Federació de Professionals de la

Seguretat Pública de Catalunya

Curs de Delictes
contra el Patrimoni i
l’Ordre Socioeconòmic

TEMARI MÒDUL 2

Del 18 d’abril al 26 de maig de 2022

ÍNDEX
7.- EL DELICTE D’USURPACIÓ. .............................................................................................................................. 2

8.- ALTERACIÓ DE TERMES O LÍMITS .................................................................................................................. 4

9.- DISTRACCIÓ DEL CURS DE LES AIGÜES ....................................................................................................... 5

10.- ESTAFA ................................................................................................................................................................ 6

11.- DE L’ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL ............................................................................................................. 14

12.- APROPIACIÓ INDEGUDA ............................................................................................................................... 14

13.-EL DELICTE DE DEFRAUDACIÓ .................................................................................................................... 17

14.-FUSTRACIÓ DE L’EXECUCIÓ ......................................................................................................................... 18

15.-EL DELICTE D’INSOLVÈNCIES PUNIBLES .................................................................................................. 21

1
7.- EL DELICTE D’USURPACIÓ.

Article 245: 1 º - El qui amb violència o intimidació en les persones ocupi una cosa immoble o usurpi un
dret real immobiliari de pertinença aliena, se li imposarà, a més de les penes en què incorri per les
violències exercides, la pena de presó d’un a dos anys , que es fixarà tenint en compte la utilitat obtinguda
i el dany causat
2 º - El que ocupi, sense autorització deguda, un immoble, habitatge o edifici aliè que no constitueixi
domicili, o es mantingués en ells contra la voluntat del seu titular ha de ser castigat amb la pena de multa
de tres a sis mesos.

La usurpació VIOLENTA (Art 245-1)

Té com a objecte físic a immobles o drets reals immobiliaris, utilitzant la violència en la seva doble forma
de violència física o intimidadora en el mateix sentit que ens referíem a la intimidació en el delicte de
robatori.
La característica fonamental és que la usurpació s'ha de realitzar de manera violenta o intimidadora
(per exemple no ho serà el realitzar una acampada en un terreny particular, conducta que sense ser
lícita, no té caràcter delictiu).

El concepte immoble engloba coses que no són en si mateix immobles, però ho poden ser per pertinença
o funció o unió a un immoble (P.ex. Màquines o instruments destinats a l'explotació d'una indústria....).
Cosa immoble es tot bé d’aquest caràcter, qualsevol que sigui el seu estat i destí, legal o il·legal, que
pugui ser ocupat. El dret real immobiliari compren els del titular i els que el posseeix com el inquilí.

És un delicte eminentment dolós, i mitjançant dol directe, un altre cas és que les persones que cometin
la usurpació es creen assistits per un dret o estiguin en estat de necessitat.
Es tracta d'un delicte en què no hi caben formes imperfectes d'execució, ja que l'exercici d'un dret real
es pertorba o usurpa en un sol moment, sense que el precedent a aquest moment pugui tenir relació
executiva amb aquest delicte.

Pel que fa a la utilitat reportada per a la imposició de la pena de multa, s'entén el profit econòmic obtingut
per l'usurpador, que arriba tant al guany aconseguit com l'estalvi aconseguit.

L'ocupació de IMMOBLES BUITS

El concepte d’immoble buit s'ha d'interpretar a “sensu” contrari del que hem establert en l'article 241, la
referència a la circumstància de casa habitada, com a circumstància agreujant el robatori amb força en
les coses.

Són elements del tipus:

1) Alienitat de la cosa, el que exclou els béns totalment abandonats o que no tinguin amo.

2
2) Que hi hagi algú amb capacitat d'autoritzar, el permís no es té, o que l'ocupació es realitzi contra una
prohibició expressa, sense perjudici que aquesta prohibició o ordre d'abandonament pot no atendre
sense necessitat de recórrer a la violència

3) No necessitat de profit econòmic determinable que pugui assolir l'autor amb el seu acte.

El delicte exclou en la seva comissió la utilització de la violència, però no la possibilitat d'utilització

de força en les coses per accedir a l'immoble. El que s'ataca més que a la propietat en si mateixa és al
gaudi o tinença de la mateixa.

La raó de ser d'aquest tipus penal de nova creació és una necessitat polític criminal tendint a solucionar
el tema que ha sorgit amb els socialment coneguts com ocupes .

Subjecte passiu del delicte, és el titular privat d'un immoble, quedant fora del tipus l'ocupació de béns de
domini públic.

Ocupar, implica un comportament durador en el temps, és a dir suposa que l'ocupant entra en el lloc i
roman en el durant un període llarg de temps. A aquesta entrada, s'assimila el mantenir-se en la
possessió després d'haver manifestat el titular del dret real la seva voluntat en contra d'aquest
manteniment.

Per immoble ha d'entendre's un habitatge o edifici, no ho són les terres ermes o les zones privades no
edificades. Per habitatge, cal entendre, un lloc que, com a mínim sigui susceptible de servir com a
domicili.

Són causes que exclouen la tipicitat de la conducta:

a) Autorització expressa o tàcita del titular del dret real o el seu representant legal, per expressa, s'ha
d'entendre que aquesta autorització s'hagi atorgat de manera clara i concloent, tàcita podria ser el fet de
tolerar sense denunciar l'ocupació que pateix el titular de l'immoble .
b) En el cas de mantenir-se en l'edifici en contra del titular de l'habitatge, aquesta oposició ha de ser
expressa. És un delicte dolós i no pot ser la seva comissió imprudent.
A tenir en compta per estar relacionat el nou il·lícit administratiu de la Llei Orgànica 4/2015 de protecció
de la seguretat ciutadana on sanciona amb sanció lleu de l’art. 37.7

3
7. La ocupación de cualquier inmueble, vivienda o edificio ajenos, o la permanencia en ellos,
en ambos casos contra la voluntad de su propietario, arrendatario o titular de otro derecho sobre
el mismo, cuando no sean constitutivas de infracción penal.
Asimismo, la ocupación de la vía pública con infracción de lo dispuesto por la Ley o contra la
decisión adoptada en aplicación de aquella por la autoridad competente. Se entenderá incluida
en este supuesto la ocupación de la vía pública para la venta ambulante no autorizada

8.- ALTERACIÓ DE TERMES O LÍMITS

Article 246: 1.- El qui alteri termes o límits de pobles o heretats o qualsevol classe de senyals o fites
destinats a fixar els límits de propietats o demarcacions de predis contigus, tant de domini públic com
privat, serà castigat amb la pena de multa de 3 a 18 mesos..
2.- Si la utilitat reportada no excedís de 400 euros, s’imposarà la pena de multa d’un a tres mesos.

La conducta que es castiga és l'alteració dels límits, és a dir. l'autor sap que hi ha tals límit es que
separen les heretats o termes municipals i no utilitzant mitjans violents o intimidadors els modifica per
obtenir una utilitat, aquesta alteració ha de ser sobre el terreny (posar fites, murs, tanques, etc), si
ho és mitjançant l'alteració de documents estaríem davant d'un falsificació. És possible la temptativa.
El benefici cert o només eventual integra el tipus, per la qual l’alteració realitzada amb la intenció
de causar confusió entre veïns o per fer una broma són conductes atípiques.

Subjecte passiu és el titular del terreny dels límits que han estat alterats i subjecte actiu qualsevol
persona.

