º

L’economia és la ciència que estudia com satisfer les necessitats humanes a partir d’uns recursos
que són limitats.
Per poder satisfer les necessitats humanes, la societat ha de consumir béns i serveis produïts per les
empreses. Per tant, les activitats econòmiques són:
● la producció
● la distribució
● el consum

BÉNS, SERVEIS I FACTORS DE PRODUCCIÓ

Com hem dit amb anterioritat, les persones tenim diferents necessitats, les quals són creades per les
empreses. Tot i això, no tots els béns són iguals, de manera que es classifiquen en funció de diversos
criteris de classificació:

● Segons la NATURALESA:
○ Béns de consum: satisfan directament les necessitats humanes (ulleres, pa…)
○ Béns de capital: satisfan indirectament les necessitats humanes (forn pel pa)

● Segons el CARÀCTER:
○ Béns lliures i comuns: els lliures són abundants, sense propietari i no s’han de pagar
(aire que respirem). Els comuns es paguen, però de manera indirecta, ja que formen
part del sector públic (parc).
○ Béns econòmics i serveis: són escassos i cal pagar per obtenir-los (cotxe). Si són
intangibles, poden ser: serveis (estudiar en una uni) o marques.

Perquè una empresa pugui produir béns i serveis per a satisfer les nostres necessitats, li caldrà
utilitzar uns elements → factors de producció / recursos productius.
Aquests, junt amb la tecnologia (permet combinar-los i millorar el rendiment) i l'organització
empresarial (ajuda a millorar la gestió dels factors productius.)

● FACTORS DE PRODUCCIÓ:
○ RECURSOS NATURALS: matèries primeres que formen part de la natura (farina)

Pàgina 1
 ○ TREBALL: mà d’obra necessària per desenvolupar l’activitat productiva
○ CAPITAL: béns d’inversió (maquinària, instal·lacions i edificis)
○ TECNOLOGIA: manera de combinar factors de producció en procediments
productius (pa de manera industrial, artesanal o casolana)
○ ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL: direcció dels procediments i gestió dels recursos
productius (processos i etapes de producció estiguin organitzats)

ELS AGENTS ECONÒMICS

El funcionament de l’economia i l’evolució de l’activitat econòmica exigeixen que hi hagi diversos

agents que interactuïn i prenguin decisions:

● FAMÍLIES/ECONOMIES DOMÈSTIQUES: consumeixen productes fabricats per les empreses i

proporcionen els factors de producció necessaris per dur a terme la seva activitat (feina,
capital i recursos naturals)
● EMPRESES/SECTOR PRIVAT: produeixen els béns i serveis que consumeixen les famílies
mitjançant factors de producció
● ESTAT/SECTOR PÚBLIC: funció reguladora de l’activitat econòmica, ja que estableix un
entorn juridicoinstitucional i proporciona béns i serveis públics.

○ *FLUX CIRCULAR DE LA RENDA:

Pàgina 2
 L’EMPRESA

Una empresa és la responsable de la producció de béns i serveis que necessiten les persones,
utilitzant la combinació dels factors de treball, el capital i els recursos naturals.
Així doncs, perquè una empresa pugui complir tots els seus objectius plantejats i portar a terme la
seva funció productiva, ha de disposar d’uns elements:
● FACTORS HUMANS
● FACTORS TANGIBLES I INTANGIBLES
● ORGANITZACIÓ
● ENTORN

L’empresa fonamenta la seva activitat en l’acompliment d’una sèrie d’objectius o assoliments que
vol aconseguir. Aquests objectius poden ser de diferents tipus:
● OBTENCIÓ DE BENEFICIS: bona optimització dels recursos mitjançant la minimització dels
costos i obtenint el màxim rendiment de les inversions.
● CREACIÓ DE RIQUESA:
● CREIXEMENT: l’empresa necessita créixer ampliant l’activitat i, així, poder aprofitar les
oportunitats que es generen
● RESPONSABILITAT SOCIAL I MEDIAMBIENTAL: ha d’assegurar una responsabilitat amb la
societat, generant beneficis socials, respectant els col·lectius de treballadors i consumidors, i
comprometre's amb el medi ambient.

Tanmateix, l’empresa necessita concretar aquests objectius d’una manera més precisa i específica,
mitjançant:
● MISSIÓ: objectiu general de l’empresa, raó per la qual existeix com a activitat econòmica
○ (què volem fer?)
● VISIÓ: com vol evolucionar, com vol que la vegin els consumidors i fins on vol arribar.
○ (on volem arribar?)
● VALORS CORPORATIUS: conjunt de principis ètics i pautes que determinen el funcionament i
l’obtenció d’objectius.
○ (com ho volem fer?)

