TEMA 2.

L’entorn de la empresa

INDEX
1. DEFINICIÓ D’ENTORN ........................................................................................................................................................ 11
1.1 Entorn general ........................................................................................................................................................... 11
1.1.1 Etapes en l’Anàlisi PESTEL .................................................................................................................................. 11
1.2 Entorn competitiu ...................................................................................................................................................... 12
1.2.1 Amenaça de productes substitutius ................................................................................................................... 12
1.2.2 Amenaça de nous entrants (competidors potencials) ........................................................................................ 13
1.2.3 Rivalitat entre competidors ................................................................................................................................ 13
1.2.4 El poder negociador dels clients ........................................................................................................................ 13
1.2.5 El poder negociador dels proveïdors ................................................................................................................. 14
1.3 Tipus d’entorn ............................................................................................................................................................ 14
2. INTRODUCCIÓ A LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE L’EMPRESA ......................................................................................... 15

1. DEFINICIÓ D’ENTORN
L’entorn és el Conjunt d’elements (factors), externs a l’empresa, que exerceixen o poden arribar a
exercir una influència positiva (oportunitats) o negativa (amenaces) sobre els seus resultats. Pot ser
general i específic o competitiu.

Entorn general
L’entorn general és comú a totes les empreses que treballen en un àmbit social, econòmic, polític i
tecnològic comú.

Generalment és comú a totes les empreses que treballen en un mateix país, ja que estes es troben en
un mateix context de expectatives econòmiques, comparteixen un marc institucional, polític i legislatiu
similar; s’enfronten als mateixos canvis socials i culturals de la població, i es troben amb una
infraestructura tecnològica similar.

Etapes en l’Anàlisi PESTEL

PESTEL: Polítics Econòmics Socio-culturals Tecnològics Ecològics o mediambientals Legals

Página | 11
 TEMA 2. L’entorn de la empresa

Entorn competitiu
L’entorn competitiu

Amenaça de productes substitutius

Els productes substitutius són els que sent tècnicament diferents tenen la mateixa utilitat
(cobreixen les mateixes necessitats) que el producte al que substitueixen

Página | 12
 TEMA 2. L’entorn de la empresa

L’amenaça de substitució depèn de:

1. El grau de substitució
2. Els preus relatius
3. El grau de diferenciació dels productes

Amenaça de nous entrants (competidors potencials)

Els competidors potencials són les empreses que desitgen o estan en condicions de passar a
ser empreses competidores.

L’entrada de noves empreses depèn de:

1. Les barreres d’entrada. Les barreres d’entrada més importants són:

Ø Las economies d’escala
Ø Diferenciació de productes
Ø Barreres legals o administratives
Ø Accés privilegiat als canals de distribució o als clients
Ø Inversió necessària per a entrar
Ø Altres desavantatges en costos
2. La reacció esperada dels competidors existents

Rivalitat entre competidors

Els competidors són totes les empreses que utilitzen una tecnologia similar per a cobrir unes
determinades necessitats, en el mateix mercat.
La rivalitat en un sector depèn de:
1. Grau de concentració: si hi ha pocs competidors en un sector (alt grau) i les diferències
de grandària entre ells són importants la rivalitat del sector serà menor
2. Creixement del sector industrial: en sectors que creixen molt existirà, menys rivalitat
entre les empreses
3. Grau de diferenciació dels productes: com més elevat siga el grau de diferenciació
entre els productes d’un sector, menor serà la rivalitat
4. Costos fixos de l’activitat: quant majors siguen els costos fixos en un sector, major serà
la rivalitat
5. Existència de barreres d’eixida: a més barreres, més augmenta la rivalitat

1.2.4 El poder negociador dels clients

Els clients d’un sector són les persones o empreses que compren o utilitzen directament el
producte o servei que comercialitza el sector
El poder de negociació dels clients depèn de:
1. Grau de concentració: quants més clients tinc un sector i quant menor siga el seu grau de
concentració, menor serà el seu poder de negociació

