///1.

: Introducci
Aquest llibret busca ser una eina de reexi i alhora
una eina prctica sobre la okupaci com a mitj
demancipaci juvenil en un context en qu les
possibilitats que com a joves tenim a la nostra disposici
per tal marxar de casa, i de lentorn familiar, es veuen
truncades dia rere dia per la precaritzaci de les nostres
vides.
La joventut s letapa en la qual sautoconstrueix la
identitat personal prpia i les formes de relacionar-
se amb les altres. Al jovent se lha de comprendre com
un collectiu generacional diferenciat per les seves
caracterstiques i desigualtats prpies -afegides a
les de gnere, origen i classe- enfront de la poblaci
adulta. Aix doncs, la joventut es tracta de letapa
personal en la qu es visibilitzen i evidencien els
conictes de les autonomies i dependncies vitals:
tant materials (ocupaci, habitatge) com simbliques
(projectes i formes dentendre la vida i les relacions
que ens envolten, tant econmiques, poltiques com
sexoafectives).

Com a joves tenim la necessitat de trobar espais propis
on poder desenvolupar els nostres projectes de vida,
la nostra intimitat, les nostres relacions i la nostra
autonomia respecte lentorn familiar. Aquesta necessitat
2
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////1.:Introducci
demancipaci domiciliria o habitacional, s un aspecte
fonamental per a la resoluci personal i collectiva dels
conictes dautonomia-dependncia tant materials com
simblics, en tant que creant i autogestionant el nostre
habitatge estem guanyant autonomia i estem apoderant-
nos com a joves, alhora que creant una alternativa al
model de societat actual i donant resposta a un dret i
necessitat real. Per moltes vegades de fet, gaireb
sempre- en lactual sistema capitalista ens trobem
que aquesta necessitat prpia de les joves es veu molt
condicionada per un seguit delements que sn externs a
la nostra voluntat i actuen com a fre per poder marxar
de casa.
Aquests frens, sn per una banda la precarietat
laboral de locupaci de les joves, marcada per una
forta inestabilitat laboral causada per la temporalitat
de les feines a les que podem optar i per una baixa
remuneraci daquestes, i per altra banda les grans
dicultats amb les que ens trobem per accedir a
un habitatge digne, ja que el preu de lhabitatge i
les condicions per rmar un contracte de lloguer
la compra queda totalment descartada- resulta
inabastable per moltes de les joves. Les previsions per
al jovent pel que fa la ocupabilitat, la inestabilitat laboral
i la remuneraci no sn gaire optimistes, per cal que
continuem construint la nostra identitat i defensant
el nostre dret demancipar-nos al marge de tenir o no
feina.
Aix doncs, una necessitat prpia de les joves i un dret
reconegut per les institucions i les lleis de lEstat
Espanyol com s el dret a lhabitatge digne, queden
vulnerades i relegades a les capacitats econmiques
personals i familiars de les joves. Aquelles que
3
1.:Introducci/////////////////////////////////////////////////////////////////////////
poden emancipar-se passen a ser noms una petita
part de les joves, ja que per poder-nos emancipar no
noms ens cal una feina, si no que ens cal una certa
estabilitat per poder pagar el lloguer mes rere mes. I
mentrestant als Pasos Catalans i ha ms dun mili
dhabitatges buits, un 13,5% del total dels habitatges
construts. Si mirem levoluci del nombre de pisos
buits durant lltima dcada veiem xifres esgarrifoses
com les de La Vila Joiosa on lincrement de pisos buits
ha sigut del 331,7% o a Dnia, on ha sigut del 255,3%.
Una situaci causada per la bombolla immobiliria i
lespeculaci que no tan sols ha afectat el Pas Valenci
sin que sha ests arreu del catal, com ara a Manresa
i Igualada al Principat o a Inca a les Illes Balears. Davant
daquesta situaci que vivim les joves i que ens impedeix
poder donar resposta a una de les nostres necessitats
tant bsiques com s la necessitat de lhabitatge,
des dARRAN volem fer una aposta per a lokupaci
com a alternativa per assegurar-nos el nostre dret a
lhabitatge, i al nostre dret a desenvolupar-nos com a
subjectes poltics.
Des dARRAN reivindiquem lokupaci dedicis
abandonats destinats a lespeculaci, defensem
lokupaci de pisos de nova construcci propietat
dentitats nanceres i animem a lokupaci de cases
buides pel tancament dimmobiliries especuladores
com a forma per alliberar espais per a que siguin les
joves les que amb lautoorganitzaci i lautogesti
donin resposta a una necessitat, que hauria destar
garantida com a dret fonamental que s, a travs de
generar habitatges collectius que trenquin amb els
actuals models individualistes i patriarcals basats en la
propietat privada del sl i lhabitatge, i permetin avanar
cap a la construcci dun contra-model dhabitatge basat
4
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////1.:Introducci
en lautogesti collectiva.
Aix doncs, el llibret que tens a les mans pretn ser una
guia dokupaci entenedora, detallada i desglossada
en diferents passos o etapes. Remarquem, en primer
lloc, que la nostra intenci editant-la i difonent-la s
la destendre entre el jovent la prctica dalliberar
collectivament centres socials i habitatges. Ms enll
de la integritat amb la que pretenem sostenir aquesta
voluntat poltica, exposarem un seguit de coneixements
tcnics recopilats a partir de lexperincia prvia de
companyes dorganitzaci, activistes de lokupaci i
altres materials daquest carcter editats anteriorment
pel moviment okupa; en aquest sentit volem expressar
el nostre especial agrament la PAHC Sabadell per
la seva collaboraci en lapartat tcnic, a lOcina de
Okupacin de Madrid, a la Okupazio Bulegoa de Bilbo i
a lObra Social de la PAH per haver-nos perms traduir
o b inspirar-nos en part de les seves respectives i
conegudes guies dokupaci.
Dit aix, i malgrat la nodrida m dexperincies de la que
hem disposat, cal que fer palesos els segents avisos.:
///Ens arriscarem a armar que lokupaci, com a
tal, s potser una prctica tan antiga com la relaci
social amb la que antagonitza: la propietat privada.
Per tant, les tcniques, trucs i experincies que ens
poden permetre laccs a un espai o habitatge sn
moltes ms que les que exposarem. Obriu b els ulls
i pareu les orelles: hi ha collectius socials, barris i
professionals habituats a okupar, per b que des
duns codis didentitat molt diferents als nostres, per
poder accedir a un habitatge o simplement sobreviure.
No sha de menystenir la oportunitat daprendren,
5
1.:Introducci/////////////////////////////////////////////////////////////////////////
ampliar el coneixement collectiu sobre aquesta mena
de desobedincia i qui sap si teixir-hi possibles noves
aliances i anitats....
