Tema 1 Economia de L'empresa UAB 1r Curs - Grau Economia

CURS 2018/2019
Grup 51
ECONOMIA DE L’EMPRESA I
Presentació
• JOSEP FONT COT

• Llicenciat ADE 2010 (UAB)
• Programa d’intercanvi Tilburg https://www.youtube.com/watch?v=b9koyK8Lip4
• Máster en direcció de Márketing digital

(ESDEN, 2011)
• Programa per empresaris “Learning to grow”
(IESE, 2012)
ACTUALITAT: ABANS…
FUTUR → ??????????
https://www.ted.com/talks/regina_hartley_why_the_best_hire_mi
ght_not_have_the_perfect_resume?language=es
Format de Treball
> ALUMNI
> CAMPUS VIRTUAL
> TUTORIES: Dijous 20:15-21:15
Despacho B1-1118.
Solicitar via email:
josep.font.cot@uab.cat
Objectius
• Introduir els conceptes bàsics de la gestió

empresarial i entendre com aquests
interactuen en la creació de valor de les
empreses i en la seva distribució.
• Requisits previs
Temari
Bloc I: L’empresa.
• Tema 1: L’empresa i les transaccions.
• Tema 2: Preu i creació de valor en les
transaccions financeres.
Bloc II: La gestió de l’empresa.
• Tema 3: Decisions i objectius de l’empresa.
• Tema 4: Decisions i creació de valor.
Metodologia
• Classes: S’exposarà el contingut de

l’assignatura, es resoldran els exercicis i es
discutiran les activitats proposades.
• Treball previ a la classe: lectura dels apunts i

realització dels exercicis i de les activitats.
• Campus Virtual.
Objectius
• L’assistència regular a classe i en el grup on

esteu matriculats és “obligatòria”.
• Tutories: Per resoldre dubtes individuals o en

grup.
Calendari
Exàmen final 9:00-11:30 Re avaluació 9:00-11:30

Horari
• Dimarts: 16:00 – 18:00

• Dijous: 18:15 – 20:15
• *4ª hora → Dijous: 20:15 – 21:15

Avaluació
La nota final del curs estarà formada pel promig ponderat de dos notes:
• Examen final (35%).

• Examen parcial (25%). Data per determinar, TEMES 1 i 2.
• Avaluació continua (40%): Lectures de continguts i exercicis fets a
classe
• En l’examen final s’avaluaran tots els continguts de l’assignatura, i hi

haurà una part de teoria i una de pràctica.
• 1 o 2 casos d’empresa “real” que poden servir a mode de

compensació.
*La participació a classe es tindrà en compte.

Avaluació
• Per superar l'assignatura és necessari obtenir

una nota final igual o superior a 5.
• En cas de no superar l’assignatura però tenir
una nota final igual o superior a 3,5 hi ha
possibilitat de reavaluació.
• La reavaluació consistirà en un examen de tota
l’assignatura
• Com a fruit de la reavaluació la nota màxima
serà de 5 → APTE o NO APTE
Bibliografia
• Apunts de l’assignatura, disponibles al campus

virtual.
• Material d’estudi.
• Exercicis numèrics.
• Material addicional dels apunts, també

disponible al campus virtual.
• Bibliografia complementària. Es pot veure a la

guía docent.
Bibliografia
PHILIP KOTLER
Los 80 conceptos
esenciales de
marketing. De la A a la
Z.
Bibliografia
MARKETING
DEMOCRÁTICO
Bibliografia
Diseñando la
propuesta de
valor
Bibliografia
El manifiesto
Cluetrain
Un tastet aquí
Bibliografia
OPEN
Memorias
DUBTES?
Prof: Josep Font
Tema 1
Economia de l’Empresa I
EL TREBALL DIRECTIU I LA
DEFINICIÓ D’EMPRESA
CREACIÓ DE VALOR
Què és una empresa?
Unidad de organización dedicada a

actividades industriales, mercantiles o
de prestación de servicios con fines
lucrativos.
Funciones de la empresa en la economía
Interpretar los deseos de los

consumidores sobre qué
producir y producirlo
Interpretar los deseos de los consumidores

sobre qué producir y producirlo
Contratar factores de producción
(trabajo, capital, dirección,
información…)

Contratar factores de producción (trabajo,
capital, dirección, información…)
y retribuirlos
económicamente
1.2 Funciones de la empresa en la economía

Contratar factores de producción (trabajo,
capital, dirección, información…)
Y retribuirlos económicamente
Vender sus
productos
En definitiva, la principal función

de la empresa es la de generar
bienes y servicios en condiciones
de eficiencia económica, es decir,
crear valor, utilidad o riqueza
CLASES DE EMPRESAS
CRITERIOS DE CLASIFICACIÓN TIPOS DE EMPRESA

