CUIDAR LES ENTITATS ÉS CUIDAR EL POBLE

Després de dos anys de pandèmia ja podem dir que podem tornar a la vida
comunitària i activa que ens mereixem. Les entitats del poble, un teixit que ha
patit el tancament i les restriccions en tots els sentits – des del moral a
l’econòmic – estem reprenent la nostra activitat amb moltes ganes. Hem nascut
per ser-hi presents: dinamitzar l’espai públic, tirar endavant campanyes i actes,
promoure la nostra cultura i refer la xarxa comunitària.

Com tots hem anhelat tant, aquest any tornarem a gaudir plegades d’una gran
Festa Major. Això és possible gràcies al conjunt de celonins i celonines, a
l’Ajuntament i les tècniques, i, especialment, a les entitats del poble. Aquest any
les entitats ho tornarem a fer, no defallirem com no hem fallat mai.

Ara bé, volem manifestar que no ens sentim cuidades.

Les entitats aquí firmants ens enfrontem a unes restriccions d’espai i d’horaris
que ens limiten i això repercuteix directament en la ciutadania. Per exemple,
no pot ser que es privi a una organització de fer ús d’un equipament o espai
públic pel fet de no tenir NIF; es tracta d’un criteri arbitrari que no té en compte
la realitat de molts col·lectius. Què és més important, la formalitat del registre o
la dinamització que aporta? O pel que fa a les cercaviles, que tenen per objectiu
1/6
tenir una activitat descentralitzada i ser presents arreu de Sant Celoni, se’ns
relega sempre als mateixos carrers. Aquesta restricció ens manlleva part
d’aquest objectiu... Al cap i a la fi, els carrers també són espai públic! No pot ser
que estiguin privatitzats només per terrasses i pel transport privat.

El mateix passa amb els cartells, que se’ns posa al mateix nivell que els comerços
i altres empreses amb fins lucratius. Amenaçar de multa les entitats per
encartellar – amb celo i sobre superfícies que no es fan malbé – ens priva de
l’únic mitjà de difusió físic del qual podem disposar. És el que ens permet arribar
a tothom. Veure com als carrers s’anuncien activitats ens hauria d’omplir
d’orgull, ja que és el reflex d’una vila activa i desperta.

Pel que fa als horaris que s’imposen des del Govern Municipal - per voluntat
política - ofeguen i restringeixen la vida cultural que neix de les entitats. Que neix
de la gent organitzada. Tanmateix, altres poblacions de l’entorn - sense anar
gaire lluny, Palau o Sant Esteve - permeten uns horaris més flexibles. Així com les
entitats participem amb la màxima implicació de la Festa Major, també
mereixem els mateixos drets i tractes en les activitats pròpies i
autogestionades.

2/6
Comprenem que arran de la COVID s’adoptessin mesures que van ser
acceptades, però tenim la sensació que s’han mantingut determinades
restriccions sense sentit. Els espais públics - equipaments, places, parcs i carrers
- són de totes i per totes. Han de ser per a la vida comunitària i associativa; no
mers espais de trànsit, sinó espais de trobada.

D’altra banda, sabem que s’ha ajornat la mesura de no traslladar el material

(gàbies de taules i cadires, tarimes, etcètera) als llocs on les entitats celebrin els
seus actes. Esperem que no es reprengui aquesta decisió, ja que ens afecta
directament i ens limita la nostra capacitat de fer activitats a espais
descentralitzats del poble. Proveir de material de qualitat - i anar-lo renovant -
on sigui necessari és cuidar les entitats.

El mateix passa amb les subvencions, que cada cop són més complicades de
sol·licitar, es resolen tard i es paguen un cop al projecte s'ha executat, cosa que
implica haver de tirar endavant els projectes amb fons propis, sense la seguretat
que es retornin. Les entitats es mantenen per compromís i militància dels seus
membres, però no totes tenim els coneixements i competències digitals
necessàries – ni el temps – per tots els procediments, que cada vegada són més
feixucs.

3/6
Les entitats firmants acumulem, i hem compartit, una sèrie de greuges i
mancances respecte de la nostra relació amb l’Ajuntament. Hi ha una sèrie de
decisions unilaterals del govern municipal que afecten directament la vida de les
entitats i, per tant, la vida del poble, sense haver intentat cap mena d’acord amb
el teixit associatiu. Sentim un menyspreu ja sigui en l’àmbit comunicatiu, de
material i de privilegis. Especialment per aquelles entitats més joves, que serien
les que necessiten una major acollida i acompanyament. És molt complicat per
algunes entitats aconseguir reunions o, fins i tot, que es contestin les instàncies
que presentem i garantir una correcta comunicació.

Totes aquestes reflexions i reivindicacions que compartim i publiquem responen

a la voluntat de continuar treballant per Sant Celoni i la seva gent. En els darrers
deu anys el poble i el seu teixit associatiu s’ha transformat molt. Només cal veure
tot el que s’ha format al caliu de La Clau i que no para de teixir i fer créixer la
xarxa. És aquest afany d’organitzar-nos per construir i dinamitzar, el que ens fa
ser poble, comunitat, i no un simple conjunt de cases i carrers.

Per tant, per amor i per compromís, cal cuidar més les entitats i valorar-les.
Perquè cuidar les entitats és cuidar el poble.

4/6
Firmem aquest manifest:

Assemblea de Joves La Clau, Casal Popular del Casal de Joves

de Sant Celoni Baix Montseny La Fera

Col·lectiu LGTBI, La Colla Bastonera, Gita de Bruixa

Vorera Quico Sabaté

5/6
 Banc de Temps Plataforma d’Afectats per Cohabitatge
l’Habitatge i el Capitalisme

Coordinadora per la Escola Popular La Renegà, Cooperativa

Salvaguarda del Montseny d’habitatge feminista

Horts Comunals
Sant Celoni
Sant Celoni, 28 de juliol del 2022
6/6