TDR Definitiu.

NDEX:
1. Presentaci..................................................................................p 3
2. Introducci....................................................................................p 4
3. Antecedents dels desnonaments:
3.1Situaci econmica a Espanya abans del 2007...........................p 5
3.2Afectes de la crisi del 2007........................................................p 10
3.3Situaci 2007-2015....................................................................p 11
3.4La PAH.......................................................................................p 15
3.5Procediment judicial que es segueix des de la suspensi de
pagament fins al desnonament..................................................p 19
3.6Situaci actual dels desnonaments............................................p 21
4. Punts de vista de:
4.1PAH............................................................................................p 22
4.2Okupes.......................................................................................p 24
4.3Bancs.........................................................................................p 25
4.4Partits Poltics.............................................................................p 26
4.5Opini Pblica............................................................................p 30
1
4.6Policies.......................................................................................p 31
4.7Famlies desnonades.................................................................p 32
4.8Advocat......................................................................................p 33
4.9Ajuntaments...............................................................................p 34
4.10 Serveis socials.......................................................................p 35
4.11 Servei de Mediaci Hipotecria del Bages............................p 36
4.12 Centre Flors Cirera................................................................p 37
5. Nostres solucions pel problema.................................................p 38

6. Conclusions................................................................................p 40
7. Bibliografia..................................................................................p 41
8. Web grafia..................................................................................p 41
9. Annexos.....................................................................................p 45
1. PRESENTACI:
El segent treball, no noms tracta d'una recerca d'informaci sobre els
desnonaments que pateixen diverses famlies, sin que pretn analitzar el
problema des de l'arrel, des dels seus inicis, i aix poder explicar les seves
causes i evoluci des que va comenar a ser un problema rellevant per la
societat i poder trobar la manera que deixin de tenir rellevncia les seves
conseqncies.
Des d'un principi, aquest treball ha tingut la finalitat de conscienciar a la
poblaci sobre la importncia d'aquest problema i intentar a travs d'una
anlisi objectiu trobar una possible soluci real. Aquesta visi objectiva,
l'hem aconseguit realitzant entrevistes d'una banda a les institucions i per
l'altre a les associacions i persones afectades. D'aquesta forma hem format
la nostra opini des d'una base la ms objectiva possible. Hem trobat tamb
a persones descartades per les institucions, aquelles que no compleixen els
requisits per ser ajudades per les institucions.
Un altre dels objectius, el qual no era un dels propsits inicials sin que ha
sorgit durant la realitzaci del treball, ha sigut ensenyar les dues cares de la
moneda a la gent, s a dir, que vegin realment el que les institucions diuen i
quins sn en teoria els procediments i com es desenvolupen a la prctica,el
que succeeix a les famlies i com grcies a les PAH i ,amb una lluita
constant per aconseguir el que haurien de ser els nostres drets,
aconsegueixen tirar endavant.
2. INTRODUCCI:
3
Quan parlem de desnonaments ens referim al fet de donar per tancat

un acord, especialment acomiadant un llogater o un empleat.
En aquest treball ens referirem al comiat d'una persona de casa seva
per part del banc a causa de l' incompliment d'una hipoteca.
Aquest problema est ms present a la nostra societat del que
realment imaginem i ha afectat i segueix afectant milers de famlies
espanyoles.
Els desnonaments es donen a terme a causa de l'existncia de la
propietat privada, els bancs van comenar a aprofitar-se i van
comenar a donar prstecs monetaris per tal que tu tinguessis
comprar la teva casa a canvi d'uns alts interessos econmics.
La poblaci va comenar a demanar prstecs hipotecaris per
aconseguir propietats, el que es va convertir en una acci viral
grcies als missatges repetitius que llenaven a la poblaci.
s cert que als desnonaments no se'ls donava molta importncia fins
que va esclatar la bombolla immobiliria (una de les causants de la
crisi), per, fins que aquest problema no va ser molt rellevant en la
nostra societat les famlies afectades no tenien les mateixes ajudes
socials que existeixen ara per afrontar un desnonament.
Per arribar a trobar una soluci als desnonaments o intentar reduirlos, hem d'estudiar el problema des de l'arrel fins a l'actualitat i s per
aix que comenarem parlant sobre la situaci anterior a l'esclat de la
bombolla immobiliria, l'esclat de la crisi.
3. ANTECEDENTS DELS DESNONAMENTS:

3.1 SITUACI ECONMICA A ESPANYA ABANS DEL 2007:
"Si alguna cosa dej atada y bien atada la dictadura, fue la poltica
de vivienda, la herencia de su modelo urbanstico y la prctica del pelotazo
inmobiliario."
J.M. Naredo.
Per trobar solucions primer s necessari conixer les causes. I les causes
vnen de ms enrere que els fets ms propers,i es remunten a la innegable
influncia que va deixar la dictadura de Francisco Franco en les dues
ltimes dcades amb les seves poltiques perqu Espanya es converts en
un pas de propietaris i transformar-la en el lder en el sector immobiliari.
El 1957, el primer ministre de l'habitatge de la histria espanyola, Jos
Luis Arrese, en un discurs a les corts va dir: "Queremos un pas
de propietarios, no de proletarios".
Entre el final de la dictadura i el principi de la democrcia, una successi de
fets van fer que s'accentuessin les poltiques que incentivaven la propietat
privada.
La caiguda del bloc comunista, la caiguda del mur de Berln i l'hegemonia
del dogma neoliberal, van ser entre d'altres dels motius ms rellevants.
El 1998 alguns sectors van veure l'oportunitat de fer diners fcils a partir de
l'especulaci amb el sl. Aquest mateix any, el Partit Popular va treure una
llei anomenada "Ley del todo urbanizable", per liberalitzar matries com la
qualificaci del sl i va descentralitzar sense cap tipus de control las
competncies en matria urbanstica, el que afavoria l'especulaci i la
corrupci.
El que significava que es comenaria a especular amb un dret de primera
necessitat com s l'habitatge.
Els ajuntaments van comenar a requalificar terrenys rurals, amb la finalitat
d'aconseguir ms sl edificable i conseqentment beneficiar-se
econmicament a travs dels impostos.
Els bancs concedien hipoteques a baixos tipus d'inters i a aix hi sumem
de liberalitzaci del crdit, que va fer que poguessin concedir els diners que
van voler i a tots els que van voler i a terminis cada cop ms llargs. Tamb
mantenien milions d'habitatges buits per poder especular amb ells sense
cap tipus de penalitzaci.
Durant la bombolla immobiliria es van disparar els preus, tant dels

materials de construcci, com la m d'obra, els notaris i de tots els sous
provinents del sector immobiliari.
Aquest fet va provocar una irrealitat pel que fa les tasses d'habitatges, ja
5
que el preu seguia augmentant i creien que aquest mai cauria.

El que va aconseguir aquesta "oportunitat de negoci" va ser enriquir una
petita part de la poblaci i empobrir una majoria.
El preu dels habitatges comenava a ser molt elevat, el que amb la crisi
provocaria que moltes famlies no poguessin accedir-hi i que moltes altres
no poguessin mantenir el seu contracte d'hipoteca i la majoria d'aquesta es
trobessin sense habitatge.
L'article 47 de la Constituci espanyola estableix que tots els ciutadans de
l'Estat espanyol tenen dret a un habitatge digne i adequat. Diu que els
poders pblics promouran les condicions necessries i establiran les normes
pertinents per fer afectiu aquest dret, regulant la utilitzaci del sl d'acord
amb l' inters general d'evitar l'especulaci i que la comunitat participar en
les plusvlues que generi l'acci urbanstica de les entitats pbliques.
El dret a l'habitatge a Espanya ha sigut vulnerat sistemticament. El 2006, el
relator especial de l' ONU sobre el dret a un habitatge adequat, Miloon Kothari va venir en una missi oficial per avaluar la situaci
de l'habitatge en el nostre pas. Mesos desprs va emetre un informe que
arribava a la conclusi que el dret a l'habitatge en l'Estat espanyol havia
sigut vulnerat i que les administracions pbliques havien sigut cmplices
d'aquest fet.
Durant aquests anys, Espanya es va entregar totalment a aquest creixement
fcil, rpid i curt. Parlant de dades, es van construir ms habitatges que a
Alemanya, Itlia i Frana juntes. Era un dels pasos de la Uni Europea on
l'accs a l'habitatge era ms car. Entre 1998 i el 2007 es van construir 6,6
milions d'habitatges.
Grfic de l'evoluci dels preus de l'habitatge a Espanya del 1985-2011 on

ens mostra el gran augment que van patir.
Font: Periodista del diari digital idealista/news.
Grfic que compara la trajectria dels preus d'Espanya amb la d'altres

pasos i on observem que els preus van augmentar fins a quantitats ms
elevades que als altres pasos.
En el segent grfic veiem que el pas amb l'augment ms gran dels preus
va ser Espanya i tamb el pas on van arribar a ser ms elevats, seguit
d'Irlanda.
Font: Juan Carlos Barba, en un article del diari digital Libre Mercado.
Entre altres, existeixen dos elements clau que expliquen perqu la poblaci
va caure en una societat de propietaris.
El primer s que amb la baixada del tipus d'inters per part dels bancs i la
quantitat d'habitatges buits que posseen que els permetia l'especulaci,
l'Estat va propiciar la confusi entre el dret a un habitatge i el fet de garantir
l'accs al crdit; el que va impulsar en un gran nombre la propietat privada a
costa del sobre endeutament d'una bona part de la poblaci.
8
La poblaci escoltava repetits missatges d'immobiliries, promotores,

constructores, entitats financeres i mitjans de comunicaci que reiteraven
que l'habitatge era una inversi segura i que mai baixaria de preu, al
contrari, que seguiria augmentant.
Tamb va acabar en boca de les administracions pbliques, els ministres d'
habitatge repetien constantment que havia arribat l'hora de comprar, i
aprovaven poltiques que facilitaven l'accs al crdit.
Vam arribar a la societat de propietaris que tant volien aconseguir els
beneficiats amb el mercat immobiliari. El 1950 el 51% de la poblaci vivia de
lloguer i superava el 90% a les grans ciutats com Madrid o Barcelona.
Aquesta societat de propietaris t els seus inicis en les dues ltimes
dcades de la dictadura Franquista, volia convertir Espanya en el lder
europeu en aquest camp.
Espanya mai va voler fer una poltica encaminada a garantir el dret a
l'habitatge sin que va convertir-la en una font d'ingressos per determinats
sectors privats i per l' administraci pblica.
3.2 AFECTES DE LA CRISI DEL 2007:

Tot i l'existncia de l'article 47 de la constituci espanyola el que diu
que tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i
adequat, s'ha arribat a una situaci en la qual aquest article va deixar
de complir-se, ja que hi havia gent que es quedava al carrer, per la
qual l'habitatge va deixar de ser un dret.
I s que a partir del 2007 la situaci a Espanya va comenar a
9
canviar drsticament, ja que va ser el moment en el qual es va

comenar a notar l'aparici de la crisi. Aquesta crisi va ser creada per
diferents factors, un dels principals va ser l'esclat de la bombolla
immobiliria.
Ens referim amb bombolla immobiliria a l'especulaci en la venda i
compra de bns immobles, s a dir, aquests es venien a preus molt
elevats els quals s'allunyaven cada vegada ms del valor real.
L'especulaci porta als venedors a comprar amb la finalitat de vendre
a un valor ms alt en el futur, fins que va arribar un moment en el qual
hi havia molta oferta i poca demanda el que va fer que el valor dels
bns baixessin notriament de preu.
Els sous dels treballadors van comenar a caure en picat, i els deutes
hipotecaris eren insostenibles. Aix va ocrrer perqu el preu real
dels bns adquirits era inferior al que havien estipulat en la hipoteca.
Aix va comportar una onada de desnonaments, fins i tot en casos de
propietats acabades de comprar.
Des de l' inici de la crisi s'han registrat a Espanya ms de 400.000
execucions hipotecries i una gran part ha acabat en desnonament.
Aquest problema es va veure intensificat per l'augment de l'atur.
En aquell moment la poblaci no comptava amb les organitzacions
actuals ni amb la protecci de les poques lleis que s'han aconseguit
establir, per tant, en aquell moment de crisi el patiment de les famlies
desnonades va ser molt intens.
3.3 SITUACI 2007-2015:

Al 2007, el 87% de la poblaci de l'Estat espanyol accedia a un habitatge en
rgim de propietat. Mentre que la mitjana europea es trobava al 60%.
Les poltiques encaminades a construir una societat de propietaris van
donar fruits, i aix es va sumar a la crisi econmica en la qual s'estava
entrant.
El que va significar un desastre pels que van quedar-se sense feina i no van
poder afrontar la hipoteca, i pels que no podien accedir a un habitatge.
Significava no poder afrontar les factures d 'aigua, llum i gas i finalment no
poder afrontar la hipoteca; aix vol dir que hi havia famlies sense recursos
10
que es quedaven sense llar, i en alguns casos tamb altres familiars com
avis o germans que els havien avalat. No noms es trobava famlies sense
llar, sin que havien de seguir pagant aquell habitatge, en la qual no
habiten, per saldar el deute amb el banc. I van quedar inscrits en un llistat
de morosos, el que els feia encara ms difcil trobar feina.
El problema dels desnonaments tamb est lligat a qu Espanya s dels
pasos en els quals hi ha menys habitatge pblic.
Els beneficiats amb el sector immobiliari seguien ms preocupats per no
deixar de guanyar diners amb els habitatges que no de procurar llars a les
famlies que no podien afrontar la hipoteca i es trobaven al carrer.
Per aix, no s d'estranyar que sorgs la PAH, amb intenci de fer la feina
que les administracions s'havien negat a fer.
El segent grfic ens mostren les execucions bancries i desnonaments

que hi va haver per les diferents entitats financeres. Podem observar que
s Bankia l'entitat financera que ms n'ha protagonitzat i Bankinter la que
menys.
Font: Pgina web de la PAH.
11
La Plataforma d'afectats de la hipoteca va nixer pblicament al febrer del

