APUNTS ECO TEMA 1

1.-L’ACTIVITAT ECONÒMICA I ELS SEUS AGENTS

ECONOMIA  ciència que s'encarrega de satisfer les necessitats humanes, generar-ne de
noves, gestionar els recursos limitats i advocar per la creació de nous recursos il·limitats.

Per satisfer les necessitats humanes, la societat ha

de consumir béns i serveis produïts per les
empreses. Per tant, les activitats econòmiques
bàsiques són la producció, la distribució i el consum.

1.1. Béns, serveis i factors de producció

Les empreses han de crear i produir bens i serveis

per satisfer les necessitats de la societat.

Però no tots els béns i serveis són iguals. N’hi ha de diferents tipus:

Segons la naturalesa

-Béns de consum: satisfan directament les necessitats humanes (una barra de pa)

-Béns de capital: satisfan indirectament les necessitats humanes (el forn que el pa)

En funció del caràcter

-Béns lliures i comuns: els béns lliures son abundants i no tenen propietari. No s’ha de pagar
per obtenir-los (aire que respirem). Costa trobar-los. Els béns comuns, es paga de manera
indirecta. Propietat del sector públic (un parc)

-Béns econòmics i serveis: són escassos i cal pagar per obtenir-los (unes sabates). Si són
intangibles s’anomenen serveis (tallar-se el cabell). Hi ha excepcions d’intangibles que no són
serveis (les marques)

 Factors de producció

Per aconseguir satisfer les necessitats l’empresa ha d'utilitzar uns elements anomenats factors
de producció, que s'ha de servir d'una tecnologia, que permet combinar-los i millorar-ne el
rendiment, i d'una organització empresarial, que ajudarà a millorar la gestió dels factors
productius.

-Recursos naturals: Les matèries primeres que formen un producte i que s'obtenen de la
natura (la farina)

-Treball: La mà d'obra necessària per desenvolupar l'activitat productiva.

-Capital: Els béns d'inversió necessaris per produir (per fer pa): maquinaria (un forn),
instal·lacions i edificis (el local) o recursos financers.

-------

-Tecnologia: La manera concreta de combinar els factors de producció en forma de

procediments productius (pa de manera industrial, de manera artesanal, casolana...)

-Organització empresarial: La direcció dels procediments i la gestió dels recursos productius (la
producció de pa implica que els processos i les etapes de la producció estiguin organitzats).
1.2. Els agents econòmics (que interactuen i prenen decisions)

Famílies: consumeixen els productes fabricats per les empreses (béns i serveis) i, alhora, els
proporcionen els factors de producció necessaris per dur a terme la seva activitat (feina,
capital i recursos naturals).

Empreses, o sector privat: produeixen els béns i els serveis que consumeixen les famílies
mitjançant els factors de producció que aquestes els proporcionen.

Estat, o sector públic: funció reguladora de l'activitat econòmica, ja que estableix un entorn
juridicoinstitucional, i proporcionen béns i serveis públics, (amb d'impostos i cotitzacions)

Les funcions dels agents econòmics i les seves interrelacions es mostren habitualment en un
diagrama molt il·lustratiu anomenat flux circular de la renda:

2.-L’EMPRESA: ELEMENTS, FUNCIONAMENT I OBJECTIU

Les empreses representen el sector privat, són les responsables de la producció de béns i
serveis que necessiten les persones o entitats consumidores, utilitzant, mitjançant la tecnologia
i l'organització empresarial o la iniciativa emprenedora, la combinació dels factors de treball, el
capital i els recursos naturals, o terra.

2.1. Els elements de l'empresa (Quins son els element d’una empresa?).

Perquè una empresa pugui complir els objectius plantejats i portar a terme la seva funció
productiva, s'han de tenir en compte una sèrie d'elements indispensables:

Factors humans: les persones que tenen vinculació directa o indirecta amb l'empresa (els
treballadors i les treballadores) que formen la plantilla i les propietàries de l'empresa (sòcies o
accionistes), així com les que hi col·laboren

Factors tangibles i intangibles: els béns o actius econòmics materials que l'empresa
necessita per poder funcionar (maquinaria, instal·lacions, equipaments informàtics, matèries
primeres), així com els elements intangibles, com ara patents o aplicacions informàtiques.

Organització: L'empresa necessita coordinar l’estructura empresarial mitjançant relacions de

comunicació, autoritat o cooperació.

Entorn: els factors que influeixen en l'empresa, però que aquesta no pot controlar ni
determinar. Es tracta de dos conjunts: els que afecten totes les empreses, com ara els elements
que formen el macroentorn, i els que afecten de manera particular cada sector empresarial,
com ara els elements que formen el microentorn

2.2. Els objectius de l’empresa

1.-Obtenció de beneficis

2.-Creació de riquesa

3.-Creixement

4.-Responsabilitat social i mediambiental

L'empresa necessita concretar aquests objectius d'una manera més precisa i específica
mitjançant la definició de la missió, la visió i els valors corporatius:

Missió: que volem fer?