PROPIEDAD DEL CAPITAL Privadas
Públicas
Mixtas
TAMAÑO Microempresas
Pequeñas
Medianas
Grandes
SECTOR DE ACTIVIDAD Primario
Secundario
Terciario
ÁMBITO DE ACTUACIÓN Nacional
Multinacional
GEOGRÁFICA
DESTINO DE LOS BENEFICIOS Con ánimo de lucro
Sin ánimo de lucro
TIPOS DE SOCIEDADES Individuales
Sociedades: de personas (colectiva), mixtas
(comanditaria), capitalistas (SA, SL, SLNE) y de
economía social (cooperativas, SAL)
ESTRUCTURA Monoplanta
Multiplanta
DEFINICIÓN DE PYME DE LA UE
LAS PYMES EN ESPAÑA Y LA UE
Quantes empreses deuen exisitir a Espanya?

LAS PYMES EN ESPAÑA Y LA UE
Factors determinants de les empreses
Quins són els factors clau perquè una

empresa tingui èxit en el seu naixament?
? ? ? ? ?
https://www.ted.com/talks/bill_gross_the_single_biggest_reason_why_star
tups_succeed?language=es#t-138933
1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Comencem amb un
petit exemple
Com funcionen les empreses?
1.1. Les empreses i l’activitat
productiva.
• Empresa: organització dedicada a activitats

productives amb finalitat lucrativa.
• Activitat productiva:
Producció béns tangibles (ex. Nissan), activitat
comercial (ex. El Corte Inglés) o prestació de serveis
(ex. Vueling).
• Procés que utilitza uns recursos o factors
productius (INPUTS) per obtenir un producte
final (OUTPUT).
• Aquest procés ha de generar valor
(Output>Inputs).
• Aquest valor es repartirà entre els implicats.
1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
• Un exemple senzill per començar:

– Empresa dedicada a la fabricació i venda de
corbates.
– INPUTS:
• Local amb 60 màquines i disponibilitat d’electricitat
(lloguer 9000 €/mes).
• 60 Treballadors (salari 600 €/mes).
• 360 m2 de tela/mes (50 €/m2).
– OUTPUT:
• 9000 corbates/mes (venda a 8 €/corbata).
productiva.
- Els inputs generen COSTOS:

Lloguer: 9000€/mes.
Salaris: 36000€/mes.
Matèria primera (tela): 18000€/mes.
Costos totals mes: 63000€
- L’output genera INGRESSOS (I=p*q):
Venda corbates:I= 8€/c*9000c/mes= 72000€/mes.
- La diferència entre els ingressos i els costos és el
BENEFICI o PÈRDUA:
Benefici mensual: 9000€.
productiva.
Els ingressos, costos i beneficis es poden calcular

per cada unitat de producte produïda i venuda,
és a dir, UNITARIS:
• Ingrés unitari: 8€/corbata.
• Cost unitari: 7€/corbata.
o Lloguer: 1€/corbata.
o Salaris: 4€/corbata.
o Tela: 2€/corbata.
• Benefici unitari o marge net unitari:
1€/corbata.
productiva.
• Productivitat: Mesura els resultats obtinguts

dividits pels recursos utilitzats.
o Productivitat per operari: 150 corbates/mes.
• Valor afegit: Mesura la diferència entre el

preu del producte fabricat i els costos dels
materials utilitzats per fabricar-lo.
o Valor afegit: 5€/corbata.
productiva.
• Costos fixos (CF): No depenen del volum de

producció.
• Costos fixos: 45000€/mes.
o Lloguer: 9000€/mes.
o Salaris: 36000€/mes.
• Costos variables (cv): Depenen del volum de
producció:
• Costos variables: 2€/corbata (tela).
• Costos totals (CT): CF+cv*q
• Costos totals: CT= 45000 + 2*9000= 63000€.
productiva.
Expressem el benefici com:

B= Ingressos–Costos= p*q-(CF+cv*q).
B= 8*9000-(45000+2*9000)= 9000€
Marge brut unitari: Diferència entre el preu i el

cost variable (p-cv):
Marge brut: 6€/corbata.
Quantes corbates s’hauran de fabricar i vendre

per cobrir els costos fixos?
PUNT MORT.
productiva.
• Punt mort o llindar de rendibilitat: És aquell

nivell de producció en el que el benefici és
zero. Per sota aquest nivell es tenen pèrdues i
per sobre, beneficis.
o Punt mort (q) =CF/(p-cv)
o Si CF=45000€, p=8€ i cv=2€, de l’eqüació anterior

es dedueix que q=7500 corbates.
productiva.
Exercicis apunts (final tema 1).

