Entorn Global de Negocis

Assignatura transversal Màsters Universitaris

GLOSSARI DE TERMES

El present glossari de termes té com a finalitat servir com a eina útil per a la resolució de les
diferents activitats de l’assignatura. Es tracta d'un glossari merament orientatiu, no exhaustiu
i amb accepcions orientades a l'àmbit econòmic-empresarial. També pretén contribuir a
delimitar el marc conceptual per al desenvolupament de l'activitat. Esperem que us sigui útil!

ACTIU INTANGIBLE: Aquell actiu empresarial que no té forma física ni és material, com ara
la capacitat organitzativa, la utilització de la informació, la qualitat dels clients, etcètera.

AVANTATGE ABSOLUT: Defensada per Adam Smith, és la basada en la diferència entre els
costos de producció absoluts d'una economia o empresa respecte a unes altres.

AVANTATGE COMPARATIU: Defensada per David Ricardo, és la basada en la diferència

entre els costos de producció relatius d'una economia o empresa respecte a unes altres.

AVANTATGE COMPETITIU: En l'àmbit de les organitzacions empresarials, qualsevol

característica o atribut que permeti diferenciar-se en el mercat en termes de valor afegit.

BARRERA D'ENTRADA: En l'àmbit del mercat, fa referència a obstacles de qualsevol

naturalesa que compliquen o dificulten a les empreses, marques o productes entrar en un
mercat.

BARRERA DE SORTIDA: En l'àmbit empresarial, sol fer referència als factors que poden
complicar o dificultar que una empresa abandoni una activitat per qüestions de costos
d'oportunitat, inversions ja realitzades o compensacions exigibles.

BÉ D'EXPERIÈNCIA: Un bé o servei d'experiència és aquell que els consumidors han de

provar-ho per a poder determinar la seva utilitat.

BÉ D'INFORMACIÓ: Qualsevol bé o servei que es pugui digitalitzar, és a dir, codificar com

un conjunt de bits.

BÉ NO RIVAL: En relació amb els béns públics, fa referència al fet que, una vegada que un
bé és produït, pot ser consumit per més d'una persona alhora.

BLOCKCHAIN: També denominada com a cadena de blocs. Fa al·lusió a una base de dades
digital on es comparteixen totes les transaccions en un àmbit determinat. Les dades
transaccionals s'agrupen en blocs que, una vegada consensuats per una xarxa, no es poden
eliminar ni modificar, impedint que es produeixin falsificacions. El concepte i la tecnologia
neixen associats a l'àmbit dels criptoactius i de les finances descentralitzades.

CADENA DE VALOR: És una eina analítica que permet ajudar a determinar l'avantatge
competitiu de l'empresa a través de l'anàlisi de cadascun dels baules de la cadena de
producció.

CANVI DISRUPTIU: Conjunt de noves tècniques, processos de producció, organització del

treball i nous elements socials i culturals que modifiquen radicalment els existents.

Pàgina 1 de 2
CAPACITAT DE CONNEXIÓ: En teoria de xarxes, la capacitat estructural que tingui la xarxa
per a determinar la comunicació dels seus components.

CATCH-UP: Diferencial en la convergència en productivitat entre economies.

CIGNE NEGRE: És una metàfora ideada per Taleb que fa referència a esdeveniments amb
gran impacte socioeconòmic, impredictible o inesperat i que només es pot explicar a posteriori.

CLÚSTER: Concentració d'empreses al voltant d'una activitat comuna en un territori delimitat.

L'objectiu és la cerca del benefici mutu i l'eficiència.

COMPETITIVITAT: En l'àmbit de les organitzacions empresarials, la capacitat que aquestes

tenen per a desenvolupar avantatges competitius a fi d'obtenir una posició destacada en el
mercat.

CONSISTÈNCIA: En teoria de xarxes, el grau amb el qual es comparteixen els interessos de

la xarxa i dels seus components.

COSTOS DE TRANSACCIÓ: Fan referència a aquells costos en els quals incorre una
empresa per a poder dur a terme una transacció de mercat.

CREACIÓ DE VALOR COMPARTIT: Consisteix en la vocació i capacitat d'una empresa

d'anar més enllà de les estrictes necessitats del client per a abordar necessitats socials a
través del seu model de negoci.

CREIXEMENT ECONÒMIC: Fa referència a l'evolució positiva de la producció d'una empresa,

regió o país.

CREIXEMENT ENDOGEN: És la part del creixement que es produeix com a resultat dels
factors endògens (es a dir, factor interns).

CREIXEMENT EXOGEN: És la part del creixement que es produeix com a resultat dels factors
exògens (es a dir, factor externs).

CREIXEMENT EXTENSIU: Creixement basat en la quantitat de factors productius.

