ECONOMIA 1r Batx

TEMA 4 - TIPUS DE MERCATS

INTRODUCCIÓ
Hi ha molts tipus de mercat, segons el nombre d’empreses que participen en l’oferta
d’un producte, segons el grau de poder que les empreses tinguin per fixar els preus
dels seus productes, segons el tipus de béns ofertats que poden ser homogenis o
diferenciats.

L’estructura d’un mercat ve donada pel nombre d’empreses que ofereixen un producte
i de les seves dimensions.

Hi ha 2 tipus extrems:

- Mercat de competència: gran nombre d’empreses, accepten els preus de

mercat.
- Mercat monopolístic: una sola empresa produeix tota l’oferta i decideix preu.
 El mercat de competència perfecta.
Està integrat per un gran nombre d’empreses, que accepten els preus de mercat que
resulten de la lliure oferta i demanda.
CARACTERÍSTIQUES

1. Les empreses ofereixen els seus productes a preu de mercat. No poden imposar
preus. Son empreses de preu acceptant. Si es donen tots
aquests
2. Hi ha gran quantitat d’oferents i gran quantitat de demandants. requisits es
3. El producte és homogeni. No hi ha gaire diferència: pa, fruita, pollastre a l’ast, parla de
roba(no marca), perruqueries, etc. competència
perfecta.
4. Hi ha molta informació de l’oferta als consumidors i entre els oferents.
5. Hi ha total llibertat de creació d’empreses i del seu tancament.
 A la realitat és difícil que es doni la situació ja que
tots els mercats tenen algun grau d’imperfecció…

El mercat de competència perfecta, els preus i el producte total.

En aquests mercats els preus els fixen inconscientment els demandants. Són els
consumidors qui amb les seves decisions individuals acaben fixant el preu al qual estan
disposats a comprar i “obliguen” l’oferta a ajustar-se a aquest preu.
És la demanda qui fixa la quantitat de l’oferta. Les empreses fabriquen allò que els
consumidors estan disposats a comprar.
¿Estoy dispuesto a
pagar 18,20€ por
el pollo…?

Naturalment, les empreses

intenten influir en aquestes
decisions (publicitat,
productes a preus d’oferta,
etc.) però al final la decisió
la pren el consumidor quan
compra.
El mercat de competència perfecta i els beneficis.
En aquests mercats el preu s’estabilitza en un punt en el qual tots els oferents obtenen
beneficis similars, o normals.
Si alguna empresa aconsegueix vendre de manera que obté beneficis extraordinaris tindrà
imitadors o es formaran noves empreses atretes per aquests beneficis extra.

COMPETENCIA OFERTA y la DEMANDA HACE QUE LOS PRECIOS

Y LOS BENEFICIOS SE NORMALICEN.

En el procés de retrobar el punt d’equilibri es pot

produir una selecció de l’oferta. Ja no queden quioscs
que només venguin diaris, ara tots venen revistes,
piruletes, col·leccionables, cromos, etc. Igual està
passant amb les benzineres.
En els mercats de competència perfecta es produeix una constant innovació ja que la
lògica del benefici porta a millorar el producte o millorar el servei per tal d’augmentar les
vendes o per poder justificar davant dels clients un augment de preus que permeti
augmentar els ingressos marginals.

També es produeix un estímul a passar a canvis a llarg termini per part de les empreses,
canvis en les màquines i utillatges, modernització de les instal·lacions, ampliacions de
locals, etc. per reduir els costos marginals.

En general, el lliure mercat fa créixer l’economia.

El mercat de competència imperfecta.
Està integrat per una sola empresa produeix tota l’oferta i per tant pot decidir el preu.
Les empreses poden influir sobre el preu en més o menys mesura, de tal manera que,
com més baix sigui el nombre d’empreses existents, més gran serà la capacitat
d’influir sobre el preu.
Bàsicament son aquells mercats en el que alguna de les hipòtesis de la competència
perfecta NO es compleix.

S
TIPU
- MONOPOLI
- OLIGOPOLI
- MONOPOLÍSTICA
 griego mónos: «uno» y poléin: «venta».

ELS MONOPOLIS
Són els casos teòrics extrems de competència totalment imperfecte.

En el mercat monopolística hi ha:

- Un sol ofertant, una sola empresa.
- El producte és homogeni.
- No és possible que entrin noves empreses a competir. No hi ha producte
substitutiu. Els consumidors només poden triar entre comprar o no comprar
aquell producte.
- Llei de la O y la D. Puja el preu, baixen les compres, però… dependrà de les
alternatives de productes que tinguem. (Renfe o cotxe, bus… / Aigua o res)
- Barrera d’entrada MOLT GRAN. Multitud d’impediments.

Les empreses monopolístiques tendeixen a vendre a preus més elevats que els que fixaria el lliure
mercat i a produir menys del que el mercat demanaria. Els beneficis són més elevats. La qualitat
tendeix a minvar.
ELS MONOPOLIS
ELS MONOPOLIS
Per què apareixen?
1) La concessió administrativa per part de l’administració pública d’un servei públic.
L’empresa de recollida d’escombraries, o de neteja o jardineria d’una ciutat actuen sense competència. Les
empreses del sector han competit abans per tal de fer-se mereixedores de la concessió monopolística d’aquell
servei.

2) Necessitat de costos d’inversió inicial enormes.

És el cas del gas o l’aigua com a serveis locals. O el cas de manteniment de la xarxa elèctrica o de la xarxa
telefònica. O el cas de RENFE. Cap altra empresa està interessada en entrar a competir donat que hauria de fer una
inversió impossible; en el cas ferroviari, ningú està en condicions de construir una xarxa alternativa de vies.