Exercici 1, apartat a.
Exercici 2, apartat a.
1.2. Finançament i comptabilitat de
l’activitat productiva.
Seguim amb les

corbates
Com comptabilitzen les activitats
productives les empreses?
1.2. Finançament i comptabilitat de
l’activitat productiva.
Una empresa diu als seus treballadors que

durant l’any passat va tenir uns ingressos de
100.000 euros, però que va gastar-ne
70.000 en una maquinària nova i 60.000 en
despeses corrents. Per tant, va tenir una
pèrdua de 30.000, i per això ha d’acomiadar
treballadors. ¿Creus que menteix en alguna
cosa?
1.2. Finançament i comptabilitat
productiva de l’empresa
• Els costos porten associats pagaments i els ingressos

cobraments.
• Els moments de fer efectius els pagaments i de rebre els
cobraments normalment no coincideixen, i en la majoria
de negocis això provoca necessitats de diners, és a dir,
finançament.
• Finançament propi: Aportacions de l’empresari o
propietaris o accionistes. Constitueix el net patrimonial
de l’empresa.
• Finançament aliè: Aportacions d’altres persones o
empreses o bancs. Constitueix el passiu de l’empresa.
• Els diners que es reben del finançament constitueix

l’actiu o inversions de l’empresa.
• Per tant, el total d’actiu sempre ha de coincidir amb la
suma del total de passiu i el net patrimonial.
• Això ens porta a un principi fonamental: la inversió
sempre ha de ser igual al finançament.
Seguim amb l’exemple anterior:

• Suposem que:
o Els costos fixos (lloguer i salaris) s’han de pagar a
principi de mes.
o La tela s’incorpora immediatament en el procés
productiu i l’ha de pagar al final del dia.
o Les corbates les ven tot just acabades de produir i les
cobra al comptat.

• Al principi de mes necessitarà cobrir els costos
fixos de 45000€:
o Lloguer 9000€
o Treballadors 36000€.
• Cada dia tindrà una entrada neta de diners o
fluxe de caixa de 1800€:
o Venda corbates: 300 corbates*8€/corbata= 2400€.
o Compra tela: 300 corbates*2€/corbata= 600€.
• Cada dia tindrà un benefici de 300€.
o Benefici: 300 corbates *1€/corbata.
Evolució temporal del saldo del compte corrent
Saldo
9000
25 30
Dia
-45000
EL TREBALL DIRECTIU I LA
EL PUNT D’EQUILIBRI (PUNT MORT)
CREACIÓ DE VALOR
Ingresos
Costes
I
q*= Cf B>0
p - Cv C
C
f
q* Producción
En el moment 0:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 9000 Aportació 45000

empresari
Avançament a 36000
treballadors
Total 45000 Total 45000

• Resultats dia t:
o Ingressos 2400 t
o Consum tela -600 t
o Consum maquinària i local -300 t
o Costos personal -1200 t
Beneficis 300 t
En el dia t:
Lloguer nau 9000-300*t Aportació 45000

empresari
Avançament a 36000-1200*t Beneficis 300*t
treballadors
Diners en 1800*t
compte bancari
Total 45000+300*t. Total 45000+300*t.
A final de mes (t=30):

empresari
Avançament a 0 Beneficis 9000
treballadors
Diners en 54000
compte bancari

• Suposem ara que l’aportació inicial dels 45000 es
distribueix de la següent manera:
o Empresari: 21000€.
o Préstec bancari: 24000€.
• Per aquest préstec s’han de pagar uns interessos
del 4,5% nominal anual. Això equival a 90€
mensuals (3€ diaris).
En el dia 0:

empresari
Avançament a 36000
treballadors
Passiu
Préstec 24000

• Resultats dia t:
o Ingressos 2400 t
o Consum tela -600 t
o Consum maquinària i local -300 t
o Costos personal -1200 t
o Interessos -3 t
o Beneficis 297 t
En el dia t:

empresari
Avançament a 36000-1200*t Beneficis 297*t
treballadors
Diners en 1800*t Passiu
compte bancari
Préstec 24000+3*t
Total 45000+300*t Total 45000+300*t

A final de mes (t=30):

empresari
Avançament a 0 Beneficis 8910
treballadors
Diners en 54000 Passiu
compte bancari
Préstec 24090

Exercicis apunts (final tema 1).

