EX ECO

DEFINICIÓ TAXA D’ATUR

Proporció de la població juvenil aturada respecte ens total de la població juvenil activa.

Fórmula = (població ocupada / població activa) · 100

EURIBOR

És l’índex de referència del mercat interbancari de l’Eurozona.

El preu al que les entitats europees realitzen operacions entre si.

És l’indicador més utilitzat a Espanya per calcular la revisió dels tipus d’interès variables de les
hipoteques segons les dades del banc d’Espanya.

L’euríbor actualment està a 0,417%.

NOM – LOGOTIP – ESLOGAN –

Nom és la denominació que té el producte.
Logotip (o anagrama) és la imatge que s’utilitza per a identificar el producte. Pot incorporar el nom fet
amb un disseny especial i un grafisme.
Eslògan és una frase curta i fàcil de recordar que pot acompanyar el nom i el logotip, i que sol descriure
una característica del producte o incidir en algun factor emocional. Ve del gaèlic escocès i significa “crit
de guerra” (la guerra és guanyar la preferència del consumidor en la compra d’un producte o servei).

DEFINICIÓ D’ECONOMIA

És el procés d’obtenció de béns i serveis per cobrir les necessitats de les persones.

FACTORS PRODUCTIUS

Per produir béns i serveis, l’empresa necessita unes entrades / inputs que s’anomenen recursos
productius o factors de producció.

- Matèries primeres: Extrets de la natura (terra conreable), la majoria son béns limitats i es
poden esgotar, la qual cosa implica buscar-hi alternatives.
- Mà d’obra / treball: És l’activitat intel·lectual i física que les persones dediquem a l’activitat
productiva.
- Capital: És el conjunt de béns d’inversió, necessaris per a la producció (màquines, instal·lacions
productives, locals...)
o Capital físic: Conjunt d’elements materials que es destinen a produir béns i serveis.
o Capital financer: Qualsevol quantitat de diners, estalviada pel propietari, destinada als
mercats financers, on pren forma d’accions, títol de deute...
o Capital humà: Fa referència al grau de qualitat, de formació i de productivitat de
treball.

FLUX CIRCULAR DE LA RENDA

DEFINICIÓ D’EMPRESA

És la unitat econòmica de producció que combina els diferents factors productius per crear béns i
serveis, que posa a disposició dels consumidors. La direcció de l’empresa, que actua sempre en un
entorn incert i de risc, organitza i coordina tots aquests factors.

DEFINICIÓ EMPRESARI

És la persona que ha de prendre decisions a l’empresa per assolir uns objectius marcats prèviament i
intentar mantenir un equilibri entre tots el elements que la formen, actuant sempre en condicions de
risc.

FUNCIONS DE L’EMPRESARI / EMPRESÀRIA

- Planificar o dissenyar un pla d’acció: Una vegada ha analitzat i diagnosticat la situació

econòmica del moment, és a dir, quan ha interpretat els desitjos del consumidor mitjançant
estudis de mercat.
- Gestionar: Dirigir tots els elements que formen l’empresa cap a l’obtenció de l’objectiu marcat
o planificat prèviament.
- Organitzar / coordinar: Tots els elements de l’empresa disponibles de manera que el
funcionament de tot el conjunt sigui el més eficient possible.
- Controlar: De manera que es pugui conèixer en quina mesura s’assoleixen els objectiu mercats
al pla i així poder corregir les possibles desviacions.

MISSIÓ – VISIÓ – VALORS

Missió = El per què es va crear l’empresa i respon a la pregunta qui son i congrega a un conjunt de
persones en el si d’una organització i els propòsits d’actuació.

Visió = Que es plantegen fer al futur, estudiar la situació actual i programar possibles canvis o involucrar
nous productes,

Valors = Son els principis ètics que formen el comportament de l’empresa.

