Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

NDEX
PRIMERA PART
1. Introducci

2. Pressupsits: on som?

2.1. Medi social dels infants i lentitat de lleure

2.2. Entitat deducaci organitzadora

2.3. Lactivitat de vacances

2.4. Lloc de realitzaci dels campaments

10

2.5. El grup dinfants

11

2.5.1. Dades generals

13

2.5.2. Caracterstiques generals de la vida de grup

13

2.6. Lequip de monitors

14

3. Objectius: on volem arribar?

14

3.1. Objectius educatius de lactivitat de vacances

19

3.2. Objectius educatius especfics

20

4. Mitjans educatius: com ho farem per arribar-hi?

20

4.1. Projecte

21

4.2. Plnning dactivitats del campament

22

4.3. Aspectes generals dorganitzaci

23

4.3.1. Horari base

23

4.3.2. Organitzaci de lequip de monitors

24

4.3.3. Organitzaci del grup dinfants

24

4.4. Relaci educativa del monitor amb els infants

25

4.5. Relacions generals

26

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

SEGONA PART
1. Activitat

27

2. Programaci de lactivitat

27

2.1. Objectius educatius especfics de lactivitat

27

2.2. Motivaci

27

2.3. Descripci de lactivitat

27

3. Realitzaci de lactivitat

28

4. Avaluaci de lactivitat

29

TERCERA PART
Valoraci personal

30

Bibliografia

31

Annexes

32

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

PRIMERA PART
1. Introducci
El present treball t com a finalitat descriure i presentar lexperincia prctica que, els
passats mesos de juliol i agost de 2010, vaig realitzar a lAgrupament Escolta Skues com a
part final de la meva formaci com a monitora de lleure infantil.
Dit agrupament s una entitat dassociacionisme educatiu ubicada
al barri de Sants.
Des del 1969 lAgrupament ha volgut educar a infants i joves
en el seu temps de lleure a travs dels valors de lescoltisme
basats en la llei i la promesa escolta amb lobjectiu de formar
persones lliures i respectuoses, cviques i compromeses amb la societat davui dia.

2. Pressupsits: on som?
2.1. El medi social dels infants i lentitat de lleure
Breu histria del barri
Sants s el nucli de poblaci ms important, de classe mitjana i el barri ms extens i ms
antic del districte que li dna nom.
En un principi, el barri de Sants no era ms que un cam rural en el qual s'ubicava la
parrquia de Sant Bartomeu. Els seus habitants produen vi, hortalisses, i carn per al mercat
barcelon.
El gran avan de Sants es va produir a finals de la primera meitat del segle XIX, quan es
van installar els grans vapors, es va construir la lnia ferroviria, i la carretera de Sants va
passar a allotjar molts establiments comercials que fugien dels impostos de Barcelona. El
vell nucli rural es va convertir en un suburbi industrial que va gaudir durant cinquanta anys
d'autonomia municipal, fins que va ser annexat a Barcelona el 1897 juntament amb la resta
de municipis del pla. Malgrat l'annexi, el barri va conservar bona part de les seves
caracterstiques de nucli obrer. Al mateix temps, l'activitat comercial de la carretera va
augmentar fins a convertir-se en carrer major.
Amb el creixement de Barcelona aquella antiga poblaci suburbana ha quedat cada
vegada ms cntrica. Les grans reformes urbanes al barri i zones venes, han propiciat la
revitalitzaci econmica basada en un progressiu canvi d's cap al sector terciari.
El barri disposa d'una important xarxa cultural i associativa que s'agrupa en una
coordinadora d'entitats anomenada Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
Entre moltes cal destacar els Centre cvic de les Cotxeres de Sants i del Casinet, la associaci

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

de vens Centre Social de Sants, l'Orfe de Sants amb ms de cent anys d'histria, el Centre
Catlic, la Uni Esportiva de Sants i el Club Esportiu Mediterrani. En el marc de les entitats
de cultura popular i tradicional Sants disposa de colla de castellers coneguts amb el nom
dels borinots, colla de gegants i la Colla Bastonera de Sants. En l'actualitat, els moviments
alternatius tenen una forta presncia organitzada al voltant de les Festes majors alternatives
i de diversos espais ocupats convertits en habitatges o centres socials.
LAE SKUES est integrat plenament en el teixit associatiu de Sants. Forma part del
Secretariat dEntitats de Sants-Hostafrancs-La Bordeta, a travs del qual collabora en
lorganitzaci de diverses activitats per a infants i joves durant lany al districte: Pau Sense
Treva, FirEntitats, Carnestoltes, etc...
Tamb forma part duna nova plataforma que engloba diferents entitats de lleure al
barri de Sants, plataforma creada el 2007 amb lobjectiu de donar a conixer les entitats
educadores en el temps de lleure al barri de Sants. Aquesta plataforma t el suport del
secretariat dEntitats de Sants-Hostafrancs-La Bordeta.

2.2. Entitat deducaci organitzadora

Breu histria de lagrupament
La histria de lAgrupament Escolta SKUES (AE SKUES) es remunta a lany 1965.
Cinc nois, companys descola de noms 12 i 13 anys, eren uns grans aficionats a la muntanya
per la qual cosa estaven interessats en fer excursions a la natura. Un dells va portar el llibre
Escoltisme per a nois de Robert Baden-Powell i es van comenar a sentir atrets per aquell
mn. Va ser doncs quan sorg la idea de formar una patrulla escolta i aix van anar coneixent
la metodologia escolta.
Desprs dun any de funcionament, la Patrulla anomenada Skues va comenar a reunirse peridicament els dissabtes duent uniforme, tal com shavia de fer segons el reglament
de les patrulles lliures i, el 1969, va sorgir la idea de formar un agrupament: lAE SKUES. En
aquells primers anys lAgrupament es va anar consolidant i va definir una lnia escolta
prpia.
El primer que es va fer va ser buscar un lloc on ubicar el nou Agrupament finalment
aconseguint lactual ubicaci, un local a la Parrquia de la Mare de Du dels Dolors, situada
al barri de Sants de Barcelona.
LAE SKUES va estar fins lany 1974 a lassociaci Germanor de Minyons de Muntanya i va
prendre part del nou gran projecte per unificar lescoltisme laic catal: el 14 de Desembre de
1974 a Montserrat es va celebrar lacte fundacional dEscoltes Catalans. Va formar-ne part

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

fins que, al 1987, els canvis en la metodologia de lassociaci van obligar lagrupament a
deixar lassociaci per seguir la lnia de lescoltisme formal.
El 7 de Maig de 1989, a Montserrat, va participar en la fundaci de la Germanor Escolta
de Catalunya (GEC), associaci de la que ha format part fins el 20 de Gener de 2002,
moment en el qual la GEC es fusiona amb Scouts de Catalunya per tal de crear una nova
associaci escolta que rep el nom dAcci Escolta de Catalunya, associaci de la que
lAgrupament en forma part actualment i est federada a la Federaci Catalana
dEscoltisme i Guiatge (FCEG) i a la Federacin de Asociaciones de Scouts de Espaa
(ASDE). Des del 2004 lassociaci tamb est vinculada al Moviment Laic i Progressista
(MLP).
Finalitat educativa Scout
El mtode que sutilitza com a eina educativa s lEscoltisme. Lobjectiu de lescoltisme
s ajudar a formar persones solidries, bons ciutadans/es i membres actius de la societat.
El mtode educatiu de lAgrupament Escolta SKUES, basat en els programes educatius
dAcci Escolta de Catalunya, pretn formar persones:

Autnomes

Compromeses amb s mateixes, amb lentorn i amb la societat

Implicades, emprenedores i amb iniciativa

Responsables de les seves accions i coherents en els seus pensaments

Respectuoses i cviques

Crtiques, reflexives, disposades a analitzar situacions i donarhi solucions

Tolerants i solidries amb i per als altres

A partir de lescoltisme aporten eines per desenvolupar el

sentit crtic i construir un sistema de valors fomentat en les bases

de lescoltisme.
Ajuden als infant i joves a reflexionar per ells mateixos, a valorar les petites coses, a ser
sensibles amb els problemes dels altres, a saber escollir i renunciar, per a aconseguir educar
en llibertat i ajudar a formular i desenvolupar un projecte personal de vida.
Volen que els infants i joves participin activament en el seu procs educatiu tot
ensenyant-los a aprendre mitjanant la prctica.

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

La promesa escolta
El moviment escolta educa integralment per a la llibertat personal en la responsabilitat i
el comproms. El primer acte daquest comproms parteix del fet de la voluntarietat de
pertnyer a lescoltisme. Des de les etapes infantils, realitzar la seva promesa s un fet
voluntari. En cap cas no hauria de formar part dun altre procs, ja sigui de formaci o de
relaci amb els altres. Per aix la promesa dna sentit a lescoltisme i s la seva pea clau.
Mitjanant la Promesa i la Llei escolta, ladolescent estableix lliurement un comproms
personal amb un codi que accepta davant un grup de companys, aquesta responsabilitat.
La Promesa s:

Un acte personal, individual i conscient

Un acte comunitari amb la participaci daltres persones que ajuden a preparar-la,

viure-la i revisar-la. Se celebra en un acte pblic

Un punt de partida per a construir-se a un mateix dia a dia a travs de lestil escolta

Un acte educatiu, en tant que adaptant les seves exigncies a cada edat implica una
resposta concreta i til, mentre els caps escoltes collaboren en la prctica del
comproms

La Promesa escolta sexpressa de la segent manera:

Em comprometo a fer tot el que pugui per complir els meus deures amb els meus principis
i el meu entorn, ajudar a laltra gent i complir la Llei escolta.
El funcionament de lAgrupament
El mxim rgan de decisi de lAgrupament s lAssemblea dAgrupament, formada per
tots els membres de lAgrupament majors de 16 anys. Els membres menors de 16 anys estan
representats pels seus pares.
Lrgan directiu i alhora pedaggic de lAgrupament s el Consell dAgrupament i ha
destar format per lEquip dAgrupament (equip coordinador), els Kraals (equips de caps monitors- de cada unitat), el/la Tresorer/a i el/la Secretari/a.
Cada Kraal est constitut per un/a Cap dUnitat i un/a o ms Caps Adjunts. Per realitzar
amb eficincia la tasca pedaggica es divideixen els infants i joves per grups dedat: les
unitats. Les unitats que formen lAgrupament sn:

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Per altra banda, la Comissi Tcnica s lrgan de gesti de lAgrupament que t com a
funcions especfiques estudiar, realitzar i aprovar les tasques tcniques, administratives,
logstiques i de serveis de lAgrupament. Est constituda per membres del Consell
dAgrupament, del Clan de Rvers, collaboradors adults i mares i pares de lAgrupament.
Alguns dels crrecs que composen la comissi tcnica sn: Secretaria, Tresoreria,
Publicacions, Fotografia, Manteniment, Material, Farmaciola, Biblioteca, Arxiu de Sortides,
Recursos Pedaggics...
Com a rgan de participaci de lAgrupament hi ha la Comissi de Mares i Pares, que
dna suport al Consell dAgrupament, funciona com a vehicle de comunicaci entre mares i
pares i lAgrupament i organitza activitats puntuals per als infants i joves i per a les famlies,
com el Sopar de Germanor.
LAgrupament compta tamb amb els Collaboradors Adults, que sn els membres
majors de 20 anys que no formen part de lEquip Pedaggic (el Consell dAgrupament), per
que encara continuen donant suport a lAgrupament, ja sigui al dia a dia o en activitats
puntuals.
El funcionament de les unitats
Colnia de CASTORS (Infants de 6 a 9 anys)

Lema: Compartir

Leix dambientaci transversal es basa en el conte Els petits germans del bosc.
Cada trimestre es treballa un dic (projecte) per aprofundir o descobrir un tema basat
principalment en els interessos de la unitat. Aquesta etapa s introductria per treballar el
mtode escolta i leducaci en valors, i compartint aprenem dia a dia descobrint lentorn i
tot all que ens envolta.

Memria de practiques duna activitat de vacances

Estol de LLOPS (Infants de 9 a 12 anys)

Josefina Martn
Lema: Tant com Puc

Lestol est ambientat en el Llibre de les Terres Verges de Rudyard Kipling.

S organitzen en sisenes (subgrups de sis infants) i partint del seu lema saprn jugant i
gaudint de la natura, construint la seva cacera (projecte) que el permet aprendre i treballar
seguint el mtode escolta. En aquesta unitat es comencen a treballar tcniques escoltes i el
desenvolupament del carcter.
Secci de RAIERS (Joves de 12 a 15 anys)

Lema: Sempre a Punt

La secci sestructura a partir de les patrulles, subgrups de cinc o sis membres que
permeten fomentar el treball en equip. Els adolescents treballen a partir de laventura
(projecte), leix dambientaci que ells mateixos trien basant-se en les seves necessitats i
interessos. s letapa on saprofundeixen els coneixements del mtode escolta i els joves
poden desenvolupar el seu carcter i lesperit crtic.
Unitat de PIONERS (Joves de 15 a 18 anys)

Lema: Res a Mitges

El seu treball es basa en lempresa, projecte on els membres aprenen a autogestionar-se

treballant en petites comissions que els consciencien de la importncia del treball en equip
i lempatia cap als companys. Lobjectiu transversal de letapa s fomentar lautonomia i
lautoestima a partir del descobriment de la prpia persona, reconeixent qualitats positives
i limitacions. Lescoltisme es treballa amb els coneixements apresos en les anteriors etapes i
tcniques de pionerisme.
Clan de RVERS (Adolescents de 18 a 20 anys)

Lema: Ens Impliquem

Al clan es treballa a partir del projecte que els ajuda a detectar les necessitats del seu
entorn per implicar-se en la societat i contribuir en la transformaci social.
Lobjectiu de letapa s desenvolupar actituds com la solidaritat i el comproms amb tot el
que ens envolta en coherncia amb els seus principis i valors.
Activitats a lAgrupament
Prpies de les unitats:
Reunions dUnitat
Sn les trobades setmanals de cada unitat al cau, el local de lAgrupament, en qu es
fan jocs i altres activitats, es preparen activitats i sortides, es fan valoracions,...
Sortides dUnitat
Sn excursions que es realitzen durant tot el cap de setmana. Es fa una al mes i s on els
infants i joves , en contacte amb la natura, treballen els objectius marcats durant el
trimestre i on es porten a terme les ambientacions de cada unitat.