Per utilitat s'ha d'entendre l'avantatge econòmic que li reporta el fet d'alterar les límits o termes municipals
i és el criteri que serveix per distingir el delicte menys greu del delicte lleu, entenent la utilitat com la
rendibilitat que pugui obtenir el subjecte actiu com a conseqüència d'aquesta alteració.

És un delicte dolós, el dol abasta d'una banda l'alteració i que a més ha de buscar la finalitat d'incrementar
la dimensió d'una propietat respecte a una altra.

La valoració del dany per sobre dels 400 euros determina el perfeccionament de la infracció penal
dintre de la categoria de delicte lleu article 246.1 , per sota d’aquesta quantitat la infracció constitueix el
delicte lleu de l’article 246.2 del Codi Penal. La valoració de la utilitat perfecciona el delicte
independentment de hagi estat incorporada a un patrimoni concret o aquesta circumstància hagi estat
frustrada.

4
 La propietat immobiliària de caràcter públic es imprescriptible, donat pel qual mai s’arriba a lesionar tal
patrimoni, i en tal cas, la conducta executa una temptativa irreal en virtut de que es tracta d’un fet
absolutament no idoni per constituir una infracció penal.

9.- DISTRACCIÓ DEL CURS DE LES AIGÜES

Article 247: 1.-El qui, sense trobar-se autoritzat, distragués el curs de les aigües d'ús públic o privatiu
del seu curs, del seu embassament natural o artificial, serà castigat amb la pena de multa de tres a sis
mesos.
2.- Si la utilitat reportada no excedís de 400 euros, s’imposarà la pena de multa d’un a tres mesos.

Subjecte actiu del delicte és qualsevol persona, mentre que el subjecte passiu pot ser privat com públic.

L'acció consisteix a distreure aigües, és a dir impedir que un determinat cabal no arribi al seu destí
normal a causa de l'actuació del subjecte, és a dir robar o furtar l'aigua.

El profit pertany al dol i estableix la línia divisòria entre el delicte lleu de l’apartat 1 i el delicte lleu de
l’apartat 2 perquè està previst per aquesta conducta per sota dels quatre cents euros per això el delicte
menys greu no es consuma si l’acció no produeix utilitat perquè el perjudici no es element del tipus. Així
si es realitza la conducta i el profit no ha estat assolit estaríem en presencia d’un delicte frustrat que
deu ser castigat com temptativa. Si la intenció de la distracció del curs de les aigües sigui la de
perjudicar i no la de beneficiar-se el delicte seria de danys.

És un tipus eminentment dolós i no hi ha la comissió imprudent.

DELICTES DE DEFRAUDACIÓ

La seva regulació legal apareix en el capítol VI del títol XIII del Codi Penal i en ella destaquen les següents
novetats:

1er - Ampliació dins dels elements del capítol a quatre conductes (estafa, administració deslleial,
apropiació indeguda i defraudacions del fluid elèctric o anàlogues.
2on - Manteniment d'un tipus bàsic d'estafa i tipus agreujats, creant-se dins d'aquests el que pot
anomenar com estafes informàtiques, és a dir manipulacions informàtiques que poden tenir aquest
caràcter.
3er- Nou apartat dedicat a l’administració deslleial per les persones que causin excedint-se un perjudici
al patrimoni administrat.

5
 4art - En matèria d'apropiacions indegudes, segueix mantenint el seu caràcter de protecció del dret de
propietat.
5è - En les defraudacions de fluid elèctric, es tipifiquen expressament totes les noves energies
que poden ser defraudades (telefònica, electricitat, gas, telecomunicacions)

10.- ESTAFA
TIPUS BÀSIC

Article 248:

1 º - Cometen estafa els qui, amb ànim de lucre, utilitzaren engany suficient per produir error en un altre,
induint-lo a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o de tercer.

2 º - També es consideren reus d'estafa:

a.- Els qui, amb ànim de lucre i valent-se d'alguna manipulació informàtica o artifici semblant
aconsegueixin la transferència no consentida de qualsevol actiu patrimonial en perjudici de tercer.
b.- Els que fabriquin, introdueixin, posseeixin o facilitin programes d’ordenador específicament
destinats a la comissió d’estafes previstes en aquest article.
c.- El que utilitzant targetes de crèdit o dèbit, o xecs de viatge, o les dades que consten
en qualsevol d’aquests , realitzin operacions de qualsevol classe en perjudici del seu titular o d’un tercer.

Art 249: 1.-Els reus d'estafa han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys. Per
fixar la pena s'ha de tenir en compte l'import del que s'ha defraudat, el menyscapte econòmic causat al
perjudicat, les relacions entre aquest i el defraudador, els mitjans emprats per aquest i totes les altres
circumstàncies serveixin per valorar la gravetat de la infracció ".
2.- Si la quantia del defraudat no excedís de 400 euros, s’imposarà la pena de multa d’un a tres mesos.

Quan l'estafa no excedeix els 400 euros en aquest cas estarem davant d'un delicte lleu i penat en el
mateix art. 249 del Codi penal.

DISTINCIÓ ENTRE EL DELICTE DE ESTAFA I L'INCOMPLIMENT CONTRACTUAL.

La línia divisòria entre el dol penal i el dol civil en els delictes contra la propietat es troba en el concepte
de la tipicitat, el il·lícit penal davant el il·lícit civil, de tal manera que només quan la conducta de l'autor
es troba acomodament en el precepte penal que conculca, es pot parlar de delicte, sense que, per tant,
això vol dir que tot incompliment contractual signifiqui la vulneració de la llei penal, perquè la norma
estableix mitjans suficients per restablir l'imperi del dret davant vicis purament civils. Acord amb una

6
reiterada doctrina del Tribunal Suprem (Sentències, entre altres, de 10 de novembre de 1992, 18 octubre
1993, 15 de juny de 1995, 31 gener 1996 i 21 de maig de 1997) perquè qualsevol negoci civil o
mercantil pugui ser considerat com punible des del punt de vista penal, cal que sorgeixi a mode
enganyós, utilitzat per a produir l'error en l'altra persona que contracta, la qual és llavors, i per això,
induïda a realitzar un determinat despreniment patrimonial del que, en relació de causa a efecte, es
beneficia l'instigador de l'operació, que, des d'un principi, perseguia aquesta finalitat lucrativa. És a dir,
engany, ànim de lucre, perjudici i relació causal, com a elements configuradors del tipus penal d'estafa.

El Codi Civil es refereix al dol civil com un supòsit de nul·litat del consentiment -art. 1265, 1269 i 1270 -
el que significa per tant, d'acord amb el dalt assenyalat, que aquest dol no genera sense més la infracció
penal, independentment que en la pura esfera del Dret civil tampoc s'arribi sempre a la nul·litat de la
relació.

CLASSES DE ESTAFA: estafa tradicional , informàtica, programes d’ordinador i targetes de crèdit,

dèbit i xecs de viatge.

a) Estafa Tradicional (art 248-1)

Elements constitutius del delicte d'estafa: la sentència Tribunal Suprem a S 19 Set 2001
els condensa en els següents termes:

1 º) Un engany precedent o concurrent, espina dorsal, factor nuclear, ànima i substància de

l'estafa, fruit de l'enginy fal·laç i maquinat dels que tracten de aprofitar-se del patrimoni aliè.