Exercici 1, apartat b.
Exercici 2, apartat b.
Quin és l’objectiu de les
empreses dins
l’economia?
1.3. Les transaccions i la creació de
valor en l’empresa
1.3. Les transaccions i la creació
de valor en l’empresa
• Transacció: intercanvi d’un bé o un dret per

diners.
• Aquests diners representen el preu.
• Idea fonamental: Valor ≠ Preu.
=6 €
=30 €
• Exemple BMW: El preu és el mateix per

tothom (5235 u.m.), però el valor no.
• Valor: És el preu màxim (mínim) pel qual una
persona i està disposada a comprar (vendre)
un bé X. Es representa com Vi(X).
o Per algunes persones Vi(X)>5235 u.m.
o Per altres Vi(X)<5235 u.m.
• Creació de valor d’una transacció per una

persona: És la diferència entre Vi(X) i el preu
(px).
• En el cas del BMW, si anomenem client i
proveïdor a les dues persones implicades,
llavors perquè la transacció es dugui a terme
cal que aporti valor a tots dos. Per tant, s’ha
de complir que:
o Pel client: VCL(BMW) - pBMW ≥ 0.
o Pel proveïdor: pBMW - VP(BMW) ≥ 0.
• La creació de valor que genera la transacció

(VT) serà la suma del valor generat per cada
participant:
o VT= VCL(BMW) - pBMW + pBMW - VP(BMW)
o VT= VCL(BMW) - VP(BMW) ≥ 0.
• El preu determina com es reparteix el valor

creat entre els participants.
• Creació de valor en l’empresa: Suma del valor generat

per totes les transaccions que es porten a terme al
realitzar l’activitat productiva.
o Els clients compren els productes pagant un preu (I: ingressos).
o Els proveïdors suministren materials i serveis cobrant un preu
(c: costos).
o Els treballadors ofereixen treball cobrant un salari (w: salaris).
o L’empresari i els bancs aporten finançament cobrant un interès
o apropiant-se d’un benefici (i: interès; B: benefici o renda
residual).
• Aquest grup de persones i institucions són els
anomenats stakeholders, o grups d’interès.
• Com es genera el valor total?

STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR APROPIAT
CLIENTS VCL I VCL-I

TREBALLADORS w VT w- VT
PROVEÏDORS c VP c - VP
FINANÇAMENT ALIÈ: i VK i- VK
BANCS
FINANÇAMENT PROPI: B= I- w- c-i VK B-VK
EMPRESARI
VALOR GENERAT (VT) = VCL - VT - VP - VK

• Per tant, el valor generat per l’empresa serà:

o VT= VCL- VT -VP -VK
• Al valor que genera l’empresa pels seus

propietaris (B-Vk) s’anomena benefici
econòmic.
• Si anomenem CP al cost social de les activitats

productives, és a dir, la valoració de les
aportacions realitzades per la societat, tenim
que:
o CP= VT + VP + VK
o VT= VCL- CP
• Tornem a l’exemple de les corbates:

• Suposem que:
o El propietari del local només el llogaria per un mínim de
7000€/mes.
o El proveïdor de teles només les vendria per un mínim de
40€/m2.
o Els treballadors només acceptarien un salari per sobre de
500€/mes.
o Els clients pagarien fins a 10€ per corbata.
o L’empresari exigeix una retribució mínima del 10% mensual per
la seva aportació.
• Quin és el valor generat i com es distribueix?
CLIENTS VCL = 90.000 I= 72.000 VCL-I= 18.000

TREBALLADORS w= 36.000 VT= 30.000 w- VT= 6.000
PROVEÏDORS c= 27.000 VP= 21.400 c - VP= 5.600
FINANÇAMENT PROPI: B= I- w- c= 9.000 VK= 4.500 B-VK= 4.500
EMPRESARI
VALOR GENERAT (VT) = 34.100€
• Suposem ara que:

• L’aportació de l’empresari és de 21000€.
• L’aportació del banc és de 24000€. El banc
exigeix com a mínim un 2,25% nominal anual
pels diners que aporta. Recordem que la taxa
d’interès que cobra a l’empresa és el 4,5%
nominal anual.
• Quin és ara el valor generat i com es
distribueix?

FINANÇAMENT ALIÈ: i = 90 VK= 45 i -VK= 45
BANCS
FINANÇAMENT PROPI: B= I- w- c-i= 8.910 VK= 2.100 B-VK= 6.810
EMPRESARI

FINANÇAMENT PROPI: B= I- w- c= 9.000 VK= 4.500 B-VK= 4.500
EMPRESARI

FINANÇAMENT ALIÈ: i = 90 VK= 45 i -VK= 45
BANCS
FINANÇAMENT PROPI: B= I- w- c-i= 8.910 VK= 2.100 B-VK= 6.810
EMPRESARI
• Observem que en el segon cas el benefici és més petit,

