Guia per a la gesti de la diversitat religiosa als centres educatius

Generalitat de Catalunya Primera edici: juny de 2010 Edici a cura dEditorial Mediterrnia www.editorialmediterrania.cat ISBN: 978-84-8334-999-1 Impressi: Agpograf DL: B-27.090-2010

ndex
I. Principis dactuaci

1. Suggeriments i pautes dactuaci generals 1.1 Defugim essencialismes culturals i dogmatismes religiosos exclusivistes 1.2 Defensem el b superior de linfant o adolescent 1.3 Reconeguem i siguem conseqents amb els principals valors que fonamenten la prctica educativa i la convivncia social 1.4 Siguem extremadament curosos en lestabliment de normatives que afecten els drets fonamentals i la legislaci vigent 1.5 Concebem lescola com un mbit on sensenya, saprn i es practica una tica compartida 2. Aspectes legals a tenir en compte 3. Aconfessionalitat, lacitat i pluralitat religiosa a lescola 4. Paternalisme i delegaci de responsabilitats educatives II. Recomanacions 1. Celebracions i commemoracions en els centres educatius 1.1 Entre la tradici i el respecte a la diversitat 1.2 Calendari escolar i calendaris litrgics 2. Lalimentaci als menjadors escolars i la diversitat religiosa 2.1 La complexitat es pot gestionar correctament 2.2 Prescripcions alimentries per motius religiosos 3. El vestuari i ls de smbols religiosos 3.1 El noi o la noia s sempre subjecte de drets 3.2 No totes les formes de vestir mereixen el mateix tractament 3.3 Signes o vestimentes dels educadors 4. El currculum i la diversitat religiosa 4.1 Objeccions familiars al currculum per motius religiosos 4.2 Objeccions familiars a les activitats complementries i extraescolars del centre 4.3 Algunes recomanacions Annex I. Referncies legals Declaraci Universal dels Drets Humans Declaraci Universal dels Drets de lInfant Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics de les Nacions Unides Constituci espanyola Estatut dAutonomia de Catalunya (2006)

9 9 9 10 10 11 12 12 13 15 19 19 20 22 24 24 26 27 28 30 31 32 34 38 40 43 43 44 45 46 47

Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci Llei orgnica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci Acord entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Afers Culturals Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Federacin de Entidades Religiosas Evanglicas de Espaa Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Federacin de Comunidades Israelitas de Espaa Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Comisin Islmica de Espaa Resolucions anuals de la Secretaria General del Departament dEducaci que aproven les instruccions per a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius docents Annex II. Fitxes informatives sobre confessions religioses Esglsia Catlica Esglsies evangliques Judaisme Islam Esglsia Adventista del Set Dia Esglsies ortodoxes Budisme Esglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies Fe Bah Hinduisme Sikhisme Testimonis Cristians de Jehov Bibliografia Webs Publicacions

49 51 52 55 57 58 60 62

64 68 68 73 76 80 84 87 90 94 97 100 103 106 111 111 111

La diversitat de creences i dopcions de pensament, de cons cincia i de religi, ha estat una caracterstica histrica al nostre pas. Tanmateix, al llarg dels darrers anys, aquesta diversitat ha anat en augment, tal com es corrobora amb les ltimes dades del Mapa de les Religions a Catalunya. Alhora, aquesta diversitat religiosa i de creences es tradueix en diverses maneres de fer que es visualitzen en lentorn quotidi de les persones que formem la societat catalana davui. Lmbit educatiu no queda exempt daquestes manifestacions de pluralitat. En un espai de convivncia tan intensa com sn els centres educatius, i amb un valor formatiu clau per a la cohesi social, es requereix una correcta gesti de la diversitat per poder garantir el respecte per la llibertat religiosa i de pensament a cadascun dels agents de lmbit escolar: alumnes, famlies i professionals dels centres. Amb la mateixa vocaci que les altres guies que shan anat editant des de la Direcci General dAfers Religiosos, aquesta que teniu a les mans pretn oferir orientaci i suport a totes les persones que es troben gestionant, dia a dia, la diversitat religiosa i les prctiques concretes que sen deriven. La guia ofereix uns principis dactuaci que poden servir per orientar en diversos moments les qestions relacionades amb la diversitat religiosa. Recull tamb la legislaci ms rellevant en la matria, i revisa sintticament els trets ms rellevants de les confessions religioses del pas. A ms, compta amb un apartat de recomanacions especques

que aborden les qestions que amb ms freqncia requereixen una correcta gesti de la pluralitat. Molts professionals de lmbit educatiu ja duen a terme bones prctiques en aquest terreny, i considerem dutilitat recollir-les en una guia que pot estendre els bons resultats de la seva aplicaci als diversos centres educatius del pas. Lelaboraci daquesta guia ha comptat amb la valuosssima aportaci del centre dInvestigacions en Sociologia de la Religi (ISOR), dels pedagogs Joan Canimas i Francesc Carbonell, aix com dels responsables de diverses entitats religioses del pas. Volem, doncs, explicitar el nostre agrament pels esforos esmerats en aquesta collaboraci. Continuem avanant, doncs, en els objectius xats al Pla de Govern 2007-2010, fent efectiu el principi de lacitat com a millor garant dels drets de la llibertat religiosa i de pensament, per fomentar una convivncia ciutadana respectuosa amb les conviccions dels ciutadans i amb les lleis democrtiques comunes de qu ens hem sabut dotar. Aquesta guia s una eina orientativa sense afany dimposicions que continua amb el comproms del Govern per consolidar una cohesi social perfectament compatible amb la diversitat caracterstica del nostre pas. Josep-Llus Carod-Rovira Vicepresident del Govern

Com a conseller dEducaci em plau presentar-vos aquesta guia, elaborada pel Departament de la Vicepresidncia, i en la qual hem participat. La guia ofereix informaci bsica, rigorosa i sistemtica sobre la normativa i la diversitat dopcions religioses existents a la nostra societat cada vegada ms plural, aix com eines per poder-la gestionar en els centres educatius, on aquesta pluralitat tamb s evident, des del principi de lacitat de lensenyament pblic que propugna lEstatut dAutonomia de Catalunya. Precisament, una de les principals nalitats de leducaci s contribuir que els nois i les noies aprenguin a conviure en el respecte de la igualtat de drets i deures i, des de la diversitat, amb el convenciment que no hi ha un nic model de vida aplicable a tothom. Recordem, aix, que dos dels pilars fonamentals de leducaci del segle sn aprendre a ser i aprendre a conviure. Volem que els centres educatius segueixin contribuint a crear un marc de convivncia ms ric i ms respectus, a partir del coneixement de les bones prctiques ja existents. A lescola actual hi ha la necessitat de conjugar aspectes socials que pertanyen a lmbit individual i privat amb daltres que formen part de lmbit collectiu i pblic. En aspectes com aquests, que afecten sentiments identitaris profunds, cal una acci tutorial rigorosa, per alhora considerada i propera. Per tant, com a educadors i educadores hem de ser conscients que ensenyar a conviure s, entre altres coses, enfrontar-se a les inseguretats, als conictes de relaci diria, i evitar els prejudicis existents. Daquesta manera, acompanyar en lexercici de cercar respostes es converteix en

una activitat educativa constructiva de primer ordre; sobretot si ladeqem a cada situaci i desprs dun procs de coneixement i valoraci compartit En denitiva, la guia ofereix a la comunitat educativa, i especialment als professionals de leducaci, alternatives per a cada situaci, a partir duna argumentaci al ms slida possible, i sempre dacord amb el marc normatiu. Per tant, aquesta no vol ser una guia de receptes, sin una guia per a la reexi ponderada i ben fonamentada. Un cop ms, hem de sentir-nos orgullosos de poder comptar amb recursos com aquests, que ajuden els docents del nostre pas en la complexa, per alhora graticant, tasca deducar. Ernest Maragall i Mira Conseller dEducaci

I. Principis dactuaci
1. Suggeriments i pautes dactuaci generals1
1.1 Defugim essencialismes culturals i dogmatismes religiosos exclusivistes Lescola s un espai privilegiat on tots els ciutadans i ciutadanes adquireixen uns coneixements i uns hbits de socialitzaci i de relaci amb els altres. s per aix que un dels objectius bsics de lescola ha de ser ensenyar i aprendre a conviure, i justament la convivncia exigeix posar laccent en tot all que ens uneix ms que en el que ens separa. Per tant, defugir dessencialismes culturals i de plantejaments religiosos exclusivistes s una condici bsica per a la convivncia. Hem devitar el que podrem anomenar essencialisme educatiu, que seria tenir al cap lalumne ideal segons les prpies conviccions i models de vida, i confrontar-hi lalumne real, que s el noi o la noia que el centre educatiu acull. Aquesta actitud portaria a construir estereotips negatius sobre lalumnat, i a voler imposar-los les prpies conviccions i models de vida. Lescola ha de tenir en consideraci i respectar la religi o les conviccions personals de lalumnat, sempre que no entrin en contradicci amb els Drets Humans o la resta de drets fonamentals. Els professionals de leducaci han de tenir sempre ben present que la convivncia es construeix mitjanant processos en els quals la ra s important, per que tamb ho sn, i molt, els sentiments i els afectes. Tamb cal tenir present que molts nois i noies tenen com a referncia darrera les creences religioses dels seus familiars. Aix vol dir que se senten reconeguts profundament quan a lescola es reconeixen, duna o altra manera, aquestes creences que conformen la seva identitat cultural i afectiva. Reconixer no vol dir acceptar, ni aprovar ni compartir. Reconixer vol dir, sobretot, respectar. Com tamb cal
1. Molts dels arguments i suggeriments que apareixen en aquest captol han estat extrets de lobra CANIMAS, J. i CARBONELL, F. (2008): Educaci i conictes interculturals. Primum non nocere, Vic, Eumo Editorial / Fundaci Boll.

