UD6. El Mercat de Treball

1
TEMA 6. EL MERCAT DE TREBALL
En aquesta unitat aprendreu:
1. El mercat de treball
2. Productivitat i salaris
3. L’atur
4. Estadístiques d'ocupació
5. Les polítiques d'ocupació
6. Evolució del mercat laboral

1. El mercat de treball 2
1. EL MERCAT DE TREBALL
El salari és el preu del treball, i aquest es determina a partir de l’oferta i la demanda en

el mercat del treball.
El salari és la remuneració del treball prestat per compte aliè.
El salari condiciona la qualitat de vida de les persones, i per tant la qualitat de vida del
país.
A diferència del mercat de béns, en el mercat del treball:
- Empreses → demandants
- Famílies → oferents
1.1. L’OFERTA I LA DEMANDA DE TREBALL

OFERTA DE TREBALL
L’oferta de treball és la quantitat de treball que les famílies ofereixen a les empreses.
Seria l’equivalent al número d’hores totals que estan disposats a treballa els ciutadans
d’un país.
L’oferta de treball depèn de:
NIVELL DE SALARIS (s)
• Si els salaris pugen les persones estan més motivades a treballar Si  S →  OL

més, i tindran menys problemes a renunciar al seu temps d’oci, Si  S →  OL
augmentant l’oferta de treball
CARCATERÍSIQUES POBLACIÓ – Població activa (PA)
• Quan més gent hi hagi que desitgi treballar (població activa), major Si  PA →  OL
serà la quantitat de treballadors disponibles i l’oferta de treball. Si  PA →  OL
CARACTERÍSTIQUES POBLACIÓ – Població (T)
• Quan major sigui el volum de població d’un país, més treballadors Si  T →  OL

disponibles hi haurà Si  T →  OL
La corba d’oferta de treball és indica quantes persones estan disposades a treballar per
cada nivell de salaris. La corba és creixent ja que a major salari més gent està disposada
a treballar.
La corba es desplaçarà a la dreta si:

- Augmenta la població activa
- Augmenta la població
La corba es desplaçarà a l’esquerra si:

- Disminueix la població activa
- Disminueix la població
Canvis en els salaris provoquen un

moviment sobre la mateixa corba
DEMANDA DE TREBALL
La demanda de treball és la quantitat de treball que les empreses volen contractar per
així produir béns i serveis
La demanda de treball depèn de:
NIVELL DE SALARIS (s)
• Si els salaris pugen les persones, això suposa majors costos per les Si  S →  DL
empreses, pel que produir és menys rentable i contractaran menys Si  S →  DL
treballadors.
PRODUCTIVITAT DELS TREBALLADORS
• Com més productius siguin els treballadors, més productes obté Si  Prod →  DL
l’empresa i per tant majors ingressos amb les seves vendes, per tant Si  Prod →  DL
l'interessa contractar més treballadors
PREUS DELS BÉNS
• Com més alt sigui el preu dels béns, més ingressos tindrà l’empresa Si  P →  DL
al vendre els productes i més els compensarà contractar més Si  P →  DL
treballadors per augmentar la seva producció i les seves vendes
La corba de demanda de treball és indica quantes persones estan disposades a

contractar les empreses per cada nivell de salaris. La corba és decreixent ja que a major
salari menys treballadors estan disposades a contractar les empreses
La corba es desplaçarà a la dreta si:

- Augmenta la productivitat dels
treballadors
- Augmenta el preu del bé que es
produeix
La corba es desplaçarà a l’esquerra si:

- Disminueix la productivitat dels
treballadors
- Disminueix el preu del bé que es
produeix
Canvis en els salaris provoquen un

moviment sobre la mateixa corba
Activitat de classe 7
Indica com afecten a l’oferta o demanda de treball les següents situacions
Es produeix un
envelliment de la Augmenta l’oferta
població de treball
Disminueix la
productivitat dels Disminueix
treballadors l’oferta de treball
Hi ha més immigració Augmenta la

en un país, el que demanda de
provoca un augment en
el nombre d’habitants treball
Disminueix la
Augmenta el valor dels demanda de
béns produits treball
Activitat de classe SOLUCIÓ. 8
Indica com afecten a l’oferta o demanda de treball les següents situacions
Es produeix un
envelliment de la Augmenta l’oferta
població de treball
Disminueix la
productivitat dels Disminueix
treballadors l’oferta de treball
Hi ha més immigració Augmenta la

en un país, el que demanda de
provoca un augment en
el nombre d’habitants treball
Disminueix la
Augmenta el valor dels demanda de
béns produïts treball
L’EQUILIBRI EN EL MERCAT DE TREBALL El punt d’equilibri del mercat de

treball es aquell en que les dues
corbes es tallen, a aquest nivell
de salaris la quantitat de
treballadors disposats a treballar
coincideix amb la quantitat que
els empresaris volen contractar.
No hi ha desocupació
El salari d'equilibri és el que aconsegueix l'equilibri del mercat

de treball mitjançant el lliure joc de l’oferta i de la demanda
En el món real, el mercat de treball té una sèrie

d’imperfeccions que impedeixen arribar a aquest equilibri i
que fa que sempre hi hagi un cert nivell de desocupació
1.2. L’IMPERFECTE MERCAT DEL TREBALL