2009, per la incitava ve d'un treball previ que van realitzar un grup de
persones provinents de les lluites pel dret a l'habitatge i sobretot de
l'experincia de "v de vivienda", que va ser un ampli moviment social del
2006-2007, quan l'estat espanyol va denunciar la mercantilitzaci dels
habitatges i la bombolla immobiliria. Amb la visita del Relator de l' ONU,
quan va denunciar pblicament que esclataria la bombolla i moltes famlies
no podrien afrontar la seva hipoteca. I s en aquest moment, quan
comencen a treballar amb els futurs afectats que decideixen impulsar
aquesta plataforma.
Impulsaven la plataforma per donar resposta al problema social concret i

tamb per replantejar les causes que han generat aquesta situaci.
Els seus objectius principals sempre han sigut paralitzar els desnonaments i
convertir aquests habitatges en habitatges socials, els quals el seu lloguer
12
no superi el 30% del salari de les persones i solucionar el tema dels deutes
que el banc segueix reclamant a les famlies amb la daci en pagament, que
significa, donar l'habitatge i deixar saldat el deute amb el banc. Aix aplicat
als casos en qu l'habitatge sigui l'nic i habitual.
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha anat creixent a poc a poc, a
base de molt esfor i moltes lluites per paralitzar desnonaments. Abans ells
eren els que sempre acudien als bancs a la recerca de canvis, actualment
quan el banc es troba amb una situaci en la qual la famlia posa
resistncia, s el banc el que acut a la Plataforma. Des del seu
comenament ha paralitzat ms de 250.000 desnonaments.
El 2013 va sortir la llei de desnonament exprs, per la qual el desnonament
passava a ser un procs ms rpid legalment.
I el 2014 es va crear una llei la qual animava la gent a llogar habitatges de la
seva propietat, donant ms seguretat al propietari i ms facilitat a l'hora de
fer fora als arrendataris.
El 2015 va sorgir una llei molt til que donava ms seguretat a les famlies i
obligava a les entitats a trobar a les famlies un lloguer social abans
que fossin desnonades. Aquesta llei va ser abolida.
El segent grfic ens mostra

execucions hipotecries a Espanya.
l'evoluci
Font Periodista del diari digital idealista/news.
13
que
van
patir
les
3.4 LA PAH:
La PAH Bages, actualment s coneguda com una associaci sense
nim de lucre la que pretn que l'habitatge sigui el dret que hauria de
ser, ja que aix ho diu a la constituci, i tamb ajudar a aquelles
famlies que estan sent afectades socialment, econmicament i
psicolgicament pel procs o prdua del seu habitatge.
14
Aquesta associaci est integrada per persones afectades per la

hipoteca i per persones solidries que pretenen canviar i denunciar
aquest abs poltic.
Aquest moviment va sorgir al febrer del 2009, quan un gran
percentatge de la poblaci espanyola estava sent vctima de la no
protecci poltica respecte a un dret hum tan fonamental, com s el
de tenir un habitatge digne.
La PAH proposa a l'elit poltica i entitats financeres com a culpables
del patiment de la gran quantitat de famlies afectades per la hipoteca
i de donar ms importncia a l'habitatge com un negoci que no com
un dret al qual haurem de tenir garantit.
"Tots i totes som afectades per la hipoteca:

les poltiques d'habitatge de la bombolla immobiliria,
l'estafa hipotecria i la mala praxi
bancria estan en l'origen de la crisi que avui
condemna a milions de persones a l'atur i
la precarietat " PAH.
La PAH t els seus principis molt clars i la seva finalitat la va portar a

proposar tres mesures les quals ells anomenen "d'emergncia": la
paralitzaci dels desnonaments fins a trobar solucions definitives, la
daci en pagament retroactiva per a aquelles persones que no hagin
pogut o no puguin pagar el seu habitatge habitual i la creaci d'un
parc pblic d' habitatges superior amb els pisos embargats en mans
dels bancs i, de la Sareb, que amb els diners de tota la poblaci, ha
comprat milers d'habitatges buits als bancs per malvendre'ls a fons
especuladors.
Per poder aconseguir aquests propsits, la PAH ha llanat diverses

campanyes com:
- Stop Desnonaments.
- Mocions Ajuntaments: Campanya per recuperar els pisos buits en
mans del banc.
- Accions de negociaci i pressi en entitats financeres.
- ILP.
- Escraches.
15
- Obra Social.
La PAH es defineix no com una associaci amb un servei

"tradicional", sin com una associaci on la participaci d'una sola
persona amb ganes de superar aquesta situaci, s important.
Un lloc on cada un dels afectats i no afectats s'uneixen per donar lloc
a un suport incondicional i lluitar junts per complir l'impossible i
aconseguir el que ens pertany com a ciutadans, els nostres drets.
Per aconseguir aquests drets la PAH tamb negocia amb els bancs,
lliuren la daci en pagament, lliuren documents als jutjats, recullen
signatures,
ocupen
habitatges
propietat
del
banc,
fan
manifestacions
...
Aquesta plataforma ens ensenya quin s el "PROCS D'EXECUCI
HIPOTECRIA I INDICACIONS D'ACTUACI".
-La primera fase: consta que la famlia deixa de pagar o s'adona que
aviat no ho podr seguir fent, per no obstant aix, fins que no es
deixa de pagar el banc no est disposat a renegociar la hipoteca.
La PAH aconsella a les famlies en aquesta fase que s'informin com
ms aviat millor de les diferents renegociacions que els ofereixen i
que si no es veuen capaos de pagar que deixin de fer-ho com ms
aviat millor, ja que s una prdua de diners.
Podem accedir a diferents renegociacions amb el banc com la daci

en pagament, un quitament, un lloguer social i una srie de pactes
que es poden dur a terme si es reacciona a temps.
Daci en pagament:
Pagament d'un deute mitjanant una prestaci diferent de l'establerta
en un primer moment, un canvi que hauria d'acceptar el creditor. En el
mercat immobiliari, la daci s el sistema que fa servir el deutor d'una
16
hipoteca, quan no pot assumir-ne les quotes, per alliberar-se del

deute lliurant el pis.
Quitament:
Conveni entre creditor i deutor pel qual el deutor paga una part del
seu deute al creditor i on el creditor renuncia al seu dret sobre la resta
del deute acceptant el menyscapte causat.
Lloguer social:
Lloguer amb un baix preu, que no pot superar el 30% dels ingressos
mensuals, proporcionat pel banc a famlies desnonades.
No obstant aix per poder accedir a aquestes renegociacions cal
complir una srie de requisits els quals la majoria d'afectats no
compleix, per per aix est la PAH, ja que les ajuda sense cap
requisit.
-La segona fase: es caracteritza per l' impagament i l'execuci
hipotecria, abans d'arribar la demanda d'execuci hipotecria s'envia
un burofax a la famlia comunicant la quantitat econmica que es deu,
en el cas que no es realitzi el pagament s'envia la demanda
d'execuci hipotecria i es dna un termini de 10 dies per pagar.
Quan aquest termini s'esgota i no s'ha realitzat el pagament ja
comena el procediment judicial (davant d'un jutge) o extrajudicial
(davant un notari). Quan el resultat del procediment deixa a la famlia
sense habitatge es passa a la tercera fase. En alguns casos la
demanda d'execuci hipotecria queda anullada per s de clusules
abusives.
-La tercera i ltima fase: dna lloc a l'avs de desnonament i

cobrament del deute, les famlies arribades a aquest punt el primer
que han de fer s presentar recursos per intentar aturar el
desnonament o intentar trobar ajudes socials, ja que es pot arribar a
suspendre el desnonament de forma temporal.
Tamb es pot recrrer a un jutge per demanar-li la condonaci del
deute si el banc no accedeix a renegociar la hipoteca.
Quan s'arriba al moment del desnonament la PAH proposa la
resistncia mitjanant la formaci de concentracions al carrer.
17
La PAH insisteix ...

"Si no podem paralitzar el desnonament podem
entrar a participar en l'Obra Social de La
PAH. No oblidis que a la PAH 'ning es queda
al carrer! "
3.5 PROCEDIMENT JUDICIAL QUE ES SEGUEIX DES DE LA

SUSPENSI DE PAGAMENT FINS AL DESNONAMENT:
El procs que s'inicia quan el propietari o banc volen denunciar als

arrendataris per falta de pagament s el segent:
L'esquema s d'elaboraci prpia i s'inspira en el grfic
l'advocat Ral Mas, el qual trobareu als enllaos de la web grafia.
18
de
El secretari ho comunicar
al jutge i es resoldr en un judici.
El decret es trasllada, el que significa,

que es porta automticament
Durant els segents 20 dies ha de:
l'execuci hipotecaria. On van afegits

els interessos per demora processal.
-Pagar el deute, presentant-se al
tribunal.
Segueix el procs
de l'execuci forosa.
-Presentar per escrit al jutjat, les

raons
d'oposici
per
(Art.576)
les
quals entn que no ha de pagar la
Inadmissi per part de larrendatari.
Admissi per part del demandat.
No ser necessari valdre's d'un advocat.

La petici ser entregada en imprs o
formulari, on s'especificar:
Requeriment de pagament per part del

secretari, que transmetr amb un escrit, on
esmentar
(Art.815)
-Domicili del deutor o lloc on resideix per ser

trobat.
deutes acompanyat d'un document que ho

corrobori.
conseqncies
si se segueix amb l' impagament.
-Identitat del deutor.
-Origen i quantitat dels
les
19
de
Si no es paga o no es presenta al
jutjat:
El secretari arxivar les

actuacions, el
que donar lloc al final
al procs.
L'actuaci es resoldr
en el judici
corresponent.
3.6 SITUACI ACTUAL DELS DESNONAMENTS:

Actualment les famlies espanyoles segueixen sent vctimes d'estafes
hipotecries i d'abusos
poltics, no obstant els
desnonaments han anat
Pagament.
disminuint des del 2015.
Ni el sollicitant ni el deutor podran
Entre gener i mar
un cop iniciat aquest procs
d'aquest mateix any (2016)
augmentar la quantitat reclamada o
abonar aquesta quantitat per aturat
els
desnonaments
han
Oposici al
pagament.
baixat un 11,6% respecte al
el procs d'execuci.
mateix perode del 2015.
En comunitats autnomes
com Cantbria, Pas Basc i Madrid, el descens va superar el 20%.
Aquest descens es deu a diverses causes, una d'elles s el moviment
que s'ha produt contra els desnonaments en els ltims anys,
moviments que no noms han aconseguit impedir milers de
llanaments per vies legals o per mitj de concentracions, sin
que,tamb han aconseguit conscienciar a la poblaci de tal manera
que els poltics no van tenir ms opci que elaborar ms lleis de
20
protecci respecte l'habitatge.

Una de les ms importants s la Llei 3/2015, del 18 de juny. S'han vist
reflectits els resultats d'aquesta llei en diverses estadstiques i sn
rellevants.
No obstant aix, Catalunya segueix sent una de les comunitats
autnomes ms afectades pel desnonament. En el primer trimestre
del 2016 es van produir 3.704 desnonaments, el 22,2% del total
nacional. Catalunya, el Pas Valenci i Andalusia van representar ms
de la meitat de tots els desnonaments realitzats a Espanya durant
aquests tres mesos.
Els desnonaments han disminut per cal no oblidar que encara
segueixen sent moltes les famlies afectades i que queda un llarg
procs per arribar al compliment real del dret a l'habitatge.
4. PUNTS DE VISTA DE:

4.1 PAH:
La PAH ens parla que per ells aquesta organitzaci significa un lloc de
reuni, on ajudar entre tots a les persones que s'han quedat sense habitatge
i tamb un lloc d'acci social per poder lluitar per un habitatge digne i
accessible per a tothom.
L'objectiu de la plataforma s oferir suport i assessorament a les persones
afectades per a l'hora tamb ser un mitj de conscienciaci poltica, de
mobilitzaci, de denncia social i de lluita per la justcia i el canvi del sistema
econmic.
Volen fer mfasi en eliminar el sentiment de culpabilitzaci, ja que ells no
creuen que hagi de ser de l'individu el que s'hagi de sentir culpable si
no el sistema.
No ens basen en l' individualisme sin en la collectivitzaci, per aix els
casos de les persones s'atenen al final de l'assemblea de forma conjunta.
S'organitzen de forma assembleria i funcionen per comissions. La
21
plataforma la formen persones afectades i solidries que lluiten plegades i

d'igual a igual, per un objectiu com.
Les PAH entre elles treballen juntes , per aix aconseguir un major ress, ja
que consideren que la forma d'aconseguir la seva lluita s treballar plegats.
Ens expliquen que tot i no rebre ajudes econmiques ni per part de partits
poltics ni de sindicats, tant algun partit com algun sindicat donen suport a la
seva causa.
En el tema legal, creuen que s'ha de recuperar la llei 24/2015
i que s'aprovs una Iniciativa Legislativa Popular de la renda garantida
ciutadana.
Les seves activitats i manifestacions afirmen que a vegades voregen la
illegalitat i els ha portat a tenir alguna denncia, per la qual no ha acabat
tenint conseqncies. Consideren que s una lluita legtima, ja que defensa
els drets de les persones empobrides. I afirmen que s que els han donat
resultat aquestes manifestacions com a eina de pressi.
Un dels canvis rellevants que creuen que s'han de dur a terme s l'augment
del parc pblic d'habitatge, ja que actualment s del 2% i voldrien que
arribes com a mnim al 25% per poder ajudar a totes les famlies que no sn
capaces d'afrontar una hipoteca o un lloguer.
Creuen que hi ha una falta de consciencio ciutadana sobre la gravetat del
problema.
Les solucions que proposen per acabar amb aquest problema social sn:
Plena vigncia de la llei 24/2015 i voluntat poltica d'aplicar-la per part de les
administracions i dels jutjats.
Llei de la Renda garantida ciutadana i Poltiques d' habitatge destinades a
crear un parc pblic d'habitatge (que ara s del 2%) que arribi fins al 25%
dels habitatges.
22
I afirmen que amb aquestes mesures confien en qu les famlies que ara
pateixen per tenir un habitatge digne podrien tenir resoltes les seves
necessitats bsiques.
4.2 OKUPES:
L'entrevista va ser realitzada a una noia la qual la seva situaci fa uns

anys era bastant bona, aquesta dona va ser desnonada de casa seva
arran d'una separaci i posteriorment de la prdua de la seva feina,
actualment est ocupant un pis el qual s propietat del banc amb la
seva filla de 6 anys on no disposa d'aigua.
Aquesta dona ens ha explicat com ha sigut la seva vida des del
moment que van comenar els seus problemes econmics fins a
l'actualitat.
Tamb ens explica que abans de la crisi viure era ms fcil, ara trobar
una feina que et permeti pagar totes les despeses s complicat. La
seva vida actual no li permet gaudir molt de la seva filla, ja que es
queda a crrec de la seva via mentre ella busca feina o fa hores
extres en el que sorgeixi.
23
Des del seu punt de vista, s'haurien de crear lleis noves que
protegissin encara ms a les persones i que garantissin les
necessitats bsiques, cosa que no fa el govern.
Les ajudes del govern no sn suficients per a aquestes famlies a ms
per aconseguir aquestes ajudes, posen moltes condicions.
Ella creu que el govern t part de culpa per que si hagus estudiat
en el seu moment potser hagus tingut feina, tot i que actualment no
va relacionat.
Per ella, com per a la gran majoria d' okupes que ho sn per
necessitat, la soluci est en trobar una feina digna amb la qual
puguin pagar els seus deutes, un habitatge i les seves despeses. Per
ella ser okupa, vol dir ser una persona que agafa el que necessita.
4.3 BANCS:
Cal dir que aquesta entrevista no l'hem pogut fer sencera, ja que ens va
atendre la sotsdirectora de forma oral i ens va dir que la resta de respostes
les volia consultar amb el director i ens les enviaria per correu i trobareu als
annexos (p 57) el correu enviat per ells explicant que no podien respondre
les segents preguntes.
Primer, ens parla que intenten afrontar la situaci de la millor manera
possible per tal d'intentar brindar les millors condicions per renegociar el
deute. Per altra banda ens comenten que les opcions que donen a
la famlia de renegociar el deute depenen de les condicions que es van
establir al contracte de la hipoteca.
24
Ens afirmen tamb que a l'hora de concedir una

