lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

1. INTRODUCCIÓ A L’EMPRESA
1.1. Introducció
1.1.1. Concepte d’empresa
No sempre ha sigut el mateix, ha canviat al llarg del temps i segons les necessitats de cada època.
Abans hi havia els artesans de cada gremi. Després van passar a grans campanyes comercials, la
revolució industrial (on apareixen les fàbriques i una gran necessitat de contractació de mà
d’obra)... Actualment tampoc hi ha una única definició, sinó que la podrem definir de vàries
maneres diferents segons en quins paràmetres ens basem:

- Tècnic: és allò que es dedica a transformar inputs en outputs (la matèria prima en un
producte o servei).

INPUTS OUTPUTS

- Econòmic: afegeix valor econòmic. El producte ha de tenir un major valor al valor de la

matèria prima emprada.
- Sociopolític: dins d’una empresa hi ha el bloc del material i el bloc de les persones (si
produeixen interessos, conflictes, motivacions, comportaments, etc. Bàsicament les
relacions humanes que s’estableixen dins de l’empresa).
- Jurídic: relació de l’empresa amb els seus socis , accionistes, clients, bancs, proveïdors,
administració pública, etc. Ha d’aparèixer una regulació, les relacions jurídiques.
- Punt de vista clàssic: conjunt de factors de producció coordinats amb l’objectiu de
produir i obtenir el màxim benefici.
- Punt de vista actual: organització que transforma recursos en bens i serveis amb
l’objectiu d’obtenció de benefici. La diferència és que el punt de vista actual tracta
l’empresa com una organització (grup de persones constituïdes conscientment amb la
finalitat d’aconseguir un objectiu comú).

HA DE SER

EMPRESA ORGANITZACIÓ
NO TOTES SÓN

Per a que es consideri empresa cal que tingui tres elements:

1) Unitat de transformació.
2) Unitat de direcció (dirigir el procés d’organització).
3) Objectiu compartit.

Aleshores una empresa és:

1|Página

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

1.1.2. Elements de l’empresa

L’empresa està formada per una sèrie de factors de producció ordenats:

- Factors actius o persones (capital humà): cada un té un objectiu diferent.

o Propietaris, socis o accionistes que busquen obtenir la màxima rendibilitat.
o Administradors o directius (cobren però no són propietaris, els directius volen
augmentar el valor de l’empresa).
o Treballadors.
o Grups externs.
- Factors passius o bens econòmics:
o Elements tangibles: recursos físics i recursos financers (els diners de l’empresa,
el que tinc, el que em deuen i el que dec o em poden deixar, és a dir, la capacitat
d’endeutament).
o Elements intangibles:
▪ Capital intel·lectual: coneixement, intel·ligència, experiència ...
▪ Capital estructural (coneixement que l’empresa té sistematitzat):
tecnològic (coneixements que aplica en el seu producte o procés
productiu), organitzatiu (rutines, pautes i protocols de treball) i
relacional (coneixement a partir de les relacions que l’empresa manté
amb l’exterior).

1.1.3. Tipus d’empreses

En funció de diferents factors:

- Propietat o titularitat del capital: públiques (l’administració és la propietària de la

totalitat del capital, ha d’afavorir als ciutadans però estarà influenciat pel partit de torn),
privades i mixtes (capital repartit entre l’administració i el capital privat).
- Mida: microempreses, petites, mitjanes i grans. A mesura que una empresa es fa gran
apareix la separació entre la propietat i la direcció. A Europa existeix una classificació
que es basa en el nombre de treballadors i el volum de negoci o actius de l’empresa.

Microempresa Empresa petita Empresa mitjana Empresa gran

- 10 10-49 50-249 +250

treballadors treballadors treballadors treballadors
-2M -10M -50M negoci/ +50M negoci/
negoci/actius negoci/actius -43M actius +43M actius

2|Pàgina

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia
- Sector: industrials (extractives 1ari, transformadores 2ari), serveis 3ari.

- Àmbit geogràfic: internacionals (exportadores i multinacionals) i nacionals.

- Destí dels beneficis: ànim de lucre i sense ànim de lucre (empresa on l’objectiu no és
obtenir el màxim benefici i si hi ha benefici no es repartirà sinó que s’hi invertirà, per
exemple reinserció de persones amb discapacitat. Les ONG no són una empresa).
- Forma jurídica: empresaris individuals i empreses amb forma societària.

1.1.4. Principis de l’activitat empresarial

Un principi és un valor específic que estableix un marc general d’actuació. A les empreses hi ha
unes normes no escrites que l’han de regir:

1) Benefici: una empresa no pot existir sense benefici, però no pot ser mai el seu objectiu
principal, sinó que ha de perseguir la satisfacció màxima del client.

𝐵𝑒𝑛𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖 = 𝑎𝑖𝑟𝑒 · 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠

2) Equilibri financer: una empresa ha de disposar dels diners suficients per a pagar els seus
deutes abans de que s’acabi el termini, ha de preveure si podrà pagar els seus
treballadors...
3) Qualitat (condicions mínimes).
4) Economicitat: donat que els inputs són limitats i per tant tenen un preu. Aquest cost
s’ha d’intentar reduir el màxim possible, és a dir, produir amb els mínims costos
possibles.

3|Pàgina

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

1.2. Àrees funcionals de l’empresa

Existeixen cinc àrees bàsiques que haurien de ser a totes les empreses, on el seu objectiu és
aconseguir un bon funcionament per a ella mateixa:

- Administració o direcció: treballar per a aconseguir els objectius que es fixa l’empresa.
Això es fa desenvolupant el procés d’administració (mitjançant el qual portem a terme
activitats fent ús de persones amb la finalitat d’aconseguir els objectius fixats per
l’empresa) que té 4 fases:
o Planificar
o Organitzar
o Dirigir
o Controlar

Dins de l’administració trobem dos grans blocs de treballadors: operaris i directius

o administradors.

