6.

La responsabilitat del
deutor

Culpa i dol / cas fortuït i força major

Prof. Dr. Miquel A. Petit Segura

Culpa i dol com a fonament de la
responsabilitat
• Responsabilitat contractual (art. 1101) i extracontractual (art. 1902)
- Contractual es presumeix la culpa (art. 1105 rel. 1094 i 1183)
- Extracontractual cal provar culpa o negligència (art. 1902) llevat supòsits de
responsabilitat objectiva + prescriu abans (1968.2 i 121-21.d)
• Criteris en la responsabilitat contractual:
- Regla general: responsabilitat quan hi ha culpa en sentit ampli del deutor
en l’incompliment ja sigui preliminar o definitiu.
- Excepció: quan no li és imputable, per cas fortuït o força major, però així ho
diu la llei o la font de l’obligació (art. 1105 ‘a contrario’): ex. garantia
- Excepció de l’excepció: quan ho diu la font de l’obligació, clàusula
d’exoneració, però amb el límit del dol i dels arts. 1115 i 1256.
Culpa en sentit ampli: incompliment li és
imputable. Inclou el dol i 3 graus de culpa
• Dol o mala fe: transgressió voluntària, premeditada, deliberada i conscient
de l’obligació.
- El dol no es presumeix, cal provar-lo (art. 434)
- És diferent del dol com a vici del consentiment (art. 1269)
- No cal ànim de danyar o causar mal al creditor (art. 1107)
- Basta l’ànim d’incomplir, però si a més hi ha danys, s’inclouen en la
responsabilitat contractual (arts. 1561 a 1563 i 27.2.d LAU)
- La clàusula d’exempció o exoneració de responsabilitat per dol, o
renúncia anticipada, es nul·la i es té per no posada (arts. 1102, 1476 i 1485.2
+ 621-26.1 i 621-30.2 CCCat); la renúncia posterior és admissible (6.2 i 111-6)
Culpa en sentit estricte, negligència, manca
de diligència o incompliment de bona fe
• Concepte: infracció de la diligència deguda segons la naturalesa de
l’obligació i les seves circumstàncies (arts. 1094 i 1104)
• Graus:
1) Culpa lata: no actuar amb la més elemental diligència que
qualsevol persona, fins la més descuidada, guardaria o observaria.
2) Culpa lleu: omissió de la diligència mitja o normal: del bon
pare de família, ciutadà de a peu, ciutadà ordinari o home del carrer,
persona assenyada i corrent o amb sentit comú)
3) Culpa llevíssima: la que només observen les persones més
acurades, exquisides i escrupoloses o perits en la matèria (art. 1484)
Cas fortuït i força major: exoneren però cal prova
• Concepte: Incompliment sense culpa del deutor, no li és imputable.
art. 1105: successos que no es puguin preveure o que previstos siguin inevitables
+ arts. 1094 i 1096.3 + arts. 1182 a 1186
• Diferències:
- Cas fortuït: imprevisible o causes internes (ex. malaltia)
- Força major: inevitable o causes externes (ex. tempesta), o tercer.
Ley 50/1980, de 8 de octubre, de Contrato de Seguro: Seguro de accidentes: Art.
100: Sin perjuicio de la delimitación del riesgo que las partes efectúen en el
contrato, se entiende por accidente la lesión corporal que deriva de una causa
violenta súbita, externa y ajena a la intencionalidad del asegurado, que produzca
invalidez temporal o permanente o muerte.
Efectes de l’incompliment
• Cas fortuït força major: exoneració del deutor i accions del creditor contra
possibles tercers culpables (art. 1186)
• Culpa o dol:
1) Execució forçosa de la prestació en forma específica o ‘in natura’: condemna
processal i execució en forma d’entrega (701 a 703 LEC) o fer no personalíssim
a costa del deutor (706 LEC) o termini en cas de fer personalíssim (709 LEC) i
desfer el mal fet en les de no fer (710 LEC), amb possibles multes coercitives
(711 LEC) + indemnització danys accessoris
2) Indemnització danys i perjudicis (1106): dany emergent i lucre cessant
- Culpa: es pot moderar (1103) + només els previsibles (1107.1) POTHIER
- Dol: no renunciar ni moderar (1102-1103) + tots els que es derivin (1107.2)