TEMA 5: Els remeis a l’incompliment

Els remeis no són necessàriament incompatibles entre ells, i el que sempre es pot fer servir és la
indemnització per danys i perjudicis.

I. TUTELA PREVENTIVA DEL DRET DE CRÈDIT

Encara no hi ha hagut incompliment i, per tant, no hi ha hagut dany ni indemnització. Es dona
tutela en el creditor quan encara no s’ha manifestat l’incompliment, però existeix una
circumstància que fa preveure l’incompliment de l’obligació per part del deutor.

a) Venciment anticipat de les obligacions a termini (art. 1129)

Davant la situació d’insolvència quan existeix una obligació ajornada a termini, el deutor
difícilment pagarà, per tant la mesura preventiva serà la tutela preventiva del dret de crèdit.
El creditor pot exigir al deutor que es pagui tot i si el deutor es insolvent pot accedir a l’execució
(del patrimoni del deutor insolvent) quan el deutor entri en concurs de creditors.

b) Limitació de la capacitat dispositiva (dins del concurs de creditors)

Al deutor sotmès a un sistema de concurs se’l considera incapacitat, en la manera que es limita la
seva capacitat dispositiva d’administrar el seu patrimoni.

c) Embargament preventiu
Abans que el deutor incompleixi, el creditor embarga el bé per assegurar-ne el pagament.

d) Anotació preventiva de la demanda

Es fa al registre de la propietat per evitar un possible incompliment que no tingui efectes sobre
tercers. Es vol fer constar que hi ha una demanda pendent sobre “allò”.

e) Suspensió del compliment de les obligacions (arts. 1467-1502 CC/art. 62-40 CCCat)
Si el venedor que encara no ha lliurat la cosa descobreix que el comprador és insolvent, pot no
lliurar la cosa. El mateix passa quan el comprador es veu en perill de pèrdua de la cosa per culpa
d’un tercer, llavors se li dona al comprador la possibilitat de suspendre el compliment de
l’obligació.

II. PRETENSIÓ DE COMPLIMENT (arts. 1096-1098 CC)

És la facultat que es concedeix al creditor perquè reclami al deutor el compliment d’allò que havia
de fer.
III. EXECUCIÓ FORÇOSA DE LA PRESTACIÓ
Es tracta de sol·licitar mesures perquè el deutor compleixi la prestació a què s’havia compromès.
Per entrar en aquesta via caldrà un títol executiu, i un simple contracte no implica necessàriament
tenir-ne, sinó que hi haurà d’haver o sentència ferma, o escriptura pública, o títols de valor, etc.
- Execució d’obligacions pecuniàries —> han de ser líquides. Es pot donar tant l’embargament
de béns com el de diners. Si es fa de béns, aquests es porten a subhasta i amb el que se
n’obté es paga el deute.
- Execució d’obligacions de donar (art. 1096) —> el tribunal posa al creditor en possessió de la
cosa deguda a través de l’administració de justícia amb el consentiment que sigui necessari. Si
malgrat això no s’aconsegueix la cosa es passa a l’equivalent pecuniari, és a dir, la
indemnització, que a més inclourà el valor de la prestació que no s’ha executat.
- Execució de fer o no fer (prestacions de serveis):
• De fer —> Es manarà executar a la seva costa + indemnització per danys i perjudicis. En els
deures personalíssims, si el deutor no ho compleix es poden imposar multes coercitives.
• De no fer —> Que es desfaci allò que s’ha fet malament.

IV. CLÀUSULA PENAL/PENA CONVENCIONAL

Només es pot donar en el cas que estigui pactada al contracte. N’hi ha de tres tipus.

a) Cumulativa o sancionadora
Perquè sigui així s’ha de pactar expressament. El deutor que ha incomplert haurà de pagar:
- Allò que no ha pagat
- La clàusula penal que s’hagi establert
- La indemnització general

b) Indemnitzatòria (art. 1152 CC)

S’estableix una clàusula penal i quan es produeix un endarreriment o incompliment de l’obligació
el deutor ha de pagar la pena que substituirà la indemnització general.
A causa de la llibertat de pacte, per molt que la pena pecuniària sigui excessiva, després un jutge
no pot dir que ho és i exigir-ne la rebaixa.

c) Alternativa substitució (art. 1153 CC)

Pago la pena convencional i m’allibero de l’obligació.

