TEMA 6: L’OFERTA AGREGADA

1. RIGIDESES, INFORMACIÓ IMPERFECTA I OFERTA AGREGADA

- Oferta agregada: relació entre el nivell general de preus (P) i la quantitat de béns i
serveis que les empreses volen produir en un període de temps (Y).
 A LT (preus flexibles). La corba d’oferta
agregada ve determinada per la dotació de
factors productius. OA vertical.
 A CT hi ha raons per les quals les empreses
augmenten la seua producció quan puja el
nivell general de preus (i al contrari). OA
amb pendent positiu.

- Y = Y +  (P - Pe)
 Producció potencial Y
 Preu esperat Pe
 En un període de temps la producció es
desvia del seu nivell potencial si el preu
es desvia del preu que els agents
esperaven (Exemple: P1 > Pe)
  magnitud de la resposta de la
producció a les variacions imprevistes de
P.
𝛿𝑃 1
 =  pendent de l’OA a CT
𝛿𝑌

- Y = Y +  (P - Pe)
 Producció potencial
 Preu esperat
 En un període de temps la producció es
desvia del seu nivell potencial si el preu es
desvia del preu que els agents esperaven
(Exemple: P2 < Pe).
  magnitud de la resposta de la producció a
les variacions imprevistes de P.
𝛿𝑃 1
 =  pendent de l’OA a CT
𝛿𝑌

- No hi ha explicació única de la forma de la corba d’oferta a CT. Tot i que hi ha diversos

models, ens centrarem en el de la imperfecció dels mercats (en concret, del de
treball):
 Rigideses (els salaris són rígids).
 El model de percepcions errònies dels treballadors
Per a què les empreses no ajusten immediatament els preus de venda quan
varia la demanda?
- De vegades els preus es fixen en contractes a llarg termini entre empreses i clients.
- Encara sense ells, les empreses poden preferir no molestar els seus clients amb canvis
freqüents de preu.
- Pujar els preus pot implicar pèrdues de quota de mercat, baixar-los desencadenar una
guerra de preus.
- Modificar preus té costos (catàlegs, etc).

1
2. DIFERENTS MODELS D’OFERTA AGREGADA
- Tots els models impliquen:

Model de salaris rígids

- Es produeix un ajust lent dels salaris nominals. Els salaris es fixen per a un període
establert (per exemple, en convenis col·lectius) i no s’ajusten ràpidament quan canvia
la situació econòmica.
- Suposem que treballadors i empreses pacten un salari nominal W, amb antelació a la
seva entrada en vigor, sobre la base del preu esperat. Quan pacten tenen en ment un
salari real objectiu i és l'elegit en la negociació, WN = salari real negociat.
 W = WN·Pe
 WN = W/Pe
- (Suposarem que aquest nivell de salari real pactat és el que fa que tots els treballadors
estiguin empleats, encara que pot no ser així).

Recapitulant
2
 - Quan el salari nominal és rígid, increments no esperats dels preus disminueixen el
salar real efectiu. Això fa que augmente la demanda de treball i la producció
- Aquesta informació es recull a l’expressió de la corba d’oferta agregada.
 Y = Y +  (P - Pe)
 Y - Y =  (P - Pe)
- És a dir:
 La producció s’allunya del nivell natural quan el nivell de preus s’allunya de
l’esperat.
 La producció s’allunya del nivell natural en presència d’incertesa.

L’OA: grau de flexibilitat ()

Com més flexibilitat de preus i

salaris (menor ) l’OACT és més
pareguda a l’OALT

Desplaçaments de l’OA: canvi de Pe 

Per exemple, un augment dels preus

esperats portaria a demanar salaris
nominals més alts

Desplaçaments de l’OA: shocks transitoris

Un shock transitori d’oferta negatiu

(més costos de producció, males
collites...) desplaça l’OACT a l’esquerra.

Desplaçaments de l’OA canvi de Y 

OACT i OALT es desplacen totes dues a la

dreta si creix la producció potencial (millor
tecnologia, més dotació de factors).

