Activitat 4.

Aspectes essencials dels tributs

Lectures prèvies al seminari

● Per a resoldre la pregunta 4 (base imposable, aixovar domèstic):Sentència de la Sala Tercera

del Tribunal Suprem de 19 de maig de 2020 (recurs no 6027/2017).

● Per a resoldre la pregunta 4 (base imposable, valor de referència): Contestació de la Direcció

General de Tributs a la Consulta Vinculant V0298-22, de 17 de febrer de 2022.

● Per a resoldre la pregunta 5 (subjecte passiu): Contestació de la Direcció General de Tributs a

la Consulta Vinculant V0541-19, de 13 de març de 2019.

● Per a resoldre la pregunta 8 (successors): Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de
3 de juny de 2020 (recurs de cassació no 5791/2017).

Relació jurídico tributària i com es congiguren esl tributs (art 17 LGT). El fet imposable es regula en
l’aritlce 20 de la LGT i lés el pressuposit de fet fixat per la llei la relaització del qual detrmina el
naixement de l’obligaico tributària pricnipal (la de pagament). A ai`xo es diu meritació, i és diferent al
concepte d’exigibilitat (no tenen res a veure). Lexibigiltat és el moment del pagament. Aquest és el
primer concpete rellevant que cal distingir: exemple: l’irpf te encompte les rendes que genera una
persona en un any natural (1 de gener a 31 de desembre. El 31 de desembre es produeix el
devengo/meritaicó, però no la exigiblitat. A l’any seguent es genera la campanya de renda,i es allà
ons’autiliquida i es paga. Per tant, la meritació no coincideix amb l’exigibilitat). Les funcions del fet
imposable, si fixa el pressupòsit de fet i diu què es el que grava, la seva funció pirncipal és configurar
el tribut, i dpes´res, determinar el mmoment de la meritació/devengo.

El fet imposable té un pressuposit objectiu (acte, fet o negoci indicatiu de capacitat economica sotmès
a imposició) i un de subjectiu (criteri d’imputació del pressuòsit objectiu a unapersona, a un
subjecte). És importantissim veure que existeix una delimitacio positiva que delimiita el feti
imposable i una delimitacio negativa. La negativa son els suposits de no subjecció (no té res a veurre
amb els supòsits d’exempció). En els suposits de no subjeccio n o es realitza el fet imposable (la
norma detrmina que en aquells casos no es realitza. Ex: en una herència, com que els béns que es
transmeten queden subjectes a l’impost de succession sno estan subjectes a lirpf. El fet d’integrar
aquests béns al propi patrimoni genera rendiment). Si no queda subjeccte a l’impost, evidentment no
neix l’obligacio tributària principal perquè no es fa el fet impsable. Els suposits d’exempcio (art 22)s i
que es fa el fet imposible, eprò la norma detmeirna que tot i això no neix l’oblgiacio tributaria
principal i per tnat tampoc no hi ha pagament. Per tant, tant els suposits de no subjeccio com els de
exemplcio comparteixxen consequñencia, pero la cause és diferent.

Un cop analitzat el fet imposible, es veu el mecanisme de repercussio (a vegades la cararega tributaria
es tresllada) que entra en joc quan hi ha una dissociació entre el fet imposable i el que realment vol
gravar el triubt. Per tant és el mencaisme juridic a paritr del qual el contriubient té l’obligacio de
traslledar la carrega tributaria a un subjecte, i aqeust alhora l’obligaico de suportar-la. Això es
produeix quan hi ha una distorsió entre el que grava el fet imposable i l’objecte del tribut (per
exemple, l’IVA: el fet imposable és les entregues de béns o prestacions de serviesis entregats per
professionals, perog grava el consum: es tresllada la carrega tributaria a qui consumeix).
Finalment, s’introdueix la figura dels pagaments a compte (anticipadament a ahisenda perquè les
arques de l’estat n o esquedin buides). N’ghi ha de tres tipus. S’introdueix el concpete perquè serveix
per la proxima sessió de subjectes.

Respecte els subjectes, com en qualsevulla relació, el subjecte actiu (creditor) és l’estat i altres ens
públics perquè són titulars del c`redit tributari i de la funció tributària (pdoer financer). Aleshores
s’ntra a valorar el subjecte passiu. Els elements d’auqesta relacio en subjectivitat passiva son la
cpacitat de ser titular de drets i obligacions (els ens sense PJ poden ser subjectes passius?), l a
capacitat d ‘obrar i la representacio en dret tributari i el domicili fiscal, la solidaritat tyriburtia coma
regla general del 35.7 i la inderogabilitat i indisponibilitat dels tributs. Aixi, qui són els obligats
tyributaris? Es troben a al’art 35 LGT:

