ERRORS DEL MERCAT(fallades, limitacions)

Error: conseqüència negativa del funcionament del mercat. Es produeix quan aquest
no és eficient en l’assignació de recursos disponibles.

Tipus:

- Inestabilitat dels cicles econòmics

- Existència de béns públics

- Externalitats

- Competència imperfecta

- Distribució desigual de la renda

INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS

-Cicles econòmics: fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i

recessió

• fases de expansió: l’activitat econòmica i l’ocupació creixen considerablement

• fases de recessió: (depressió) una part dels recursos(treballadors, màquines i

capitals estan ociosos( infrautilitzats)

-La inestabilitat cíclica és un dels errors més important perquè afecta el nombre i les
característiques dels llocs de treball d’un país( sobretot el salari). La mà d’obra és el
primer factor que sacrifiquen les empreses en èpoques de crisi ja que tracten de
disminuir els costos (= degut a baixada en les vendes).

- Flexibilitat laboral: abaratir acomiadaments, facilitar la mobilitat geogràfica per a

reduir costos salarials

o Empresaris: reducció costos......augmenta eficiència, creació de llocs de

treball

o Treballadors: massa poder empresaris, que s’aprofiten per augmentar

els seus beneficis i no creen llocs de treball.

-Postura del sector públic(ESTAT)

• No intervenir-hi:l’Estat confia en què el mercat resoldrà per si mateixa els

problemes econòmics en època de crisi(neoliberals)

• Intervenir-hi: consumint o produint béns i serveis, així es compensa la manca

d’activitat econòmica privada(neokeynesians)

-Política econòmica: mesures i instruments que utilitza l’estat per intervenir en

l’activitat econòmica i intentar afavorir la marxa del país

1
 ▪ Política fiscal

▪ Política monetària

▪ Política de rendes

▪ Política exterior

-Objectius:

▪ Plena ocupació/inflació mínima

▪ Producció màxima i subministrar els béns que es necessiten(educació ,

sanitat, defensa...)

▪ Distribució equitativa de la renda(ESTAT DEL BENESTAR)

▪ Estabilitat econòmica

EXISTÈNCIA DE BÉNS PÚBLICS

- El mercat hauria de poder proveir prou quantitat de tots els béns i serveis però
això no és possible, sobretot en el cas de donar resposta a certes demandes,
com són les de tipus social

- Els béns que no són rendibles per a un inversor particular però que si ho són
per al país s’anomenen béns no rendibles. Es caracteritzen perquè és
pràcticament impossible impedir que les persones que no han pagat per
aquests els utilitzin(una carretera)

Rival en consum No rival en consum

Excloïble Béns privats Monopolis naturals
Aliment Patents
Roba TV per cable
Habitatge
No excloïble Recursos comuns Far
Pesca Embassament
Muntanyes veïnals Policia
Béns públics no purs Béns públics purs

Un bé és excloïble si qui l’ofereix pot evitar els consumidors paràsits, es a dir, a qui no
paga pel seu consum.

➢ Exemple: si vas a una botiga de mòbils no te’l podràs endur si no pagues

2
Un bé és no excloïble si qui l’ofereix no pot evitar els consumidors paràsits(aquest
problema es presenta quan el nombre de beneficiaris és elevat i és impossible
excloure’n un qualsevol).

Un bé és rival en el consum si no pot consumir-se per més d’una persona alhora.

➢ Exemple: si menjo un entrepà cap altra persona pot menjar-se el mateix

entrepà.

Un bé és no rival en el consum si por ser gaudit per més d’una persona alhora.

-béns privats: són rivals i excloïbles i ofertats per empreses privades

-béns públics: el cost del servei per a una persona addicional és zero,no es pot
excloure a ningú de gaudir-los, beneficien d’una manera indivisible a tota la comunitat,
independentment de que els individus vulguin comprar-los o no. Són no rivals i no
excloïbles

➢ Exemples:defensa,far, carrers

➢ El subministrament corre a càrrec de l’Estat mitjançant producció

pròpia(justícia, exèrcit, policia, educació...), adquirint-los d’empreses privades
per desprès distribuir-los gratuïtament(enllumenat, carreteres, ponts...) o
subvencionant-ne parcialment l’adquisició(sanitat, habitatges socials...)