Lescola ha de tenir en consideraci i respectar la religi o les conviccions personals de lalumnat, sempre que no entrin en contradicci amb els Drets Humans o la resta de drets fonamentals.

I. Principis dactuaci
9

respectar, evidentment, els nois i noies provinents de famlies que no tenen conviccions religioses. 1.2 Defensem el b superior de linfant o adolescent Els dos principis que han dorientar la recerca de solucions als conictes sn la consideraci de la famlia com a primera responsable de leducaci dels lls i lles i els drets bsics dels infants. Les diferncies culturals en la manera dentendre leducaci dels lls i lles no poden ser, en cap cas, una justicaci als maltractaments infantils, per tampoc no es pot posar automticament sota sospita les famlies pel fet de pertnyer a una confessi religiosa o a una ideologia que ens s aliena. Recrrer als drets bsics dels infants no resoldr automticament tots els possibles conictes i malentesos que es poden presentar i, de vegades, el respecte a la famlia com a principal responsable de leducaci dels lls pot anar en direcci contrria a atnyer el b superior del menor. Ara b, lactitud de la qual cal partir s el principi que, en general i en totes les cultures, els pares volen sempre el millor per als seus lls i lles i que trobar-se en casos en qu no s aix s un fet excepcional. 1.3 Reconeguem i siguem conseqents amb els principals valors que fonamenten la prctica educativa i la convivncia social Leducador ha de tenir sempre presents els valors que justiquen la seva professi i que fonamenten la convivncia social. Cal destacar especialment la dignitat de la persona, el lliure desenvolupament de la personalitat dels nois i noies, procurar el seu b, la igualtat, lequitat, la justcia, la llibertat ideolgica, religiosa i de culte de les persones i de les comunitats. A lescola actual hi ha la necessitat de conjugar aspectes que pertanyen a lmbit individual i privat amb altres que formen part de lmbit collectiu i pblic. Per tant, cal potenciar aquest espai de convivncia compartit basat en el respecte, la reexi i el dileg. Hem de ser conscients que, de manera genrica, les tradicions religioses i les altres opcions de pensament defensen i promouen els valors de la convivncia social i, de manera fonamental, la llibertat.

Lactitud de la qual cal partir s el principi que, en general i en totes les cultures, els pares volen sempre el millor per als seus fills i filles.

10

Tamb s cert que, utilitzant de manera inapropiada la religi o una altra opci de pensament, algunes persones o sectors concrets poden generar un discurs clarament excloent i contrari a les llibertats ms fonamentals. Daqu que el reconeixement de la diversitat religiosa, de pensament i de conscincia a laula hagi danar acompanyat de la necessria reexi crtica per contribuir a assolir les competncies2 bsiques centrades a conviure i habitar el mn amb llibertat i equitat tal com xa lactual marc curricular.3 Els educadors i les educadores han de ser conscients que ensenyar a conviure s, entre altres coses, afrontar les inseguretats i els conictes de relaci diria sense receptes establertes prviament. Trobar respostes es converteix en una activitat educativa constructiva, en un procediment per a determinar en cada situaci all que sembla ms adequat desprs dun procs de coneixement i valoraci. 1.4 Siguem extremadament curosos en lestabliment de normatives que afecten els drets fonamentals i la legislaci vigent Cap dret, ni tan sols els fonamentals, no s mai absolut. Un dret t com a lmit els altres drets dun mateix i tots els drets de les altres persones. Lordenament jurdic estableix una jerarquia normativa, de
2. En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics. (Decret 142/2007, 26 de juny pel qual sestableix lordenaci densenyaments deducaci primria.) 3. Linfant estar protegit de qualsevol forma de discriminaci per motius de religi o creena. Se leducar en un esperit de comprensi, tolerncia, amistat entre els pobles, pau i agermanament universal, respecte de la llibertat de religi o de creena dels altres i en la plena conscincia que la seva energia i els seus talents han de dedicar-se al servei de la humanitat. (Declaraci sobre lEliminaci de Totes les Formes dIntolerncia i Discriminaci Basades en la Religi o la Creena, art 5.3. Text original a: http://www.un.org/ documents/ga/res/36/a36r055.htm. Traducci catalana a TORRADEFLOT, F. (ed.) Dileg entre religions - Textos Fonamentals, p. 31). A ms a ms: ...cap manifestaci de carcter religis o de creences pot equivaler a la propaganda a favor de la guerra o lapologia de lodi nacional, racial o religis que constitueixi incitaci a la discriminaci, a lhostilitat o a la violncia (Observaci General 22 a lart 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics de les Nacions Unides a TORRADEFLOT, F (ed.) Dileg entre religions - Textos Fonamentals, p. 23).

Els educadors i les educadores han de ser conscients que ensenyar a conviure s, entre altres coses, afrontar les inseguretats i els conflictes de relaci diria sense receptes establertes prviament.

Un dret t com a lmit els altres drets dun mateix i tots els drets de les altres persones.

I. Principis dactuaci
11

El centre educatiu s i ha de ser un laboratori de ciutadania, s a dir, lespai per ensenyar, aprendre, i practicar una tica dacord amb la Declaraci Universal dels Drets Humans.

manera que aquests drets no es poden limitar o regular de forma arbitrria. En aquest sentit, qualsevol norma del centre que es refereixi a temtiques relacionades amb les llibertats, ha de respectar els tractats internacionals, la Constituci, lEstatut dAutonomia i, si sescau, els acords subscrits per lEstat espanyol amb les diverses confessions religioses. 1.5 Concebem lescola com un mbit on sensenya, saprn i es practica una tica compartida El centre educatiu s i ha de ser un laboratori de ciutadania, s a dir, lespai per ensenyar, aprendre, i practicar una tica dacord amb la Declaraci Universal dels Drets Humans i amb els tractats, convenis i legislaci que la desenvolupen i concreten. El centre educatiu s i ha de ser un mbit on es respectin i es tinguin en compte les diferents creences de lalumnat i de les seves famlies sempre que no atemptin contra els drets fonamentals.

En un estat de dret, la llei s el principal referent per explicitar quins sn els drets i els deures de les persones i per evitar arbitrarietats en les decisions.

2. Aspectes legals a tenir en compte

En un estat de dret, la llei s el principal referent per explicitar quins sn els drets i els deures de les persones i per evitar arbitrarietats en les decisions. Cal no oblidar que un dret es correspon amb un deure, i que la ciutadania ns corresponsable, s a dir, que la responsabilitat en lexercici dels drets ajuda el foment i el respecte a aquests mateixos drets. Tamb cal tenir present que la norma legal no recull tota la casustica i que sempre hi haur casos que donaran peu a diverses interpretacions legals, perqu la normativa sempre deixa un cert marge dactuaci. La presncia pblica creixent de moltes religions ha fet aorar nous contextos no previstos pel legislador en el moment de la regulaci normativa. En lmbit de la llibertat religiosa, justament, la llei deixa un ventall molt ample, per la qual cosa sovint s recomanable que els reglaments de rgim intern dels centres educatius acotin algunes pautes dactuaci en un mbit determinat sense sobrepassar, en cap cas, el marc que xa la llei. La majoria de situacions conictives es deuen a un enfrontament on cadascuna de les parts esgrimeix determinats drets que conside-

12

ra superiors als que pretn exercir la contrapart. Per aquest motiu, s molt important conixer la formulaci legal dels drets i que la normativa sigui clara, jerarquitzada i coneguda abans de lhipottic cas conictiu. El dret de llibertat religiosa, tal i com est regulat legalment, no pot ser negat, mutilat, regatejat o condicionat, tot i que el seu exercici en lmbit escolar pot prendre diverses formes segons lentorn. Tanmateix, aquest dret t uns lmits: la protecci del dret dels altres a lexercici de les seves llibertats pbliques i drets fonamentals, la seguretat i la salut. Davant de peticions molt exigents en lexercici del dret de llibertat religiosa, cal tenir present que un dret sha dexercir dacord amb la resta de legislaci i que no es pot fer una interpretaci exclusiva dun dret allada de la resta. Per tant, davant duna petici que suposi canvis molt signicatius en lorganitzaci del centre, i en el cas que aquests canvis no gaudeixin de prou consens entre els agents implicats, cal valorar si hi ha motius evidents que facin qestionar la justicaci religiosa de la petici o b si, estant en el seu dret, es vulneren altres drets del mateix nivell dun mateix o de les altres persones. En aquests casos, cal tenir en compte que no correspon al centre educatiu interpretar la llei i conv traslladar als organismes competents la seva resoluci.

La majoria de situacions conflictives es deuen a un enfrontament on cadascuna de les parts esgrimeix determinats drets que considera superiors als que pretn exercir la contrapart.