3
 Socks

OFERTA DEMANDA
Canvis en els costos energètics Canvis en el consum
Canvis en els preus de les primeres matèries Canvis en la inversió
Paralització de la producció Canvis en les exportacions netes
Guerres Polítiques fiscals i monetàries
Canvis en les expectatives

Efectes a CT i LT d’un shock de demanda agregada

Com respon l’oferta agregada a

CT i LT davant d’un increment
de la demanda agregada?

- Equilibri A:
 Equilibri de CT i LT: P = Pe i Y = Y
- Increment DA:
 CT (B) DA → P (P > Pe) → Y (Y > Y)
 LT (de B a C) P → Pe (desplaçaments de l’OA) → P = Pe e Y = Y
- Els shocks de demanda només provoquen efectes a Y a CT.
- Els canvis en les expectatives (Pe) desplacen l’OA a CT

Efectes a CT d’un shock d’oferta transitori

Un shock d’oferta negatiu  < 0,

redueix a curt termini la producció i
augmenta els preus (estanflació).
Exemple: pujada del preu del petroli.

Efectes a LT shock d’oferta transitori

L’ajust progressiu de Pe y P retorna

a l’economia a l’equilibri de LT, però
no pot ser lent i costós (atur).

4
Shocks d’oferta transitoris i política econòmica (1)

Les polítiques de demanda poden

reduir els efectes en la producció a
costa d’augmentar l’impacte en preus.

Shocks d’oferta transitoris i política econòmica (2)

O reduir a curt termini els efectes

sobre la inflació a costa d’augmentar
l’impacte en producció i ocupació.

Polítiques d’oferta: el sou objectiu és millorar l’OA ( Y)

A. Orientades al mercat
- Reforma fiscal (baixada de tipus impositius).
- Flexibilitzar el mercat de treball: reducció de la taxa natural d’atur.
- Privatitzacions: augmentar l’eficiència i la productivitat, reduir costos.
- Liberalització de mercats: augmentar la competència, l’eficiència i la
productivitat

B. Intervencionistes (fallades del mercat)

- Inversió pública en infraestructures: augmenta la capacitat productiva i la
productivitat de les empreses.
- Inversió en educació i formació amb finançament públic: treballadors més
qualificats i més productivitat.
- I + D amb organismes públics de I + D, subvencions i avantatges fiscals: progrés
tecnològic i més productivitat.
- Política regional i política industrial: subvencions, rebaixes fiscals i empreses
públiques per impulsar els territoris menys desenvolupats o sectors clau si la
iniciativa privada és insuficient.

5
3. LA CORBA PHILIPS
- Dos objectius fonamentals dels responsables de política econòmica són atur i inflació,
però aquests objectius solen estar en conflicte.
- Si els responsables de política econòmica utilitzen la PF o la PM per augmentar la DA:
augmenta la producció (disminueix l'atur: llei Okun) i augmenten els preus (augmenta
la inflació).
- La corba de Phillips explica la disjuntiva entre la inflació i la desocupació.
- La corba de Phillips és una altra forma (dinàmica) d’expressar l’oferta agregada.

- La Corba Philips (CPh) postula que:

 La inflació esperada, e.
 La desviació de la taxa d’atur respecte de la natural, (u-un), atur cíclic.
 Les pertorbacions d’oferta, 
•  = e -  (u – un) +  determinen la inflació
- La CPh indica una relació inversa entre atur i inflació:
 Donat e i  → (u-un) → 

- Obtenció de la CPh a partir de l’OA:

 Y = Y +  (P-Pe)
 P = Pe + 1/ (Y-Y)
 Restem Pt-1:
• P – Pt-1 = Pe – Pt-1 + 1/ (Y-Y)
• P – Pt-1 = 
• Pe – Pt-1 = e Això és cert si P, Pe i Pt-1, estan en logaritmes
•  = e + 1/ (Y-Y)
•  = e + 1/ (Y-Y)
 Apliquem la Llei d’Okun: la desviació de la producció respecte a la seva taxa
natural està relacionada inversament amb la desviació de l’atur respecte a la
seva taxa natural.
 Podem substituir 1/ (Y-Y) per  (u – un)
•  = e -  (u – un)
 A aquesta expressió afegim la possibilitat que hi hagi pertorbacions d’oferta que
afectin exògenament els preus, 
•  = e -  (u – un) + 