- IMPORTANT: l’empresa ha de saber diferenciar entre:

Pàgina 3
 - OBJECTIUS GENERALS: metes que es volen aconseguir en un període definit. Cal
tenir en compte la missió i visió! (creixement de les vendes)
- OBJECTIUS ESPECÍFICS: assoliments en l’àmbit temporal i concretats per
departaments, definint com contribueix cada àrea de l’empresa a assolir l’objectiu
general (reduir l’impacte mediambiental de l’activitat d’una empresa)

CONFLICTE D’OBJECTIUS EN L’EMPRESA

El CONFLICTE D’OBJECTIUS es manifesta quan les propietats de cada equip són diferents i es
contraposen entre si i, a més, frenen l’objectiu general de l’empresa.
Per poder solucionar aquests conflictes d’objectius, cal fer-ne les següents accions:

● GENERAR ESPAIS DE TREBALL I CONSENS : tots els membres de l’empresa remin cap a la
mateixa direcció; per poder identificar els objectius de cada departament i com entren en
conflicte.
● APLICAR TÈCNIQUES RESOLUTIVES BASADES EN LA NEGOCIACIÓ: les diferents parts
implicades, han de cedir per facilitar l’èxit empresarial.

Així doncs, el conflicte d’objectius per elements endògens (interns) o exògens (externs):
● CONFLICTE D’OBJECTIUS:
○ ENDÒGENS:
■ PLANTILLA: salaris elevats,
■ SOCIS I SÒCIES: augmentar beneficis i valor de l’empresa
■ EMPRESARIS I EMPRESÀRIES: busca augmentar la seva remuneració, prestigi
professional i creixement de l’empresa
○ EXÒGENS:
■ CLIENTS I CLIENTES: garantia de qualitat i compliment de les condicions de
venda
■ PROVEÏDORS: volen cobrar en els mínims terminis establerts
■ ADMIN. PÚBLIQUES: cobrament de tributs (impostos, taxes i contribucions
especials)

Pàgina 4
 ■ BANCS: assegurar que l’empresa compleixi el pagament dels deutes i
augmentar la vinculació financera.

● RESOLUCIÓ DE CONFLICTES:
○ NEGOCIACIÓ: definir objectius, límits de negociació i aplicar l’empatia, l’assertivitat i
voluntat per arribar a acords
○ CONCILIACIÓ: és (imparcialment) un ambient de negociació que permeti arribar a
un acord, però sense proposar cap solució concreta.
○ MEDIACIÓ: mostrant-se imparcial, proposa una solució objectiva, que serà discutida i
estudiada, però no es comprometen a acceptar-la
○ ARBITRATGE: procés en què accepten i apliquen una solució (laude arbitral).

LES TEORIES SOBRE L’EMPRESA

La figura de l’empresa ha anat evolucionant al llarg de la història. Per això, hi ha diverses teories que
expliquen què és l’empresa i com ha sorgit com a agent econòmic:

● TEORIA NEOCLÀSSICA O MARGINALISTA:

● TEORIA SOCIAL
● TEORIA DE L’EMPRESA COM A SISTEMA
● TEORIA DELS COSTOS DE TRANSACCIÓ
● TEORIA CONTRACTUAL O DE L’AGÈNCIA

LA LOCALITZACIÓ I LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESA

Hi ha dues característiques bàsiques de les empreses que són fonamentals per poder assolir els seus
objectius: la localització i la dimensió

La LOCALITZACIÓ consisteix a decidir el lloc geogràfic més adequat perquè l’empresa desenvolupi la
seva activitat i assoleixi els objectius marcats.

Pàgina 5
 ● ACCÉS ALS FACTORS DE PRODUCCIÓ
○ APROVISIONAMENTS I SUBMINISTRAMENTS: proximitat de les fonts
d’aprovisionament de matèries primeres permetrà l’estalvi de transport
○ TREBALL: existència d’un mercat on es pugui trobar mà d’obra qualificada
○ CAPITAL: facilitat per tenir bones relacions contractuals amb les entitats bancàries i
financeres

● COSTOS DE LA INSTAL·LACIÓ: No és el mateix instal·lar l’empresa en un lloc o en un altre, ja

que els impostos poden ser diferents o la zona pot estar ben comunicada o no

● CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN
○ INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS: facilitat per accedir a
mitjans de transport i comunicacions per Internet
○ LEGISLACIÓ: tenir en compte el marc normatiu fiscal, mercantil, mediambiental i
social
○ DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA ZONA: ubicació en una àrea desenvolupada
econòmicament.
○ MERCAT I COMPETÈNCIA: consumidors interessats en el producte o servei

La DIMENSIÓ és la decisió de definir la capacitat productiva més indicada de l’empresa per poder fer
front als reptes relacionats amb els seus objectius.
La capacitat productiva de l’empresa és una decisió que s’ha de prendre paral·lelament a la
localització.