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Campaments de Primavera i dEstiu

Sn la culminaci del 2n i 3r trimestre respectivament. Els campaments de Primavera
duren cinc dies i els dEstiu tenen una durada variable depenent de la unitat i del
campament en concret (entre 8 i 11 dies les unitats ms petites i entre 12 i 15 dies les
unitats ms grans).
Els campaments sn el marc idoni per tal de portar a terme tots aquells objectius que es
plantegen per als infants i joves durant el curs, ja que saprofita la convivncia i el contacte
amb la natura durant un perode ms extens que en la resta dactivitats.
Prpies de lAgrupament
Sortida dAgrupament
Aquesta sortida es fa al principi i al final de curs. s una ocasi especial que saprofita
per a reunir totes les unitats i per altres esdeveniments extraordinaris.
La Sortida dAgrupament es realitza durant un cap de setmana. Shi crea un marc de
coneixena entre els infants i joves de lAgrupament i s una ocasi per a que pares, mares,
amics i amigues puguin veure com funcionen les Unitats i participar en activitats
preparades per locasi, ja que el diumenge de la sortida sobre a la visita i participaci de
tothom.
Campanya de recollida de menjar Bossa Solidria - Bossa Saludable
Des del 1995, coincidint amb les festes de Nadal, es porta a terme aquesta activitat. La
bona resposta daquesta campanya i amb lobjectiu de millorar el rerefons educatiu de
lactivitat, des del 2006 sha recondut la Bossa Solidria per tal que no noms sigui una
recollida de menjar i prou. Actualment, la bossa solidria significa aportar, dins els nostres
mbits, aquell gra de sorra per a intentar eradicar la fam al nostre planeta, tot inculcant als
infants i joves la importncia de lalimentaci i s per aix que aquesta recollida es realitza
a lOctubre, coincidint amb el dia mundial de lAlimentaci. LAE SKUES, per, tamb mant
la recollida un dia per Nadal.
Tot el menjar fresc i queviures que saconsegueix sentrega a les entitats del barri que
sencarreguen de la distribuci del mateix per les cases ms necessitades.
Festival de Nadal
s un festival que se celebra el cap de setmana abans de Nadal on els minyons de les
diferents unitats representen una obra de teatre. Lactivitat es duu a terme durant la tarda i
shi convida per fer de pblic a tots els pares i mares, familiars i amics, aix com als antics
membres de lAgrupament.

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

A part de servir com a trobada de tot lAgrupament i el seu entorn, serveix per treballar
lexpressi corporal i la desinhibici dels infants i joves, aix com totes aquelles temtiques
que es tracten en les obres que sinterpreten.
El Mercat de Calaf
Es tracta duna festa participativa oberta al barri que es realitza a la Rambla de Badal
amb lobjectiu de donar-se a conixer al seu entorn ms proper. s un festa que es realitza
a la Primavera on lAgrupament prepara jocs, tallers i concursos de participaci popular.
Cada edici est centrada en un tema, que es treballa amb els infants i joves les setmanes
precedents i que inspira lambientaci i la decoraci general.
Es busca crear ambient dAgrupament, poder tractar un tema dinters pedaggic duna
manera activa i ldica i fomentar la participaci dels infants i joves (tant en la preparaci
com en la realitzaci) i de lentorn de lAgrupament.
Sopar de Germanor
s una festa-cloenda del curs en qu participen els infants i joves, mares i pares i antics
membres de lAgrupament. Es pretn crear un bon ambient entre els membres de
lAgrupament i lentorn ms immediat (familiars, amics...) i que sigui un marc de trobada
per a que tothom es conegui.
El Sopar de Germanor est organitzat per la Comissi de Mares i Pares de lAgrupament.
2.3. Lactivitat de vacances
En commemoraci al centenari de lEscoltisme mar tots
els escoltes marins del mn es van proposar fer una gran
celebraci programant uns campaments destiu especials,
anomenats CapO100, a Fort Mdoc-Bordeaux (Frana) amb un munt de dinmiques i
activitats aqtiques (navegaci, descoberta del medi ambient aqutic, coneixement de les
activitats de pesca dels voltants, etc) i amb la finalitat de conixer altres escoltes marins
podent gaudir tots junts daquesta gran experincia.
Per aquest motiu els raiers dAE Skues i els mariners, pioners i llops dAE Azimut es van
unir aquest estiu per programar els seus campaments destiu junts, els primers dies dels
quals van formar part dels campaments CapO100. Per la seva banda lAE Azimut va aportar
les seves embarcacions per tal de participar de forma ms activa en totes aquelles activitats
relacionades amb la navegaci i per tal de viure ms a prop laprenentatge del seu s i la
consegent posada en prctica.

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Durant el campament vam realitzar tallers, jocs, dinmiques, i tot un seguit dactivitats
relacionades amb el centre dinters adaptades per a cada unitat. Encara que les activitats
les realitzvem per unitats, tamb hi havien activitats conjuntes per a tots els participants
del campament. Cal tamb destacar que la internacionalitat dels campaments va permetre
treballar la comunicaci i les relacions interpersonals a ms de lintercanvi de cultura i
tradicions entre els diferents
participants.
Daquesta

manera,

els

campaments es van dividir en

dues parts: del 30 de juliol al 3
dagost vam participar del
campament CapO100, i del
3 al 9 ens vam traslladar per la
nostra banda a un terreny
situat al Chateau de Loudenne
a uns 27km de Fort Mdoc per
establir

el

nostre

propi

campament.

Algunes activitats que es van dur a terme:

RAIDS: Excursi fora del campament, es va fer una petita ruta per la costa i pels pobles
propers.
DESCOBERTES: Amb la idea de descobrir lentorn, vam anar de visita a pobles propers de
Fort Mdoc.
ACTIVITATS NUTIQUES: Els escoltes marins francesos van programar diverses activitats
nutiques: piragisme, vela, jocs aqutics, ...
Nosaltres tamb ens vam emportar embarcacions.
ECOLOGIA MARINA: Els escoltes marins francesos tenien un programa de descoberta de
lecosistema coster de la zona.1

Veure annexe 1

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

2.4. Lloc de realitzaci dels campaments

Lloc: Del 30 de juliol al 3 dagost: Fort Mdoc Bordeus, Frana. Compartint campament
amb diversos grups descoltes marins, amb uns 1000 participants aproximadament.
Kms: 670 (Barcelona - Fort Mdoc)
Temps de viatge: al voltant de 8 hores

Fort Mdoc

Lloc: del 3 al 9 de dagost, trasllat al

Chateau de Loudenne (Frana)
Kms: a uns 27 km de Fort Mdoc
Aquest terreny correspon a una
finca situada a la bora de lestuari
de la Gironda, amb 132 hectrees
de conreu de rams i producci de
vins que ens va ser cedit de manera
gratuta pels seus propietaris per
tal de poder establir el nostre propi
campament i poder realitzar les
activitats programades.