s'asseguren que l'interessat entengui les clusules del contracte.
hipoteca
Tamb comenten que creuen que normalment el motiu pel qual

les famlies arriben a ser desnonades s que prviament s'han quedat a
l'atur. Ens diuen que el mercat immobiliari actualment s'ha recuperat fora
des de la crisi.
4.4 PARTITS POLTICS:
La segent separaci es deu al fet que de la CUP vam rebre l'entrevista

resolta i de les altres hem hagut de buscar informaci, que est realitzada
en forma de comparaci entre els principals partits, on tamb est inclosa la
CUP.
CUP:
Ens parlen que des del punt de vista anticapitalista s'est vivint com un estat
d'emergncia, ja que s'est vulnerant el dret constitucional a un habitatge
digne i que estan totalment en contra dels desnonaments.
Ens parlen que la PAH est fent una feina imprescindible i que donen un
suport molt important a totes aquelles persones que estan passant per un
desnonament o amb una situaci complicada relacionada amb l'mbit de
25
l'habitatge i que fan que les persones no es quedin al carrer i els hi donen
suport moral.
Ens
diuen
no noms est
d'acord
amb
les
renegociacions
dels prstecs hipotecari sin que ens parlen que s imprescindible. I tamb
estan a favor de la daci en pagament.
Veuen el desnonament com una violaci dels drets humans i una situaci
que ha de ser durssima per les persones per alhora ens diuen que
seria falsedat per part de les persones que no han patit un desnonament dir
que s que poden imaginar-se el patiment de les famlies.
A part dels desnonaments, tamb veuen vergonys que hi hagi una alta taxa
de pisos buits i persones que viuen al carrer.
Quan ens van parlar de la soluci que donarien al problema ens van parlar
del model alternatiu que defensen. Volen un canvi cap a un sistema
socialista i feminista per acabar amb el capitalisme. Creuen en la instrucci,
l' organitzaci
i
la
mobilitzaci
per
aconseguir-ho.
Canviant
les coses sobretot des del carrer creant eines i sinergies per ser ms lliures.
Cap a un sistema socialista i feminista que ens alliberi de les urpes del
capitalisme.
Canviant les coses des de tots els espais, per sobretot des del carrer.
PARTITS POLITICS
Sobre els desnonaments:

El PP vol garantir la protecci dels nens, s a dir, dels nens de
les famlies afectades.
El PSOE vol que es dugui a terme la daci en pagament al preu del prstec,
fer una oficina central anti-desnonaments i augmentar l'habitatge de lloguer
social per a la famlies desnonades.
Ciutadans vol l expropiaci temporal de l's de l'habitatge a la banca i que
no puguin embargar una part de l'habitatge.
Podemos vol la prohibici dels desnonaments forosos sense alternativa
26
d'habitatge, la despenalitzaci de l's d'habitatges buits i la daci en

pagament amb carcter retroactiu.
La CUP vol la daci en pagament, la subhasta amb almenys el 80% del
valor de l'habitatge, la prohibici de l'embargament de l'habitatge habitual i
la paralitzaci durant un any dels embargaments per part de la banca.
Sobre el lloguer:
El PP vol impulsar el lloguer per a les famlies ms desfavorides.
El PSOE vol imposar una taxa transitria pels habitatges desocupats
i garanties pel cobrament del lloguer.
Ciutadans vol fomentar sistemes d'arbitratge, bonificacions del IBI
dels habitatges buits que es lloguen i crear un tipus de contracte per a
aquests.
Podemos vol protecci per als inquilins, introduir mecanismes
per assegurar la renta i posar impostos sobre els habitatges buits.
La CUP vol aplicar extensions fiscals, potenciar l'arbitratge i considerar el
delicte del acusament immobiliari.
Sobre la hipoteca:
El PP vol incrementar el control de les clusules abusives.
El PSOE vol l'eliminaci automtica de les clusules declarades abusives.
Ciutadans vol sancions per a la banca que dna prstecs irresponsables.

Podemos
vol
canviar els
per protegir als deutors.
procediments d'execuci
27
hipotecaria
La CUP vol l'eliminaci de les clusules abusives i la cancellaci dels

deutes hipotecaris que inclouen fraus.
Segons els habitatges de protecci oficial:
El PP no proposa res.
El PSOE prefereix que siguin de lloguer i que sigui del mxim d'un ter del
qual realment costaria el lloguer d'aquell habitatge.
Ciutadans vol reorientar el mercat del lloguer.
Podemos vol prohibir la privatitzaci del parc d'habitatge pblic i crear

figures jurdiques per donar s de pisos de l'administraci.
La CUP vol donar habitatges sense sorteig per als expulsats del mercat
immobiliari, un lloguer que no superi el 30% dels ingressos i el 25% en el
cas del social i la titularitat pblica del sl.
L'opini sobre quin s millor per solucionar el problema s molt subjectiva, ja

que, cadasc considerar que la soluci est en diferents mesures.
Nosaltres personalment estem ms d'acord amb les mesures que prenen
Podemos i la CUP.
28
4.5 OPINI PBLICA:
Aquesta enquesta l'hem fet via Internet, l'enquesta estava dirigida als
habitants del Bages. El nostre objectiu era aconseguir al voltant de 1.300
respostes, ja que, representa un percentatge significatiu del Bages, per
noms vam poder aconseguir 387. Pel que no sn significatives, per al ser
un nmero elevat, creiem que shan de tenir en compte.
De les persones que van contestar l'enquesta un 35% sn persones que
viuen en un pis hipotecat, un 55% ,viuen en un habitatge de la seva
propietat i cap dels que va contestar l'enquesta est vivint d' okupa.
La majoria de joventut no coneixen que s la PAH per la majoria de
persones enquestades majors de 30 anys si que la coneixen.
Nosaltres per veure la conscienciaci de la gent respecte a aquest
problema, vam preguntar quantes famlies creuen que han sigut
29
desnonades des del comenament de la crisi, com espervem, ms de la

meitat de les persones creuen que hi ha menys famlies desnonades de les
que realment hi ha.
Tamb per fer reflexionar a la gent respecte a un dels problemes pels quals
normalment passen les famlies desallotjades vam preguntar si serien
capaos de viure sense llum, aigua i gas. Com esperaven un 70% de les
persones no se senten capaces de passar per aquesta etapa de
deshumanitzaci. Aquesta resposta ens demostra que el tall de
subministraments forma part del sentiment de deshumanitzaci que
pateixen les famlies desnonades.
Un fet rellevant s que ms de la meitat dels enquestats van assenyalar al
PP com culpables d'incrementar els desnonaments per les seves poltiques.
Moltes de les persones enquestades van proposar com a soluci que els
bancs cedissin els pisos buits, tamb un gran percentatge va proposar
assignar treballs socials a aquelles persones que no tenen feina i no poden
pagar el seu pis, per aix rebre una remuneraci econmica que els ajudi.
4.6 POLICIES:
Els policies ens van explicar la seva tasca en l'mbit dels desnonaments i
desallotjaments; es basa en rebre ordres d'un jutge i tot i conixer
mnimament les histries de les famlies, informats pels serveis socials, si
s'ha de realitzar el llanament, s'ha de realitzar.
I que en la majoria de casos les persones que reben l'ordre conforme es
realitzar el llanament ja es busquen altres opcions i no esperen a que
intervingui la policia.
I que en el cas de trobar-se una famlia que imparteixi molta resistncia es
fa servir la contundncia i recalca que no s violncia. I si passa a ser un
cas extrem, s'encarrega la unitat d'antidisturbis.
Sempre intenten que no hi hagi nens en el moment del llanament, pel que
intenten fer-ho en horari escolar o el nen es queda amb algun familiar.
30
Parlen que no es van sentir afectats emocionalment, ja que moltes de les

vegades les famlies es troben en situacions de brutcia i d'installacions
punxades que es podia arribar a calar foc a la casa i posa en perill a aquella
famlia. Per tamb ens va dir que per un part si els hi sap greu quan es
tracta de famlies no conflictives i que no tenen altres opcions d'habitatge i
que intenten fer tot el possible perqu serveis socials els assigni un pis de
lloguer social.
Creuen en el dret a l'habitatge per tamb creuen que ha d'estar regulat per
unes lleis que s'han de fer complir i que sempre se'ls intenta donar
alternatives legals. Tamb ens parlen del fet que troben que el problema va
augmentar amb la crisi i que actualment es troba estancat.
Pel que fa a les solucions, va esmentar que no estava en les mans de la
policia, per s en mans de policies com a ciutadans, va parlar d'una
disminuci dels preus dels lloguers, una millora dels serveis socials i les
condicions laborals de les persones.
4.7 FAMLIES DESNONADES:
Amb les persones i famlies afectades que hem parlat ha sigut en les
dues assemblees de la PAH a les quals hem assistit. Pel que fa a les
preguntes estndard que trobareu als annexos (p 76), estan
d'acord en el fet que en el moment en qu va comenar a
ser impossible afrontar les factures va ser un moment molt difcil i tot
el procs ha resultat un procs de deshumanitzaci, el qual els ha
portat sobretot inseguretat i a alguns d'ells sentiment de culpa.
La majoria d'ells no tenen famlia aqu capa de brindar-los algun
tipus d'ajuda. I per tots ells la PAH ha sigut una ajuda fonamental per
tirar endavant, tamb per aquells que es trobaven el carrer els han
ajudat en la ocupaci d'edificis com a protesta amb la finalitat
d'aconseguir un lloguer social d'aquests.
Algunes de les histories que ens han explicat sn:
-El
seu pare va agafar una malaltia de cor, el que va fer

31
que hagus de deixar de treballar, t 300 al mes de paga, amb els

quals o paguen el lloguer o mengen. El mes que ve els faran fora de
casa i ni el seu pare, ni la seva mare ni la seva germana ni ell tenen
on anar. I les assistentes socials no els donen solucions fins d'aqu 8
mesos.
-Est dormint en un caixer, va perdre la feina a causa de la crisi, li van
donar plaa en un alberg, per passats els tres mesos no el deixen
passar-hi ms temps, ha de tornar a posar-se en llista d'espera per
aconseguir plaa en un, les noies de serveis socials noms li diuen
que est en llista d'espera per aconseguir un pis amb lloguer social.
Mentrestant passeja per Manresa durant el dia amb les
poques pertinences que li queden i cada nit fa servir una targeta per
obrir el caixer on dorm.
-Va venir del Marroc amb la seva filla, amb l'esperana de fugir de
la msera, per s'ha trobat amb qu la van fer fora del pis on vivia per
impagament i no li donen solucions i amb l'ajuda que rep no
t prou recursos per accedir a un lloguer normal. S'ha trobat al carrer
amb una nena de cinc anys. Fins que la PAH li va oferir un pis en un
dels blocs que tenen ocupats propietat del banc.
-El van fer fora de la seva feina, no era capa d'afrontar les factures i
va acabar sent desnonat. Es troba dormint en un cotxe i amb un
deute de per vida,amb el qual molt difcilment podr tornar a tenir una
vida digne.
4.8 ADVOCAT:
Ens vam posar en contacte amb un advocat per tal d'aclarir uns
quants conceptes legals respecte als desnonaments i als okupes.
Ens parla que les principals lleis que estan en vigor actualment sn la
llei d' enjudiciament civil i la llei dels arrendaments urbans.
Ens parla del recurs que tenen les famlies per aplaar el judici com
a oposar-se a la demanda, per ens diu que una famlia no compta
amb ms possibilitats per aturar el judici.
Sorprenentment ens parla de que porten ms casos de desnonament
per part de particulars que per part del banc.
Ens expliquen les dues formes d'actuar en cas de tenir okupes en un
pis de la teva propietat que inclouen la denncia per delictes
d'usurpaci i el desallotjament per precari o drets reals adscrits.
32
Creu que en quant a les lleis que haurien de canviar, estaria en

alguna que, dons ms facilitats a les famlies i menys als bancs a
l'hora de dur a terme les execuci hipotecries.
Ens parlen de qu la duraci mitjana d'un desallotjament s de
3 mesos aproximadament.
Per en el cas de que es demani justcia gratuta s ms llarg.
Ens aclareixen que s'han de seguir pagant els deutes si amb la venda
de la propietat no es cobreix tot el deute i els seus interessos.
Altres propietats es poden veure afectades noms en el cas
que hi hagi una execuci hipotecaria i el banc s'hagi quedat amb
l'habitatge i tot i aix no estigi cobert el deute.
L'advocat ens va mencionar que les principals lleis que regulen la
situaci dels okupes sn:
-Codi Penal, delictes dusurpaci.
-Llei de enjudiciament civil.
- Desnonament per precari.
-Efectivitat dels drets reals inscrits.
Per l'advocat la soluci al problema hauria de ser una social, s a
dir ,una millor redistribuci de la riquesa i ms habitatge social per a
les persones que no puguin accedir a una.
4.9 AJUNTAMENTS:
Tant en l'ajuntament de Manresa com en el de Santpedor

coincideixen que la situaci en la crisi ha empitjorat, per el de
Santpedor diu no haver-ho vist reflectit en aquest poble.
Mentre que l'ajuntament de Santpedor diu que no s un poble molt
afectat pels desnonaments, Manresa diu que en el conjunt de
Barcelona s una zona fora afectada i tamb ens confirmen que s
la ciutat amb ms pisos buits de Catalunya.
La mitjana de desnonament a Santpedor seria d'uns 2-3 anuals,
mentre que la de Manresa, englobada amb Barcelona seria de 2500
anuals.
33
Els dos ajuntaments coincideixen que els agradaria poder oferir ms

