JORNADA SOBRE ELS DESNONAMENTS I L’OCUPACIÓ DE BÉNS IMMOBLES

2 de maig de 2018

Ponència 1. Joan Baucells Lladós. Departament de Ciència Política i Dret Públic de la

UAB. Ocupació d’espais privats: aspectes penals.

Art. 245.1 CP. Ocupar un immoble aliè o usurpar un dret reial immobiliari aliè amb
violència o intimidació. Pena de presó d’1 a 2 anys.

La reforma del CP de 1995 afegeix l’apartat 2. Ocupar un immoble o edifici sense

autorització que no constitueix morada. Multa de 3 a 6 mesos.

Durant un període de temps la tendència judicial davant d’ocupacions sense violència ha

estat la permissivitat tot basant-se en el Principi d’intervenció mínima penal. Així, els
jutges s’havien orientat a derivar aquests tipus d’ocupacions a l’ordre administratiu o
civil.

La STS 81/2008 de 13 febrer va motivar un canvi de rumb. Aquesta sentència ve a dir

que aquest principi general del dret només és orientatiu i que els Jutges han de seguir
sempre el Principi de Legalitat. És a dir, si existeix una norma al CP cal aplicar-la.

Les normes s’han d’interpretar d’acord amb el que expressa l’article 3.1 del Codi Civil:
segons el seu tenor gramatical, el context, la realitat social, l’esperit, la finalitat i els
antecedents històrics legislatius.

A Espanya, la tradició històrica sempre ha estat la de NO castigar les ocupacions

pacífiques d’immobles deshabitats. Per això, els legisladors no les contemplaven al CP.
Només en un curt període, al CP de 1928, durant el règim de Primo de Rivera es va
contemplar aquesta acció com a delicte.

Al mateix temps, la ocupació amb violència o intimidació d’un immoble que no constitueix
morada ni té cap funció o utilitat o ús social, es castiga amb una pena reduïda.

La interpretació que fan els tribunals avui és la següent:

- El bé jurídic protegit a l’art. 245 és la POSSESSIÓ NATURAL. Això comporta unes

conseqüències restrictives (interpretació teleològica):

o Les ocupacions esporàdiques o temporals queden fora de l’art. 245.2. Ex.

casos que un indigent ocupa una nit, o un grup ocupa per fer una festa o
per reivindicar o manifestar-se. El concepte d’esporàdic es dedueix dels
indicis. Hi ha sentències que ajuden a definir-lo. APBarcelona. 524/2009 i
94/1998: ex. Si es tanca o acota la zona o s’arregla el lloc vol dir que la
ocupació no és esporàdica. Si l’ocupant declara que s’hi quedarà, tampoc.

o Immobles abandonats: Indicis per saber si està abandonat. Sentència TSJ

Madrid: hi ha signes molt evidents de deteriorament. APSevilla 185/2005:
el lloc és totalment obert sense cap mecanisme de tancament. APSevilla
117/2009: l’immoble no té condicions d’habitabilitat. APBarcelona 2006: Si
alguna persona hi viu ja no es considera abandonat. Altres indicis per
exemple poden ser els pagaments de l’IBI. Si l’edifici està en fase de
rehabilitació no es considera abandonat (Sentència AP Barcelona
983/2005). També és un indici el fet que l’edifici tingui un gran valor
econòmic. Es pressuposa que el propietari no el vol abandonar. Quan el
propietari interposa una denúncia hi ha presumpció de no abandonament.
 Tot i ser criteri jurisprudencial, no té massa sentit que, si l’edifici està
abandonat durant anys, només interposant una denúncia ja es consideri
que no ho està. (debat. Juristes no es posen d’acord en aquest punt).

o La ocupació il·lícita prové d’un estat de precari o d’un arrendament. Hem

de veure que l’art. 245.1 parla d’ocupar immoble però també d’usurpar un
dret reial. Per tant, també es protegeix la possessió a l’arrendatari, a més
del posseïdor de fet, no només al propietari o titular de l’immoble.

