Mill - Apunts - Jaume

JOHN STUART MILL

VIDA

1. John Stuart Mill (1806-1873) s un dels principals representants del neoempirisme

angls del s. XIX
2. Va nixer a Londres i era el fill gran duna famlia de nou germans.
3. Va ser educat pel seu pare, James Mill, que va ser un precursor de l'utilitarisme, el
qual seguint a l'illustrat Helvetius, estava convenut que l'educaci ho podia tot en
la formaci del carcter i es va proposar demostrar-ho amb el seu fill, a qui va
imposar una disciplina molt dura i el va convertir en una espcie de mquina de
raonar.
1. John Stuart Mill va aprendre grec als tres anys i als vuit ja havia llegit fragments
d'Herodot, Jenofont i Plat.
2. Coneixia perfectament el llat i el va ensenyar als seus germans,
3. En la seva infncia no hi va haver jocs, ni joguines, ni vacances. Com a molt, el
seu pare el treia a passejar... perqu li resums les lectures del dia anterior i
escolts les seves dissertacions sobre economia i poltica. A la tarda rebia classes
d'aritmtica.
4. Als dotze anys va estudiar Aristtil i Hobbes, va escriure una histria del govern
de Roma i fins i tot un llibre en vers que pretenia ser la continuaci de la Illiada.
5. Als tretze va llegir David Ricardo i als catorze va anar a Pars
4. Dos anys ms tard ingress en lempresa East India Company, en la qual va
romandre fins a la seva dissoluci, el 1858. En aquesta empresa va ocupar crrecs
de gran responsabilitat
1. Quan la Companyia es va dissoldre va obtenir una confortable pensi vitalcia
(tenia 52 anys) que li va permetre establir-se prop de Aviny, on estava enterrada
Harriet Taylor que des de 1852 era la seva dona, amb la qual havia conviscut
platnicament i compartit interessos intellectuals des de 1831 i amb qui es va
casar tres anys desprs que envidus del seu marit. Tamb passava temporades a
Londres.
5. Va rebutjar un crrec oficial per a afers exteriors de l'ndia i fou membre del
Parlament durant el trienni 1865-1868.
6. Va estar molt influt filosficament pel seu pare i per les idees de Bentham, les obres
dels quals, lhavien entusiasmat de jove i, ms tard sinteress per Wordsworth,
Saint-Simon i A. Comte
7. Totes aquestes influncies fan que la filosofia de Mill sigui complexa i en ella poden
trobar caracterstiques prpies de la tradici empirista i liberal anglesa, de
l'utilitarisme i de l'esperit positivista.
8. Principals obres:
1. Sistema de lgica demostrativa i inductiva (1843)
2. Principis deconomia poltica (1848)
3. Sobre la llibertat (1859)
4. Lutilitarisme (1861)
5. La subjecci de les dones (1869)
6. Autobiografia (1873)

Pgina 1 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

FILOSOFIA

1 Introducci

1. L'obra de Mill es pot dividir en tres grans apartats.

1. Lgica i filosofia de la cincia.
2. Economia poltica.
3. Teoria poltica i sociologia.

2 Lgica i filosofia de la cincia

2.1 Lgica

1. Les seves contribucions ms notables en lgica foren una critica de lintuicionisme,

una teoria de la inducci i una metodologia de les cincies socials.
2. Critic de lintuicionisme.
1. Aquest corrent provenia de la filosofia idealista alemanya i es basava en una visi
a priori del coneixement i de les facultats humanes.
3. Teoria de la inducci
1. Va considerar que totes les veritats fins i tot les que aparentment sn necessries
com les de les matemtiques i de la geometria s'expliquen en termes inductius.
2. Es va esforar en demostrar que la llei de la causalitat universal, que constitueix
la base de la inferncia causal, era una llei que descobrim empricament i que
provem per inducci.
4. Metodologia de les cincies socials
1. Mill va establir quatre mtodes d'indagaci experimental: el de les concordances,
el de les diferncies, el dels residus i el de les variacions concomitants.
2. La lgica de la deducci i de la inducci sn universalment aplicables, ja que
1. Tots els fenmens pertanyen a un sol mn natural i per tant
2. Els mateixos procediments cientfics sn vigents en tots els camps,
3. La mecnica newtoniana s la part de la cincia ms desenvolupada i, per tant, es
constitueix en el seu model per antonomsia.

2.2 Cincies morals

1. Les cincies morals es basen en la psicologia, que s una cincia inductiva de les
associacions dels fets elementals de la vida psquica.
2. Dintre daquest apartat destaquen letologia i la sociologia
1. Etologia s una mena de psicologia social que t per objecte el coneixement de la
formaci del carcter individual, nacional i de grup.
2. La sociologia
1. Aquest terme el manllev de Comte i lintrodu als pasos anglosaxons,
2. La sociologia de Mill s bsicament psicologista en la mesura que tracta de
derivar les lleis socials de la psicologia de la naturalesa humana.
3. T una metodologia individualista, car noms reconeix com entitats reals els
individus i no aix els fets o les institucions socials.
4. Aquesta postura ha estat criticada per alguns autors com Popper, que
considera que la combinaci d'aquests ingredients condueix a l'historicisme, o
sigui, a la tendncia a englobar totes les cincies socials dins la histria i a
considerar com la seva principal funci la predicci del futur mitjanant la
formulaci de lleis histriques universals.