però el valor generat és més gran.
• Això és degut a que el benefici és un benefici comptable,
és a dir, el resultat del registre de totes les transaccions.
A més, aquest benefici es distribueix només entre els
propietaris, no entre la resta de participants.
• En canvi, el valor generat depèn de les valoracions
subjectives, i es distribueix entre tots els interessats,
repartint-se segons els preus dels intercanvis.
• Per tant, pot donar-se el cas d’empreses amb pèrdues
però que generin valor.
• Llei concursal: Facilita que una empresa amb pèrdues
continui la seva activitat.
empreses dins l’economia?
Crear valor
EXEMPLE
• EMPRESA A:
• Finançament accionistes: 30.000 u.m.
• Cost oportunitat diners: 8% anual
• Nombre treballadors: 200
• Salari pagat: 50 u.m./treballador i any
• Salari mínim acceptable pel treballadors: 40 u.m./t. i any
• Unitats fabricades: 200 unitats/any
• Preu unitari: 110 u.m.
• Valoració dels clients: 115 u.m. per unitat
• Cost materials: 38 u.m./unitat fabricada
• Cost material pel proveïdor: 35 u.m./unitat fabricada
o Benefici comptable: B=p-w-c

• R = 4400 u.m.
o Valor generat: VT= VCL - VT - Vp - Vk

• VT = 5600 u.m.
o Distribució:
• Clients: VCL-p = 23000 – 22000 = 1000 u.m.
• Treballadors: w- VT = 10000 – 8000 = 2000 u.m.
• Proveïdors: c- Vp = 7600 – 7000 = 600 u.m.
• Accionistes: R- Vk = 4400 – 2400 = 2000 u.m.
• Exercicis apunts (final tema 1).

• Exercici 1, apartat c.
• Exercici 2, apartat c.
• Exercici 4.
¿Com generen valor?
¿Qué es una
propuesta de
valor?
La Proposición de Valor es la razón por la cual
los clientes eligen una empresa en vez de otra.
Soluciona un problema del cliente o satisface
una necesidad de mercado.
Cada Proposición de Valor consiste en un
seleccionado grupo de productos o servicios que
sirven los requerimientos de un segmento de
clientes específico.
Modelo de propuesta de valor 1:
NOVEDAD
Algunas Proposiciones de Valor satisfacen un

grupo de necesidades totalmente nuevas, que
los clientes no percibían porque no existía una
oferta similar. Frecuentemente están
relacionados con tecnología, como el caso de
los teléfonos móviles.
Modelo de propues ta de valor 2: D E SE MPE ÑO
Mejorar el desempeño de un producto o

servicio a sido una manera tradicional de
crear valor. El sector de las computadoras
se ha fundamentado tradicionalmente en
este aspecto.
Modelo de propues ta de valor 3:
PE RSON ALIZACIÓN
Ajustar los productos y servicios a las

necesidades específicas de un cliente
individual o un segmento de clientes crea
valor. En años recientes los conceptos de
personalización masiva y co-creacion de
clientes a ganado importancia. Este
acercamiento permite personalizar productos y
servicios, mientras toma ventaja todavía de las
economías de escala
FACILITAR EL TRABAJO
Se puede crear valor simplemente ayudando al

cliente a realizar algunos trabajos. Rolls-
Royce entiende esto muy bien, las aerolíneas
dejan enteramente el mantenimiento de los
motores a ellos, esto les facilita el trabajo de
administrar la compañía, y la aerolínea le paga
a Rolls-Royce por cada hora que se usa un
motor.
Modelo de propues ta de valor 5: D ISE ÑO
El diseño es un elemento importante pero

difícil de medir. Un producto puede sobresalir
por su diseño superior, como sucede en el
sector de la moda y los electrodomésticos,
donde el diseño puede ser una parte
importante de la proposición de valor.
MARCA/STATUS
Los clientes pueden encontrar un valor en el

simple hecho de usar y desplegar una marca
especifica. Usar un Rolex, por ejemplo,
significa ser adinerado. Otro caso puede ser el
de los patinadores que usan las últimas modas
“underground” para mostrar que están en la
cosa o “in”.
Modelo de propuesta de valor 8: PRECIO
Ofertar productos similares a un precio
reducido es una manera común de satisfacer
las necesidades de un segmento de clientes
sensitivos al precio. Aerolíneas como
Southwest, Easyjet y Ryanair han diseñado
modelos de negocios que permiten viajar a un
menor costo. También de manera incremental,
aparecen ofertas gratuitas en el mercado, las
ofertas varían de e-mail gratuito a servicios de
celulares gratuitos y periódicos gratuitos.
RE D UCCIÓN D E COST E S
Ayudar a los clientes a reducir costos es

una manera importante de crear valor.
Salesforce.com.
RE D UCCIÓN D E RIE SGOS
Los clientes valoran la reducción de

riesgos cuando compran productos o
servicios. Para un comprador de BMW es
importante la garantía de cinco años de
piezas y servicios, en el caso de la
Hyundai viene con una garantía de
transmisión de 5 años.
ACCESIBILIDAD
Proveer productos y servicios a clientes que