///Aquest llibret apella a lexistncia dunes
problemtiques, falta despais autogestionats i
impossibilitat daccs a lhabitatge, del jovent catal.
Tenint tal problemtica tantes vessants com contextos
locals existents i essent el jovent catal un collectiu
prou heterogeni la posta en prctica de lokupaci
com a resposta es topar amb una gran varietat de
situacions concretes. Hi ha certes diferncies en
reaprotar una nau industrial abandonada enmig
dun populs barri, okupar un bloc de pisos de nova
construcci de propietat bancria i alliberar una
antiga masia en un context rural. Caldr, per tant,
que els usuaris daquest manual tinguin en compte
el carcter general daquest: hem intentat matisar
entre els diferents casos ms comuns (centre social,
habitatge estndard, bloc de pisos), de manera que a
partir daquesta base, cadasc haur de comprovar en
el seu propi context la validesa dels passos descrits.
6
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////1.:Introducci
7
1.:Introducci/////////////////////////////////////////////////////////////////////////
///2.: Passes prvies a lokupaci
A lhora dokupar un habitatge cal tenir en compte una
srie de coses importants, i seguir uns passos bsics
pot ser molt til per no cometre errors o trobar-nos amb
problemes que es podrien haver previst des dun bon
inici.
El ms important en el moment de prendre la decisi
dokupar, s eliminar lestigma que acompanya
a lokupaci. Un estigma creat per dcades de
criminalitzaci i repressi per part de les institucions
catalanes i espanyoles, que han actuat i actuen com
a garants del principi fonamental en el que es basa
el capitalisme: la propietat privada. En el moment de
decidir okupar, s molt important pensar en el grup
que vol formar-se per alliberar un espai i okupar-lo i
en quines sn les necessitats que ha de cobrir la casa
que nalment sokupi. Aix servir per poder fer un
primer llistat de les cases que poden ser tils. No
s el mateix okupar un habitatge per a 4 joves, que
okupar per 12. Com tampoc s el mateix okupar si
totes tenim antecedents judicials o causes obertes o
si noms algunes o cap. s important parlar de qui
sautoinculpar en la okupaci, qui sidenticar...
Sobretot tingueu en compte qestions com els papers
en el cas de persones migrants, o les condemnes
judicials dalgunes de les companyes (vegeu lapartat
8
///////////////////////////////////////////////////////2.:Passes prvies a lokupaci
legal). Si el grup compta amb persones en tal situaci
s convenient que hi hagi altres companyes que
puguin donar la cara per elles, donat que la seva
situaci s fora ms perillosa que la de la resta. Per
ltim, recomanem discreci a lhora de parlar sobre
el lloc en qu penseu, com tamb del vostre mateix
grup i del pla, ja sabem que les parets escolten.
Cal comenar a buscar cases buides que puguin ser
okupades: per a ser metdics, us recomanem de tenir
el major nombre dopcions possibles localitzades,
seleccionant nalment un parell o tres de direccions
que ms us facin el pes. Algunes pistes poden guiar-vos
per saber si una casa est abandonada s per exemple
xar-se amb la pols que acumulada a la porta o si hi ha
moltes cartes i publicitat acumulada. Una altra forma
dassegurar-se que realment est buida i que la porta
fa temps que no sobre, s marcar les portes, ja sigui
posant un adhesiu o algun tros de paper al pany (fent
que sigui fcil de treure per que no pugui caure per si
sol), aix permetr fer un control sobre les cases que
tenim vistes. Per tal de no alertar al propietari, podeu
utilitzar un adhesiu publicitari de many; en teniu a
disposici a qualsevol portal i no cridar gens latenci.
En cas de detectar que hi ha alg que entra i surt de
vegades, no us preocupeu. Haureu dassegurar-vos b
dall que fa aquesta persona all i qui s, encara que
sovint a les cases abandonades hi entren persones
sense necessriament voler dir que ledici deixa destar
abandonat. El ms important s saber si hi viu alg, ja
que en tal cas haureu de descartar lopci perqu ens
trobarem davant duna violaci del domicili; o b si hi
ha una obra en marxa, fet que tamb seria motiu per
descartar la idea.
9
2.:Passes prvies a lokupaci///////////////////////////////////////////////////////
Lestat de limmoble s un factor important ja que,
existint milers dhabitatges buits, no tenim perqu
escollir una runa que pugui ser perillosa, necessiti
grans esforos de feina i despeses econmiques o ns
i tot obri la possibilitat dun desallotjament cautelar
per garantir la integritat fsica de les habitants. De fet,
existeixen edicis de nova construcci completament
acabats, o gaireb, abandonats pel pet de la bombolla
immobiliria, que poden ser okupats igual que qualsevol
altre edici envellit.
Amb la primera llista de cases o pisos toca comenar
a buscar informaci sobre cada un dels habitatges.
Qui ns el propietari? Com s per dins? Hi ha alguna
reforma prevista? La casa es troba en algun procs
urbanstic?
A internet podem trobar varies eines tils per recollir la
informaci. A goolzoom.com hi trobarem la informaci
cadastral, els m2, la distribuci interior, etc. Aix ens
pot servir per fer-nos un primera idea, que podem
complementar amb el registre de la propietat i locina
durbanisme. Al Registre de la Propietat podem anar i
demanar informaci sobre les direccions que volem, s
informaci pblica, tot i que pot ser que ens demanin
alguna explicaci, que ens inventarem tranquillament.:
som estudiants darquitectura o qualsevol altra
excusa. De vegades el nmero de referncia cadastral
o ladrea amb la que comptem no donen cap resultat
al programa informtic del registre. Mira de demanar
informaci sobre 2 o 3 immobles com a mxim, per molt
temptadora que sigui lidea de daconseguir una base de
dades dels edicis buits del teu poble o barri, s massa
sospits i pots acabar fent que el funcionari de torn es
negui a donar-te cap informaci.
10
///////////////////////////////////////////////////////2.:Passes prvies a lokupaci
Per localitzar el registre corresponent a la zona on es
troba limmoble desitjat podem utilitzar els segents
links, que compten amb un buscador per cada comunitat
autnoma.:
CAC.:
http://www.registradors.cat/localizador.php
Pas Valenci.:
ht t p: //www. regi st ropropi edad. com/comuni dad-
valenciana.html
Illes.:
http://www.registropropiedad.com/comunidad-baleares.
html
Si el propietari s una empresa hi ha diferents maneres
per saber la situaci en la que est aquesta (axesor.com,
einforma.com) a nivell nancer. Finalment a locina
durbanisme de lajuntament es pot preguntar quina es
la situaci en la que estan els terrenys, si hi h alguna
llicencia de reforma o denderrocament.