ajuda de la que els s possible. Ens parlen d'ajudes per aconseguir
aliments, roba, a part de fer el possible per aconseguir-lin un lloguer
social, i aqu segons l'ajuntament de Manresa topem amb el
problema de que no hi ha suficients pisos per que en puguin disposar
aquestes famlies. Tamb ens diuen que no poden negociar res amb
el banc, que no tenen cap potestat en aquest mbit, s
la Generalitat qui s'encarrega.
Les solucions que proposa l'ajuntament de Manresa a aquest
problema sn: comenant per uns lloguers socials ms assequibles,
un augment del pressupost destinat a l'ajuda d'aquestes famlies i la
daci en pagament, el que faria que les famlies no tinguessin una
crrega econmica de per vida i poguessin recuperar la seva
economia mentre habiten en els pisos de lloguer social. I altres
opcions que entrarien en el canvi del model social i econmic de
l'habitatge, que seria la creaci d'un sistema semblant al de Noruega
on cedeixin terrenys pblics per fer construccions d'habitatge, ens
deien.
Mentre que l'ajuntament de Santpedor a part de mesures d'ajuda cap
a aquestes famlies com podria ser la targeta moneder, amb la qual
podrien disposar de diners per comprar aliments, ens parla que no
volen que les famlies s'acostumin a rebre ajudes sin ajudar-les a
que es valguessin per si mateixes, intentar introduir-les en el
mercat laboral.
4.10 SERVEIS SOCIALS:
Vam contactar amb serveis socials, i ens van dir que els hi era molt
difcil ajudar-nos amb l'entrevista, ja que tenien molta feina i no
trobaven el moment, no obstant aix, ens van donar un enlla on
podrem trobar el llistat d'ajudes que ofereixen a les famlies
desnonades. Les ajudes que ofereixen es basen en l'accs a
l'habitatge, la mediaci, la gesti local de l'habitatge i la rehabilitaci.
El llistat el podeu trobar als annexos (p 90).
Els recursos ms sollicitats sn les prestacions per al pagament de
lloguer i la renda bsica d'emancipaci.
34
4.11 SERVEI DE MEDIACI HIPOTECRIA DEL BAGES:
Vam contactar amb ells, i ens van comunicar que la seva feina s
realitzar trmits, s a dir sobretot des de l'mbit administratiu, per
intentar que els bancs acceptin les dacions en pagament o que arribin
a un acord amb la famlia, per que no fan directament de
mediadors , i per tant, creien que no ens podien ajudar.
I tampoc donar-nos cap informaci extra a part de la funci que
realitzen, la qual, s coneguda pblicament. I ens van dir
que ens posssim en contacte amb serveis socials, on ens donarien
informaci ms til per la nostra recerca.
35
4.12 CENTRE FLORS CIRERA:
Vam contactar amb ells i ens van dir que no ens podien ajudar,ja que,
no feien exactament la funci d'ajudar a les famlies que eren
desnonades, per ens van donar nims en el nostre treball i ens van
felicitar pel tema escollit.
36
5. NOSTRES SOLUCIONS AL PROBLEMA:
Nosaltres, hem dividit les nostres solucions al problema, primer parlarem

d'una soluci que podria ser immediata i desprs d'un altre que noms es
podria donar a terme a llarg termini.
A curt termini, parlarem d'ajudar a les famlies que es torben en procs de
desnonament i que prximament es veuran afectades per aquest problema.
El primer que s'hauria de fer seria conscienciar a la poblaci del fet
que aquest s un problema ms greu del que pensem i que podria arribar a
afectar a qualsevol famlia. I s per aix, que ens haurem de mostrar ms
solidaris i comprensius i no donar l'esquena al problema si no l'estem patint.
Aquesta conscienciaci es podria dur a terme mitjanant Internet, articles,
diaris, xerrades a les escoles, instituts i universitats, per mitjans publicitaris,
esdeveniments benfics, la radio, televisi, etc. I hauria de ser
subvencionada per les institucions i el govern, ja que haurien de ser els
37
primers interessats en qu es soluciones aquest problema social.

I tamb se'ls hauria de conscienciar per tal que siguin responsables a l'hora
de signar un contracte d'hipoteca o de lloguer i que siguin plenament
conscients del que estan acceptant.
Parallelament shauria d oferir a les famlies desnonades els habitatges que
estan actualment desocupats per part del banc i grans immobiliries a canvi
d'un lloguer social que no superes el 30% del seu sou o ajuda. Els
habitatges hauran de ser dignes i no els podr faltar aigua, llum ni gas.
Tamb a part d'agilitzar els trmits de serveis socials, que les assistentes
socials que els hagin sigut assignades, s'ocupin d'ajudar a les persones a
introduir-se de nou al mn laboral i procurar que surtin d'aquesta situaci.
Alhora els bancs els haurien d oferir ms renegociacions del contracte a

les famlies que comencin a tenir dificultats per afrontar la hipoteca i oferir la
daci en pagament com a forma de saldar el deute.
D'aquesta manera aconseguirem que la poblaci estigus conscienciada,
que les persones que es troben desnonades, tinguin un habitatge digne
grcies al lloguer social, no tinguin crregues econmiques de per vida amb
la daci en pagament i tinguin esperances a sortir dels problemes
econmics grcies a l'ajuda de les assistentes socials.
A llarg termini , parlem d'un nou plantejament del sistema econmic i poltic,
noms farem el plantejament en l'mbit de l'habitatge.
El primer pas, seria augmentar el parc d'habitatge pblic fins al 30%, per tal
que tothom que ho volgus hi pogus accedir mitjanant un lloguer que
hauria de ser raonable i noms per aquelles persones amb dificultats
econmiques.
Parallelament que la gent que vulgui comprar una casa mitjanant una
hipoteca, tinguin l'opci de la daci en pagament noms en casos justificats.
Tamb que el banc tingui l'obligaci d'explicar a aquells que hi accedeixen
cada causa del contracte, per tal que quedi tot clar.
Tamb, potenciar el lloguer per davant de la propietat privada.
No hi haur desnonaments, ja que, tot aquell incapa de pagar fins i tot el
38
pis que formi part del parc d'habitatge pblic, se li assignar uns pisos que
estaran destinats a lloguers socials.
Aquest model, probablement sigui una utopia, no obstant aix, creiem que
en un futur molt lluny, amb uns governants justos i que busquessin el b
del poble, aconseguirem que el dret a l'habitatge fos real per a tothom i
no noms per alguns.
6. CONCLUSIONS:
Per nosaltres aquest treball ens ha servit per obrir els ulls i veure que
realment hi ha molta part de la poblaci afectada i que est patint per culpa
d'aquest model social econmic, que ens incita al consumisme i a la
propietat privada. Tamb volem esmentar el capitalisme, ja que aquesta
ideologia fa que els individues noms mirin per si mateixos, sense
pensar que molts membres de la societat no se'ls est donant els drets que
es mereixen noms pel fet de ser ciutadans.
Nosaltres no tenem la idea de posicionar-nos amb cap dels dos bndols( el
de les institucions i el de la PAH) per ens hem adonat a mesura que hem
anat fent el treball que les solucions que donen les institucions i els serveis
socials, no sn suficients i a ms a ms no sn solucions immediates, ja que
passes a llistes d'espera que fins i tot poder ser d'un any, i aix fa que
puguin haver-hi perodes de mesos entre que ets desnonat i t'ofereixen un
lloguer social.
Aix provoca que la gent busqui altres alternatives, immediates, com podria
ser acudir a la PAH.
39
Nosaltres no sabem quines eren exactament les funcions que realitzava la

PAH, fins que ens vam informar, vam parlar amb ells, vam acudir a un parell
d'assemblees i ens vam adonar de la importncia que t realment aquesta
organitzaci per a les persones desnonades. Els dna suport emocional i
una alternativa d'habitatge immediata, que consisteix en l'ocupaci per
aconseguir un lloguer social del respectiu pis, ja que volen donar vida als
pisos i blocs sencers que estan desocupats.
Per tal d'aportar alguna cosa a aquest tema i complir un dels nostres
objectius que era conscienciar a la poblaci, hem fet un blog, en el qual
constar el nostre treball de recerca, un enlla a la pgina de
la PAH i notcies i enllaos a llocs d'inters en aquest mbit.
I per ltim agram a la PAH Bages l'ajuda que ens ha proporcionat, en
especial al Ruf Cerdan i els recolzem en aquesta lluita social per
intentar donar veu als que no tenen veu.
Lenlla del blog s: http://desnonaments.blogspot.es/
7. BIBLIOGRAFIA:
-Libro verde de la PAH.
-Vidas hipotecadas. Ada Colau i Adri Alemany.
-Gua procesal ante el desahucio hipotecario. Legislacin, Jurisprudencia y
Formularios.
8. WEB GRAFIA:
05/06/2016
-LIBRO VERDE DE LA PAH:
http://afectadosporlahipoteca.com/wp-content/uploads/2014/01/LibroVerdePAH-32.pdf
40
https://books.google.es/books?
id=yCAvLLLxkwoC&pg=PA17&lpg=PA17&dq=libro+sobre+los+desalojos&so
urce=bl&ots=u1Ub-tOQxD&sig=1YPnCKQIhZS0MAEQ3Bl3XyWNiw&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiPotqA1ZrM
AhVB6RQKHcS9BK4Q6AEIUDAH#v=onepage&q&f=false
26/06/2016
http://biblioteca.unirioja.es/tfe_e/TFE000224.pdf
http://afectadosporlahipoteca.com/stop-desalojos/
https://bullatepeludo.wordpress.com/2011/02/09/la-situacion-de-espanaantes-y-despues-de-la-crisis/
05/07/2016
http://www.libremercado.com/2015-08-16/juan-ramon-rallo-cuantas-familiashan-sido-desahuciadas-en-espana-76421/
18/07/2016
https://www.youtube.com/watch?v=cVsXUVFLWAU
https://www.youtube.com/watch?v=Qz3UTuCb_Eo
https://www.youtube.com/watch?v=4SVX_Axn7Ws
https://www.youtube.com/watch?v=1zSlRecJoAo
03/08/2016
http://www.derechoshumanos.net/constitucion/articulo47CE.htm
http://www.lamoncloa.gob.es/documents/constitucion_es1.pdf
41
http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?
art=47&tipo=2
http://politica.elpais.com/politica/2014/11/24/actualidad/1416849910_452980
.html
10/08/2016
https://bullatepeludo.wordpress.com/2011/02/09/la-situacion-de-espanaantes-y-despues-de-la-crisis/
http://www.bde.es/f/webbde/GAP/prensa/intervenpub/diregen/estudios/ficher
os/es/estu010210.pdf
http://www.bde.es/f/webbde/GAP/prensa/intervenpub/diregen/estudios/ficher
os/es/estu010210.pdf
12/08/2016
http://economia.elpais.com/economia/2015/12/10/vivienda/1449739530_214
878.html
http://www.ine.es/prensa/ipv_prensa.htm
http://www.almendron.com/politica/pdf/2004/reflexion/reflexion_0506.pdf
http://biblioteca.unirioja.es/tfe_e/TFE000224.pdf
17/08/2016
https://www.youtube.com/watch?v=elnjoFVv_Os
https://www.youtube.com/watch?v=YBFlxOBOfH0
http://blogs.gestion.pe/prediolegal/2015/08/nuevo-desalojo-ahora-pues.html
19/08/2016
http://www.lamoncloa.gob.es/espana/leyfundamental/Documents/29022016
Constitucion.Consolidado.pdf
42
http://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/25428/Trabajo
%20completo.pdf
http://elpais.com/elpais/2015/10/15/opinion/1444897432_832918.html
20/08/2016
http://www.asesoriaabfinancial.com/dacion-en-pago-o-ejecucion-hipotecaria/
http://www.masqueabogados.com/noticias-juridicas-actualidad/item/17978el-banco-me-quita-el-piso-ejecuci%C3%B3n-hipotecaria.html
23/08/2016
http://www.mundojuridico.info/el-juicio-de-desahucio/
http://cat.elpais.com/tag/desahucios/a
http://www.abogadosparatodos.net/el-desahucio-express/
https://www.boe.es/boe/dias/2009/11/24/pdfs/BOE-A-2009-18733.pdf
http://habitat.aq.upm.es/boletin/n51/aamat.html
A/HRC/7/16/Add.2 - 08-10534 - ohchr (informe del relator especial

sobre els drets humans, realitzat al 2006 per avaluar la situaci de
lhabitatge a Espanya.)
https://es.scribd.com/doc/15081799/Burbuja-Inmobiliaria-Espanola-y-surelacion-con-la-Crisis-Economica-actual
http://www.megabolsa.com/2015/10/21/evolucion-de-la-vivienda-en-espanadesde-1975/
http://www.libremercado.com/2012-10-23/como-evolucionara-el-precio-de-lavivienda-1276472087/
4/09/2016
http://www.quieroabogado.es/informacion-sobre-desahucios/item/10836desahucio-impago-alquiler-de-vivienda-oficina-local-nave-industrial
https://www.legalitas.com/actualidad/Todo-lo-que-debes-saber-sobre-eldesahucio-por-falta-de-pago
43
https://www.youtube.com/watch?v=FOA5WM4jQjU
http://www.raulmaso.com/me-deben-dinero-como-puedo-reclamar/
5/09/2016
http://www.raulmaso.com/me-deben-dinero-como-puedo-reclamar/
9. ANNEXOS:
Hem realitzat diverses entrevistes de profunditat per tal de
conixer lopini de persones significatives pel que fa el nostre
treball de recerca. Una entrevista en profunditat s un mtode no
estructurat i indirecte per extreure informaci.
I una enquesta enviada als habitants del Bages. Una enquesta
consisteix en preguntar a diverses persones sobre un tema, per
saber quina s lopini dominant del grup de persones escollides
per respondre-la.
PAH:
Resposta de: Ruf Cerdan.
44
El dia: 9 de novembre de 2016.
Com ja havem dit, estem realitzant un treball de recerca sobre el

problema actual dels desnonaments a famlies sense recursos, i la
nostra finalitat seria trobar una o diverses solucions a aquest
problema. I abans d'aix hem volgut investigar sobre el problema i
conixer diferents punts de vista. Vosaltres com a principals
defensors d'aquestes famlies, sou un dels punts de vista ms
importants.
Moltes
grcies
per
rebre'ns.
1. Qu s la PAH per vosaltres?
A la nostra web ho expliquem aix:
s la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme del
Bages. Una associaci gratuta que vol ajudar a multiplicar la lluita
de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Barcelona i a les
altres poblacions i traslladar-la al Bages per facilitar l'organitzaci
de les persones afectades de la nostra comarca. La PAH Bages
vol ser un lloc de trobada, ajuda i acci de persones afectades per
les hipoteques o per la impossibilitat d'accedir a un habitatge
digne, i tamb de persones solidries.
COM LLUITEM?
La plataforma no realitza una tasca assistencial, ni caritativa.
L'objectiu de la plataforma s oferir suport i assessorament a les
persones afectades per a l'hora tamb som un mitj de
conscienciaci poltica, de mobilitzaci, de denncia social i de
lluita per la justcia i el canvi del sistema econmic.
Volem fer mfasi en eliminar el sentiment de culpabilitzaci, ja que
aquest no ha de ser de l'individu sin envers al sistema.
No ens basem en l' individualisme sin en la collectivitzaci, per
aix els casos de les persones s'atenen al final de l'assemblea.
Primer es tracten temes globals de la PAHC que sn necessaris i
transversals pel funcionament de la mateixa.
Ens organitzem de forma assembleria i funcionem per
comissions. La plataforma la formem persones afectades i
45
solidries que lluitem plegades i d'igual a igual, per un objectiu

com.
PER QU LLUITAR JUNTES?
Les experincies d'altres PAHCs ens demostren que moltes
persones han aconseguit la daci en pagament i ho han fet perqu
han lluitat juntes. Els bancs no estan legalment obligats a
concedir-nos la daci en pagament per s grcies al suport de
tots i la fora que dna tanta gent junta que s'aconsegueixen
aquests assoliments. s essencial adonar-se que junts podem i
que ja no estem sols davant el problema. Lluitar pel cas d'una altra
persona ens fa ms forts, ens fa saber que tindrem aquest suport
de tornada, que podem comptar amb qu les persones que ens
envolten i que lluitaran per nosaltres.
2. Quines sn les funcions principals de la PAH?