anteriormente no tenían acceso a él, es otra
manera de crear valor. Esto puede resultar de
la innovación, de nuevas tecnologías, o una
combinación de ambas. Netjets por ejemplo
popularizo el concepto de uso compartido de
jets privados, un servicio que anteriormente no
estaba al alcance de la mayoría de los clientes
CONVENIENCIA/USABILIDAD
Hacer que las cosas sean más convenientes o

fáciles de usar puede crear valor substancial.
Con Ipods y Itunes, Apple ofreció a los
clientes una conveniencia sin precedentes para
buscar, comprar, descargar, y escuchar música
digital. Actualmente domina el mercado.
¿Cómo generan
ingresos las
empresas?
¿Por qué valor entregado están nuestros
clientes dispuestos a pagar?
¿Por cuales pagan actualmente?
¿Cómo están pagando actualmente?
¿Cómo prefieren pagar?
¿Cuánto contribuye cada fuente al total de los
ingresos?
Modelo de fuente de ingreso 1: VENTA
DE ACTIVOS
La más ampliamente comprendida fuente de

ingreso se deriva de vender los derechos de
propiedad de un producto físico. Amazon.com
vende en línea libros, música,
electrodomésticos, y mucho más. Fiat vende
automóviles, que los consumidores tienen la
libertad de manejar, revender, e incluso
destruir.
Modelo de fuente de ingreso 2: PRIMA
POR USO
Esta fuente de ingreso se genera por el uso de
un servicio en particular. Mientras más se usa
el servicio, mas paga el consumidor. Un
operador de telecomunicaciones puede cobrar
a los clientes los minutos gastados en el
teléfono. Un hotel cobra a sus clientes por el
número de noches de habitación usadas. Un
servicio de entrega cobra a sus clientes por la
entrega de un paquete de una localidad a otra
Modelo de fuente de ingres o 3: PRIMAS
D E SUSCRIPCIÓN
Esta fuente de ingreso se genera por vender

acceso continuo a un servicio. Un gimnasio
vende a sus miembros mensualmente o
anualmente subscripciones a cambio de acceso
a sus facilidades para ejercicios.
Modelo de fuente de ingreso 4: ALQUILAR
Esta fuente de ingresos es creada cuando le damos a

alguien el derecho temporal de uso de un activo en
particular por un periodo especifico a cambio de una
prima. Para el que presta provee la ventaja de ingresos
recuremtes. Al alquilar o alquilar, gozan de los
beneficios de incurrir en gastos por un tiempo limitado
en vez de cargar con el costo total de la propiedad.
Zipcar.com provee una buena ilustración. La empresa les
permite a los clientes alquilar carros por hora en
ciudades de Norteamérica. El servicio de ZipCar.com ha
permitido alquilar en vez de poseer un vehículo.
Modelo de fuente de ingreso 5: LICENCIA
Esta fuente de ingreso es generada dándoles a

los clientes el permiso para usar propiedad
intelectual a cambio de una prima. Licenciar le
permite a los dueños de los derechos generar
ingresos a partir de su propiedad sin tener que
manufacturar un producto o comercializar un
servicio. La licencia es común en la industria
mediática, donde los dueños del contenido
retienen los derechos mientras venden
licencias de uso a terceros.
Modelo de fuente de ingres o 6: PRIMAS
D E B RÓKE R
Esta fuente de ingreso se deriva de los
servicios de intermediación realizados a favor
de dos o más partes. Los proveedores de
tarjetas de crédito, por ejemplo, generan
ingresos al tomar un porcentaje del valor de
cada transacción de venta realizada entre los
comercios y los clientes. Brókeres y agentes
inmobiliarios generan comisiones cada vez
que ellos logran una compra o una venta.
Modelo de fuente de ingreso 7:
PUBLICIDAD
Las primas resultantes de publicitar un

producto, servicio o marca en particular son
una fuente de ingresos. Tradicionalmente la
industria mediática y los organizadores de
eventos se apoyaban grandemente en ingresos
de la publicidad. En años recientes otros
sectores, incluyendo servicios y software, han
comenzado a depender fuertemente en los
ingresos publicitarios.
empreses dins l’economia?
Crear valor
Però perquè?
Què és el impost sobre el valor afegit?
L’impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte

imposat sobre el consum que recau sobre el consumidor final.
Té el propòsit de gravar el valorafegit o incorporat per
cada empresa o professional en el procés de producció i venda.
És un impost general (s'exigeix igualment sobre totes les fases