Excepcions a la comissió del delicte:

- Ocupacions tolerades pel propietari: Pot afectar altres drets reials. Ex. Un llogater
de renda antiga marxa de viatge 2 mesos i li ocupen la casa perquè el propietari,
com que li paga poca mensualitat, deixa entrar a ocupes. En aquest cas, quasi bé
tota la judicatura ho considera una ocupació il·legal. El professor ponent considera
que això és incorrecte. Pensa que aquest cas s’hauria de resoldre per altra
tipificació com ara Mobbing immobiliari (162 CP) o per un tracte degradant, però
no pas per ocupació.

- Ocupacions en les quals no s’exerceix la possessió o la propietat de forma clara.

Per exemple pisos de bancs o propietaris, tancats durant anys per especular.
Algunes sentències plantegen que en aquests casos no hi ha una funció SOCIAL
de la propietat i en base a això no veuen ocupació. Aquesta és una opinió molt
minoritària. Es debat.

- Eximent per estat de necessitat o exercici de dret legítim (dret a l’habitatge),

també podria considerar-se.

En aquests delictes hem de diferenciar les conductes contra la intimitat de la persona

física (art. 202.1 CP) i les conductes contra L’ORDRE PÚBLIC:

- Art. 557 ter. 1 CP (reforma del 2015). Despatx, oficina. El bé jurídic protegit és
l’ordre públic. S’ha de pertorbar la pau pública i l’activitat normal. Es
recondueixen les ocupacions de protesta temporals que no poden entrar en l’art.
245.1 CP a aquest article.

- Art. 37.7 Llei O. Seg. Ciutadana. Per aplicar aquest article s’ha d’ocupar un
habitatge o edifici aliè quedant la conducta fora del CP perquè no s’afecta al
PATRIMONI. S’ha de fer una interpretació material i s’ha de provar que s’afecta
l’ordre públic. Es pot aplicar d’ofici sense que es pronunciï el propietari de
l’immoble.

- Art. 36.1 Llei O. Seg. Ciutadana. En aquest article s’ha de provar que s’ha
pertorbat la seguretat ciutadana de forma rellevant. Afecta a la pau social. Són
conceptes massa indeterminats.

Nota: Aquest 2 articles de la LO 4/2015 no requereixen que la pertorbació o alteració de

la pau sigui rellevant. Per això suposen una gran discrecionalitat policial i arbitrarietat a
l’hora d’aplicar-los. Això esdevé en poques garanties legals.
Ponència 2. Joan Lluís Pérez. Professor de Dret Constitucional de la UAB. Les tensions
entre el dret a la propietat i el dret a l’habitatge.

Dret a la propietat

Art. 33 CP Dret a la Propietat. La propietat privada però delimitada per la seva funció
social. No és un dret absolut o il·limitat perquè existeix aquesta condició a funció social.
El límit d’aquest dret és l’exercici d’altres drets.

La funció social forma part del contingut essencial del Dret de Propietat. No es pot fer el
que cadascú vol. Pensem la ubicació d’aquest dret a la CE. No està a la Secció 1a sinó a
la Secció 2a.

El dret està regulat i afectat per la legislació urbanística de les CCAA i per la legislació del
sòl (competència de l’Estat).

Les classes de propietat immobiliària són diverses segons la forma d’adquirir aquesta
propietat, segons l’ús que en fa el propietari (o no ús, per exemple si la lloga), etc.

En el dret de propietat intervé l’Estat, les CCAA i també els ajuntaments que regulen una
part.

Aquest dret està protegit internacionalment i al Consell d’Europa i pel Tribunal Europeu
de Drets Humans que condiciona, en les seves sentències, la legislació interna dels Estats
membres de la CEE. També apareix regulat a la Carta de Drets Fonamental de la UE.

Dret a l’habitatge

Art. 47 CE. Menys protegit que el Dret a la Propietat, perquè està dins dels Principis
rectors del Capítol 3. No té una definició constitucional o un contingut essencial
constitucional (com si té el Dret a la Propietat).

El Dret d’Habitatge neix d’allò que diu la Llei. No del que diu la Constitució (com passava
al Dret de Propietat).

El Dret d’habitatge és un actiu patrimonial. La política de construcció d’habitatges ve

condicionada per la legislació del sòl que és competència de l’Estat. Les CCAA no poden
abaratir el sòl, ni decidir variar la seva qualificació per construir habitatges. I enmig de
tots dos estan els ajuntaments.