10

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

2.5. EL grup dinfants

Els raiers/mariners sn adolescents dedats compreses entre els 12 i els 15 anys. Es
troben en letapa de desenvolupament preadolescent, entre la prepubertat i la pubertat.
Per aix les seves caracterstiques fonamentals sn el desequilibri i trencament de
lharmonia assolida anteriorment (el gran desenvolupament fsic, que va ms enll del
simple creixement fsic, ja que sexpressa en canvis reals qualitativament) i especialment la
maduraci fsica dels rgans sexuals i de laparell reproductor.
Psicolgicament s un moment de desestructuraci, dambivalncies, de dubtes i de
solitud, per tamb de major capacitat danlisi i pensament, de sensacions, emocions i
experincies noves, tant en el terreny dels afectes com en el de les relacions amb laltre
sexe i els seus amics.
La Llei escolta
La Llei s un tema central en linici de ladolescncia, s a dir, lelaboraci duna actitud
positiva i responsable davant de les normes i la construcci dels valors personals.
La Llei escolta expressa de forma ordenada aquella part dels valors proposats en el projecte
educatiu del moviment escolta que els raiers/mariners poden comprendre i viure a la seva
edat.
La Llei escolta s una proposta i positiva, no arbitrria, expressada en un llenguatge
proper als joves i recolzada per raons que conviden a adaptar-la.
Lescolta...
sesfora per merixer la confiana i fa confiana a tothom
s coherent amb els seus principis i compromisos i respecta els dels altres
s til i altruista
s amic de tots i treballa per la pau
estima el seu entorn i se sent ciutad del mn
protegeix i estima la natura
viu i treballa en equip
s decidit i accepta els seus reptes
s auster i gaudeix del treball
s sincer i juga net

11

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

El lema: Sempre a punt

El lema dels raiers/mariners s el resum que ladolescent hauria de
tenir confiana en si mateix per realitzar actes simples que impliquin
ajuda i suport als altres. No s ms que una actitud de disponibilitat
que hauria de tenir sempre un escolta i que lajudar a desenvolupar la
seva prpia personalitat i la dels altres.
Les patrulles
La secci de raiers/mariners divideixen els integrants en grups anomenats
patrulles/tripulacions. El sistema de patrulles s una forma dorganitzaci i un
aprenentatge basat en el mtode escolta, mitjanant el qual els nois integren un petit grup
amb identitat prpia amb lobjectiu de gaudir de lamistat, recolzant-se mtuament en el
desenvolupament personal comprometent-se en un projecte en com i interactuant amb
altres grups similars.
Les patrulles/tripulacions esdevenen grups fixes durant tota lestada a la secci i
cadascun dels seus membres t un grau concret de responsabilitat. Aix cada
patrulla/tripulaci escull democrticament un guia o pilot les funcions del qual seran
coordinar i dinamitzar la patrulla/tripulaci, ser el responsable de la bona marxa del grup,
animar-lo i impulsar-lo; i un subguia o copilot que ajuda al guia en tot moment compartint
responsabilitats amb ell.
rgans de funcionament, participaci i decisi
-

El consell de raiers/mariners: s la reuni dels pilots, copilots i caps escoltes per parlar
de temes de funcionament o dactituds dels raiers/mariners. Tamb s un espai de
coordinaci de la Secci aix com un espai de formaci de responsables de
patrulla/tripulaci

Assemblea de secci: s la reuni de tota la Secci. En ella es tracten temes importants

dins la Secci, aix com temes de progrs personal dels raiers/mariners. Es reuneix
quan el consell ho considera oport i quan la marxa de les Aventures ho requereix. La
presideix el raier/mariner que hagi estat escollit per a aquest propsit al comenament
de lAssemblea. Els caps escoltes hi participen sense votar.

El Rodaveu de la secci: s la reuni de tota la Secci on cada raier/mariner opina

sobre els altres raiers/mariners i tamb dell mateix, principalment sobre temes
dactituds.

12

Memria de practiques duna activitat de vacances

-

Josefina Martn

La vetlla de Rpids: s la reuni de tots aquells raiers/mariners que comenaran a

treballar una nova etapa, faran la Promesa escolta o passaran a la Unitat de Pioners, i
els caps escoltes. Normalment es far la nit abans de la celebraci per tal de fer una
reflexi i preparar la prpia celebraci.

2.5.1. Dades generals

Unitat de Raiers/Mariners
Nombre

12

Sexe

Mascul i femen

Edats

Entre 12 i 15 anys

Proporci

3 noies i 4 nois dAE Skues

1 noia i 4 nois dAE Azimut

2.5.2. Caracterstiques generals de la vida de grup

El grup de raiers de Skues el composen tres noies i quatre nois que porten junts ja
dos anys i es coneixen prou, per tenen poca confiana amb els nous que han arribat
aquest any de la unitat de llops, aspecte que sha estat treballant des de principi de curs.
A ms han enfocat tot aquest any a activitats relacionades amb lorientaci, la
supervivncia i el socorrisme per no han tocat gaire el tema nutic, per aquest motiu i
en motivaci del centenari, els campaments internacionals en un marc dambientaci
marina van ser molt beneficiosos.
El grup de mariners dAzimut s molt redut. Est format per una noia i quatre nois
dels quals dos assisteixen espordicament. Encara que la unitat s nova i els nois van
coneixent el seu funcionament poc a poc, tenen molt inters en aprendre coses noves i
superar els seus lmits diaris. En aquest curs, els mariners han pogut conixer algunes
tradicions marineres i adquirir uns coneixements bsics de la navegaci a vela. Per
encara han daprendre moltes coses ms sobre els ecosistemes marins, la nutica i la
vida dels mariners.
Daltra banda, dins del grup de raiers dAE Skues trobem dues patrulles identificades
amb noms danimals terrestres: Falcons i Xacals cadascuna amb els seus respectius pilot
i copilot. Aix mateix lAE Azimut t els seus mariners dividits en tripulacions
identificades amb noms danimals marins: els Dofins i les Gavines; cadascuna tamb
amb el seu pilot i copilot.

13

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

2.6. Lequip de monitors

Nombre

AE
Skues

AE
Azimut

Sexe

Edat

Rtio

Formaci

2 Homes
1 Dona

21
33
20

4-12

- Ttol de
Monitor de
lleure i director
en prctiques
- Monitor i
Director de
lleure
- Monitora en
prctiques

Home

18

4-12

Monitor en
prctiques

Experincia
- 1 any com a
monitor de lAE
Godwin Austen
I dos anys com a
monitor a lAE
Skues
- 15 anys
dexperincia en el
mn escolta com a
monitor i director
- Un estiu com a
premonitora de
colnies i un mes
de treball en una
llar dinfants
1 any com a
premonitor a lAE
Azimut

3. Objectius educatius: on volem arribar?

Objectius especfics de letapa
Aquests objectius sn amplis, genrics, universals i bsics, per tant comuns a totes les
seccions de raiers/mariners dAcci Escolta de Catalunya. Sn els referents bsics per a tots
els programes de les seccions de raiers/mariners dels agrupaments escoltes. De cadascun
daquests objectius sestableixen continguts educatius per a cada una de les etapes
(integraci, participaci i animaci)2.
El progrs escolta est dividit en tres etapes. Cada etapa fa referncia a un nivell de
treball, dimplicaci i coneixement de la secci i la vida a la patrulla/tripulaci.

