1.

EL MERCAT I LA DEMANDA
Tradicionalment, el mercat era el lloc físic on es venien i compraven productes. El mercat és
el conjunt d’activitats de compravenda d’un determinat bé o servei realitzades per venedors
(oferents) i compradors (demandants)

Cada mercat rep el nom del producte que s'hi intercanvia, com per exemple el mercat dels
electrodomèstics

Dintre el mercat hi ha la demanada i l’oferta:

- La demanda representa el punt de vist dels consumidors
- L’oferta representa la perspectiva de les empreses

1.1. LA DEMANDA
La demanda és la quantitat d’un bé que estan disposades a adquirir els demandants al
mercat

Hi ha uns factors que condicionen la demanda, que són aquests:

- El preu del bé en qüestió
- els preus dels béns relacionats
- La renda disponible
- Els gustos i preferències

1.2. LA CORBA DE LA DEMANDA

La funció de la demanda és aquella que indica la quantitat d’un bé que el comprador estan
disposats a adquirir a un preu determinat
La corba de la demanda d’un bé és la representació gràfica de la funció de la demanda.
1.3. ALTRES FACTORS QUE CONDICIONEN LA DEMANDA

1.3.1. EL PREU DELS BÉNS O SERVEIS RELACIONATS

- Béns complementaris. Són aquella ven que sempre van en parella, és a dir, els que
es consumeixen conjuntament. Per exemple, impressora i tinta
- Béns substitutiu. Són aquells que la utilització o el consum del qual exclou els que
satisfan la mateixa necessitat que ells. Per exemple pomes i peres

1.3.2. LA RENDA DISPONIBLE

- Béns inferiors. Són aquells béns que es demanen menys quan augmenta la renda
dels demandants
- Béns normals. En aquests tipus de béns, la quantitat demanada augmenta en la
mateixa proporció que la renda dels demandants.
- Béns de luxe. Són béns que no es consumeixen quan la renda és baix, o bé es fa en
petites quantitat, però el seu us o consum augmenta substancialment en produir-se
un increment de la renda. La quantitat demanada augmenta en major proporció que
no ho fa la renda dels demandants. En general, donen prestigi social a què els
consumeix

1.3.3. LES PREFERÈNCIES DEL CONSUMIDOR

Els gustos, les preferències i la moda determinen el comportament dels demandants, amb
independència dels preus o de la renda

L’OFERTA
L'oferta és la quantitat d’un bé que les empreses estan disposades a produir

LA CORBA DE L’OFERTA
La funció de l'oferta mostra les quantitats d’un bé o servei que les empreses estan
disposades a produir a un preu determinat
La corba de l’oferta d’un bé és la representació gràfica de la funció de l’oferta
ALTRES FACTORS QUE CONDICIONEN L’OFERTA
- Els costos de producció. En augmentar el cost dels factors de producció
disminueixen els beneficis de manera que les empreses a vegades es veuen
obligades a reduir l’oferta per afrontar menys despeses. Entre les variables que
influeixen són els salaris dels treballadors, els impostos les màquines, etc.
- Els objectius empresarials. El nombre d’unitats que una empresa oferta al mercat
també pot dependre de les expectatives que té en la mesura que aquestes
condicionen els objectius.

L’EQUILIBRI DEL MERCAT

4. L’ESLASTICITAT-PREU
Per a mesurar la resposta de la quantitat demandada o oferta a variacions dels
preus, s’utilitza el concepte anomenat elasticitat.

Si tots els forners del país decidissin augmentar un 30 % el preu del pa, la quantitat
demanada per aquest bé gairebé no disminuiria. Perquè el pa, és un aliment
indispensable i necessari en qualsevol llar

En el cantó de l’oferta, també les empreses són sensibles a canvis en els preus en
major o menor mesura. Si els preus del pa augmenten obligatòriament un 30 %, els
forns miraran de vendre més barres de pa perquè la gent necessita menjar pa. En
canvi, l’augment del preu d’un 30 % de les entrades de cinema pot buidar les sales;
per això, les empreses del sector no reaccionaran emetent un major número de
sessions o obrint més cinemes perquè saben que no vendran més entrades per
aquesta raó.