El Dret d’habitatge està afectat per la realitat social i la crisis econòmica. La pobresa
energètica i habitacional. El concepte d’ocupació ha canviat. Ara ja no respon a un
moviment polític-social sinó al problema de les màfies.

A més, les polítiques públiques són nefastes i ineficients. No donen resposta ni als
propietaris ni als necessitats que ocupen immobles.

Estadística: han augmentat les ocupacions. Es multipliquen per 7 les condemnes per
ocupació els darrers anys. El 2015 van haver 3.278 condemnes. Pràcticament totes
suposen una multa. El procediment judicial és molt lent.

Cal diferenciar entre ocupacions de màfies i ocupacions de persones pobres, entre pisos
de particulars i pisos de fons voltors. El 2015 es va incorporar la via administrativa
mitjançant la LO 4/2015 però no ofereix garanties per l’arbitrarietat que comporta la
seva aplicació.

Actualitat: Hi ha una proposició de llei per accelerar els desnonaments. El termini actual
de procediment judicial de 2 anys es vol fer en 2 mesos.
Avui apareixen anuncis al diari en que es busca pis per ocupar. Un altre problema són els
narcopisos del Raval. Sovint s’adjudica un pis social de forma legal però no es pot lliurar
perquè estan ocupats.

No hi ha una regulació del mercat immobiliari. S’incrementen exponencialment els preus

dels lloguers i de les hipoteques i ningú regula ni es fa res. L’Estat del Benestar no
existeix a la pràctica.

A més, la legislació no ajuda. Es fan lleis que no s’apliquen ni tan sols es doten de
pressupost per fer-les reals. La Llei 24/2015 de 29 d’abril sobre mesures de pobresa
energètica de la Generalitat va ser suspesa pel TC. La Llei 19/2015 de 29 de juliol de
propietat compartida també, però al juliol del 2017 es va desestimar el recurs, però ja no
s’ha pogut aplicar. Aquesta llei permet pactar una propietat compartida de forma
temporal. Millora les necessitats reals d’accés a l’habitatge amb aquesta fórmula creativa.

La Llei 4/2016 de 23 desembre de mesures de protecció de l’habitatge està suspesa pel

TC. S’aixeca la suspensió el març del 2018. Tracta mesures de mediació d’hipoteques
amb els bancs i d’expropiació temporal d’habitatges buits dels bancs per necessitats
socials. Però el món bancari és massa poderós per anar contra els seus interessos.

La STC 72/2016 de 17 de març sobre pobresa energètica deixa en suspens el regulat per
la Generalitat en aquesta matèria. Un informe del Síndic de Greuges del 2013 sobre
pobresa energètica va recomanar a la Generalitat actuar però l’Estat ho ha deixat en
suspensió sense tractar la matèria suspesa.

Hem de pensar que entre el 2008 i 2013 l’ increment del rebut de la llum ha estat un
60% i el de l’aigua un 66%.

Conclusió: calen polítiques públiques que regulin el Dret de Propietat i el Dret a

l’habitatge. Manca una política de pisos socials i de lluita contra la corrupció al sector
immobiliari.

Als Ajuntaments se’ls trasllada una legislació confusa i han de millorar els seus Serveis
Socials i buscar solucions per reallotjar temporalment les persones desnonades.

Només cal veure que l’abús bancari (clàusules sòl, comissions) a Espanya no l’ha
solucionat l’Estat sinó la jurisdicció europea. Manca habitatge social, cal reformar la Llei
d’arrendaments urbans i manquen polítiques socials.

Actualment, els abusos es traslladen als lloguers. L’activitat immobiliària i el turisme

segueixen sent els principals motors de la economia. El finançament local sempre ve
determinat per l’activitat immobiliària.

Dades:

- 2014: 3.244 famílies desnonades a Barcelona. 679 ateses per la Unitat contra
l’exclusió residencial
- 2017: 2.519 famílies desnonades a Barcelona. 2.351 ateses per la UCER

El mite dels pisos buits: un estudi fet a Barcelona en 17 barris demostra que només hi ha
un 1,7% de pisos buits. D’aquests, només un 0.2% estan desocupats. I d’aquest 0,2, un
de cada 4 pertany a societats (en total són 253 pisos). 51 pisos pertanyen al SAREB
(“banco malo”).
Ponència 3. Enric Trias. Lletrat del Servei d’Assessoria Jurídica de la Diputació de BCN.
L’ocupació il·legal de l’habitatge en l’àmbit de l’Administració Pública.

