó hauria de recaure en
aquests últims. És que potser compraríem allò rebaixat en qualsevol altre moment
de l’any?
c) Resposta oberta. Es tracta d’una pregunta preparatòria a la unitat següent, on
seran estudiats els diversos tipus de mercats. L’alumnat hauria de constatar
l’escassetat de mercats que funcionen d’acord amb la llei de l’oferta i la demanda
–la Borsa, un mercat ambulant, una llotja de peix, una subhasta d’art– com a pas
previ a adonar-se que les grans empreses manipulen la majoria dels mercats.

© Mcgraw-Hill Education 15-1

Economía, 1.º Bachillerato (A. Penalonga). Solucionario del libro del alumno.