3. Aconfessionalitat, lacitat i pluralitat religiosa a lescola

La Constituci de 1978 arma que cap confessi tindr carcter estatal, i que els poders pblics tindran en compte les creences de la societat i cooperaran amb les confessions. Aquesta denici refusa tota hostilitat contra la religi o les religions. Laconfessionalitat de lEstat s molt propera al que avui sentn, majoritriament, per lacitat, que s la separaci o distinci entre poder poltic i confessions religioses, en el sentit que les institucions poltiques no sidentiquen amb cap opci religiosa, ni tampoc amb lateisme ni amb lagnosticisme, i que cap creena religiosa ni cap daquestes opcions de pensament no ha dimposar-se a travs del poder poltic. La lacitat, entesa daquesta manera, sallunya dun lacisme belli gerant contra les religions. La lacitat s el marc que permet lexistncia i la coexistncia de les diverses visions de la vida, sense privilegis ni

Laconfessionalitat de lEstat s molt propera al que avui sentn, majoritriament, per lacitat, que s la separaci o distinci entre poder poltic i confessions religioses.

I. Principis dactuaci
13

Lescola no ha de negar ni jutjar la fe dels i de les alumnes i de les seves famlies, sin que ha dassegurar un mbit pblic en el qual lalumnat pugui manifestar les prpies conviccions, veure i escoltar les dels altres i, daquesta manera, aprendre a conviure amb persones que pensen o creuen de manera diferent.

discriminacions, des del foment de la llibertat i des del tracte equitatiu i imparcial. La lacitat s la garantia per a la llibertat religiosa i de pensament de totes les persones, tant si sidentiquen amb algun credo com si no, en igualtat de condicions. s per aix que lescola no pot ignorar la realitat religiosa del seu entorn, i ha de mantenir relacions respectuoses amb les expressions institucionals de les diverses creences i conviccions. s molt important, doncs, distingir laconfessionalitat, o la lacitat tal i com lhem denida, del lacisme que entengui el fenomen religis com una antigalla i que pretengui relegar tota fe religiosa a lmbit estrictament privat i ntim de les persones. Tal i com recorda la Declaraci Universal de Drets Humans en larticle 18, el dret a la llibertat religio sa inclou la llibertat de tenir o adoptar una religi o creena, aix com la llibertat de manifestar la prpia religi o creena, individualment o collectivament, en pblic o en privat, per mitj de lensenyament, la prctica, el culte i lobservana. En aquest sentit, la interpretaci de larticle 18 realitzada pel Comit de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva Observaci del 20 de juliol de 1993, assenyala que aquest article protegeix les conviccions teistes, no teistes i atees, aix com el dret de no professar cap religi o convicci. Per tant, laconfessionalitat o la lacitat no signica menystenir, ignorar o canviar la conscincia religiosa de ning, sin simplement assegurar que cap creena o instituci religiosa sapoderi de lespai pblic en el qual es manifesten les diverses creences. Lescola no ha de negar ni jutjar la fe dels i de les alumnes i de les seves famlies, sin que ha dassegurar un mbit pblic en el qual lalumnat pugui manifestar les prpies conviccions, veure i escoltar les dels altres i, daquesta manera, aprendre a conviure amb persones que pensen o creuen de manera diferent. Finalment, s bo recordar que en lmbit escolar el professorat i el personal dadministraci i serveis ofereixen un servei pblic. Per tant, i sense que calgui renunciar a les prpies conviccions, s aconsellable una certa circumspecci per tal de garantir i reforar aquest espai pblic i que els alumnes puguin distingir en qualsevol circumstncia all que sexpressa a ttol personal dall que sexpressa institucionalment. En el marc duna escola democrtica, la lacitat tampoc no sha dentendre com la negaci, ignorncia o posada entre parntesi de les creences religioses dels infants i de les seves famlies. Lactivitat edu-

14

cativa ha de respectar les creences dels alumnes i de les seves famlies, dacord amb la Declaraci Universal de Drets Humans i amb els pactes i les lleis que els concreten. El motiu pel qual el centre educatiu acull el noi i la noia en la seva totalitat, en aquest cas amb les seves creences i manifestacions religioses, agnstiques o atees, s assumir els drets fonamentals de la persona, entre els quals cal destacar la llibertat ideolgica i religiosa, per tamb la concepci de la persona duna manera holstica i la concepci de leducaci com un procs integral de lliure desenvolupament de la personalitat. En aquest sentit, correspondria a la persona o persones que proposessin impedir una determinada manifestaci religiosa provar, ms enll de tot dubte raonable, que provoca un mal en linfant o adolescent o en els seus companys.

4. Paternalisme i delegaci de responsabilitats educatives

Un professional de leducaci ha de conixer el llindar a partir del qual la seva intervenci es pot considerar una intromissi en la vida de les persones, o ns i tot una vulneraci de drets; i el llindar a partir del qual la seva manca dintervenci pot ser considerada un abandonament de les responsabilitats educatives que li han estat encomanades, o ns i tot una omissi dauxili. La majoria de vegades no hi ha problema a fer-ho, per hi ha situacions dindeterminaci en les quals shan de trobar aquests lmits. Quan passa aix, cal iniciar un procs deliberatiu amb lequip educatiu i, si fos el cas, amb els organismes competents (Serveis Educatius, la Inspecci Educativa, Serveis Socials dAtenci Primria, Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia, Fiscalia...) En aquelles situacions en qu lequip educatiu considera que concorren una srie de circumstncies que aconsellen una intervenci que afecta lmbit de les creences religioses de lalumnat o de les seves famlies, caldria tenir especial cura a: 1. 2. Controlar els possibles prejudicis culturals que poden distorsionar la valoraci que fem de la situaci. Conixer quins sn els drets fonamentals de les persones i ser especialment curosos en la seva protecci.

Correspondria a la persona o persones que proposessin impedir una determinada manifestaci religiosa provar, ms enll de tot dubte raonable, que provoca un mal en linfant o adolescent o en els seus companys.

I. Principis dactuaci
15

3. 4.

La formalitzaci de la matrcula pot ser una bona ocasi per iniciar una comunicaci fluida i comprensiva entre els educadors, la famlia i els nois i noies.

5.

Tenir clares les caracterstiques, conseqncies i lmits de la intervenci que es proposa per tal de no incrrer, com sha dit, en intrusisme o conculcaci de drets fonamentals En aquelles situacions en qu es detecta que sest produint un mal evident a linfant o adolescent, cal parlar-ne amb lequip directiu, informar-ne la Inspecci Educativa i comunicar-ho als Serveis Socials dAtenci Primria, a la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia i, si s el cas, a Fiscalia, sense que aix vulgui dir que no calgui fer la intervenci i acompanyament educatiu que el cas requereixi. Tenir molt present que en un estat democrtic de dret noms un jutge pot incapacitar un pare o una mare per educar els seus lls i delegar aquesta responsabilitat a una altra persona. I aix sempre desprs dhaver seguit totes les garanties procedimentals.

La majoria de vegades, les desavinences provenen de desencontres, malentesos i manca de comunicaci. Per tal de minimitzar-los, s important que hi hagi una comunicaci uida i comprensiva entre els educadors, la famlia i els nois i noies. En aquest sentit, la formalitzaci de la matrcula pot ser una bona ocasi per iniciar-la, perqu fa palesa la delegaci i autoritzaci educativa dels pares als professionals del centre. La matriculaci no pot consistir nicament en un acte administratiu, sin que sha de convertir en un procs en el qual la famlia s informada de lestructura i continguts curriculars, del Projecte educatiu del centre i de la seva vida quotidiana; un procs en el qual la famlia i el noi o la noia poden fer les preguntes i comentaris que considerin convenients, rebre les explicacions i aclariments oportuns i, nalment, acceptar i autoritzar la tasca educativa que es realitzar. Ha desdevenir, en denitiva, un consentiment informat. En les decisions que afecten linfant o adolescent, els educadors i les educadores li han de demanar lopini, tal com aconsella el bon criteri pedaggic i assenyala larticle 12 de la Convenci sobre els drets de linfant (1989) i larticle 133.2 del Codi de Famlia, que diuen, respectivament, el segent: Els estats membres han dassegurar a linfant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opini en tots els afers que lafectin. Les opinions de linfant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa i Abans de prendre decisions que lafectin, el pare i la mare sempre han dinformar i escol-

16

tar el ll o lla de dotze anys o ms i el de menys de dotze si t prou coneixement. Pel que fa a lautoritzaci dels pares, mares o tutors, en aquelles decisions importants que afecten linfant, el professorat els ha de demanar sempre lopini i lautoritzaci, tal com assenyalen els costums, les convencions internacionals i el Codi de Famlia (art. 132).