- sujecte passiu: (ABANS DE LA REFORMA DE LA LLEI GENERAL TRIBUTARIA es deia

subjecte passiu a tot oblgiat tributari. Es canvia i es matisa: el concepte general eés el
d’obligat tributari i el de subjecte passiu ja no esta al 35 sinó al 36 i n’hi ha dos: el contribuent
(obligat tributari principal) i el substitut (persona que per imposició legal substitueix al
contribuent). Aquests dos m atsiso són importants: ha d’estar previst per llei (no esp ot
inventar un substitut) i la figura del subsittuit lleva amb si la figura del reemplazo (diferent a
la figura del responsable: al costat de, no sbustitueix).
- Altres obligats tributaris: els que han de fer pagamametns a comptes, pagaments fraccionats,
retencions o ingressos a compte. Però també hi ha l’obligat a suportar aquestes retencions o
ingressos as compte. Les retencions es diuen aixì eperquè es fan sobre quanties dineraries, i
en un rendiment en especie són ingressos a compte. Les empreses estan oblgiades a retenir
una part (seguretat social i renda) de la renda als treballadors i els treballadors estanobligatsa
suportar la retenció (per això el net en la nomina és menor). Si es paga (retribucions) en
especie, és un ingress a compte. Tambe´hi ha l’obligat a repercutir l’impost i l0obligat a
suportar.la. Beneficiaris d’exemplcions i bonfiicacions, i obligaats a exercir algun
tipusd’obligacio tributària formal.
- Responsable i sucessor: la resposnabilitat tributaria (41 a 43 lgt) es de caracter subsidiari: es
situa al costat de l’obligat tributari principal coma garant de pagament. La repsonsabilita tpot
ser subsidiaria o solidaria (indistintament es pot nar contra un o contra l’altre). La solidaria és,
genarlment, subsidiaria. Els suposit sde resposnabilitat solidaria son unicament els disopsats
en l’art 42 LGT. Aquest responsable que se situa jutnament al deutor no queda obligat al
ocmpliment d’altres obligacions formals, només la de pagament, i quan ho fa ho fa amb tot el
seu patrimoni. Llevors si que tindra una accio civild e repeticio contra el deutor principal
(aaccio de regrés).
- Successors: de successors n0’hi ha de 2 tipus (39 lGT: FISICA INTER VIVOS O MOM¡RTIS
CAUSA: Principi d’indpsoiniltat credit rbiutari; 40 lgt successio de PJ).e

En la ssessio 11, es quantifica el tribut. S’estudia l’boligaic otributaria principal i altres obligacions
tributaries, però d’entrar de ple a la quantifiicacio hi ha tributs fixes i bi ha tributs variables (elements
de quantificacio del tribut: famós esquema on hi haconceptes que cal tenir en compte lahora de
quantificar):

- base imposable (art 50 lgt): es la quantificacio del fet imposable. Un cop s’ha quantificat el fet
imposable, es detreu les reduccions (fixades per llei: si lea llei no les ha fixat no s’apliquen).la
base impnible menys les reudccions es va a la base liquidable i es sobre aquesta sobre la que
s’hhaplica el tipsu de gravamen (progressiu, proporiconal, etc.) i un cop aplciat s’arriba ala
quota integra.a la quota integra es detreu les deducicons que prevegi la norma,
 bonificacionsque hi puguin haver i se li suma addicions o coeficients multiplicadors
palicables; i tot això dona la quota liquida. Pero no s’acaba aquí; a la qota liquida es resten els
pagametns a compte i aixi s’obte la quota diferencial. Aqui ve una altra pregunta conceptual:
és el mateix quota tributària que deute tributari? No ho és: el deute tributari és un concpete
tmés ampli: la quota forma part del deute tributari però el detue de afegeix recarrecs i nose q
més. Les sancions no formen part del concepte de deute tributari. A la practica
solenrecaptar-se conjuntament,per això el seutractament és diferent.

Com Ss’extingeix l’obligació ode pagament? Com es fa perquè deixi d’existir el deute amb hisenda?
Hi ha diverses formes d’extinció de l’olbigaico tributaria

- 60 a 65 lGT: pagament, perioides de paga, aplaÇaments,t etc.

- Condonacio (perdo) art 75
- Compensacio (71 a 74) sobretoten IVA.
- Prescripcio tributària: si passen 4 anys hisenda no et pot reclamar el pagament peruqè ha
prescit
- Insolvència provada del deutor (sentència judiicial que detrmina que el deutor és insolvent).