La Diputació gestiona habitatges donats o cedits i mitjançant convenis els passa a Caritas
perquè els facin servir com a funció social.

La base legal per aquesta funció: art. 47 CE, art. 33 CE i art. 18.2 CE.

Davant ocupació d’aquest tipus d’immobles hi ha 3 vies d’actuació:

1. AUTOTUTELA DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

La Llei 4/2016 de 20 de desembre preveu que una ocupació d’un habitatge públic
sense títol habilitant no dóna preferència per adjudicar-se el seu ús social.

La Disposició final 4a d’aquesta llei diu que les resolucions d’adjudicacions són
EXECUTIVES i, si per adjudicar legalment l’immoble és necessari desocupar, es farà
d’ofici. Art. 68 Llei Bases Règim Local permet exercir les accions que calgui per
recuperar els béns de l’Administració. El termini d’aquesta acció és 1 any. En el
mateix sentit l’art. 4 del Reglament de Patrimoni de les Administracions Públiques.

L’autotutela administrativa té 2 eines per lluitar contra l’ocupació:

o La Llei 33/2003 de 3 novembre sobre el patrimoni de les Admins Púbs

determina que aquestes poden recuperar el seu patrimoni per un
INTERDICTE ADMINISTRATIU. És un procediment ràpid i senzill. Cal
informar i requerir a l’ocupa que marxi en 8 dies. Va bé usar aquesta via
perquè li dóna legitimitat a l’Administració. Permet recuperar la possessió.

o DESNONAMENT ADMINISTRATIU: Art. 58 de Llei i Art. 152 del Reglament

del Patrimoni dels ens locals. En primer lloc cal un procediment que
resolgui la situació o estat de PRECARI. Art. 162 Reglament Patrimoni ens
locals: cal informa a l’ocupa que ha de marxar. Si no obeeix, cal donar-li 5
dies més. Si no marxa cal anar al Jutjat Contenció Administratiu.

STS 23/11/2017. Núm. 1797 Sala 3a Contenciosa: ANULA l’autorització

d’un Jutjat d’Instrucció de Madrid per desallotjar un pis social on hi vivien
menors d’edat. Considera que el tema de l’entrada judicial NO forma part
de les actuacions administratives. Demana proporcionalitat i ponderació en
base a la LO de protecció dels menors i al·lega la Convenció de Drets dels
nens sumat a situació de greu RISC SOCIAL. Aquesta sentència afectarà a
tots els casos d’ocupacions de pisos ocupats per famílies amb menors
d’edat o amb persones grans en risc social.

2. VÍA IL·LICIT PENAL

La majoria de sentències sobre usurpació ho consideren un delicte lleu castigat amb

multa de 50 a 70 euros. El primer que s’ha de fer és denunciar. I és bàsic
IDENTIFICAR les persones en un procediment PENAL. En un procediment CIVIL
s’accepta anar contra “els ignorats ocupants”. Però en Penal no és possible. Moltes
sentències d’Audiències Provincials demanen que l’Administració demostri que té la
possessió efectiva de l’immoble. L’Administració ha de demostrar això aportant
convenis de cessió per a ús social, documents que demostren que està fent obres o
rehabilitant l’edifici ocupat, o mitjançant altres proves.

La sentència només condemnarà si podem IDENTIFICAR els ocupants. De vegades no

queda acreditat que les persones citades són veritablement els ocupes reals. Per
 exemple, quan la Policia identifica unes persones que eren allà uns dies però després
marxen, no sent els veritables ocupants. Per evitar això, mirarem si estan
empadronats, parlarem amb els veïns i obtindrem proves que demostrin que hi viuen
allà de forma il·legal.

Com que som davant d’un delicte lleu no hi ha diligències prèvies i, per tant, no
podem demanar al Jutjat que ens permeti recuperar de forma cautelar la possessió. A
més, aquests delictes lleus no arriben al TS i no tenim jurisprudència. Cada Audiència
Provincial actua segons els seus propis criteris.