2) Aquest engany ha de ser bastant, és a dir, suficient i proporcional per a la consecució dels
fins proposats, sigui quina sigui la modalitat en la multiforme i canviant operativitat en què
es manifesti, havent de tenir adequada entitat perquè en la convivència social actuï com a
estímul eficaç del traspàs patrimonial, havent de valorar aquella idoneïtat tant atenent a
mòduls objectius com en funció de les condicions personals del subjecte afectat i de les
circumstàncies totes del cas concret, la maniobra defraudatòria ha de revestir aparença de
serietat i realitat suficients, la idoneïtat abstracta es complementa amb la suficiència en
l'específic supòsit previst, el doble mòdul objectiu i subjectiu exerciran la seva funció
determinant.

3 º) Originar o produir un error essencial en el subjecte passiu, desconeixedor o amb

coneixement deformat o inexacte de la realitat, per causa de la insídia, mendacitat,
fabulació o artifici de l'agent, el que porta a actuar sota una falsa pressuposició, a emetre
una manifestació de voluntat partint d'un motiu viciat, per virtut del qual produeix el traspàs
patrimonial.

7
4 º) Acte de disposició patrimonial, amb el consegüent i correlatiu perjudici per al
disposador, és a dir, que la lesió del bé jurídic tutelat, el dany patrimonial, sigui producte
d'una actuació directa del propi afectat, conseqüència de l'error experimentat i, en definitiva
, l'engany desencadenant dels diversos estadis del tipus; acte de disposició fonamental en
l'estructura típica de l'estafa que acobla o cohonestar l'activitat enganyosa i el perjudici
causat, i que ha de ser entès, genèricament com qualsevol comportament de la persona
induïda a error, que arrossegament o comporti de manera directa la producció d'un dany
patrimonial a si mateixa o a un tercer, i no és necessari que concorrin en una mateixa
persona la condició de enganyat i de perjudicat.

5 º) Ànim de lucre com a element subjectiu de l'injust, exigit avui de manera explícita per
l'art. 248 del CP entès com a propòsit per part de l'infractor d'obtenció d'un avantatge
patrimonial correlativa, encara que no necessàriament equivalent, al perjudici típic
ocasionat, eliminant, doncs, la incriminació a títol d'imprudència.

6 º) Nexe causal o relació de causalitat entre l'engany provocat i el perjudici experimentat,

oferint-se aquest com resultat d del primer, el que implica que el dol de l'agent ha de
antecedir o ser concurrent en la dinàmica defraudatòria, no valorant penalment, pel que fa
al tipus d'estafa es refereix, el “dol subsequens”, és a dir, sobrevingut i no anterior a la
celebració del negoci de què es tracti; aquell dol característic de l'estafa suposa la
representació pel subjecte actiu, conscient de la seva maquinació enganyosa, de les
conseqüències de la seva conducta, és a dir, la inducció que encoratja al despreniment
patrimonial com correlat de l'error provocat, i el consegüent perjudici suscitat en el patrimoni
del subjecte víctima, secundat de la corresponent voluntat realitzada.

Perjudici: Ha de ser econòmicament valorable, és a dir es causa quan s'ha produït una
disposició patrimonial, disposició que pot efectuar un tercer no enganyat. No existeix tal
perjudici quan la pèrdua econòmica es basa en un acte de liberalitat (l'estafa de les missions)

Pot ser el perjudicat una tercera persona (P.ex. En els delictes d'estafa comesos per mitjà
de xec fals o falsificat és el Banc i no el comptecorrentista perjudicat per la defraudació).

Normalment el perjudici abasta el dany emergent, però això no obsta perquè pugui
demanar el lucre cessant.

Supòsits d'estafa: S'admet: Abús de targetes de crèdit sabent que no es pagarà, vendes
sobre mostra si es lliura una altra de qualitat inferior, lloguer de automòbil per insolvent,
allotjament en un hotel sabent que no es pagarà , etc)

8
Dol: és un delicte eminentment dolós i en conseqüència no hi ha prevista la possibilitat de
comissió per imprudència.

Hi caben les formes imperfectes d'execució (temptativa).

b) Estafa informàtica (art 248-2)

El tipus ha estat introduït en el Codi Penal en la reforma de l’any 2003 i no respon al us

elements del primer dels tipus; té identitat de bé jurídic ja que en ambdós casos es protegeix
el patrimoni i no només la possessió o propietat de coses mobles alienes, com es dedueix
de l'expressió "qualsevol actiu patrimonial".
L'acció consisteix en transferència no consentida d'actius patrimonials a través de
manipulacions informàtiques, és a dir no inclouria les hipòtesis de sostracció de quantitats
de diners a través de la utilització de targetes magnètiques en els caixers automàtics
(robatori amb força en les coses), i al referir-se a actius no limita el seu camp d'actuació
als diners, sinó que inclouria anotacions en compte, transferències bancàries, etc.

Per manipulació informàtica s'ha d'entendre l'alteració dels programes mitjançant els quals
es gestionen en tot o en part el procés de transferència d'actius d'una base a una altra o fins
i tot la manipulació de la pròpia màquina, havent entendre per artifici anàleg qualsevol variant
de manipulació informàtica.

c) Estafa mitjançant programes d’ordinador (art 248-3)

El tipus ha estat introduït en el Codi penal en la reforma de l’any 2010 i castiga no l’ús com
l’apartat dos d’aquest article sinó a la persona que es dedica a fabricar, introduir, posseir o
facilitar programes d’ordinador per realitzar la comissió d’estafes previstes en aquest article
248.

d) Estafa utilitzant targetes de crèdit, dèbit i xec de viatges (art 248-4)

El tipus ha estat introduït en el Codi penal en la reforma de l’any 2010 i castiga la utilització
de targetes de crèdit, targetes de dèbit i xecs de viatge així com les dades que incorporen i
realitzin operacions de qualsevol classe en perjudici del seu titular o d’un tercer.

Tipus agreujats (art 250) Segons l’article 250:

1.- El delicte d’estafa serà castigat amb penes de presó d’un any a sis anys i multa de
sis a dotze mesos, quan:

Existeixen 8 tipus:

9
1 º - Coses de primera necessitat (art. 250-1 º):
Es refereix el paràgraf primer a aquells béns referits com aquelles coses que no es poden
prescindir que són les de primera necessitat i després les de utilitat social que són les
destinades a la satisfacció de fins col·lectius.
Exemples serien els aliments, medicaments, vivendes i altres productes de consum
necessari per la subsistència i la salut de les persones .
Els habitatges gaudeixen d’aquesta protecció penal , fonamentalment i pot afectar o bé
per la no efectiva construcció de les mateixes, o bé perquè es vengui amb la manca d'algun
dels elements que s'havien ofert i siguin tinguts per necessaris.
Exemples: Vendre l'habitatge amb plaça de garatge, sabent que no hi correspon , vendre
habitatge sobre plànols, sense llicència, ni possibilitat de obtenir-la, vendre-la faltant els
ascensors projectats.

2 º Es perpetri abusant de signatura d’altre, o sostraient, ocultant o inutilitzant, en tot o en

part, algun procés, expedient, protocol o document públic u oficial de qualsevol classe (art.
250-2 º)
Tenim que anar al article 26 del CP on es defineix document a efecte penal, i els articles
390 a 400 del CP on estan tipificades les falsedats documentals.
Paràgraf nou introduït en la modificació del CP l’any 2010 .

3 º - Estafa sobre béns artístics o culturals (art 250.3º)

Ens remetem al que ja assenyalat per al furt

4 º - Estafa per especial gravetat del dany (art. 250-4º)

Es tracta d'un agreujament pel resultat, i en ella l'autor de l'estafa si pot quantificar amb
exactitud la quantitat de la que intenta lucrar a través de l'engany utilitzat.
La gravetat es refereix a dos criteris ara ja que s’ha introduït un nou precepte sobre
el valor del defraudat en el precepte 5º (+50.000 €):
a) Entitat del perjudici
b) Situació econòmica en què deixi a la família o víctima.