Tatmbé s’epxliquen les garanteis epr aconseugir el pagametn sobre el deut tributari (71 a 80). Dret de
prelacio, dret de retencio, afectacio de béns al cobrament, hipoteca legal tacita, etc. Finalment, si
hisendaconsidera que hi ha risc que algu pugii evadir impostos pot aplicar mesures cautlelars (art. 81
lgt). ddd

SUPÒSIT DE FET

La Carme Pérez va morir el passat 30 de juny de 2021 a Barcelona, als 79 anys d’edat. A la data de
la seva mort, era propietària d’un edifici a Barcelona, que tenia arrendat per pisos, i d’una casa a
Sant Vicenç de Montalt. L’edifici el va heretar del seu pare, Hermenegild Pérez, quan aquest va
morir, l’any 1986. La casa de Sant Vicenç de Montalt, on la Carme va passar els seus darrers anys,
la va adquirir al seu anterior propietari l’any 1997.

La Carme també era propietària d’una finca rústica a Tavernes de la Valldigna, en desús. Així
mateix, té una cartera financera a una entitat bancària suïssa per valor de 5 milions d’euros.
No va tenir fills, de manera que ha deixat la meitat de l’herència als nebots, la Maria, l’Helena i el
Pere, i l’altra meitat a l’Arquebisbat de Barcelona, doncs era molt devota de l’Església Catòlica.

FET IMPOSABLE

Pregunta 1. Els fets imposables de quins tributs es poden deduir raonablement del que es diu a
l’enunciat del supòsit de fet? Es tracta d’impostos estatals, autonòmics o locals? En cas que es
tracti d’impostos cedits, quines potestats tenen en cada cas les Comunitats Autònomes? En el
cas que siguin locals, es tracta d’impostos obligatoris o potestatius?

● En aquest supòsit de fet es poden deduir els següents tributs:

1. Impost Successions i donacions fet imposable del qual son els increments patrimonials a títol
lucratiu (sense contraprestació, a títol gratuït). L’ISiD és un impost estatal, sense perjudici
dels règims forals del País Basc i Navarra. El seu rendiment s’ha cedit a les CCAA de
 règim comú (com tots els impostos cedits). Des de l’1 de gener de 1997, les CCAA tenen, a
més, competències normatives (alguns elements de quantificació, ni fet imposable,
contribuent, etc, això regulat a llei estatal). Regles de territorialitat atribució del rendiment i
la competència: vegeu els arts. 2 i 29 LISD; 5 i 6 RISD; 19.2 LOFCA ; i art. 32 Llei 22/2009,
de 18 de desembre, per la que es regula el sistema de finançament de les comunitats
autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d’Autonomia i es modifiquen determinades
normes tributàries.
2. Impost sobre Increment Valor Terrenys de naturalesa urbana, es transmetin onerosament o
gratuïtament. Regulat a l’article 104 del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals, Real Decret
Legislatiu 2/2004. Impost local potestatiu (Art 15 i 79 de la Llei Hisendes Locals.)
3. Impost Bens immobles. Impost local o municipal obligatori (No existeix impost provincial)
4. Impost Renda Persona Física. No per la herencia, si no pels rendiments. Impost estatal cedit
en competència normativa, no de la gestió, i rendiment al 50%. Obligatori.
5. Impost sobre el Patrimoni per la cartera financera. Impost estatal cedit en competència
normativa, de gestió i rendiment al 100%. Només paguen els més rics quan se superen els
2.000.000 d’euros o patrimoni net e 700(mil?) (art. 3)
6. ITP i AJD (impost cedit)

Aclaracions Seminari:

- Persona jurídica no és contribuent de l'impost. Només grava les persones físiques el IDiS. Es
tributa a l'impost sobre societats.
- La Llei General Tributària regula el fet imposable al seu article 20. Un fet imposable és el
pressupòsit fixat per la llei per a configurar cada tribut i la realització del qual origina el
naixement de l’obligació tributària principal.
- En els impostos cedits es pot cedir les tres competències del tribut. La normativa, la de gestió
i la d’atribució del rendiment. En el cas d’aquest tribut, es cedeixen els tres i l’atribució del
rendiment al 100%.
- En el ISiD es merita en la data de defunció, la seva exigibilitat/autoliquidació és 6 mesos
després de la meritació.
- La cartera financera grava periòdicament el patrimoni cada any sempre que superi el mínim
exempt (700.000 Estat, 500.000 Catalunya. Habitatge habitual que supera 300.000 de valor
tributa. Patrimoni net: actiu menys passiu. El que supera, tributa per trams). Impost sobre la
renta si dona rendiment. Impost sobre el patrimoni per tenir-lo. Impost de DiS quan el
transmets. No vulnera cap principi, diferents manifestacions de riquesa que es poden gravar
individualment.

EXEMPCIONS

Pregunta 2. Un cop tingui lloc la partició de l’herència, l’Arquebisbat de Barcelona adquirirà la

propietat d’una part dels béns que eren propietat de la Carme Pérez. Podrà gaudir d’algun
tipus d’exempció, en qualsevol dels impostos als quals s’ha fet referència a l’apartat anterior?
En cas afirmatiu, on es troba regulada?