Página | 13
 TEMA 2. L’entorn de la empresa

2. Importància que el producte té sobre els costos dels clients: com menys importants siguen
les empreses del sector per als clients, menor serà l’incentiu que tenen els clients per a
exercir el poder de negociació
3. Grau de diferenciació dels productes del sector: com més diferenciats estiguen els
productes d’un sector, major serà el poder de negociació de les empreses del sector
4. Grau de rendibilitat del sector industrial del client: com més rendible siga el sector del
meu client, menys serà la seua pressió i el seu poder de negociació
5. Amenaça d’integració vertical cap arrere: quant més difícil serà per al meu client fer el
mateix que jo vaig proporcionar, menor serà el seu poder de negociació
6. La informació que tinga el client: com més informat estiga el meu client sobre l’estructura
del meu sector i les seues diferències, major serà el seu poder de negociació

1.2.5 El poder negociador dels proveïdors

Els proveïdors d’un sector són les empreses que cobreixen les necessitats de matèria
primera, maquinària, personal, etc. que té el sector
La capacitat dels proveïdors per a influir en les decisions d’una empresa, depèn de:
1. Grau de concentració del sector proveïdor: quant més proveïdors tinga un sector i
menor siga la seua grandària relativa, menor serà el poder de negociació
2. Grau de diferenciació dels productes: com més diferenciats siguen els proveïdors, el
seu poder de negociació serà major
3. L’existència de productes substitutius al del proveïdor: si existeixen productes
substitutius d’una matèria primera, el poder de negociació del proveïdor serà menor
4. La importància del sector per als proveïdors: si un proveïdor ven en molts sectors
diferents, cada sector independentment tindrà baix poder de negociació
5. Amenaça d’integració vertical cap avant: quan la probabilitat que un proveïdor
s’integre verticalment cap avant és alta, augmentarà el seu poder de negociació
6. La importància del proveïdor sobre el cost final del producte: si la matèria d’un
proveïdor té molt pes sobre el cost final de les empreses d’un sector, el seu poder de
negociació serà molt alt

1.3 Tipus d’entorn

Página | 14
 TEMA 2. L’entorn de la empresa

2. INTRODUCCIÓ A LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE L’EMPRESA

La Responsabilitat Social de l’Empresa (RSE) és "la responsabilitat de les empreses pel seu impacte en
la societat" (Estratègia Renovada de la UE 2011-2014 sobre RSE)

La RSE és, a més a més, el compliment estricte de les obligacions legals vigents, la integració voluntària
per part de l’empresa, en el seu govern i gestió, en la seua estratègia, polítiques i procediments, de les
preocupacions socials, laborals, ambientals i de respecte als drets humans que sorgeixen de la relació
i el diàleg transparent amb els seus grups d’interés, responsabilitzant-se així de les conseqüències i els
impactes que deriven de les seues accions. (Estratègia Espanyola de RSE, 2014-2020)

La RSE abasta, com a mínim:

1. Els drets humans

2. les pràctiques de treball i d’ocupació (com la formació, la diversitat, la igualtat de gènere i la
salut i el benestar dels treballadors),
3. les qüestions mediambientals (com la biodiversitat, el canvi climàtic, l’ús eficient dels
recursos, l’avaluació del cicle de vida i la prevenció de la contaminació) i
4. la lluita contra el frau i la corrupció.

La participació de les comunitats locals i el desenvolupament, la integració de les persones amb

discapacitat i els interessos dels consumidors, inclosa la intimitat, formen part també de l’agenda sobre
la RSE.

La RSE, comprén pràctiques com: la seguretat jurídica, el comportament ètic, les bones pràctiques de
govern corporatiu, el foment de la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, la transparència, la
inversió en R + D + I, el compromís amb el desenvolupament dels treballadors, els comportaments
responsables en la cadena de subministrament, el respecto i protecció dels Drets Humans, el respecte
al medi ambient i el diàleg social, entre altres.

Totes elles són pràctiques que les empreses poden adoptar de forma voluntària, més enllà de la
legislació aplicable, i que són emmarcades dins de l’objectiu que persegueixen les organitzacions que
es consideren responsables i sostenibles.

Página | 15