Segons el que hem explicat fins ara el mercat de treball funcionaria com un mercat de
competència perfecta, on el treball seria el bé intercanviable i seria indiferent la
contractació d’un o altre treballador.
Però els mercat de treball funcionen de manera imperfecta per dos factors:
A. Oferta i
demanda no es B. El treball és un bé
mouen lliurament diferenciat (no és
homogeni)
A. OFERTA I DEMANDA NO ES MOUEN LLIURAMENT
Pel costat de la demanda, les empreses tenen poder per influir en els salaris, ja que
es troben en una posició de poder, i a vegades, poden pagar salaris baixos
Pel costat de l’oferta, els treballadors poden unir-se en sindicats i pressionar

augments de salaris.
L’estat intervé. L’estat fixa un salari mínim interprofessional (en 2022 és de 1.000€
en 14 pagues). Els salaris mínims s’acorden per sindicats i empreses en els convenis
col·lectius respectant el SMI. A més a més, l’estat tracta de protegir als treballadors
en horaris màxims, indemnitzacions en acomiadaments...
B. EL TREBALL ÉS UN BÉ DIFERENCIAT (NO ÉS HOMOGENI)
Cap treballador és idèntic i tampoc els llocs de treball de les

empreses, per això els salaris són diferents.
Raons de les diferències salarials són:
Diferències en La formació i experiència normalment repercuteixen Enginyer vs
capital humà en majors salaris. administratiu
Nocturnitat,
Diferències Als treballadors que desenvolupen la feina en
torns,
compensatòries circumstàncies més exigents se’ls paga més
perillositat...
Cirurgians,
Diferències en el La societat està disposada a pagar salaris majors a qui
artistes,
talent o habilitats desenvolupa feines reconegudes o valorades socialment
futbolistes...
De vegades les empreses paguen salaris per sobre de la

Salaris Retenir
mitjana per incentivar als treballadors o els que
d’eficiència treballadors
produeixen/venen més
Certs col·lectius obtenen majors salaris que altres en Els homes

Diferències de
condicions iguals de nivell d’estudis i treball. Algunes guanyen més
discriminació persones guanyen menys per motius de raça, gènere... que les dones
En el cas de les dones,
veiem com cobren menys
diners que els homes per
fer la mateixa feina, fet que
es coneix com a bretxa
salarial.
Activitat de classe 1. El mercat de treball 14
Un país té el següent mercat de treball:
SALARI OFERTA DEMANDA DE

TREBALL TREBALL
5 € / hora 100 710
10 € / hora 250 600
15 € / hora 340 500
20 € / hora 420 420
25 € / hora 500 370
30 € / hora 570 330
1. Dibuixa en una mateixa gràfica la demanda i l’oferta de treball. Quants treballadors es

contractaran en equilibri? Quin serà el seu salari? Quants desocupats hi haurà en
equilibri?
2. Imagina que hi ha un augment de la productivitat dels treballadors. Es veuran
afectades l’oferta i la demanda de treball? Creus que hi haurà un canvi en els salaris?
3. Si l’Estat obliga un salari mínim de 25€/hora. Quants treballadors es contractaran?
SOLUCIÓ
1. Dibuixa en una mateixa gràfica la demanda i l’oferta de treball. Quants treballadors
es contractaran en equilibri? Quin serà el seu salari? Quants desocupats hi haurà en
equilibri?
Equilibri en el mercat
de treball
Salari = 20 €/hora
Treballadors = 420
En el punt d’equilibri
no hi haurà
desocupació
SOLUCIÓ
2. Imagina que hi ha un augment de la productivitat dels treballadors. Es veuran
afectades l’oferta i la demanda de treball? Creus que hi haurà un canvi en els salaris?
Un augment de la productivitat
afectarà a la demanda de treball,
provocant un desplaçament a la
dreta.
Provocant un augment dels
salaris i una major contractació
de treballadors.
SOLUCIÓ
3. Si l’Estat obliga un salari mínim de 25€/hora. Quants treballadors es contractaran?
En principi, si l’estat augmenta el salari mínim veiem com la demanda de treball

baixa fins a 370, ja que les empreses desitjaran contractar menys treballadors.
D'altra banda, hi haurà més persones que desitgen treballar a aquest salari major,
500.
Per tant, hi haurà 130 desocupats, aquests volen treballar, però no trobaran feina.
2. Productivitat i salaris 18
2. PRODUCTIVITAT I SALARIS
Quan un treballador produeix més que un altre o és capaç de millorar la seva

producció, aquests són més productius. I les empreses paguen més al que és més
productiu perquè li augmenta els seus beneficis.
La productivitat del treball mesura la relació entre la producció obtinguda i la

quantitat de treball aplicat.
Factors que repercuteixen sobre la productivitat dels treballadors:

