TEMA 11: L'ESTRATÈGIA DE CREIXEMENT DE L'EMPRESA

1. ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT
1.1. LOCALITZACIÓ I DIMENSIÓ DE L’EMPRESA
Una de les decisions estratègiques més importants perquè l’empresa i la seva activitat
tinguin èxit és la localització i la dimensió que ha de tenir.

A. Localització
S’entén per localització el lloc que s’escull físicament per ubicar una empresa o un negoci.

Per escollir un lloc adequat on implantar l’empresa cal valorar diferents variables externes:
- La demanda del mercat
- Proveïment de matèries primeres
- El mercat de treball
- Les comunicacions i el transport
- Subministraments
- Cost de la construcció i del solar
- Legislació
- Inversió i finançament
- Desenvolupament econòmic de la regió

B. Dimensió
La dimensió és la capacitat de producció, de manera que està determinada per una sèrie de
factors, com la tecnologia, el nombre de treballadors o el mercat.

Alguns dels criteris que s’empren per determinar la dimensió de l’empresa són:
- Vendes o facturació
- Capacitat productiva instal·lada
- Volum de producció
- Recursos totals en funcionament
- Recursos propis
- Plantilla de l’empresa
- Valor afegit generat per l’empresa
- Beneficis bruts
1.2. CREIXEMENT INTERN
El creixement intern de l’empresa és l’increment de la seva capacitat productiva, és a dir, del
seu patrimoni mitjançant noves inversions.

En cas que l’empresa vulgui incrementar la seva producció, però sense canviar de producte,
el que ha de fer bàsicament són estratègies de màrqueting per vendre més i, així, produir
més. Aquesta estratègia es denomina estratègia d’especialització. Quan tria diversificar la
producció, normalment les empreses solen produir béns que tenen alguna relació amb el
producte original. Això s’anomena estratègia de diversificació. En qualsevol dels dos
casos, l’empresa creix i això li pot comportar incrementar el seu patrimoni.

Per analitzar millor les possibilitats de creixement intern es pot utilitzar la matriu d’Ansoff. En
aquesta eina s’hi reflecteixen totes les combinacions entre el producte i el mercat en què es
pot trobar l’empresa per créixer.

1.3. CREIXEMENT EXTERN

Tipus de creixement extern Característiques

És la unió entre diverses societats per crear-ne una de nova. Formen un

Fusió pura
patrimoni únic.

Una empresa n’adquireix (absorbeix) una altra o altres, per la qual cosa
Fusió per absorció aquestes últimes s'extingeixen, de forma que el patrimoni és assumit per la
primera.
 Una empresa compra una part del capital social d’una altra amb la intenció de
Participació dominar-la, amb la particularitat que cap empresa perdi la seva forma jurídica.
Aquest control pot ser absolut, majoritari o minoritari.

Es basa en relacions especials entre empreses que, mitjançant acords,

Cooperació col·laboren compartint recursos i informacions per aconseguir objectius
comuns.

És la concentració geogràfica d’empreses que comparteixen interès per un

Clúster
sector econòmic concret.

Són acords entre dues o més empreses que aporten capital o algun altre actiu.
Joint-ventures
En general, es realitzen entre empreses de diferents països.

Un grup d’empreses del mateix sector productiu que dominen pràcticament el

Càrtel
mercat i es posen d’acord en els preus i en les estratègies de venda.

És un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de

Trust
producció i que intenten reduir despeses i dominar el mercat.

Són una forma d’organització d’empreses segons la qual una companyia

Hòldings matriu aconsegueix les accions i les participacions d'altres empreses que
controla. Sols tenen un ordre directiu i controlen diversos sectors.

Taula 11.2. Tipus de creixement extern.

2. INTERNACIONALITZACIÓ: MULTINACIONALS
La globalització és l’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a
l’extrem de crear una economia mundial, a la qual cada economia participant depèn de les
altres.

La internacionalització és l’obertura als mercats internacionals, és a dir, les operacions que

du a terme una empresa per vincular-se amb mercats internacionals.

2.1. PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ

Estratègia d’internacionalització Característiques

Quan una empresa descentralitza la seva organització en cada país al

qual opera, és a dir, l’empresa dona una resposta més diferenciada per a
Multidomèstica cada filial. Sovint es contracten treballadors locals. A més, hi ha
independència entre les directrius de les filials i les de la seu central. Tot
l’enfocament comercial va destinat al país on s’operarà.

Tracta d’obtenir un avantatge competitiu amb una centralització de

recursos globals per a tots els països on opera, i tota l’administració es du
Global a terme des del país d’origen. Les filials tenen poca independència, solen
ser simples canals de distribució. Tots els productes són iguals per a tots
els països.

Transnacional Elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves estratègies de

 producció i de vendes sense tenir en compte d’on procedeixen, és a dir,
de la filial que les proposa. A cada filial se li pot assignar algun paper
determinat, sigui en qualsevol àmbit. L’empresa transnacional té una visió
global del mercat, però actua de manera local.

Taula 11.3. Estratègies d’internacionalització de les empreses.

2.2. EMPRESES MULTINACIONALS

Les empreses multinacionals són societats mercantils que tenen una gran capacitat
productiva o que són el resultat d’una concentració i fusió d’empreses que busquen nous
mercats.

Aquestes empreses tenen una sèrie de característiques que les diferencien de les altres:

- Resultats del conjunt d’empreses: són empreses que, gràcies als resultats del
conjunt (empresa matriu i filial) es compensen i s’equilibren.

- Tecnologia punta: disposen de tecnologia d’última generació.

- Distribució de les funcions: la matriu s’encarrega de la fixació de l’estratègia que

ha de seguir el grup, mentre que les filials s’encarreguen de les activitats productives
del grup.