Rai de lAguait (Etapa dintegraci o grumet):

Etapa dadaptaci i de coneixement del funcionament de la Secci, conixer els

nous companys i les circumstncies de la Secci

Descobreix la Secci, la seva simbologia , tradicions, formes de treball, etc., i

comena a participar activament de la dinmica

MOHEDANO, Fabian (coord.). Raiers. Guia per a caps escoltes. Barcelona Acci Escolta de Catalunya, 2004.

14

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Sintegra de forma compromesa collaborant amb la seva patrulla/tripulaci i la

Secci de raiers/mariners

Comena a conixer el funcionament de la Secci. Per linters principal s que

sadapti a la vida de la patrulla/tripulaci, que esdevingui en un membre ms i
comenci a prendre-hi alguna responsabilitat

Rai de lAcci (etapa de participaci o remer):

Etapa dassumpci de comproms cap a la vida quotidiana de la Secci, jugant un

paper ms actiu al grup, un cop realitzats els aprenentatges previs i adquirits els
coneixements bsics

Fa referncia al repte de seguir superant-se dins la Secci. El raier/mariner participa

de la vida de la patrulla/tripulaci i de la Secci.

Ha pres la decisi voluntria de treballar dins lescoltisme. En aquest perode

sintenta que prengui una actitud participativa i que aprengui una srie de
tcniques noves de forma prctica

Rai de la Destresa (etapa danimaci o timoner)

Etapa danimaci i suport a la resta. Pretn que la persona simpliqui en la

dinamitzaci del grup, posant en prctica els coneixements, habilitats i actituds
adquirides en etapes anteriors

Pren una major iniciativa i amb la seva actitud de suport contribueix a la bona
marxa de la Secci

Sespecialitza molt ms en aquelles habilitats que li agraden ms

T un paper fonamental dins la patrulla/tripulaci i de la Secci. Probablement ser

guia o subguia de la seva patrulla i, per tant, tindr la funci danimar els seus
companys a participar activament

Tindr un contacte ms proper amb els caps escoltes dins el Consell de

raiers/mariners i collaborar en lelaboraci de programes, activitats, aportar
idees i preparar activitats per a la resta de la Secci.

Cada Rai est dividit en cinc Trams, que corresponen a diferents temtiques, en les quals
els nois shan de plantejar els reptes que volen treballar.
Tram del Tribet/Tram de lOrsa: rea de desenvolupament intellectual i cognitiu
Fa referncia a la intelligncia, la qual permet cercar la veritat de les coses, relacionar
conceptes i idees, extreure conclusions, deduir i realitzar tots aquells reptes que
progressivament van formant el nostre coneixement.

15

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Tram de la Corda/ Tram de lEscota: rea de desenvolupament social i interpersonal

Els nois han de plantejar-se reptes com el treball en grup, el respecte i la tolerncia per
diferents formes de viure, opinar i sentir, la collaboraci i lajut als altres, etc.
Tram del Rem/ Tram del Rem: rea de desenvolupament fsic i psicomotriu
Es refereix a la cura del cos. Shan de plantejar reptes que els ajudin a millorar el seu estat
fsic i a prevenir les situacions de risc. Tamb shan de triar aquells reptes que els ajudin a
tenir cura del seu cos i de la seva higiene.
Tram de lEstatge/ Tram de la Gnova: rea de desenvolupament afectiu i emotiu
Fa referncia a lafecte i lestima cap als altres (amics, famlia, companys...).
Hauran de plantejar-se reptes que els ajudin a conixer tots els temes referents a la
sexualitat, a superar-se els estereotips entre els homes i les dones i a demostrar els seus
sentiments.
Tram del Tim/ Tram del Tim: rea de desenvolupament del carcter
Es refereix a la forma de ser, el carcter. En aquest tram shauran de plantejar reptes que els
ajudin a conixer-se millor, a acceptar les seves limitacions i a millorar les seves capacitats.
A continuaci es mostren els objectius terminals de letapa de raiers/mariners i els
continguts educatius:
Tram del Tribet/ Orsa: rea de desenvolupament intellectual i cognitiu

1.

Enriquir els
coneixements
adquirits
anteriorment
per actuar
dacord a les
seves
caracterstiques
personals

2.

Saber resoldre
els problemes
formulant
hiptesis,
experimentant
i establint
conclusions

16

Memria de practiques duna activitat de vacances

3.

Josefina Martn

Expressar i
aplicar els seus
coneixements i
habilitats a
travs de
diversos
mitjans, estimulant la seva
creativitat

Tram de la Corda/ Escota: rea de desenvolupament social i interpersonal

1.

Interessar-se per
la relaci amb
la resta de
companys, amb
una actitud de
collaboraci
entre iguals,
descobrint els
principals valors
de la famlia i el
paper de
lindividu dins
de la societat

2.

Analitzar les
actituds i els
costums de
convivncia,
comportant-se
dacord amb els
valors escoltes

3.

Defensar una
societat justa per
a tothom, sense
distinci de
races, sexe,
gnere,
orientaci
sexual, principis
o creences,
utilitzant el
dileg com a
mitj
dassoliment de la
pau

17

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Tram del Rem: rea de desenvolupament fsic i psicomotriu

1.

Acceptar el ritme
de creixement i
maduraci fsica
del seu cos i els
seus efectes

2.

Prendre hbits
dhigiene, ordre i
salut

3.

Mostrar una
acci positiva
vers la salut del
seu cos

Tram de lEstatge/Gnova: rea de desenvolupament afectiu i emotiu

1.

Acceptar els
dubtes i les
preocupacions
sobre la
sexualitat en
general i la
prpia en
particular, sent
capa de parlarne amb tota
naturalitat

2.

Tenir un
comportament
positiu,
coherent i
mostrar estima
vers els altres,
sense inhibir-se
o ser agressiu

18

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Tram del Tim: rea de desenvolupament del carcter

1.

Ser capa de
raonar i ser
coherent amb
els seus
valors i
sentiments
en els judicis
que emet

2.

Prendre la
responsabilitat del
propi desenvolupament i
fixar els
objectius per
aconseguirho

3.

Tenir un
sentiment de
pertinena a
la patrulla
que lajudi a
reafirmar-se i
crixer
personalment

3.1. Objectius educatius generals de lactivitat de vacances

-

Conixer nous amics que viuen el mateix esperit de lescoltisme mar, tot
descobrint una costa meravellosa.

Celebrar el centenari de lescoltisme mar.

Viure lexperincia de lescoltisme mar en tots els sentits.