➢ Aquesta cobertura es reflecteixen als pressupostos generals de l’Estat(PGE:

expressió de la política fiscal) en el que es detallen totes les despeses i les
seves fonts de finançament.

-Recursos comuns: són béns que són rivals però no excloïbles, es a dir, no són
propietat de cap individu concret. La tragèdia d’aquestos béns ve causada per una
externalitat negativa. Si no es prenen mesures per a regular el seu ús acabaran
esgotant-se i perdent tot el seu valor per la qual cosa al final no seran útils per a ningú.
( Protocol de Kyoto: compromís per a reduir el 2010 en un 5% les emissions totals de
gasos d’efecte d’hivernacle. Un gran consumidor com és EEUU no es va incloure en
aquest compromís i altres països el van imitar i van actuar com a consumidors
paràsits)

EXTERNALITATS

-Són conseqüències derivades de l’activitat econòmica que afecten a persones

diferents de les que duen a terme l’activitat en qüestió, i no tenen reflex en els preus
dels béns i serveis produïts.

-Efectes externs en la producció:

• Negatius: contaminació

• Positius: tecnologia

-Efectes externs en el consum:

• Negatius: el tabac

• Positius: educació
3
-Costos externs o externalitats negatives: és el cost d’una activitat econòmica que
recau sobre eles persones diferents de les que fan aquesta activitat.

➢ Exemple: fum xemeneia d’una fàbrica, els residus que aboca a un riu una
indústria, l’esgotament dels recursos no renovables.

Les empreses no preveuen aquests efectes i no ho traslladen als preus dels

productes que venen, el mercat no informa correctament als consumidors de quins
són els costos reals de la producció d’un bé. Només es tenen en compte els costos
interns que l’empresa suporta al desenvolupar la seva activitat econòmica.

Bona part d’aquestes externalitats es deuen a la contaminació. Si l’Estat no intervé

l’empresa no tindrà en compte el cost social que suposa la seva activitat.

De quina manera s’intervé:

• Llindars màxims de contaminació: límits que marquen la màxima

contaminació que una empresa està autoritzada a causar si se
sobrepassa aleshores l’empresa serà sancionada. L’inconvenient es
controlar aquestes emissions i l’elevat cost que això suposa per a les
Administracions Públiques.

• Impostos unitaris sobre la contaminació: l’empresa contaminant

assumeix o internalitza l’externalitat que origina. La quantitat que es
paga està en proporció directa amb el que es contamina( quant més es
contamina més es paga en concepte d’impostos). Això també es costos
i requereix personal especialitzat i independent per mesurar el grau de
contaminació

• Permisos o llicències per a contaminar: per poder contaminar cal

obtenir una llicència en què s’especifica el límit d’emissió de les
diferents substàncies contaminants, el període de vigència , el lloc...

Les empreses aleshores decideixen si el cost dels impostos els traslladen als seus
costos interns sense apujar el preu dels seus productes o trasllada l’ impost al preu de
venda dels productes i així el consumidor decideix si paga o no més preu pel fet de
consumir un bé produït per un procés de fabricació respectuós amb el medi ambient.

-Costos externs o externalitats positives: és el benefici d’una activitat econòmica rebut

per persones diferents de les que fan l’activitat en qüestió. L’exemple més significatiu
d’externalitat positiva és la generalització de la tecnologia i els descobriments. Alguns
avenços o invents són descoberts i comercialitzats per una sola empresa però
finalment seran utilitzats per altres empreses perquè beneficien a tota la societat.

➢ Àcid acetilsalicílic(aspirina)descobert per Bayer i que altres empreses avui en

dia venen.

➢ L’educació té un valor social superior al valor privat. Beneficia als mateixos

estudiants i a altres membres de la societat .

Els mercats produeixen una quantitat menor que la socialment desitjable.

4
 L’Estat ha d’intervenir establint subvencions mitjançant beques per les universitats i
escoles tècniques, per a corregir el fet que es dona de que la quantitat produïda
de titulats és inferior a la socialment òptima.

LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA

-La falta de competència condueix a pràctiques abusives per part de les empreses en
la fixació de preus o en les quantitats de producte que s’ofereixen al mercat, de
manera que la satisfacció dels consumidors passa a un segon pla.

-L’entorn competitiu incentiva a les empreses a millorar la qualitat dels seus productes
i serveis i a ajustar-ne els preus.

