UNITAT 5 - Com produiré i amb qui?

Funció de producció

1. La funció de producció

y = f(x)
Funció de producció: Q = f (L,K…)
La producció depèn del treball, el capital, la terra, l’emprenedoria i la innovació.

1.1. Factors de producció

Els factors de producció són els recursos que té i que utilitza una empresa per produir béns i serveis.
Per Adam Smith els factors de producció clàssics són: terra, treball i capital.
● Capital (K): conjunt de béns creats per l’ésser humà que s’utilitzen per produir. Ex: màquina.
● Terra (T): està format per tot el conjunt de recursos d’origen natural. Ex: terreny, els minerals.
● Treball (L): és l’esforç físic o intel·lectual del conjunt de les persones que treballen a
l’empresa.
● Emprenedoria i innovació (A): inclou la capacitat creativa i d’innovar en projectes a
l’empresa la generació de sinergies amb altres empreses i la capacitat d’organitzar i dirigir
empreses.

1.2. Combinació de factors. Productivitat i eficiència.

→ L’objectiu final de la majoria de les empreses és aconseguir un producte que tingui la qualitat
prevista, però amb tan poc cost com es pugui = la reducció dels costos s’aconsegueix millorant la
productivitat i l’eficiència.
A. Productivitat d’un factor de producció i productivitat total
Producció (mesura absoluta) ≠ productivitat (mesura relativa)

PL=

PK=

P total =

Taxa de variació de P total =

Variació %=

Variació absoluta= Vf - Vi

1
 B. Eficiència de la producció → La tecnologia és la combinació dels factors de producció.
Eficàcia: assoleix el seu objectiu.
Eficiència: assoleix el seu objectiu utilitzant els mínims de recursos possibles i costos.
- Tècnica: diem que una combinació de factors de producció és més eficient que una altra
quan utilitzar una menor quantitat de recursos productius per a obtenir una determinada
quantitat de producció.
- Econòmica: consisteix a seleccionar la més barata de totes les tecnologies tècnicament
eficients o, en tot cas, de les disponibles.
1.2. Combinació de factors. Productivitat i eficiència.
Curt termini:
1. Factors de producció fixos: la quantitat no es pot incrementar a curt termini.
2. Factors de producció variables: la quantitat es pot modificar amb una rapidesa relativa
segons les necessitats de producció.
Llarg termini: tots els factors de producció són variables i es poden augmentar o disminuir en funció
de la producció.

2. Com elaboraré el meu producte - el procés de producció

El procés de producció, o procés productiu, és el conjunt d’activitats i procediments que ha de seguir
una empresa per elaborar i distribuir béns i serves.
Les etapes del procés productiu:
1. Aprovisionament: consisteix en l’adquisició de la matèria primera i materials o serveis
bàsics necessaris per poder elaborar el bé o el servei. En aquesta etapa és important
seleccionar els proveïdors que ofereixin millors condicions (preu de termini de lliurament,
servei, postvenda…)
2. Producció: implica la transformació de les matèries primeres o producte original per
convertir-les en producte acabat. És important establir els estàndards de qualitat i comprovar
que es compleixen en les diferents etapes de producció.
3. Adaptació del producte al client: passa per analitzar com s’empaqueta, s’emmagatzema o
es modifica el producte en funció del client a qui s’ha d’adreçar. S’han d’establir criteris
d’emmagatzemament, preparació de lots, transport… Tot això està relacionat amb la
logística.

2.1. Tipus de processos productius

Criteri Tipus

Destinació del → Per al mercat: el fabricant produeix per als consumidors en general.
producte → Per encàrrec: el producte es confecciona adaptat als gustos del client particular.

Grau → En massa: s’obté una gran quantitat de producte. S’utilitzen cadenes en muntatge i la divisió
d’individualització de treball.
del producte → Artesanal: es fabriquen petites quantitats de producte.
→ Lots o fabricació discontínua: es fabriquen pocs models, però de diversos productes.