I. Principis dactuaci
17

II. Recomanacions
1. Celebracions i commemoracions en els centres educatius
Aqu analitzarem quins aspectes cal valorar i quines podrien ser les lnies dactuaci ms recomanables pel que fa a les diades, civils o populars, i les festivitats religioses,4 aix com la seva repercussi als centres educatius, sempre amb lobjectiu de facilitar i millorar la comprensi i el respecte a la diversitat religiosa i cultural en el marc escolar. Com ja hem assenyalat, segons larticle 21.2 de lEstatut dAutonomia de Catalunya, les mares i els pares tenen garantit el dret que els assisteix per tal que llurs lls i lles rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb les seves conviccions a les escoles de titularitat pblica. I hem denit la lacitat i laconfessionalitat, en un sistema democrtic, no noms com una separaci entre el poder poltic i les creences religioses, sin tamb com una actitud dacceptaci de la pluralitat religiosa. No hi hauria dhaver obstacles per a la celebraci als centres educatius pblics dalgunes festivitats dels calendaris religiosos, sempre que es mantinguin en el terreny cvic del respecte a les persones i dins el manteniment de tradicions culturals, de manera
4. A partir dara distingirem entre diada i festivitat. Emprarem diada per a referir-nos a aquells dies en qu es commemora alguna ta civil (com el Dia dels Drets Humans, el Dia internacional de la Pau i la No-violncia, etc.) o festa popular, independentment del seu origen prof o religis (festa major, Dijous Gras, carnaval, Sant Pon, Sant Jordi, Santa Ceclia, Sant Joan, etc.). Les escoles sovint organitzen algun acte o commemoraci, on hi poden participar tots els alumnes. En canvi, emprarem festivitats per a referir-nos als dies que determinades comunitats religioses assenyalen com a solemnes (com Nadal, Pasqua o la Immaculada Concepci de Maria, entre els catlics; Id al-Adha per als musulmans, etc.). Els dels solen participar en les respectives celebracions religioses (actes litrgics, pregries, etc.) Es dna el cas que algunes de les festivitats catliques han traspassat lmbit religis, i shan convertit en festes amb un alt signicat popular (com Nadal i Reis), de manera que els cristians ho continuen celebrant de forma religiosa, i la resta poden fer-ho obviant la connotaci religiosa. A ms a ms, cal assenyalar que algunes religions remarquen la solemnitat de les festivitats ms importants qualicant-les de preceptives. Aquestes festes de vegades impedeixen lassistncia a classe, sigui perqu esdev dia no lectiu (cas de les festivitats catliques), sigui perqu la celebraci coincideix amb lhorari lectiu (per exemple, lId al-Fitr nal del Ramad i lId al-Adha festa del Sacrici, per als musulmans).

II. Recomanacions
19

No hi hauria dhaver obstacles per a la celebraci als centres educatius pblics dalgunes festivitats dels calendaris religiosos, sempre que es mantinguin en el terreny cvic del respecte a les persones i dins el manteniment de tradicions culturals, de manera que no esdevinguin actes dadoctrinament o de proselitisme.

que no esdevinguin actes dadoctrinament o de proselitisme, sin que, contrriament, serveixin per afavorir el desenvolupament dels valors comuns. 1.1 Entre la tradici i el respecte a la diversitat Els moviments de lescola activa de principis del segle passat, amb el seu intent de connectar lescola amb la vida i amb la societat a qu pertanyia, van comenar a celebrar als centres educatius algunes festes tradicionals la major part per no dir la totalitat basades en el calendari religis catlic, posant laccent ms en els seus aspectes festius que en els litrgics i sempre amb una intenci deducaci cvica. Els moviments de renovaci pedaggica dels anys seixanta i setanta van fer seva aquesta prctica pedaggica, de manera que en algun perode aquestes celebracions van ser ns i tot un signe de qualitat educativa i desperit de renovaci. A vegades ns i tot sorganitzaven centres dinters a lentorn duna daquestes festivitats, que es prolongaven durant diverses setmanes. Aquesta utilitzaci pedaggica de festivitats del calendari catlic tenia una orientaci ms festiva i de recuperaci de tradicions populars que no pas diniciaci dels infants en la religi. Es donava a aquestes festes un caire molt diferent de les dels centres confessionals catlics, on continuava tenint una gran importncia loraci collectiva. Resar a lescola, si b va ser una prctica generalitzada a la major part de les escoles els primers anys del franquisme no noms amb motiu de les celebracions religioses sin de manera quotidiana i ritual, va ser un costum que va anar minvant ns a desaparixer, ja fa anys, de la major part dels centres educatius. Avui, algunes festivitats vinculades al calendari catlic sn celebrades a molts centres educatius dinfantil i primria amb orientaci pedaggica i no pas confessional. s el cas de Nadal i de Tots Sants, aix com daltres celebracions paganes per vinculades al calendari religis com ara el Dijous Gras o el Carnestoltes. Val a dir tamb que no totes aquestes festivitats tenen la mateixa importncia quant al nombre de centres que les celebren, i que la distribuci geogrca daquestes celebracions tampoc no s homognia. Es pot armar que, en general, aquests actes no sn considerats com activitats que generin conicte ni a linterior dels claustres ni amb les famlies. s com considerar-los com a activitats ldiques, obertes i

20

exibles, en les quals participa gaireb tot lalumnat del centre. Certament, de vegades la participaci per part de lalumnat de confessions religioses minoritries pot ser passiva o limitada nicament a aquelles activitats que sn estrictament obligatries pel fet de desenvolupar-se dins lhorari de classe. Aquest alumnat acostuma a participar en els actes preparatoris sense grans problemes ni objeccions, quan es fan en hores de classe, per, en canvi, no acostuma a assistir a la festa o commemoraci, que sol ser de carcter optatiu i, en molts casos, fora de lhorari lectiu. Malgrat aquestes consideracions de carcter general, tamb s cert que, en ocasions, aquestes situacions poden portar a debats en els claustres sobre la convenincia o no de celebrar aquestes festivitats, o almenys dadaptar-ne el format o el contingut. Per aquests motius, a lhora de planicar i organitzar una daquestes activitats, hi ha centres que tenen en compte que, possiblement, el dia concret de la festa un determinat alumnat segurament no hi assistir tot i haver participat activament en la seva preparaci. Per aix, des dels centres educatius shan pres diferents mesures dadaptaci daquestes activitats, amb lobjectiu de potenciar una major participaci de tot lalumnat de manera que ning no sen senti excls. En aquest sentit, es detecta una tendncia secularitzadora i una altra tendncia intercultural, que de vegades es donen alhora. Hi ha centres que han optat per presentar algunes tradicions dorigen catlic com a tradicions culturals prpies del pas, diferenciant i destacant els elements culturals i folklrics del que seria la prctica religiosa. s per aix que, per exemple, se celebra el Nadal, per fent mfasi en els aspectes culturals tradicionals de la diada, en els valors que simbolitza (la solidaritat i la pau) i reexionant sobre el consumisme compulsiu, sense emfasitzar les creences religioses que loriginen, ni vinculant les activitats a cap adhesi de fe. Dins una tendncia intercultural, hi ha centres que han optat per, com a mnim, informar tot lalumnat de les festivitats de les diverses confessions religioses presents al centre educatiu. Daquesta manera, se celebra larribada del Nadal, per tamb sexplica, quan s el moment, amb ms o menys detall i implicaci de lalumnat o de les seves famlies, el Ramad o lAny Nou xins. Aquesta prctica dobertura al coneixement de les celebracions religioses o tradicionals daltres confessions presents al centre no acostuma a alterar els dies festius del centre educatiu i, tot i aix, es procura que tot lalumnat participi en les commemoracions prpies del centre, independentment de la seva confessi.

Algunes festivitats vinculades al calendari catlic sn celebrades a molts centres educatius dinfantil i primria amb orientaci pedaggica i no pas confessional.

II. Recomanacions
21

Els dies de celebracions darrel cristiana, o de qualsevol altra confessi religiosa, haurien de conservar el carcter respectus envers totes les tradicions que han de tenir les activitats de tots els dies del curs escolar, tot aprofitant locasi per formar en cultura religiosa independentment de la fe o de lopci de pensament de cadasc i afavorir el desenvolupament de les competncies bsiques corresponents.

Sha produt tamb un debat sobre loportunitat o no de seguir fent totes aquestes festes tradicionals i de la presncia en els centres educatius pblics de la signicaci i simbologia que les acompanya. Els debats als claustres sobre aquesta qesti, motivats sobretot per la presncia cada vegada ms important dalumnat de diverses confes sions religioses, shan anat estenent, de manera que en ocasions puntuals han passat a les revistes pedaggiques especialitzades i ns i tot als mitjans de comunicaci ordinaris. Creiem que cada centre, a partir de les necessitats i caracterstiques de la seva comunitat educativa i amb la participaci dels seus membres: 1. 2. 3. ha de decidir la millor manera dincorporar la dimensi intercultural i de respecte a les diverses confessions religioses familiars; ha de reectir la incorporaci de manera clara en el seu projecte educatiu i en el currculum del centre; ha de donar a conixer les festes tradicionals locals i nacionals, tamb les dorigen religis.