V. RESOLUCIÓ PER INCOMPLIMENT CONTRACTUAL (art. 1124 CC)

Ja no m’interessa continuar contactant amb algú perquè ha incomplert —> existeix una facultat
de resolució (1124 CC, però després es concreta en el cas de la compravenda i en la LAU [Llei
d’arrendaments urbans]).
Es dona la possibilitat (no és obligatori) d’extingir ns i tot de manera extrajudicial i unilateral el
contracte.
- Requisit fonamental: patir un incompliment greu/essencial. S’entén que és essencial si priva
substancialment l’altre part d’allò a què tenia dret segons el contracte. Pot resoldre el contracte
qui estigui patint aquest incompliment i sense que ell no es trobi també en situació
d’incompliment.
El compliment parcial o defectuós també permeten la resolució.
El que es busca és una restitució de les prestacions i que s’extingeixi el contracte amb l’altre.
Aquesta capacitat s’entén implícita a les obligacions recíproques (que són la majoria), de manera
que no s’ha de pactar la clàusula de resolució.
Tampoc no cal la prèvia constitució en mora del deutor incomplidor per poder extingir el
contracte per la via de la resolució.
No cal imputar l’incompliment a la culpa, es pot resoldre igualment —> la culpa podrà servir per
determinar la quantia de la indemnització.
El perjudicat pot triar entre resoldre el contracte o fer-lo complir, però no els dos, o un o l’altre. Es
pot demanar també la resolució de manera subsidiaria a haver demanat el compliment si l’altre
continua sense complir.
Hi ha possibilitat de contestar quan jo estic complint però l’altra part em presenta una resolutòria
dient que no compleixo.
Efectes de la resolució:
- Extinció del contracte
- Restitució de les obligacions —> només en cas d’obligacions de tracte únic, ja que en
obligacions de tracte successiu és diferent.
Què passa si el deutor incomplidor ha donat el bé a tercers i aquest no pot ser restituït? Doncs
depèn:
- Si el tercer l’ha adquirit perquè li han fet donació (gratuït) —> es retorna al creditor, perquè la
donació no es protegeix.
- Bé inatacable - art. 34 de la Llei hipotecària —> si el tercer ho ha adquirit a títol onerós de bona
fe (no sabia que era part d’un deute en un altre contracte) i el bé no estava inscrit al registre de
la propietat: no ho haurà de tornar al creditor.
- Si el tercer ho ha adquirit a títol onerós però el bé sí que estava inscrit al registre de la
propietat: sí que ho haurà de retornar al creditor.

VI.INDEMNITZACIÓ
Compatible amb totes les anteriors menys amb la primera.
Aquesta indemnització és compatible amb la resta de remeis , però quan veiem indemnització per
dany contractual s’ha de distingir entre dues situacions: quan la indemnització substitueix la
prestació no executada (dany emergent: es paga un equivalent de la prestació que no es fa) i a
més inclou la prestació per danys i perjudicis; i els casos en què el deutor compleix amb
fi
 l’obligació però ha de pagar una indemnització per danys i perjudicis. Algunes vegades, però
gairebé mai, s’ha incorporat indemnització per dany moral.
Si instem la resolució d’un contracte, això no és incompatible amb una indemnització, encara que
després es discutirà en cada cas concret l’abast de la indemnització.
L’objectiu de la indemnització és de ser un substitutiu de compliment del contracte i compensar
els danys causats. El procediment indemnitzatori es pot fer des de dues vies:
- Interès negatiu: es tracta de col·locar-me en la situació que estaria si mai no hagués celebrat el
contracte.
- Interès positiu: es tracta de col·locar-me al nal del contracte, com si s’hagués donat la
prestació de l’obligació.
El sistema d'indemnització típic és el d’interès positiu, però amb el temps s’ha anat incorporant la
gura del negatiu.
A més però, cal tenir en compte:
- Remeis especí cs de la compravenda CCCat —> S’hi estableix que aquesta disposició serveix
per a qualsevol contracte onerós.
- que els productes especí cs que comprem poden tenir condicions especí ques.

a) Culpa
La culpa del deutor en cas d’incompliment sempre es pressuposa, de manera que és ell mateix
qui ha de demostrar que no és culpable i que ha estat per força major o impossibilitat
sobrevinguda.
La culpa actua com a principi general de l’incompliment al CC, però cada vegada s’hi fan més
forats a això i en va sent su cient l’incompliment, per donar més seguretat als creditors.

b) Mora/incompliment de nitiu
- Mora: la indemnització són els interessos
- Incompliment de nitiu: la indemnització és l’equivalent pecuniari de la prestació no rebuda +
els diners per danys i perjudicis.

c) Dany emergent/lucre cessant

1. Dany emergent
És el valor de la prestació no rebuda.

- Elements indemnitzables:
• El major cost del reemplaçament
• S’hi pot incloure el dany patit pels béns que eren objecte directe de la prestació no executada
• Despeses per la minimització dels danys
• Costes de reclamació extrajudicial del dany
• Despeses fetes pel creditor per l’execució de la prestació
• S’hi afegeix de manera molt restrictiva el dany moral
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
- Danys mínims que no s’han de provar:
• Interessos per la mora
• Major cost
• Indemnitzacions per nalització de contracte en la llei d’arrendaments urbans

2. Lucre cessant
És el guany que s’ha deixat d’obtenir a causa de l’incompliment —> la jurisprudència ho
interpreta de manera restrictiva, Cal una càrrega de la prova més forta que en el cas del dany
emergent.

d) Bona/mala fe del deutor

El deutor té com a mínim el deute de mitigar el dany —> derivat del deure general de la bona fe.
Per això el deutor de bona fe tindrà menys punició que el que ho és de mala fe (deutor dolós).
EX: Em venen una vaca malalta i després contagia tot el ramat. La responsabilitat del deutor si és
de mala fe s'estén a tot el ramat, en canvi, si és de bona fe (no ho sabia ni ho podia preveure)
només a la vaca venuda.

e) Accions contra deutors insolvents

El deutor no ha complert, es presenta com a insolvent i té molts deutes i cap cosa en el seu
patrimoni que sigui executable.
1. Acció subrogatòria
Puc pactar els drets que tingui el deutor amb tercers —> Jo com a creditor puc fer servir els drets
de crèdit que tingui amb un tercer per cobrar el deute (excepte accions personalíssimes).

2. Acció revocatòria (pauliana)

Tots els actes que el deutor incomplidor hagi realiltzat amb un tercer i constitueixin frau de
creditors poden ser impugnats perquè el deutor no perdi solvència
- Contractes gratuïts —> automàticament fraudulents.
- Contractes onerosos —> fraudulents quan una de les parts és insolvent.
En dret concursal hi ha un període de reintegració de la massa del creditor de dos anys.
fi