- Operacions: són sinònim de producció. Totes les accions necessàries per a aconseguir
un producte o un servei.
- Comercialització: crear la demanda i vendre els productes al mercat (introducció al
concepte de màrqueting).
- Inversió i finançament: buscar els diners i on els invertirem.
- Recursos humans (RRHH): ha de garantir que hi haurà en tot moment el nombre de
persones i el tipus adequat de les mateixes (capacitat adequada) per a cobrir totes les
necessitats de l’empresa.
o Planificació: ha de permetre donar cobertura a les necessitats futures de
personal que tindrà l’empresa (s’ha de fer una previsió de cara a 4 mesos).
o Reclutament i selecció: cobrir les necessitats, seleccionant el personal. Procés
intern: gent que ja treballa a l’empresa desenvolupa una tasca diferent (canvi
de departament); o mitjançant procés extern.
o Formació: un cop ja hem seleccionat els treballadors, s’han de formar (mínim
coneixement del seu lloc de treball).
o Avaluació: avaluar rendiment dels treballadors (havent calculat el rendiment
“normal” o estàndard d’un treballador).
o Compensació: fixació del salari dels treballadors. No hi pot haver una selecció
arbitrària del sou.

4|Pàgina

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

1.3. Punt de vista jurídic de l’empresa

Empresari: és aquell que produeix bens i/o serveis per als altres assumint el risc de les possibles
pèrdues.

- Individuals: persona física. L’activitat de l’empresa la realitza una persona física. Té

responsabilitat il·limitada (respon amb el seu patrimoni present i futur dels possibles
deutes que pugui tenir la seva empresa). No hi ha diferència entre el patrimoni personal
i el professional. Es poden pagar fins a un 40% d’impostos si s’obtenen beneficis alts.

- Figura societària: persona jurídica. Més d’una persona física (constitució d’una societat
mitjançant un contracte d’associació). Les societats més habituals són les S.L. o S.A.
Quan diverses persones s’ajunten per a la creació d’una societat es crea una nova
personalitat jurídica. Tenen una responsabilitat limitada a les aportacions que ells hagin
fet a la societat, en contraposició a les persones físiques (que la tenen il·limitada).

- Regulació via estatuts (explica el funcionament d’aquella societat):

o Denominació social (nom, se sol·licita al registre mercantil central).
o Objecte social (activitat a la que es dedica la societat).
o Capital social (valor de les aportacions que realitzen els socis en el moment
d’inici de la societat, valor mínim per a S.L. són 3000 euros).
o Junta general (reunió dels socis per a prendre decisions)
o Òrgan d’administració (s’encarrega de dirigir la societat sota les ordres de la
junta general). Qui dirigeix és l’administrador (un soci o un altre treballador)
ADMINISTRADOR

ÚNIC

SOLIDARI: més d'un administrador i val qualsevol de

les signatures.

MANCOMUNAT: cal la signatura

de tots els administradors.

5|Pàgina

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia
Una societat també pot ser creada només per una persona (S.L.U. o S.A.U.). Hi ha dos motius
que ens impulsarien a crear-la: salvaguardar el seu patrimoni personal i la fiscalitat (pot arribar
a ser més avantatjosa sobre tot per a grans volums).

Flexibilitat comptable.
AVANTATGES
AMAGATS
DE SER Tots els ingressos de l'empresa són el
AUTÒNOM sou.
COM A
PERSONA
FÍSICA Les societats estan obligades a
presentar els comptes detallats davant
el registre mercantil (i són públics).

1.4. Fiscalitat empresarial

1.4.1. Concepte, finalitat i tipus de tributs
L’administració pública per a finançar les despeses públiques es val dels tributs que recull dels
ciutadans.

Tribut: prestació dinerària que tots estem obligats a pagar per llei.

- Taxes: import en realitzar un procés administratiu personal perquè o bé he demanat

aquell procés o bé estic obligat a rebre una notificació.
- Contribucions especials: actuació de l’administració dirigida a satisfer una necessitat
d’un determinat col·lectiu (millorar les instal·lacions d’un carrer).
- Impostos: tributs exigits sense contraprestació (com a conseqüència de la meva
capacitat econòmica resultant dels negocis, treball o de les meves propietats). La
capacitat econòmica és el principi fonamental, és a dir que es basa en criteris d’equitat
i justícia distributiva (entre cometes).

6|Pàgina

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

1.4.2. Elements d’un impost

- Fet imposable: acció que origina el naixement de la obligació tributària. Cobrar un salari
és un fet que origina que s’hagin de pagar uns impostos (o comprar quelcom a una
botiga, el fet imposable seria la compra del producte).

- Base imposable: base constituïda per l’import de la renda disponible del contribuent,
sobre la qual es determina la quota per a calcular un tribut (és la quantificació
econòmica del fet imposable. La base imposable és el que costa el producte).

- Base liquidable (no sempre es produeix): 𝑏𝑎𝑠𝑒 𝑖𝑚𝑝𝑜𝑠𝑎𝑏𝑙𝑒 − 𝑝𝑜𝑠𝑠𝑖𝑏𝑙𝑒𝑠 𝑟𝑒𝑑𝑢𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠.

- Tipus impositiu: percentatge que s’aplica a la base imposable per a determinar l’import
d’un determinat tribut (per exemple l’IVA).

- Quota tributària: quantitat que cal pagar per un tribut i que és el resultat d’aplicar a la
base tributària el percentatge corresponent o la quantitat fixa determinada en la norma
legal corresponent, o bé el conjunt d’ambdós procediments (resultat d’aplicar el
percentatge sobre la base liquidable).

- Contribuent: és la persona física o jurídica sobre la que recau l’impost (el comprador per
exemple).