A. Capital humà: a major formació i experiència, major productivitat
B. Béns de producció: igual que el s treballadors no són intercanviables, molts
béns de producció tampoc.
C. Avenços tecnològics: el factor capital està substituint el factor treball, per
això molts treballadors es formen per evitar ser substituïts.
A. EL CAPITAL HUMÀ
Engloba factors objectius (formació, experiència...) i subjectius (educació, hàbits,

iniciativa, fiabilitat, creativitat, constància, honestedat...)
El capital humà és el conjunts de coneixements, capacitats i actituds que

acumulen les persones gràcies a la formació i experiència que tenen.
Incrementar el capital humà d’un país requereix recursos i accions de formació al llarg de
la vida del treballador, però des del punt de vista econòmic és una bona inversió.
Les diferències de productivitat entre països rics i pobres expliquen les diferències de
productivitat.
Ingressos i nivell d’estudis:
- Relació directa entre ingressos i nivell d’estudis:  nivell d’estudis
→  ingressos (I’’’ > I’’ > I’) amb independència de l’edat
- El punt d’inflexió de l’oci (O):  edat →  ingressos, fins arribar a
un màxim (O) perquè quan arriben a certs nivells, els treballadors
prefereixen l’oci a incrementar el seu salari.
- Diferència d’increment creixent: la diferencia salarial entre els
diferents nivells és més gran a major nivell d’estudis (b>a)
- Pendent més pronunciada a nivells alts: a major nivell d’estudis
més ràpid augmenten els ingressos a mesura que avança l’edat.
(d>c)
B. BÉNS DE PRODUCCIÓ EMPRATS
Certes màquines, mitjans de transport, instal·lacions... són més productius que

altres i afavoreixen, al seu torn, que el treballador també ho serà.
R+D+I és la que dona lloc a mètodes de producció nous o millors.
C. AVENÇOS TECNOLÒGICS I SALARIS
Els avenços tecnològics propicien un efecte de cercle viciós sobre els treballadors no
qualificats, se'n redueix la demanda (són substituïts per màquines) i es disminueix
els salaris, i d’altra banda augmenta la demanda de treballadors qualificats.
3. La desocupació 21
3. LA DESOCUPACIÓ
Una persona desocupada és aquella que sent major de 16 anys (a Espanya) està buscant
treball, però no en troba. El total de persones desocupades d’un país, és el que es coneix
com a desocupació.
L’objectiu de qualsevol Govern és protegir els desocupats, i també crear ocupació

La següents persones no estan treballant.
La Samia acaba de fer 15 anys L’Anna té 19 anys. Està La Maria de 22 anys ha

i no vol estudiar, li agradaria estudiant i no vol treballar acabat la universitat. Mai ha
començar a treballar el més fins que acabi els estudis treballat i ha començat a
aviat possible buscar feina
En Jose ha tingut un accident En Joan porta temps amb les

greu i el metge li ha En Miquel acaba de perdre la feines de la llar cuidant els
comunicat que haurà d’estar seva feina i n’està buscant seus fills. Ara, ha decidit que
més d’un any sense treballar. una de nova. vol treballar i ha enviat el
currículum a empreses.
Activitat de classe SOLUCIÓ 23
La següents persones no estan treballant.
La Samia acaba de fer 15 anys L’Anna té 19 anys. Està La Maria de 22 anys ha

i no vol estudiar, li agradaria estudiant i no vol treballar acabat la universitat. Mai ha
començar a treballar el més fins que acabi els estudis treballat i ha començat a
aviat possible buscar feina
En Jose ha tingut un accident En Miquel acabar de perdre En Joan porta temps amb les
greu i el metge li ha la seva feina i n’està buscant feines de la llar cuidant els
comunicat que haurà d’estar una de nova. seus fills. Ara, ha decidit que
més d’un any sense treballar. vol treballar i ha enviat el
currículum a empreses.
3.1. TIPUS DE DESOCUPACIÓ
Quan una persona no troba feina diferenciem quatre tipus de desocupació:
DESOCUPACIÓ DESOCUPACIÓ DESOCUPACIÓ DESOCUPACIÓ

FRICCIONAL ESTRUCTURAL ESTACIONAL CÍCLICA
DESOCUPACIÓ FRICCIONAL
La desocupació friccional es relaciona amb el procés de recerca de feina, i és

voluntària. És una situació temporal en que els treballadors estan transitòriament
desocupats fins a trobar un treball que s’ajusti a les seves característiques.
1. És transitori 2. És inevitable 2. No és preocupant

És el temps que Sempre hi ha persones Si és reduït, és positiu, ja
les persones que perden o deixen la que les persones poden
dediquen a feina i en busquen una trobar una feina que
buscar una nova altra s’ajusti a les seves
feina Sempre hi ha persones habilitats i ser més
que acaben els estudis i productius
comencen a treballar
MESURES PER REDUIR-LO:

- Millorar del mercat d’intermediació laboral (SEPE, ETT, consultors de recursos
humans...)
- Fomentar l’existència d’entitats privades que ajudin a buscar feina (facilita la
trobada entre treballadors i empreses)
DESOCUPACIÓ ESTRUCTURAL
La desocupació estructural respon als desajustos entre l’oferta de treball que proposen
els empresaris i les demandes d’ocupació que sol·liciten els treballadors. Per exemple, té
lloc quan hi ha més gent que vol treballar que els llocs de treball disponibles o quan la
formació dels treballadors és inadequada a les vacants.
La desocupació estructural és un problema a llarg termini que neix de dues raons:
1. Desajustos al Les empreses necessiten treballadors, però no hi ha gent que

mercat de treball tingui la qualificació necessària per realitzar el treball
Si una empresa firma un contracte amb un treballador, no

2. Rigidesa en els pot baixar-li el sou de manera unilateral. A vegades, si
salaris l’empresa no pot baixar el salari, l’interessa acomiadar el
treballador.