Pgina 2 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

3. Mill va estar molt influenciat pel positivisme de Comte.

1. Entre aquests dos autors hi havia una bona amistat, que estava avalada per una
llarga correspondncia i venia refermada per una srie de coincidncies
ideolgiques.
2. Tant l'un com l'altre creien en la possibilitat i en la necessitat d'una cincia social
3. Mill tenia en gran estima la llei de l'evoluci social de Comte, aix com les seves
aportacions a la filosofia de la cincia. Algunes de les quals incorpor a la seva
obra en el camp de la lgica.
4. Tanmateix, aquest relaci es refred progressivament, sobretot arran de la
publicaci del Sistema de poltica positiva de Comte (1851-1854), una obra que
en opini de Mill estava carregada d'extravagncies.

3 Economia poltica

3.1 Economia poltica

1. La seva obra ms important sobre aquesta tema va ser Principis d'economia poltica
(1848).
2. Aquesta obra s'inscriu plenament dins l'escola clssica de David Ricardo, autor
important del moviment utilitarista, bon amic del seu pare i de qui ell de jove havia
aprs economia.
3. Malgrat la seva fidelitat ricardiana Mill va fer importants innovacions en els camps
de la teoria de l'oferta i la demanda, la poltica monetria, el comer internacional i
el clcul de costos
4. Mill va considerar que les lleis de la producci no eren les mateixes que les lleis de
la distribuci.
1. Les primeres sn lleis naturals, reals i tenen el carcter de veritats fsiques.
2. En canvi, la distribuci de la riquesa s una instituci purament humana que t
per objecte els sistemes de propietat i de socialisme.
5. L'economia poltica de Mill s una cincia en la qual t molta importncia el
desenvolupament, el creixement i el canvi, a diferncia de l'economia de l'escola
neoclssica d'Alfred Marshall, que se centra ms en l'estudi de l'equilibri.
6. Es preocup per la protecci legal del treball infantil i per la controvrsia entre
l'ensenyament pblic i privat.

4 TEORIA POLTICA I SOCIOLOGIA

4.1 Socialisme i democrcia

1. En el captol sobre El futur probable de les classes treballadores i sota una

influncia creixent de la seva esposa Harriet es va decantar cap al socialisme.
2. El socialisme de Mill no t res a veure amb el marxista, ja que es basa ms aviat
en la creaci de societats cooperatives gestionades pels propis treballadors, sense
suprimir del tot, per aix, la iniciativa i la intervenci estatals i, encara menys, el
sistema de mercat.
3. En el seu assaig sobre el govern Mill afirmava que la democrcia estaria assegurada
en el moment que el govern fos responsable davant una assemblea representativa
dels interessos de la comunitat.
1. Aix, a mesura que s'estengus aquesta prctica electoral, ja no caldria mantenir
les garanties dels ciutadans contra les actuacions d'un govern opressiu i deixaria

Pgina 3 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

de tenir sentit llur desconfiana ancestral envers els governants.

4. Mill, considera que la naci ha de ser protegida fins i tot contra la seva prpia
voluntat, lliurement expressada, ja que
1. Podria succeir que la identitat d'interessos entre governants i governats noms fos
una illusi.
2. A ms, tot i produir-se aquesta harmonia entre el govern i els ciutadans, en una
societat heterognia, els interessos de la comunitat sn els de la majoria, o sigui,
la part ms nombrosa o activa del poble. Per tant, cal prendre precaucions per a
limitar els poders del govern contra les minories i contra els mateixos ciutadans
individuals.
1. La tirania de la majoria, expressi molt apreciada per Tocqueville s,
doncs, un dels pitjors mals amb qu s'enfronten les institucions
democrtiques modernes.
5. La defensa dels drets de les minories s una de les tasques que Mill s'impos i que es
tradu en :
1. Repetits esforos a favor d'una reforma electoral basada en el mtode de la
representaci proporcional, ms respectus amb les opcions poltiques no
dominants que no pas el sistema majoritari vigent a Anglaterra.
2. La defensa de les minories discriminades i oprimides i de la dissidncia religiosa
3. Una actitud ferma i decidida a favor de la causa feminista i del vot de les dones.
6. Elitisme
1. Aquesta ferma militncia a favor de la dissidncia en tots els camps i aquesta
prevenci contra el despotisme de la societat el port, per, a una posici
clarament elitista.
2. El seu reconeixement de la importncia de les idees com agents del canvi social i
de les pressions a qu es veu sotmesa la intelligncia en el mn modern, el fu
aferrar-se a la noci d'una lite intellectual que servs de revulsiu i, al mateix
temps, de salvaguarda de la llibertat.
7. El pes excessiu que Mill concedeix a la intelligncia, la seva defensa del vot plural i
la seva por de les masses fan que la visi milliana de la democrcia sigui un xic
ambivalent i que hagi rebut interpretacions no gaire progressistes.