- Economia d’escala: a causa de les dimensions, estan en disposició d’aconseguir

economies d’escala a la producció dels béns i serveis.

- Dimensió: importància clau al seu sector.

- Capital social: la matriu exerceix el control de les filials per mitjà de la seva
participació en el capital social.

Economia d’escala: a mesura que augmenta la dimensió o la producció d’una empresa, els
costos mitjans disminueixen i això repercuteix en el preu.

2.3. DESLOCALITZACIÓ
La deslocalització és el trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats fins a
països en desenvolupament caracteritzats per tenir nivells sensiblement inferiors a la seva
renda per càpita i, per tant, al salari mitjà de la població.

És a dir, hi ha empreses que decideixen traslladar la producció a un altre país menys

desenvolupat que el seu i que sol estar en via de desenvolupament, amb l’única finalitat de
minimitzar costos.
Hi ha empreses que deslocalitzen només una part de la producció, és a dir, subcontracten
(outsourcing), amb la finalitat de reduir costos.

En minimitzar costos, les empreses aconsegueixen produir a preus més barats que la
competència. També hi haurà altres factors que l’influencien al moment de triar el lloc de
destinació, com les infraestructures, la legislació…

Amb la deslocalització trobem:

- Empreses que tanquen completament les plantes productives que tenen al país
originari.
- Empreses que redueixen la producció a un nivell merament representatiu, i es
queden al país d’origen.

En qualsevol cas, la deslocalització té un efecte negatiu important sobre el país d’origen.

3. LES PETITES I MITJANES EMPRESES (PIMES)

● Empresa petita: es considera petita l’empresa amb menys de 50 treballadors o bé
un volum de vendes entorn dels 5 milions d’euros l’any.
● Empresa mitjana: es parla d’empresa mitjana quan té entre 50 i 250 treballadors o
bé un volum de vendes entre 5 i 10 milions d’euros l’any.

Aquest grup d’empreses representa el 99% del total de les empreses espanyoles. Per tant,
tenen molta importància, tant socialment com econòmicament, ja que, entre altres coses,
proporcionen llocs de treball. Normalment, el capital de les pimes és propietat d’una sola
persona o bé de pocs socis.

Les característiques bàsiques de les pimes són les següents:

- Poca formació empresarial: l’empresari té pocs coneixements tècnics.
- Poca capacitat financera: els costa accedir als mercats financers.
- Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica: falta de
mitjans econòmics per adaptar-s’hi als canvis tecnològics.
- Organització flexible: facilitat de comunicació entre el personal de l’empresa.
- Integració del personal: el personal normalment està integrat a l’empresa.
- Desenvolupament en mercats intersticials: aprofitament dels espais buits que deixen
les empreses grans als mercats.
- Creadores d’ocupació: són un grup d’empreses que tenen més recursos de treball
que de capital.
 Característiques positives de les pimes Característiques negatives de les pimes

Organització flexible Poca formació empresarial

Integració del personal Poca capacitat financera

Desenvolupament en mercats intersticials Qualificació i formació tècnica del personal

Creadores d’ocupació Obsolescència tecnològica

Taula 11.4. Característiques positives i negatives de les pimes.

A. Efectes de la globalització a l’estratègia de les pimes

La globalització ha contribuït al fet que les empreses intentessin créixer augmentant la seva
dimensió.

Aquest fenomen ha fet que algunes empreses, sobretot les pimes, hagin quedat al marge
d’aquesta internacionalització, ja que la seva capacitat exportadora no ha estat suficient. A
més, s’han fet visibles els aspectes negatius de les pimes, com la seva poca capacitat
financera, l’obsolescència tecnològica i la poca capacitat innovadora, així com el fet de no
poder aprofitar-se de les economies d’escala.

4.1. LA INFLUÈNCIA D’INTERNET SOBRE L’EMPRESA

Element modificat Característiques

La comunicació de l'empresa amb l'exterior es fa més barata, àgil i

Millor comunicació exterior eficient, la qual cosa afavoreix una gestió econòmica i un funcionament
empresarial millors.

Més opcions d’inversió i Com que es forma un mercat financer global, les possibilitats de
finançament finançament s'amplien a escala mundial.

Increment de la productivitat
-
laboral

S'intensifica i es facilita la comunicació entre ambdues parts, això fa més

Relació client-proveïdor senzill el procés de la compra. Permet una millora en l'eficiència de la
logística de l'empresa.

L'empresa pot controlar els seus comptes bancaris i fer moltes gestions
Banca electrònica
financeres des d'un ordinador.

Això facilita la funció administrativa de l'empresa, amb l'estalvi consegüent

Tràmits oficials
de costos.

Connexió a través d'Internet permet l'accés a sistemes de divulgació d'una

Informació i assessoria
manera més ràpida.

Taula 11.6. Elements propis de l’activitat i organització empresarial modificats per l’ús d’internet.
Actualment, una empresa té nombrosos vincles amb Internet en la seva gestió i en el
funcionament diari de les seves operacions més habituals.

La inversió en les noves tecnologies produeix en la major part dels casos beneficis i
rendiments a causa de la millora de l’eficiència de les operacions i aprofitant el seu relatiu
baix cost.

Les inversions en les xarxes han d’estar ben planificades i controlades per la gran
influència i dependència que les empreses tenen a través d’Internet en tota la seva gestió
empresarial.

L’adopció de nous instruments tecnològics que apareixen en el mercat comporta millores

en la gestió empresarial i una aposta per part de l’empresa per millorar tot el procés
productiu.

La generalització d’Internet ha fet que petites i mitjanes empreses puguin aprofitar els
avantatges d’Internet i aconseguir ser més competitives.