En el cas dels habitatges que sn propietat
dimmobiliries bancries, s ben sabut que el sector de
la banca espanyola est posat ns el coll en lentramat
de lactual cicle de crisi originat en leclosi de la
bombolla nancera. La conseqncia immediata daix
que ens interessa s lingent quantitat dimmobles de
propietat bancria, normalment nous de trinca, que
resten buits als nostres pobles i barris. Ja sigui pel
fracs dinversions basades en lespeculaci del totxo
com per lexecuci del deute hipotecari de les famlies,
els bancs es troben propietaris de ms blocs de pisos
i cases unifamiliars de les que et pots imaginar. Amb
el mercat estancat poc aspiren a rellogar o vendre
tals immobles, i amb els seus usurers interessos
capitalistes estrenyent-los el cervell sn incapaos
11
2.:Passes prvies a lokupaci///////////////////////////////////////////////////////
de considerar opcions de lloguer social o masoveria
urbana. El procediment habitual s que, sense massa
entusiasme, facin constar els immobles en la llista
doferta de la immobiliria del banc i tot seguit se
noblidin... Hem pres del manual de lObra Social de la
PAH una llista de webs on podrs consultar el gnere
dels principals bancs de lEstat, on podrs comprovar
si aquell bloc de pisos buit des de fa anys a les afores
del teu poble resulta constar-hi, o b descobrir altres
opcions que desconeixes a la teva zona.:
///Altamira Santander Real Estate.: Banco Santander_
www.altamirasantander.com
///Anida inmobiliaria.: BBVA_www.bbvavivienda.com//
www.anida.es
///Bankia hbitat.: Bankia_www.bankiahabitat.es //
www.resersubastas.com
///CXInmobiliaria.: Caixa Catalunya_
www.cxinmobiliaria.com //
www.procam-inmobiliaria.com
///Casaktua.: Banesto_www.casaktua.com
///Servihabitat.: la Caixa_www.servihabitat.com
///Unnim Casa.: Unnim_www.unnimcasa.es
///Aliseda gestin inmobiliaria.: Banco Popular_
www.gesaliseda.es
///Solvia gestin inmobiliaria.: Banco Sabadell_
www.solvia.es
///BMN.: Caixa Peneds_www.bmnviviendas.com
///Aiksa.: Kutxa_www.aiksa.com
///Kutxabank.: www.kutxabankinmobiliaria.es
Tingues en compte, per, que podria haver-hi un
nucli de la PAH al darrera de limmoble que trobis o
consultis mitjanant aquest recurs. Recorda posar-
thi en contacte per vericar que no xoquen els vostres
12
///////////////////////////////////////////////////////2.:Passes prvies a lokupaci
interessos., i en cas armatiu, trobar una soluci.
Una altra font dinformaci poden ser les venes. Per
b que no sn la font dinformaci ms segura i que
en certs casos utilitzar aquest recurs pot comportar el
risc de fer crrer lalarma anti-okupes per la zona,
consultar les venes properes de limmoble desitjat pot
tenir resultats molts interessants, ns i tot ser prots
ms enll de laspecte informatiu.
Hi ha dues opcions.: en primer lloc, pots optar per
passar el ms desapercebut possible i picar a les
portes properes a lobjectiu amb qualsevol excusa (ets
estudiant dalguna matria que necessita urgentment
dades sobre el terreny, fas fotograa professional i has
trobat el decorat perfecte per no saps com accedir-hi,
vols comprar-llogar...). Si fas bona impressi, la vena
de torn acostumar dir-te el que sap sobre limmoble i
el propietari; no menyspres el seu coneixement, pot
arribar saber nom, telfons i direcci de la propietat,
el motiu perqu la casa s buida, etc... En segon lloc,
i segons com es presenti la situaci, pots tantejar la
possibilitat danar ms de cara per acabar despertant
les simpaties del venat; qui sap si estaran esperant
a entregar les claus que guarden des de qui sap quan
a un grup de joves perqu retornin a la vida linsalubre
immoble que porta anys buit al barri... En tot cas, cal
estar atent a la receptivitat dels vens si no es desitja,
reiterem, que corri la veu que les okupes han arribat al
poble.
Tot aix ens ajudar a decidir per quina casa apostem.
Per abans dentrar a okupar cal reconixer b el
terreny. Saber com s la zona a on hi ha la casa, els
sentits de la circulaci dels cotxes... s aconsellable
13
2.:Passes prvies a lokupaci///////////////////////////////////////////////////////
tenir un plnol de la zona per poder preparar b
lentrada a la casa i assegurar-nos que correm els
mnims riscs possibles ja que lentrada a la casa s el
moment ms arriscat, i cal organitzar-lo b, perqu
sempre hi haur imprevistos i canvis a lltim moment.
En aquest sentit cal fer una llista del material que
podem necessitar per entrar i assegurar-nos que no ens
fan fora, s molt til tenir un puntal preparat per quan
fem lentrada
Hi ha dues maneres dentrar a okupar: fent-ho
discretament o fer-ho de forma pblica. Es pot entrar
a una casa per una nestra que estigui mig oberta,
forant el pany, trencant la tpia... per amb la intenci
de passar desapercebuts, que ning sadoni que acabem
dokupar; daltra banda es pot fer de forma pblica,
per denunciar pblicament el problema de lhabitatge
i la manca de possibilitats per a lemancipaci juvenil,
ja sigui amb un cercavila o com a acci dins duna
campanya. Les dues maneres tenen els seus pros i els
seus contres, cal ser realistes i saber analitzar quines
sn les capacitats i forces de les que es disposa i el
context propi on es desenvolupa lokupaci per poder
decidir quina s la millor manera per fer lentrada.
En el cas dentrades discretes, un aspecte fonamental a
tenir en compte en el pla dentrada s la vigilncia: s
aconsellable imprimir una pla de la zona (googlemaps
pots ser til), on shi indiqui el sentit de la circulaci
del trnsit per escollir les cantonades on se situaran
les parelles o individus que vigilen a possibles
cotxes de polcia, secretes, etc... Tots els punts de
vigilncia hauran davisar immediatament al grup que
sencarregui de lentrada per aturar loperaci ns que
passi el perill. En determinats casos pot ser interessant
14
///////////////////////////////////////////////////////2.:Passes prvies a lokupaci
bloquejar el trc durant uns minuts per cobrir les
espatlles al grup dentrada. Un cotxe espatllat amb la
capota oberta, alg begut que caigui al mig del carrer,
feu servir la imaginaci...
Aprofundint una mica ms sobre les tcniques
dentrada: Els dos punts per els que acostuma ser ms
fcil lentrada sn la porta o les nestres, per b que
tamb pot valorar-se la taulada o el balc.
La violncia durant lentrada, s a dir, trencar alguna
cosa per poder entrar, est tipicat per la llei, de manera
que, si s imprescindible fer-ho, aneu amb compte de no
ser vistos.
Pel que fa a les nestres, pujant amb una escala, es
pot trencar un vidre per on passar la m i obrir-la per
a que pugin les companyes, o apalancar-la directament.