Així doncs, al llarg de la vida d’una empresa pot augmentar-ne la dimensió: creixement intern o
extern:
● CREIXEMENT INTERN
○ ESPECIALITZACIÓ: empresa de brioixeria industrial decideix “especialitzar-se” en la
brioixeria sense gluten
○ DIVERSIFICACIÓ: empreses de conserves de peix, decideix produir conserves de
verdures i llegums

● CREIXEMENT EXTERN

Pàgina 6
 ○ FUSIÓ: dues empreses especialitzades en un mateix sector, decideixen unir-se per
reduir costos de competència
○ ABSORCIÓ: empresa que fabrica una gran gamma d’embotits decideix “absorbir”
una petita empresa d’embotits artesans
○ COOPERACIÓ: dues empreses que fabriquen automòbils, s’uneixen i desenvolupen
un nou model (elèctric)

LA CLASSIFICACIÓ DE LES EMPRESES

Les empreses es poden classificar en funció de diversos criteris, ja que les característiques que les
poden diferenciar són múltiples:
● DIMENSIONS:
○ MICROEMPRESES:
■ 0-9 TREBALLADORS
■ -/= 2 MILIONS D’EUROS
■ -/= 2 MILIONS D’EUROS
○ PETITES:
■ 10-49 TREBALLADORS
■ -/= 10 MILIONS D’EUROS
■ -/= 10 MILIONS D’EUROS
○ MITJANES:
■ 50-249 TREBALLADORS
■ -/= 50 MILIONS D’EUROS
■ -/= 43 MILIONS D’EUROS
○ GRANS:
■ +250 TREBALLADORS
■ + 50 MILIONS D’EUROS
■ + 43 MILIONS D’EUROS

● ACTIVITAT:
○ SECTOR PRIMARI: explotació de recursos naturals (agricultura, ramaderia…)

Pàgina 7
 ○ SECTOR SECUNDARI: activitats transformadores o industrials (manufactures)
○ SECTOR TERCIARI: activitats comercials i de serveis
○ SECTOR QUATERNARI: activitats de recerca, desenvolupament i innovació de noves
tecnologies

● ZONA GEOGRÀFICA:
○ LOCALS: porten a terme la seva activitat en una localitat específica
○ REGIONALS: porten a terme la seva activitat en diverses localitats o en una regió
○ NACIONALS: porten a terme la seva activitat en un sol país
○ INTERNACIONALS: operen en un país, però exporten a altres països
○ MULTINACIONALS: tenen filials o sucursals en altres països

● DESTINACIÓ DELS BENEFICIS:

○ AMB ÀNIM DE LUCRE: beneficis destinats a remunerar els propietaris
○ SENSE ÀNIM DE LUCRE: beneficis destinats a finalitats socials

● PROPIETAT DEL CAPITAL:

○ PRIVADES: propietat de persones particulars
○ PÚBLIQUES: propietat de l’Estat
○ MIXTES: compartides per l’Estat i persones particulars

● FORMA JURÍDICA:
○ INDIVIDUAL: persones individuals sense personalitat jurídica pròpia
○ SOCIETATS: tenen personalitat jurídica pròpia, diferent de les persones que la
formen

LA FORMA JURÍDICA DE LES EMPRESES

La normativa principal que regula a les empreses és l'anomenat DRET MERCANTIL, la part del dret
que regula l’activitat econòmica que porta a terme un empresari per mitjà d’una organització
d’elements personals i reals.

Aspectes que tracta el dret mercantil:

● l’empresa

Pàgina 8
 ● l’empresari
● la forma jurídica de l’empresa
● la comptabilitat
● la publicitat
● la protecció de l’activitat empresarial

El CODI DE COMERÇ és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya.

Encara així, quan es vol crear una empresa i es decideix adoptar una forma jurídica, cal complir una
sèrie de requisits formals i tràmits oficials específics: això és la constitució d’una empresa.

Així doncs, la CONSTITUCIÓ D’UNA EMPRESA és el conjunt d’obligacions formals i tràmits que cal fer
obligatòriament perquè tingui validesa legal.

Per classificar els tipus d’empreses en funció de la forma jurídica, cal conèixer les característiques
jurídiques que les diferencien:
● PERSONALITAT JURÍDICA:
○ PERSONA FÍSICA: persona física exerceix els seus drets i compleix les obligacions
reconegudes per les lleis (empresa individual)
○ PERSONA JURÍDICA: entitat adquireix drets i obligacions reconeguts en una llei.
(empresa societat, dividida en subgrups:)
■ societat civil
■ societat mercantil
■ societats mercantils especials
● RESPONSABILITAT DELS SOCIS:
○ LIMITADA: l’import màxim que els socis poden perdre és el capital aportat
○ IL·LIMITADA: els socis responen amb tot el seu patrimoni davant deutes
● NOMBRE MÍNIM DE SOCIS: alguns tipus d’empreses necessiten un nombre mínim de socis o
sòcies per poder-se constituir.

● IMPORT MÍNIM DE CAPITAL: alguns tipus d’empreses necessiten un import mínim de capital
per poder-se constituir. Capital físic o monetari.
● RAÓ FISCAL: denominació de l’empresa o nom legal de la persona jurídica

Pàgina 9
 ● FISCALITAT:
○ IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques): L’impost que grava l’obtenció
de renda per part de les persones físiques.
○ IS (impost sobre societats): L’impost que grava els beneficis de les societats, és a dir,
de les entitats amb personalitat jurídica pròpia

LES CARACTERÍSTIQUES JURÍDIQUES DE LES EMPRESES:

Pàgina 10