- Subjecte passiu: és la persona física o jurídica subjecta a complir les obligacions

tributàries (no sempre la compleix el contribuent, en l’exemple seria la botiga).

- Subjecte actiu: l’òrgan públic que té la capacitat d’exigir el compliment de l’obligació

tributària.

7|Pàgina

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

1.4.3. Tipus d’impostos

• Directes: S’apliquen segons la capacitat econòmica (riquesa, tant de patrimoni com de

capital). IRPF, IS, impost de successions...
• Indirectes: graven l’ús de la riquesa (manifestació indirecta de la capacitat econòmica).
IVA, alcohol, tabac, benzina...

8|Pàgina

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

1.4.4. Impostos bàsics per a empreses: IRPF-IS

1.4.4.1. IRPF (import de la renda de les persones físiques)
És un tribut personal i directe que grava la renda individual en condicions d’igualtat i
progressivitat. El fet imposable són totes les rendes. El tipus impositiu serà més alt com més alt
sigui la base (qui més guanya més paga). Són contribuents totes les persones físiques residents
a Espanya i que tenen un nivell mínim o tipus de renda. És una mena d’embut:

Treball
Activitat
econòmica

Mobiliària i
immobiliària

Càlcul de l'import de l'impost

𝑹𝒆𝒏𝒅𝒊𝒎𝒆𝒏𝒕 = 𝑖𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠 − 𝑑𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑒𝑠

1.4.4.2. IS (impost de societats, pagat per les persones jurídiques)

Aquest impost grava la renda de les societats. Al contrari que el IRPF, és un impost de tipus fix
(25%) i no progressiu. El fet imposable és el benefici de la societat.

9|Pàgina

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

2. ADMINISTRACIÓ EMPRESARIAL
2.1. Introducció a l’administració de l’empresa
A les empreses trobem dos tipus de treballadors:

- Operaris.
- Directius: dirigeixen el treball dels altres i desenvolupen les funcions gerencials.

Alta • Fixen objectius i els mecanismes per a

aconseguir-los (èxit o fracàs és a les
direcció seves mans).

Directius • S’encarreguen d’un àrea concreta

i garenteixen el flux d'informació
mitjans en amdós sentits.

• Supervisen el treball o
servei dels treballadors.
Supervisors Prenen decisions sobre la
producció dia a dia.

Treballadors no • Són els responsables

de la producció
directius diària.

Administració: procés de portar a terme activitats mitjançant l’ús de persones per tal
d’aconseguir els objectius fixats. Se n’extreuen 3 conclusions:

- Treball col·lectiu (el lideratge és en contacte amb persones).

- Eficiència (cadascun ha de fer la feina encomanada) i eficàcia (gastar els mínims recursos
possibles per a realitzar aquesta feina).
- Procés (la direcció és un treball constant, un procés).

Funcions gerencials:

1) Planificar és determinar els objectius de l’empresa i els mitjans que usaré per a
aconseguir-los (on vull arribar i com ho faré).
2) Organitzar: un cop planificat l’objectiu, he de dissenyar tota l’estructura de l’empresa i
ordenar els recursos.
3) Dirigir: motivar a les persones, introduir conceptes de motivació i lideratge.
4) Controlar: no serveix de res tot el procés anterior si no es porta a terme un control o
seguiment i s’introdueixen els canvis necessaris per a arribar a l’objectiu prèviament
fixat.

10 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

2.2. Planificació empresarial

Planificar vol dir determinar els objectius i els mitjans que necessito per a aconseguir-los.
Òbviament, tenint en compte les característiques i limitacions de l’empresa. Un objectiu és una
condició futura desitjada per l’empresa. A més a més, la planificació és un aspecte clau per a la
resta de paràmetres gerencials.

Hi ha dos grans conceptes bàsics a l’hora de planificar:

- Missió de l’empresa: és la seva raó de ser, justifica la seva existència i en reflecteix la

personalitat. Constitueix el primer gran objectiu que s’ha de marcar qualsevol empresa
i ha de ser útil.
- Visió de l’empresa: enunciat d’una situació futura ideal. Què volem que sigui i on volem
que estigui la nostra empresa d’aquí uns anys. Ha de ser ambiciosa però realista i única
de cada empresa. A més, ha de servir com a eina de motivació dels treballadors.

PROCÉS DE PLANIFICACIÓ:

- Horitzó temporal (curt o llarg termini).

- Amplitud: planificació estratègica (conjunt d’actuació global) i planificació tàctica
(planificació concreta que faré a cada departament).

DIRECCIÓ ESTRATÈGICA: formular una estratègia i posar-la en pràctica.

1) Anàlisi estratègica: missió, visió i objectius.

a. anàlisi interna DAFO b. anàlisi externa PORTER o PESTEL

2) Formulació estratègica.
3) Implantació de l’estratègia.

11 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

2.3. Rols, funcions i qualitats directives

L’empresa necessita algú que dirigeixi. El directiu, però, no ha de donar ordres, sinó liderar i
prendre decisions. Per tal de guiar el directiu ha de tenir una sèrie de qualitats o capacitats. El
líder no és aquell que està tancat al despatx tot el dia, sinó el que parla amb la gent.

El seu objectiu principal és que els seus treballadors treballin amb la màxima eficiència i eficàcia.
Ha de realitzar, doncs, una sèrie de funcions o rols.

Rols de Mintzberg (1932):

- Interpersonals: venen donats per l’estatus del directiu dins l’organització. És el cap
visible (pel fet de ser el número 1), el líder (liderar≠dirigir, és motivar, marcar les pautes
de comportament de la resta de treballadors) i l’enllaç (accés a tota la informació de
l’empresa, tant interna com externa).
- Informatius: un directiu necessita informació i té poder gràcies a això. Monitor (quan
rep informació interna i externa), difusor (quan agafa la informació i la transmet cap als
llocs on consideri) i portaveu (quan parla fora de l’empresa en representació de la
mateixa, roda de premsa, etc.).
- Presa de decisions (bloc més important): emprenedor, gestor d’anomalies (ha
d’intentar resoldre els problemes), negociador (negociacions amb els treballadors,
clients, proveïdors...) i assignador de recursos (determinar a partir de l’estratègia que
ha marcat l’empresa, quins recursos destina a cada departament).