Si es fes aix i sactus en conseqncia i amb rigor, els dies de celebracions darrel cristiana, o de qualsevol altra confessi religiosa, haurien de conservar el carcter respectus envers totes les tradicions que han de tenir les activitats de tots els dies del curs escolar, tot aprotant locasi per formar en cultura religiosa independentment de la fe o de lopci de pensament de cadasc i afavorir el desenvolupament de les competncies bsiques corresponents. Aquest hauria de ser el veritable repte i lobjectiu a assolir, i en cap cas organitzar commemoracions puntuals, ms o menys folklriques, descontextualitzades del projecte educatiu i de convivncia del centre ni obertament contradictries amb els objectius proposats deducaci per al respecte a la diferncia. 1.2 Calendari escolar i calendaris litrgics El calendari ordinari dels centres educatius i de la societat en general reecteix, en part, la situaci viscuda ns fa molt poc temps al nostre pas. En aquest sentit, mant una clara correspondncia entre els dies festius i les celebracions tradicionalment catliques. Per la diversitat religiosa present als centres, de manera especial a partir de les noves migracions estrangeres, pot provocar de manera directa o indirecta i ms

22

sobtada o ms progressiva, el sentiment duna necessitat dadequar les celebracions i, conseqentment, un qestionament dall que sempre sha fet aix en unes dates determinades del calendari. s a partir duna decisi del Consell Escolar que cada centre pblic o privat concertat escull les seves celebracions, concreta quin ser el seu contingut i de quina manera es portaran a terme. Per, malgrat limportant increment de diversitat religiosa entre les famlies dels nostres centres educatius, i tot i que cada confessi religiosa t el seu propi calendari de celebracions, el calendari escolar continua estant vinculat a les festivitats catliques. Per altra banda, la major part de les celebracions de les confessions religioses es fan durant els caps de setmana i, per tant, no suposen un motiu dabsncia a classe. Per hi ha casos en qu, pel fet que se segueix un calendari lunar, determinades celebracions sescauen en dies lectius. En els pasos dorigen de les famlies, els nens i nenes no assisteixen al centre educatiu durant les celebracions ms importants, com ara, per exemple, en la festa que commemora el nal del Ramad o en el dia de la festa del Sacrici. Hi ha centres que demanen per avanat el justicant dabsncia per tenir present quins dies seran les festivitats de determinada confessi amb la intenci de programar i adaptar les activitats docents. s bo recordar que els Acords de Cooperaci de 1992 entre lEstat espanyol i les federacions jueva, protestant i islmica estableixen les condicions per a la dispensa dassistncia a classe. Per tant, les absncies a classe durant aquestes festivitats de lalumnat daquestes confessions religioses han dentendres sempre com a justicades, essent improcedents, en aquests casos, les sancions o les recriminacions per ra de la no assistncia a classe. Caldr, per, el corresponent justicant familiar. Una actitud de respecte i de reconeixement de la diversitat religio sa de les famlies, a ms de complir amb la normativa vigent, facilitar la convivncia harmnica amb aquest alumnat i amb les seves famlies, que se sentiran ms acollides en aquests centres educatius. Esdev impossible xar un calendari escolar que respongui a les necessitats de dies festius de tota la diversitat de creences present a Catalunya. Amb tot, si hi ha un percentatge molt important duna determinada confessi religiosa en determinats centres educatius, hi ha la possibilitat de fer coincidir algun dels dies de lliure disposici amb alguna festa assenyalada daquesta comunitat. Cal tenir en compte que el Departament dEducaci recomana que siguin els consells

Hi ha centres que demanen per avanat el justificant dabsncia per tenir present quins dies seran les festivitats de determinada confessi amb la intenci de programar i adaptar les activitats docents.

II. Recomanacions
23

El centre educatiu hauria de conixer, com a mnim, els elements bsics de totes les religions de lalumnat, inclosos el calendari i les principals caracterstiques de les seves celebracions.

escolars municipals, un cop xats els calendaris de festivitats locals, nacionals i estatals, qui seleccioni els dies que convindria que adoptessin tots els centres del mateix municipi. Per, atesa la improbable circumstncia que es tri com a festiu algun dia assenyalat de les comunitats religioses minoritries, almenys, en aplicaci dels Acords de Cooperaci de 1992, conv determinar quins dies compten les famlies que els seus lls deixaran dassistir a lescola, i informar-ne tot el professorat de cara a les seves programacions. Si volem avanar cap a institucions educatives on la convivncia intercultural i el respecte a la diversitat religiosa siguin caracterstiques determinants de les prctiques educatives quotidianes, el centre educatiu hauria de conixer, com a mnim, els elements bsics de totes les religions de lalumnat, inclosos el calendari i les principals caracterstiques de les seves celebracions. Una informaci que hauria darribar a tots els alumnes per educar-los en el respecte a la diversitat i en el reconeixement de laltre, i per poder millorar aix el clima de convivncia. Seria molt convenient introduir en el currculum ordinari (de cincies socials, literatura, msica, etc.) referncies a les celebracions religioses de les confessions religioses presents al centre.5

2. Lalimentaci als menjadors escolars i la diversitat religiosa

2.1 La complexitat es pot gestionar correctament El menjador escolar t una responsabilitat nutricional i educativa. Un pla de mens ben dissenyat s un factor molt important en la salut dels infants i adolescents, ajuda a instaurar bons hbits alimentaris i a conixer, respectar i estimar la diversitat de costums i creences que es manifesten en la ingesta. Lestructura i la planicaci dels mens de lescola ha de garantir una alimentaci saludable a travs duna oferta equilibrada, variada, sucient, agradable i adaptada a les caracterstiques i necessitats dels comensals. Aquest darrer aspecte signica que ha dincorporar les tradicions culturals de la zona i tamb la dels alumnes provinents daltres
5. A lXTEC/Espai LIC i al web de la Direcci General dAfers Religiosos trobareu un calendari amb les principals festes de les religions amb ms implantaci a Catalunya.

24

contextos culturals i que ha de tenir en compte les situacions de rgim especial per prescripci mdica. Per tant, la planicaci dels mens s una tasca important i de vegades complexa la qual cosa no vol dir irresoluble que hauria de ser abordada amb professionalitat i consensuada entre els professionals educatius, pares, dietista, cap de cuina i alumnat. El Departament dEducaci i el Departament de Salut han facilitat als centres educatius recomanacions per poder planicar o avaluar els mens de cada centre,6 aix com un servei dassessorament de programacions i revisions de mens. Tot i que la majoria de tradicions religioses contemplen prescripcions alimentries, noms en alguns casos sn obligatries per als nois i noies. Tot i aix, s fora habitual trobar alumnes que segueixen prescripcions, la qual cosa es manifesta en el menjador escolar, quan es fan colnies o excursions que impliquen menjar fora, quan se celebra algun aniversari o quan alguns alumnes segueixen perodes de dejuni.7 La diversitat de necessitats relacionades amb els preceptes alimentaris shan reectit principalment en la demanda de mens diferents al servei de menjador escolar. Les respostes dels centres educatius de Catalunya a aquesta qesti han estat diverses. La gran majoria han anat trobant solucions respectuoses i operatives. Hi ha, per, alguns centres que han tingut i tenen una actitud intransigent i situen lalumnat amb preceptes religiosos relacionats amb lalimentaci davant dues niques opcions: o b fan s del menjador escolar sense seguir els preceptes alimentaris, o b no utilitzen el menjador del centre i segueixen els preceptes a casa seva o a un altre lloc. De vegades, aquesta intransigncia no es mostra obertament, sin que est recoberta duna ptina de subtilitat. Davant situacions com aquesta, cal saber i cal tenir en compte les qestions segents: 1. Els Departaments dEducaci i de Salut de la Generalitat faciliten recomanacions als centres educatius per tal que puguin

Tot i que la majoria de tradicions religioses contemplen prescripcions alimentries, noms en alguns casos sn obligatries per als nois i noies.

6. Vegeu el document Guia: lalimentaci saludable a letapa escolar, del Departament dEducaci (http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/aimentacio.pdf). 7. En el cas de lalumnat musulm, es fa referncia expressa a lalimentaci en els centres escolars en lapartat 14.4 de lAcord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Comisin Islmica de Espaa.

II. Recomanacions
25

2.

3. 4.

planicar o avaluar els mens de cada centre, aix com un servei dassessorament de programacions i revisions de mens.8 Es pot facilitar lexercici del dret de llibertat religiosa sense que calgui augmentar exageradament el nombre dopcions. Sovint es pot resoldre la situaci amb diferents adaptacions (men ordinari, men de rgim i men vegetari), que molts centres educatius ja ofereixen. La llei no equipara pas el dret a no menjar determinats elements per motius religiosos amb el desig de menjar o de no menjar determinats aliments, per gust o per tradici. En cap cas no es pot vulnerar el dret a la igualtat de tracte pel que fa a beques o ajuts de menjador argumentant qestions de diversitat diettica o cultural.

La interpretaci i la rigidesa en lobservana dels preceptes alimentaris per motius religiosos varia molt segons la religi, el corrent a qu es pertany i al grau dobservana de la famlia.