L’Arquebisbat de Barcelona està exempt de pagar l’impost de Successions i Donacions doncs

l'església catòlica no és una persona física disposicio final 4 llei de successions i donacions (acord de
1979 entre estat i santa seu). A més a més, també quedaria exempt de pagar l’Impost sobre Societat
(no surt aquest a la pràctica) en termes de l’acord entre l’estat i l'església catòlica (Disposició final
quarta Llei 29/1997 es fa una remissió a l’acord de la Santa Seu de l’any 1979), mentre el patrimoni
estigui destinat al culte. En relació al IBI, també quedaria exempt en relació l’article 62 de la llei
d’Hisendes Locals. També la plusvalia x ser una entitat sense fins lucratius (crec que a l’art. 15.3 llei
49/2002. El 15.1 de la mateixa llei fa referència també a l’exempció de l’IBI).

Una excepció en la LGT està regulada a l’article 22. Supòsits d’exempció (objectius, subjectius i
mixtes) on tot i que es realitza el fet imposable no neix l'obligació tributària principal d’acord amb la
llei. En una no subjecció no es realitza el fet imposable.

BASE IMPOSABLE

Pregunta 3. Impost sobre Successions i Donacions. Valor de referència. El valor de mercat de

l’immoble el dia de la mort és de 300.000 euros. Tot i així, el valor de referència del mateix
segons indica la web de la Direcció General del Cadastre és de 350.000 euros: el valor de
referència ―igual que el cadastral― no pot superar el valor de mercat; on s‘estableix aquesta
limitació? Què passa quan el supera? Quines opcions tenen els contribuents per defensar els
seus drets? Poden veure’s, a tals efectes, les recents consultes vinculants de la Direcció General
de Tributs relatives al valor de referència a l‘Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses
i Actes Ju.rídics Documentats, aplicables mutatis mutandis al cas que ens ocupa.

La base imposable està regulat a l’article 50 i ss de la LGT. Mesura el fet imposable. Exemple: en el
IRPF la base imposable (quantificació del fet impoable, art. 50 lgt) és la quantitat de renda obtinguda,
fet imposable és la renda obtinguda. Mesura la capacitat econòmica expressada en el fet.

- Art. 9.1 llei de successionsi donacins: la base imposable de l’ISD és el valor net de
l’adquisicio individual de causadient (valor dels béns i drets mminorat per carrecs i deutes).
És el valor de mercat a menys que existeixi un valor declarat superior.
- En el cas de béns immobles el cadastre imposa unvalor de referència a limmoble i en la seva
herència el que tributa és aquest valor (el notari apuntarà el valor de referència) a menys que
hi hagi un valor declarat superior.

RESUM: Respecte les herències, el criteri general és: base imposable (valor net de mercat) a menys
que hi hagi un valor declarat superior. Imobles valor de referència dels immobles a menys que hi hagi
un valor declarat superior. Si no hi ha valor de referència s’agafa el major de valor declarat o valor de
mercat (segons la pròpia norma, art. 9.1 llei de successions i donacions). Aquest valor de referència
del cadastre és objectiu (aquest article 9 va ser reformat per la llei 11/2021, des de juliol de 2021 les
herències en immobles es calcula així).

El valor de referència està regulat a la Llei 11/2021 de Mesures de Prevenció contra el frau fiscal que
modifica diferents lleis antigues (ex. Text refós de la Llei de Cadastre immobiliari). És un valor
objectiu determinat pel cadastre immobiliari i que pretén donar més seguretat jurídica. El valor de
referència és diferent al valor de mercat. Davant d’una situació on el valor de referència supera el
valor de mercat, l’interessat hauria de presentar una autoliquidació del impost que ha realitzat,
incloent com a valor de referència el que estigui instaurat i en aplicació del 120 de la LGT sol·licitar
una rectificació de l'autoliquidació per la superació del valor de mercat (amb els corresponents
interessos). No es pot presentar directament un recurs o una reclamació administrativa sense una
liquidació (d'un acte administratiu).
El valor de referència no pot ser supeiror al valor de mercat, crec que RD 1/2004 (llei del cadastre
immobiliari) en la disposicio final tercera. En la disposicio final tercera de la llei 11/2021 hi ha també
aquesta limitació en el valor de mercat. I si el supera, què passa? Si el valor cadastral és major que el
valor de mercat o valor declarat en les escriptures públiques, l’escenari és perjudicial pel contribuent
perquè probablement estarà pagant una quota de l’impost per sobre d’allò que li correspondria. Per
tant, mentre l’Immoble tingui un valor cadastral per sobre del valor de mercat, el titular de tal moble
estarà pagant una quota de l’IBI —i de qualsevol altre impost, com el de Transmissions Patrimonials,
el de Successions i Donacions o l’IRPF— molt per sobre de la quota que hauria d’estar pagant (moltes
vegades pot arribar a suposar un augment del 50% de la quota real). El que podira fer el contribuent és
impugnar-ho: la base imposable de l’impost de successions i donacions es fa sobre el valor de
referència amb el matís que si el valor dclarat és superior es declari aquest. Per tant, el valor de mercat
només entra en joc quan no hi ha valor de referència.