4.2 La llibertat

1. El llibre seu ms important sobre aquest tema va ser lassaig Sobre la llibertat
(1859).
1. Aquest assaig havia de ser un dels onze captols duna obra ms amplia que no es
va portar a terme.
2. Mill concep aquest assaig com una mena de comprimit mental, per tal de nodrir
els futurs pensadors que el farien arribar a altres persones en una forma ms
diluda i entenedora.
3. Per tant el seu assaig Sobre la llibertat no s una obra de divulgaci sin de tesi
2. Mill estava preocupat per lincrement del poder de lestat que coartava cada cop ms
la llibertat i amb la seva obra intentava preservar les llibertats dels individus
1. Malgrat tot, l'objecte de la seva obra no era establir un principi regulador dels
tractes entre l'Estat i l'individu, com alguns han volgut interpretar, sin que aquest
principi havia de ser entre l'individu i la societat global i dintre de la societat
global hi havia l'Estat
3. El seu criteri era ben senzill.
1. La societat com a tal, en forma de pressi de l'opini o de la xafarderia o a travs

Pgina 4 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

de les autoritats jurisdiccionals de l'Estat, per mitj de sancions socials o

jurdiques, noms t el dret d'intervenir per a coartar la llibertat dels individus a fi
d'impedir el dany als altres.
2. En la part que noms l'afecta a la persona, la seva independncia havia de ser
total.
1. L'individu s sobir sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit.

4.3 Tipus daccions

1. El criteri anterior presentava una srie de dificultats.

2. En primer lloc, suposava una distinci clara i ben definida entre dos tipus d'accions:
les que noms concerneixen un mateix (self-regarding actions) i les que
concerneixen els altres (other-regarding actions).
1. Les primeres quedarien incloses dins l'esfera privada, lliure d'interferncia de la
societat, mentre que
2. Les segones formarien part de l'esfera pblica, subjecta a la regulaci social i
jurdica.
3. Ara b, la barrera entre les dues esferes s molt tnue i, per ms que Mill s'esforci a
distingir unes accions de les altres, no hi rex del tot, car qualsevol acte, directament
o indirecta, sempre afecta els altres i el grau en qu ho fa depn de les
circumstncies, o sigui, s una qesti d'apreciaci.
4. Per altra banda, Mill es veu obligat a acceptar que la divisi entre els afers pblics i
els afers privats no depn d'una regla intemporal, sin que cal situar-la dins d'un
sistema de moralitat determinat, que pot variar d'un temps a un altre.
5. Per tant, la inclusi d'un acte dins de la categoria de self-regarding o other-regarding
est sotmesa a les nostres nocions morals prvies sobre all que s pblic o privat en
un temps determinat.

4.4 Concepcions de llibertat

1. Mill empra dues concepcions de llibertat, segons els contextos, que no sn totalment
idntiques.
2. La concepci bsica al llarg de tot el llibre s el de llibertat negativa, o sigui,
l'absncia de coacci o de restriccions de qu gaudeix un individu,
3. Per en el captol III apareix la noci de llibertat positiva, o sigui, com a capacitat
d'elecci, que condueix al ple desenvolupament de totes les facultats humanes.
1. En aquest segon sentit la llibertat es manifestaria mitjanant l'espontanetat,
l'excentricitat de carcter i l'originalitat.
4. Sembla que Mill suposi que aquestes dues condicions sn equiparables i que, per
tant, la manca d'interferncia de la societat en els afers de l'individu hagi de conduir
necessriament al desenvolupament de la individualitat.
1. Aquesta pretensi s sens dubte excessiva, ja que fins i tot en la societat
moderna tericament lliure i amb un marge de privacitat fora elevat assistim al
naixement d'individus molt poc desenvolupats i no gaire lliures.
5. Mill, seguint la lnia traada per Tocqueville, situa la seva interpretaci del mn
social dins la perspectiva que se sol anomenar de la societat massa.
1. El problema de la llibertat s plantejat en termes de l'antinmia entre uns
individus allats, atomitzats i esmaperduts i una societat global totpoderosa, sense
que hi cpiguen entre aquests dos pols grups intermedis que facin de pont entre
els individus i la societat.