Hi ha centres que han sabut aprotar la diversitat religiosa de lalumnat per remarcar laposta de lescola per la inclusi. En aquest sentit, el respecte a les prescripcions religioses no sempre passa per la multiplicaci de mens, sin que es pot basar en la cerca de mens oberts a tot lalumnat. Com ja hem comentat anteriorment, s fonamental la comunicaci amb les famlies. En totes les confessions, trobem diversos graus de compliment i, en conseqncia, conv deixar clar que el menjador escolar s un servei a les famlies. Ms enll dels mens, s molt oport aprotar el menjador escolar per aprofundir el coneixement de la diversitat cultural. Alguns centres duen a terme la iniciativa de fer espordicament pats tpics dalgun pas, la qual cosa afavoreix la comprensi que tothom ha daprendre a assaborir i a fruir del menjar darreu del mn. Aquesta mena dactivitats trenca la possible imatge dun men normal i un altre dexcepcional, i fa entendre que totes les cultures han desenvolupat una cuina sana i que no s exclusiva per a la seva gent. 2.2 Prescripcions alimentries per motius religiosos La interpretaci i la rigidesa en lobservana dels preceptes alimentaris per motius religiosos varia molt segons la religi, el corrent a qu

8. Vegeu el document Guia: lalimentaci saludable a letapa escolar, del Departament dEducaci.

26

es pertany i al grau dobservana de la famlia. Daltra banda, moltes vegades els nois i noies daltres contextos culturals no es queden a dinar a lescola i ns i tot renuncien a la beca del menjador escolar, no pas per prescripcions religioses, sin perqu han estat socialitzats en gustos alimentaris tan diferents que no els agrada gaire el menjar que proporciona el centre. Ladaptaci a una dieta tan diferent a la de la famlia s molt difcil si no es fa duna manera progressiva i integrada en els aprenentatges competencials. En els annexos trobareu informaci referida a les prescripcions alimentries de cadascuna de les tradicions religioses amb ms implantaci a Catalunya.

3. El vestuari i ls de smbols religiosos

La indumentria i els smbols que responen a preceptes i a recomanacions religioses fan visibles, duna manera fcil i directa, les identitats i les diferncies. Totes les religions aconsellen vestir decentment, i duna manera especial pel que fa a les dones, per el rigor i la concreci en aquesta recomanaci varia segons les religions i els diversos corrents que hi ha en cada una delles. s, per tant, un dels elements que fa ms evident laugment de la diversitat als centres educatius i que ms controvrsia pot generar en determinades situacions. Aix ha motivat que el Departament dEducaci hagi incls alguna referncia explcita al vestuari en les Instruccions per a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics. Concretament lapartat Fomentar leducaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia exposa: Leducaci intercultural implica un model educatiu que potencia la cultura del dileg i de la convivncia, i ajuda a desenvolupar la conscincia i el sentiment digualtat com a condici prvia per al coneixement i el respecte de les diferncies culturals. El centre educatiu ha de tenir com a objectiu fonamental que tot lalumnat, el de la cultura majoritria i el de les minoritries, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, desenvolupi les aptituds i les actituds que el capacitin per viure en la nostra societat multicultural i multilinge. Per assolir aquest objectiu cal que el centre: [...]

El centre educatiu ha de tenir com a objectiu fonamental que tot lalumnat desenvolupi les aptituds i les actituds que el capacitin per viure en la nostra societat multicultural i multilinge.

II. Recomanacions
27

Cal que el centre permeti ls de vestuari o elements simblics que no impossibilitin la realitzaci de totes les activitats curriculars, la comunicaci interpersonal, la identificaci personal i la seguretat personal o la dels altres.

Respecti la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permeti ls de vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari, sempre que no impossibilitin: la realitzaci de totes les activitats curriculars, la comunicaci interpersonal, la identicaci personal, la seguretat personal o la dels altres. Aquest respecte, per, no ha de permetre ni tolerar els smbols que exaltin la xenofbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violncia. En aquest assumpte considerem que, a ms daquesta normativa i dels suggeriments i pautes dactuaci generals que shan assenyalat al comenament de tot, cal tenir en compte els aspectes que sassenyalen a continuaci. 3.1 El noi o la noia s sempre subjecte de drets Els elements simblics en les formes de vestir o en els complements corporals donen fe duna religi i, com tots els smbols, despleguen interpretacions i passions en les quals de vegades el portador es veu atrapat. Linfant o adolescent esdev un punt de conuncia de mirades i discursos dispars i enfrontats que tot i convergir en ell no van dirigits a ell, sin a la simbologia de la qual s portador. En la societat meditica, aix pot arribar a situacions que transcendeixin desmesuradament les persones implicades, ns al punt de convertir tamb linfant o adolescent en smbol dall que els actors consideren que est en joc. En aquestes situacions, s aconsellable que els educadors realitzin un seris exercici per veure qu s el que realment saboca en la discussi. s important no oblidar que es discuteix sobre smbols i que els smbols evoquen creences, idees, projectes, illusions, emocions, prejudicis, pors... que constitueixen i travessen, obertament o soterradament, els discursos i les actituds. Per exemple, el hijab9 pot ser, per a alguns, portador de signicats com ara la submissi de la dona o la confessionalitzaci de lescola o la prdua de catalanitat. I per a altres, un costum o un acte didentitat o una prescripci religiosa o un signe cultural o simplement un gust personal.
9. Hijab: mocador que utilitzen moltes dones musulmanes. Tapa el cabell, les orelles i el coll i mostra el rostre.

28

Aqu s especialment apropiada la formulaci kantiana de limperatiu categric segons el qual cal tractar la persona com a en si mateixa, no pas simplement com a mitj. Lluitar contra la submissi de la dona o contra la imposici religiosa a les escoles sn accions lloables que no es poden fer mai a costa de provocar un perjudici a un infant o a un adolescent, com ara la seva desescolaritzaci. I lacci educativa que persegueix el b dels infants i dels adolescents sha de fer amb ells, no a costa dells. Educar en la igualtat, en el respecte a totes les creences i en lestimaci a la cultura que acull, noms es pot aconseguir amb la complicitat dels educands i de les seves famlies. El b superior del menor dedat comporta assegurar la seva escolaritzaci obligatria i que aquesta es dugui a terme amb la mxima qualitat possible. En conseqncia, noms si la indumentria interfers objectivament en lassoliment daquest objectiu, aleshores hauria de ser objecte de prohibici. Hi ha formes de vestir que, en el nostre context cultural i avui, perjudicarien objectivament els infants o adolescents. Ens referim a formes molt poc habituals als centres educatius per que podrien augmentar en el futur, com per exemple el nicab i el burca.10 Sn perjudicials per tres raons principals: perqu diculten la visi i el moviment del cap, dels braos i les mans a qui els porta; perqu impedeixen veure el rostre, un factor important en les relacions socials i educatives; i perqu persegueixen ocultar el cos i ns i tot la presncia de la menor dedat, la qual cosa, aqu, inuiria negativament en el desenvolupament de la seva personalitat i suposaria un atemptat a la seva dignitat. (Aquest darrer argument tamb ens serviria per limitar dins la instituci escolar, per exemple, les formes de vestir o ms aviat de desvestir-se que estan a laltre extrem, s a dir, que persegueixen lexaltaci i exhibici de les parts sensuals del cos.) En canvi hi ha altres vestimentes que no perjudiquen linfant o adolescent, per exemple la shayla,11 el hijab,12 el turbant sikh o la

Lluitar contra la submissi de la dona o contra la imposici religiosa a les escoles sn accions lloables que no es poden fer mai a costa de provocarun perjudici a un infant o aun adolescent, com ara la seva desescolaritzaci.

10. Nicab: pea de roba que tapa el cabell i la cara. Es veuen els ulls. Burca: pea de roba que tapa el cabell, la cara i els ulls amb un teixit reixat. Ls dambdues peces s molt excepcional a Catalunya, ns i tot entre persones adultes. 11. Shayla: mocador llarg i rectangular emprat a la zona del golf Prsic. Tapa el cabell i les orelles i sestn sobre les espatlles. 12. A diferncia del hijab, el xador, usat per les dones iranianes, s un vel que cobreix bona part del cos i noms deixa veure la cara.

II. Recomanacions
29

quip,13 tot i que es pot considerar, amb prudncia i objectivitat, que en algunes activitats escolars ho poden fer (per exemple la shayla quan sest al laboratori i es manipula un fogonet). 3.2 No totes les formes de vestir mereixen el mateix tractament Lexpressi si permetem aix, aleshores haurem de permetre... manifesta la necessitat de tenir arguments per justicar tractaments diferents a coses que poden semblar iguals (per exemple, per respondre la pregunta si ell porta un turbant sikh a classe, per qu jo no puc portar una gorra de beisbol?), o de tenir arguments que permetin aturar el relativisme absolut. Hem dit que tota intervenci educativa ha de procurar el b de linfant o adolescent i que, en el nostre context cultural i avui, hi ha formes de vestir que els perjudiquen. Les normes durbanitat sn normes socials dalteritat, de respecte i de reconeixement que faciliten la convivncia amb els altres. I, de moment i a la majoria de llocs dEuropa, portar una gorra de beisbol, per exemple, en determinats espais s una falta de respecte i una mostra de mala educaci. Un educador ha dsser capa dassenyalar quins sn (i per qu) els llindars dall perms, dexplicar que no totes les formes de vestir mereixen el mateix tracte i de facilitar processos de coneixement i de reexi crtica respecte daquestes qestions. Ho ha de fer perqu hi ha bons arguments per fer-ho: arguments tics (per exemple que la religi s una opci de vida, no una qesti de gustos que poden variar dun dia a laltre i que no comprometen a res); arguments jurdics (les lleis permeten unes coses i no unes altres, tipiquen alguns fets com a drets fonamentals i daltres no). Per tant, ms que defugir aquestes ocasions, els professio nals de leducaci les han de veure com a oportunitats per a la tasca educativa que tenen encomanada. Per poc que shi pensi, es trobaran bones raons per explicar i fer comprendre per qu no es pot portar gorra esportiva a classe, llevat que estigui justicat per una malaltia, i en canvi un sikh s que pot portar turbant. Tamb cal ser sensibles als canvis imposats pels usos i costums de la societat. Maneres de vestir intolerables fa uns anys, sn avui dia
13. La quip s una petita gorra plana, de roba o llana, que cobreix una part del cap i que s emprada pels jueus.