El vidre, en trencar-se, far molt de soroll, de manera
que pot ser til enganxar unes tires de cinta americana
al marc per a que al trencar-se no caigui tot el vidre de
cop. Encara millor: enganxa-hi un adhesiu de la mida
del vidre, que senganxi tamb al marc, com els utilitzats
per les llunes dels cotxes, o b, si s un vidre petit,
forro adhesiu per llibres. Assegureu-vos que darrera
la nestra no hi ha cap sorpresa, una tpia, armaris o
una cadena. I vigileu amb el soroll, pot alertar a venes i
peatons.
La porta s una altra opci, hi ha la possibilitat de
trencar el pany amb un trepant -consulteu lapartat
tcnic, ms endavant-. Per fer-ho, es podria utilitzar
roba dobrer i actuar a la llum del dia descaradament;
tamb pots optar de fer-ho de nit, per has de tenir
en compte el soroll i que no s pas una operaci fcil,
ni dencobrir-la ni de dur-la a terme. Tamb hi ha la
15
2.:Passes prvies a lokupaci///////////////////////////////////////////////////////
possibilitat de comprovar si la porta cedeix simplement
empentant-la. Quan es tracta de portes de fusta,
sobretot si sn de dues fulles, poden obrir-se amb una
palanca o un ariet.
Per obrir apalancant cal fer pressi ns que la porta
cedeix un espai pel marge inferior, on shi posa una
barra de ferro o quelcom til per mantenir la pressi.
A continuaci, hem dapalancar el centre, on est
acostuma a estar el pany. Si ho fem correctament i no s
una porta molt assegurada, cedir. En cas de tenir una
part de vidre, pots trencar-la i entrar per obrir des dins,
posant immediatament una xapa de metall amb forats
als marges per cargolar-la -amb cargols de punta broca,
autocargolants- al marc on se subjectava el vidre.
Una altra opci til quan ledici t poca alada, es pujar
ns el terrat amb una escala, o escalant, per despenjar-
nos desprs fent rpel pel pat interior. Conv tenir
experincia en escalda, per suposat. Podeu provar de
mirar pel googlemaps com s el terrat de ledici per
fer-sen una idea; s molt millor pujar amb larns posat
per baixar el ms aviat possible, al terrat ens podrien
veure des dels edicis del voltant.
A vegades, no hi ha res ms que una cadena tancant
lentrada, fet que no ens suposar gaires problemes si
comptem amb una cisalla.
En el cas de pisos, i si ho permet la nostra esttica
i pressupost, podem obrir amb lajuda dun many,
procurant que cap ve ens vegi i que lindividu no tingui
oportunitat de fer un gran cop dull a linterior de
limmoble.
16
///////////////////////////////////////////////////////2.:Passes prvies a lokupaci
Cal tenir en compte que durant aquests darrers anys
la video-vigilncia sha ests per moltes zones de les
nostres poblacions, haurem de preveure-ho al nostre
pla. Per sobre de tot, cal evitar que es pugui reconixer
en una gravaci a les persones que actuaran.
Saposti per la forma que saposti, cal assegurar-se
de comptar amb un grup de suport per si ens trobem
amb problemes, tenir tot el material per ser-hi uns
dies sense haver de sortir i de poder tancar portes i
nestres un cop dins per defensar el nostre espai i
impedir que ens desallotgin a la primera de canvi. Cal
tenir en compte que les primeres hores sn les ms
problemtiques, i si es superen els primers dies, haur
passat la tempesta.
17
2.:Passes prvies a lokupaci///////////////////////////////////////////////////////
///3.: Defensem lespai
Un cop hem entrat dins la casa, hem dassegurar que
ning hi pugui entrar. La manera ms fcil i prctica s
apuntalar la porta des de dins, ja que aix ens estalviem
de fer el canvi de pany des dun principi, cosa que
requereix temps i suposa un risc que podem evitar de
moment. A ms, encara que el pany no shagi hagut de
forar, s millor apuntalar la porta i inutilitzar el pany,
es pot fer amb soldadura en fred, un escuradents o
una mica de lferro, perqu si aparegus el propietari
amb les claus podrem tenir problemes. A banda de
la porta, cal tamb veure com tancar i assegurar les
nestres i balcons de la casa i en cas de tenir un pati
que comuniqui amb el carrer, mirar de dicultar-ne
laccs. Tot aix ens pot servir per evitar un possible
desallotjament express per part de la policia o del
propietari. Tot i aix, ns i tot desprs dhaver passat la
primera tempesta i haver-nos assegurat que ja no es
desallotjaran de manera express, hem de ser curosos
amb la nostra seguretat, mantenir-nos alerta i tenir
preparat un pla de defensa de la casa per si ens volen
desallotjar o quina estratgia seguirem (si abandonarem
la casa o la defensarem).
Un altre aspecte que hem de tenir ben present, s que
en el moment que entrem a okupar un habitatge, ens hi
haurem de quedar com a mnim un parell de dies sense
18
//////////////////////////////////////////////////////////////////3.: Defensem lespai
sortir-ne, i que al principi si ms no, hi haur dhaver
gent contnuament. Per aix hem de tenir en compte
tot all que ens far falta per substitir i per comenar
a adequar lespai. Sobretot a les cases abandonades
des de fa anys, s molt possible que ens toqui fer molta
feina per tenir uns mnims: netejar i arreglar part de
la casa, punxar la llum i solucionar problemes de la
installaci elctrica, etc. Alhora, es recomanable fer
venir un arquitecte/aparellador de conana perqu
miri lestat de les bigues i parets -si la casa est en
mal estat- per tal dassegurar que no hi ha cap perill
estructural. Aprotant que els primers dies hi farem vida
permanent, a banda del menjar, aigua, un fog i estris
de cuina s important portar frontals, llanternes, sacs
de dormir i mrfegues i una bona caixa deines. s molt
recomanable passar desapercebuts -si lentrada no ha
estat pblica- els primers dos dies, i al tercer fer pblic
que la casa ha estat okupada. Aix ens podr salvar dun
desallotjament express.
Ms enll de forticar, la que a partir dara ser,
casa nostra, tamb sha de pensar en altres maneres
per defensar lespai. Aix passa per crear un grup de
suport mutu i anar treballant per construir una xarxa
de solidaritat. Per aix caldr estar en contacte i teixir
vincles a nivell de barri i de ciutat amb altres cases
okupades, altres casals, ateneus o espais okupats, les
venes i amb els moviments socials. Cal aprotar la
feina feta des de les PAH pel que fa al qestionament
de la propietat privada i al dret a lhabitatge, ja que la
seva lluita incansable contra els desnonaments i contra
el problema de lhabitatge ha aconseguit legitimar
lokupaci entre les classes populars. Cal entendre
lokupaci com un fenomen collectiu i transformador,
per aix cal fer un arrelament al barri, al poble o a la
19
3.: Defensem lespai//////////////////////////////////////////////////////////////////
ciutat per guanyar el suport i teixir aliances. Daix
dependr tamb, que puguem resistir a qualsevol atac,
ja sigui legal o illegal, que pretengui fer-nos desistir
de materialitzar el nostre dret a un habitatge digne.