Pgina 5 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

2. La manca de referncia de Mill als grups primaris, a les comunitats, a les

associacions i a les subcultures parcials, caracterstics de la societat moderna, fa
que el seu plantejament de la qesti de la llibertat resulti incomplet.
3. s veritat que en la societat moderna tots aquests grups intermedis coarten la
llibertat dels individus en la mesura que constitueixen fonts d'integraci i de
regulaci de la vida dels individus, per, al mateix temps, donada la seva
multiplicitat i heterogenetat, permeten un grau major de tria entre diverses
opcions que en societats anteriors.
4. Aix mateix passa en els altres mbits de la societat. El grau de llibertat de qu
gaudeixen els membres d'una societat ve donat per l'absncia d'intrusi de l'Estat i
dels organismes socials en els afers privats i per l'efectivitat de les garanties
reconegudes a la constituci, per tamb i sobretot per la possibilitat i la realitat
de l'elecci entre diverses preferncies, tot i que, d'altra banda, dins de cada opci
hi pugui haver un marge ms gran o ms petit de maniobra, que sovint se sol
reduir a mesura que hom avana vers grups de caire minoritari i dissident,
malgrat declaracions verbals en sentit contrari.

5 UTILITARISME

5.1 L'utilitarisme

1. L'utilitarisme es un corrent que implica una teoria del coneixement, una sociologia i
una tica, sovint difcilment destriables, ja que el denominador com s la idea que
hem de ser felios fent el que s til.
2. Jeremy Bentham (1748-1832) Defineix l'tica com l'art de dirigir les accions dels
homes a la producci de la ms gran quantitat possible de felicitat per a aquells, els
interessos dels quals estan a la vista (s a dir, per als membres de la societat que
tenen interessos).
3. En altres paraules: l'tica utilitarista s una tica pblica, adreada a la felicitat a
travs de la utilitat.
4. Hem de fer-nos felios com a subjectes, fent all que sigui til i no guiant-nos per
consideracions alienes (deures que ning no sap d'on surten, educaci per a la
submissi...).
5. Histricament
1. Lutilitarisme ha estat una filosofia amb importants implicacions poltiques:
1. Va inspirar l'Estat del Benestar (Welfare State) que es va imposar als Estats
Units en la dcada del 1930 i a Europa Occidental desprs del 1945.
2. Tamb va representar, sovint sense confessar-ho explcitament, un ingredient
important en les diverses ideologies socialdemcrates del segle passat.
6. L'utilitarisme s, fonamentalment, una filosofia burgesa, sorgida de la idea de
progrs de la Illustraci, que considera el mn com una realitat objectiva i les
decisions racionals com a decisions mesurables i avaluables per les seves
conseqncies.
7. L'utilitarisme defensa que es pot arribar a un ordre moral a travs dels desitjos,
diversos i contradictoris, dels individus, si s'assumeix la prctica com a criteri
d'avaluaci de la realitat.
8. En aquest sentit s una filosofia objectivista.
1. Ordenar, educar i avaluar la realitat a partir de la praxi es fa possible, bsicament,
perqu s'evita qualsevol element de subjectivitat.
2. Els individus valen pel que fan i no pel que representen. O com dir Bentham:

Pgina 6 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

cadasc val per u i noms per u.

1. En aquest sentit s una teoria radicalment democrtica.
9. En el mn clssic i medieval, l'utilitarisme hauria estat totalment inconcebible, en la
mesura que l'important eren consideracions de llinatge i no d'acci.

5.2 tica utilitarista.

1. Ltica utilitarista afirma qu s bo tot all que ens til per a ser felios.
2. tica teleolgica
1. L'utilitarisme es podria considerar una tica teleolgica, ja que s una tica que
considera que la finalitat de l'acci humana s la felicitat i que aquesta est
vinculada a la realitzaci d'accions tils.
2. Creu que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat.
3. La finalitat a la qual s'adrecen les accions humanes s, estrictament, "ser feli".
4. La utilitat, per ella mateixa, no s cap finalitat sin un instrument o una eina.
5. L'til s instrumental: s bo perqu ens fa felios.
6. La llibertat -segons John Stuart Mill- tampoc t per ella mateixa cap finalitat, sin
que s un instrument imprescindible per a la felicitat, en la mesura que crea
diversitat
3. tica conseqencialista.
1. Hem de mesurar la bondat dels nostres actes per les conseqncies (tils o
intils) en vistes a la felicitat que provoquen en nosaltres i, sobretot, en la
societat.
2. L'til s bo quan avalua positivament les conseqncies dels nostres actes.
4. Hedonisme
1. L'utilitarisme es podria considerar un hedonisme quan la felicitat es basa en el
plaer.
2. Jeremy Bentham va resumir les caracterstiques del plaer al qual aspira
l'utilitarisme: intens, llarg, segur, rpid, fructfer, pur i si hi ha d'haver dolor, que
afecti a pocs.
3. Hi ha utilitarismes que no sn hedonistes.
1. La utilitat pot ser simplement definida com l'indicatiu de satisfacci de les
preferncies d'un individu, tot i que potser aquesta satisfacci no es concreti
en una experincia de plaer
5. tica constructivista
1. L'utilitarisme es podria considerar una tica constructivista, ja que la felicitat
humana es pot construir fonamentant l'tica no sobre sentiments, o sobre hiptesis
teolgiques, sin sobre principis racionals, empricament avaluats i contrastats i,
en definitiva, tils.
6. tica reduccionista
1. Ltica utilitarista es podria considerar un reduccionisme, ja que noms s bo
all que s til i res ms.
7. Si substitum la paraula "plaer" per "benestar", tindrem una tica seguida, fins i tot
sense saber-ho, per la immensa majoria dels individus.
1. En el fons, el benestar s un b intrnsec i til per a la majoria.
2. Per a molta gent "el B" i "estar b" s'identifiquen i, encara que aix pugui
semblar molt poca cosa per les morals exigents.