FUNCIONAMENT DE L’EMPRESA

- Àrea comercial: Conjunt d’activitats necessàries per afer arribar als consumidors béns i serveis
produïts. Té dues funcions:
o Anterior a la producció i consisteix analitzar les necessitats dels consumidors
mitjançant l’estudi de mercat.
o Es du a terme una vegada produït el producte i consisteix a dissenyar una política
comercial adequada per vendre’l.
- Àrea de producció: Controla el proveïment de les matèries primeres i gestiona la producció dels
béns i serveis. La informació de la situació econòmica del mercat, va donada pel departament
comercial, mentre que el marge econòmic sobre el qual ha d’actuar el fixa el departament
d’inversió i finançament.
- Àrea d’inversió i finançament: A més de captar els fons necessaris pel funcionament de
l’empresa ha de dur a terme la política d’inversions. Totes les àrees o departaments de
l’empresa necessiten finançament, és a dir, recursos econòmics que han d’estar aprovats per
aquest departament i han d’adaptar-se al pressupost de l’empresa.
- Àrea de recursos humans: Tenen les següents funcions:
o Seleccionar i contractar als treballadors, formar-los i organitzar tot el personal.
 o A més de dur a terme la funció bàsica d’administració i gestió de tota la documentació
que derivi de les altres (contractes, nòmines...), l’equip humà de totes les àrees es
coordina a través de l’àrea de recursos humans.

ENTORN GENERAL

Afecta a totes les empreses, hi ha uns aspectes que el determinen; cultural, tecnològics, polítics, legals,
demogràfics, sociològics, econòmics...

- Exemple: L’entorn d’un país subdesenvolupat ofereix un major nombre de dificultats per a
l’activitat econòmica que el d’un país avançat pel que fa a la infraestructura, el capital humà,
els serveis financers...

ENTORN ESPECIFIC

Afecta d’una manera concreta a cadascuna de les empreses i per tant, varia segons el tipus d’empresa.

- Exemple: Els aspectes que poden influir en una empresa industrial poden ser els clients,
proveïdors, competència, el control del govern sobre el sector o les relacions amb els sindicats.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

És la integració activa i voluntària que les empreses fan de les preocupacions social i mediambientals de
les seves operacions comercials i de les relacions amb els seus interlocutors (treballadors, accionistes,
els inversors, els consumidors, sector públic...), amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i
el seu valor afegit. (Coca-Cola, Netflix, Spotify, Pfizer, Starbucks...).

QUADRE RESUM FORMES JURÍDIQUES

TIPUS D’EMPRESA N. DE SOCIS RESPONSABILITA FISCALITAT CAPITAL

T
EMPRESARI INDIVIDUAL 1 Il·limitada I.R.P.F No mínim
Limitada al capital Impost Societats Mínim: 3.005,06€.
S.L aportat Capital totalment subscrit i
SOCIETAT LIMITADA 1 / +1 desemborsat en el moment de
constitució de l’empresa, dividit en
participacions iguals.
S.L.N.E Limitada al capital Impost Societats No inferior a 3.012€ ni superior a
SOCIETAT LIMITADA NOVA 1–5 aportat 120.202€, íntegrament subscrit i
EMPRESA desemborsat dividit en aportacions
iguals.
Limitada al capital Impost Societats Mínim: 30.101,21€, dividit en
aportat accionat, totalment subscrit en el
S.A 1 / +1 moment de la constitució i
SOCIETAT ANÒNIMA desemborsat com a mínim en un
25% del valor nominal de cada una
de les accions. Les accions poden
ser nominatives o al portador.
Cooperatives 1r Segons els Impost Societats Mínim fixat en els estatuts.
grau: 3 socis estatuts pot ser (règim especial(
S.C.C.L mínim. limitada o 20%
COOPERATIVES Cooperatives 2n il·limitada.
grau: 2 persona
 jurídiques mínim.

MATRIU DE DECISIÓ

Es pot considerar des d’un punt de vista científic de forma estètica / forma dinàmica o seqüencial.

- Forma estètica: Matriu de decisió que s’utilitza a les situacions d’elecció única entre diverses
alternatives.
- Forma dinàmica: Arbres de decisió que s’empren quan en pres més d’una decisió de forma
seqüenciada.

S’utilitza quan es vol vendre alguna decisió única de manera que no estigui condicionada a d’altres i que
no depengui de cap decisió posterior. Consisteix en una taula que conté tots els elements que
intervenen en el procés de la presa de decisió, a més facilita l’anàlisi i serveis de punt de partida per
obtenir una solució al problema.