20
//////////////////////////////////////////////////////////////////3.: Defensem lespai
21
3.: Defensem lespai//////////////////////////////////////////////////////////////////
///4.: Visites policials i intents de
desallotjament
En el moment en qu ja hem entrat a la casa, ja sigui
de manera pblica o b discretament, ens podem
trobar que es presenti la policia, ja sigui perqu sap que
ledici ha estat okupat o perqu ha rebut algun avs
dalg que pensava que shi estava robant. Si lentrada
sha fet de manera pblica com ms gent hi hagi les
primeres hores dins de lhabitatge i a fora per donar-
hi suport, ms possibilitats hi ha daguantar i evitar
un desallotjament express. El desallotjament express
es dna quan la policia actua doci elaborant un
atestat de lokupaci i la presenta al Jutjat de Gurdia i
aquest ordena el desallotjament de limmoble perqu
la policia pot acreditar que us ha pillat in fraganti,
acostuma a produir-se en les primeres 48 o 72 hores
des de lokupaci, per tamb poden intentar fer un
desallotjament express desprs daquest perode. s
recomanable estar en contacte amb algun advocat de
conana per tal de poder saber ben b que pot i que no
fer la policia i quines alternatives tenim.
Encara que la policia no pretengui efectuar el
desallotjament en les primeres hores, s molt probable
que es produeixin varies visites policials amb la intenci
didenticar els responsables de lokupaci o qualsevol
22
////////////////////////////////////4.: Visites policials i intents de desallotjament
persona que hi hagi a la casa o al voltant- per tal
dimputar-la. Abans dentrar cal deixar clar quantes
i quines persones sautoinculparan, o ve si ning
sautoinculpar, quan arribi el moment. Depn molt
de la situaci personal i collectiva, per sempre s
recomanable el mnim didenticacions possibles. Mai
sha de deixar entrar a cap policia, duniforme o de
pais, si no t una ordre judicial, i encara la tingui, s
millor apuntalar la porta... En qualsevol dels casos,
quan la policia es personi i no es tingui clar lobjectiu
s recomanable posar en marxa la xarxa solidaria i
demanar el suport convocant una concentraci davant
de la casa okupada per pressionar la policia i que
desisteixi.
Quan es produeix un desallotjament cautelar, s a dir,
quan el desallotjament es fa abans de la data del judici,
sol ser per motius concrets com ara per la necessitat
urgent de restituir als propietaris limmoble perqu per
exemple es pugui acreditar que no estava abandonat,
que t necessitat dutilitzar-lo a curt pla o alguna altra
ra, o per tal de garantir la seguretat daquelles que
es trobin al seu interior (en aquesta lnia s interessant
consultar els plans durbanisme per conixer la situaci
concreta de limmoble abans de lokupaci). El ms
com en aquests casos, s que el desallotjament es
comuniqui prviament per carta.
Una altra possibilitat que tamb es pot donar s el
desallotjament illegal: el desallotjament fors, ja sigui
per part de la policia o del propietari sobretot si es
tracta de grans immobiliries, constructores...-, sense
cap ordre judicial. En aquests casos tenir ben assegurat
lespai i la solidaritat seran les nostres millors armes.
23
4.: Visites policials i intents de desallotjament////////////////////////////////////
Finalment, si desprs de produir-se un judici contra els
imputats des dels Jutjats sordena el desallotjament, la
casa okupada senfrontar al desallotjament ordinari.
En aquest cas, es comunicar quin dia sefectuar el
desallotjament, tot i que tamb pot ser que per tal de
facilitar la feina a la policia, i dicultar la resistncia i
lautodefensa de la casa, es marqui una data oberta; un
perode duns quants dies o dun parell de setmanes,
durant el que en qualsevol moment es pot produir el
desallotjament.
Ms enll de tots els intents que pugui dur a terme la
policia per desallotjar un edici i tapiar-lo, pot ser
que utilitzin tctiques repressives contra les joves
que visquin a la casa a travs dassetjament policial,
identicacions, avisos i denncies per diferents
delictes... en tots i cada un daquests casos la resposta
ha de ser la denncia pblica de la repressi que des
de lajuntament i les institucions es fa cap a lokupaci
i cap a les joves que prenent conscincia del seu dret
a lhabitatge, passen a exercir-lo de forma prctica i
autogestionada.
Daltra banda tamb hi ha la possibilitat darribar a un
acord amb la propietat, si ho veieu factible o hi esteu
disposades. Si coneixeu les caracterstiques de la
casa i la situaci de la propietat, teniu ms punts per
poder oferir un tracte interessant. A vegades, un edici
abandonat pot ser un problema pels propietaris, de
manera que tenir okupes els pot resultar til; malgrat
sonar difcil hi ha casos documentats. En cas que la
propietat accedeixi al pacte, les millors opcions sn
regularitzar la situaci per quedar protegits davant
del desallotjament. Existeix el contracte de masoveria
urbana, en el qual els contractants assumeixen
24
////////////////////////////////////4.: Visites policials i intents de desallotjament
dhabilitar lespai a canvi de ser-ne usufructuaris
durant X temps, ms enll daix no hi ha transaccions
monetries i si el propietari mai vol recuperar limmoble
amb nalitat especuladora sempre podeu reobrir el
procs dokupaci desprs dhaver gaudit dun temps de
calma.
25
4.: Visites policials i intents de desallotjament////////////////////////////////////
///5.: Aspectes jurdics de lokupaci
A continuaci esmentem els possibles delictes que es
poden imputar en el transcurs duna okupaci. No tenen
per qu donar-se tots i el ms habitual s que simputi
el delicte dusurpaci.
///1.:Usurpaci.
En el cas de lokupaci parlem dusurpaci no
violenta, la usurpaci violenta es donaria en cas que
limmoble estigus habitat o hi hagus vigilncia.
L article 245.2 del Codi Penal es refereix a ocupar
SENSE autoritzaci un immoble on NO HI VIU
ning o a mantinir-shi CONTRA la voluntat del
seu titular. I castiga aquesta conducta amb pena-
multa (determinada en funci de les circumstncies
personals de lautor o autora) de 3 a 6 mesos.
///2.:Danys.
Segons l article 263 del Codi Penal, podem parlar
de danys quan: un objecte quedi total o parcialment
INUTILITZAT i sigui necessria la REPARACI (taxable
econmicament) per tornar-lo a lestat original.