Ser independents a lhora de fer les coses tant per muntar el campament com per
relacionar-se amb persones dun altre grup.

Fomentar lesperit crtic i autocrtic, a nivell constructiu, i a la vegada saber

acceptar una crtica i entendre-la com un aspecte a millorar.

Treballar lexigncia personal, lautoorganitzaci i la coherncia en les activitats

dels joves

Augmentar la capacitat de sociabilitzaci i comunicaci dels joves amb la resta de

participants dels campaments

Mostrar inters i respecte pels ecosistemes aqutics

19

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

3.2. Objectius educatius especfics de lactivitat de vacances

rea de psicomotricitat, dhbits i dhabilitats
-

Aplicar les normes de seguretat i ajudar a la resta a adquirir una actitud

responsable en les activitats nutiques i de risc

Tenir cura de lentorn i respectar-lo

rea dels coneixements i de les capacitats intellectuals

-

Potenciar el treball en equip, la participaci i la responsabilitat

Identificar en lentorn les situacions de risc o de perill

rea afectiva, de les actituds i els valors

-

Adquirir comproms i pertinena de grup en la unitat

Interessar-se per la convivncia en grup i les relacions interpersonals

4. Mitjans educatius: com ho farem per arribar-hi?

Eines i mitjans educatius
La tcnica del projecte
El projecte s una activitat que infants o joves decideixen fer de manera assembleria i
que, dividida en una srie detapes, es duu a terme. Depenent de ledat dels infants o joves,
la intervenci dels caps escoltes ser major o menor. Aix, el mtode del projecte permet als
infants joves idear, escollir, planificar, realitzar, avaluar i celebrar una gran activitat junt els
seus caps escoltes. Aquest tipus dactivitat propicia, duna manera molt significativa,
lautoformaci dels infants i joves, i permet lassoliment de nombrosos objectius educatius.
Ambientacions
LEscoltisme utilitza tota una srie dambientacions, diferents segons el grup dedat,
basades principalment en la natura i el respecte, que fan que tot el procs pedaggic
senvolti duna mgia que fa ms atraient i diferenciador aquest moviment.
Les eines didentificaci
La camisa i el fulard els uneixen i els identifiquen pblicament com a escoltes, implicant
igualtat entre tots els membres. Identifica els membres amb el grup. s una eina que
explcitament reflexa el progrs personal dels membres del grup. Luniforme est pensat per
ser utilitzat en totes les activitats escoltes (reunions, sortides, trobades,...)

20

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Guies de progrs
Cada grup dedat disposa duna guia de progrs adequada a les necessitats i
requeriments daquest. La guia s personal i cada infant o jove el treballa, amb lajut dels
seus caps (monitors) responsables, en funci de les seves necessitats i possibilitats.
Cerimnies
Compleix una funci pedaggica molt important. Les Celebracions del Progrs sn punt
de trobada dels escoltes per tal de reconixer lesfor tant individual com collectiu com a
reflex del treball realitzat i del comproms a millorar i superar-se. Tamb es realitzen les
Inauguracions i Cloendes dActivitats.

4.1. Projecte
Aquest any el projecte de la secci de raiers dAE Skues junt amb els mariners dAE
Azimut es va centrar principalment en el centenari de lescoltisme mar. Amb motiu daix
els nois i noies van treballar temes relacionats amb lorientaci, el socorrisme i la nutica
tant en tcniques de navegaci i funcionament dembarcacions com en lelaboraci dels
principals nusos; nocions bsiques per tal de desenvolupar-se de forma correcta i poder
seguir el fil dels campaments. A ms van preparar activitats relacionades amb el tema per tal
de portar-les a terme durant lestada a Frana.
Per tal daportar una major motivaci durant el viatge Barcelona-Frana, sels va
presentar un petit centre dinters que dur noms aquesta estona. El nois/es abans de
pujar a lautobs van rebre una targeta dembarcament a un creuer amb destinaci a
Londres. Durant el trajecte diversos inconvenients van impedir larribada a Londres portantlos a una petita illa desconeguda de Frana.

21

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

4.2. Plnning dactivitats del campament

30

31

Activitats
vries
Mat

Creuer

amb els
francesos

impossible

amb els

no

francesos

comunicar-

Dia de

Activitat: s
Gimcana

Installaci

Desmuntar

del

campament

campament

pares/
Ruta

Ruta a

mares

Martima

Peu

Cerimnies i

Olimpades

Viatge

Activitats

se

nutiques

DINAR
Naufragi i
Tarda

arribada a
lilla

Navegaci
en
piragua

Activitats
vries
amb els
francesos

Piragua,
optimist i
zodiac

Trasllat a

Activitat

Ruta

Ruta a

Loudenne

Socorrisme

Martima

Peu

Olimpades i
Tallers varis

Entrega de

Viatge

premis

BERENAR
Navegaci

Activitat

Arribada

en

de xacals

Installaci

piragua

i falcons

Activitat
Sexualitat

&

tendes

Ruta

Ruta a

Martima

Peu

Rodaveu

Desmuntatge
del campament

Arribada

Rentar roba

SOPAR

Tarda

Nit

Act gavines

Muntar

Descoberta

Vetlla

de lilla

Renovar
promesa

Vetlla

Vetlla de

internac.

Clausura

Activitat

Vetlla
conjunta
inaugural

Joc de por

orientaci i
Astronomia

Act

Joc de

Cultures

Stalking

Vetlla conjunta
i sopar festiu

22

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

4.3. Aspectes generals dorganitzaci

Durant el primer dia tant a Fort Mdoc com a Loudenne, cada unitat es va a dedicar a
muntar les seves tendes, corresponent dues per unitat i una per cada grup de monitors. Es
van repartir les tasques, entre tots, per muntar intendncia, descarregar les embarcacions i
posar el menjador amb el seu tendal.
Als campaments de Loudenne a ms, van treballar amb el muntatge de les dutxes, banys,
bancs i escorredor de plats. Els bancs van ser assignats a raiers i mariners mentre que
lescorredor de plats va crrer per compte de pioners.
Per al dia a dia es va fer un calendari de serveis per a cada unitat amb la finalitat de
realitzar les tasques de neteja de plats, taules i estris de cuina, recrrega daigua i la
preparaci del bon dia cada mat.
El calendari s el segent:

Dies

30

Llops

31

LL

M/R

Pioners

LL

Mariners
/Raiers

Tots

BON DIA

LL
M/R

M/R

Tots

4.3.1.