3) Existència d’un únic punt on es produeix de forma natural la matèria primera.

En part passa en l’extracció de diamants en brut, o de mercuri, o d’Urani, que sovint, en un país o zona, només hi ha
una mina; qui en té la propietat actuarà monopolísticament.

4) La concessió d’una patent o disposar d’un invent únic.

Ha estat a punt de passar amb Microsoft, l’empresa de Bill Gates, quan només ells disposaven d’un sistema
operatiu, o d’un navegador, etc. Ha calgut una intervenció dels estats obligant a que fos possible usar navegadors en
sistema Windows que no fossin de microsoft, etc.
Com controlar/combatre els mercats
monopolístics?
Els estats i els acords de comerç internacional tendeixen a combatre o controlar els mercats
monopolístics amb les mesures següents:

1) Obligar a dividir les empreses monopolístiques en diverses empreses més petites.

2) Amb lleis antimonopoli que impedeixen que s’arribin a formar.
3) Controlar els monopolis amb:
- Impostos extraordinaris que eviten beneficis extraordinaris.
- Control dels seus preus, obligant-los a fixar a nivell de mercat.
- Controlar els seus preus per evitar beneficis extraordinaris.
- Exigint nivells de qualitat per llei.
 griego oligo: «pocos» y poléin: «venta».

L’ OLIGOPOLI
Model de mercat econòmic en el qual existeixen pocs productors, distribuïdors o
venedors d'un determinat recurs, bé o servei. Les empreses membres d'un oligopoli
solen col·laborar i influenciar-se entre sí per a evitar l'ingrés de major competència
al mercat.
CARACTERÍSTIQUES

1. Pocs oferents, dominen 80/90% d’un mercat.

2. Producte homogeni(comp. telèfon) o diferenciat(Pepsi/Cola).
3. Hi ha barreres d’entrada.
4. Son interdependents estratègicament.
5. No preu-acceptants.
Poden influir en el preu/quantitat de mercat.
 https://www.atresplayer.com/lasexta/programas/salvados/temporada-6/capitulo-10-oligopoly-juego-energa_5ad0959a7ed1a88d4ef812e0/
http://www.deconomiablog.com/2013/01/oligopoly-el-juego-de-la-energia.html
griego oligo: «pocos» y poléin: «venta».

L’ OLIGOPOLI
Formes d’actuar de l’Oligopoli
Tenen 2 formes d’actuar:
∙ Col·lusió: Acord explícit (acord real) o tàcit (no formal) de les empreses del mercat per fixar
els preus i la quantitat a produir, amb la finalitat d’eliminar o restringir la competència entre
elles.
✔ Explícita: Els càrtels: prenen acords per fixar els preus o limitar la producció.
Ex: OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli): És la organització que fixa el preu
del barril de Brent de petroli. https://www.youtube.com/watch?v=ViODtvkM2FM&t=92s
✔ Tàcita: El lideratge. Una empresa considerada líder fixa els preus del mercat i la resta li
segueixen.

∙ Rivalitat o competència: Quan hi ha guerres de preus.

Quan una empresa baixa el preu s’incrementa la quantitat venuda. La resta d’empreses
també baixa el preu i disminueixen els ingressos.
 Per comprendre perquè és difícil la col·lusió:
El dilema del presoner
2 lladres: A i B que es troben incomunicats en dues cel,les diferents poden confessar o no el robatori que han
portat a terme conjuntament.
La pena per aquest delicte es de 10 anys de presó, però no tenen proves. Només poden culpar-los d’un delicte
menor el càstig pel qual és de 2 anys de presó. El fiscal promet a cadascun d’ells que reduirà la condemna a la
meitat si proporciona les proves per culpar a l’altra del robatori del banc.

Cadascun pensa que poden passar dues coses: que l’altre confessi o no. “Si confessa, és millor que jo també ho
faci, perquè del contrari em quedaré 10 anys en la presó. Si no confessa i jo sí, llavors podré beneficiar-me de
l’oferta del fiscal i quedaré lliure en 5 anys”

Conclusió: Faci el que faci l’altra, millor confessar. Ambdós raonen d’igual forma, per tant, ambdós confessen i
es queden a la presó més temps que si haguessin cooperat i cap dels dos hagués confessat.

Els oligopolis poden no ser capaços de mantenir la cooperació, encara que aquesta sigui el que més els beneficiï. Als oligopolis els
agradaria actuar com a monopolis, però l'interès personal els porta a actuar d'una manera més semblant a la competència.
 La Competència Monopolística.
És un tipus de competència imperfecta en la qual existeix un alt
nombre de venedors en el mercat que tenen un cert poder per a influir
en el preu del seu producte.
CARACTERÍSTIQUES

1. Molts oferents.
2. Producte diferenciat.
3. No hi ha barreres d’entrada. Llibertat d’entrada i sortida del
mercat.
4. Capacitat d’influència en el preu.

Exemple: el mercat de roba per a infants. Les empreses no venen roba idèntica, si no que es diferencien en qualitat, disseny, servei en la venda…
La Competència Monopolística.
 FIRST DATES.
Describe cómo eres y te diré quién eres…
¿Haces match?

Temporizador 30’’/pers.

https://www.youtube.com/watch?v=UK-Ac5erZ6A

Música cambio pareja

https://www.youtube.com/watch?v=r9RUoExrTsg
Repassa el temari, pregunta a classe…
Pots refrescar els teus coneixements.
http://www.econosublime.com/