5. L’ECONOMIA COL·LABORATIVA
L’economia col·laborativa és qualsevol model de consum que uneix persones que desitgen
compartir productes o serveis

5.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ECONOMIA

COL·LABORATIVA
- Uneix persones en funció de necessitats específiques mitjançant el préstec,
lloguer, ús compartit o compravenda de béns i serveis.
- Fa servir actius infrautilitzats per a obtenir un cert benefici tot i que això últim
no és imprescindible.
- Els intercanvis o transaccions tenen lloc entre persones en lloc d’empresa a
persona.
- La transformació digital ha estat l’element vertebrador de l’economia
col·laborativa tal com la coneixem ara.

5.2. PRINCIPIS DE L’ECONOMIA COL·LABORATIVA

- L’existència de recursos infrautilitzats. L’economia col·laborativa es basa a
compartir béns que els seus propietaris no utilitzen prou.
- L’impacte positiu en l’entorn social i ambiental. Compartir és sinònim
d’aprofitar millor el que ja existeix, de manera que l’impacte sobre l’entorn
sigui menor que el de l’economia tradicional.
- La participació de les comunitats és necessària perquè l’economia
col·laborativa funcioni com cal. La confiança és fonamental, però, tot i això,
han d’existir unes certes normes que posin límits al comportament de les
parts implicades.
 - L’autonomia econòmica de les parts. No existeix relació laboral ni tan sols
entre les parts: es tracta de relacions independents i lliures pel que fa a la
fixació d’acords.
- L’accés a les noves tecnologies ha de ser transparent i accessible a tots per a
simplificar les transaccions i arribar a un major nombre d’usuaris.

5.3. AVANTATGES DE L'ECONOMIA COL·LABORATIVA

- Optimització de recursos. L’economia col·laborativa permet que, encara que una
persona no li tregui el màxim profit a un bé, d’altres persones sí que puguin fer-ho.
- Estalvi. El fet de compartir un bé amb una altra persona també fa que les despeses
que té associades siguin compartides.
- Major oferta per als consumidors. Aquesta economia permet accedir a altres
alternatives que fins ara no estaven disponibles o no eren visibles per als
consumidors.
- Protecció mediambiental. Si es comparteixen recursos s’aprofiten millor els
productes ja existents, es malbaraten menys recursos naturals per a produir-ne de
nous i es generen menys residus.
- Noves oportunitats de negoci. Les iniciatives d’aquesta economia creen una xarxa
que es beneficia d’elles. Les plataformes per a compartir objectes o serveis abunden
a Internet i solen ser idees d’emprenedors que, d’altra banda, difícilment podrien
desenvolupar els seus projectes d’una altra manera.
- Noves experiències. Tenint en compte que l’habitual és la interacció personal,
l’economia col·laborativa amplia l’univers d’experiències dels usuaris.
- Absència d’intermediaris. La comunicació és més directa perquè no existeixen
intermediaris més enllà de la pròpia plataforma utilitzada, normalment una web o una
aplicació mòbil.

5.4. INCONVENIENTS DE L’ECONOMIA COL·LABORATIVA

- Menor professionalitat. La falta de regulació de les transaccions pot derivar
en una menor satisfacció de la qual hi ha en la profusament regulada
economia tradicional.
- Desprotecció del consumidor. Sense regulació definida, els consumidors
estan indefensos davant aquestes plataformes.
- Aparició de monopolis. El problema sorgeix quan una plataforma es torna tan
exitosa que el benefici que abans en rebien moltes, queda ara en mans d’una
de sola.
- Exclusivitat de les dades. L’acumulació de dades per part de les plataformes
exitoses va en contra de l’esperit de l’economia col·laborativa.
- Creixement accelerat. La velocitat a la qual creix Internet fa difícil per als
usuaris estar al dia de les noves plataformes i dels seus beneficis.