- Bonificacions a empreses per contractar
- La formació i reciclatge de la mà d’obra ajuden a reduir aquest tipus de desocupació,
alhora que permeten reorientar la força de treball cap a sectors amb major demanda
- Ajudes a la formació continuada dels treballadors
- Invertir en el sistema educatiu.
DESOCUPACIÓ ESTACIONAL
La desocupació estacional es genera en determinades èpoques de l’any, quan

certes activitats només requereixen mà d’obra un determinades moments de l’any.
A Espanya la clau principal està

en el turisme. A partir de
Setmana Santa i fins a
setembre, les empreses tenen
més clients i contracten més
treballadors. A partir de
setembre, molts d’aquests
treballadors són acomiadats,
pel que la desocupació
augmenta. Al desembre hi ha
una millora per Nadal, i a
MESURES PER REDUIR-LO: gener els contractats per la
- Diversificar l’estructura productiva per no campanya acostumen a ser
dependre excessivament de les activitats acomiadats.
estacionals és una mesura per combatre aquest
tipus de desocupació.
- Facilitar al treballadors estacionals la mobilitat.
DESOCUPACIÓ CÍCLICA
La desocupació cíclica es produeix i augmenta en èpoques de recessió. Com que el

mercat és l’assignador principal de recursos, en una crisis les empreses comencen a
tancar perquè no poden vendre tant com abans, la producció disminueix i, per tant,
hi ha persones que perden la feina.

el sector públic mira de
suavitzar la transició entre
els diversos cicles
econòmics:
- Ajudes a les famílies
perquè segueixin
consumint i les
empreses no acomiadin
- Ajudes a les empreses
perquè mantinguin la
producció.
2º trimestre
2022: 12,48%
Ens trobem les següents persones. Indica quin tipus de desocupació pateix cada un.
En Pere ha acabat la carrera En Riqui treballa tots els estius en un

universitària fa 15 dies i busca feina hotel, però a l’hivern no troba feina a
per primera vegada. la seva ciutat.
L’Alfons es va quedar desocupat fa dos L’Àngela es va quedar aturada durant

anys perquè la seva fàbrica ja no la crisis. Segueix buscant, però no
necessitava el seu tipus de treball. Està troba res.
buscant i ningú li ofereix un lloc.
Activitat de classe SOLUCIÓ 30
Ens trobem les següents persones. Indica quin tipus de desocupació pateix cada un.


3.2. CAUSES DE LA DESOCUPACIÓ
Dos teories contraposades:
Keynesiana Neoclàssica
No hi ha suficient demanda de béns L’atur desapareixeria si al mercat laboral
funciona lliurament la llei de l’oferta i la
i serveis per ocupar a tota la demanda. No és així, perquè està intervingut
població per raons d’interès públic.
Flexibilització laboral: eliminar traves i costos

El sector públic ha d’intervenir en per acomiadar i contractar
l’economia per crear ocupació Mínima intervenció dels sector públic
4. Estadístiques d’ocupació 32
4. ESTADÍSTIQUES D’OCUPACIÓ
Població: número total de persones que viuen en una àrea geogràfica.
Dividirem la població en grups homogenis ja que no tota participa en els processos

productius.
4.1. ELS GRUPS DE POBLACIÓ

POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR

És la població que segons la legislació té capacitat legal per treballar. A Espanya és a partir
dels 16 anys. Inclou la població activa i inactiva
POBLACIÓ ACTIVA POBLACIÓ INACTIVA

Està formada per les persones en edat de Està formada per aquells que tenen edat de
treballar i que volen treballar. Inclou els que treballar (16 anys o més) i que per diferents
tenen treball (ocupats) i els que no motius no busquen feina
(desocupats)
POBLACIÓ POBLACIÓ
OCUPADA Realitzen una feina sense
DESOCUPADA
remunerar (per exemple, ajudar a
Està format per (ATURATS)
una ONG), els que cuiden la seva
aquelles persones que Són aquelles persones pròpia llar (amos de casa),
tenen feina ( volen actives que busquen pensionistes, incapacitats,
treballar i treballen). feina, però que no la estudiants...
Treballadors per troben
compte aliè o propi.
POBLACIÓ OCUPADA
(PO)
POBLACIÓ ACTIVA Treballen

(PA)
POBLACIÓ
Volen treballar DESOCUPADA (PD)
POBLACIÓ EN
EDAT DE TREBALLAR PA = PO + PD Busquen feina, però
(PET) no en troben
Tenen més de 16 anys