5º Quant el valor superi els 50.000 € o afecti a un elevat nombre de persones (art. 250-5 º)
Valor del que s'ha defraudat o nombre elevat de persones, entenent per tal el profit obtingut
per l'autor. El límit quantitatiu establert per la jurisprudència del Tribunal Suprem, a partir
del qual s'estima la quantia del delicte d'estafa o d'apropiació indeguda d'especial gravetat,
havia quedat fixat en 36.060,73 euros, equivalents a sis milions de pessetes ( SS TS núm.
33 de 22 Gener 1999; núm. 647 de 1 Set 1999 i núm. 427 de 12 febrer 2000, 8 de feb. de

10
 2002, entre altres) però amb aquest nou precepte que es va introduir al Codi penal en la
darrera modificació de l’any 2010 ha de superar els 50.000€.
En quant a un elevat nombre de persones afectades haurem d’estar atents a la
jurisprudència per la seva apreciació.

6 º - Abús de les relacions personals víctima i defraudador (art. 250-6 º)

Es tracta en si de dos supòsits d'abús de confiança diversos:
a) Abús de relacions personals: En el primer es tracta que el defraudador existint una
certa relació personal amb la víctima s'aprofita d'aquesta.
b) Aprofitament de certa credibilitat:: En aquests supòsit el defraudador sembla utilitzar
tots aquells supòsit relatius a aparença de crèdit, solvència, traficar amb suposades
influències, etc.

7 º - Estafa processal: (250-7).

Estafa processal implica l'existència d'un plet real, en el qual una de les persones que és
part d'aquest plet enganya activament al jutge o magistrat, per tal que aquest dicti una
sentència, aconseguint una
fallada perjudicial per a la víctima i beneficiós per al subjecte actiu, és a dir, el perjudici
patrimonial s'aconsegueix mitjançant la manipulació del procediment amb la finalitat que el
jutge dicti sentència equivocada, però inevitable tenint en compte la prova existent a la
causa, i a conseqüència d'aquesta sentència es produeix la disposició patrimonial de qui ha
perdut el procés.

8 º - Reincidència: (250-8).
Al delinquir el culpable hagués estat condemnat executòriament al menys per tres delictes
compresos ne aquest Capítol. No es tindran en compte antecedents cancel·lats o que
haguessin d’estar-lo.

1.- Pena de presó de quatre a vuit anys i multa de dotze a vint-i-quatre

SOBRE LA QUALIFICACIÓ JURÍDIC-PENAL DE LA UTILITZACIÓ, EN LES CABINES PÚBLIQUES

DE TELÈFONS, DE INSTRUMENTS ELECTRÒNICS QUE IMITEN EL FUNCIONAMENT DE LES
LEGÍTIMES TARGETES
PREPAGAMENT

Es planteja la problemàtica de les targetes, la seva naturalesa (crèdit o dèbit), el seu caràcter de
document:

11
1r. La conducta consistent en la utilització, a les cabines públiques de telèfons, d'instruments electrònics
que imiten el funcionament de les legítimes targetes prepagament ha de ser qualificada com una infracció
de defraudació de telecomunicacions, prevista i penada en els arts. 255. 1 º-1 i 1-3 º o 255.2 CP com
delicte lleu, en funció de la quantia defraudada.

2 º. La conducta dels que fabriquen els esmentats instruments, o de qualsevol manera els hi
proporcionen o faciliten als usuaris finals, és un supòsit de cooperació necessària en la infracció abans
esmentada.

3 º. Les conductes consistents en la fabricació o tinença d'aquests instruments, amb finalitats de

comercialització i el corresponent ànim de lucre, fins i tot sense constància que hagin arribat a ser
utilitzats, poden ser així mateix constitutives del delicte contra la propietat industrial previst i penat en l'art
. 273. 3 CP, sempre que la topografia del circuit integrat reproduït estigui degudament protegida
mitjançant el seu registre, i del delicte contra la propietat intel·lectual previst en l'art. 270 CP, tot i que en
ambdós casos s'exigeix com a requisit de procedibilitat penal la denúncia del perjudicat (art. 287.1 CP).

ÚS DE TARGETES DE CRÈDIT ALIENES COM A MITJÀ DE PAGAMENT

El Tribunal Suprem per sentència de data 02-11-2001 ha estudiat si existeix delicte d'estafa en aquells
casos en què s'usa fraudulentament una targeta de crèdit aliena en un establiment comercial i el venedor
no comprova la identitat i signatura del comprador que porta la targeta.

L'expressió engany suficient per produir error condueix a la necessitat d'examinar en cada cas si la
maniobra fal·laç o mentida utilitzada pel subjecte actiu com a mitjà per aconseguir del subjecte passiu
l'acte de disposició va ser o no prou, en el sentit que per les seves circumstàncies concretes hagi de
considerar suficient o apta per engendrar l'error en el disposant.

En els establiments comercials on el subjecte passiu és un empleat que coneix el seu ofici i sap quines
són les precaucions que ha d'adoptar per evitar la defraudació en aquests casos en que s'utilitzen com
a mitjà de pagament unes targetes de crèdit, l'ús està sotmès a unes determinades normes, de contingut
obligatori i molt elemental, que són les que permeten el qual aquests instruments, emesos per unes
concretes empreses mercantils amb intermediació de les entitats bancàries, puguin funcionar amb les
degudes garanties en l'àmbit comercial, l'empleat de la casa venedora o subministradora ha de
comprovar la identitat entre la signatura que hi posa el client en el document de venda que en aquest
moment es confecciona, i la que es troba inserida en la targeta que s'ha exhibit i que s'ha utilitzat a la
màquina corresponent per tal confecció. És un deure elemental de l'empleat de la casa venedora realitzar
aquesta comprovació. Per això conté la targeta la signatura del titular, per evitar que pugui ser utilitzada
circumstàncies que no deixen cap dubte sobre la insuficiència de l'engany utilitzat per induir a error a
ningú que s'hagués molestat a realitzar l'esmentada comprovació, com era obligat per l'ofici que estava
exercint la persona enganyada.

12
Si no es fa així faltarà l'element essencial i primer en tota estafa, l'engany suficient per produir error en
un altre, i per tant no podrà apreciar l'esmentat delicte.

ALTRES TIPUS (Art 251)

Article 251: Es castigarà amb la pena de presó d'un a quatre anys:

1 º - Qui, atribuint falsament sobre un bé moble o immoble facultat de disposició de la qual no té, bé per
no haver-la tingut mai, bé per haver ja exercitat, la alieni, gravi o arrendi, en perjudici d'aquest o tercer.
2 º - Qui disposi d'una cosa moble o immoble ocultant l'existència de qualsevol càrrega sobre la mateixa,
o el que, havent alienat com lliure, la gravi o alieni novament abans de la definitiva transmissió a
l'adquirent, en perjudici d'aquest o un tercer .
3 º - Qui atorgui en perjudici d'un altre un contracte simulat

a) Estafa per aparença dominical (art 251-1)

Es refereix a aquells supòsits en què la persona que estafa apareix davant d'un tercer com el veritable
titular amb facultat de disposició sobre un bé que pot ser moble (cotxe) o immoble (habitatge, terreny), i
decideix o bé vendre-ho, o bé gravar, o bé arrendar, ja sigui en `perjudici del propietari del bé o d'un
tercer.
Pot passar que la manca de disposició sigui originària, o sobrevinguda.