CREIXEMENT INTENSIU: Creixement basat en l'augment de l'eficiència productiva,

especialment a causa de la innovació i al canvi tecnològic.

CREIXEMENT ORGÀNIC: És el creixement que experimenta una empresa o negoci per la

valorització dels recursos propis amb els quals compta.

DESCARBONITZACIÓ: Procés actual pel qual les empreses i les economies opten per
models productius poc intensius en carboni o dependents d'energies fòssils.

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC: Concepte associat a la capacitat d'un país de generar

riquesa contemplant la qualitat de vida dels habitants.

DIGITALITZACIÓ: Procés pel qual processos analògics i objectius físics es converteix en

format digital.

DISTRICTE INDUSTRIAL: Concepte formalitzat per Becattini, i fa referència a l'àrea

geogràfica de dimensió reduïda on es produeix una interrelació profunda entre la comunitat
local i les empreses i on l'activitat econòmica dominant és de tipus industrial. És un exemple
de divisió localitzada del treball, en el sentit que l'ocupació no es dilueix en el mercat en
general ni es concentra a l'interior d'una empresa.

Pàgina 2 de.5
ECONOMIA OBERTA: Aquella economia que interactua financera i/o comercialment amb
l'exterior, comprant/venent béns/serveis i/o actius financers a la resta de les economies del
món.

ECONOMIES D'AGLOMERACIÓ: Fan referència als beneficis que obtenen empreses de

diferents sectors per localitzar-se les unes prop de les altres, permetent un major accés als
recursos i generant eficiència econòmica.

ECONOMIA DE CONEIXEMENT: Fa referència al sector econòmic que utilitza la informació

i el coneixement per a generar valor als productes i serveis.

ECONOMIES D'ESCALA: Fan referència a la reducció de les despeses unitàries en els quals
incorre una empresa en expandir-se.

ECONOMIES D'EXPERIÈNCIA: Es corresponen a la situació en la qual el cost mitjà de

producció és decreixent amb l'experiència de l'empresa.

ECONOMIES DE GAMMA (O ABAST): Fa al·lusió a la reducció dels costos mitjans d'una

empresa a causa de la producció de dos o més productes o serveis de manera conjunta.

ECONOMIES DE LOCALITZACIÓ: Són aquelles que fan referència a la localització en un

espai físic determinat d'empreses i indústries d’un mateix sector que es relacionen i es
complementen en benefici mutu.

ECONOMIES EXTERNES: Models en què s’integren diferents empreses o firmes que utilitzen
processos tecnològics, primeres matèries o serveis tècnics i professionals similars.

ECONOMIES DE XARXA: Increment del valor d'un producte en funció del nombre d'usuaris.

ECONOMIES INTERNES: Aquelles que es generen com a conseqüència d'accions de

l'empresa que contribueixen a generar economies d'escala.

EFICIÈNCIA DE MERCAT: Aquella situació en la qual els preus dels productes o actius que
es negocien en aquest mercat descompten tota la informació disponible.

EFICIÈNCIA ECONÒMICA: Fa referència al grau en què una empresa o economia assigna

els seus factors productius als usos més beneficiosos.

EMPRESA XARXA: Model d'empresa basat en la interacció en xarxa sobre la base de la

coordinació d'un mateix cicle de producció.

ESPECIALITZACIÓ FLEXIBLE: Especialització empresarial basada en la qualificació, la

polivalència i la versatilitat organitzativa.

EXTERNALITAT: Fa al·lusió a aquells costos (externalitat negativa) o beneficis (externalitat

positiva) associats a la producció o consum d'un bé o servei i que no es reflecteixen en el seu
preu de mercat.

FACTORS EXTERNS DE L'EMPRESA: Aquells que s'originen en l'exterior de l'empresa i que

poden afectar la viabilitat o èxit dels seus projectes.

FACTORS INTERNS DE L'EMPRESA: Aquells que són part de l'estructura interna d'una
empresa i que poden afectar la viabilitat o èxit dels seus projectes.

FORCES DE PORTER: El model de Porter, conegut com “les 5 forces de Porter”, és una
metodologia d'anàlisi orientada a la determinació de les amenaces i oportunitats que presenta
una indústria determinada. Aquestes forces són: 1) el poder de negociació dels clients o

Pàgina 3 de.5
compradors; 2) el poder de negociació dels proveïdors o venedors; 3) l'amenaça de nous
competidors; 4) l'amenaça de productes substitutius; i 5) la rivalitat entre els competidors.

FPP: Frontera de possibilitats de producció.

FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ: Fa referència a la producció màxima que

es pot obtenir amb un estàndard tecnològic a partir d'uns factors disponibles.

GENERAL PURPOSE TECHNOLOGIES: Veure Tecnologies d'utilitat general.