Pgina 7 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

5.3 Caracterstiques de ltica utilitarista

1. No transcendental
1. No s una tica transcendental, perqu no necessita un b suprem, un du o un a
priori que la fonamenti.
2. La felicitat s til per si mateixa.
2. Poc problemtica
1. El seu b bsic que s la felicitat sembla poc problemtic.
2. En aquest sentit s una moralitat "de comproms mnim": l'nica condici per tal
d'estar en el mn moral s la voluntat explcita de prendre en consideraci tant els
meus desigs com els desigs dels altres que shagin manifestat explcitament.
3. Possibilitat de clcul
1. Els afers morals poden, en principi, decidir-se per un clcul empric de les
conseqncies.
2. En la mesura que el pensament moral es fa empric, esdev un problema de gesti
i, per tant, de cincia social.
4. T una moneda de canvi
1. La moneda de canvi daquesta moral s la felicitat.
2. Els diferents interessos de les diferents parts i les diverses menes de demandes
que es fan, poden ser en principi "tradudes" o "convertides" a la mateixa
moneda: en termes de felicitat.
5. Prudencial
1. La primera condici per a assolir la felicitat i el primer criteri d'utilitat s la
prudncia.
6. Relativista
1. All que s til sempre tindr alguna relaci amb la societat en qu es pretn ser
feli.
1. D'aqu que algun cop l'utilitarisme sigui considerat relativista.
7. Agregativa
1. Els utilitaristes creuen que es pot fer alguna mena de clcul o de suma de plaers o
de felicitat.

5.4 Utilitarisme dacte i utilitarisme de regla.

1. S'acostuma a distingir dos tipus dutilitarisme: utilitarisme dels actes (act-

utilitarianism) i utilitarisme de les regles (rule-utilitarianism).
2. L'utilitarisme dels actes
1. El clcul del mxim plaer o felicitat sobt analitzant cada cas i cada
circumstncia en particular, sense necessitat de seguir normes a priori.
1. Cada acci t unes conseqncies i sn elles les que ens permeten judicar el
seu valor.
2. L'utilitarisme dels actes s ms propi de l'obra de Bentham.
3. L'utilitarisme de les regles
1. s un intent d'universalitzar criteris i, bsicament, la norma utilitarista del
"mxim plaer per al mxim nombre".
1. El b o el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d'una acci concreta,
sin des de les conseqncies ms globals d'una regla que ha de valer
universalment.
2. Alguns autors la descriuen com l'imperatiu categric kanti en termes
d'utilitarisme.

Pgina 8 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

4. Un exemple senzill de la diferncia entre aquestes dues variants de l'utilitarisme el

trobem en el retret de John Stuart Mill contra el seu pare arran del vot femen.
1. John Mill considerava que el vot de les dones no era un fet rellevant perqu, de
fet, elles tendirien a votar com els seus marits i, en conseqncia noms
augmentaria la paperassa electoral, es complicarien les campanyes i no canviaria
el resultat.
1. Donar vot a les dones era, doncs, un acte que no augmentava la felicitat de
ning.
2. En canvi, John Stuart Mill respongu que, fins i tot, si aquest raonament fos
correcte, es passaria per alt la dignitat de la dona com a sser hum i, per tant, es
conculcava una regla imprescindible per a ser feli.

5.5 Valoraci dels plaers

1. El valor d'un plaer no es redueix a l'aspecte quantitatiu immediat sin que tamb
sha de tenir en compte la qualitat del plaer.
2. Bentham no reconeixia diferncies de qualitat entre els plaers d'un primitiu i els d'un
individu culte (reivindicava els drets dels animals a una vida plaent),
3. Mill, en canvi, reivindica la diferncia qualitativa dels plaers
1. Per ell, que cap hum voldria intercanviar el seu plaer amb el d'un animal, de la
mateixa manera un home amb salut prefereix les seves desgrcies a la feli
innocncia del boig.
2. Per tant no tots els plaers sn homologables, ni equiparables.
4. Daqu es dedueix que, malgrat que el principi d'utilitat exigeix la recerca de la "ms
gran felicitat", aquest principi s perfectament compatible (segons Mill) amb el
reconeixement de que hi ha plaers que sn ms desitjables i, per tant, de ms valor.
5. Aix fa que en el clcul de plaers duna societat no solament sha de tenir en compte
la quantitat sin tamb la qualitat dels plaers.