b) Estafa per ocultació de càrregues (art. 251.-2)

Es refereix a aquells supòsit en què un bé moble o immoble és objectes de disposició pel seu titular, o
bé ocultant en el moment de la disposició l'existència de càrregues sobre el mateix, o bé no hi ha
càrregues en el moment de la disposició, el subjecte actiu torna a posar càrregues després de l'alienació
ja abans de l'efectiva transmissió l'adquirent.

c ) Contracte simulat (art. 251-3 º)

Per tal ha d'entendre's l'extensió de document públic o privat a través del qual es posa de relleu un negoci
jurídic sense existència real alguna (simulació absoluta) o bé amb ocultació del contracte veritable
(simulació relativa), que produeix un perjudici patrimonial en la contrapart que ha subscrit el contracte en
el creença de la seva realitat i que ha estat atorgat de manera voluntària i conscient per part del
simulador, amb la qual cosa derivava una ànim en el mateix, tendent a causar un perjudici patrimonial a
l'altra part i a la vegada un benefici patrimonial per al subjecte actiu del delicte.
La simulació requereix dos pols en la relació, és a dir les dues persones que es posen d'acord per
redactar el contracte i els efectes perjudicials es dirigeixen a un tercer que és qui patirà les conseqüències
d'aquesta simulació.

Article 251 bis:

13
 Quan d'acord amb el que estableix l'article 31 bis una persona jurídica sigui responsable dels delictes
compresos en aquesta secció, se li imposaran les següents penes:
1. Multa del triple al quíntuple de la quantitat defraudada, si el delicte comès per la persona física té
prevista una pena de presó de més de cinc anys.
2. Multa del doble al quàdruple de la quantitat defraudada, en la resta dels casos. Ateses les regles que
estableix l'article 66 bis, els jutges i tribunals podran així mateix imposar les penes recollides en les
lletres b) a g) de l'apartat 7 de l'article 33

Es dedica aquest article introduït per la LO 5/2010 de 22 de juny a establir un règim de punibilitat per les
persones jurídiques que per mitjà dels seus representants, administradors o directors cometin delictes
que beneficien a aquest subjectes actius del delicte. La pena de multa s’adequa a la gravetat de la pena
de presó que li correspon aplicar a les persones físiques que són els qui en realitat cometen les
infraccions penals.

11.- DE L’ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL

Delicte nou introduït per la Llei O. 1/2015 en la secció 2à d’aquest Títol. Article 252.
1. Seran punibles amb les penes de l'article 249 o, si s'escau, amb les de l'article 250, els que tenint
facultats per administrar un patrimoni aliè, emanades de la llei, encomanades per l'autoritat o
assumides mitjançant un negoci jurídic, les infringeixin excedint-se en l'exercici de les mateixes i,
d'aquesta manera, causin un perjudici al patrimoni administrat.
2. Si la quantia del perjudici patrimonial no passa de 400 euros, s'imposarà una pena de multa d'un a
tres mesos.

12.- APROPIACIÓ INDEGUDA

El CP en aquest punt diferència:

1 º - Un tipus general l’article 253 , amb una penalitat igual que l’article 249 o 250.

2 º - Tipificació de l'apropiació indeguda de fora dels casos de l’article anterior, amb una inferior penalitat.

3 º - Inclusió en el tipus bàsic de diners, efectes, valors o qualsevol altre cosa moble com a béns
susceptibles d'apropiació.

TIPUS

Article 253.

14
1. Seran castigats amb les penes de l'article 249 o, si s'escau, de l'article 250, llevat que ja estiguessin
castigats amb una pena més greu en un altre precepte d'aquest Codi, els que, en perjudici d'un altre,
s'apropien per a si o per a un tercer, de diners, efectes, valors o qualsevol altre bé moble, que hagin
rebut en dipòsit, comissió, o custòdia, o que els hagin estat confiats en virtut de qualsevol altre títol que
produeixi l'obligació de lliurar-los o tornar-los, o neguin haver- los rebut.
2. Si la quantia del que apropiat no passa de 400 euros, s'imposarà una pena de multa d'un a tres mesos.

Article 254.
1. Qui, fora dels supòsits de l'article anterior, s'apropiés d'una cosa moble aliena, serà castigat amb una
pena de multa de tres a sis mesos. Si es tracta de coses de valor artístic, històric, cultural o científic, la
pena serà de presó de sis mesos a dos anys.
2. Si la quantia del que apropiat no passa de 400 euros, s'imposarà una pena de multa d'un a dos mesos.

Subjectes actius d'aquest delicte, únicament podran ser-ho aquells que, sense haver rebut en propietat
un bé, el posseeixin en virtut de títol que produeixi l'obligació de retornar-los. El mateix codi estableix
una sèrie de negocis jurídics, que estableixen aquesta obligació de retornar els béns lliurats (comissió,
administració o dipòsit), a més la jurisprudència també estableix un altre tipus de títols assimilables als
anteriors (lloguer d'automòbil, arrendament d'obres, béns pignorats, vendes amb reserva de domini).

Subjecte passiu del delicte, serà el titular dels béns mobles objectes del delicte.

Les conductes que es castiguen són fonamentalment tres:

a) Apropiar-se: Es considera l'execució d'actes de disposició tendents a que els béns rebuts s'integrin en
el propi patrimoni del subjecte actiu en perjudici del passiu, fent desaparèixer la separació de patrimonis
corresponents a l'autor i a la víctima.

b) Apropiar-se per un tercer: Es considera l'execució d'actes de disposició tendents a que els béns
rebuts s'integrin en el patrimoni d’un tercer en perjudici del passiu, fent desaparèixer la separació de
patrimonis corresponents a l'autor i a la víctima.

c) Negar haver rebut la cosa, per tal s'ha d'entendre els supòsits en què l'autor diu que la cosa no li ha
estat lliurada, o fins i tot que l'ha tornat i no està en el seu poder, però no aquells supòsits en què es
nega a tornar la cosa admetent que l'ha rebut.

Objecte: El CP amplia els objectes que poden ser susceptibles d'integrar l'apropiació indeguda, entre
els quals es poden considerar no només els diners, efectes, valors qualsevol altra cosa moble en la
qual, poden incloure's (p.ex. Estàtua incorporada a un edifici) i actiu patrimonial el concepte ha de ser
interpretat per la jurisprudència.

15
Títols: El Tribunal Constitucional per sentència de data 30-09-2002 ha assenyalat caràcter obert de la
fórmula utilitzada pel precepte, caben també les relacions jurídiques de caràcter complex o atípic que no
encaixen en cap categoria jurídica de les establertes per la llei o l'ús civil o mercantil, sense altre requisit
que l'exigit en aquest norma penal, és a dir, que s'origini una obligació de lliurar o tornar.

A més dels que l'article preveu, s'estableix per la Jurisprudència una classificació de títols que donen i
que no donen lloc a l'apreciació de la figura:

No s'aprecia:
- Compravenda, préstec mutu, contracte de compte corrent, dipòsit irregular, arrendament de
serveis, dret de retenció,

Si s'aprecia:
- Dipòsit (p.ex. Arrendament d'obres, transport), comissió mercantil, títols innominats (p.ex.
Apropiació dels beneficis d'una penya de loteria, vehicle en opció de compra recepció de diners
a compte, bestreta de quantitats rebudes per construcció d'habitatge que no és la seva).
- Respecte al lísing, alguns autors entenen que en ser un arrendament financer, no existiria
apropiació, però si es veu des del punt de vista del finançament del bé si podria parlar d'aquest
delicte. El tribunal Suprem en sentència de data 04-05-2001 considera que el contracte de lísing
és un títol hàbil per integrar el delicte d'apropiació indeguda.