26
///////////////////////////////////////////////////5.:Aspectes jurdics de lokupaci
I parlem de delicte quan el perjudici econmic sigui
= o > a 400 , castigat amb una pena-multa dentre
6 i 24 mesos. En el cas de les faltes, no deixen
antecedents i es tractaria duna multa inferior.
Normalment va lligat al dusurpaci perqu
sacostumen a trencar coses per tal dokupar, ara b,
s un delicte on es fa difcil individualitzar lautoria
dels fets.
///3.:Robatori amb fora sobre les coses.
Es tracta normalment duna equivocaci del vens, que
veuen entrar persones en un edici i denuncien un
robatori en lloc duna usurpaci.
Aquest delicte, recollit a lart. 237 del Codi Penal,
implica.:
///Apoderament de coses alienes amb fora sobre els
coses.
///Amb voluntat de lucrar-se.
Son robatoris amb fora els executats amb.:
///Escalament
///Trencament de paret, sostre, terra o fractura de
porta o nestra.
///Fractura dobjectes tancats o segellats, forament
de panys o descobriment de les claus per sostrauren
el contingut.
///s de claus falses
///Inutilitzaci de serveis dalarma o guarda.
La pena establerta per a aquest delicte oscilla entre 1
i 3 anys de pres.
27
5.:Aspectes jurdics de lokupaci///////////////////////////////////////////////////
Per evitar aquesta mena de confusions, es poden fer
servir diferents mecanismes, penjar una pancarta
un cop sha okupat, enviar un portaveu a parlar amb
els vens etc. El problema podria venir donat perqu
la policia pot entrar a ledici en cas que sestigui
cometent un robatori.
Igualment, es podria sumar al delicte dusurpaci
si hi haguessin objectes de valor dins limmoble,
per la qual cosa es recomana guardar-los, tot i
que els titulars han de provar que aquests hi eren.
///4.:Desordres pblics.
No sacostuma a donar en okupacions per s que es
podria derivar de lenrenou al carrer en una okupaci o
en un desallotjament.
El delicte est castigat entre 1 i 3 anys de pres i es
dna quan.:
///Persones actuant en grup.
///Amb la nalitat datemptar contra la pau pblica.
///Alterin lordre pblic: amb lesions, obstaculitzant
vies pbliques, envant installacions o edicis.
///5.:Resistncia i desobedincia.
Sn dos crrecs diferents, tot i que es tipiquen en el
mateix article del Codi Penal.
Es castiga amb la pena de pres de 6 mesos a 1 any
la resistncia a lautoritat o als seus agents o els
desobeeixin greument en el exercici de les seves
funcions.
28
///////////////////////////////////////////////////5.:Aspectes jurdics de lokupaci
La resistncia t un component fsic en el transcurs
duna detenci i pot qualicar-se de falta lleu o greu o
de delicte en funci dall que allegui la policia.
En el cas de la desobedincia basta amb que et donin
una ordre (formulada amb claredat) a la que thi has
de negar mxim 3 cops perqu set pugui imputar.
Tamb es pot qualicar de falta lleu o greu o de
delicte.
///6.:Atemptat a lautoritat.
Es castiga amb ns a 4 anys de pres, i de larticle
sen despn que es dna quan exerceixes fora contra
ells, per no s necessari, bastaria amb insultar-los,
intimidar-los o exercir resistncia activa greu.
Es refereix a autoritats, agents i funcionaris pblics.
///7.:Violaci de domicili.
Es castiga amb una pensa dentre 6 mesos i 2 anys de
pres a qui.:
///Entri en un domicili.
///Amb voluntat de mantenir-shi.
///Contra la voluntat de qui lhabita.
///8.:Defraudaci del uid elctric i situacions
anlogues.
s el que coneixem com punxar la llum o laigua. Per
ser delicte ha de superar els 400 i fer-se amb pels
segents mitjans.:
29
5.:Aspectes jurdics de lokupaci///////////////////////////////////////////////////
///Utilitzant mecanismes installats per defraudar.
///Alterant amb malcia les indicacions o aparells
comptadors.
///Utilitzant qualssevol altres mitjans clandestins.
Implica una multa de 3 a 12 mesos.
///9.:Indemnitzacions.
Cal recordar que tots aquests delictes poden venir
aparellats amb una indemnitzaci a la vctima a part de
complir amb lobligaci penal derivada de la comissi del
delicte o falta.
///10.:Punts de procediment penal a tenir en compte.
Es tracta de delictes pblics, que per tant pot denunciar
TOTHOM.
Els propietaris poden iniciar tamb el procediment civil.
Primers dies: sn de gran importncia, ja que cal indicar
que hi ha una estabilitat en lokupaci, perqu si la
policia ens veu entrar o t testimonis de que ho acabem de
fer, ens pot desallotjar a linstant, ja que es tractaria dun
delicte agrant i no necessiten ordre judicial per fer-ho.
Si vnen, s aconsellable no obrir la porta ns que no ens
ensenyin una ordre judicial que puguem veure a travs dun
altre lloc.
30
///////////////////////////////////////////////////5.:Aspectes jurdics de lokupaci
///11.:Identicaci.
Al carrer: obligaci didenticar-se per no de donar
explicacions sobre si hi vius o no, si tens claus o no etc.
Amb ordre didenticaci: alg haur de sortir a
identicar-se, tamb es pot passar el DNI per exemple
amb una funda per alguna nestra, identicar-se darrere
alguna reixa... Laltra frmula s demanar-los que
sallunyin i aleshores que alg surti i alg altre tanqui la
porta immediatament.
31
5.:Aspectes jurdics de lokupaci///////////////////////////////////////////////////
///6.: Apartat tcnic
///0.:Introducci.:
En el segent apartat explicarem algunes de les
tcniques necessries per aconseguir obrir panys o
subministraments elctric i daigua. No cal dir per
que s important sempre que es pugui demanar
assessorament a persones properes amb experincia
a lhora de realitzar aquestes operacions. Altrament s
de vital importncia que comptem amb tot el material
necessari per dur-les a terme. En aquesta lnia en
cada punt trobareu una llista de les eines necessries;
cal revisar-la abans de comenar per evitar-nos
problemes i entrebancs durant la operaci per tal que
aquesta sigui el ms segura i gil possible.
s important tamb estudiar cada cas abans de
comenar. No noms els requeriments tcnics, si no
tamb de seguretat bsica per nosaltres mateixes
a lhora destar treballant. Cal tenir en compte que
si b en un primer moment la policia no t gaires
possibilitats dactuar contra nosaltres, sha devitar el
mxim possible el ser enganxat in fraganti. En aquesta
lnia doncs, sempre que puguem hem dorganitzar un
petit dispositiu de vigilncia que ens permeti poder
esquivar qualsevol patrulla que passi casualment pel
carrer mentre efectuem alguna de les operacions que
tot seguit descrivim.