5.6 Utilitarisme i dignitat humana.

1. Per Mill, l'utilitarisme s fonamenta en la dignitat humana.

1. Segons Mill s millor ser un hum insatisfet que un porc satisfet;
2. Millor ser un Scrates insatisfet que un neci satisfet.
3. Noms pot ser til all que ens resulti autntic i no falsejat.
2. Per que hi hagi dignitat humana hi ha dhaver:
1. Autodesenvolupament: s a dir, capacitat de conixer i de modificar les nostres
opinions.
2. Individualitat: La pressi de la societat (i especialment de la classe mitjana) sobre
els individus no ha de ser tan forta que impedeixi la llibertat.
3. Sense aquests dos elements formen la dignitat humana no hi pot haver felicitat.
1. Un mn d'ssers passius i satisfets en la seva obedincia no pot ser un mn feli
perqu, per a Mill, la felicitat est en funci a la diversitat.
2. Quan alg oprimeix un altre (cas del masclisme) de fet es degrada a si mateix,
perqu s'acostuma a viure en un mn de submissions merament bovines i es perd
el guany intellectual i social que significa la diversitat.
4. Egoisme
1. L'utilitarisme de Mill, no tant el de Bentham, no s un egoisme, tot i que, pel que
fa a les relacions humanes tendeix ms a la benevolncia que a l'altruisme.
2. El que m's til s, ms aviat, el proper que el lluny, ja que una acci moral

Pgina 9 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

difcilment pot tenir con a objecte "la humanitat" en abstracte, perqu aquest
concepte cosmopolita s purament teric (d'humanitats, n'hi ha moltes).
3. Valor universal.
1. Totes les regles han de tenir un valor universal.
2. No es pot reforar l'autonomia moral amb regles subjectives.
3. Cal exigir que cap acci que ens afavoreixi com a individus, no perjudiqui la
resta dels humans.
4. La individualitat que Mill propugna ha de tenir el seu contraps en la lleialtat
a la norma com a regla de joc acceptada per tots.

5.7 La felicitat milliana

1. La felicitat milliana no t res a veure amb la caricatura que sovinteja: l'aprofitament

groller dels avantatges a qualsevol preu.
1. La felicitat implica, com a primera condici, la dignitat o autorespecte.
2. La part ms valuosa de la felicitat s, precisament, el sentit de la prpia dignitat.
2. En aquest sentit s bsica la distinci que va proposar Mill entre "felicitat" i
"contentament".
1. La felicitat suposa un gaudi solidari.
1. Noms s pot arribar a ser plenament feli quan es viu voltat de gent que
tamb n's.
2. El contentament
1. El contentament s un gaudi purament personal
1. No s moral.
2. Consisteix en el pur "estar b" per encara no s "viure b";
3. En definitiva, en la dissort es pot estar content, per no feli.

6 EL LIBERALISME

6.1 El liberalisme

1. El liberalisme
1. El liberalisme defensa la teoria de l'estat mnim, s a dir, la mnima participaci
de l'estat en l'economia i la mnima interferncia de l'estat en la vida privada.
2. El liberalisme s tamb un "estat d'iniciativa", perqu considera que sn els
individus els qui han de mantenir la iniciativa i el control sobre les seves prpies
vides, en les quals l'estat no pot interferir.
3. El liberalisme s'oposa al socialisme, o teoria de l' "estat mxim" que considera
que l'estat ha de controlar l'economia, ja sigui directament participant en els
mitjans de producci o, simplement, condicionant-los de manera indirecta, a
travs de poltiques de preus o impostos.
2. El socialisme
1. El socialisme defensa la teoria de l'"estat mxim"
2. El socialisme s'ha anomenat tamb "estat garantista" perqu defensa que tothom
ha de tenir garantits una srie de drets, independentment de l'esfor que hagin fet
per assolir-los.
3. Defensa del liberalisme amb arguments utilitaris
1. Sembla ms til que cadasc cerqui el seu b amb els seus propis mitjans que no
pas sotmetre els individus a una centralitzaci universalitzadora i paternalista que
posa traves a la llibertat.