Estudiants
PET = PA + PI POBLACIÓ INACTIVA Persones de la llar

(PI) Jubilats
Incapacitats
No volen treballar
Activitat de classe
Indica si les següents persones es troben en edat de treballar o no. Si és així, indica si
son actius o inactius. Si són actius, indica si son ocupats o desocupats.
La Maria de 32
anys, treballa en L’Anna de 12 anys
una empresa estudia primària
però li agradaria
canviar
En Carles de 45 En Joan de 18
anys, va perdre la anys vol
seva feina a causa començar la
del covid, i ara universitat
mateix no en troba.
Activitat de classe
SOLUCIÓ
Indica si les següents persones es troben en edat de treballar o no. Si és així, indica si
son actius o inactius. Si son actius, indica si son ocupats o desocupats.
La Maria de 32
anys, treballa en
L’Anna de 12 anys
una empresa
estudia primària
però li agradaria
canviar
PET PA PO PET
En Carles de 45 En Joan de 18
anys, va perdre la anys vol
seva feina a causa començar la
del covid, i ara universitat
mateix no en troba.
PET PA PD PET PI
A partir de les categories anteriors es realitzen estadístiques d’ocupació. Les estadístiques

ajuden al sector públic a establir mesures per combatre l’atur.
4.2. LES TAXES D’OCUPACIÓ
TAXA D’ACTIVITAT
La taxa d’activitat ens indica quantes persones de cada 100 es troben en edat de
treballar i desitgen fer-ho. Es troba dividint la població activa (PA) entra la població en
edat de treballat (PET)
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐴𝐶𝑇𝐼𝑉𝐴 (𝑃𝐴)

𝑇𝐴𝑋𝐴 𝐴𝐶𝑇𝐼𝑉𝐼𝑇𝐴𝑇(𝑇𝐴) = 𝑥 100
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐸𝑁 𝐸𝐷𝐴𝑇 𝐷𝐸 𝑇𝑅𝐸𝐵𝐴𝐿𝐿𝐴𝑅 (𝑃𝐸𝑇)
TAXA D’OCUPACIÓ
La taxa d’ocupació ens indica quantes persones de cada 100 es troben en edat de
treballar, desitgen fer-ho i treballen. Es troba dividint la població ocupada (PO) entra
la població en edat de treballat (PET)
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝑂𝐶𝑈𝑃𝐴𝐷𝐴 (𝑃𝑂)

𝑇𝐴𝑋𝐴 𝐷′ 𝑂𝐶𝑈𝑃𝐴𝐶𝐼Ó (𝑇𝑂) = 𝑥 100
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐸𝑁 𝐸𝐷𝐴𝑇 𝐷𝐸 𝑇𝑅𝐸𝐵𝐴𝐿𝐿𝐴𝑅 (𝑃𝐸𝑇)
TAXA D’ATUR O DESOCUPACIÓ
La taxa d’atur ens indica quantes persones de cada 100 es troben en edat de
treballar, desitgen fer-ho però no en troben. Es troba dividint la població desocupada
(PD) entra la població activa (PA)
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐷𝐸𝑆𝑂𝐶𝑈𝑃𝐴𝐷𝐴 (𝑃𝐷)

𝑇𝐴𝑋𝐴 𝐴𝑇𝑈𝑅 𝑇𝐴𝑇 𝑂 𝐷𝐸𝑆𝑂𝐶𝑈𝑃𝐴𝐶𝐼Ó(𝑇𝐷) = 𝑥 100
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐴𝐶𝑇𝐼𝑉𝐴 (𝑃𝐴)
Activitat de classe
Segons les dades de juliol de de 2020, a

Espanya hi ha una població major de 16 anys
de 39.566.438 persones. D’aquests,
21.975.200 són actius. Els ocupats
ascendeixen a 18.607.200.
a) Quina és la població inactiva? I l’aturada?

Explica que signifiquen aquestes dades.
a) Calcula la taxa d’activitat, d’ocupació i de

desocupació. Explica les dades.
SOLUCIÓ 4. Estadístiques d’ocupació 40
Activitat de classe
PET = 39.566.438 PA = 21.975.200 PO = 18.607.200
a) Quina és la població inactiva? I l’aturada? Explica que signifiquen

aquestes dades.
Per calcular la població inactiva partim de la fórmula de la població en edat

de treballar
PET = PA + PI
39.566.438 = 21.975.200 + PI
PI = 17.591.238
La població inactiva és de 17.591.238 persones en edat de treballar que no
desitgen treballar
Per calcular la població desocupada partim de la fórmula de la població

activa
PA = PO + PD
21.975.00 = 18.607.200 + PD
PD = 3.368.000
La població desocupada és de 3.368.000 persones que busquen feina, i no la
troben
b) Calcula la taxa d’activitat, d’ocupació i de desocupació. Explica les

dades.
Si apliquem les fórmules que coneixem podem obtenir les taxes.
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐴𝐶𝑇𝐼𝑉𝐴 (𝑃𝐴) 21.975.200

𝑇𝐴 = 𝑥 100 = 𝑥 100 = 55,54%
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐸𝑁 𝐸𝐷𝐴𝑇 𝐷𝐸 𝑇𝑅𝐸𝐵𝐴𝐿𝐿𝐴𝑅 (𝑃𝐸𝑇) 39.566.438
De cada 100 persones majors de 16 anys, hi ha 55 que desitgen treballar

(els altres 45 són inactius)
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝑂𝐶𝑈𝑃𝐴𝐷𝐴 (𝑃𝑂) 18.607.200