P
Tots

LL

M/R

LL

M/R

LL

M/R

Caps

Horari base

HORARI GENERAL DURANT ELS CAMPAMENTS CONJUNTS A FORT

MDOC (DEL 30 AL 3)

MAT

MIGDIA

TARDA

NIT

07:00 Es lleven els caps

07:30 Es lleven els infants i joves
08:00 Esmorzar
09:00 Bon Dia Conjunt
09:30 Activitats del mat
12:30 Dinar
13:30 Temps lliure [Avaluaci de caps]
14:30 Activitats de tarda I
16:00 Berenar
18:30 Activitats de tarda II
20:00 Sopar
21:15 Activitat de nit
22:15 Cloenda i avaluaci del dia (per unitats)
23:00 Silenci

23

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

HORARI GENERAL DURANT ELS CAMPAMENTS A CHATEAU DE

LOUDENNE (DEL 3 AL 9)

MAT

MIGDIA

TARDA

NIT

08:30 Llevar-se
09:00 Bon Dia
09:30 Esmorzar
10:00 Activitats del mat
14:00 Dinar
15:00 Temps lliure [Avaluaci de caps]
16:00 Activitats de tarda I
17:30 Berenar
18:00 Activitats de tarda II
21:00 Sopar
22:00 Activitat de nit
23:00 Cloenda i avaluaci del dia (per unitats)
24:00 Silenci

4.3.2. Organitzaci de lequip de monitors

La feina de cada monitor es distribu per unitats. Cada cap dunitat es responsabilitz
daixecar els nois/es cada mat, reunir-los per preparar el bon dia, en el seu cas, i fer complir
els horaris corresponents a tots els pats i al silenci nocturn. Dins de cada unitat, cada grup de
monitor tenia la mateixa responsabilitat i complia la mateixa funci com a cap.
Desprs de cada dinar, de 13:30 a 14:30 en Fort Mdoc i de 15:00 a 16:00 en Loudenne,
hi havia temps lliure pels nois/es mentre es feia la reuni de caps per fer una avaluaci
general dels dies anteriors, i per organitzar els dies segents en funci de les activitats.
Per a la realitzaci de les activitats la feina es distribua segons el seu tipus sempre controlant
que tots els mbits de lactivitat estiguessin coberts perqu els nois pugessin realitzar-la amb
xit.
4.3.3. Organitzaci del grup dinfants
Com ja sha parlat en apartats anteriors, els grups escoltes estaven dividits en patrulles
amb els seus pilot/guia i copilot/subguia respectius. Dins els campaments lorganitzaci va
ser la mateixa per barrejant a latzar els grups de raiers i mariners formant dues noves
patrulles amb nous pilots i copilots triats mitjanant votaci dels integrants de cada grup.
Aquests ltims tenien el crrec demportar endavant la seva patrulla i dirigir duna manera
constructiva i amb caire organitzatiu la feina corresponent als seus companys a lhora de fer
serveis. Aix vam tenir, per una banda, les Pedres de mar i per laltra els Taurons.
Tal i com s tpic de les patrulles escoltes, cadascuna va escollir una can i un lema
identificatius de grup tot relacionats amb el seu nou nom. Daquesta manera la divisi de
tasques va ser ms senzilla i organitzada amb una valoraci molt positiva per part dels nois i
els caps.
24

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

4.4. Relaci educativa del monitor amb els infants

Funcions del monitor
El grup de monitors de la secci raiers/mariners actua:
-

Sent lexemple a seguir i a imitar pels raiers/mariners (Funci pedaggica)

Afavorint les condicions per assegurar el bon funcionament del sistema de patrulles i
orientant a la patrulla a que tinguin responsabilitats tils i a que tots els raiers/mariners
tinguin una estona de protagonisme en les activitats de patrulla (Funci danimaci del grup)

Assumint individualment la responsabilitat dacompanyar i contribuir a avaluar el progrs

dels integrants de la patrulla (Funci tutorial)

Preocupant-se de laplicaci de tots els elements del mtode per tal que existeixi vida
dagrupament (Funci organitzativa)

Preocupant-se per lacompliment dels objectius previstos i el treball de les activitats que
permeten la seva consecuci (Funci didctica)

Recolzant-se mtuament en el seu desenvolupament personal i com a caps escoltes

Respectant la intimitat de la patrulla donant-los llibertat total a que expressin les seves idees
i tenint en compte les seves suggerncies fent-los saber que les seves idees i activitats seran
valorades (Funci de mediador)

Preparant les sessions dinformacions amb mares i pares sobre tot aix relacionat amb la
unitat (Funci de representaci de lentitat)

Paper i actituds del monitor

-

Facilita el progrs dels joves com a individus i com a grup

Potencia la comunicaci i coordina activitats

Determina funcions i reparteix papers

Ofereix seguretat

Transmet optimisme

El monitor a ms:
Motiva: El Monitor ha de ser el primer a tenir ganes de dur a terme qualsevol activitat, s per
aix que cal que sigui ell qui porti la iniciativa en les activitats a realitzar, animant aix a la resta
de participants a l'hora de collaborar i participar activament .
Emet confiana: El Monitor ha de tenir la confiana suficient en si mateix per saber que qualsevol
activitat que faci amb els participants ser acceptada positivament per part dels altres. Tamb ha
de tenir confiana en els seus companys, facilitant amb aix el treball en equip i ha de confiar en
els propis participants, ja que en cas contrari pot passar que no s'arribin a complir els objectius
previstos.
25

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

Dna nims: L'estat anmic influeix molt directament sobre l'actitud del Monitor, transmetent als
participants part d'aquest estat personal. Per aix, s recomanable que el Monitor tingui un bon
estat d'nim a l'hora de realitzar una activitat
T coneixements Tcnics: han de ser prou amplis com per conixer els detalls terics i sigui
capa de portar a la prctica.

4.5. Relacions generals

4.5.1. Relacions amb les famlies
s important que mares i pares coneguin els elements que configuren les activitats i
projectes amb lobjectiu de collaborar-hi, deducar en un esfor com amb els caps
escoltes. s important fer reunions a principi de curs amb lobjectiu de presentar a mares
i pares el programa de la Secci, presentar el grup de monitors de raiers i plantejar les
diferents necessitats de la Secci.
Abans de campaments de primavera i estiu es torna a convocar els pares per
comunicar-los tant de forma verbal com escrita tots els aspectes referents a aquesta
activitat i es mant un contacte amb ells durant la durada del campament.
Com a rgan de participaci de lAgrupament hi ha la Comissi de Mares i Pares,
que dna suport al Consell dAgrupament, funciona com a vehicle de comunicaci entre
mares i pares i lAgrupament i organitza activitats puntuals per als infants i joves i per a les
famlies com s el cas del Sopar Germanor.

26

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

SEGONA PART
1. Activitat
Segons la teoria de la comunicaci de Watzlawick, tot comportament s una forma de
comunicaci, per tant s impossible no comunicar-se. Aquest s el nom que li vaig posar a la
meva activitat. La idea va sorgir grcies a la meva mare que em reprodueix constantment
aquesta frase i la vaig trobar original, idnia i especialment perfecta per treballar el tema de
les relacions interpersonals en un campament internacional on la comunicaci verbal es
trobava amb la barrera de lidioma.

2. Programaci de lactivitat
2.1. Objectius educatius especfics de lactivitat
rea de psicomotricitat, dhbits i dhabilitats
-

Desenvolupar les habilitats de comunicaci no verbal per comunicar-se ja sigui amb

dibuixos, senyals, mmiques, etc.