Pgina 10 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

2. El mercat lliure sembla ms til que la planificaci burocrtica,

3. La crtica resulta ms til que el criteri d'autoritat.
4. La diversitat s ms creativa que l'uniformisme.
4. En resum podrem dir que:
1. el liberalisme fa una tria de llibertat, antiestatisme i individualisme
2. Mentre el socialisme opta per la igualtat, l'estatisme i el collectivisme

6.2 Caracterstiques del liberalisme

1. Liberalisme segons John Gray t les caracterstiques segents:

1. Individualista
1. Afirma la supremacia moral de la persona davant les exigncies de qualsevol
collectiu.
2. Igualitari:
1. Afirma que tots els individus tenen el mateix nivell social i moral i per tant,
1. No hi pot haver diferncies en el valor dels ssers humans. Per aix
2. La llei ha de ser neutral.
3. La igualtat d'oportunitats s la base de la justcia social.
3. Universalista
1. Afirma la unitat moral de l'espcie humana i concedeix una importncia
secundria a les diferncies histriques i culturals.
4. Meliorista:
1. Afirma que qualsevol instituci social i qualsevol acord poltic pot ser
corregit i millorat a travs de la crtica, que s l'instrument del progrs.

6.3 Utilitarisme i liberalisme.

1. El liberalisme s el marc general de l'utilitarisme, tot i que hi ha formulacions

liberals que no sn utilitaristes
1. En general, es pot dir que el criteri d'utilitat, (la recerca del millor b possible per
al mxim nombre) porta implcita, l'acceptaci dels elements bsics de la cultura
liberal.
2. L'individu, guiat pel seu inters, s l'nic que pot determinar el que s til (o no) per
a ell.
1. Bentham afirma la regla general del liberalisme: Deixeu als individus la ms gran
laxitud possible en els casos que noms es puguin perjudicar a si mateixos;
perqu sn els millors jutges dels seus interessos.
3. L'egoisme i la simpatia sn els principis reguladors bsics de la vida social i l'estat
ha de procurar interferir-hi com menys millor.

6.4 Liberalisme de Mill

1. John Stuart Mill no fou un liberal estricte sin ms aviat un demcrata radical.
2. Tenia una gran simpatia per les formulacions del socialisme fabi
3. Era partidari de superar l'anttesi entre capitalisme i socialisme a travs de sistemes
de cooperatives.
4. Per a Mill, el cooperativisme (lliure, bviament!) era un concepte nuclear a l'hora de
regular les relacions socials.
5. Per, malgrat tot, s'ha volgut identificar Mill amb el liberalisme pel seu aspecte
antiestatista i per la seva reivindicaci de la iniciativa individual.

Pgina 11 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

1. Limitar la intervenci de l'estat en ra "del mal extrem que causa l'extensi

innecessria del seu poder" s una exigncia de la llibertat.
6. Malgrat la seva reivindicaci de la iniciativa individual Mill no cau en un
individualisme
1. Les lleis i els arranjaments socials haurien de situar, tant com sigui possible, la
felicitat o l'inters de cada individu en harmonia amb l'inters de la societat.
2. Tenir un dret significa tenir alguna cosa la possessi de la qual s garantida per la
societat, en vista de la utilitat general.
3. La collectivitat noms ha de ser rebutjada quan posa aturadors a la lliure
iniciativa i a la creaci de diversitat.

7 ALTRES ASPECTES DE LUTILITARISME

7.1 Utilitarisme i justcia

1. De vegades s'ha dit que en l'utilitarisme no hi ha principi de justcia. Aix s

absolutament fals.
2. El principi de justcia utilitarista - i liberal- reivindica, duna manera estricta, la
imparcialitat i la igualtat d'oportunitats.
1. La justcia consisteix en una estricta imparcialitat, s a dir, cal procedir d'acord a
una estricta igualtat d'interessos i concedint igual consideraci als interessos
iguals de tothom.
2. A partir d'aqu el criteri utilitarista considera que la igualtat no s un estadi final
de la vida humana (el ms desitjable s la diversitat) i que cadasc ha de saber
aprofitar les oportunitats que se li han brindat.
3. Tractar la gent amb igualtat vol dir actuar amb certa elegncia en les oportunitats
que s'ofereixen.
3. Un Estat ser ms just com ms oportunitats de desenvolupar la diversitat i la
creativitat ofereixi.

7.2 Utilitarisme com Humanisme

1. Com a racionalista, Mill considera que l'utilitarisme s un humanisme.

2. Lutilitarisme s un humanisme perqu la seva principal preocupaci s lhome i la
seva felicitat, tal com es pot veure a continuaci
3. Segons Mil
1. L'individu s sobir sobre ell mateix, sobre el seu cos i el seu esperit,. Per tant, la
llibertat humana (de conscincia, d'expressi, d'associaci...) s integral i
incondicional; cap estat no pot ni limitar-la ni posar-li cap trava legtima.
2. Tampoc l'opini pblica (ni la majoria) pot impedir la lliure iniciativa individual.
1. Aix no significa que la llibertat no tingui lmits, sin que la societat no t res
a dir sobre les decisions particulars dels individus mentre no afectin a la vida
dels altres ciutadans.
4. s til tot all que ajuda a crixer i a desenvolupar l'home com a creador de
diversitat i no el que el converteix en una maquineta de sumar i restar plaers.
5. Mill concep l'home com un sser que cerca finalitats i, sobretot, ressalta la
importncia de la voluntat com a motor de la prpia autotransformaci.
6. Lhome mitjanant la seva autotransformaci transforma la societat, ja que no tan
sols vol posar en la mesura del possible, la felicitat o inters de cada individu en
harmonia amb l'inters de la societat, sin tamb perqu com ms felicitat collectiva

Pgina 12 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

hi hagi, tamb hi haur ms felicitat individual.