Aturar
els
desnonaments
a
la
nostra
comarca.
Acompanyar moral i fsicament a les persones afectades per la
hipoteca i amb dificultats per a disposar d'un habitatge, entenent
aquest com a dret bsic.
En cas d'arribar a la daci del pagament o de la condonaci del
deute, poder disposar de l'habitatge mitjanant el lloguer social
(30% dels ingressos de les afectades).
Realitzar accions per fer visible la situaci de les afectades per les
hipoteques, transmetre les nostres reivindicacions i incidir
polticament perqu les nostres propostes es facin efectives.
3. Us donen suport els partits poltics? I els sindicats?

No rebem suport directe de cap partit, sindicat ni cap instituci, ni
econmica ni de cap altre naturalesa. No obstant, hi ha partits
poltics que han donat suport a les reivindicacions de la PAH com
en el cas de la Iniciativa Legislativa Popular de la daci en
pagament i contra els talls de subministraments que va acabar
sent aprovada per unanimitat per tots els partits poltics del
46
Parlament de Catalunya i convertida en la llei 24/2015 contra els

desnonaments i la pobresa energtica.
Hi ha partits que donen suport a les nostres lluites de bon grat i
altres que ho fan com a conseqncia de la pressi social que
aconsegueix
la PAH amb
una
lluita
legtima
de
gran recolzament social.
4. Quin paper han tingut el PP i el PSOE en els seus anys de
govern? I la generalitat?
Els governs del PP i del PSOE van propiciar la bombolla
immobiliria per les seves poltiques d'habitatge perqu no van
crear un parc pblic d'habitatge, perqu no van fomentar el lloguer
i d'aquesta forma estimulaven els promotors i els bancs a construir
habitatges per vendre a canvi d'hipotecar les famlies de per vida.
La majoria de les hipoteques contenien clusules abusives i altres
formes d'usura que s'ha demostrat davant dels tribunals europeus,
que a ms de ser injustes, eren illegals.
En el cas del PP la seva voluntat de defensar els interessos dels
bancs ha arribat fins a portar al Tribunal Constitucional la llei
24/2015 que actualment est recorreguda.
5. Creieu que els bancs realment donen solucions a les famlies

que estan incapacitades per pagar?
No, ja que moltes vegades no accepten dacions en pagament ni
donen solucions reals a les famlies. Podrien oferir un lloguer
social a una famlia per l'any segent quan tenen la data de
llanament al mes segent.
6. Creieu que s'hauria de treure o afegir alguna llei que protegeixi

a les famlies?
A ms de rescatar la nostra llei recorreguda, caldria que s'aprovs
una Iniciativa Legislativa Popular de la renda garantida ciutadana:
L'article 24.3 del present Estatut de Catalunya diu: "les famlies o
persones en situaci de pobresa tenen dret a accedir a una Renda
Garantida Ciutadana que els garanteixi una vida digna". Aquesta
llei encara no ha estat desenvolupada, aix docs que aquesta
47
Comissi Promotora ha decidit presentar una ILP (Iniciativa

Legislativa Popular) sobre la Renda mnima Ciutadana.
7. Les manifestacions realment us aporten els resultats que

necessiteu?
La nostra lluita de vegades ratlla la illegalitat perqu moltes lleis
estan fetes per protegir els poderosos i per impedir les lluites
populars per nosaltres considerem que s legtima perqu
defensa els drets de les persones empobrides. I d'altra banda la
negociaci s'ha demostrat que no ens aporta resultats, el que hem
aconseguit ha estat pressionant als bancs des del carrer.
8. Quina part de culpa tenen les companyies d'aigua, llum i gas en
el procs de deshumanitzaci que pateixen les famlies abans de
ser desnonades?
Com diuen que el tallin la llum, el gas i l'aigua per impagament s
una part d'aquesta deshumanitzaci, s a dir, aquestes famlies
comencen a no tenir unes condicions de vida dignes.
9. Que opineu sobre els pisos desocupats propietat dels bancs
mentre hi ha famlies que viuen al carrer?
Que s'haurien de cedir a famlies desnonades i amb part d'aquests
habitatges augmentar el mercat d' habitatge pblic, com he
explicat abans, fins com a mnim al 25%.
10. Quines esperances doneu a les famlies en els grups de

suport?
Les conscienciem que no s'han de sentir culpable per la
situaci en la qual es troben i que la soluci la trobarem tots junts i
per aix es tracten aquests temes en els grups de suport. Tamb
els donem alternatives habitacions mitjanant l'ocupaci com a
ltim recurs, s a dir, si recursos socials no ofereixen cap soluci.
12. Quin tipus de problemes teniu amb la policia i els antidisturbis
a les manifestacions?
48
Algun cop hem estat denunciats pels bancs, per ens han absolt
en els judicis. Les darreres lleis que ha promogut el PP com la
nomenada Ley Mordaza ens posen en una situaci ms difcil i de
vegades hem hagut de suportar situacions gens agradables.
13. La gent est ben informada i conscienciada sobre la situaci
per la qual est travessant Catalunya respecte als desnonaments?
No, la gent no creu que aquest problema afecti tantes persones
com realment afecta. I que per tant t un major rellevncia social.
14. La hipottica situaci de la separaci de Catalunya i Espanya
creieu que afavoriria la vostra lluita social?
s un tema sobre el qual la PAH mai ha debatut a les seves
assemblees. En aquest sentit les opinions serien personals.
15. Quins avenos heu aconseguit en l'mbit legal?

El ms important l'aprovaci de la llei 24/2015 que encara que
estigui recorreguda davant del Tribunal Constitucional, a nosaltres
ens dna fora moral per lluitar perqu es compleixin els articles
de la llei que afecten les administracions catalanes.
16. Quina soluci donaries al problema dels desnonaments?

Plena vigncia de la llei 24/2015 i voluntat poltica d'aplicar-la per
part de les administracions i dels jutjats.
Llei
de
la
Renda
garantida
ciutadana
i
Poltiques d'habitatge destinades a crear un parc pblic d'habitatge
(que ara s del 2%) que arribi fins al 25% dels habitatges.
Amb aquestes mesures confiem que les famlies que ara pateixen
per tenir un habitatge digne podrien tenir resoltes les seves
necessitats bsiques.
49
OKUPES:
Resposta de: Beatriz, no ha volgut donar el seu cognom.
El dia: 18 de setembre de 2016.
conixer diferents punts de vista. Vosaltres sou un exemple de les
famlies que ha trobat en l'ocupaci una soluci temporal, i per
aix, ens agradaria conixer el vostre punt de vista. Grcies per
rebre'ns.
1. Com heu arribat a aquesta situaci?
Bueno, ni jo mateixa s com hem arribat a aquesta situaci, per
suposo que com arribem totes les famlies ocupes. En realitat
hi ha ms persones ocupes de les que pensem, per hi ha ocupes
perqu son joves que Bueno.. que ocupen perqu volen o perqu
tenen pensaments antipoltics per en el cas de les persones que
hem sigut desnonades som ocupes per necessitat igual que les
que ho son perqu no es poden permetre pagar un pis abans que
50
el menjar pels seus fills. . Jo havia agafat un pis amb la

meva exparella amb el meu nom, jo tenia una bona nmina i em
vaig poder permetre la hipoteca. Per aix noms ens va durar
dos anys perqu al segon la meva exparella va haver de marxar
cap a argentina i des d'all tampoc pot fer res per ajudar-nos
econmicament.
Jo sola no podia pagar-ho tot i de mica en mica ens va anar
enfonsant, Bueno els meus pares m'anaven ajudant amb el que
podien i podia seguir pagant el pis per el pitjor moment va ser
quan em vaig quedar sense feina per retallades de l'empresa. Jo
treballava a una fbrica d'embotits. Quan em vaig quedar sense
feina, imagina't, si no podia pagar ja les despeses de la casa
sense la meva exparella, ara sense feina ja... i ja t'ho pots
imaginar, vaig intentar fer tractats amb el banc per tot i aix les
xifres que em proposaven per pagar se'm feien impossibles per
poder donar-li menjar a la meva filla.
Quan em van treure del pis va ser molt difcil per per sort em van
concedir la daci com a pagament, s a dir, el pis deixava de ser
meu per em quedava sense deutes per part de la hipoteca i al
principi anava a viure a casa dels meus pares per desprs
parlant amb un amic em va recomanar ocupar un pis i em va
ajudar a buscar un del banc que estigus desocupat i desprs van
canviar el pany. I aqu estic!
2. Alguna vegada us haureu imaginat estar ocupant un pis?

Perqu ho vreu fer?
No, mai m'ho hagus imaginat perqu la meva situaci de fa uns
anys era bona, no era de luxes per em podia permetre anar a
una botiga a comprar-me unes sabates perqu m'havien agradat i
ara vaig molt justa amb tot i a sobre sense pagar un pis, ara
mateix pagar un pis per mi seria impossible.
3. Quina inseguretat arriba a crear estar en una casa que

legalment no s vostra?
Ara mateix no em sento insegura per si que tinc clar que he de
sortir d'aqu, no tinc por que em facin fora perqu aquest pis porta
molt desocupat per he de fer el que pugui per poder trobar una
feina que em permeti pagar un pis sense haver d'estar ocupant un.
51
4. Quins sn els casos ms comuns pels quals les persones

decideixen ocupar una casa?
Realment no ho s. Perqu com t'he dit hi ha molts okupes que
ho sn perqu volen, d'altres perqu no poden pagar un pis i
d'altres que no els hi queda ms opci perqu ens han desnonat.
I dels ms comuns no ho s, per suposo que la majoria ocupen
per necessitat.
5. Quin significat creieu que t ser "okupa"?

Bueno, s una mica complicar de respondre, per mi s difcil i ms
per la meva famlia, no per mi, perqu jo sola seria ms fcil per
tinc una nena de 6 anys i no compto amb l'ajuda del seu pare per
tant pateixo ms per la meva filla. Tamb penso que pateixen ms
els meus pares que jo mateixa, ells per veure'm en aquesta
situaci. Per tant per mi ser ocupa... a la fi simplement ets una
persona que agafa un pis a la fora per necessitat.
6. Com s la vostra vida? Com s la vida d'un "okupa"?
No se com ser la dels altres per suposo que ser depenen les
persones que ocupin un pis i les seves raons.. Per la meva vida
es basa en llevar-me, anar a casa de la meva mare per poder
dutxar-nos perqu en aquest moment no tinc aigua, tinc llum per
no en tinc aigua ni gas i tot el que s menjar ho fem all. Ella cuida
de la nena o la porta a l'escola i si jo tinc alguna feina netejant
cases... o a vegades em criden a fer hores a un bar per noms
quan van a tope de feina. Quan no estic treballant, estic repartint
currculums i fa dues setmanes vaig anar a una entrevista per una
botiga de coses de cermica per encara estic esperant que em
truquin, si s que em truquen... i el meu dia a dia es basa en aix.
7. Des de quin moment creieu que ha incrementat el nombre
d'ocupacions?
Des que va comenar la crisi, quan ja no hi havia feina. Aix segur,
Espanya abans tenia una molt bona situaci per ara trobar feina i
52
amb un sou que et permeti pagar un pis, el menjar, la llum , el

gas... es complicat.
8. Quines sn les lleis que tenim actualment que haurien de
canviar?
No s les que s'haurien de canviar per si afegir ms lleis que
protegeixen a aquelles persones o famlies que no poden pagar ni
un pis ni el manteniment d'una casa. Els luxes ja sn una cosa a
part per les coses bsiques que necessita una persona les
haurien de garantir.
9. Heu rebut les suficients ajudes per part del govern?
Quan va nixer la Sofia s que vam rebre 1500 euros per al cap
de dos anys i jo rep una ajuda de cerites, i per la meva filla rebo
diners perqu ara sc monoparental per aix no em soluciona
res, i les dates sn molt irregulars per tant.. Ajuda una mica, per
aix, que no em soluciona res. A ms a ms, demanar una ajuda
al govern s complicadssim, et demanen papers de tota mena i
encara que l'ajuda de veritat la necessitis no te la donen.
10. Creieu que la ra per la qual esteu aqu s el govern?
Mai ho havia pensat per en el fons penso que si s una mica
culpa seva, pot ser jo hauria pogut estudiar i se'm faria ms fcil
trobar feina (riu) per jo recordo que fa uns 8 anys es podia trobar
feina fcilment, i si ells han provocat la crisi, penso que si, que
tenen molta culpa de la meva situaci... i no noms de la meva eh!
Que hi ha moltssimes famlies que no poden viure tranquils
perqu van del coll per pagar-ho tot.
11. Quines solucions donareu per tal de sortir d'aquesta situaci?

