TEMA 4.

Ingressos Públics

1. INTRODUCCIÓ

Una de les principals funcions del SP és reduir les desigualtats en les rendes

El mercat:

● és eficient: primer teorema del benestar

● però genera una distribució de renda desigual

Funció redistributiva (tema 1), eines:

➔ polítiques de despesa:
◆ transferències monetàries: pensions, atur, prestacions socials, beques…
◆ transferències en espècie: sanitat, educació, serveis socials…
➔ Impostos progressius: qui té més paga més (proporcional)

Equitat:

❖ Principi del benefici: paga qui es beneficia directament del bé o del servei públic
➢ taxes i preus públics, ex: bitllet de transport públic
➢ co-pagament: part del preu dels fàrmacs amb recepta pagada per l’usuari de la sanitat pública
❖ Principi de la capacitat de pagament: aporta més qui més té, en termes absoluts o monetaris
➢ No implica progressivitat: en termes absoluts, si a més paguen més en proporció, es compleix
la progressivitat
➢ Han de pagar més aquells individus amb més capacitat de pagament
➢ La capacitat de pagament no és observable i, a la pràctica gravem proxies de la capacitat
económica

Proxies:

1. Redta: avantatges associats a la imposició legal: imposició a mesura

2. Consum
a. No desincentiva l’estalvi: imposició sobre el consum no distorsiona la decisió entre el consum
present i futur
b. Grava l’ús de rendes no declarades
c. Oscila menys que la renda
3. Riquesa: capacitat económica adicional
a. La possessió del patrimoni genera utilitat mitjançant la seguretat econòmica i el prestigi social

En la pràctica, la imposició sobre el consum i la riquesa complementan la de la renda

2. PRINCIPI DE LA CAPACITAT DE PAGAMENT I PROGRESSIVITAT

En la pràctica, el principi de la capacitat de pagament requereix:

● Principi d’equitat vertical: més capacitat económica, més impost a pagar en termes absoluts (teoria
del sacrifici absolut igual dels filòsofs utilitaristes)
● Principi d’equitat horitzontal: individus amb la mateixa capacitat económica paguen el mateix

1
El principi d’equitat vertical només comporta una major capacitat de pagament que ha de conduir a una major
quota impositiva

Els impostos basats en la capacitat de pagament poden ser:

➢ progressius respecte a la renda: pel més ric, l’impost suposa un major % de la seva renda inicial que
pel pobre. Només aquests redueixen la desigualtat en la distribució de la renda entre els individus de la
societat
➢ proporcionals respecte a la renda: l’impost suposa el mateix % de la renda tant pels rics com pels
pobres
➢ regressius respecte a la renda: pel més pobre l’impost suposa un major % sobre la seva renda inicial
que pel ric. Es pot donar que paguin menys en proporció a la seva renda els rics que els pobres, i tot i
així, paguin més en termes absoluts

Mesurament de progressivitat

(i) Elements de progressivitar legal: cal destacar:

➢ Tipus impositiu: tarifa amb tipus marginals creixents amb el nivell de renda
➢ Reduccions universals de la base imposable (major impacte sobre el tipus mitjà dels individus
amb menor renda) tmb en apunts* , exemple:

dades:
- individu ric: BI = 1000
- individu pobre: BI = 200
Impost = t = 10%

A. Impost lineal t=10% B. Impost lineal t=10% i reducció BI de 100

ric → 1000 · 0,1 = 100 → tipus mig = 10% ric → (1000 - 100) · 0,1 = 90 → tipus mig = 9%
pobre → 200· 0,1= 20 → tipus mig = 10% pobre → (200-100) · 0,1= 10 → tipus mig = 5%

2
(ii)Elements de progressivitar real: a més dels elements legals:

● Bonificacions específiques per aplicació de renda: poden augmentar o reduir la progressivitat en funció
del nivell de renda dels contribuents que es beneficien d’elles, ex: aportacions a plans de pensions vs
pagament del lloguer
● Composició de la renda: grabar de forma diferenciada les rendes del capital respecte a les del treball
pot alterar la progressivitat real de l’impost
● Evasió i el·lusió fiscal: si les possibilitats de cometre això depenen de la renda dels individus,
l'existència d’aquesta afectarà a la progressivitat
● Incidència impositiva: és qui acaba suportant realment la carga impositiva, ex: estrelles de fútbol vs
empleats de l’hogar

3. ¿ÉL EL SUBJECTE PASSIU LEGAL QUI PAGA ELS IMPOSTOS?

L’objectiu de la teoria de la incidència impositiva és identifica qui o quins acaben pagant realment els impostos,
ex:

- són els productors o els consumidors qui paguen els impostos que recauen sobre un bé/servei?
- són els treballadors o els empresaris els qui paguen els impostos que recauen sobre el treball?

➢ Incidència legal: determina a qui imposa la llei l’obligació de pagar l’impost: subjecte passiu legal
➢ Incidència econòmica: determina qui paga realment l’impost: subjecte passiu econòmic. Té en compte
com reaccionen els mercats als impostos
➢ Translació de la càrrega tributària: transmissió de la càrrega fiscal des del subjecte passiu legal al
subjecte passiu econòmic
La incidència impositiva depèn de les elasticitats de l’oferta i de la demanda, és a dir, de la manera en què es
determinen els preus

4. MODELITZACIÓ DE L’EQUILIBRI PARCIAL

Els models d’equilibri parcial analitzen els efectes de la introducció de l’impost sense considerar els efectes en
altres mercats ceteris paribus, en un mercat relativament petit i mesura els efectes a c/t

4.1. Anàlisis d’un impost unitari:

3
4
5
4.2. Anàlisis d’un impost ad-valorem:

6
 4.3. Conseqüència redistributiva dels impostos:

➔ Si l’impost recau sobre els consumidors: variació de la demanda del bé a mesura que augmenta la
renda dels individus:

➔ Si l’impost recau sobre els productors: l’afectació serà a través de les retribucions dels factors
(salaris i rendiments del capital)
◆ Si l’impost recau sobre treballadors: impost regressius→ augmenta la desigualtat entre les rendes
◆ Si l’impost recau sobre els propietaris del capital: impost progressiu→ disminueix la desigualtat
de les rendes

Tot i que quan mirem la composició de les rendes dels individus ordenats per nivells de renda, veiem un
predomini de les rendes del capital als nivells més alts i de les rendes del treball als més baixos.

4.4. Anàlisis de l’impost sobre els factors de producció