Tipus d'imperfecta execució: Hi caben la temptativa i els actes preparatoris (art 269)
Tipus negatiu: El dret de retenció, real o en error de prohibició (vencible o invencible), podria justificar
l'apropiació. Tipus Subjectiu: És un delicte eminentment dolós i que té un element subjectiu de
l'injust com és l'ànim de lucre, per la qual cosa no es pot parlar de comissió imprudent.

Tipus agreujat per remissió (Art 253)

En aquests tipus es remet al que estableix en relació a l'estafa, ja que els seus tipus agreujats que
preveu l'article 250 del Codi Penal, per la qual cosa a això ens remetem als efectes d'aplicació i als
quals es remet tant a efectes de penalitat com d'aplicació aquest precepte.

Tipus atenuat (Art 254)

Article 254.
1. Qui, fora dels supòsits de l'article anterior, s’apropiés d'una cosa moble aliena, serà castigat amb
una pena de multa de tres a sis mesos. Si es tracta de coses de valor artístic, històric, cultural o
científic, la pena serà de presó de sis mesos a dos anys.
2. Si la quantia del que apropiat no passa de 400 euros, s'imposarà una pena de multa d'un a dos
mesos.

16
 En aquest article es pena atenuadament fora dels supòsits de l’article anterior amb multa de tres a
sis mesos però també si es tracta de coses de valor artístic, històric, cultural o científic, la pena serà
de presó de sis mesos a dos anys. També si el quantia no passa de 400 euros s’imposa una multa
d’un a dos mesos com delicte lleu.
En aquest casos després del darrer canvi del codi penal amb la L.O. 1/2015 passa a ser penat
l’apropiació de cosa perduda encara que no indiqui clarament tal com estava abans indicat.
Per determinar el caràcter de cosa abandonada o trobada, es té en compte que per la seva
naturalesa o ostensible valor no sigui creïble que fos abandonada pel seu amo (P.ex. Un xec per
valor de 600 euros)
Subjecte actiu d’aquest delicte es qui troba la cosa i el subjecte passiu el propietari de la cosa trobada
i per ell perduda.
Una cosa es troba perduda quan per qualsevol raó el seu propietari es troba privat d’aquesta
accidentalment, descartant l’abandó i el tresor ocult, perquè pertany al seu propietari i és una qüestió
regida pel Codi Civil.

13.-EL DELICTE DE DEFRAUDACIÓ

Article 255. 1.-Serà castigat amb la pena de multa de tres a 12 mesos qui cometi defraudació,
utilitzant energia elèctrica, gas, aigua, telecomunicacions o un altre element, energia o fluid aliens,
per algun dels mitjans següents:

1. Valent-se de mecanismes instal·lats per realitzar la defraudació.

2. Alterant maliciosament les indicacions o aparells comptadors.

3. Emprant qualsevol altre mitjà clandestins.

2.- Si la quantia del defraudat no excedís de 400 euros, s’imposarà la pena de multa d’un a tres
mesos.

La característica d’aquesta activitat delictiva és que es tracta del aprofitament il·lícit de fluïts que es
subministren mitjançant aparells comptadors siguin o no energètics.

Per sota dels quatre-cents euros es configura un delicte lleu..

Article 256. 1.-El que faci ús de qualsevol equip terminal de telecomunicació, sense consentiment
del seu titular, causant a aquest un perjudici econòmic, serà castigat amb la pena de multa de tres
a dotze mesos.
2.- Si la quantia del perjudici causat no excedís de 400 euros, s’imposarà la pena de multa d’un a
tres mesos.

17
 El que es reprimeix en aquest article és l’ús de l’equip terminal i no la connexió a la terminal, activitat
que il·lícita que està prevista a l’article anterior.

L’ús abusiu, no autoritzat o il·legítim de l’equip sense un perjudici provat no perfecciona aquest
delicte i porta en el seu cas a responsabilitats disciplinaries laborals.

14.-FUSTRACIÓ DE L’EXECUCIÓ
La modificació introduïda per Llei Orgànica 1/2015, de 23 de novembre, pel que fa als delictes fins a la
data compresos en el concepte "Insolvències punibles", part de la distinció fonamental entre la tutela
penal dels procediments d'execució, compresa en el Capítol VII: "Frustració de l'execució" i els delictes
de concurs punible o insolvència, comprensius de les actuacions contràries al deure de diligència en
la gestió dels assumptes econòmics que facin perillar els interessos dels creditors en el context de crisi
econòmica a l'empresa, regulats en el Capítol VII bis: "De les insolvències punibles".

Pel que fa als delictes de frustració de l'execució, objecte d'anàlisi en el present , la Llei Orgànica 1/2015
introdueix, al costat del alçament de béns, dues noves figures delictives habituals en dret comparat, a
saber: 1. Ocultació de béns en procediment judicial o administratiu d'execució. 2.Utilització no autoritzada
pel dipositari de béns embargats per l'autoritat.

L'element rector de les figures esmentades és la insolvència i la consegüent frustració de les expectatives
del creditor. Referent a això s'ha de tenir present la regulació continguda en la Llei Concursal 22/2008,
de 9 de juliol, i les seves modificacions. Així, es troba en estat d'insolvència el deutor que no pot complir
regularment les seves obligacions exigibles (article 2.2), podent aquella ser actual o imminent (article
2.3). Contempla per tant aquella situació de fet en la qual el creditor veu frustrada la seva expectativa
de cobrament amb tots els béns del deutor com garanteix l'article 1911 del Codi Civil.

A continuació presentem una breu exposició de les conductes incriminades en el capítol de referència:

ALÇAMENT GENÈRIC (article 257 1.1º). Alçar-se vol dir insolventar-se (STS de 4 de febrer de 1991),
sostreure els béns a la responsabilitat a què estan subjectes. Exemple d'això són les capitulacions
matrimonials canviant el règim econòmic, donacions a tercers, venda a baix preu o assumpció de
crèdits ficticis. No cal penalitzar per contra conductes imprudents, com ara gestions arriscades o
càlculs erronis, que sí seran sancionables per via del tipus imprudent de l'article 259.3, en l'àmbit del
Capítol VII bis.

La redacció d'aquest precepte no varia des de 1948.

ACTES PER ELUDIR UN EMBARGAMENT (article 257 1.2º). Apunta al deutor que, "amb la finalitat de
perjudicar els seus creditors, realitzi qualsevol acte de disposició patrimonial o generador d'obligacions

18
que dilati dificulti o impedeixi l'eficàcia d'un embargament o d'un procediment executiu o de
constrenyiment, judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació ".

La conducta típica descrita es troba ja compresa en l'article 257.1.1º sent l'especificitat i freqüència del
suposat la raó de la seva menció expressa.

El precepte té el seu origen en el Codi Penal de 1995 no havent sofert modificacions fins a l'actualitat.