Per mi, l'nica soluci que trobo s aconseguir feina... una feina
estable i que em permeti pagar totes les despeses meves i de la
meva filla. No hi ha ms, perqu jo no puc tirar tota la vida
d'ajudes pbliques i de petites feines que em van sortint. Per mi,
trobar feina.
53
BANCS:
Resposta de: Vernica Romero.
El dia: 7 doctubre de 2016.

conixer diferents punts de vista. Ja que moltes famlies han sigut
desnonades per impagaments a bancs i moltes d'elles s en fan
els culpables ens agradaria conixer el vostre punt de vista.
Grcies per rebre'ns.
La segent entrevista est incompleta, ja que, en la cita
concertada amb el banc ens va atendre la sotsdirectora i algunes
preguntes ens la va respondre de manera oral i les altres ens va
dir que les volia consultar amb el director de l'oficina i que, ja que
era ocupat en aquell moment deixessin un correu electrnic, per
malauradament no vam rebre resposta de les preguntes restants
sin el segent correu adjunt a la part inferior d'aquesta entrevista.
1. Com esteu afrontant la situaci actual dels desnonaments?
Estem intentant afrontar el problema de la millor manera possible,
intentant brindar les millors condicions per renegociar el deute.
2. Quines opcions doneu a les famlies quan no sn capaces
d'afrontar la hipoteca?
Depn
sempre
de
les
condicions
54
establertes
al
principi.
3. Quantes famlies sn desnonades anualment per impagaments

als bancs?
-----------
4. Re negocieu la hipoteca amb famlies amb dificultats

econmiques?
Si, sempre s'intenta fer.
5. Cediu els pisos desocupats a famlies desnonades? Per qu?
-------------6. Quan concediu una hipoteca, us assegureu que l'interessat
entn les clusules del contracte i les seves respectives
conseqncies?
Si.
7. Perqu quan la llei diu que noms es pot deixar el 80% de l
'import de l'immoble deixveu un 100% i fins i tot 110%?
Aquest tema no es tracta des de les oficines.
8. Perqu els governadors del banc d'Espanya durant la bombolla
immobiliria varen permetre aquesta prctica?
Aquest tema tampoc el tractem des de les oficines.
9. Quin creieu que s el veritable problema que la gent es vegi
sense recursos per afrontar la hipoteca o el lloguer?
Les persones que normalment sn desnonades s pel fet de
quedar-se a l'atur.
10. Hauria de ser una obligaci legal cedir els pisos desocupats de
les companyies com a alternativa d'habitatge?
55
-----------
11. Creieu que cediu els suficients?

Aquest tema tampoc el tractem des de les oficines.
12. Com veieu el mercat immobiliari avui en dia?

El mercat immobiliari actualment s'ha recuperat fora des de la
crisi.
13. Perqu creieu que la gent us fa culpables d'aquest problema?
------14. Quina soluci donareu al problema?
------Resposta rebuda per correu electrnic:
Buenos das Daniela, David estuvo mirando las preguntas que

nos dejaste.
No podemos responder el cuestionario, muchas de las preguntas
estn relacionadas con situaciones que no se gestionan a travs
de las oficinas por lo que no tenemos respuesta a todas ellas.
Vernica
CaixaBank
Romero Donaire
Sotsdirectora-Santpedor
veronica.romero@caixabank.com
Tel.: +34 93 831.21.82| Mbil: +34 608.600.889 Fax 938 321 602
Carrer Angel Guimer, 2. 08251 Santpedor
56
PARTITS POLTICS:
Resposta de: lia Torrescasana.
CUP:
Com hem explicat fem aquesta entrevista pel nostre treball de
recerca, el qual t la finalitat de trobar una soluci al problema
actual dels milers de famlies que estan sent desnonades, i la
nostra intenci era conixer tots els punts de vista. Demanem la
vostra opini en representaci al vostre partit. Moltes grcies per
rebre'ns.
1. Com es veu tota aquesta situaci des del punt de vista poltic?
B, des del punt de vista anticapitalista aquesta situaci s'est
vivint com un estat d'emergncia. No entenem com s possible
que s'estiguin vulnerant drets de manera legtima sense que les
institucions hi posin fre. s greu, molt greu.
2. Quina posici t el vostre partit respecte als desnonaments?

La nostra posici s totalment contrria, com he dit s una
barbrie. No s novetat, mai hem estat a favor de la banca i
menys quan aquesta es dedica a robar i desnonar.
3. Penseu que la PAH est fent un bon treball? Perqu les
organitzacions varen renunciar a fer tot el treball que est fent
la PAH?
La PAH est fent una feina imprescindible. Quan hi ha un
moviment que les seves assemblees no paren de crixer i cada
setmana en tenim novetats, s que les coses s'estan fent molt b
i, en aquest cas, s que l'estat d'emergncia en el que estem no
minva.
No entenc gaire la segona pregunta.
57
Organitzacions vol dir altres moviments? O institucions? Si una

cosa fa la PAH s prioritzar drets humans a la resta de coses; la
gent ha de tenir un sostre on viure perqu s un dret, i si per
aconseguir aix han de fer les mil i una doncs ho faran. I no totes
les organitzacions estan disposades a tot. La PAH s un moviment
histric que est demostrant el poder del poble. Malauradament
les nostres institucions no estan fetes per retornar el poder al
poble, sin tot al contrari, per aix no hi ha marge per actuar ni
voluntat per canviar la situaci. Si no hagus aparegut un
moviment popular (hiptesi impossible) no s com s'ho hagueren
fet les administracions.
4. Que en penseu
desallotjaments?
de
les
manifestacions
sobre
els
Aquesta pregunta no l'hem ents. Parlem de quin tipus de

manifestacions i a favor o en contra? Gent que parla obertament
dels, entenc, desnonaments?
5. Que en penseu de les re negociacions del deute hipotecari?

Completament necessries, entren dins de les funcions de
la PAH i com a tal, ja sn imprescindibles.
6. Penseu que s'hauria de dur a terme la daci en pagament?

Si, evidentment. Estem parlant d'una renegociaci ms del deute.
7. Com creieu que s'ha de viure tota aquesta situaci des del punt
de vista d'una famlia sense recursos de la qual depenen nadons o
ancians?
Ha de ser una situaci durssima i angoixant. No hauria de poder
passar.
8. Creieu que s una violaci dels drets humans?

58
S.
9. No pagar els deutes estem d'acord que s un delicte, per si
s'est enviant al carrer a famlies sense recursos, que estem
parlant?
Ning diu que no s'ha de pagar, per no noms amb diners; la
daci en pagament s un pagament del deute, dones casa teva,
per exemple. Calen mecanismes per no vulnerar els drets humans
i poder garantir que tothom t un sostre on viure.
10. Que penseu que estiguem en un pas on hi ha una alta taxa

d'habitatges buits i gent que est vivint al carrer?
s la mateixa resposta de sempre. Que s desastrs, que l'estat

d'emergncia ens fan creure que s'ha acabat per no s aix. s
una realitat durssima i sembla que ara comencen a haver-hi
ajuntaments que gestionen tot aix. Malauradament n'hi ha que
miren cap a una altra banda.
11. I que opineu que a part que una famlia ha d'abandonar la seva
llar, l'ha de continuar pagant?
En un cas d'aquests no estem parlant de cap tipus de negociaci i

s part d'un final de procediment judicial en desnonament. Per
tant, no entenem que sigui la soluci ni recolzem aquestes
decisions, ja ho hem dit en altres respostes.
12. Us sentiu culpables de part del problema?
No, nosaltres no hem apostat mai per rescatar els bancs, hem
59
sortit al carrer a parar desnonaments sempre que ha calgut. No

som responsables de tot aix. Venim a defensar un nou model de
societat on aix no hi t cabuda.
13. Us heu posat realment en la hipottica situaci, que fos la

vostra famlia la que no pogus afrontar les factures?
No i crec que si alg d'un partit poltic, amb els sous que es
porten, ha dit que s, ens resultaria insultant. L'empatia t un lmit i
segurament mai podrem arribar a entendre qu li passa pel cap a
una famlia amb dificultats econmiques si nosaltres no ho hem
patit mai. El que si que podem fer, i ho hem fet i ho seguirem fent,
s donar veu a les silenciades i sortir al carrer cada cop que ens
ho demanin. Serem al seu costat pel que calgui i seguirem
treballant per eradicar qualsevol tipus de pobresa, fent especial
esment a la pobresa energtica que segurament us resultaria per
un altre TDR.
14. Quina soluci donareu al problema?
La soluci s personal i compartida amb l'Assemblea de CUP

Sallent. La soluci passa per un canvi radical, i quan ens referim a
radical fem-ho b, perqu el seu significat vol dir anar l'arrel del
problema. I s, el canvi a de ser des de l'arrel, cap a un sistema
socialista i feminista que ens alliberi de les urpes del capitalisme.
La soluci passa per instruir-nos, organitzar-nos i mobilitzar-nos.
Canviant les coses des de tots els espais, per sobretot dels del
carrer. I creant eines i sinergies que ens permetin ser ms lliures.
-Dels altres partits poltics no va ser possible parlar amb algun

representant, amb els que vam contactar ens van dir que ens
podrien donar informaci tan superficial que la podem trobar per
Internet.
I vam trobar el segent quadre on explica de forma molt clara la
60
posici del PP, PSOE, Podemos i Uni Popular. El quadre l'hem

trobat al diari digital eldiario a l'apartat l'economia
OPINI PBLICA:
Hem formulat una quantes preguntes per saber el perfil de l enquestat,
posteriorment algunes per saber el coneixement que tenien sobre aquest
tema i finalment una resposta oberta perqu ens mostressin la seva opini
sobre com resoldrien el problema.
Tamb hem realitzat els grfics de les preguntes que creiem que s
important veure-les representades.
61
Resposta de: Poblaci del Bages.

El dia: 25 de Juliol de 2016 a 5 de Setembre de 2016.
Bones, estem realitzant el nostre treball de recerca sobre els desnonaments

s a les famlies. La nostra finalitat s trobar alguna soluci a aquest
problema actual. I per aix, volem conixer diversos punts de vista, entre els
quals que n'opina la poblaci. Us agrairem que realitzssiu aquesta
enquesta, totalment annima. Grcies per la vostra ajuda.
A. Quin s el teu sexe?

a) M. 42%
b) F. 58%
B. Quina edat ?
a) Entre 12 i 18. 35%
b) Entre 18 i 30. 13%
c) Entre 30 i 50. 30%
d) Ms de 50. 22%
62
C. Estat civil?
a) Solter/a 52%
b) Casat/Ada 43%
c) Separat/Ada 5%
d) Vidu/ a 0%
D. Tens fills?
a) Si. 46%
b) No. 54%
E. Quins estudis tens?

a) Educaci primria. 23,3%
b) Secundaria. 28,6%
c) Batxillerat. 15%
d) FP. 9%
63
e) Universitria. 24%
F. Municipi?
G. Vius a:
a) Pis de la teva propietat.
b) Lloguer.
c) Ocupa.
d) Hipoteca.
H. Situaci laboral?
a) Estudies. 40,7%
b) Treballes. 56,4%
c) Aturat. 1,4%
d)Jubilat 1,4%
1- Has sentit a parlar dels desnonaments a les famlies?

a) S. 96,4%
b) No. 3,6%
2- Coneixes qu s la PAH ( Plataforma d' Afectats per la Hipoteca)
64
a) S. 70%
b) No. 30%
3- Coneixes algun cas que hagin desnonat del seu pis?

a) S.23,6%
b) No. 37,9%
c) N'he sentit a parlar. 38,6 %
4- Quantes famlies creieu que hi ha afectades pel problema del
desnonament a Espanya des del comenament de la crisi?
a) Entre 0 i 10.000. 6,2%
b) Entre 10.000 i 20.000. 31%
c) Entre 50.000 i 100.000. 36,4%
d) Entre 120.000 i 150.000. 26,4 %
5- Series capa de viure sense llum, aigua i gas?

a) De cap manera. 71%
b) M'adaptaria. 27%
c) No tindria cap problema. 2%
65
6- Creus que la teva famlia podria arribar a ser desnonada?

a) No ens podria passar, tenim una bona situaci econmica. 29,3%
b) Difcilment, ens anem defensant. 36,4%
c) S, s una situaci que podria arribar a afectar a qualsevol famlia. 34,3 %
66
7- Ests d'acord amb qu els bancs treguin de casa a les famlies que no
tenen mitjans per pagar?
a) S, s una empresa i hi perdrien els seus diners. 2%
b) S, fan complir les clusules del contracte de la hipoteca. 5%
c) No, perqu els bancs sn uns dels responsables d'aquesta crisi. 33%
d) No, sn persones i tenen dret a un habitatge. 60%
67
8- Que en penses sobre que el banc tingui cases desocupades i no les

vulgui cedir a famlies que es troben al carrer?
a) No tenen cap obligaci a cedir-les, sn de la seva propietat. 1,4%
b) Per una part, no tenen cap obligaci, i per l'altre, sn famlies que no
tenen recursos. 35 %
c) Haurien de ser solidaris i entendre la situaci d'aquestes famlies. 63,6 %
68
9- Qui creus que ha incrementat la situaci de desnonaments?

a) PP. 72,9%
b) Ja ve del govern del PSOE. 0%
c) El govern de la Generalitat. 14,3%
d) Cap dels anteriors. 12,9%
69
10- Trobes b que les famlies que sn desnonades hagin de seguir pagant
l'habitatge en la qual no habiten?
a) S, el deute amb el banc encara no est saldat. 2,9%
b) No, per ja sabien les conseqncies quan varen firmar la hipoteca.
17,1%
c) No, ja s bastant abusiu que els treguin de casa seva si no tenen
recursos. 80%
70
11-Com creus que es podria solucionar el problema dels desnonaments?

(Resposta lliure).
Hem seleccionat les respostes que ms ens han semblat interessants:
-Crear un pla per habitar les cases buides dels mateixos bancs amb els
recursos mnims oferint oportunitats per l'estabilitat econmica i el pagament
dels
deutes.
-Des dels diferents governs (estatal, autonmic i municipal) haurem de
pactar amb els bancs per tal que molts pisos buits que sn propietat
d'aquests ltims poguessin ser ocupats per famlies amb necessitats
econmiques a canvi d'un lloguer adaptat a cada cas individual. A cada
municipi hauria d'haver-hi un organisme que vetlls per trobar solucions per
a la gent necessitada d ' habitatge i per controlar possibles fraus.
-Les causes de tot plegat sn, en la majoria dels casos, multifactorials:
poltiques, del sistema financer local i mundial, educatives i fins i tot de
responsabilitat (o irresponsabilitat) personal.
-Fent un canvi del model econmic: menys turisme i construcci (sectors

71
que no sn estables) i ms empreses de fabricaci.

acompanyat d'un augment important dels sous (sobretot la
major estabilitat en el treball i d'un canvi de cultura en
lloguer (a un preu raonable) i no tanta compra amb
condicionen tota la vida.
Aix ha d'anar
gent jove), d'una
l'habitatge: ms
hipoteques que
Vam enviar dos formularis a causa que un d'ells tenia un nmero limitat de
respostes. I tamb ens ha sigut til, ja que finalment vam tenir una enquesta
que va ser resposta principalment per joves i l'altre per adults i hem pogut
veure la diferncia entre les opinions.
a) http://www.e-encuesta.com/answer?testId=SLNJrsh/8tQ=
b)https://docs.google.com/forms/d/1FLgwm8cT3RQweGXPoUUWAqvFmhV
mLRBeAk0Nmo3likc/edit
72
POLICIES:
Resposta de: Rut Rodrguez.
Com hem explicat fem aquesta entrevista pel nostre treball de recerca, el
qual t la finalitat de trobar una soluci al problema actual dels milers de
famlies que estan sent desnonades, i la nostra intenci era conixer tots els
punts de vista. Demanem la vostra opini. Moltes grcies per rebre'ns.
1. Has realitzat algun cop un desnonament?