ELEMENTS

- Estats de la natura: Compostos per variables no controlables pel decisor, la persona que pren la
decisió no hi pot influir en cap moment. Representen les possibles situacions en que aquesta
persona es pot trobar.
- Probabilitat: Consisteix en plantejar les diferents prediccions de probabilitat que es poden
donar en cadascun dels estats de la natura.
- Estratègia: Formada per variables controlables per decisor i són les alternatives o les opcions
d’elecció que es poden triar: constitueixen de l’element bàsic de la decisió.
- Desenllaços: Resultats esperats en cadascuna de les estratègies, partint d’un estat concret de la
natura. L’obtenció dels desenllaços es pot aconseguir mitjançant estimacions, prediccions,
resultats experimentals, coneixements, experiències... prèvies del decisor en situacions
similars.

CRITERIS DE DECISIÓ

- SITAUCIÓ DE CERTESA: Situació en la qual es coneix amb absoluta seguretat quin és l’estat de la
natura que es pot presentar.
El problema de quina decisió prendre es redueix a valorar en termes econòmics els diferents
desenllaços i elegir aquella estratègia que dugui a un resultats més favorable. Tots els decisors
actuaran davant la mateixa situació de la mateixa manera, ja que es reduirà a optar per
l’estratègia amb un valor de desenllaç més favorable.

- SITUACIÓ DE RISC: Hi ha diversos estats de la natura, però se’n coneixen les probabilitats que
succeeixin.
Quan es coneixen totes les probabilitats dels estats de la natura. Per triar la decisió que
aportarà més beneficis s’ha de calcular el valor monetari esperat de cada alternativa i elegir
aquella que presenti un valor esperat més favorable.
El valor esperat de cada estratègia serà el resultat del sumatori del producte de cada
probabilitat de l’estat de la natura pel desenllaç que correspon en aquest estat a cada
alternativa.
o S’opta per aquella alternativa el valor de la qual sigui més alt.
o El valor esperat ens permet fer una ordenació de les estratègies per analitzar quina
ens aporta una situació més avantatjosa. Ens permet fer una rànquing amb les
diferents estratègies per poder triar la que sigui més favorable.
 - SITUACIÓ D’INCERTESA: Es desconeix la probabilitat de cadascun dels possibles estats de la
natura.

Quan l’empresari és incapaç de fer una estimació de la probabilitat que es produeixi cadascun dels
estat de la natura. La decisió es pren de manera subjectiva, segons la manera de ser de qui hagi de
prendre la decisió o la seva actitud davant el risc.

o CRITERI PESSIMISTA / DE WALD

Perfil d’una persona que pensa que una vegada seleccionada una estratègia, se lo
presentarà l’estat de la naturalesa més desfavorable.
 Per cada estratègia el valor més baix.
 Després triarà ell valor més alt, ja que, en cas que es presenti l’estat de la
naturalesa serà més desfavorable i les pèrdues seran menors.
o CRITERI OPTIMISTA
Persona que pensa que sigui quina sigui l’estratègia que triï sempre se li presentarà
l’estat de la naturalesa més favorable. Escollir el resultat més alt.
o CRITERI DE LAPLACE
Perfil d’un decisor que pensa que com que no sap quin estat de la naturalesa té més
possibilitats de succeí, s’ha de d’assignar a cada estat la mateixa probabilitat.
Posteriorment es calcula el valor monetari esperat de cada estratègia i s’elegeix que
pareixi un valor més alt.
o CRITERI DE HURWICZ

o CRITERI DE SAVAGE

FUNCIONS DE LA GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS

Funcions de la gestió dels recursos humans:
-Organització i planificació personal:
Recull l’organització de les plantilles de l’empresa, descripció dels llocs de feina i la presentació de noves
necessitats de força de treball.
-Reclutament:
Conjunt de procediments emocionants a treure candidats competents per a un lloc de treball de
l’empresa. Pot ser selecció externa i interna.
-Selecció:
Consisteix en escollir un candidat entre els reclutats, mitjançant una sèrie de proves de selecció.
-Plans d’acollida:
Conjunt d’actuacions encaminades a afavorir la integració del candidat seleccionat a l’empresa i fer-lo
partícip dels valors i els objectius de l’organització. 
-Plans de carrera i promoció professional:
El desenvolupament del personal pot implementar-se amb plans de carrera: programes els quals les
persones puguin adquirir l’experiència necessària per estar després en condicions de progressar en
l’estructura de l’organització. 
-Formació:
Objectiu: Corregir els desajustos entre les competències del treballador i les exigides pel lloc. Permet
adaptar el personal de l’empresa els canvis que es produeixen a l’entorn.
-Avaluació de l’exercici:
Permet comparar el rendiment de la persona amb allò exigit pel lloc de treball que ocupa (activitats
dutes a terme - deures - responsabilitats…).
-Clima i satisfacció laboral:
Cal detectar el nivell de satisfacció del treballador dins l’organització i els motius de consentiment, amb
la intenció de aplicar-hi mesures correctes.
-Administració del personal:
S’encarrega de tots els tràmits i processos administratius necessaris per a una bona gestió.
-Relacions laborals:
Promoure la comunicació entre l’empresa i els empleats, a través dels seus interlocutors: els
representants sindicals.
-Prevenció de riscos laborals:
Consisteix en la implantació de mesures adreçades a la prevenció i la protecció, a fi i efecte de preservar
la salut de les persones que treballen a l’empresa.