Estudi de Katz (1933): deia que els directius necessiten 3 tipus de capacitats.

- Capacitat tècnica: aplicar el coneixement al treball (aplicar el que sap al que dirigeix).
- Capacitat humana: habilitats socials i relacionals dels directius i encarregats intermedis
(motivar, proposar el treball en equip).
- Capacitat conceptual: avaluar els problemes de l’empresa en una visió global i no pas
puntual (comandaments nivell alt).

2.4. Responsabilitat social de les empreses

Partint de dues afirmacions:

1) L’empresa ha de complir les obligacions legals imposades. SÍ

2) L’empresa ha de considerar els possibles efectes del seu procés productiu. SÍ/NO

No tot es pot regular ni obligar, la qual cosa permet a l’empresa cert marge d’actuació.

12 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia
Responsabilitat social: obligació que té una empresa cap als elements del seu entorn (específic
i general).

A FAVOR
•Una empresa forma part de la societa no
la podem entendre de forma aïllada.
•Manté relacions amb l'entorn, no pot
viure d'esquenes a la societat.
•A mig i curt termini la inversió en
responsabilitat social sempre és
rendible.
•Les empreses disposen de mitjans
materials i humans i per tant recursos
per a col·laborar en els problemes
socials.
EN CONTRA
•Les empreses s'han de dedicar a tot allò
que millor saben fer (producció de bens i
serveis).
•Els recursos de les empreses s'han
d'orientar a l'obtenció del màxim
benefici i mal als aspectes externs de
l'empresa.
•Els possibles problemes socials els han
de resoldre els estats o institucions.
•La responsabilitat social perjudica als
clients ja que encareix el procés
productiu i el P.V.P. es veu augmentat.

NIVELLS DE RESPONSABILITAT SOCIAL:

Responsabilitat • Contribuir amb les institucions, crear

programes de millora social, patrocinis,
màxima pagament d'actes o beques...

• Compensament o assumpció
Reducció dels del cost de les conseqüències
efectes col·laterals que no són evitables (estrès,
contaminació, soroll, etc.).

• Quan es compleix la
llei, no es fan
Responsabilitat primària activitats nocives o
frau, es tracti bé als
clients...

S’ha d’anar sempre de baix a dalt, sinó seria propaganda o suborn.

2.5. Competitivitat empresarial

Les empreses han d’intentar buscar un millor posicionament amb els seus competidors, el que
li donarà un avantatge competitiu (és tan important tenir-lo com mantenir-lo). Les altres
empreses aniran copiant fins trobar-se a la mateixa posició avantatjosa.

13 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia
Competitivitat empresarial: capacitat de l’empresa per a produir els seus productes complint la
qualitat del mercat al mateix preu o inferior a la competència, aconseguint fer el procés
productiu el màxim eficient possible.

Tot i que pogués semblar que sí, el preu no és l’única arma per a competir. També es poden
reduir els costos de producció, oferir una millor formació, una millor tecnologia...

Arrel d’això, deduïm 3 estratègies bàsiques de competitivitat empresarial:

1) Incrementar la satisfacció del client: la qualitat del producte influeix en la seva

satisfacció. Sí el client està content amb el producte es produirà la fidelització de la
marca (que implica competitivitat).
2) Reducció dels costos de producció (que no impliqui reducció de la qualitat).
3) Desenvolupar nous productes (en constant evolució).

2.6. Recursos humans: motivació i lideratge

Aquest apartat està plenament relacionat amb la consecució dels objectius de l’empresa. La
capacitat de desenvolupar un treball dependrà de la nostra motivació: allò que enforteix,
dirigeix i manté durant un temps el comportament humà. És el desig de realitzar el treball de la
millor manera possible, de posar l’esforç necessari per tal que el resultat sigui el millor possible.

Hi ha diferents maneres de motivar i es poden il·lustrar gràcies a la teoria de les necessitats de

Maslow:

Necessitat
d'autorealització Ningú pot passar al següent graó sense
passar per l’anterior.
Necessitas
d'autoestima Lideratge: depèn de la motivació i
capacitat dels directius. Un líder és la
Necessitats persona que té la capacitat d’influir
socials en les actituds i opinions de la resta,
a més de fer que canviïn les seves
Necessitats
decisions i actuacions. Tot això
de seguretat
sense la necessitat d’exercir el
poder de la seva posició jeràrquica.

Necessitats - Poder de referència: son

fisiològiques referents i els volem imitar.
- Poder d’expert: degut als coneixements
i l’experiència.

14 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

3. OPERACIONS
Operacions = Producció

3.1. Objectius del sistema d’operacions

Activitat productiva: conjunt d’accions necessàries per a obtenir un producte o servei.

Anteriorment només s’entenia com a activitat productiva les empreses que feien bens i no pas
serveis. A dia d’avui també s’inclouen els productors de serveis.

El procés productiu va des de que s’obté la matèria prima fins que el producte surt acabat. És a
dir, l’entrada i transformació dels inputs en outputs (ha de ser el màxim eficient possible). Es
tracta d’obtenir el màxim emprant els mínims recursos. Aquesta eficiència es reflexa en:

- Productivitat: és el valor del output en relació amb els inputs.

- Rendiment: quantitat de producte que hem obtingut per temps.