Si, malauradament quan la policia rep una ordre judicial de desnonament t
l'obligaci d'obeir al jutge, ja que s una de les nostres tasques.
2. Heu d'intervenir en tots els casos de desnonaments?

No, moltes vegades quan la gent rep la notificaci del jutjat perqu han de
deixar el seu habitatge ells ja es busquen un altre lloc per viure i marxen pel
seu propi peu. La policia noms intervenim en casos puntuals quan la gent
posa resistncia o quan es tracta de persones especialment conflictives.
3. Et vas sentir afectat emocionalment el primer cop que vas desnonar a
una famlia?
No, ja que era una famlia que vivia en condicions inhumanes, amb molta
brutcia, amb installacions de la llum punxades i fetes per ells mateixos. Un
lloc molt perills per viure, ja que en qualsevol moment es podia calar foc i
posar en perill la vida d'aquesta gent i els nens petits que hi vivien. Es va
fer la intervenci conjunta amb les noies de serveis socials de l'ajuntament
per oferir-lin solucions, com un habitatge social o ajudes econmiques.
73
4. Creus que a l'hora de desnonar a una famlia has de deixar de banda els
teus principis?
B, aix s una pregunta molt subjectiva, depn dels principis de cadasc,
des del meu punt de vista, crec que tothom t dret a tenir una llar per viure,
per s necessari que hi hagi uns lmits i una normativa que reguli
tot el referent a l'habitatge. Un desnonament no va en contra dels meus
principis, perqu la policia estem per fer complir la llei,
per s que a vegades sap greu en el cas de persones que no sn
conflictives per que la sort a la vida no els ha acompanyat i per
circumstncies han de deixar el seu domicili. Per aix sempre se'ls intenta
donar alternatives socials i fer entendre que la policia fem el que ens mana
el jutge.
5. Que heu de fer en cas de resistncia per part de la famlia?

Primer sempre es fa servir el dileg, ja que s el ms fcil per tots. Per si la
gent no vol parlar o posa resistncia, finalment s'ha d'utilitzar la fora i la
fora no vol dir agressivitat, per si la contundncia per fer fora a la gent. En
aquest cas es faria per part de les unitats d'antidisturbis, que estan
especialitzades en aquests temes i tenen el material i protecci necessria.
6. Com s el procs des que un jutge dictamina que una famlia ha de
deixar el seu domicili? Quant dura aquest procs?
El procs sol ser bastant llarg d'uns quants mesos a anys. Quan es deixa de
pagar una hipoteca i la persona s denunciada pel banc aqu interv el jutge
administratiu, que segueix un procediment legal, s'informa la persona del
que pot passar si no paga i ells poden fer un recurs de la sentencia. La
policia interv com a ltim recurs davant la desobedincia al jutjat.
74
7. Que heu de fer en cas d'haver-hi nens petits al moment del

desnonament?
Sempre s'intenta evitar que els nens estiguin presents al
desnonament, es fa en horari d'escola, on es demana als pares que ells no
estiguin davant. Moltes vegades es fan crreg d'ells altres familiars.
8. Vosaltres coneixeu la histria de la famlia abans d'intervenir, o noms us

donen l'ordre i actueu?Preferiu saber la seva situaci?
Normalment sn famlies conegudes per haver fet abans altres tipus
d'intervencions amb ells i ja se sap la seva situaci. En el cas que no siguin
coneguts sempre es parla abans amb serveis socials perqu ens posin al
corrent, ja que ells ja hauran conegut abans la famlia i sempre s ms fcil
treballar amb informaci. Si, sempre preferim conixer la situaci per tractar
el tema de la manera ms adequada possible, saber si tenen nens, si sn
conflictius... Mai entrem a un lloc sense tenir informaci prvia per la nostra
seguretat.
9. Creieu que la situaci est millorant o empitjorant en aquests ltims
anys?
Crec que amb l'inici de la crisi la situaci va empitjorar molt. La gent que
tenia treball i podia pagar una hipoteca ara no ho poden perqu estan a
l'atur o les seves circumstncies personals han canviat.
Sembla que ltimament la situaci ha millorat una mica per igualment trobo
el tema una mica estancat.
10. Quina soluci donaries al problema?
La soluci al problema s molt difcil perqu depn de molts factors.
S'hauria de millorar les poltiques de l'habitatge, abaixant preus dels pisos,
millorar els serveis socials i les condicions laborals de la gent.
La policia en aquest cas som uns manats i no est a les nostres mans
solucionar-lo per crec que podrem fer un esfor entre tots per millorar.
75
FAMLIES DESNONADES:
Resposta de: Participants en assemblees de la PAH.
El dia: 25 de setembre de 2016 i 13 de novembre de 2016.
Abans de comenar, volem donar-vos nims i recordar-vos que aquesta
situaci l'estan vivint milers de famlies, i absolutament cap d'elles, s
culpable d'aquesta situaci. Com us hem explicat, aquesta entrevista la fem
perqu estem realitzant un treball de recerca el qual t la finalitat de trobar
una soluci a aquest problema d'actualitat i que afecta Espanya i
especialment a Catalunya. La nostra intenci abans de treure unes
conclusions s conixer tots els punts de vista i especialment el vostre. Com
s viu aquesta situaci des del punt de vista de la famlia. I sobretot moltes
grcies per rebre'ns.
1. Quina s la situaci que us ha portat a no poder pagar la vostra llar?

El meu pare va agafar una malaltia de cor, el que va fer que hagues de
deixar de treballar, t 300 al mes de paga, amb els quals o paguem el
lloguer o mengem. El mes que ve ens faran fora de casa i ni el meu pare, la
meva mare i la meva germana tenim on anar. I les assistentes socials no
ens donen solucions fins d'aqu 8 mesos.
2. Com va ser el moment en el qual us vreu adonar que comenava a ser

impossible afrontar les factures de la llum, el gas, l'aigua?
Aquestes factures les vam intentar seguir pagant tot i que si va ser molt dur
veure que no tenem prou diners per afrontar totes les despeses i que
no trobvem una soluci.
76
3. Com us vreu sentir abans, durant i desprs del desnonament?

El desnonament tindr lloc el mes que ve, per ens vam sentir
molt insegurs, i sobretot el meu pare, ja que sentia culpa per la situaci i
molta por pel futur de la famlia.
4. Heu tingut la sort de tenir famlia que us hagi brindat algun tipus d'ajuda? I
com han viscut ells aquesta situaci?
No, no tenim famlia aqu.
5. Encara heu de seguir pagant la vostra llar? Com us fa sentir?

Estem de lloguer, no tenim una hipoteca.
6. Us heu posat en contacte amb la PAH? Quina ajuda us han brindat?

Sobretot moltssim suport emocional i ajuda tant per assitiar a
l'assistenta social i quan no han donat solucions reals, ja que ens oferien un
lloguer social per d'aqu a set mesos. Doncs trobar una alternativa
d'habitatge per nosaltres, ocupant un pis buit, amb la finalitat d'aconseguir
un lloguer social d'aquest. Per donar vida a aquests pisos.
7. Creieu que les manifestacions sn suficients per arribar a una soluci?

Creiem en el que ens funciona i sn el mitj pel qual podem ser
escoltats, tantes manifestacions, parlant amb la premsa, etc.
8. Creieu que els bancs sn responsables de la injustcia que heu patit?
En el nostre cas no era un pis d'un banc, per si creiem que sn un dels
culpables d'aquesta situaci.
77
9. Vreu entendre el contracte de la hipoteca i les seves respectives

conseqncies?
10. Heu ocupat algun habitatge de propietat del banc? Esteu d'acord amb
qu les famlies que no poden afrontar la hipoteca o lloguer les ocupi?
Encara no, per trobem molt b que s faci, ja que prefereixen tenir blocs de
pisos sencers buits per on haver de rebaixar el preu, quan hi ha moltes
persones que necessiten un habitatge.
11. Perqu creieu que realment no han abolit aquesta llei?

Perqu s una font de diners per ells.

Ms ajudes per les famlies per part de serveis socials i aconseguir ms
pisos amb lloguers socials i ms possibilitats per les famlies desnonades.
78
ADVOCAT:
Resposta de: Lourdes Gonzlez.
famlies que estan sent desallotjades, i la nostra intenci era conixer tots
els punts de vista. Demanem la vostra opini. Moltes grcies per rebre'ns.
1. Quines sn les principals lleis que estan en vigor avui en dia a l'mbit
dels desnonaments ?
Ley Enjuiciamiento Civil
Ley Arrendamientos Urbanos
2. Quan un jutge ha dictaminat l'ordre de desnonament, quina soluci t la
famlia arribats a aquest punt?
No siempre la orden la da un juez. Los juicios desahucios peden acabar de
dos formas;
por Decreto que
dicta
el Letrado de
la Administracin de Justicia cuando la parte demandada (la que va a
ser lanzada de su vivienda) no se opone en el procedimiento.
Y por sentencia cuando se opone.
Si se quiere oponer y no cuenta con medios econmicos para
pagar
a
un abogado y procurador podr solicitar justicia gratuita y que se le nombren
de oficio.
A nivel judicial slo puede pedir un aplazamiento del lanzamiento que
la Ley concede por
un
mes,
prorrogabe
por otro ms de
existir motivo fundado (artculo 704 LEC).
Pero no se puede hacer nada ms.
79
3. Porteu ms casos de desnonament per part de propietaris particulars o

per part dels bancs?
Hay ms casos de desahuccios por parte de propietarios particulares.
4.. Quines situacions porten a una famlia a ser desnonada a part de

l' impagament?
La carencia de medios econmicos como consecuencia de muchas circunst
ancias, como la prdida de trabajo, las separaciones o divorcios, etc.
5. Que suposa legalment tenir inquilins sense contracte?
Si quieres echar a una persona que se ha instalado en tu

casa sin contrato puedes interponer dos tipos de procedimientos civiles;
el desahucio por precario y/o derechos reales inscritos.
Por la va penal puedes poner denuncia por delito de usurpacin.
6. Creieu que el govern ha de posar o treure alguna de les seves lleis per tal
de millorar la situaci de les famlies que no poden pagar la seva renda?
La solucin tiene que ser ms social que judicial
en los desahucios de particulares.
Y en cuanto a los lanzamientos en Ejecuciones hipotecarias se tienen que
legislar ms favorablemente a las personas y no dar tantas facilidades a las
Entidades bancarias.
80
7. Quina duraci sol tenir un procs de desnonament?

Los juicios de desahucios puden durar tres
meses aproximadamente , sino hay oposicin o se pide justicia gratuita porq
ue entonces se tarda mucho ms.
8. Desprs de desnonar a la famlia, ha de continuar pagant els seus

deutes?
Si,
en los juicios de desahucios si tambin se reclaman las rentas. stas queda
n fijadas en el Decreto o Sentencia y despus se
inicia otro procedimiento solicitando su ejecucin en reclamacin de las rent
as.
Si el lanzamiento se produce en
un procedimiento de Ejecucin , continuar pagando si con la venta de
la vivienda no se ha cubierto toda la deuda, principal, intereses y costas.
9.En el cas de tenir diverses propietats, i deixar-ne de pagar una, les altres
es veuen afectades?
Si, pueden darse varios casos:
- Si interponen una demanda
de Ejecucin Hipotecaria porque has dejado de
pagar las cuotas del prstamo, se ver afectada slo la vivienda que garanti
za ese crdito.
- Pero si una vez que en
una Ejecucin Hipotecaria el Banco se ha quedado la vivienda y no
se ha cubierto la deuda podrn iniciar otro procedimiento de Ejecucin para
reclamar la deuda., en la que podrs embargar
(artculo 190 Cdigo Civil) y hacer efectivo dicho embargo hasta satisfacer l
a totalidad de la deuda.
81
10. Creieu que la situaci legalment est millorant o empitjorant en aquests

ltims anys?
Igual
11. Quines lleis hi ha que regulin la situaci dels ocupes?
El Cdigo penal , delitos de usurpacin.
La Ley de Enjuiciamiento civil; el juicio desahucio por precario o el
de efectividad de los derechos reales inscritos.
12. Quina soluci donaries al problema?
Tendra que ser una solucin social, una mejor redistribucin de
la riqueza y ms viviendas sociales para
que las personas sin medios econmicos puedan tener techo..
Muchos ayuntamientos han firmado protocolos de actuacin en casos
de desahucios con justicia, para gestionar
el desahucio y que ste se haga de la
manera menos traumtica posible, intentando conseguir ms tiempo hasta q
ue los servicios sociales puedan encontrar
una solucin , bien pagando ellos el alquiler o bien encontrando otra viviend
a social.
82
AJUNTAMENTS:
AJUNTAMENT MANRESA:
Resposta de: Rosa Pint.
1. Els casos de desnonament s'han vist incrementats, per quina ra creieu
que aix ha succet?
S, van augmentar a causa de la crisi per ara sembla que ha millorat i no hi
ha tants casos de desallotjaments com abans.
2. Manresa s una zona molt afectada pels desnonaments? Per quina ra

creieu que (si/no) s'ha vist tan afectada com altres?
Les dades oficials, de l'informe elaborat pel Consell General del Poder
Judicial (CGPJ), sn noms provincials i no comarcals. Barcelona s la
demarcaci que lidera el nombre de desnonaments, al voltant dels 2.500 en
el primer trimestre del 2015. La segueixen la provncia de Tarragona, amb
uns 700; Girona, amb uns 500, i Lleida, amb 200. Les dades dels rgans
judicials indiquen que les execucions hipotecries a Catalunya van caure en
el tercer i quart trimestre de l'any 2014, per a principis del 2015 han
repuntat a l'ala. El problema dels desnonaments no ha acabat.
D'altra banda el que si s cert que Manresa s la ciutat de Catalunya amb
ms pisos buits 7.900 el que representa un 21% del parc d'habitatges
existent.
83
3. Quina s la mitjana de desnonaments anuals a Manresa?

Aquestes sn les dades que subministren els Serveis socials municipals de
les persones que van a demanar ajudes als serveis socials. Les dades reals
de desnonaments sn superiors:
4. Quin paper teneu respecte a les famlies desnonades?