—————————————————————————————————————————

El valor cadastral és un valor administratiu determinat per la Direcció General del Cadastre
Immobiliari que serveix de referència pel càlcul d’impostos relacionats amb els béns immobles (tant
d’àmbit local, autonòmic com estatal) i que mai no pot superar el valor de mercat o valor declarat en
les escriptures públiques de compravenda, sempre i quan el valor declarat sigui el preu més probable
pel qual podria vendre’s, entre parts independents, un immoble lliure de càrregues. Amb el valor
cadastral també es pot calcular el valor que li donaria l'Agència Tributària a un determinat immoble a
l'efecte de calcular impostos com per exemple l'Impost de Transferències Patrimonials i Actes Jurídics
Documentats (ITP i IAJD), l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD).

El valor de mercat l valor cadastral que s'assigna a cada immoble, que res té a veure amb el valor
d'un immoble pot de mercat. És més aviat un valor de caràcter administratiu que serveix com a
ser més o menys base per al càlcul de diferents impostos, com per exemple l'Impostos sobre
alt depenent de Béns immobles (IBI), impost sobre l'increment de valor dels terrenys de
l'oferta i la naturalesa urbana (plusvàlua), Impost sobre la Renda de les Persones
demanda. Físiques (IRPF), Impost sobre la Renda dels No Residents (IRNR), etc.

Si el valor cadastral és major que el valor de mercat o valor declarat en les escriptures públiques,
l’escenari és perjudicial pel contribuent perquè probablement estarà pagant una quota de l’impost per
sobre d’allò que li correspondria. Per tant, mentre l’Immoble tingui un valor cadastral per sobre del
valor de mercat, el titular de tal moble estarà pagant una quota de l’IBI —i de qualsevol altre impost,
com el de Transmissions Patrimonials, el de Successions i Donacions o l’IRPF— molt per sobre de la
quota que hauria d’estar pagant (moltes vegades pot arribar a suposar un augment del 50% de la quota
real).

Així doncs, generalment, el valor cadastral dels immobles no podrà superar el valor de mercat, i a tal
efecte —mitjançant ordre ministerial— s’ha fixat un coeficient de referència al mercat del 0,5 en el
moment d’aprovació i entrada en vigor de la ponència. En els béns immobles amb preu de venta
limitat administrativament, el valor cadastral no podrà en cap cas superar tal preu. Els valors
cadastrals es poden actualitzar anualment mitjançant l’aplicació de coeficients aprovats per les
corresponents Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat. (arts. 22, 23 i 32 Text Refós de la Llei del
Cadastre Immobiliari)
 Artículo 22. Valor catastral.
El valor catastral es el determinado objetivamente para cada bien inmueble a partir de los datos
obrantes en el Catastro Inmobiliario y estará integrado por el valor catastral del suelo y el valor
catastral de las construcciones.

Artículo 23. Criterios y límites del valor catastral.

1. Para la determinación del valor catastral se tendrán en cuenta los siguientes criterios:

a) La localización del inmueble, las circunstancias urbanísticas que afecten al suelo y su aptitud
para la producción.
b) El coste de ejecución material de las construcciones, los beneficios de la contrata, honorarios
profesionales y tributos que gravan la construcción, el uso, la calidad y la antigüedad edificatoria,
así como el carácter histórico-artístico u otras condiciones de las edificaciones.
c) Los gastos de producción y beneficios de la actividad empresarial de promoción, o los
factores que correspondan en los supuestos de inexistencia de la citada promoción.
d) Las circunstancias y valores del mercado.
e) Cualquier otro factor relevante que reglamentariamente se determine.

2. El valor catastral de los inmuebles no podrá superar el valor de mercado, entendiendo por tal
el precio más probable por el cual podría venderse, entre partes independientes, un inmueble libre
de cargas, a cuyo efecto se fijará, mediante orden del Ministro de Hacienda, un coeficiente de
referencia al mercado para los bienes de una misma clase.
En los bienes inmuebles con precio de venta limitado administrativamente, el valor catastral no
podrá en ningún caso superar dicho precio.
3. Reglamentariamente, se establecerán las normas técnicas comprensivas de los conceptos,
reglas y restantes factores que, de acuerdo con los criterios anteriormente expuestos y en función de
las características intrínsecas y extrínsecas que afecten a los bienes inmuebles, permitan determinar
su valor catastral.