𝑇𝑂 = 𝑥 100 = 𝑥 100 = 47,03%
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐸𝑁 𝐸𝐷𝐴𝑇 𝐷𝐸 𝑇𝑅𝐸𝐵𝐴𝐿𝐿𝐴𝑅 (𝑃𝐸𝑇) 39.566.438
De cada 100 persones majors de 16 anys, hi ha 47 que treballen.
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐷𝐸𝑆𝑂𝐶𝑈𝑃𝐴𝐶𝐼Ó (𝑃𝐷) 3.368.000

𝑇𝐷 = 𝑥 100 = 𝑥 100 = 15,3%
𝑃𝑂𝐵𝐿𝐴𝐶𝐼Ó 𝐴𝐶𝑇𝐼𝑉𝐴 (𝑃𝐴) 21.975.200
De cada 100 persones que volen treballar, hi ha 15 que no troben

feina. Els altres 85 estan ocupats.
4.3. LES ESTADÍSTIQUES D’OCUPACIÓ
Qui realitzen les estadístiques? Institut Nacional d’Estadística (INE) i observatoris

ocupacionals (Servei Públic d’Ocupació Estatal – SEPE o el de les comunitats autònomes)
1. ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA (EPA)
Es considera a una persona desocupada segona l’EPA, a tota persona major de 16 anys,
que hagi estat buscant feina durant la última setmana i no n’hagi trobat.
INSTRUMENT Qui l’elabora? Temps? Qui és Dada actual

desocupat?
Enquesta de INE a través Cada 3 mesos a Qui busca feina 2,9 milions
població activa d’enquestes unes 200.000 la setmana (juliol 2022)
persones (aprox.) anterior a
l’enquesta
Link INE →
2. SERVICIO PÚBLICO DE EMPLEO ESTATAL – ATUR REGISTRAT
El SEPE només té en compte aquells desocupats que s’han inscrit en alguna de les
oficines d’aquest organisme.
El SEPE no té - Majors de 25 que sol·liciten la seva primera

en compte feina
- Aquells que per petició pròpia decideixen
desactivar-se del SEPE
- Els que realitzen cursos de formació
- Els que reben un subsidi agrari
INSTRUMENT Qui l’elabora? Temps? Qui és desocupat? Dada actual
ATUR SEPE a través Cada mes El que es registra a 2,8 milions

REGISTRAT dels registres les oficines (desembre
de les seves 2020)
oficines
Link SEPE →
3. AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL
Quan es treballa es obligatòria la inscripció perquè cal abonar unes quotes mensuals.
Seguretat social: organisme públic que garanteix assistència sanitària i prestacions que
cobreixen les necessitats dels treballadors i la seva família
INSTRUMENT Qui l’elabora? Temps? Qui és ocupat? Dada actual
CONTRACTES Seguretat Cada mes Número i 1,3 milions (total

REGISTRATS social característiques contractes gener
dels contractes 2021)
registrats.
Link SEPE →
Problemes per mesurar la xifra d’aturats 4. Estadístiques d’ocupació 45
Motius que fan que el nombre Motius que fan que el nombre
de parats pugui ser MAJOR que de parats pugui ser MENOR que
els que diu l’EPA i el SEPE els que diu l’EPA i el SEPE
1. ELS DESANIMATS 1. PERSONES QUE EN REALITAT NO BUSQUEN FEINA

Són persones que pensen que tenen poques Moltes persones es registren al SEPE amb la única
possibilitats de trobar feina i, per tant, han deixat de intenció de cobrar la prestació de desocupació i,
buscar-ne. d’altra banda, no estan buscant feina.
2. ELS SUBEMPLEATS 2. PERSONES QUE TREBALLEN SENSE CONTRACTE

Són persones que treballen poques hores, i per tant Existeix una gran quantitat de persones que es
no compten com a parats, però desitjarien treballar troben treballant en l’economia submergida. Figuren
més. com a parats, però si que estan treballant.
Algunes persones NO son desocupades perquè no

Desanimats i subempleats no compten com a parats,
busquen feina o ja treballen en l’economia
però en realitat SI que desitgen treballar
submergida.
Activitat de classe Completa la taula:
ÉS desocupat per l’EPA? És en realitat

desocupat?
En Guillem ha estat acomiadat de

la seva empresa i s'ha registrat
com a aturat per a cobrar el
subsidi per desocupació, però no
desitja treballar un temps.
La Paula treballa com a enginyera
en una empresa en la qual està
bastant descontenta i està
buscant una altra ocupació
En Pau, va veure com la seva
empresa tancava durant l'anterior
crisi i cansat de no trobar res, ha
deixat de buscar
L’Alicia treballa en un bar, però no
li han fet contracte
Activitat de classe Completa la taula: SOLUCIÓ

ÉS desocupat per l’EPA? És en realitat
desocupat?
En Guillem ha estat acomiadat de Sí, ja que en Guillem No és desocupat,

la seva empresa i s'ha registrat assegura que busca una perquè en realitat
com a aturat per a cobrar el feina per poder cobrar la no busca una
subsidi per desocupació, però no prestació feina.
desitja treballar un temps.
La Paula treballa com a enginyera No, perquè treballa. No. Encara que
en una empresa en la qual està busqui, no és
bastant descontenta i està desocupada
buscant una altra ocupació perquè té feina
En Pau, va veure com la seva No, perquè no busca Sí és desocupat,
empresa tancava durant l'anterior feina. simplement està
crisi i cansat de no trobar res, ha desanimat però
deixat de buscar vol treballar.
L’Alicia treballa en un bar, però no Sí, perquè que no té No, perquè en
li han fet contracte contracte, per l’EPA és realitat està
com si no tingues feina treballant.
5. Les polítiques d’ocupació 48
5. LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ
A partir dels indicadors i estadístiques els governs adopten polítiques d’ocupació.