Intentem oferir solucions des de solucions per continuar en la seva llar fins a
solucions per aconseguir un lloguer social , per aqu es topa amb un altre
problema, que no hi ha suficients habitatges on poder oferir aquest lloguer o
pisos que siguin de protecci oficial, i per aix tamb lluitem per aconseguirne ms.
Per exemple, aquest mes l'Ajuntament de Manresa es reunir amb
la SAREB perqu tenim convocada una reuni amb ells i tamb intentarem
que a travs del BBVA ens ofereixin ms habitatges perqu han obert una
via directa amb els ajuntaments i hem d'aconseguir-ne ms. Amb La Caixa
tamb hi ha hagut contactes i n'hem d'aconseguir ms. El que passa s que
s all que diem, aconseguim molt pocs habitatges s all de dir deu per
aqu, dos per all, s poca cosa, per tot el que es pugui fer, es fa.
84
5. Quines ajudes doneu a les famlies que es veuen incapacitades per pagar
la seva llar?
Donarem aliments, ajudes per mitjanant lloguer socials... Per no podrem
negociar amb els bancs, ja que no est en la nostra potestat.
6. Vosaltres podeu intervenir com a mediadors entre famlies i bancs?
No directament, qui si pot fer de mediador s la Generalitat. Nosaltres fem el
que podem amb les nostres influncies.
7. Quines lleis creieu que s'han de treure o canviar?

La llei 2007 i les lleis que han sortit desprs, hi ha hagut lleis, algunes ara
estan suspeses perqu han anat al Constitucional, hi ha hagut lleis petites
que han anat modificant la 2007 i hi ha una mica de dispersi legal en
aquest moment perqu a mesura que es plantejaven els problemes anaven
sortint ms lleis per ser ms contundents, per obrir noves vies, per a veure
no s suficient perqu no tenim recursos i la Generalitat de Catalunya es va
trobar al principi que estava... no podia pagar les nmines la Generalitat i
aix s una realitat. Va haver de retallar els serveis existents.
8. Algun cop us heu sentit culpables d'alguna situaci de desnonament?

No, ja que hem fet el que hem pogut, del que estava en les nostres mans.
No s'ho van acabar de creure, la dimensi que agafava el problema de
l'habitatge social i davant aquesta situaci que no hi havia recursos
evidentment jo penso que s'hauria de fer ms. No estem fent el suficient
perqu hi hauria d'haver ms recursos disponibles, sobretot per ajut al
lloguer perqu si a les famlies que ho necessiten els ajudssim amb el
lloguer, com que el mercat ha baixat tant en picat perqu clar ning podia ni
comprar ni llogar a segons quins preus, potser ja seria suficient.
85
9 Les famlies a les quals brindeu ajudes, acaben sent desnonament?

No sempre s possible ajudar-les, i sempre intentem en el cas que siguin
desallotjades aconseguir-los una alternativa d' habitatge que normalment s
un lloguer social o un pis de protecci oficial.

s una pregunta complicada, per comenant per uns lloguers socials ms
assequibles, un augment del pressupost destinat a l'ajuda d'aquestes
famlies i la daci en pagament, el que faria que les famlies no tinguessin
una crrega econmica de per vida i poguessin recuperar la seva economia
mentre habiten en els pisos de lloguer social.
Altres canvis haurien de ser en l'mbit de l'economia del pas, un bon
exemple seria el que Noruega on el terreny s de la comunitat, de l'estat
que concedeix l's d'aquell terreny per poder-t'hi fer una caseta un temps
determinat i t'obliga a qu la construeixis, hi visquis, etc. Per la nostra
economia s una economia com passa a Frana, a Itlia, sn economies
ms vinculades al concepte de mercat lliure, el lliure mercat i com que el
lliure mercat ja ho regular tot, l'oferta i la demanda i s una economia amb
els principis d' Estats Units. Per tant, aquest s un tema que regeix la nostra
societat.
AJUNTAMENT SANTPEDOR:
Resposta de: Gemma Rebassa.
86
1. Els casos de desnonament s'han vist incrementats, per quina ra creieu

que aix ha succet?
Aqu a Santpedor no s'han vist incrementats, s'han mantingut entre 2, 3 a
l'any, per no vol dir que s'hagin fet, que s'hagi arribat al llanament.
2. El poble de Santpedor s una zona molt afectada pels desnonaments?
Per quina ra creieu que (si/no) s'ha vist tan afectada com altres pobles?
No, no s una zona molt afectada, com he dit 2,3 casos a l'any.
3. Quina s la mitjana de desnonaments anuals a Santpedor)?
2,3
4. Quin paper teneu respecte a les famlies desnonades?
Nosaltres una mica la feina que fem i sobretot amb temes d'hipoteca ens
hem marcat per la llei 24/2015 que s intervenir en el procediment que el
protocol ja marca i sobretot vetllar perqu puguin obtenir que aquelles
persones, no marxin de l'habitatge i puguin accedir a un lloguer social. Es
queden en aquell immoble, paguen un lloguer social en funci dels seus
ingressos, que la normativa ja marca que no pot ser ms d'un 30% dels
seus ingressos.
5. Quines ajudes doneu a les famlies que es veuen incapacitades per pagar
la seva llar?
L'ajuntament t una cartera d'ajudes, s veritat que entre les quals estan els
aliments, les ajudes per pagar el lloguer.. s veritat que el tema de la
hipoteca en ser un contracte molt ms privat entre les famlies i els
bancs, nosaltres no hi hem intervingut gaire, la generalitat s que t una lnia
d'ajuts quan hi ha deute hipotecari. Nosaltres intervenim ms quan hi ha
deute de lloguers i socials.
87
6. Vosaltres podeu intervenir com a mediadors entre famlies i bancs?

Normalment no podem, ja que s un contracte privat, la generalitat s que
pot fer de mediadora o millor dit, intervenir.
7. Quines lleis creieu que s'han de treure o canviar?

La llei 24/2015 est molt b, i donava diferents garanties a les persones i la
part de lloguer social es la part que aquesta suspesa pel tribunal
constitucional i la generalitat ja s'ha mogut i est fent un altre llei per
aix, perqu no afecti les persones, al cap i a la fi, a qui afecta aix s a les
persones que es troben en aquesta situaci, per tant, fins ara havem fet
lloguer social a la gent per que no marxes del seu habitatge per ara com
que aquesta part est suspesa, doncs les caixes, els bancs, poden fer fora a
la gent. Ara s que la gent est ms desprotegida.
8. Algun cop us heu sentit culpables d'alguna situaci de desnonament? Les

famlies a les quals brindeu ajudes, acaben sent desnonament?
No, ni una cosa ni l'altre. s la nostra feina, sn els casos que veiem cada
dia, i fem el que hem de fer per aix ni et sents molt b ni et sents
malament. S que s veritat que intentem agilitzar els trmits i aix si, dels
casos que hem intervingut nosaltres no hi ha hagut cap llanament sigui
d'hipoteca o de lloguer per potser que no hagussim conegut casos per
tant no hem pogut fer res. Per en els casos en els quals hem
conegut, em fet informes, jutjat, els hem pogut aturar o ajornar-los i en altres
casos aconseguir lloguers socials.
88
No s una soluci nica, s una mica tractar cada problema, qui no t per
pagar la hipoteca s perqu tampoc t per pagar els aliments, per aix
donem ajuts d'aliments, vam treure el que s la targeta moneder per
comprar aliments i donar independncia a les famlies. s un conjunt, i pel
que si lluitem molt s pel lloguer social, agilitzat tot el que s el
temps. Nosaltres tamb autogestionem dos pisos i tamb veure com podem
moure la bossa que busca feina. Intentem moure a la gent que ms ho
necessita o amb ms crregues familiars, amb ms despeses o a ms
dificultat per trobar feina. Llavors els intentem posar per que puguin sortir. Jo
no veig una sola cosa, i el que nosaltres busquem s la independncia de
les famlies.
89
SERVEIS SOCIALS:
Resposta de: Correu electrnic serveis socials de Manresa.
Aquesta s l'entrevista que tenem preparada per serveis socials per ens
van dir que els hi era molt difcil ajudar-nos amb l'entrevista, ja que tenien
molta feina i no trobaven lloc, no obstant aix, ens van donar un enlla
on podrem trobar el llistat d'ajudes que ofereixen a les famlies.
Catleg de serveis que apareixen a la pgina Web:
1. Informaci i assessorament en matria d'habitatge
2. Registre de sollicitants d'habitatge
3. Convocatries d'habitatges de protecci oficial
4. Informaci i tramitaci d'ajuts a la rehabilitaci
5. Borsa d'Habitatge per a Lloguer Social / Borsa d'Habitatge Jove
6. Renda Bsica d'Emancipaci
7. Ajuts al pagament del lloguer de la Generalitat
8. Programa de lloguer d'habitatges desocupats (per a propietaris)
9. Control d'habitabilitat dels habitatges del Nucli Antic
10. Gesti del Parc Pblic d'Habitatge
Enlla:
http://www.manresainclusio.cat/mapaderecursos/recursos.php?id_ambit=3
1. Quina s la principal funci que realitzeu?
2. A quantes famlies doneu suport o ajuda anualment?
3. Quants diners destineu a ajudar a les famlies?
90
4. Teniu pisos a disposici de famlies desnonades?

5. Sentiu part de culpa del problema?
6. Creieu que tant el PSOE com el PP i el govern de la generalitat sn
partcips de l'augment d'aquest problema?
7. Perqu en aquest pas has de seguir pagant el teu habitatge desprs de
ser desnonat, i en canvi, als Estats Units no?
91
SERVEI DE MEDIACI HIPOTECRIA DEL BAGES

Resposta de: A travs del telfon de loficina (936930350)
Vam contactar amb ells, i ens van comunicar que la seva feina s realitzar
trmits, s a dir sobretot des de l'mbit administratiu, per intentar que els
bancs acceptin les dacions en pagament o que arribin a un acord amb la
famlia, per que no fan directament de mediadors, i per tant, creien que no
ens podien ajudar. I tampoc donar-nos cap informaci extra a part de la
funci que realitzen, la qual, s coneguda pblicament. I ens van dir
que ens posssim en contacte amb serveis socials, on ens donarien
informaci ms til per la nostra recerca.
92
CENTRE FLORS SIRERA:

Resposta de: Correu electrnic del centre (casaflorsirera@altecom.cat)
Vam rebre la segent resposta quan ens vam posar en contacta amb ells:
En primer lloc agrair-vos i felicitar-vos per triar un tema com el dels
desnonaments per al vostre treball de recerca. s una problemtica social
molt crua avui en dia i m'alegra saber que voleu aprofundir en les causes
que la generen i les respostes que des de la societat civil s'hi est donant.
De totes maneres us faig saber que com a Casa Flors Sirera no fem
directament aquesta feina, s a dir ,no atenem a famlies desnonades. Seria
ideal que s abrasssiu a la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca a
Manresa. Jo ara mateix no en tinc el contacte, per el puc aconseguir.
Noms cal que m'ho digueu i miro de trobar-lo per tal que us hi pugueu
posar en contacte directament.
Grcies i endavant amb el vostre treball,
Slvia Garcia
Dinamitzadora
Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera
C/Saleses, 10. Escodines- 938724496
Manresa
93
94

TDR Definitiu.

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TDR Definitiu.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

NDEX:

5. Nostres solucions pel problema.................................................p 38

Quan parlem de desnonaments ens referim al fet de donar per tancat

3. ANTECEDENTS DELS DESNONAMENTS:

Durant la bombolla immobiliria es van disparar els preus, tant dels

que el preu seguia augmentant i creien que aquest mai cauria.

Grfic de l'evoluci dels preus de l'habitatge a Espanya del 1985-2011 on

Grfic que compara la trajectria dels preus d'Espanya amb la d'altres

La poblaci escoltava repetits missatges d'immobiliries, promotores,

3.2 AFECTES DE LA CRISI DEL 2007:

canviar drsticament, ja que va ser el moment en el qual es va

3.3 SITUACI 2007-2015:

El segent grfic ens mostren les execucions bancries i desnonaments

La Plataforma d'afectats de la hipoteca va nixer pblicament al febrer del

Impulsaven la plataforma per donar resposta al problema social concret i

El segent grfic ens mostra

Font Periodista del diari digital idealista/news.

Aquesta associaci est integrada per persones afectades per la

"Tots i totes som afectades per la hipoteca:

La PAH t els seus principis molt clars i la seva finalitat la va portar a

Per poder aconseguir aquests propsits, la PAH ha llanat diverses

La PAH es defineix no com una associaci amb un servei

Podem accedir a diferents renegociacions amb el banc com la daci

hipoteca, quan no pot assumir-ne les quotes, per alliberar-se del

-La tercera i ltima fase: dna lloc a l'avs de desnonament i

La PAH insisteix ...

3.5 PROCEDIMENT JUDICIAL QUE ES SEGUEIX DES DE LA

El procs que s'inicia quan el propietari o banc volen denunciar als

El decret es trasllada, el que significa,

Durant els segents 20 dies ha de:

l'execuci hipotecaria. On van afegits

-Presentar per escrit al jutjat, les

quals entn que no ha de pagar la

Inadmissi per part de larrendatari.

Admissi per part del demandat.

No ser necessari valdre's d'un advocat.

Requeriment de pagament per part del

-Domicili del deutor o lloc on resideix per ser

deutes acompanyat d'un document que ho

si se segueix amb l' impagament.

-Identitat del deutor.

-Origen i quantitat dels

El secretari arxivar les

3.6 SITUACI ACTUAL DELS DESNONAMENTS:

protecci respecte l'habitatge.

4. PUNTS DE VISTA DE:

plataforma la formen persones afectades i solidries que lluiten plegades i

L'entrevista va ser realitzada a una noia la qual la seva situaci fa uns

Ens afirmen tamb que a l'hora de concedir una

Tamb comenten que creuen que normalment el motiu pel qual

4.4 PARTITS POLTICS:

La segent separaci es deu al fet que de la CUP vam rebre l'entrevista

Sobre els desnonaments:

d'habitatge, la despenalitzaci de l's d'habitatges buits i la daci en

El PP vol incrementar el control de les clusules abusives.

El PSOE vol l'eliminaci automtica de les clusules declarades abusives.

Ciutadans vol sancions per a la banca que dna prstecs irresponsables.

La CUP vol l'eliminaci de les clusules abusives i la cancellaci dels

Segons els habitatges de protecci oficial:

Ciutadans vol reorientar el mercat del lloguer.

Podemos vol prohibir la privatitzaci del parc d'habitatge pblic i crear

L'opini sobre quin s millor per solucionar el problema s molt subjectiva, ja

4.5 OPINI PBLICA:

desnonades des del comenament de la crisi, com espervem, ms de la