Utilitzar el seu carisma per animar als participants dels campaments a ajudar-los amb
lactivitat

rea dels coneixements i de les capacitats intellectuals

-

Fer servir com a recurs els seus coneixements idiomtics per fer-se entendre

rea afectiva, de les actituds i els valors

-

Interessar-se per relacionar-se duna manera diferent per conixer gent nova

Mostrar una actitud participativa i motivada a lhora de realitzar lactivitat

2.2. Motivaci
Lactivitat sinicia motivant-los a conixer gent nova duna forma diferent, utilitzant
altres recursos no verbals duna forma divertida i mnimament competitiva proposant
lactivitat com un repte a superar en equip.

2.3. Descripci de lactivitat

Lactivitat es realitza als campaments de Fort Mdoc el dia 2 dagost pel mat en tot
lestabliment marcat.
Els nois es dividiran aleatriament en 4 grups de 3 i rebran les instruccions indicades
per desenvolupar les proves. Tots els monitors ens quedarem al campament base i
complirem el paper de jutges per comprovar que cada prova es realitzi adequadament i
en cas contrari fer-los anar enrere i tornar a fer la/les prova/es.
27

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

El material necessari per aquesta activitat s:

Una cmera digital per grup (en cas de no tenir poden demanar-la a un monitor)
Un full i un llapis/bolgraf per grup
Tres nassos de pallasso per grup

3. Realitzaci de lactivitat
El desenvolupament de lactivitat es va realitzar en dos torns de tres i dos proves cadascun.
Proves del primer torn:

Cada integrant del grup haur daconseguir una foto dun francs del seu sexe oposat
donant-li un pet.

Cada grup haur de portar al campament base un fulard daltre agrupament francs.

Tots els grups hauran de portar escrit en un full com es diuen en francs les segents
paraules: estribord, babord, proa, popa, escota, vela i orsa
Els primers grups en arribar a aconseguir totes les proves sapuntaven per ordre
darribada i sesperaven a la resta. Mentrestant els jutges validaven les proves tot
valorant el mtode de realitzaci i la rapidesa.
Proves del segon torn:

Cada grup haur daconseguir una foto amb tres francesos/as amb el fulard de diferent
color i amb el nas de pallasso posat (poden ser tres fotos duna persona amb un fulard
diferent o una foto en la que apareguin tres francesos amb tres fulards diferents)

Cada grup haur de portar al campament un grup de francesos que els ensenyin una
dansa tradicional i per consegent ells ensenyaran una seva als francesos. Ambdues
hauran de ser portades davant els jutges.
Al final tots els grups van acabar amb xit totes i cadascuna de les proves i cada grup
va rebre una gratificaci segons:
Grup ms rpid
Grup ms creatiu
Grup ms enginys
Grup ms metdic

28

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

4. Avaluaci de lactivitat
Haig de fer una valoraci molt bona de lactivitat perqu realment va sortit amb molt
dxit. Els nois des dun principi es van notar motivats i amb ganes de comenar a mesura que
anaven escoltant de qu es tractava aix. Els comentaris dells van ser molt positius i sho van
passar molt b perqu realment van conixer gent que era un dels principals objectius. Ho van
fer a la seva manera, amb els seus recursos i van treballar realment en equip, a ms van
descobrir que la comunicaci no noms consisteix en emetre paraules i rebre-les per un altre
sin que tothom pot entendres si vol.
Respecte al paper dels monitors no tinc cap queixa, els motivaven molt quan apareixien
amb una prova feta o mig feta i es van posar b en el paper de jutge. Potser haurem dhaver
anat alg amb els grups per controlar que no fessin trampes per crec que lo millor era donarlos autonomia i evitar intimidar-los amb la nostra presncia.
Quant als francesos, haig de dir que van ser molt receptius segons el que els nois deien i el
que nosaltres viem. Tot el que els nois van aconseguir demanar-los ho van fer amb moltes
ganes i a mig entendres per aix tamb li va donar un toc de grcia.

29

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

TERCERA PART
Valoraci personal
Encara que la meva experincia com a monitora s bastant pobre, puc fer una valoraci molt
positiva i profitosa del que va ser aquest perode de prctiques.
Des dun principi les ganes de fer, preparar i participar em van envair per complet per poder
desenvolupar cada aspecte del meu aprenentatge sense dificultat. No em vaig trobar perduda en
cap moment ja que tenia molt b marcades les pautes que havia de seguir grcies a la bona i
propera comunicaci que existia amb la resta del lequip cosa que em va permetre seguir el fill
conductor de la preparaci dels campaments.
Em vaig adaptar bastant b i rpid al grup de monitors sent sempre una ms a lhora de pactar,
prendre decisions i programar permetent-me aix desenvolupar les meves accions amb ms
confiana i sense temor. Vaig tenir autonomia de decisi a lhora de resoldre situacions rpides i de
portar endavant qualsevol activitat i /o organitzaci.
Pel que fa a la relaci amb els nois, puc dir que va ser molt bona. Encara que a linci hi havia la
prpia distncia del desconeixement mutu, els dies segents es van mostrar molt receptius amb mi
i jo amb ells tot posant de la meva part per apropar-me a ells el millor possible arribant aix a un
estat de confidencialitat molt cmode que em va permetre anar ms enll i conixer-los a cadascun
ms personalment. Intentar fer que sobressin i acudeixin a mi per qualsevol inconvenient va ser un
objectiu personal difcil per que sacab realitzant amb xit i del qual estic molt contenta.
No vaig tenir cap conflicte seris que no es pogus solucionar al moment, la meva motivaci
de continuar endavant aprenent i complir un petit paper com a educadora no es va apagar en cap
moment fins i tot el propi cansament que comportaven les activitats i la feina en general no va ser
motiu de desmotivaci.
Crec que cada dia va ser un aprenentatge ms. Considero la experincia enriquidora tant a
nivell professional, ja que aquest temps de prctiques mha perms adquirir coneixements i
habilitats que fins el moment no era capa o desconeixia la manera de desenvolupar-les; com a
nivell personal donat que he pogut conixer molta gent i he pogut compartir vivncies i una
convivncia molt agradable.
En resum, puc concloure que ha estat una feina molt profitosa amb la qual sento que he aprs
molt i que em servir de guia per a futures experincies com a monitora de lleure grcies als nous
coneixements adquirits i principalment grcies als bons resultats obtinguts a nivell personal.

30

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

BIBLIOGRAFIA
Pgines web
www.bcn.es
Llibres
MOHEDANO, Fabian (coord.). Raiers. Guia per a caps escoltes. Barcelona Acci Escolta de
Catalunya, 2004.
BATLLE, Roser (dir.). Curs de monitors i monitores d'activitats de lleure infantil i juvenil. Sant Feliu de
Llobregat: Centre d'Estudis de l'Esplai Fundaci Catalana de l'Esplai, 2009, 3 vols.

31

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

ANNEXES

32

Memria de practiques duna activitat de vacances

1.

Josefina Martn

Activitats a Fort Mdoc

33

Memria de practiques duna activitat de vacances

Josefina Martn

2. Algunes fotografies de les activitats nutiques

Caiacs i optimists

Utilitzaci de loptimist per la Secci de Raiers

al Chateau de Loudenne.

Banys de fang al Chateau de Loudenne

34