Pregunta 4. Impost sobre Successions i Donacions. Aixovar domèstic. L’article 15 de la Llei

29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, estableix que “l’aixovar
domèstic formarà part de la massa hereditària i es valorarà en el tres per cent de l’import del
cabal relicte del causant, excepte si els interessats assignen a aquest aixovar un valor superior o
proven fefaentment la seva inexistència o que el seu valor és inferior al que resulti de l’aplicació
del referit percentatge”. Els hereus li pregunten si han de computar el 3% de la cartera
financera com a aixovar domèstic o no. Justifica la teva resposta a la llum de la jurisprudència
del Tribunal Suprem.
En el marc de l’impost sobre successions i donacions, l’addició de l’aixovar domèstic ( regulat a l’art.
10 de la Ley 29/1987, de 18 de desembre de l’Impost de successions i Donacions; i als art. 23 i 34 del
Reglament de l’Impost de successions i donacions) és l’última operació que cal efectuar per
determinar el valor de la massa hereditària a partir de la qual es calcularà l’impost sobre
successions que, si correspon, hauran de pagar els successors.

L’aixovar domèstic és el conjunt de mobles, estris i robes d’ús comú a la casa, així com altres béns
d’ús domèstic sempre que no tinguin la consideració de béns sumptuaris i que no produeixin renda.
Per tant, l’aixovar domèstic forma part de la massa hereditària, com si es tractés d’un bé més. En
canvi, no es consideren com a aixovar els béns sumptuaris com les juies, els vehicles, les
embarcacions i les aeronaus, els objectes d’art i les antiguitats. (Art. 15 llei de successions i
donacions)

L’aixovar es calcula aplicant un percentatge del 3% sobre la totalitat dels béns que componen el
cabal relicte o massa hereditària del causant (està format per tots els béns que formen part de
l’herència, inclosos els llegats. Per tant, per calcular l’aixovar domèstic es tenen en compte els béns
assignats a títol particular), llevat que els interessats o successors assignin a aquest aixovar un valor
superior o provin de forma fefaent la seva insistència o que el seu valor és inferior al que resulti de
l'aplicació del percentatge del 3%. En aquest sentit, cal dir que per demostrar la inexistència de
l’aixovar o que el seu valor és inferior al 3%, la càrrega probatòria a càrrec dels interessats o
successors és fonamental.

● Per fer la liquidació de l’impost de successions a la base imposable dels hereus se li suma el
valor de l’aixovar que li correspon a cadascun dels hereus en proporció a la seva
participació. En canvi, en el cas dels legataris, la base imposable estarà formada únicament
pel valor del bé. Els llegats computen per calcular l’aixovar domèstic però s’entreguen sense
ell.

Les carteres financeres representen productes composats per diversos valors i títols que determinen
la seva rendibilitat i risc. Cal tenir en compte aquests concepte ja que cadascun compleix uns
objectius patrimonials diferents (n’hi ha de 4 tipus)

En aquest cas els hereus poden no computar el 3% de la cartera financera com a aixovar domèstic
perquè la cartera financera està composada per diversos valors i títols, i per tant, béns incorporals que,
segons la jurisprudència del Tribunal Suprem —concretament, el Fonament Jurídic tercer de la
Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 19 de maig de 2020 (recurs no 6027/2017)— no
necessita prova la qualificació dels béns per raó de la seva naturalesa. Això vol dir que el contribuent,
pot destruir tal presumpció fent ús dels mitjans de prova admesos en Dret, a fi d’acreditar
administrativament o judicialment que determinats bé, per no formar part de l’aixovar domèstic, no
són susceptibles d’inclusió en l’àmbit del 3%, partint de la base que tal noció només inclou béns
mobles corporals afectes a l’ús personal o particular, segons el criteri establert. I, per tant, sobre els
diners, títols, actius immobiliaris o altres béns incorporals no es necessita cap tipus de prova a càrrec
del contribuent, donat que es tracta de béns que, en cap cas, podrà integrar-se en el concepte jurídic
fiscal d’aixovar domèstic, en no tenir cap relació amb aquesta categoria.

Tot això, perquè la jurisprudència del TS en la sentència de 19 de maig 2020 entén que l’aixovar
domèstic comprèn el conjunt de béns mobles afectes al servei de la vivenda familiar o a l’ús personal
del causant (d’acord amb les descripcions de l’art. 1321 CC, en relació a l’article 4 LIP) conforme a la
realitat social en un sentit actual. I, per tant, el 3% del cabdal relicte que —com a presumpció legal—
estableix l’article 15 Llei sobre Successions i Donacions no comprèn la totalitat dels béns de
l’herència, sinó només aquells que poden afectar-se, per la seva identitat, valor i funció, a l’ús
particular o personal del causant, amb exclusió de tota la resta. Les accions i participacions socials
(per no integrar-se analògicament en tal concepte aixovar domèstic, per ampli que es configuri) no
poden prendre’s en consideració a efectes d’aplicar la presumpció legal del 3%. Per tant queda exclosa
la cartera financera.