3. VÍA IL·LICIT CIVIL

Recuperació de la possessió: art. 250.1.4 Llei Enjudiciament Civil, art. 521 Codi Civil
Cat i art. 441 Codi Civil espanyol.

Hi ha multitud de procediments per recuperar la possessió. Per exemple:

- Interdicte de recuperació de possessió (art. 250. 1.4 LEC)

- Precari. (art. 250.1.1 LEC)

Aquests procediments són sumaris i no tenen efecte de cosa jutjada. Són

procediments llargs i complicats doncs són molt garantistes.

El procediment “estrella” és el regulat a l’art. 38 de la Llei Hipotecària. Cal demostrar

qui és el titular registral. Art. 41. Acció en defensa del dret registral.

El procediment de Precari suposa que en un principi va haver un cessió legal de la

possessió però la persona ha deixat de complir les condicions i es manté sense
autorització. L’execució d’aquest procediment és lenta. A més, es pot apel·lar. Malgrat
que s’aconsegueixi una sentència on es fixi el llançament se sol suspendre i allargar.

NOU PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ DE LA POSSESSIÓ

En tramitació. És un judici verbal que pot iniciar una persona física o una administració
pública. Sense audiència dels ocupants es fa una adopció obligatòria de mesures
cautelars perquè s’entregui la possessió ocupada. Es fa per una INTERLOCUTÒRIA. El
demandat es pot oposar durant 10 dies de termini, però la seva oposició NO PARALITZA
l’acció judicial. No té efectes de cosa jutjada (es pot iniciar posteriorment un altre
procediment judicial amb idèntic objecte).

No cal esperar els 20 dies que preveu l’article 548 LEC.

Difícil que s’aprovi. Dubtosa constitucionalitat.

Ponència 4. David Mongil. Cap de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona.
Tractament transversal i actuacions davant l’ocupació irregular d’immobles des
d’una perspectiva local

1. Context de les polítiques d’habitatge i les ocupacions

A Espanya hi ha un 2% d’habitatges socials. A Europa un 15 %. El nombre de

llançaments segueix sent molt elevat. L’ increment del preu del lloguer és abusiu. Tot
plegat genera un problema d’ocupació que va creixent. En 2017 un 50% dels
ajuntaments catalans tenen problemes d’ocupacions il·legals.

Cal analitzar la diversitat en la tipologia de les ocupacions. Hi ha ocupacions:

- Per ideologia, per motius econòmics, per màfies, per narcopisos

- Pacífiques i conflictives
- Amb nens i sense nens
- De cases unifamiliars i de pisos
- Ocupants actius que volen resoldre la seva situació i passius que és igual

Es produeix una pèrdua de valor dels immobles ocupats, dels pisos al voltant i dels
comerços i negocis propers. A més es generen problemes de convivència i despeses
públiques de neteja, vigilància incrementada de policia, etc.

El marc legal regulador de l’habitatge està canviant constantment. Es considera que

una família amb ingressos inferiors a 1.400 euros mensual està en risc d’exclusió
residencial (això també depèn de cada ciutat concreta). El Síndic de Greuges aposta
perquè hi hagi protocols entre empreses subministradores de serveis (aigua, llum,
gas) i les administracions públiques per assegurar aquests serveis bàsics.

És imprescindible el treball transversal entre Administració, Habitatge, Policia,

Comunitat de veïns, Associacions, empreses de subministraments, etc.

2. El que fa l’Oficina d’Habitatge

- Dóna suport als ens locals en la provisió d’habitatges assequibles i de qualitat.

Crea nous habitatges i fomentar la rehabilitació del parc públic disponible i
mobilitza el parc vacant.

- Dóna suport formatiu i informatiu als ens locals davant el problema de les
ocupacions: jornades, tallers, elaboració de documents de reflexió, etc.

3. El que fan els Ajuntaments

Depèn de la voluntat política, dels coneixements tècnics i dels seus recursos fan
mediació i recondueixen situacions de risc social, reallotgen, desallotgen, informen al
propietari. Cal que compleixin la normativa reguladora del Dret d’Habitatge, el Dret
del Propietari i el Dret Social.