ACTES ASSOLITS A FI DE ELUDIR EL PAGAMENT D'UNA CONCRETA DEUTE: aquella que té el seu
origen en la responsabilitat civil derivada d'un delicte (article 257 2). El precepte, introduït pel Codi penal
de 1995, es reubica ara juntament amb els delictes de frustració de l'execució. Ja no parla de responsable
d'un fet delictiu sinó de qui realitzi actes de disposició patrimonial amb la finalitat d'eludir el pagament de
responsabilitats civils derivades d'un delicte, puntualitzant que serà irrellevant el fet que l'hagi comès ell
o no. Inclou per tant als responsables penals del fet, sigui a títol d'autor o de partícip, als asseguradors,
als responsables civils en els supòsits d'exempció de responsabilitat pels articles 20 1r, 2n, 3r, 5è i 6è, a
les persones responsables per fets d'un altre i partícips a títol lucratiu.

TIPUS AGREUJAT PER LA NATURA DEL DEUTE (art. 257 3, par. 2º), introduït en 2010 en nom de
dotar de més protecció al crèdit públic. Resulta d'aplicació a les conductes típiques contemplades en
l'article 257 quan el deute o obligació que es tracti d'eludir sigui de dret públic i la creditora sigui una
persona jurídica pública o, com ara s'afegeix, es tracti d'obligacions pecuniàries derivades de la comissió
d'un delicte contra la Hisenda Pública o la Seguretat Social.

Tipus agreujats PER L'ENTITAT DE LA DEFRAUDACIÓ O ABÚS (art. 257. 4). Apunta als tipus agreujats
d'estafa contemplats en els apartats 5 i 6 de l'article 250, introduïts en 2010 i ara modificats per adequar-
se a la regulació de les estafes: 1.Valor de la defraudació superior als 50.000 € o concurrència d'un elevat
nombre d'afectats. 2. Abús de relacions personals existents entre víctima i defraudador o de la credibilitat
empresarial o professional del deutor.

TIPUS ESPECÍFIC DE PRESENTACIÓ DE DECLARACIÓ PATRIMONIAL FALSA (article 258).

Protegeix el correcte funcionament de l'Administració en el desenvolupament dels procediments
d'execució, tal com apunta el preàmbul de la Llei Orgànica 1/2015, com a forma instrumental, ha
d'entendre, de garantir el crèdit del creditor.

Concorrerà el tipus quan, davant d'un procediment d'execució judicial o administratiu, el deutor present
a l'autoritat o funcionari encarregats de l'execució una relació de béns incompleta o mentidera. L'omissió
serà subsumible en l'article 258 2.

19
Estem davant d'una falsedat ideològica similar a la prevista en l'article 261, però no vinculada a un
procediment concursal. La falsificació material reconduïble a l'article 395 ha de ser d'aplicació preferent.

La declaració mentidera és la falsària de l'article 390 1.4º, suposa faltar a la veritat en la narració del fets.
La declaració incompleta la defineix el propi legislador en el paràgraf 2n de l'article 258 1: "quan el deutor
executat utilitzi o gaudeixi béns de titularitat de tercers i no aporti justificació suficient del dret que empara
aquest gaudi i de les condicions a què estigui subjecte" . Amb tot això s'ha dilatar, dificultar o impedir la
satisfacció del creditor en els termes exposats en relació amb l'article 257 1 2º. Ha de produir almenys la
obstaculització del procediment i amb això la satisfacció en temps del creditor; cas contrari ens trobem
en l'àmbit de la temptativa. Per la seva banda, el delicte quedaria absorbit per l'article 257 1.2n, de què
la conducta de l'258 és acte posterior copenat..

L'apartat 3 del present article preveu una causa d'aixecament de la pena quan, abans que l'autoritat o
funcionari descobreixin el caràcter mentider o incomplet de la declaració que es presenta, comparegui i
presenti una declaració veraç i completa. Si es produeix després, cabrà l'atenuant de l'article 21.

TIPUS ESPECÍFIC D'ÚS DE BÉNS EMBARGATS (article 258 bis). Es tracta d'un tipus de
malversació impròpia prevista en l'article 435 3, però aplicable als procediments d'execució que tracten
de garantir el crèdit del creditor. La delimitació d'ambdós tipus és fonamental ja que l'article 258 bis
obliga a la seva aplicació llevat que les conductes referides ja estiguessin castigades "amb una pena
més greu en un altre precepte d'aquest codi".

Pel que fa a l'autoria o participació, el delicte no presenta particularitat, si bé cal ressenyar que la
Jurisprudència considera cooperadors necessaris i no còmplices als que actuen en connivència amb el
deutor que es fa insolvent, en nom de propiciar aquesta insolvència.

L'article 258 ter estableix per a la persona jurídica responsable dels delictes de frustració de l'execució
la imposició d'una multa. En aquest cas de dos a cinc anys, d'un a tres anys o de sis mesos a dos anys,
segons la pena de la persona física sigui de presó de més de cinc anys, presó de més de dos anys o
qualsevol altra, en funció dels diferents delictes comesos (paràgraf 1r lletres a, b i c, respectivament), a
més de la possibilitat d'imposar, de conformitat amb les regles de l'article 66 bis, les penes recollides en
les lletres b) a g) de l'apartat 7 de l'article 33 ( paràgraf 2n).

El precepte, que sorgeix en 2015, reprodueix l'art. 261 bis vigent abans de la Llei Orgànica 1/2015, i se
situa ara en el capítol VII bis, aplicant-ho als delictes del nou capítol VII. Delictes als quals, abans de la
seva independització, també afectava l'art. 261 bis.

CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES DEL DELICTE. Les penes que preveuen els arts. 257 1, 1r i 2n i 257
2 per a les persones físiques responsables dels delictes descrits en ells són les de presó d'un a quatre
anys i multa de dotze a vint mesos. Opta legislador, també aquí, per la multa per quotes qualsevol que

20
sigui l'import del perjudici causat. Això determina que el delicte prescrigui als cinc anys (art. 131 1
paràgraf 4). Les penes són superiors (pel mínim de la multa prevista) a la dels delictes insolvència de
l'art. 259, el que cal tenir en compte a l'hora d'interpretar les diferents conductes.

Les pena de presó s'incrementa en el seu límit màxim en el supòsit agreujat de l'art. 257 3 paràgraf 2n
aconseguint els sis anys, el que fa que el delicte prescrigui als deu anys (art. 131 1, paràgraf 3),
mantenint-se la pena de multa amb la mateixa extensió.

I en els supòsits també agreujats de l'art. 257 4 s'obliga a imposar les penes anteriors (la dels arts. 257
1, 1r i 2n i 257 2, d'una banda, i la de l'art. 257 3 paràgraf 2n, de l'altra) en la meitat superior quan
concorrin les circumstàncies descrites en els números 5 i 6 de l'art. 250 1.

Les penes de l'art. 258 1 i 2 són les de presó de tres mesos a un any o, alternativament, multa de sis a
divuit mesos. I la de l'art. 258 bis presó de tres a sis mesos o, també alternativament, multa de sis a vint.
En tots dos casos de nou el termini prescripció és de cinc anys (art. 131 1 paràgraf 4). Destaquem la
incongruència legal que, comparant les penes, on la presó és més gran la multa sigui menor

15.-EL DELICTE D’INSOLVÈNCIES PUNIBLES

Es modifica l'article 259, que tindrà la redacció següent:

Ha de ser castigat amb una pena d'un a quatre anys i multa de vuit a vint-i-quatre mesos qui trobant-se
en una situació d'insolvència actual o imminent, realitzi alguna de les conductes següents:

Oculti, destrueixi, causi danys o realitzi qualsevol altra actuació que no s'ajusti al deure de diligència en
la gestió d'assumptes econòmics i que disminueixi el valor d'elements patrimonials que estiguin inclosos,
o que haurien estat inclosos, en la massa del concurs al moment de la seva obertura.