Objectius:

1) Reducció de costos de producció: els costos són el valor monetari dels recursos que
hem utilitzat o consumit en el procés productiu.
2) Millora de la qualitat: és una condició necessària amb certes excepcions. Conjunt de
característiques d’un producte o servei que el fan apte per a poder satisfer les
necessitats de l’usuari. També va lligat al concepte de qualitat de costos.
3) Complir els terminis de lliurament: temps que tarda l’empresa en proporcionar al seu
client el producte o servei en el lloc que han acordat. S’han d’intentar complir les dates
d’entrega.
4) Flexibilitat del sistema: capacitat del meu sistema productiu per a adaptar-se als canvis
i que ho faci a més de manera molt breu (modificació ràpida). També ha de ser capaç
d’augmentar i disminuir la producció.

3.2. Tipus de processos productius

El servei o producte varia molt segons l’empresa. Quan una empresa és petita el seu sistema
productiu és simple i flexible, però a mesura que es va fent gran el procés productiu es torna
més complex i s’estandarditza i per tant es redueix la flexibilitat.

Sistema productiu:

- Intensitat de factors:
o Manual (no utilitza cap eina, recol·lecció agrícola per exemple, molta necessitat
de mà d’obra)
o Mecànic (ja hi ha algun tipus d’eines o maquinària)
o Automàtic (quan s’empren robots industrials, no cal mà d’obra però sí cal capital
per a fer la inversió inicial).
- Varietat de productes:
o Simple (només un producte)
o Múltiple (varis productes, una cadena de producció de cotxes per exemple). És
el més habitual en un procés productiu. Hem de poder introduir els canvis per a
canviar el producte (parades i arrancades).

15 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia
- Origen d’ordre de producció:
o Per al mercat o magatzem (push o acumulació d’estocs) on l’ordre de producció
dependrà del que pensem que vendrem en un futur (basar-se en una previsió
futura de la demanda).
o Encàrrec o comanda (pull), on no es coneixen els encàrrecs que ens faran ni en
quantitat ni en temps (no es pot fer gaire previsió).
- Configuració productiva:
o Projectes: quan es produeixen bens i serveis de certa o molta complexitat,
especificats concretes per a cada client, per exemple produir avions, jocs
olímpics, mundials..., el projecte sol durar bastants anys i és molt flexible,
intervé molt el client que és qui marca els objectiu i característiques.
o Lots: producció d’un conjunt del mateix producte (una quantitat de producte).
▪ Sistema taller (molta varietat i poca quantitat per exemple a una
fusteria procés productiu flexible i seccions adaptades a cada part del
procés, problema del coll d’ampolla)
▪ Sistema línia (el mateix que el taller però poca varietat i molta quantitat,
treball molt rutinari i repetitiu i necessitem màxima sincronització)
o Contínua: és igual que la línia però amb mínima varietat i màxima quantitat, per
exemple empreses de productes químics, benzineres. Aquí NO hi ha flexibilitat
de temps, ja que les màquines estan automatitzades per al temps que hem de
trigar en fer una operació.

3.3. Disseny del sistema de producció

Per tal de dissenyar un sistema de producció cal seleccionar els inputs, operacions,
metodologia... per a produir de la manera que considerem més oportuna. L’estructura del
producte marca la complexitat del procés. L’homogeneïtat del producte està relacionada amb
l’estandardització. És a dir, com més homogeni sigui un producte, més estandarditzat estarà,
menys personalització admetrà.

Factors que determinen el disseny del procés:

- Grau d’automatització: molta mà d’obra si hi ha poca automatització i el contrari.

- Flexibilitat: en funció del producte (si es veu influenciat pels canvis de mercat, haurà de
ser més flexible tant en tipus de producte com en producció).
- Costos i volum: segons els costos i volum de producció s’haurà de determinar la forma
de producció.
- Grau d’integració vertical: de tot un procés productiu quina és la quantitat de fases que
fa la meva empresa i quina la que fa una empresa forana (externalització).
- Qualitat: a més qualitat més necessària és l’automatització.
- Disponibilitat i cost mà d’obra: on ubicarem la planta, si hi ha o no mà d’obra i el seu
cost.

16 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

3.4. Costos de producció

Procés productiu: inputs als que donem valor i transformem en outputs. Els inputs tenen un
valor econòmic (desemborsament de diners):

- Despesa: import monetari de l’adquisició de bens i serveis que l’empresa necessita com
a factor productiu per a desenvolupar la seva activitat. La matèria primera seria el fil
d’una fàbrica de camises. La despesa s’incorpora al procés productiu i es consumeix.
Fa referència a l’adquisició de qualsevol tipus de factor, però no es converteix en cost si
no s’aplica al procés productiu. Despesa són tots els pagaments de l’empresa per a
produir els bens i serveis i que no estan vinculats en el procés productiu. Salaris del
personal i l’administració.
- Cost: import monetari del consum. Pagament que té per objectiu cobrir les necessitats
relacionades amb la producció de bens o serveis. Matèria primera i mà d’obra de
producció.

No totes les despeses són un cost però tots els costos són despeses.

Tot el que no es consumeix no és una despesa o un cost sinó una inversió.

- Costos directes: associats directament a la producció. Matèries primeres o hores de

treball. Afecten al marge de benefici del producte o servei en concret.
- Costos indirectes: afecten al procés en general o els comuns a diversos productes.
Lloguer del local. Afecten al marge de benefici de l’empresa en el seu conjunt.

3.4.1. Costos de producció

- CF costos fixos: independents del volum de producció (no varia amb l’activitat
productiva). Per exemple el lloguer. Una part de treballadors són cost fix i una altra serà
un cost variable. Per a fer exercicis el cost del treballador es considerarà variable.
- CV costos variables: proporcionals al volum de producció. Per exemple la matèria
primera (no vol dir que el seu preu variï sinó que en necessitem més).

- CT costos totals: 𝐶𝑇 = 𝐶𝐹 + 𝐶𝑉.