Visió: on volem arribar?

Valors corporatius: com ho volem fer?

L'empresa ha de diferenciar entre:

-Objectius generals: les metes principals que l'empresa vol aconseguir en un període de temps
definit, tenint en compte la seva pròpia missió i visió (creixement de les vendes...)

-Objectius específics: els assoliments a escala més reduïda en l'àmbit temporal i concretats per
departaments o per una àrea funcional. Com contribueix cada àrea de l'empresa a assolir
l'objectiu general. (per reduir l'impacte mediambiental de l'activitat d'una empresa)

El conflicte d’objectius en l’empresa

El conflicte d'objectius es manifesta quan les prioritats de cada equip són diferents i es
contraposen entre si i, a més, frenen l'objectiu general de l'empresa.

Per solucionar aquests conflictes d'objectius o minimitzar-ne l'abast, cal fer les accions
següents:

-Generar espais de treball i consens

-Aplicar tècniques de resolució de conflictes basades en la negociació:

CONFLICTE D’OBJECTIUS

Endògens (dins empresa)

-Plantilla: Salaris elevats, estabilitat de l'ocupació, facilitat per conciliar la vida laboral,
teletreball i condicions de treball més bones.

-Socis i sòcies: Augmentar els beneficis i el valor de l'empresa.

-Empresaris i empresàries: L'empresari professional busca augmentar la seva remuneració, el

seu prestigi professional i el creixement de l'empresa.

Exògens (extrens)

-Clients: Garantia de qualitat i del compliment de les condicions de venda (descomptes...)

-Proveïdors: Volen cobrar en els mínims terminis establerts.

-Administracions públiques: Cobrament de tributs: impostos, taxes i contribucions especials en

els terminis determinats legalment.

-Bancs: Volen assegurar que l'empresa complexi el pagament dels deutes i augmentar-ne la
vinculació financera.

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Negociació/Conciliació/Mediació/Arbitratge
3. LA LOCALITZACIÓ I LA DIMENSIÓ DE L'EMPRESA
La localització: Consisteix a decidir la ubicació o el lloc geogràfic més adequats perquè
l'empresa desenvolupi la seva activitat i assoleixi els objectius marcats.

3.1. La localització de l'empresa

Depèn dels conjunts de factors següents:

1.-Accés als factors de producció. (matèries primeres, mà d'obra qualificada...).

-Aprovisionaments i subministraments: La proximitat de les fonts d'aprovisionament de

matèries primeres permetrà l'estalvi de transport i la facilitat d'aconseguir els
subministraments necessaris (electricitat...)

-Treball: L'existència d'un mercat de treball en què l'empresa pugui trobar mà d'obra
qualificada o no qualificada disponible, en funció de les necessitats empresarials.

-Capital: La facilitat per tenir bones relacions contractuals amb les entitats bancaries i
financeres permetrà aconseguir les fonts de finançament adequades a les inversions de
l'empresa.

2.- Costos de la instal·lació. No és el mateix instal·lar l'empresa en un lloc o en un altre, ja que

els impostos poden ser diferents o la zona pot estar ben comunicada o no.

3-. Característiques de l'entorn. Les regions que estiguin en creixement seran més favorables a
la captació d'empreses.

-Infraestructures de transports i comunicacions: La facilitat per accedir a mitjans de transports

les comunicacions per Internet són factors que s'han de tenir molt en compte.

-Legislació: També cal tenir en compte el marc normatiu fiscal (impostos), mercantil (normativa
que afecta les empreses i l'activitat econòmica), mediambiental (restriccions per protegir
l'entorn) i social (normes laborals), a més de les facilitats per crear empreses (ajuts i
subvencions).

-Desenvolupament econòmic de la zona: La ubicació en una regió o àrea desenvolupada

econòmicament permet aprofitar oportunitats de negoci o desenvolupar més les potencialitats
de l'empresa.

-Mercat i competència: El fet que hi hagi prou consumidors interessats en els productes o
serveis de l'empresa i de la competència d'altres empreses fa que sigui necessari
confeccionaran estudi de mercat.

3.2. La dimensió de l’empresa

La dimensió és la decisió de definir la capacitat productiva més indicada de l'empresa per

poder fer front als reptes relacionats amb els seus objectius.

L’augment de la dimensió es pot dur a terme de dues maneres: creixement intern i creixement
extern.
CREIXEMENT DE L'EMPRESA

Creixement intern

-Especialització: L'empresa decideix vendre més productes o serveis explotant estratègies per
fer el producte més atractiu, introduir-lo a nous mercats o explotant-ne alguna qualitat.
L'empresa enfoca l'activitat empresarial en un tipus molt concret de productes o serveis.

-Diversificació: L'empresa decideix augmentar la varietat de productes que ofereix a partir del
producte o servei original.

Creixement extern

-Fusió: La unió de dues empreses o més per crear-ne una de nova.

-Absorció: Una empresa més potent n'adquireix una altra amb menys capacitat ( empreses que
tenen problemes econòmics i que podrien desaparèixer)

-Cooperació: Diverses empreses acorden col·laborar i compartir recursos o informació per

aconseguir objectius comuns.