AVANTATGES DE LA LLIURE COMPETÈNCIA

Estimula la innovació i el progrés tecnològic: es busca mitjans per a produir més
eficients.
Permet l’accés del públic en general a un nombre més gran de béns i serveis,
gràcies a la reducció de preus.
Fa que augmentin els salaris reals dels treballadors en abaixar els preus dels béns i
serveis( major poder adquisitiu).
Facilita l’accés al mercat a noves empreses i crea ocupació.

(Comissió nacional de la competència)

LA DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RENDA

-En el mercat només manifestarien les seves preferències a l’hora de consumir aquells
que tenen un nivell d’ingressos que els permet pagar els preus dels béns i serveis que
ofereixen les empreses.

-Les persones amb rendes altes representen un percentatge mínim en el conjunt de la

societat. Si el sector públic no intervé s’accentuen les desigualtats econòmiques. Ha
d’intentar corregir aquestes desigualtats, no es tracta de penalitzar als que més
guanyen sinó ajudar als que menys guanyen.

-Tot això es reflecteix en els Pressupostos Generals de l’Estat que expressa la política
fiscal que ha de dur a terme l’Estat.

➢ Principi d’equitat: el sosteniment de les despeses que possibiliten l’acció

correctora de l’Estat ha de ser finançat per tots els seus ciutadans segons la
seva capacitat econòmica.

-Política distributiva: conjunt de mesures del Govern l’objectiu principal dels quals és
modificar la distribució de la renda entre grups socials o individus.

Instruments:

• Impostos: aportacions dels ciutadans i empreses

o Indirectes: sobre el consum(IVA)

5
 o Directes: sobre la renda(IRPF, IS)

o Proporcional

o Progressius( el tipus impositiu s’eleva amb la renda)

o Regressius(el tipus impositiu abaixa amb la renda)

• Despeses de transferència: pagaments dels sector públic als ciutadans i a les

empreses sense contrapartida i que garanteixen una base mínima del nivell de
vida

o Beques

o Assegurança desocupació

o Pensions de jubilació

• Intervenció directa en el mecanisme de mercat:

o Polítiques sobre la imposició de salaris mínims

o Control sobre el preu de determinats articles de primera necessitat

• Establiment de preus màxims i mínims:

o Preu màxim: no permet vendre a cap venedor per sobre d’aquest preu.
Pretén afavorir als consumidors encara que alguns es quedaran sense
poder adquirir-los. Els efectes que té són:

▪ Augment de la quantitat demandada

▪ Reducció de la quantitat ofertada

▪ Escassetat

Exemple: preu màxim en els fàrmacs.

o Preu mínim: el preu no pot baixar per sota de cert nivell. Pretén afavorir
als venedors encara que alguns no trobaran eixida a la seva
producció.Els efectes són:

▪ Augment de la quantitat ofertada

▪ Reducció de la quantitat demandada

▪ Excedents de producció

Exemple: mercats agrícoles

• Preu de sosteniment o preu subvencionat: es deixa que la demanda privada

determini el preu d’equilibri necessari per a adquirir tota l’oferta i l’Estat cobreix
la diferència entre el preu de sosteniment i l’ obtingut en el mercat.

6
ESTAT DEL BENESTAR

- Moltes de les mesures socials que tenim avui en dia van sorgir en la dècada
dels anys 30 i 40 amb la Gran Depressió del 29 i desprès de la Segona Guerra
Mundial.

- És un cas particular d’economia mixta de mercat en el que es reconeixen una

sèrie de drets bàsics a tota la població.

- En el cas espanyol es centra en:

o Salut: amb independència del nivell d’ingressos tota persona a l’Estat

espanyol té garantit el dret a rebre assistència sanitària.

o Educació: l’educació en valors i coneixements és obligatòria fins als 16

anys.

o Habitatge: tothom té dret a un habitatge digne

- Prestacions:

o Universals: s’ofereixen a tota la població gratuïtament, el beneficiari

només l’ha de sol·licitar.(Sanitat i educació)

o Contributives: aquells que han cotitzat a la Seguritat Social durant un

determinat període de temps(Pensions jubilació)

o Socials: col·lectius amb escassos o nuls recursos per als quals es

destinen ajudes(menjadors socials, habitatges protecció oficial, salaris
socials...)