Quina estructura de mercat proporciona majors avantatges en termes

d’eficiència?

Quan parlem d’eficiència assignativa, el resultat òptim el proporciona la competència

perfecta.
La competència també fa que totes les empreses tractin d’assolir l’eficiència tècnica (si
no fos així tindrien pèrdues).
La competència també promou l’eficiència dinàmica (si no innoves seràs expulsat del
mercat).
Però empreses més petites tenen menys incentius i capacitat d’invertir en R+D
→ necessitat intervenció estat per promoure activitat que genera externalitats positives
(política (política patents, patents, propietat propietat intel∙lectual, lectual, subvencions
a la investigació, centres recerca públics, partenariats/consorcis públics‐privats..).
El proceso de decisión lo debemos tomar en base a…

• Anàlisi del grau de concentració del mercat (si no és excessiu, poc poder de
mercat tindran). Al grado de concentración del mercado. Por ejemplo: Si se junta
Apple y Microsoft van a quedarse con el 90% del mercado, esto se debe prohibir.
Si se junta una que tenga un 5% y otra un 7%, es bueno, incluso pueden hacer
competencia a las grandes.

• Anàlisi dels possibles guanys procedents de les economies d’escala que

compensin la pèrdua social derivada pel poder de mercat (si són prou fortes
derivades de monopolis naturals millor seria regular preu que no pas eliminar
concentracions). Se debe analizar las posibles ganancias.

• Anàlisi de la presència de factors que limitin l’explotació del poder de mercat

de les empreses empreses existents existents (competència internacional,
baixes barres d’entrada a noves empreses.

I en el àmbit dels operadors digitals, plataformes i intermediaris d'Internet? El conflicte

entre els avantatges de les economies de xarxa i la protecció de la innovació (noves
regles).
LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
Característica del bé públic:
• Consum no‐rival
• Impossibilitat d’exclusió
El mercat no és capaç de frenar la sobreexplotació dels béns terrestres per sobre la
seva capacitat de regeneració, per tan ha de intervenir el sector públic. aquí és quan
sorgeixen les polítiques mediambientals. Que actuan quan:
• Quan el nivell de qualitat ambiental es inferior al desitjat.
• Com a acció preventiva per la por a un deteriorament.
Hi ha diferents formes de instrumentalitzar aquestes polítiques mediambientals:

Totes aquestes polítiques mediambientals tenen avantatges y desavantatges:

• Polítiques descentralitzades:
Desavantatges: Les solucions privades estan condicionades pel termini temporal
en el que es produeixen els resultats. Només s’obtenen a mig i llarg termini
(resolucions judicials, durada negociacions, incentius al desacord, canvis en
valors morals societat...) i mai no funcionen per a pal·liar els efectes.
Avantatges: Encara que no serveixin per a paliar els efectes, poden ser útils per
a sensibilitzar que en el futur caldrà fer polítiques ambientals més restrictives i
costoses econòmicament.

• Polítiques regulatories:
Avantatges:Les més utilitzades, perquè ofereixen protecció absoluta al medi
ambient i és l’únic nivell de protecció acceptable per a regular contaminants molt
tòxics o preservar ecosistemes en risc extinció Suport ampli sectors
empresarials perquè proporciona estabilitat i certesa

Desavantatges: Però elevats costos administratius de control i vigilància

regulacions i generació d’ ineficiències econòmiques (la manca d’informació.