Tipus de polítiques
Destinataris
Actives: prevenir la desocupació Empreses:
mitjançant la creació directa de llocs demanda de treball
de treball o l’augment del número
d’ocupacions.
Població activa :
oferta de treball
Passives: reduir els efectes de la

desocupació, ajudant els desocupats
Aturats
POLÍTIQUES ACTIVES
• Millorar l’ocupació dels joves menors de 30 anys

1
• Afavorir la contractació dels altres col·lectius,

2 especialment afectats per la desocupació
• Millorar la qualitat de la formació professional per

3 l’ocupació
• Impulsar l'emprenedoria
4
POLÍTIQUES ACTIVES
Destinataris Objectiu Mesures
- Inversió pública amb creació de llocs de treball

- Ajuts a les pimes per la creació d’empreses noves, incentius
Potenciar fiscals per la creació d’ocupació, subvencions...
Empreses l’activitat - Ajuts per la contractació de treballadors amb dificultats per
econòmica trobar feina
- Ajuts per a la introducció de noves tecnologies R+D+I per
augmentar la productivitat i competivitat entre empreses
Població activa: - Adaptar els sistemes educatius a les necessitats del mercat
Augmentar la
ocupats i - Formació professional a treballadors per inserir-se al mercat
productivitat
aturats laboral
- Reduir la PA amb jubilacions anticipades i substitució per

joves
Població
Reduir la - Ampliació de l'educació obligatòria per retardar la
activa: incorporació al mercat laboral
població
ocupats i - Reducció jornada laboral
activa
aturats - Eliminació hores extres i pluriocupació
- Flexibilització del mercat laboral
POLÍTIQUES PASSIVES
Destinataris Objectiu Mesures
Millorar la - Ajuts per facilitar la mobilitat laboral entre treballadors de

Població situació zones amb diverses taxes de desocupació
activa: econòmica i - Millorar els serveis d’intermediació laboral (actuen entre
aturats laboral dels l’oferta i la demanda)
aturats Subsidis de desocupació, ajuts a famílies sense recursos...
ACTIVITAT (Part 2) 5. Les polítiques d’ocupació 52
Indica quin tipus de mesura podria fer el govern en cada cas.


ACTIVITAT (Part 2) 5. Les polítiques d’ocupació 53
Indica quin tipus de mesura podria fer el govern en cada cas.
És desocupat estacional.
Es podria donar ajudes a Riqui per a
Es troba en desocupació anar a una altra ciutat que sigui
friccional. Es podria millorar el turística a l'hivern i pugui treballar en
funcionament del SEPE i d'altres un altre hotel. O ajudar als hotels de la
empreses privades (ETT) que ciutat de Riqui al fet que ofereixin un
l'assessorin de quines opcions té altre tipus de serveis en l'hivern i Riqui
mantingui el seu lloc.
És desocupat
estructural. Es podria donar És una aturada
formació a l’Alfons perquè cíclica. El govern podria donar
adquireixi altres habilitats i així les ajudes a famílies i/o a empreses
empreses el vulguin contractar. perquè les empreses puguin
També podrien oferir bonificacions continuar produint i venent
a l'empresa perquè contracti i així tornin a contractar a l’Ángela.
treballadors com Adolfo.
6. Evolució del mercat laboral 54
6. EVOLUCIÓ DEL MERCAT LABORAL
El mercat de treball pateix una gran evolució, constantment apareixeran treballs nous i
més de la meitat dels que hi ha actualment estan en perill de desaparició. Els llocs de
treball més segurs són els que és difícil substituir els treballadors per màquines, i dins
d’aquests els més qualificats.
6.1 TENDÈNCIES D’OCUPACIÓ

L’evolució de la tecnologia està marcant una revolució, per això moltes de les tendències
actuals tenen darrere el component tecnològic (de forma directa o indirecta) . Aquestes
son algunes de les principals tendències del mercat de treball:
Utilitzar qualsevol tipus de

Internet i les coses dispositiu
Intel·ligència Entendre les teves pròpies

emocional emocions i les de la resta
Economia Cooperació amb tot tipus

col·laborativa de professional
Capacitat per realitzar

Major mobilitat teletreball
Equilibri entre Reduir la bretxa

homes i dones
Industria de l’oci La reducció d’hores de treball, ha fet incrementar

les hores d’oci.
Demanda i inversió en productes i serveis ecològics,

Economia verda que implica que la creació de llocs de treball
relacionats amb el medi ambient
Sistemes d’aprofitament dels recursos on prima la