- La CPh postula que els determinants de la inflació són:

 La inflació esperada, e
 L’atur cíclic: la desviació de la taxa d’atur respecte de la natural, (u – un)
 Les pertorbacions d’oferta, 
•  = e -  (u – un) + 
La CPh indica una relació inversa entre atur i inflació:
Donat e i  → (u-un) → 
Gràficament, la CPh té pendent negatiu a curt termini

- Necessitat d’escollir entre atur i inflació CT

  i e estan fora del control de l’autoritat econòmica
(tot i que pot influir sobre e, forward guidance).

6
  Però es pot elevar Y (amb política de DA) i, per tant,
reduir u. Això suposa triar una combinació de u i 
donada e i .
 = e -  (u – un) +   - e = -  (u – un) + 

- Anàlisi de CT i LT

- Forces que poden alterar :

  (u – un)
• Atur cíclic: desviació de l’atur respecte a la taxa natural, u →  i
 u→ 
•  mesura la sensibilitat de la inflació a (u – un).
• INFLACIÓ DE DEMANDA
• Moviment al llarg de la corba de Philips.

 Canvi a les expectatives, e

• Desplaçament de la corba Philips.

 Pertorbació d’oferta, 
• Pertorbació d’oferta (augment del preu del petroli).
• INFLACIÓ DE COSTOS
• Desplaçament de la corba de Philips

- Les expectatives i la inèrcia de la inflació:

 Què determina la inflació esperada?
 Expectatives adaptables o adaptatives: e = t-1
•  = t-1 -  (u – un) + 
Nota: quan la corba de Philips s’expressa
d’aquesta manera, la taxa natural d’atur es
denomina a vegades la NAIRU (taxa d’atur no
acceleradora d’inflació)
 Amb aquestes expectatives:
 Si u – un i  = 0 → els preus continuaran pujant a una taxa t-1
 La inflació té inèrcia total. És perquè la inflació passada afecta les expectatives
futures i aquestes influeixen en els salaris i en els preus.

7
 - Per què s’ha fet més plana la corba de Philips?
 La corba s’ha fet més plana ja que els últims anys, després de la crisi, s’ha
recuperat l’ocupació (ha caigut la taxa d’atur) i, tot i això, no ha augmentat la
inflació. Fins i tot ha caigut l’atur i la inflació. Motius:
a) La globalització (els països exportadors com la Xina exporten a preus
molts reduïts).
b) Digitalització i canvis tecnològics, que abarateixen els salaris,
redueixen costos (robotització, internet).
c) La generació d’ocupació però precària (temporal), amb salaris baixos.
d) Reformes laborals que han reduït el poder negociador dels
treballadors i, per tant, la possibilitat de pujar els salaris.

4. EL CONCEPTE D’EXPECTATIVES RACIONALS

- Expectatives adaptatives: la inflació depèn de la inflació passada.
- Expectatives racionals: la gent utilitza òptimament tota la informació sobre la política
econòmica vigent per predir el futur.
 Si la gent forma les expectatives d’aquesta manera cal tenir-ho en compte quan
es fa política econòmica i la inflació podria tenir menys inèrcia que amb
expectatives adaptables.
 Si el desig de reduir la inflació és creïble, es comprendrà el compromís, la gent
en reduirà les expectatives i la inflació es reduiria sense augmentar l’atur.
Desinflació no dolorosa.
 Es necessita un anunci del pla i que aquest siga creïble (a més de suficient
flexibilitat de preus i salaris).

Les expectatives racionals i l’OA: efectes a CT de polítiques de DA

- Amb expectatives racionals els agents poden anticipar els efectes de les polítiques
econòmiques futures si són previsibles i modificar les seues expectatives i les seues
decisions en conseqüència.

Expectatives racionals i polítiques de DA: esperades o inesperades?

- Amb expectatives racionals, els efectes de les polítiques futures depenen del seu
caràcter esperat (canvia l’OACT) o inesperat (sorprenen i es manté l’OACT).