TÈCNIQUES DE SELECCIÓ PERSONAL

-Entrevista de treball:
Representa un contracte directe entre el candidat i la persona responsable del procés de selecció. Es
tracta d’una presa de contacte per conèixer-ne la personalitat i el grau d’adequació professional al perfil
demanat. Pot haver-hi diverses entrevistes:
-Inicials per presentar-se i intermèdies per aprofundir en el coneixement del candidat. 

-Proves psicotècniques:
Un test d’intel·ligència i un test d'aptituds diverses per conèixer la capacitat intel·lectual del candidat i la
seva habilitat per enfrontar-se a problemes i buscar-hi solucions. 
-Proves de personalitat:
Qüestionaris que busquen conèixer característiques de la personalitat dels candidats de manera que es
descarta els que mostres certs desajustos - problemes o característiques no desitjades.
-Proves de cultura general:
Qüestionaris sobre coneixements bàsics de geografia - història - ciència…
-Proves professionals
Proves específiques que tenen com a objectiu comprovar el grau de coneixements teòrics i pràctics
relacionats amb el lloc de treball que es vol cobrir. 
-Proves de grup - Anàlisi competencial:
Activitats realitzades per diversos aspirants que han de solucionar un problema o proposar una resposta
del grup o un cas pràctic. Busca identificar la capacitat de treballar en equip i les qualitats de lideratge.

DEFINICIÓ DE SALARI
És la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació
professional dels serveis laboral per compte d’altri, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels
períodes de descans computables com  treball.

DEFINICIÓ SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL

És la remuneració mínima que pot tenir una persona treballadora que realitzi la jornada completa per
qualsevol tipus de professió o ofici.  

COMPOSICIÓ DEL SALARI

-Salari base: És la remuneració principal de la persona treballadora i es fixa en funció de la categoria
professional acordada al conveni col·lectiu de l’empresa o del sector. En cas que no hi hagi conveni
col·lectiu, el salari base serà l’acordat al contracte de treball. Aquesta remuneració pot expressar-se per
unitat de temps (euros al mes o al dia) o per unitat d’obra (euros per unitats produïdes).
-Complements salarials: Són les quantitats de diners que s'afegeixen al salari base en concepte de les
característiques personals del treballador, de les característiques del lloc de treball, pel rendiment del
treballador o per altres conceptes diversos:
-Antiguitat: L’empresa valora positivament la permanència del treballador.
-Coneixements especials: Els quals milloren el treball de la persona i beneficien l’empresa
consegüentment.
-Penositat - toxicitat - perillositat - tornicitat - nocturnitat: Compensen el treballador per les
incomoditats que generen aquestes característiques especials.
-Incentius - primes de productivitat - assistència - puntualitat: Es valora el superior rendiment que té el
treballador quantitativament i qualitativament.
-Hores extraordinàries: Es compensen les hores treballades de més. 
-Gratificacions extraordinàries: El treballador té dret a un m´nim de dues pagues extraordinàries a l’any
d’un import mínim equivalent a trenta dies de salari base, encara que és habitual que, per acord, en el
conveni col·lectiu s’hi afegeixen complements com ara l’antiguitat. 