SUBJECTE PASSIU

Pregunta 5. Els hereus no es posen d’acord amb la divisió de l’herència. Mentrestant, els béns
dels quals la causant era titular segueixen generant rendes (immobles arrendats, cartera
financera, por exemple). A data d’avui, l’herència segueix sense acceptar-se. Determina qui ha
de tributar per aquests rendiments en concepte d’IRPF i altres impostos que puguin afectar als
béns que composen el cabal relicte.

Amb aquesta herència jacent, d’acord amb l’art 8.3 de la llei ?/2006 (JOAN) hi ha dos escenaris
diferents: pel35.4 LGT elsens esense personalitat juridica poden ser obligats tributaris. Després, en la
norma de cadascun dles impostos cal veure si la norma els considera o no subjectes passius. En la llei
de renda a l’article 8 els ens sense pJ són subjectes passius de renda. S’atribueix als hereus (atribucio
de rendes). Per tant, els hereus -que encara nohan heredat- sí que cal pagar renda amb una atribucio
de renda de qui es cridat a heredar. Un cop acceptin l’herència, es mira si cal presentar declaracions
refectivatives. Si no hi ha cridats a l’herència, a qui s’atribueixenels rendiments? Qui paga?no paga
ningú. Respecte l’impost del patrimoni, són subjectes passius les herències jacents? No ho són (la
norma diu que les herencies jacentrs no són subjectes passius, de manera que els hereus hauran de
declarar l’impost de patrimoni un cop acceptin l’herència). L’altra impost que es devenga estant
l’herencia jacent és l’IBI. I l’assumeix tothom proporiconalment: la norma estableix que es
ditdrubueix per quota de participacio proproicoanlment a l’herència, però tendran responsabilitat
soildaria. ELS HEREUS PERÒ TAMBÉ HAURAN DE PRESENTAR EL MODEL 7.20(MODEL
DE DECLARACIO DELS BÉNS A L’ESTRANGER EN RELACIO A LA CARTERA
FINANCERA).

Herència jacent. Entitats sense personalitat jurídica. (Article 35.4 de la LGT.) Són obligats tributaris
sempre que ho prevegi expressament la llei, la llei diu que nomès son contribuents de IRPF les
persones físiques, no les herències jacents. L’atribució de les rendes quedarà pendent fins que hi hagi
una atribució de les persones físiques. El mateix amb el impost sobre el patrimoni. Fins que no
s’accepti la herència no hi haurà tributació. Quan s’accepti hi hauràn interessos de demora pel
transcurs del temps.

————————————————————————————————————————-

Herència jacent

Causant. En aquest cas l'obligació de presentar l'IRPF del mort recau sobre la pròpia herència jacent,
que és una comunitat de béns formada per tots els anomenats a l'herència i el patrimoni de la qual és
el propi cabal hereditari. Les actuacions que poguessin derivar-se d'aquesta declaració (si es
produeixen) es realitzaran amb el representant d'aquesta herència (que pot ser algú expressament
designat com a tal), qui l'estigui gestionant o, finalment, qualsevol dels anomenats a l'herència.

IRPF dels hereus

Respecte a les rendes generades entre la defunció i el 31 de desembre, no formen part de l'herència, i
han d'atribuir-se als hereus i legataris en la proporció que els atribueixi el títol successori:

● Aquests les incorporaran al seu IRPF segons la seva naturalesa (per exemple, com a
rendiments d'una activitat econòmica, o del capital mobiliari o immobiliari) i en la proporció
que els correspongui. També s'imputaran, en la mateixa proporció, les retencions practicades
sobre aquestes rendes.
● Si finalment els béns s'adjudiquessin de manera diferent (per exemple, el testament deia que
dos germans es repartirien l'herència a parts iguals, però al final un s'adjudica un immoble que
ha generat rendes i l'altre s'adjudica altres béns que no les han generat), els afectats haurien de
presentar declaracions rectificatives, imputant-se les rendes dels béns efectivament rebuts.

La declaració del mort ha de presentar-la qui representi a l'herència jacent (o, si no ha estat nomenat,
els anomenats a l'herència). Els hereus s'imputaran les rendes posteriors a la defunció segons les
proporcions fixades en el testament.

QUOTA TRIBUTÀRIA

Pregunta 6. La quota tributària dels impostos als quals s’ha fet referència a la primera
pregunta, es calcula mitjançant un tipus impositiu progressiu o proporcional? On es regula en
cada cas?