A.- L’empresa individual

L'empresa individual és un tipus d'empresa que té personalitat física, és a dir, en què els
propietaris són persones físiques.

L'empresari individual és una persona física que porta a terme (en nom propi i per mitjà d'una
empresa) una activitat comercial, industrial o professional.

L'empresa individual és una empresa en què la personalitat jurídica del propietari (persona
física) i la de l'empresa coincideixen. La gestió de l'empresa és responsabilitat del propietari.

El funcionament està subjecte en matèria mercantil al Codi de comerç i en matèria de drets i

obligacions, al Codi civil. És una forma adequada per a empreses de dimensions reduïdes
Es tributa mitjançant l'IRPF.
D.- La societat de responsabilitat limitada (SRL, o SL)

Aquest tipus és el més comú a Espanya perquè permet a les persones autònomes protegir el
seu patrimoni limitant la seva responsabilitat al capital aportat. És una societat mercantil
capitalista si el seu capital social està dividit en participacions socials iguals i indivisibles i està
integrat per aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes de la
societat. Només cal un soci per crear-la; en aquest cas, s'anomena societat limitada
unipersonal (SLU). El capital mínim per poder-la constituir és 1 €. És una modalitat adequada
per a la petita i mitjana empresa, amb pocs socis i amb voluntat de permanència, ja que les
participacions presenten moltes limitacions a la transmissibilitat, i, a més, té la peculiaritat que
els socis i sòcies tenen preferència a l'hora d'adquirir-les davant tercers. La constitució es fa
mitjançant escriptura pública, amb estatuts firmats davant de notari, i presentant-la al Registre
Mercantil. Hi ha diversos organs de gestió, com ara 'administrador únic, solidari, mancomunat
o el consell d'administració. Tributa l'impost sobre societats.

E.- La societat anònima (SA)

És una societat mercantil capitalista amb un capital social dividit i integrat per les aportacions
dels socis en forma d'accions i de lliure transmissió. Es tracta d'una modalitat adequada per a
les grans empreses, atesa l'àmplia i complexa normativa que s'adapta a projectes mercantils de
grans dimensions. Només cal una persona per crear-la. El capital mínim aportat és de 60000 €,
del qual el 25% ha d'estar totalment subscrit i, almenys, parcialment desemborsat en un 25%
en el moment de la inscripció. La resta s'ha d'anar aportant en cinc anys.

La responsabilitat dels socis i sòcies és solidaria i és limitada al capital aportat. Es tributa

mitjançant l'impost sobre societats. Els òrgans que la formen són la junta general i el consell
d’administració.

F. La societat laboral i participada

Es una societat mercantil de caràcter especial en què la majoria del capital social és propietat
dels treballadors i treballadores que hi presten serveis retribuïts de manera personal i directa i
amb una relació laboral indefinida. És una modalitat adequada per a les societats en que els
treballadors volen controlar l'empresa i ostentar alhora la qualitat de socis. Els socis mínims
són tres, dels quals dos han de ser treballadors de l'empresa amb contracte indefinit.

El nombre de treballadors no pot sobrepassar el 25% dels socis. El capital mínim per crear-la és
d'1 € per a SLL (participacions) i de 60000 € (accions) per a SAL. La responsabilitat dels socis és
limitada al capital aportat. Tributen l'impost sobre societats.

G.-La societat cooperativa

Es un tipus d'empresa que ha anat creixent molt a Espanya els últims anys. S'orienta a millorar
les relacions humanes i els interessos col·lectius.

És una societat mercantil especial constituïda per persones, que s'associen en règim de lliure
adhesió i baixa voluntària, per portar a terme activitats empresarials encaminades a satisfer les
seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament
democràtics. Els resultats econòmics, anomenats excedents, s'imputen als socis, un cop atesos
els fons comunitaris, en funció de l'activitat cooperativa que duen a terme.
Aquestes societats creen un patrimoni comú amb limitacions en la transmissibilitat i sense
ànim de lucre.

Les cooperatives són societats que integren l'anomenada economia social, atès que no tenen
ànim de lucre directe, sinó que l'objectiu és la satisfacció d'una necessitat dels socis. Són de
primer grau si els socis són persones físiques i de segon grau si els socis són altres cooperatives
o un altre tipus de persones jurídiques.

Els socis mínims són tres persones. És un tipus de societat democràtica i igualitària. Es
caracteritzen pel fet que una persona equival a un vot. Per tant, a diferència dels altres tipus
d'empreses, el poder de decisió no va en funció del capital aportat.

Hi ha molts tipus de cooperatives en funció de la naturalesa de l'activitat que porten a terme

(agràries, de treball associat, de crèdit, d'habitatge, de consum, de serveis, integral, del mar,
d'explotació comunitària de la terra, etc.). La legislació sobre cooperatives està transferida a es
comunitats autònomes, de manera que moltes disposen de legislació pròpia.