Un educador ha dsser capa dassenyalar quins sn (i per qu) els llindars dall perms, dexplicar que no totes les formes de vestir mereixen el mateix tracte i de facilitar processos de coneixement i de reflexi crtica respecte daquestes qestions.

30

acceptades per amplis sectors de la poblaci. Per la necessria tolerncia amb indumentries juvenils de moda (prcings, tatuatges, gorres i capells, vestimenta que deixa al descobert parts del cos, etc.) ha de tenir els lmits que marca el seny daquells que vetllen pel b dels nois i noies del centre educatiu. Amb aquest criteri, haurien de limitar-se, desaconsellar-se i, arribat el cas, no tolerar-se, aquells elements del vestuari que impossibilitin la realitzaci dels exercicis previstos en el desplegament del currculum (especialment en les classes deducaci fsica, per no noms en aquesta rea). Tenir garantida lescolaritzaci obligatria completa, de tot el marc curricular, s un dels drets de tots els infants. La seguretat individual i collectiva de lalumnat ha de ser un altre motiu de prohibici dun vestuari o duns ornaments determinats. No noms a la classe deducaci fsica; tamb al laboratori, per exemple, el seny ja indica que no shi pot acudir amb determinades peces de vestuari o amb pentinats o cabells molt llargs i sense recollir, en els quals pugui calar-se foc amb relativa facilitat, per posar un altre exemple. La higiene i la salut de lalumnat han de tenir-se igualment en compte. Els lmits en el vestuari i laparena fsica sempre shaurien destablir amb el mxim consens possible, tenint en compte els aspectes tics, legals i normatius. Els acords shaurien de prendre en els rgans de govern i de participaci dels quals sha dotat el centre educatiu (Claustre, Consell Escolar), i concretar-los en els reglaments interns duna manera pactada, evitant les valoracions personals subjectives. 3.3 Signes o vestimentes dels educadors La llibertat religiosa s un dret fonamental i, com a tal, un ciutad ns titular sempre i en qualsevol circumstncia. En aquest sentit, un professor no en queda desposset quan est exercint. Ara b, els docents representen tamb la instituci escolar, i en conseqncia han dactuar dacord amb el que sespera de tots els professionals del centre. Cal fer compatible la llibertat religiosa personal amb la lacitat del centre o amb lideari propi del centre en el cas de les escoles confessionals. Aquest equilibri sha de buscar tant en la vestimenta com en les actuacions del personal docent, amb el benents que no es pot exigir a ning que amagui o dissimuli les seves conviccions personals. Alhora, aquest personal, dacord amb la responsabilitat que t conada, ha

Cal ser sensibles als canvis imposats pels usos i costums de la societat. Maneres de vestir intolerables fa uns anys, sn avui dia acceptades per amplis sectors de la poblaci.

II. Recomanacions
31

Caldria tenir especial cura en el procs de matriculaci, que hauria desdevenir un autntic exercici dacollida i dexplicaci del Projecte Educatiu del Centre.

de deixar ben clar (als alumnes i a la direcci) si puntualment hi ha cap qesti per la qual se separi dall establert pel centre o per les autoritats educatives. De fet, aquest capteniment no es justica tant per la pertinena a un servei pblic com per la vulnerabilitat dels usuaris. Valgui com a exemple que un jutge vesteix una indumentria especca perqu ha de mostrar una neutralitat exquisida davant de tota la ciutadania. En canvi, un funcionari que no faci atenci al pblic disposa de ms llibertat per vestir al seu gust, sense que afecti la qualitat del servei. El personal docent es trobaria en un punt intermedi, per al qual no s necessari cap uniforme, per s oferir una imatge coherent amb la tasca que t encomanada. En qualsevol cas, lexpressi de creences o conviccions personals mai no pot implicar exaltaci, apologia o proselitisme de cap mena.

4. El currculum i la diversitat religiosa

Com hem dit, en el moment en qu la famlia matricula el noi o la noia al centre educatiu, es fa palesa una delegaci i autoritzaci educativa en aquelles qestions que afecten lestructura curricular, el projecte educatiu i la vida quotidiana del centre. Aix no vol dir que la famlia no pugui manifestar desacords al llarg del curs amb algunes daquestes qestions. En aquest sentit, caldria tenir especial cura en el procs de matriculaci, que hauria desdevenir un autntic exercici dacollida i dexplicaci del Projecte Educatiu del Centre.14 Els conictes entre la famlia i el centre educatiu, tot i estar relacionats amb all que uns i altres consideren que est b o malament, no sn deguts necessriament a la diversitat religiosa, sin que sovint sn qestions que podrem qualicar de rgim interior, de disciplina, durbanitat. Per en canvi nhi ha algunes que toquen temes ms profunds i sensibles, ms relacionats amb les conviccions religioses o tiques
14. El concepte de consentiment informat prov del camp de la medicina. La deontologia i les lleis sanitries assenyalen que els professionals sanitaris no poden fer cap intervenci en un pacient sense el seu consentiment explcit, llevat dels casos que assenyala la llei (urgncia, epidmia o incapacitat). Implica informar de forma rigorosa, comprensible i tranquilla sobre el diagnstic, les diferents mesures teraputiques possibles, els resultats esperats de cada una delles i aconsellar la que, a parer del facultatiu, s la millor.

32

duns i altres, com ara la demanda de famlies, per raons religioses, que el seu ll o la seva lla no estudi algunes rees o alguns continguts curriculars determinats (per exemple Msica o Educaci Fsica o la teoria evolucionista, alguns aspectes dEducaci per a la Ciutadania, laparell reproductor hum en grups mixtos dalumnat...), que no participi en algunes activitats curriculars (sortides fora del centre educatiu), o en , que no escolti comentaris elogiosos per part del professorat sobre la modicaci del Codi civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. La potestat del pare i de la mare, reconeguda i protegida pel ttol IV del Codi de Famlia, no pot ser menystinguda per lescola. En cas que es consideri que alguna actuaci familiar vulnera un dret fonamental de linfant, el centre educatiu ha de posar-ho immediatament en coneixement de lautoritat competent, per quan no es vulnera un dret fonamental i la famlia manifesta principis religiosos per efectuar alguna demanda, el centre educatiu ha de recollir aquesta demanda i ha danalitzar detingudament si s compatible amb el compliment obligat de la normativa vigent al nostre pas. Dentrada, en lanlisi de lacceptabilitat o no duna queixa o una demanda formulada amb motiu de determinats continguts del currculum obligatori, sha danar alerta de no caure en una perspectiva rgida i inexible, perqu la majoria de normatives permeten i ns i tot requereixen, per a una correcta aplicaci, interpretacions i acomoda cions als casos concrets. Efectivament, si la diversitat religiosa o cultural s, sens dubte, una riquesa per a tots, el preu que ens cal pagar s el de fer tots tot el possible per tenir una sensibilitat ms anada i unes actuacions ms rigoroses i fonamentades a lhora de tractar els conictes que es puguin presentar. Vegem amb ms detall situacions en les quals els centres educatius, en ocasions, han de fer front a possibles divergncies amb la famlia en relaci als continguts del currculum. Concretament ens referirem a: 1. Objeccions familiars, per motius religiosos, al contingut del currculum (a determinades matries del currculum o a alguns continguts o activitats concrets de determinades matries). Objeccions familiars a les activitats extraescolars del centre (sortides, visites, excursions, colnies...).

Quan no es vulnera un dret fonamental i la famlia manifesta principis religiosos per efectuar alguna demanda, el centre educatiu ha de recollir aquesta demanda i ha danalitzar detingudament si s compatible amb el compliment obligat de la normativa vigent al nostre pas.

2.

