TEMA 5.

Ingressos Públics

1. INTRODUCCIÓ

En principi, el mercat és un mecanisme que assigna els recursos de forma eficient (mà invisible)

Introduir els impostos canvia:

➢ Els preus relatius de l’economia: encareixen relativament el bé agravat

➢ El comportament dels hogars i de les empreses: consumeixen i produeixen menys del bé gravat si
tenen ofertes i demandes elàstiques, ex: un augment del IRPF redueix el salari net per hora treballada i
pot reduir l’oferta de treball

Per tant els impostos:

➔ Generen ineficiències en l’assignació de recursos

➔ Afecten a variables macroeconòmiques com l’ocupació, la inversió, el PIB, etc

2. QUÈ ÉS I COM PODEM MESURAR L’EXCÉS DE GRAVAMEN

SENSE IMPOST

AMB IMPOST

1
2
Excés de gravamen (triángulo rojo):
● Cost en termes d'eficiència que genera establir un impost
● La pèrdua de benestar que genera un impost que va més enllà de la recaptació obtinguda
● La diferència entre la Umg i el Cmg (Umg>Cmg) per totes les unitats que es van deixar de produir al
introduir l’impost
● L'excés de gravamen s’origina pels canvis en comportaments (↓Q) que causen la variació en els preus relatius
generats en establir un impost
● Impost neutral (EG=0) = impost eficient → impost que no genera distorsions
● Si un impost no altera els preus relatius, és un impost eficient
● Si un impost altera els preus relatius, però no modifica el comportament dels individus, l’impost és eficient, no
genera EG (si↓Q=0 → EG=0)
● La majoria d’impostos generen un cost en termes d’eficiència impositiva (EG>0)
● No obstant, en situacions que existeixen falles de mercat es poden utilitzar els impostos per
aconseguir ganàncies d’eficiència assignativa (tema 1)
● Per exemple, si hi ha una externalitat negativa en la producció d'un bé, un impost sobre la producció
internalitza (totalment o parcialment) l'externalitat i millora l'assignació de recursos de l'economia
● La introducció d‟una font addicional d‟ineficiència (de l‟impost, ineficiència impositiva) pot millorar el
benestar de l‟economia (eficiència assignativa)

exemple amb una demanda inelàstica (ex: la gasolina)

exemple d’un subsidi sobre la producció d’un bé (ex: blat de moro)

3
 3. ELS IMPOSTOS I EL MERCAT DE TREBALL

4. IMPOSTOS, COMPORTAMENT, EL·LUSIÓ I EVASIÓ FISCAL

Estudis empírics mostren que l'oferta laboral és poc elàstica (poca gent deixa de treballar per canvis impositius)

No obstant això, les bases impositives sí que són sensibles a canvis en la imposició sobre el treball (L) :

1) Canvis de comportament:
○ Reducció de l'oferta de treball a favor dels usos alternatius del temps
2) El·lusió fiscal:
○ Elevada mobilitat geogràfica de rendes molt altes→ els individus mòbils i amb poder de negociació
poden abandonar un territori amb impostos elevats a la recerca de tributació més baixa (ex. futbolistes)
○ Capacitat de petites empreses de transformar rendes del L en rendes del K→ els propietaris poden
disminuir els salaris (L) i augmentar la distribució de beneficis (K)
3) Evasió fiscal

4
 ○ Tipus impositius elevats podrien augmentar els incentius de treballar a la economia submergida → t
elevats poden ↓ BI, però no implica necessàriament ↓recaptació

Curva de Laffer: relació entre el tipus impositiu i la recaudació:

Efectes de ↑t sobre la recaudació: R = t · B(t)

➔ Efecte indirecte: ↑t → ↓B→ ↓R

➔ Efecte directe: ↑t → ↑R això implica una major recaudació pq s’aplica una t més gran

Estudis economètrics indiquen que una t més gran redueix les BI però augmenten la recaudació: no és veritat
que baixar impostos augmenti la recaudació

5. ÉS POSSIBLE GRAVAR EL CAPITAL EN UNA ECONOMIA GLOBALITZADA?

6. IMPLICACIONS PER AL DISSENY ÒPTIM D'UN SISTEMA FISCAL

● Un impost que no canvia preus relatius és eficient, ex: impost per càpita
● Un impost que canvia els preus relatius i modifica el comportament és ineficient: el cost d’1€ de
despesa pública és major que 1€, l’excés sobre 1€ és l’excés de gravamen
● Han d’existir impostos ineficients pq no hi ha alternativa per financiar la despesa pública
● Entre d’altres objectius, és important que un sist fiscal sigui eficient i minimitzi els excessos de
gravamen

5
1. En la imposició específica sobre el consum s’han d’establir tipus més elevats sobre:

➢ Béns amb demandes i ofertes inelàstiques (regla de Ramsey): menor ↓Q, menor EG
➢ Béns que generen externalitats negatives (temes 1 i 9): generen EG, pero augmenten la eficiència
assignativa

2. En la imposició sobre el treball redueix el poder de compra per hora treballada i abarata l’oci: pot
desincentivar treballar. La baixa elasticitat de l'oferta laboral permet gravar el treball amb tipus relativament
elevats amb límits:

➢ Mobilitat geogràfica de rendes molt baixes

➢ Substitució de rendes de L per K
➢ Evasió fiscal

3. En la imposició sobre el capital la elevada mobilitat del capital tmb limita els tipus impositius a establir en el
ISOC: polítiques d’harmonització fiscal desitjables

4. En la imposició general sobre el consum:

➢ Abarata l’oci (igual que l’IRPF). L’IVA redueix el poder de compra del salari rebut per hora treballada
➢ És neutral respecte a la decisió consum present (Ct) vs estalvi (St)

○ Sense impost
○ Si existeix un únic tipus impositiu i no varia en el temps: IVA neutral respecte a la decisió
consum present vs d'estalvi (augmenta el preu d’ambdós en el mateix % i per tant, no altera

preus relatius:

5. En l’impost sobre la renda de les persones físiques, grava les rendes del treball i les rendes de l’estalvi

➔ IRPF redueix la rentabilitat de l’estalvi

Sense IRPF

Amb IRPF

➔ l'IRPF desincentiva l'estalvi i incentiva el consum present

6
Tipus d’impost: Consum bé X vs Decisió: treball vs oci Consum present vs
consum bé Y estalvi

Impost sobre el desincentiva consum X Desincentiva el treball Neutral

consum específic d’X

Impost general sobre el neutral si el tipus Desincentiva el treball Neutral

consum impositiu és únic

IRPF Neutral Desincentiva el treball Desincentiva l’estalvil

Impost per càpita Neutral Neutral Neutral