GLOBALITZACIÓ: Procés d'interconnexió i interdependència de les economies i dels seus

agents econòmics.

IMPERATIU TECNOLÒGIC: Fa referència a la necessitat de l'empresa a adaptar-se

tecnològicament.

INNOVACIÓ EMPRESARIAL: Incorporació de novetats en els processos i productes/serveis.

INTEGRACIÓ VERTICAL: Estratègia per la qual les empreses integren processos, activitats
i funcions que tradicionalment s'havia delegat en tercers.

INTERNACIONALITZACIÓ: Procés pel qual una empresa va integrant-se en els mercats

internacionals a través de l'exportació, la inversió directa estrangera, etcètera.

INTERNET DE LES COSES (IoT): Fa referència a aquells objectes o coses que poden
connectar-se a internet.

JUST IN TIME: Estratègia d'aprovisionament pel qual es renuncia a l'emmagatzematge i els

inputs arriben a l'empresa just quan es necessiten.

KNOWLEDGE SPILLOVERS: Fenomen pel qual una empresa innovadora desenvolupa

coneixements que no queden confinats en la pròpia empresa. Aquests coneixements es
desborden i passen al domini públic.

MODEL D'APRENENTATGE BASAT EN LA PRÀCTICA: També conegut com a model

learning by doing. Es basa en un model d'aprenentatge basat a aprendre fent, és a dir, basat
en l'aprenentatge basat en l'acció.

MODELS LEARNING BY DOING: Veure Model d'aprenentatge basat en la pràctica.

ORGANITZACIÓ EN XARXA: Fa al·lusió a una nova manera d'estructurar i de coordinar la

producció i el treball basada en l'autonomia funcional, en la descentralització organitzativa i
en la interconnexió en xarxa entre els agents econòmics interns i externs de l'empresa
mitjançant l'ús avançat de les TIC.

PALANQUEJAMENT FINANCER: Fa al·lusió a una estratègia empresarial que permet

facilitar el creixement a través de l'endeutament.

PALANQUEJAMENT OPERATIU: Fa al·lusió a l'estratègia empresarial que permet convertir

costos variables en costos fixos a fi d'aconseguir una major producció amb un cost unitari
menor.

PRODUCTIVITAT: Ràtio econòmica que mesura la quantitat de béns i/o serveis per unitat de
factor utilitzat.

QUARTA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: També denominada indústria 4.0, fa al·lusió a una

etapa històric-econòmica de desenvolupament tecno-industrial vinculada a l'organització dels

Pàgina 4 de.5
processos i mitjans de producció, com va ocórrer amb les revolucions industrials anteriors. En
aquest cas fa al·lusió, entre altres, als processos de robotització, a la internet de les coses, a
la realitat augmentada, a la realitat virtual o el metavers.

RISC: Probabilitat que es produeixi un contratemps en els plans establerts.

RINOCERONT GRIS: Esdeveniments o riscos amb una gran probabilitat i un gran impacte
que, malgrat ser identificats i avaluats, resulten ignorats o s'actua sobre ells massa tard. Un
exemple és el canvi climàtic.

RUPTURA D'ESTOC: Situació en la qual incorre una empresa quan no pot satisfer la
demanda per l'escassetat de productes en estoc.

SISTEMA PRODUCTIU LOCAL: Agrupació d'empreses en el territori que desenvolupen

mecanismes tant de competència com de cooperació, generen un ecosistema propici per a la
innovació.

SOLOW: Robert M. Solow és considerat com el pare de les teories modernes del creixement
econòmic, amb especial incidència en la innovació tecnològica.

TECNOLOGIES D'UTILITAT GENERAL: També conegudes com general purpose

technologies, fan referència a tecnologies d'ús massiu i d'aplicació sistemàtica per part dels
agents econòmics i socials (e.g.: les TIC).

TEORIA DE XARXES: Fa referència a la modelització del comportament de les unitats o

nodes que operen en xarxa per a la resolució de models complexos.

TERCIARITZACIÓ: Aquest terme té diverses accepcions depenent del context. La

terciarització d'una economia es correspon amb l'increment del pes del sector serveis o
terciari. La terciarització d'una empresa està relacionada amb l'externalització de serveis. La
terciarització d'un producte està associada a la incorporació de serveis a aquest.

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, o tecnologies digitals. Comprenen, a grans

trets, el conjunt convergent d'equips i aplicacions digitals de microelectrònica, informàtica,
telecomunicacions, optoelectrònica, així com els avanços recents de la nanotecnologia, la
computació quàntica i la biotecnologia.

VALOR AFEGIT: Fa referència a la utilitat addicional que incorpora un bé o servei després

d'haver estat sotmès a un procés de transformació.

Pàgina 5 de.5