32
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
///1.:Panys.:
En aquest punt explicarem com forar un dels panys
ms freqents al nostre territori; tot i que nhi poden
haver varis, prcticament tots funcionen amb el
mateix sistema. Aquest tipus de pany s conegut
com el pany de pins. Bsicament funciona amb
un cilindre on quem una clau que fa girar el pany
i permet obrir la porta. Aquest cilindre es troba
bloquejat amb una srie de pins (entre 5 i 6) que
nimpedeixen la rotaci a no ser que inserim la clau
que els fa baixar i permet aix el moviment. Aix doncs
la nostra tasca ser la de eliminar aquests pins per tal
de permetre la rotaci del cilindre.
Pas 1.: Observaci de la situaci, elements, i previsi
de les tasques necessries aix com el dispositiu de
seguretat. En aquest punt hem dobservar el nostre
carrer, per on pot aparixer la policia, vens que
puguin trucar-la, etc. Fet aix hem de dissenyar un
dispositiu capa dalertar-nos a temps per tal de
desaparixer abans no ens puguin veure.
Model pany de pins Funcionament bsic dun pany
33
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////
Pas 2.: Forar el pany.
El primer que hem de fer s identicar la posici
del pany, normalment els pins es troben a la part
allargada a sota la ranura on inserim la clau. No
obstant aix tamb pot ser que el pany estigui
muntat a linrevs i estiguin cap amunt. Sigui com
sigui sempre sn a la part ms allargada sota el
cilindre de la clau. Tenint clar aix comencem a fer
una trepanaci all on hi ha els pins (no on hi ha la
ranura de la clau). Aix hem de trepanar ns arribar
a mig pany, ho notarem per un canvi de resistncia,
s important ser atents, doncs si trepanem massa
podem deformar la palanca que obre el pany i
bloquejar-lo.
Exemple trepanaci, es pot apreciar la palanca central que no hem de
foradar
Exemples panys trepanats
34
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
Un cop fet la trepanaci, s recomanable posar
algun lubricant al pany perqu giri millor ja que ens
costar una mica. Per a girar-lo ens valdrem dun
tornavs pla de mida mitjana que inserirem a la
ranura on aniria la clau. Per xar-lo podem donar-
li un parell de cops amb una martell. Un cop xat
lhem dagafar amb una clau anglesa i li comencem
a buscar el moviment, normalment es resistir una
mica, pacincia. Es tracta danar fent un moviment
de vaiv ns que cedeixi i giri obrint el pany.
En alguns casos, podem trobar-nos amb qu el
cilindre gira i no obre el pany. Aix es dna perqu hi
ha una llengeta a dins que lincomunica del pany;
per solucionar-ho hem dentrar alguna pina de
cabell o un objecte prou prim per empnyer aquesta
llengeta cap al fons i tornar a provar.
35
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////
Pas 3.: Desmuntar el pany.
Un cop ja ho tinguem tot tranquil podem extreure
el pany descargolant el cargol que el xa, el trobem
a la llengeta que tanca la porta per dins, com
veiem a la foto. Un cop tret aquest cargol, que ha
de ser considerablement llarg, hem danar provant
dextreurel fent girar altre cop el tornavs ns que
trobem a posici en qu el podem extreure.
Eines:
///Trepant de bateria
///Broca dimetre 5 (2 unitats)
///Oli sinttic, lubricant mecnic o similar
///Tornavs pla mitj
///Martell
///Clau anglesa
///Pina cabell o similar
36
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
Hi ha altres opcions: un rossinyol (ganzua) o
les claus mgiques, sn eines dissenyades per
lobertura professional -com a hobby, per suposat-
de panys seguint un procs similar al del trepant
(actuar sobre els pins) per evitant la destrucci del
pany i evitant el soroll. En aquests casos si que s
imprescindible certa experincia prvia. A ms cal
sumar-hi que aconseguir aquestes eines no s una
tasca fcil, sha de buscar a botigues especialitzades
o preguntar a un many de conana.
Per ltim, pots apalancar la porta, corrent el risc del
soroll estrident i de carregar-te la porta, que ser
la teva protecci. Per apalancar una porta tan sols
necessites una palanca o pota de cabra i ferralla. En
primer lloc, haurs dencaixar dun cop les dents de
lextrem ms inclinat de la palanca al marge inferior
de la porta, a un pam de terra, i aplicar pressi. Un
cop hagis aconseguit cert espai entre el marc i la
porta, posa-hi la ferralla (una barra de metall dur
servir). Aix mantindrs la pressi i podrs treure la
palanca. Desprs, encaixa la palanca a mitja alada,
on acostuma a estar el pany, i aplica pressi amb
fora. Normalment, el pany saltar i tindrs la porta
oberta.
37
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////
///2.:Subministrament elctric.:
Punxar el subministrament elctric s potser una
de les operacions que hem de dur a terme amb ms
precauci. No obstant aix si seguim els passos
necessaris que descriurem els riscos seran pocs o
gaireb cap.
Com funciona el subministrament elctric dun
domicili? Lesquema bsic de tota installaci elctrica
s simple, lelectricitat entra per un cable, passa per
laparell i surt per un segon cable on retorna a la
xarxa. Aix el cable que porta lelectricitat dentrada
el coneixem com a fase normalment color negre.
Altrament el que duu lelectricitat de sortida el
coneixem com a neutre color blau. Ocasionalment
en algunes installacions trobem un tercer cable de
color verd i groc destinat en cas de fuga a desviar
lelectricitat cap a terra per tal devitar-nos un
accident, el coneixem com a terra.
Fet aquest apunt previ, ja podem xar-nos en com
opera la installaci duna casa. A grans trets tenim
el cablejat general que abasteix tots els domicilis.
Daquest surten els dos cables (fase i neutre) que
abasteixen la nostra llar. Aquests passen per uns
fusibles, van al comptador i daquest cap a els
automtics de la nostra installaci. Tenint aquest
petit esquema al cap la nostra tasca s relativament
senzilla, hem daconseguir que lelectricitat deixi de
passar pel comptador.
38
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
Model comptador clssic. Fase
dentrada i sortida a lesquerra i
neutres a la dreta.
Quadre comptadors duna comunitat
de vens. Comptadors a dalt i
fusibles a baix.
Pas 1.: Observaci de la situaci, elements, i previsi
de les tasques necessries aix com el dispositiu de
seguretat. En aquest punt hem dobservar el nostre
carrer, per on pot aparixer la policia, vens que puguin
trucar-la, etc. Fet aix hem de dissenyar un dispositiu
capa dalertar-nos a temps per tal de desaparixer
abans no ens puguin veure.
Fet aix cal veure com funciona la nostra installaci.
Primer de tot si en tenim, ja que sovint en cases
antigues lescomesa es troba totalment desmuntada.