17 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia
Tant els costos fixos com els variables es poden entendre de dues maneres:

- Valors totals
- Valors unitaris: dividir costos entre nombre d’unitats produïdes.

Exemple: una empresa presenta uns costos fixos de 600€ i uns costos variables unitaris de 200€.

CVu (cost
CV (cost CT (cost CTu (cost
UNITATS CF (cost fix) variable
variable) total) total unitari)
unitari)
1 600 200 200 800 800
2 600 200 400 1000 500
10 600 200 2000 2600 260
100 600 200 20000 20600 206
1000 600 200 200000 200600 200,6

Veiem que el cost fix no varia amb més unitats produïdes. El cost variable total augmenta a
mesura que produïm més unitats. El cost total també augmenta de forma directa amb la
producció. Tanmateix, perquè cada cop produir una peça costa menys? Perquè el cost fix cada
cop serà menys en relació amb el cost total (costos fixos constants es reparteixen en més
unitats).

TENDÈNCIA DEL COST TOTAL UNITARI

900
800
700
600
UNITATS

500
400
300
200
100
0
-200 0 200 400 600 800 1000 1200
CTu

3.4.2. Punt d’equilibri, punt mort o llindar de rendibilitat

És la quantitat de producció venuda a partir de la qual l’empresa comença a tenir beneficis.

𝑩𝒆𝒏𝒆𝒇𝒊𝒄𝒊 = 𝐼𝑇 − 𝐶𝑇
𝑰𝑻 = 𝑝𝑟𝑒𝑢 ∗ 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 = 𝑝 ∗ 𝑄
El punt mort és on els ingressos totals són iguals als costos totals, on el benefici val 0.
𝐶𝐹
𝑄𝑝 = (𝑒𝑛 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑐𝑖ó)
𝑝 − 𝐶𝑉𝑢
𝐶𝐹
𝑄𝑚 = = 𝑄𝑝 ∗ 𝑝 (𝑒𝑛 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑚𝑜𝑛𝑒𝑡à𝑟𝑖𝑒𝑠)
𝐶𝑉
1−
𝑖𝑚𝑝𝑜𝑟𝑡 𝑣𝑒𝑛𝑑𝑒𝑠

18 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

𝐶𝑉 = 𝐶𝑉𝑢 ∗ 𝑛
𝐶𝑇 = 𝐶𝑉 + 𝐶𝐹
𝐶𝑇
𝐶𝑇𝑢 =
𝑛
Una manera de transformar un cost variable en un cost fix és posar màquines i no treballadors,
tot i que és millor tenir un cost fix no molt elevat.

Exercici: una empresa es dedica al muntatge de TV. Calculeu el punt d’equilibri en unitats físiques
i unitats monetàries. Dades:

COST QUANTITAT
CARCASSA TV 150.000
MÀ D’OBRA 125.000
PANTALLES TV 110.000
MAQUINÀRIA INTERNA TV 275.000
ALTRA DESPESA FIXA 110.000
COMISSIONS PER VENDES 125.000
LLOGUER NAU 105.000
INGRESSOS TOTALS 2.100.000
PVP 3.000

𝑪𝑭 = 𝑙𝑙𝑜𝑔𝑢𝑒𝑟 + 𝑑𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑎 𝑓𝑖𝑥𝑎 = 215.000 €

𝑪𝑽 = 𝑙𝑎 𝑟𝑒𝑠𝑡𝑎 = 785.000 €
𝐼 2.100.000
𝑼𝒏𝒊𝒕𝒂𝒕𝒔 = = = 700 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑣𝑒𝑛𝑢𝑑𝑒𝑠
𝑝𝑟𝑒𝑢 3.000
𝐶𝑉 785.000
𝑪𝑽𝒖 = = = 1.121,43 €
𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 700
𝐶𝐹 215.000
𝑸𝒑 = = = 𝟏𝟏𝟓 𝒖𝒏𝒊𝒕𝒂𝒕𝒔
𝑝 − 𝐶𝑉𝑢 3.000 − 1.121,43
𝑸𝒎 = 𝑄𝑝 ∗ 𝑝 = 115 ∗ 3.000 = 𝟑𝟒𝟓. 𝟎𝟎𝟎 €

3.4.3. Marge de contribució o de cobertura

És la diferència entre el volum de vendes i els costos variables. És a dir, de cada ingrés, l’import
que destinarem a cobrir els costos fixos. O el benefici que obtenim sense tenir en compte els
costos fixos o la repercussió dels costos de producció en les vendes.

𝑀𝐶𝑢 = 𝑝 − 𝐶𝑉𝑢
𝑀𝐶 = 𝐼𝑇 − 𝐶𝑉
És el import destinat a cobrir els costos fixos i a més a generar benefici. Així veiem si la
distribució de costos fixos i variables és correcta. És a dir, si el procés productiu dona benefici i
després hem de pagar costos fixos que ens deixin en nombres vermells, el problema seran els
costos fixos.

19 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia
Exercici: calcula el marge de contribució unitari i total.

DADA VALOR
CF 100.000
CV 300.000
IMPORT VENDES 500.000
PVP 500
PRODUCCIÓ 1000

𝐶𝑉 300.000
𝐶𝑉𝑢 = = = 300
𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 1.000
𝑴𝑪𝒖 = 𝑝 − 𝐶𝑉𝑢 = 500 − 300 = 𝟐𝟎𝟎
𝑴𝑪 = 𝐼𝑇 − 𝐶𝑉 = 500.000 − 300.000 = 𝟐𝟎𝟎. 𝟎𝟎𝟎
Resultats del MC:

- Positiu i superior als costos fixos: permet absorbir els CF i generar benefici.
- Positiu i igual als costos fixos: només permet absorbir els CF (no genera benefici).
- Positiu i inferior als costos fixos: situació de pèrdues (no absorbeix els CF).
- Negatiu: els costos variables són més alts que el preu.