del procés productiu), neutral (independentment del procés de
producció i venda l'impost representa un percentatge uniforme
del preu: no s'acumula en les successives etapes de producció) i
de gran capacitat recaptadora (representa una bona part dels
ingressos en impostos).
Exemple de l’IVA
El següent exemple mostra la mecànica simplificada, amb un IVA generalitzat del 10%.
L'empresa A produeix, a partir de recursos naturals, el be X1, al qual li fixa un preu 100 € per un.
A ven X1 a B, amb un preu de 100 €, i afegeix 10 € en concepte d' IVA. Per tant, B paga a A 110
€. Resultat fiscal: A és deutor per 10 €
B transforma cada unitat de X1 en una unitat de X2, bé al qual fixa un preu de 150 €.
B ven X2 al distribuïdor C, addicionant IVA pel 15 €. Per tant, C paga a B 165 €.
Resultat fiscal: B és deutor per 5 € = (15 - 10)
C distribueix X2 en el comerç minorista, fixant un preu de 200 €.
C ven X2 a la botiga D, afegint IVA por 20 €. Llavors, D paga a C 220 €. Resultat fiscal: C és deutor
per 5 € = (20 - 15)
D ven X2 al públic, fixant un preu net de 240 €.
El consumidor final F compra X2 a la botiga D. F paga pel producte 264 €. Resultat fiscal: D és
deutor per 4 € = (24 - 20)
Com es veu a l'exemple,tota la suma acumulada de l'impost (10+5+5+4=24 €) és suportada pel

consumidor final (F), però ha estat percebut en vàries etapes intermitges: percepció(A+B+C+D) =
impost pagat pel consumidor final.
Aleshores….
Crear valor
Independenment de la seva
forma jurídica
1.4. L’empresa des d’un punt de
vista jurídic
• Empresari individual (persona física).
• Societat mercantil (persona jurídica).

vista jurídic
o Societat mercantil (persona jurídica).

• Creació amb escriptura pública davant notari i
inscripció al registre mercantil.
• Administradors de la societat: administrador
únic, diversos administradors, consell
d’administració, conseller delegat i apoderats.
• Separació propietat i gestió.
• Drets dels socis: apropiació del benefici.
• Transmissió de la condició de soci.
• Grups de societats.
vista jurídic
• Responsabilitat dels socis davant les pèrdues.

• Socis amb responsabilitat ilimitada.
o Societats col.lectives.
• Socis amb responsabilitat limitada.
o Societat de responsabilitat limitada (SRL).
o Societat anònima (SA). Propietat per accions
• Exigències responsabilitat limitada:
o Capital mínim.
o Reserves.
vista jurídic
• Seguint amb l’exemple de les corbates, recordem que

en el moment 0:

empresari
Avançament a 36000
treballadors
Passiu
Préstec 24000
vista jurídic
• Suposem que només fabrica i ven 150

corbates/dia a 4 €/corbata, però el preu de la
tela necessària continua essent el mateix i la
resta de costos també.
• Fluxe de caixa diari:
o Ingressos: 150*4= 600€
o Despeses: 150*2= 300€
o Fluxe net diari: 300€
vista jurídic
• En el moment t:

empresari
Avançament a 36000-1200*t Beneficis (-1200-3)*t
treballadors
Diners en 300*t Passiu
compte bancari
Préstec 24000+3*t
Total 45000-1200*t Total 45000-1200*t

vista jurídic
• En el moment 30:

empresari
Avançament a 0 Beneficis -36090
treballadors
compte bancari
Préstec 24090

vista jurídic
• Les pèrdues a final de mes serien de 36000€,

a més dels interessos bancaris (90€). Per tant,
un total de 36090€.
• Sense finançament extern, la pèrdua de
36000€ l’assumiria íntegrament l’empresari
(hauria posat 45000€ i només n’hi quedarien
9000€).
• Què passa amb les pèrdues quan hi ha
finançament extern?
vista jurídic
• Societat col.lectiva: Tots els socis responen de

manera solidària amb el seu patrimoni
personal.
o El banc pot recuperar la seva inversió (24000€) i els
interessos (90€). Els socis perden el capital aportat
(21000€) més una part del seu patrimoni personal
(15090€).
• Societats amb responsabilitat limitada: Els
socis només responen amb el capital aportat
a la societat:
o El banc només pot recuperar els 9000€ del compte
corrent de l’empresa. Els socis només perden el capital
aportat (21000€).
vista jurídic
• Dissolució: Quan les pèrdues deixin el patrimoni

comptable a menys de la meitat del capital social.
• En l’exemple de les corbates, això passaria el dia 9, quan
les pèrdues acumulades (10827€) serien superiors a la
meitat del capital (10500€)
o Pèrdues acumulades: (-1200-3)*9=10827
o Meitat del capital: 21000/2=10500
• De tota manera, a la pràctica, la majoria de les empreses
entren a concursos de creditors quan el patrimoni net és
zero o negatiu.
vista jurídic
• En el moment t=9:

empresari
Avançament a 25200 Beneficis -10827
treballadors
compte bancari
Préstec 24027

vista jurídic
• La forma jurídica de les cooperatives.