Si l’ocupació és de tipus SOCIAL: Hi ha reallotjament, es regulen els

subministraments, principalment l’aigua, s’inicien els ajuts socials i es gestionen els
conflictes amb les comunitats de veïns. Si l’ocupació és DELINQÜENCIAL: Es fa una
inspecció policial, es desallotja en base a qüestions d’higiene i/o seguretat, s’informa
el propietari i s’inicia un procediment per garantir els drets dels propietaris.

L’art. 259 LECrim obliga a denunciar i prendre mesures per part de l’Administració,
però també es pot actuar en base a la legislació social.
Ponència 5. Jordi Rodón. Cap de la Unitat Regional de reacció i dispositius. Inspector
Mossos d’Esquadra. La problemàtica policial en relació als desallotjaments.

La primera actuació és COMPROVAR-ANALITZAR ELS FETS. Cal valorar si estem davant

un solar, una estructura sense parets, una casa que es fa servir 2 cops l’any, una casa
que es fa servir cada cap de setmana. Això ens permet definir davant de què som.

Cal tenir una persona perjudicada per l’ocupació. Pot ser el titular registral de l’immoble,
però també el llogater.

Cal comprovar que la persona que ocupa no disposa de cap títol o dret per entrar allà. El
títol no sempre ha de ser documental. Pot tenir autorització verbal.

Valorar si es tracta d’un DOMICILI. Perquè existeixi un delicte FLAGRANT, cal que es
compleixin unes condicions (STS). La Llei té molta indefinició i haurem d’estar a cada
cas.

Per actuar d’ofici hem de localitzar a la persona que té dret a l’habitatge i això no sempre
és fàcil. Ex. Imaginem una casa on estan treballant manobres de dilluns a divendres per
rehabilitar-la. Dissabte és ocupada. Cal que la propietat tingui un mínim control sobre
l’edifici. Parlarem amb el propietari i amb els testimonis, ja que, en principi, davant de
dubtes s’afavoreix l’ocupant. Buscar aquells elements que ens permetin provar que hi ha
un mínim seguiment i cura de l’edifici.

A més, cal una acció o una sol·licitud expressa i clara de que es vol recuperar aquell bé
jurídic.

Un altre requisit és que hi hagi voluntat de romandre a la casa. No només passar una nit.
I ha de ser un fet dolós o volgut. Conscient. Si un amic em convida a la seva casa
ocupada i ho desconec no hi ha delicte.

Els Mossos no actuen mai per la via administrativa perquè no es poden prendre cap
mena de mesures cautelars. Tampoc no actuen mai via civil, quan, per exemple, hi ha
contracte i el llogater fa mesos que no paga i no marxa.

Sempre actuen per via penal. Si no poden identificar els ocupes però existeix una
sol·licitud expressa de recuperar la propietat, es fan diligències i s’envien al Jutjat. Això
suposa una EXCEPCIÓ a la pràctica policial de NO enviar al Jutjat diligències quan no hi
ha cap presumpte autor identificat.

Tot i no haver identificat cap ocupa, s’iniciarà al Jutjat una fase d’instrucció. Ara els
jutges poden accedir al cadastre, Seguretat Social, Hisenda, etc. D’aquesta forma
s’intenta provar que la persona o persones que han ocupat l’immoble tenen dol.

L’atestat es pot instruir també d’ofici i sense denúncia prèvia del propietari.

En alguns supòsits, la Policia pot fer fora els ocupants directament. En la majoria de
supòsits caldrà una habilitació judicial.

En els casos de MÀFIES que preparen pisos i els lloguen a ocupes, ells no cometen el
delicte d’ocupació, però són autors d’ESTAFA.

Pel que fa a les empreses que a canvi de diners fan la vida impossible als ocupes,
funcionen de forma límit a la legalitat. Si en comptes de fer-ho ells ho fes el propietari,
aquest cometria un delicte de realització arbitrària del propi dret.

En pisos ocupats en comunitats de veïns aquestes empreses fan de “porteres” i

seleccionen les persones que deixen entrar al vestíbul comunitari en funció del mandat
de la comunitat veïnal.