Relació del marge de contribució amb el punt d’equilibri:

𝐶𝐹
𝑄=
𝑀𝐶
3.4.4. GAO
L’empresa té tant costos fixos (que no depenen de la producció) com variables (que sí varien
amb la producció). Aquests costos contribueixen al creixement dels costos totals.

Conclusió: el benefici augmenta molt més de com ho faria si no tingués costos fixos. Si una
empresa només té costos variables el benefici no augmentaria tant perquè el cost de producció
augmenta lligat a la producció. En una situació de costos fixos i variables raonables, els canvis
en el volum de la producció provocaran un canvi més que proporcional en el benefici o en la
pèrdua. Aquesta variació en el resultat serà més gran com més grans siguin els costos fixos.

Aquí introduïm el GAO (grau d’apalancament operatiu): magnitud que determina la relació
existent entre la variació que experimenta el benefici i la variació que experimenta la variació
d’unitats produïda/venuda.
𝐼𝑇 − 𝐶𝑉 𝑀𝐶 𝑀𝐶 𝑀𝐶
𝐺𝐴𝑂 = = = =
𝐼𝑇 − 𝐶𝑉 − 𝐶𝐹 𝐵 𝐼𝑇 − 𝐶𝑇 𝑀𝐶 − 𝐶𝐹
Exercici: calcula el punt d’equilibri en unitats físiques, omple el quadre i calcula el GAO per a
produccions de 600/650/1200 unitats.

COSTOS FIXOS COSTOS VARIABLES

• LLOGUER: 1.600/mes • MAQUINÀRIA RELLOTGE: 60/ut
• DIVERSOS FIXOS: 5.800/any • CORRETJA: 1,80/ut
PREU: 120/ut • PILA: 1,50/ut
• CAPSA: 0,50/ut
• MÀ D’OBRA: 6,25/ut

20 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia
𝐶𝐹 25.000
𝑸= = = 𝟓𝟎𝟎, 𝟓 𝒖𝒏𝒊𝒕𝒂𝒕𝒔
𝑝 − 𝐶𝑣𝑢 120 − (60 + 1,8 + 1,5 + 0,5 + 6,25)

INGRÉS
CV CT BENEFICI
PRODUCCIÓ TOTAL CF
(prod*cvu) (cf+cv) (ingrés-ct)
(prod*pvp)
300 36000 21015 25000 46015 -10015
500 60000 35025 25000 60025 -25
550 66000 38527.5 25000 63527.5 2472.5
600 72000 42030 25000 67030 4970
650 78000 45532.5 25000 70532.5 7467.5
1200 144000 84060 25000 109060 34940

UNITATS IT CV CF GAO
600 72000 42030 25000 6.03018109
650 78000 45532.5 25000 4.34784064
1200 144000 84060 25000 1.71551231

Interpretació dels resultats:

- Amb 600 unitats produïdes si augmentem un 100% la producció el benefici augmentaria

un 603%.
- Amb 650 el benefici augmentaria en 435%.
- Amb 1200 el benefici augmenta un 172%.

Perquè com més produïm menys ràpidament augmenta el benefici? Degut a que com més
produïm l’import de CF que s’assigna a cada unitat produïda és menor, la qual cosa permet un
major aprofitament de la capacitat productiva. El GAO arriba al seu punt màxim en valors
propers al punt d’equilibri. Com més ens allunyem del punt d’equilibri i més altes són les vendes
el valor GAO disminueix. Al final amb un augment molt elevat de les vendes el valor GAO acaba
amb una tendència al valor 1. Això vol dir que arribaria un punt que l’augment de benefici seria
proporcional a l’augment de la producció. Pregunta trampa de l’examen: valor màxim de GAO.
El GAO sí té un valor màxim. Si té valors propers al punt d’equilibri els costos fixos no estan bé
optimitzats i a l’inrevés.

Conclusions finals: sempre que estiguem en condicions de beneficis el valor GAO serà sempre
superior a 1. Una empresa amb costos variables baixos i costos fixos més elevats donarà un
resultat GAO més elevat que una estructura de costos contrària. En augmentar les vendes el
valor GAO augmentarà molt més com més elevats siguin els costos fixos. En disminuir les vendes
el valor GAO disminuirà molt més com més elevats siguin els costos fixos.

Tendència a 1 del GAO

INGRÉS
PRODUCCIÓ CV CF CT BENEFICI GAO
TOTAL
1200 144000 84060 25000 109060 34940 1.71551231
2400 288800 168120 25000 193120 95680 1.26128763
1000000 120000000 70050000 25000 70075000 49925000 1.00050075

21 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

3.5. Productivitat

Eficiència amb la que transformem la matèria primera en producte acabat. És un factor que
relaciona la producció de l’empresa amb els mitjans emprats per a produir-la. És la capacitat o
eficiència productiva que caracteritza un factor o una combinació de factors.
𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑒 𝑜𝑏𝑡𝑖𝑛𝑔𝑢𝑡
𝑃=
𝑓𝑎𝑐𝑡𝑜𝑟𝑠 𝑛𝑒𝑐𝑒𝑠𝑠𝑎𝑟𝑖𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑎 𝑜𝑏𝑡𝑒𝑛𝑖𝑟 − 𝑙𝑜
Podem parlar de qualsevol factor productiu (per exemple mà d’obra):
𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡
𝑃𝑚 = (unitats que produeix cada treballador per hora)
ℎ𝑜𝑟𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑚à 𝑑′𝑜𝑏𝑟𝑎
Exemple: una empresa contracta 50 treballadors. Cada treballador treballa 1760 hores l’any i en
total produeixen 440.000 unitats a l’any. Calcula la productivitat de la mà d’obra.
440.000
𝑃𝑚 = = 5 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠/𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑑𝑜𝑟/ℎ𝑜𝑟𝑎
ℎ𝑜𝑟𝑒𝑠
50 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑑𝑜𝑟𝑠 ∗ 1760
𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑑𝑜𝑟
Tanmateix, dona més informació i és més important el factor variació de la productivitat
(comparant dues o més productivitats, per exemple d’un any a l’altre). Això s’expressa com a
taxa de productivitat:
𝑃1 − 𝑃0
𝑇𝑃 = ∗ 100 (𝑝𝑒𝑟𝑐𝑒𝑛𝑡𝑎𝑡𝑔𝑒)
𝑃0
Exercici: calcula la taxa de productivitat d’ambdós models.