EL REBUT DE SALARIS
L’empresa té l’obligació de pagar els salaris mensualment amb una freqüència inferior (setmanalment o
quinzenalment), i per això ha de lliurar a la persona treballadora el rebut de salaris o nòmina, que és el
rebut justificatiu del pagament del salari, on s’espacifiquen les percepcions pagades, els descomptes
realitzats i, finalment, el salari net que s’ha de pagar.
El rebut de salaris ha de seguir el model oficial establert pel Ministeri de Treball i Immigració. 

COSTOS FIXOS I VARIABLES

 Costos fixos: Són aquells costos independents del nivell de producció, és a dir, que no varien si
canvia la quantitat produïda. És el valor dels factors que a curt termini són fixos a l’empresa (el
lloguer del local, l’amortització de maquinària o els costes de les instal·lacions productives). 
 Costos variables: Són els costos que varien en relació directa amb el nivell de producció, és a
dir, els costos dels factors que canvien amb la producció (matèries primeres treball, consum
d’energia). 

DIRECT COSTING

SUMA DE COSTOS DIRECTES DEL PERÍODE CORRESPONENT AL PRODUCTE

UNITATS TOTALS PRODUIDES

El total de costos directes formen un paquet de cost general d’aquell período i no s’assigna a cada
producte.

FULL COSTING

SUMA COSTOS DIRECTES DEL PERÍODE PER A (i) + %DEL TOTAL DE COSTOS INDIRECTES

UNITATS TOTAL PRODUIDES D’i

Els CI es reparteixen entre els diferents productes aplicant algún criterio d’assignació decidit per
l’empresa.

LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT

És la quantitat de producció venuda a partir de la qual comença a obtenir beneficis. També rep el nom
de punt d’equilibri.

CRITERI PREU MITJÀ PONDERAT (PMP)

- Consisteix a calcular el valor mitjà de les existències inicials i de les entrades, ponderades
segons les quantitats. Si p és el preu o valor i q les quantitats d’existències o de producte
entrant, el PMP el calculem així:
PMP = (q1 · p1 + q2 · p2 + ... + qn · pn) / (q1 + q2 + ... + qn).
- Les entrades es registraran pel seu valor mentre que les existències i les sortides de
mercaderies del magatzem es valoraran al PMP corresponent.

PREU MITJÀ PONDERAT

- És el valor del producte a la sortida del magatzem però no és el preu de venda del producte.

CRITERI FIFO (FIRST-IN + FIRST-OUT)

 - Primeres a entrar, primeres a sortir: PEPS (en català). El valor de la sortida dels productes del
magatzem és el preu de les primeres unitats físiques que hi van entrar. D’aquesta manera les
existències surten del magatzem valorades en el mateix ordre en què van entrar. I les
existències es registren al seu valor d’entrada tot respectant l’ordre cronològic d’entrada.
- Si hi ha una situació d’inflació (pujada generalitzada dels preus), el FIFO fa que es venguin abans
els productes a preus més baixos. La conseqüència més directa és la infravaloració del cost de
les vendes. Econòmicament és positiu, ja que desestimula les espirals inflacionistes. Però a
nivell més concret provoca dos efectes conjunts:
o Sobrevaloració de les existències en mantenir-se al magatzem les darreres matèries
que van entrar, les que per la inflació tenen un preu més alt.

Increment del marge de beneficis, ja que el preu de venda creixent per la inflació es compara amb un
cost de vendes.

LLINDAR DE RENDIBILITAT

És la quantitat de producció venuda a partir de la qual l’empresa comença a obtenir beneficis. També
rep el nom de punt d’equilibri.

DEFINICIÓ D’EXISTÈNCIES

Les existències són tots aquells materials que una empresa té dipositats en els seus magatzems i que
compleixen una sèrie de funcions específiques dins de la gestió de l’aprovisionament. Conceptualment,
les existències poden denominar-se també estocs (paraula que prové del terme anglès estoc) o
inventaris; els dos termes es poden considerar com a sinònims.

- Matèries primeres: Són aquelles que mitjançant la transformació o l’elaboració es destinen a

formar part dels productes fabricats.
- Productes semiacabats: Són productes fabricats per l’empresa i no destinats normalment a la
venda fins que no són objecte d’elaboració, incorporació o transformació posterior.
- Productes en curs: Són aquells que es troben en procés de formació o de transformació al
tancament de l’exercici econòmic.
- Productes acabats: Són els productes fabricats per l’empresa i destinats a la comercialització.