Altrament hem de xar-nos on s la caixa de fusibles
(normalment a la faana el cas de plantes baixes o a
la cambra de comptadors en el cas de comunitats de
39
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////
vens) i on tenim el comptador (pot ser a la faana o a
dins del propi edici).
Un cop tinguem tots els elements identicats hem
de preveure les eines necessries per a dur a terme
la punxada. A nivell bsic seran les que es detallen al
nal daquest punt.
Exemple dun fusible
40
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
Pas 2.: Realitzar la punxada.
A continuaci posem diferents exemples que sn els
ms freqents.
///Cas 1 Installaci completa.:
El ms normal s que ens trobem amb una
installaci llesta per al funcionament per amb el
comptador inutilitzat o directament sense comptador.
En aquest cas els passos seran els segents: primer
de tot accedim a la caixa de fusibles i els traiem,
amb aquesta operaci a partir de la caixa ja no hi
ha corrent i podem treballar amb tranquillitat.
Aquest fet no implica que puguem treballar sense
els guants! Fet aix procedim a ajuntar els cables
del comptador de la segent manera: Al comptador
tindrem, com hem vist dos cables que entren i dos
que surten; els que entren sn fase i neutre i els
que surten tamb, lnic que hem de fer s ajuntar
fase amb fase i neutre amb neutre. Hem danar amb
compte de no alterar lordre. Si seguim lexemple no
hi ha dhaver problema.:
41
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////
Com veiem en aquest cas tenim els fusibles a sota, un cop desmuntats
noms hauriem dajuntar el cable fase (marcat amb la rodona vermella) amb
laltre fase (a la dreta), el mateix procediment amb el neutre (marcat amb
una rodona blava). Fet aix tornem a muntar els fusibles.
42
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
///Cas 2 Installaci sense alimentaci o
desmuntada.:
s important que intentem aconseguir lajuda
dalguna persona experta en aquest mbit.
Podem trobar-nos amb casos en qu no hi
ha cablejat que connecti el cablejat general
amb casa nostra. En aquest cas haurem
de connectar els
nostres cables a la
propi cablejat general
(aeri) i dur-lo ns als
fusibles (si no en tenim
nhaurem de muntar
uns) i als automtics
i diferencial de casa
(tamb shauran de
muntar si no en tenim).
Per punxar el cablejat
del carrer cal extremar
la precauci i en cap
cas fer-ho sense les
eines adequades.
En primer lloc hem
dadquirir unes peces
anomenades bornes.
Aquestes funcionen amb un sistema de mordaa que
pessiga el cable i el posa en contacte amb el que
nosaltres li hem inserit prviament. Fet aix hem
de grapejar els dos cables ns a la caixa de fusibles
i daqu als automtics. En el cas que tinguem un
comptador i a partir daqu la installaci correcta
lnic que hem de fer s repetir la operaci del cas 1.
43
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////
En aquest cas veiem un borne o terminal ja amb el nostre cable preparat,
a la mordaa superior seria on enganxariem el cable aeri. No sha de
manipular mai el cable del carrer directament. Un cop preparat muntem la
goma a la terminal, fet aix amb la clau de tub que es veu a lexemple lanem
apretant fins que el cargol salta.
Eines:
///Guants de goma
///Alicates (amb mnecs de goma preferentment)
///Alicates de tall
///Tornavs pla i destrella
///Regletes de diferent dimetre (mnim 25)
44
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
Eines per al Cas 1
Eines per al Cas 2
45
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////
///3.: Subministrament daigua.:
Tot i que el subministrament daigua s possiblement
ms fcilment manipulable que lelctric no hem
de rebaixar latenci ja que amb una operaci mal
realitzada podem provocar fcilment una fuga
important amb tots els problemes que aix comporta.
No cal tornar a insistir en la necessitat de muntar
un dispositiu de seguretat en cas que haguem de
treballar al carrer.
El sistema bsic de subministrament dun domicili s
fora senzill. Per una banda tenim la xarxa del carrer,
un tub general que alimenta totes les cases i locals.
Daquest en surt un que
va a parar a una clau de
pas que solem tenir davant
de casa, la reconeixerem
perqu sol ser una tapa
rodona de ferro a la vorera.
Daquesta, surt lescomesa
que va ns al comptador
que solem tenir o a la
faana o dins de casa. El
reconeixerem fcilment
perqu sol estar en un
calaix amb una porta
metllica. Un cop passa
pel comptador ja entra a la
nostra installaci.
Exemple de comptador amb la
clau de pas a terra
46
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
Com veiem, falta el comptador, en aquest cas hi ha una clau de pas just
abans i un tap.
Pas 1.: Observaci de la situaci, elements, i previsi
de les tasques necessries aix com el dispositiu de
seguretat. En aquest punt hem dobservar el nostre
carrer, per on pot aparixer la policia, vens que puguin
trucar-la, etc. Fet aix hem de dissenyar un dispositiu
capa dalertar-nos a temps per tal de desaparixer
abans no ens puguin veure.
Pas 2.: Realitzar la punxada.:
///Cas 1.:
El ms freqent s que ens trobem que no hi ha
comptador, sobretot en cases abandonades. Llavors
el procediment s molt senzill. El primer que hem
de fer s assegurar-nos que no hi ha pressi (que
laigua no arriba ns on hem de treballar). Aix
ho podem comprovar si hi ha una clau de pas just
a abans don hi hauria dhaver el comptador, o b
comprovant que la clau del carrer est tancada. Per
tancar-la (o obrir-la) necessitem un tub quadrat de
4x4 cm. o b una clau anglesa amb el que la farem
girar cap a la dreta un quart de volta per assegurar-
nos de que s tancada. Fet aix tornem al calaix del
comptador i desmuntem el tap que hi ha dhaver on
connectarem el comptador.:
47
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////
Fet aix inserim el exo mascle que a lhora tamb
connectem al tub que entra a casa. Llavors hem
dobrir al clau paulatinament per observar que el
exo treballa adequadament i no hi ha cap fuita.
Exemple duna punxada daigua a tot un venat
48
//////////////////////////////////////////////////////////////////////6.:Apartat tcnic
///Cas 2.:
En alguns casos, sobretot en cases que fa molt
que sn abandonades, ens podem trobar amb qu
directament no arriba cap tub a casa. En aquest cas
haurem de punxar el tub general i dur un altre tub
ns al domicili. Realitzar aquest tipus de punxada
s molt complex, aix que el millor que podem fer s
recrrer a alguna persona experta que ens assessori.
Material necessari:
///Flexo acabat amb rosca mascle
///Juntes (pel exo)
///Clau anglesa
///Te (sha de posar a les rosques per evitar
fugues)
///Pic de lloro
49
6.:Apartat tcnic//////////////////////////////////////////////////////////////////////