7.3 La virtut

1. Virtut s un ideal d'excellncia humana:

1. El desig de glria i la necessitat de sentir-se admirat (o simplement estimat) s
quelcom molt hum.
2. Aquesta passi per l'excellncia suposa enfrontar-se sovint a una opini pblica i
especialment a una classe mitjana, que pressiona per uniformar-ho tot.
2. Virtut s tamb el producte d'una mena d'instint social (simpatia o social feeling) a
travs de la qual Mill eleva el desig d'estar amb els altres al nivell d'un cert
sentiment natural.
3. Virtut com un noble i bell art de contemplaci
1. La utilitat no s un fi en si mateix, sin l'eina que ens mena a la felicitat i aquesta
felicitat fa que la vida sigui un noble i bell art de contemplaci - una obra d'art
total que en definitiva s l'objectiu ltim de Mill
4. L'ideal de virtut modera l'individualisme que amara bona part de lobra de Mill.
1. Cal tenir present que l'autntic protagonista de la moral milliana pertoca al
subjecte, la privacitat del qual el posa fora de l'abast d'un estat i d'una societat que
tendeixen, pel seu mateix desenvolupament, a la tirania.

7.4 Problemes i crtiques a l'utilitarisme.

1. L'utilitarisme com a filosofia poltica, malgrat ser molt criticat, ha predominat en

l'mbit nord-americ, com a mnim fins l'eclosi de Rawls
2. Problemes en el clcul utilitarista dels plaers
1. Hi ha criteris que sn qualitatius en ells mateixos i que mai no podran reduir-se a
quantificaci (per exemple els de caire esttic).
1. Sn criteris que ofereixen una mena de plaer que, sovint, noms est a l'abast
d'un petit grup per que dignifiquen globalment un grup.
1. Les raons per conservar un barri antic i no fer-hi gratacels, sn d'aquesta
mena.
2. Els tipus de felicitat no sn comparables ni compatibles.
1. No hi ha cap ra per suposar que all que em produeix plaer a mi (escoltar
msica clssic), tamb produeixi plaer als altres membres de la comunitat.
3. Qualsevol clcul de plaers s una hiptesi de futur.
1. No hi ha cap ra per suposar que el que jo calculo avui que dem em produir
plaer, realment me'l produeixi.
2. Les conseqncies futures (plaents o no) d'un acte noms poden ser
imaginades.
3. s sempre un clcul d'incertesa, que es fa amb informacions parcials i, per
tant, els resultats sn poc fiables.
3. Problemes amb la justcia
1. Que sigui til no vol dir que sigui just.
1. Per exemple: pot ser til matar un innocent per apaivagar una massa, o matar
alg que est en bona salut per salvar set malalts? (al cap i a la fi, seria el
mxim b per al mxim nombre?).
2. Aquest problema es pot resoldre des de l'utilitarisme de la regla; per sempre
hi ha la dificultat que si infringir la regla s ms til que respectar-la, llavors
seria irracional no fer-ho.

Pgina 13 de 14
 Mill - Apunts - Jaume

4. Fallcia naturalista
1. Mill pot haver confs "ser desitjat" (que s un fet) amb "ser desitjable" (que s un
valor). Encara que hi ha alguns autors que diuen que una felicitat "desitjable", no
s ms que la felicitat "desitjada" pels individus.
5. Problemes per ser tica de mnims
1. Per la crtica ms important s la que fa referncia a l'tica de mnims.
1. Un utilitarista seria partidari del mal menor si s til per evitar un acte pitjor.
Aix, per, es degrada la moralitat, produint cada cop uns mnims ms
mnims en nom del consens moral.
2. En aquest tipus dtiques sempre resultar difcil (per no dir impossible)
establir quin s el "mnim" de llibertat o de dignitat.
6. L'utilitarisme ha hagut de fer front a la crtica de la teoria de la justcia de Rawls i a
la dels comunitaristes (MacIntyre, Sandel, Taylor, Walzer...) que el consideren una
teoria instrumentalista.
1. Com que per a un utilitarista no hi ha res "bo per si mateix", no pot fonamentar la
vida collectiva.
2. A ms, els utilitaristes ho refereixen tot a la justcia, sense adonar-se (diuen els
comunitaristes) que la justcia s, noms, una virtut reparadora que noms s
necessria quan fan fallida les virtuts que fonamenten la vida en com.

Pgina 14 de 14