Realitzi actes de disposició mitjançant el lliurament o transferència de diners o altres actius patrimonials,
o mitjançant l'assumpció de deutes, que no guardin proporció amb la situació patrimonial del deutor,
ni amb els seus ingressos, i que no tinguin justificació econòmica o empresarial.

Realitzi operacions de venda o prestacions de servei per preu inferior al seu cost d'adquisició o producció,
i que en les circumstàncies del cas no tinguin justificació econòmica.

Simuli crèdits de tercers o reconeixement de crèdits ficticis.

21
Participi en negocis especulatius, quan això no tingui justificació econòmica i resulti, en les
circumstàncies del cas i a la vista de l'activitat econòmica desenvolupada, contrari al deure de diligència
en la gestió d'assumptes econòmics.

Incompleixi el deure legal de portar comptabilitat, porti doble comptabilitat, o estel en la seva gestió
irregularitats que siguin rellevants per a la comprensió de la seva situació patrimonial o financera. També
serà punible la destrucció o alteració dels llibres comptables, quan d'aquesta manera es dificulti o
impedeixi de forma rellevant la comprensió de la seva situació patrimonial o financera.

Oculti, destrueixi o alteri la documentació que l'empresari està obligat a conservar abans del transcurs
del termini al qual s'estén aquest deure legal, quan d'aquesta manera es dificulti o impossibiliti l'examen
o valoració de la situació econòmica real del deutor.

Formuleu els comptes anuals o els llibres comptables d'una manera contrària a la normativa reguladora
de la comptabilitat mercantil, de manera que es dificulti o impossibiliti l'examen o valoració de la situació
econòmica real del deutor, o incompleixi el deure de formular el balanç o el inventari dins de termini.

Realitzi qualsevol altra conducta activa o omissiva que constitueixi una infracció greu del deure de
diligència en la gestió d'assumptes econòmics i a la qual sigui imputable una disminució del patrimoni
del deutor o per mitjà de la qual es oculti la situació econòmica real del deutor o la seva activitat
empresarial.

S'imposarà una pena de dos a sis anys i multa de vuit a vint-i-quatre mesos qui mitjançant alguna de les
conductes a què es refereix l'apartat anterior, causi o s'agreugi la seva situació d'insolvència.

Quan els fets s'haguessin comès per imprudència, s'imposarà una pena de presó de sis mesos a dos
anys o multa de dotze a vint mesos.

Aquest delicte només serà perseguible quan el deutor hagi deixat de complir regularment les seves
obligacions exigibles o hagi estat declarat el seu concurs.

Aquest delicte i els delictes singulars relacionats amb ell, comesos pel deutor o persona que hagi actuat
en nom seu, poden perseguir sense esperar a la conclusió del procés civil i sense perjudici de la
continuació d'aquest. L'import de la responsabilitat civil derivada dels delictes esmentats s'ha
d'incorporar, si s'escau, a la massa

En cap cas, la qualificació de la insolvència en el procés civil vincularà a la jurisdicció penal.

S'afegeix un article 259 bis, amb el següent contingut: "Els fets a què es refereix l'article anterior s'han
de castigar amb una pena de presó de dos a sis anys i multa de vuit a vint-i-quatre en el cas del seu

22
apartat 1, i de presó de quatre a vuit anys i multa de dotze a trenta-sis mesos, en el cas del seu apartat
2, quan es doni alguna de les següents circumstàncies:

1. Quan es creu el perill de causar un perjudici patrimonial rellevant per a una pluralitat de persones, o
de posar-les en una greu situació econòmica.

2. Quan es causi a algun dels creditors un perjudici econòmic superior a 600.000 euros.

3. Quan almenys la meitat de l'import dels crèdits concursals tinguin com a titulars a la Hisenda Pública,
sigui aquesta estatal, autonòmica, local o foral i a la Seguretat Social. "

Es modifica l'article 260, que queda redactat com segueix:

1.Será castigat amb la pena de sis mesos a tres anys de presó o multa de vuit a vint-i-quatre mesos el
deutor que, trobant-se en una situació d'insolvència actual o imminent, afavoreixi a algun dels creditors
realitzant un acte de disposició patrimonial o generador d'obligacions destinat a pagar un crèdit no
exigible o facilitar-li una garantia a la qual no tenia dret, quan es tracti d'una operació que no tingui
justificació econòmica o empresarial.

2. Serà castigat amb la pena d'un a quatre anys de presó i multa de 12 a 24 mesos el deutor que, un cop
admesa a tràmit la sol·licitud de concurs, sense estar autoritzat per a això ni judicialment ni pels
administradors concursals, i fora dels casos permesos per la llei, realitzi qualsevol acte de disposició
patrimonial o generador d'obligacions, destinat a pagar un o diversos creditors, privilegiats o no, amb
posposició de la resta. "

Una de les grans crítiques de l'actual regulació sobre el delicte de concurs punible és la gran inseguretat
jurídica que produeix causa de la seva redacció oberta però amb la reforma apareixen les conductes per
les quals pot cometre el delicte tipus. Aquestes conductes podrien classificar-se en tres grups.

El primer el conformen els actes contraris al deure de diligència (gestions no diligents que
disminueixen patrimoni, participar en negocis especulatius de forma no diligent, simular contractes ...) el
segon grup el conformen els actes que no tenen justificació econòmica (actes de disposició exagerats i
que no tinguin justificació econòmica, prestar serveis o vendre a pèrdua) i l'últim grup integrat per les
conductes que suposen l'incompliment d'obligacions mercantils (no portar la comptabilitat, portar una
doble, deure de conservar la documentació obligatòria, portar la comptabilitat de forma contrària les
normes corresponents); totes elles conductes extretes dels supòsits de concurs culpable regulat per la
Llei Concursal.

Excepte la descripció de les conductes de fallida la resta de la reforma és com menys "perillosa"
per al subjecte passiu.

23
Amb la inclusió dels incompliment mercantils, s'està fiscalitzant per la jurisdicció penal (com ja es veia
en l'administració deslleial) el deure de diligència de l'empresari, sense concorri el principi de
proporcionalitat i ignorant el principi d’última ratio del dret penal.

Potser la reforma de més calat en el concurs o insolvència punible té a veure amb el requisit objectiu de
perseguibilitat, ja que amb la redacció actual la jurisdicció penal no podia intervenir fins que el subjecte
passiu es declarés en concurs, més concretament fins que l'acte de admissió del concurs és dictat pel
jutge del mercantil; doncs bé amb la reforma se suprimeix aquest requisit de perseguibilitat i es crea el
preconcurs punible 259 PRCP quan en una situació prèvia al concurs el subjecte passiu realitzi alguna
de les conductes de fallida estarà cometent el tipus; d'aquesta manera el legislador de la reforma
desincentiva que els empresaris en dificultats econòmiques sol·licitin el concurs voluntari anant en contra
de l'esperit de la mateixa Llei Concursal que pretén conservar l'activitat professional del concursat. Tot
això sense que en cap cas estigui justificat de l'òptica del dret penal semblant ampliació del tipus penal.

D'aquesta manera el delicte de preconcurs punible queda configurat com un delicte de mera activitat que
serà castigat tant en la modalitat dolosa com en la modalitat imprudent.

Amb la legislació actual el delicte de concurs es configura com un delicte de resultat que castiga que es
causi o s'agreugi un estat d'insolvència pressuposant l'existència de diversos creditors afectats; de fet en
funció del nombre de creditors, la seva condició econòmica i la quantia del perjudici es va modular la
pena de l'infractor.

24