• En les cooperatives, a diferència de les societats mercantils
vistes fins ara, la propietat correspon a d’altres stakehorders
diferents als aportadors de finançament.
• Cooperatives de consum. La propietat és dels clients (ex.
Verdures ecològiques).
• Cooperatives de treball. La propietat és dels treballadors (ex.
Fagor).
• Cooperatives de producció. La propietat és dels proveïdors (ex.
Central Lechera Asturiana).
• El valor generat és el mateix, l’únic que canvia és la
manera com es reparteix.
vista jurídic
• Com es genera i distribueix el valor total general en

el cas de que els propietaris siguin els clients?

CLIENTS VCL B= w+ c+ i VCL-B
TREBALLADORS w VT W - VT
PROVEÏDORS c VP C - VP
FONTS i VK i- VK
FINANÇAMENT

vista jurídic

el cas de que els propietartis siguin els treballadors?

CLIENTS VCL I VCL-I
TREBALLADORS B=I-c-i VT B - VT
PROVEÏDORS c VP c - VP
FONTS i VK i- VK
FINANÇAMENT

vista jurídic

el cas de que els propietartis siguin els proveïdors?

CLIENTS VCL I VCL-I
TREBALLADORS w VT w - VT
PROVEÏDORS B=I-w-i VP B - VP
FONTS i VK i- VK
FINANÇAMENT

vista jurídic
o Exercicis apunts (final tema 1).

• Exercici 1, apartat d.
• Exercici 2, apartat d.
• Exercici 3.
• Exercici 5.
• Exercici 6.
Final
Tema 1

Tema 1 Economia de L'empresa UAB 1r Curs - Grau Economia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 1 Economia de L'empresa UAB 1r Curs - Grau Economia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CURS 2018/2019

• JOSEP FONT COT

• Máster en direcció de Márketing digital

• Introduir els conceptes bàsics de la gestió

• Classes: S’exposarà el contingut de

• Treball previ a la classe: lectura dels apunts i

• L’assistència regular a classe i en el grup on

• Tutories: Per resoldre dubtes individuals o en

Exàmen final 9:00-11:30 Re avaluació 9:00-11:30

• Dimarts: 16:00 – 18:00

• *4ª hora → Dijous: 20:15 – 21:15

• Examen final (35%).

• En l’examen final s’avaluaran tots els continguts de l’assignatura, i hi

• 1 o 2 casos d’empresa “real” que poden servir a mode de

*La participació a classe es tindrà en compte.

• Per superar l'assignatura és necessari obtenir

• Apunts de l’assignatura, disponibles al campus

• Material addicional dels apunts, també

• Bibliografia complementària. Es pot veure a la

Què és una empresa?

Unidad de organización dedicada a

Interpretar los deseos de los

Interpretar los deseos de los consumidores

Interpretar los deseos de los consumidores

Interpretar los deseos de los consumidores

En definitiva, la principal función

CRITERIOS DE CLASIFICACIÓN TIPOS DE EMPRESA

Quantes empreses deuen exisitir a Espanya?

Quins són els factors clau perquè una

• Empresa: organització dedicada a activitats

• Un exemple senzill per començar:

- Els inputs generen COSTOS:

Els ingressos, costos i beneficis es poden calcular

• Productivitat: Mesura els resultats obtinguts

• Valor afegit: Mesura la diferència entre el

• Costos fixos (CF): No depenen del volum de

Expressem el benefici com:

Marge brut unitari: Diferència entre el preu i el

Quantes corbates s’hauran de fabricar i vendre

• Punt mort o llindar de rendibilitat: És aquell

o Punt mort (q) =CF/(p-cv)

o Si CF=45000€, p=8€ i cv=2€, de l’eqüació anterior

Exercicis apunts (final tema 1).

Seguim amb les

Una empresa diu als seus treballadors que

• Els costos porten associats pagaments i els ingressos

• Els diners que es reben del finançament constitueix

Seguim amb l’exemple anterior:

Seguim amb l’exemple anterior:

Evolució temporal del saldo del compte corrent

Actius Net patrimonial

Lloguer nau 9000 Aportació 45000

Total 45000 Total 45000

Actius Net patrimonial

Lloguer nau 9000-300*t Aportació 45000

A final de mes (t=30):

Actius Net patrimonial

Lloguer nau 0 Aportació 45000

Seguim amb l’exemple anterior:

Actius Net patrimonial

Lloguer nau 9000 Aportació 21000

Total 45000 Total 45000

Actius Net patrimonial

Total 45000+300t Total 45000+300t

Total 45000-1200t Total 45000-1200t