2
Continuïtat temporal → Continu: es produeix sense interrupció en el temps.
de la producció → Intermitent: es produeixen quan les interrupcions no plantegen problemes tècnics ni de costos.

Intensitat del factor → Manual: s’utilitza, principalment, la mà d’obra per a la producció

humà → Mecanització: s’utilitzen eines de complexitat diversa que ajuden el factor humà.
→ Automatitzat/robotitzat: s’empren màquines que fan tasques repetitives i la intervenció
humana és mínima. S’encarreguen de la programació i de la supervisió.

Quantitat de → Simple: s’obté un únic producte.

productes → Múltiple: s’obtenen diversos productes en el mateix procés.

2.2. Qualitat en el procés productiu

La qualitat d’un producte o servei és el conjunt de característiques i especificacions que defineixen un
producte.
La certificació de la qualitat permet que un organisme reconegut oficialment (ISO, AENOR) reguli i
determini les condicions que ha de complir un sistema de qualitat d’una empresa per tal que sigui
reconeguda.
ISO: Organització Internacional d’Estandardització / AENOR: Associació Espanyola de Normalització
i Certificació
Per què és important apostar per la qualitat?
1. Raons econòmiques
2. Raons comercials
3. Raons de relacions externes

3. Els costos de producció

Costos de producció:
- Costos variables → depenen del volum de producció (matèria primera)
- Costos fixos → no depenen del volum de producció (lloguer nau industrial)
Segons l’associació amb el producte:
- Costos directes → es poden assignar directament a un producte concret (una matèria,
primera, la mà d’obra directa)
- Costos indirectes → s’assignen a activitats que desenvolupa l’empresa que afecten a més
d’un producte (personal administratiu, lloguer)
Segons la funció dins de l’empresa:
- Cost de producció → inclou els costos de la matèria primera, del personal, de
transformació…
- Cost comercial → inclou els costos de distribució, venda, màrqueting…
- Cost d’administració → costos corresponents a l’àrea administrativa de l’empresa:
recepció, confecció de nòmines…

3
 3.1. Cost de producció variable: aprovisionament
Estan relacionats amb la quantitat de producte que en un període de temps (dia, setmana, any).
Augmenten o disminueixen en funció de la producció.
Mètode JIT → suposa reduir al mínim la quantitat d’existències al magatzem i ajustar al màxim la
recepció dels materials amb l’entrada en el procés de producció, que es fa sota comanda. Implica
una bona selecció del proveïdor i un ajust de la producció a la demanda del client. L’objectiu és servir
el client en el moment que calgui. Per tant, s’utilitza la teoria dels cinc zeros: zero defectes, zero
avaries, zero estocs, zero temps de subministrament i zero burocràcies.
Ruptura d’estocs → es produeix quan l’empresa no disposa de matèries primeres per abastir la
producció o de productes acabats per realitzar una venda.

3.2. Cost de producció fix

Estan relacionats amb tots aquells factors de producció que no es poden modificar a curt termini i
que, per tant, són independents de la quantitat produïda.
3.3. Cost total i cost mitjà

Cost total (CT)= costos fixos (CF) + costos variables (CV)

CMe= CT/ Q (quanitat de producte)

→ Es pot conèixer la valoració de la quantitat mitjana de recursos que calen per elaborar una unitat
de producte o servei.

CMg= ΔCT/ ΔQ

3.4. Cost òptim a llarg termini. Economies d’escala

Les economies d’escala es diu que una empresa aconsegueix l’economia d’escala quan, a llarg
termini, és capaç de repartir, el cost fix entre moltes unitats de producte, de tal manera que la
producció s’abarateix (és més barata). Per tant, l’empresa s’ha d’internacionalitzar, és a dir buscar
nous mercats.

4. Quina quantitat mínima s’ha de produir i vendre per començar a obtenir beneficis?
El llindar de rendibilitat o punt mort determina el nombre d’unitats que s’han de produir i vendre a
l’empresa perquè els ingressos i els costos s’igualin i, per tant, representa la quantitat a partir de la
qual es comencen a obtenir beneficis o pèrdues.