La quota tributària dels impostos es calcula mitjançant un tipus progressiu i atenent al grup de
parentesc. Es troba regulat en l’article 58 de la Llei 19/2020, de 7 de juny, de regulació de
l'impost sobre successions i donacions. ART 21.2 LLEI IMPOST SUCCESSIONS I
DONACIONS

Artículo 58. Cuota tributaria. La cuota tributaria del impuesto sobre sucesiones y
donaciones se obtiene como resultado de aplicar a la cuota íntegra el coeficiente
multiplicador que corresponda, entre los que se indican a continuación, en función del grupo
a que pertenezca el contribuyente, entre los grupos que define el artículo 2, en razón de su
grado de parentesco con el transmitent.
(Modificat: Se modifica por el art. 89.4 de la Ley 5/2020, de 29 de abril).

El impost sobre l’augment dels valor dels Terrenys Urbans proporcional (108.1 LLEI HISENDES
LOCALS). IRPF progressiu dual. IBI és essencialment proporcional (ART. 72). Impost Patrimoni
progressiu.

Un mes abans de morir, l’Agència Estatal d’Administració Tributària havia girat a la Carme Pérez
una liquidació en concepte d’IRPF corresponent a l’exercici 2019, amb interessos de demora,
d’aproximadament 20.000 euros. A més, dies després de la seva mort, la Sala del Contenciós
Administratiu del Tribunal Suprem va inadmetre el recurs de cassació interposat pels advocats de
la Carme Pérez contra la sentència que havia desestimat el seu recurs contenciós- administratiu
contra la sanció que li havia estat imposada per l’Agència Tributària l’any 2014, de prop de 90.000
euros.

SUCCESSORS

Pregunta 7. Haurà de tributar la Carme Pérez per l’Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques de l’exercici 2021? En quin moment es produirà el meritament? Qui haurà de fer-se
càrrec de l’autoliquidació?

Cal presentar renda amb meritació anticipada el dia que juny (mort es causa de devengo anticipat) i la
presnetaran els respersentants (art. 39.3 lgt).

El dia que mor es produeix una meritació anticipada del IRPF, doncs al 31 de desembre la senyora no
existeix, els hereus seran els successors hauran de complir amb l'obligació tributària. L’article 39.3
LGT mentre la herència estigui jacent correspondrà al responsable.

————————————————————————————————————————-

Cuando una persona fallece, sus herederos están obligados a ocuparse del IRPF que tuviera
pendiente. Por tanto, si perdiste un familiar el año pasado, ahora debes ocuparte de su
declaración por los meses de 2021 en que estuvo vivo.

Els hereus hauran de pagar el IRPF pendent d’aquell any en aquest cas. L’autoliquidació
quedarà en mans dels hereus. El fet d’existir una sanció farà que aquesta es suspengui després
de la seva mort.

2. El cobro de las sanciones liquidadas y notificadas con anterioridad a la muerte del sujeto infractor
se suspenderá, y la deuda correspondiente a las mismas se declarará extinguida, cuando se tenga
constancia del fallecimiento, sin que sea necesario solicitar la condonación graciable."

En aquest cas la sanció que li havia estat imposada l’any 2014 no es tindrà en compte per pagar per
part dels hereus, així doncs, la obligació pecuniària es suspendrà.

Pregunta 8. Els hereus de la Carme Pérez, han de fer front a la liquidació girada per l’Agència
Tributària corresponent a l’exercici 2019? I a la sanció que li havia estat imposada l’any 2014?
39.1 lgt
En efecto, la Ley General Tributaria de 1963 no contemplaba expresamente el supuesto de
fallecimiento en la regulación de la extinción de la sanción, si bien establecía la regla de la
intransmisibilidad a los herederos y legatarios, señalando el artículo 89 lo siguiente:

" 1. La responsabilidad derivada de las infracciones se extingue por el pago o cumplimiento de la

sanción o por prescripción.
(...)
3. A la muerte de los sujetos infractores, las obligaciones tributarias pendientes se transmitirán a los
herederos o legatarios, sin perjuicio de lo que establece la legislación civil en cuanto a la adquisición
de la herencia. En ningún caso serán transmisibles las sanciones."

En aquest cas els hereus de la Carme Pérez sí que hauràn de fer front a la liquidació girada per
l’agència tributària corresponent a l'any 2019.

"1. Las sanciones tributarias no se transmitirán a los herederos o legatarios a la muerte de los
sujetos infractores.
2. El cobro de las sanciones liquidadas y notificadas con anterioridad a la muerte del sujeto infractor
se suspenderá, y la deuda correspondiente a las mismas se declarará extinguida, cuando se tenga
constancia del fallecimiento, sin que sea necesario solicitar la condonación graciable."

Article 190.1 LGT un dels motius de l'extensió de les sancions és per la mort de la persona infractora.

En aquest cas la sanció que li havia estat imposada l’any 2014 no es tindrà en compte per pagar per
part dels hereus, així doncs, la obligació pecuniària es suspendrà.