ANY 0 ANY 1
model A model B model A model B
TREBALLADORS 20 30 30 20
UNITATS 15000 21000 24000 12000
PRODUCTIVITAT 750 700 800 600
TP 6.66666667 -14.2857143

Productivitat global: quina ha estat la productivitat per a la totalitat de factors productius.

𝑝1 ∗ 𝑄1 + 𝑝2 ∗ 𝑄2 + ⋯ + 𝑝𝑛 ∗ 𝑄𝑛
𝑃𝐺 =
𝑓1 ∗ 𝐹1 + 𝑓2 ∗ 𝐹2 + ⋯ + 𝑓𝑛 ∗ 𝐹𝑛

22 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

3.5.1. Índex de productivitat i taxa de productivitat globals

Per tal de comparar les productivitat global hi ha dues mesures:
𝑃
- Índex de productivitat global (IPG): 𝐼𝑃𝐺 = 𝑃1
0
𝑃1 −𝑃0
- Taxa de productivitat global (TPG): 𝑇𝑃𝐺 = = 𝐼𝑃𝐺 − 1
𝑃0

Exercici 1:

ANY 0 ANY 1
Producte Quantitat Preu unitari Quantitat Preu unitari
A 100 20 110 20.6
B 500 40 550 41.2

Factor Quantitat Preu unitari Quantitat Preu unitari

Mà d'obra 600 8 630 8.24
Matèria
primera 450 3 450 5.09

P any 0 3.57723577
P any 1 3.78716745
IPG 1.05868545
TPG 0.05868545

Si IPG=0 és que ambdues productivitats són les mateixes. S’han d’utilitzar els preus de l’any 0
sempre (amb preus constants), si usem els de l’any 0 i 1 és amb preus corrents.

Exercici 2:

ANY 0 ANY 1
Producte Quantitat Preu Quantitat Preu
A 100 20 110 22
B 500 40 550 42
C 700 50 725 51

Factor Quantitat Preu Quantitat Preu

Mà d'obra 600 11 630 13
Matèria 400 3 450 3.25
Electricitat 800 2 803 2.8

P any 0 6.06382979
P any 1 6.11470767
IPG 1.00839039
TPG 0.00839039

23 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

3.6. Proveïment i gestió d’existències

Activitats necessàries per seleccionar, adquirir, emmagatzemar... la matèria primera i el

posterior emmagatzematge del producte elaborat.

La mercaderia al magatzem s’anomena estoc o inventari (habitualment hi haurà un inventari de

productes acabats, semi acabats i de matèries primeres).

Tenir un magatzem té uns costos associats: despeses d’estoc o inventari:

- Cost d’emmagatzematge: obsolescència, deteriorament, associats a impostos (IBI per

exemple), capital (hi ha una quantitat de diner invertit en matèria primera, els diners
destinats a la matèria primera eliminen la possibilitat de poder-los invertir en una altra
cosa) i manteniment.
- Cost de renovació o reaprovisionament: en fer una comanda. Moltes persones
implicades en el procés.
- Ruptura d’estocs: quedar-se sense inventari (amb matèria primera o amb producte
acabat).

3.6.1. Mètodes de valoració

Són mètodes per a valorar tot el que és la gestió dels magatzems i estocs. La majoria treballen
amb unes variables:

- Estoc mínim de seguretat: estoc mínim per a no arribar a una ruptura d’estoc.
- Estoc màxim: estoc màxim que hi puc guardar.
- Punt de comanda: moment on la quantitat de producte que avisa de que s’ha de fer una
nova comanda, un nou abastiment.
- Temps d’aprovisionament: temps que triga en arribar una comanda al meu magatzem.
- Estoc mitjà: calcular durant un període de temps l’estoc que hi ha al magatzem.
- Comanda òptima: determinar el nombre d’unitats adients a demanar.

Mètode Wilson: ens diu quan i amb

quina quantitat s’ha de fer la
comanda. El problema és que només
és vàlid si la demanda del procés
productiu és constant i el preu de la
matèria primera no varia.

24 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)

 lOMoARcPSD|9797673

Doble grau Enginyeria Informàtica Ignacio Miguel Rodríguez

i Biotecnologia

3.7. Localització
Habitualment l’empresa se sol localitzar en el lloc de residència dels creadors de la mateixa. Tot
i així, la decisió de localització afecta tant a la capacitat competitiva com a la inversió a realitzar.
Afecta directament al cost de transport, a la mà d’obra, marc jurídic, qualitat de vida, condicions
climàtiques...

Factors de localització industrial: circumstàncies que aconsellen un determinat lloc per a

instal·lar l’empresa. Si parlem d’indústria el primer que ens plantegem és el cost de producció.
L’instal·larem en el lloc on costi menys produir. A banda d’això, també s’ha de tenir en compte
la disponibilitat i el cost de terreny, la facilitat d’accés a la matèria primera, existència de mà
d’obra qualificada, dotació industrial de la zona, infraestructures i comunicacions, ajudes
econòmiques i fiscals...

A dia d’avui s’ha tornat a intentar localitzar de nou les empreses i no pas a deslocalitzar-les, però
el futur ningú el sap...

25 | P à g i n a

Descargado por Marta Grados (mgrados02@gmail.com)