Economia circular reducció del consum, la reutilització i el reciclatge,
poden arribar a gener molts llocs de treball
Serveis de cures Ocupacions d’un alt component humà
L’augment de la renda i el nivell cultural, lligat en
Qualitat de vida l’augment de la productivitat genera noves

oportunitats d’ocupació, sobretot en entorns
urbans
6.2. OPORTUNITATS D’OCUPACIÓ Cobreixen

necessitats
socials
En línies generals les tendències insatisfetes
Existeix
d’ocupació al llarg termini demanda i és
corresponen a activitats molt més
elevada que la
econòmiques que tenen les oferta
següents característiques: Tenen un
àmbit de
producció o
prestació
social
Posseeixen un
alt potencial
Les activitats econòmiques que en la
reuneixen aquestes condicions generació de
llocs de treball
s’anomenen filons d’ocupació
Els filons d’ocupació són activitats econòmiques desenvolupades de manera local i

amb alta capacitat de generació d’ocupació, d’acord amb la seva demanda elevada.
Consells per millorar les teves possibilitats d’ocupació:
• Ves amb compte amb el que

Cuida la teva escrius a internet i les xarxes
marca personal socials
• És una habilitat que cada vegada

Parla amb valoren més les empreses.
públic Comença a fer-ho a classe!
• Envoltat de gent que et pugui

Relacions aportar i sempre cuida de les
personals teves amistats, sempre!
Si ets la persona més intel·ligent de l’habitació, estàs a l’habitació equivocada

UD6. El Mercat de Treball

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UD6. El Mercat de Treball

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

TEMA 6. EL MERCAT DE TREBALL

En aquesta unitat aprendreu:

5. Les polítiques d'ocupació

6. Evolució del mercat laboral

El salari és el preu del treball, i aquest es determina a partir de l’oferta i la demanda en

El salari és la remuneració del treball prestat per compte aliè.

1.1. L’OFERTA I LA DEMANDA DE TREBALL

L’oferta de treball depèn de:

NIVELL DE SALARIS (s)

• Si els salaris pugen les persones estan més motivades a treballar Si  S →  OL

CARCATERÍSIQUES POBLACIÓ – Població activa (PA)

CARACTERÍSTIQUES POBLACIÓ – Població (T)

• Quan major sigui el volum de població d’un país, més treballadors Si  T →  OL

La corba es desplaçarà a la dreta si:

La corba es desplaçarà a l’esquerra si:

Canvis en els salaris provoquen un

NIVELL DE SALARIS (s)

PRODUCTIVITAT DELS TREBALLADORS

PREUS DELS BÉNS

La corba de demanda de treball és indica quantes persones estan disposades a

La corba es desplaçarà a la dreta si:

La corba es desplaçarà a l’esquerra si:

Canvis en els salaris provoquen un

Indica com afecten a l’oferta o demanda de treball les següents situacions

Hi ha més immigració Augmenta la

Indica com afecten a l’oferta o demanda de treball les següents situacions

Hi ha més immigració Augmenta la

L’EQUILIBRI EN EL MERCAT DE TREBALL El punt d’equilibri del mercat de

El salari d'equilibri és el que aconsegueix l'equilibri del mercat

En el món real, el mercat de treball té una sèrie

1.2. L’IMPERFECTE MERCAT DEL TREBALL

A. OFERTA I DEMANDA NO ES MOUEN LLIURAMENT

Pel costat de l’oferta, els treballadors poden unir-se en sindicats i pressionar

B. EL TREBALL ÉS UN BÉ DIFERENCIAT (NO ÉS HOMOGENI)

Cap treballador és idèntic i tampoc els llocs de treball de les

De vegades les empreses paguen salaris per sobre de la

Certs col·lectius obtenen majors salaris que altres en Els homes

Un país té el següent mercat de treball:

SALARI OFERTA DEMANDA DE

1. Dibuixa en una mateixa gràfica la demanda i l’oferta de treball. Quants treballadors es

En principi, si l’estat augmenta el salari mínim veiem com la demanda de treball

Quan un treballador produeix més que un altre o és capaç de millorar la seva

La productivitat del treball mesura la relació entre la producció obtinguda i la

Factors que repercuteixen sobre la productivitat dels treballadors:

Engloba factors objectius (formació, experiència...) i subjectius (educació, hàbits,

El capital humà és el conjunts de coneixements, capacitats i actituds que

B. BÉNS DE PRODUCCIÓ EMPRATS

Certes màquines, mitjans de transport, instal·lacions... són més productius que

C. AVENÇOS TECNOLÒGICS I SALARIS

L’objectiu de qualsevol Govern és protegir els desocupats, i també crear ocupació

La següents persones no estan treballant.

La Samia acaba de fer 15 anys L’Anna té 19 anys. Està La Maria de 22 anys ha

En Jose ha tingut un accident En Joan porta temps amb les

La següents persones no estan treballant.

La Samia acaba de fer 15 anys L’Anna té 19 anys. Està La Maria de 22 anys ha

3.1. TIPUS DE DESOCUPACIÓ

Quan una persona no troba feina diferenciem quatre tipus de desocupació:

DESOCUPACIÓ DESOCUPACIÓ DESOCUPACIÓ DESOCUPACIÓ

La desocupació friccional es relaciona amb el procés de recerca de feina, i és

1. És transitori 2. És inevitable 2. No és preocupant

MESURES PER REDUIR-LO:

La desocupació estructural és un problema a llarg termini que neix de dues raons:

1. Desajustos al Les empreses necessiten treballadors, però no hi ha gent que