Càlcul del punt mort i del benefici que obté l’empresa amb la venda:

4
Representació gràfica:

● Què és millor, produir o comprar?

El llindar de producció és la quantitat de producte o component d’un producte per a la qual és
indiferent produir-lo a l’empresa o comprar-lo a una altra empresa, ja que els costos de produir-lo i de
comprar-lo coincideixen.
Q*= ___________

→ En aquest cas la p és el preu de comprar el producte o el component de producte i, en el punt

mort, p és el preu
Cost de comprar= preu·Q

Cost de produir= CF + Cvu · Q

5. Amb qui m’he d’associar per elaborar el meu producte? Aliances clau
Les aliances i associacions estratègiques són acords entre empreses que es comprometen a treballar
juntes unint els seus recursos amb l’objectiu de desenvolupar noves propostes o models comercials
que els permetin assolir un benefici mutu.

5.1. Aliances amb proveïdors

→ Una de les primeres aliances que ha d’establir qualsevol empresa és amb els seus proveïdors.
→ És fonamental signar acords de confiança amb els proveïdors bàsics de l’empresa.
Les tres claus per una bona relació amb els proveïdors a mitjà o llarg termini són les següents:
1. Preveure les necessitats de materials i el moment en què es necessitaran i negociar preus i
altres condicions de compra (terminis de lliurament, formes de pagament, devolucions…)
2. Construir una relació de confiança que pugui perdurar en el temps sense canvis bruscos en
les condicions pactades.
3. Entendre que la relació ha de beneficiar totes dues parts: fidelització del client i garantia de
subministrament per part del proveïdor.

5
 5.2. Aliances d’empreses: joint venture
El joint venture és un acord temporal de curt, mitjà o llarg termini entre dues empreses o més per dur
a terme un negoci o un projecte conjuntament.
→ L’aliança d’empreses es formalitza per escrit en un acord en el qual les parts pacten emprendre un
projecte conjunt. La col·laboració té una durada limitada, ja que la unió durarà el que duri el projecte.
Les característiques més destacades d’aquest tipus d’associació són les següents:
1. Cada empresa pot aportar diversos recursos: matèries primeres, capital, tecnologia… a fi de
compartir guanys i risc i de sortir beneficiades totes les parts.
2. L’objectiu pot ser produir béns o prestar serveis, introduir-se en mercats nous o aconseguir
millores en la fabricació d’un producte.
3. Els integrants de l’empresa conjunta mantenen la seva independència en totes les
operacions alienes a l’associació que desenvolupen. No és traca d’una fusió ni d’una
absorció.
Alguns dels avantatges de l’aliança d’empresa són aquests:
● L’augment de la competitivitat, ja que la col·laboració entre organitzacions ajuda a créixer i
arribar a nous clients.
● La reducció de riscos, perquè amb l’aliança entre dues o més empreses, es redueix el risc.
● El coneixement compartit, totes dues empreses aprenen l’una de l’altra.
Entre els inconvenients, podem destacar:
● Pot implicar una alta inversió per a cadascuna de les parts.
● Poden sorgir conflictes d’interessos entre les empreses associades, la qual cosa pot implicar
que la presa de decisions sigui més lenta i que es retardi la consecució d’objectius.

5.3. Tipus d’aliances estratègiques

- Aliances estratègiques horitzontals: són les que s’estableixen entre empreses competidores
que es comprometen a col·laborar en diferents àrees. Ex: Vueling té un acord amb British
Airways que li permet oferir amb més freqüència rutes.
- Aliances estratègiques verticals: s’estableixen entre empreses que es dediquen a negocis
diferents. Els exemples més habituals són els acords que s’estableixen entre els clients i els
proveïdors.

VARIABLES MÀRQUETING MIX

1. Producte
2. Preu
a. Penetració
b. Psicològics
3. Promoció = publicitat
4. Distribució

QUOTA DE MERCAT= (núm. llibres Mc Graw/núm. llibres d'economia) x 100