II. Recomanacions
33

4.1 Objeccions familiars al currculum per motius religiosos a) Activitats artstiques La msica, la dansa, lexpressi plstica o el teatre sn recursos que els centres educatius catalans utilitzen per a una educaci integral de lalumnat per desenvolupar la capacitat artstica i dexpressi. Si b s cert que en la majoria de centres educatius no shan donat conictes per motius religiosos relacionats amb les expressions artstiques, i que la prctica totalitat de lalumnat de confessions minoritries participa en les activitats musicals, teatrals, plstiques o de dansa, hi ha hagut casos en qu alumnes daquestes confessions han allegat motius religiosos per negar-se a seguir algun tipus determinat dactivitat artstica. s cert tamb que, en ocasions, aquestes activitats poden xocar amb les prctiques habituals o les creences duna part de lalumnat; i de vegades sense que lescola se nassabenti, duna banda pel fet que lalumnat no vulgui verbalitzar-ho (pot tenir inters a no signicar-se) i, de laltra, pel fet que sn pocs els docents que saben que pot haver-hi una regulaci restrictiva, en algunes confessions religioses, sobre aquestes activitats. Com ja hem indicat en lapartat dedicat a les festes i celebracions, a vegades, quan els alumnes no volen participar en les representacions teatrals o en els espectacles, expressen aquesta negativa simplement no apareixent el dia de la representaci pblica, malgrat que hagin pogut intervenir activament en els assajos daquestes activitats. Quan es presenten aquestes situacions, els centres poden tenir diversos tipus de resposta, des de sancionar labsncia amb falta no justicada, ns a permetre la no participaci proposant, o no, alguna altra activitat alternativa. s freqent que aquests collectius no facin explcit el motiu pel qual no participen en aquests actes, i que demanin al professorat fer alguna daquestes activitats alternatives. Caldr tenir-ho en compte i buscar una soluci individualitzada. No hi ha cap precepte religis que impedeixi que un nen o una nena faci Educaci fsica. b) Educaci fsica i activitats esportives Conv saber que no hi ha cap precepte religis que impedeixi que un nen o una nena faci Educaci fsica. El problema no rau en la prpia matria, sin en certs aspectes o maneres de dur-la a terme que poden no encaixar amb els preceptes religiosos, per exemple, les qestions relacionades amb la indumentria de les noies. En el cas de lIslam, per

34

exemple, aquesta religi preveu que tant els nois com les noies puguin fer totes les activitats educatives o instructives que convingui, per a partir de ladolescncia recomana que les facin separats per sexes i que les noies tinguin cura de la vestimenta per evitar provocacions. Seguint aquesta recomanaci, hi ha noies que a partir de la primera menstruaci es posen mocador (hijab) i no es posen roba gaire ajustada. No es pot oblidar que no tothom viu la religiositat de la mateixa manera. Trobarem casos en qu, malgrat pertnyer a la mateixa confessi religiosa, uns comportaments seran ms oberts i altres ms restrictius. Per exemple, el fet que unes dones musulmanes no portin mocador no vol pas dir que altres no shi sentin obligades, ni que unes siguin menys musulmanes que les altres, ni ens diu res sobre lobligatorietat del mocador. Com ja hem dit, la vivncia del fet religis i la valoraci del grau de rigor amb qu cal complir les normes s molt personal, i est condicionada per la tradici i els costums familiars. Aquesta qesti de la indumentria s, precisament, un aspecte fonamental a lhora dentendre per qu, per exemple, les noies musulmanes no volen fer determinades activitats fsiques: tant ls de la roba esportiva (haver de posar-se el xandall o una samarreta de mniga curta) com haver de prescindir del mocador sn elements que poden dicultar la participaci daquestes alumnes en aquestes activitats. Per, com que als centres educatius els interessa que aquestes alumnes participin a la classe amb la resta de companys i companyes, acostumen a deixar fer lactivitat esportiva amb la roba que vulguin (amb camisa ampla i de mniga llarga, per exemple) i exigeixen, per, que un cop acabada lactivitat fsica es posin roba neta. Algunes noies musulmanes tamb fan la petici de fer lactivitat fsica amb mocador. Utilitzar el mocador durant aquesta classe pot ser considerat incompatible amb la higiene de les alumnes per la poca transpiraci que permeten algunes peces o teixits en realitzar activitats que fan suar. Per resoldre-ho, molts centres educatius recomanen a les noies que no duguin el mocador durant aquesta activitat i sels proposa que es posin al cap una cinta ampla, o un mocador prim que faciliti la transpiraci, o un bu. Els centres shan trobat tamb que lalumnat sikh o les noies musulmanes rebutgen, per motius religiosos, anar a la piscina o dutxar-se desprs de fer educaci fsica. En el moment en qu el centre fa de la nataci una exigncia i la voluntat de lalumnat s radicalment con-

Trobarem casos en qu, malgrat pertnyer a la mateixa confessi religiosa, uns comportaments seran ms oberts i altres ms restrictius.

II. Recomanacions
35

No hi ha una prohibici religiosa explcita que els nois musulmans o sikhs participin a la classe de nataci encara que hi hagi noies que facin lactivitat.

Cal tenir molt en compte els processos personals dadaptaci a un entorn que, sobretot al principi, els infants poden viure com especialment hostil i atemoridor.

trria a participar-hi, la instituci educativa es veu en la necessitat de resoldre un conicte que t ms arrels culturals que religioses. No hi ha una prohibici religiosa explcita que els nois musulmans o sikhs participin a la classe de nataci encara que hi hagi noies que facin lactivitat. Per tampoc no s evident lobligatorietat curricular inexcusable de fer nataci per assolir les competncies bsiques de letapa. Daltra banda, pel que fa a lalumnat sikh i a lalumnat musulm, la intimitat i el fet de no mostrar el cos nu davant altres persones sn trets culturals molt arrelats; aquesta norma de comportament t tamb ms a veure amb un costum cultural que amb un precepte religis. Per aquesta ra, no es considera adequat dutxar-se en un espai compartit, encara que sigui utilitzat noms per persones del mateix sexe. Sovint es resol facilitant la possibilitat de canviar-se o de dutxar-se en un espai o un moment ms reservat. Moltes vegades, malgrat que el centre educatiu facilita propostes de soluci del conicte, persisteix en lalumnat la negativa a fer una determinada activitat esportiva. Moltes vegades les dicultats de les noies provenen de la necessitat devitar el contacte fsic amb els companys de sexe mascul que pot produir-se en la prctica de lactivitat, sobretot en els exercicis en parella o esports que requereixen contacte entre els contrincants. Alguns centres accepten aquest rebuig de les noies musulmanes envers la participaci en determinats exercicis fsics, tot i obligar-les a ser a lespai on la resta de companys i companyes desenvolupen lactivitat. Es pot acceptar aquesta manera dencarar el conicte si es tracta de guanyar temps per negociar una soluci que faci compatible lexigncia del compliment del currculum amb les reticncies de lalumnat. El temps que fa que lalumnat resideix a Catalunya i que va al centre s un factor important. Lalumnat que en un principi era reticent a participar en determinades activitats, sovint acaba incorporant-shi, a vegades ns i tot de manera entusiasta. Cal tenir molt en compte els processos personals dadaptaci a un entorn que, sobretot al principi, els infants poden viure com especialment hostil i atemoridor. c) Objeccions familiars a leducaci sexual La sexualitat s un dels elements que el centre educatiu pren en consideraci no noms a lhora de formar els alumnes, sin sobretot doferir-los una educaci integral de la seva personalitat. Leducaci afectivo-sexual, per tant, s leina de qu disposa el centre per tal que

36

els escolars rebin uns coneixements mnims sobre qu s el sexe, per qu s com s i quines sn les conductes que faciliten, en cas de mantenir relacions sexuals, el major respecte per a laltre i per a un mateix. Sovint, per, all que sensenya als centres i la manera com sensenya no sadiu amb all que sensenyaria i la manera com sensenyaria per part dalgunes comunitats religioses. Leducaci sexual, als centres educatius, a ms a ms de ser part del currculum dalgunes assignatures (Educaci per a la ciutadania i els drets humans, Cincies de la naturalesa)15 tamb es tracta de manera transversal a les matries amb les quals t relaci, aix com a les tutories, on els docents tenen ms exibilitat per abordar aquest aspecte formatiu. En tot cas, el resultat daquesta situaci s que cada centre educatiu acaba perlant una manera prpia de treballar leducaci sexual. En els casos en qu hi ha hagut incomoditats i reticncies per raons religioses respecte a leducaci sexual, s important no confondre un malestar per conviccions religioses amb un sentiment de pudor, que de vegades no t res a veure amb la religi. En aquestes situacions cal saber detectar-ho i tractar-ho amb sensibilitat. En aquests casos caldria no forar les situacions ms enll del que s raonable i considerar que la participaci en activitats concretes pot ser voluntria i facilitar aix que un tipus dalumnat pugui rebre leducaci sexual duna forma ms adequada a la seva sensibilitat. Tamb cal dir que hi ha ocasions on la famlia i lescola poden compartir una visi de la sexualitat i de com sha deducar molt semblant, per igualment la famlia considera que s responsabilitat exclusiva de la famlia i nega a lescola tota competncia en aquest mbit. Aqu s important assenyalar que la Constituci (art. 27.3) garanteix el dret dels pares que els lls rebin una formaci religiosa i moral que vagi dacord amb les seves conviccions, la qual cosa no implica que lescola hagi de renunciar a explicar al conjunt de lalumnat tot el ventall dopcions morals i religioses que es donen a la societat legalment, incloses les que no sn prpies de la famlia. d) Continguts concrets dalgunes matries Tamb, en ocasions, poden presentar-se objeccions familiars a alguns continguts concrets de determinades matries. Lorigen i levolu15. Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Secundria Obligatria.

s important no confondre un malestar per conviccions religioses amb un sentiment de pudor.

II. Recomanacions
37

Cal advertir les famlies i garantir lobligatorietat del currculum i, alhora, que el professorat diferenci clarament entre all que s informaci sobre la realitat social o b sobre les teories cientfiques formulades, i ladhesi moral o terica a prctiques, opcions o teories formulades.

ci de la vida humana, per exemple, s un contingut que simparteix tant a educaci primria com a secundria. Transmetre aquest coneixement, per, no s exclusiu duna matria, sin que pot ser tractat en ms ocasions, com a la classe de Biologia, a la de Cincies Naturals o b a Filosoa. Quan aquest ensenyament simparteix en una aula en la qual hi ha alumnes educats exclusivament sota les teories creacionistes, pot generar incomoditat ja que aquest tema t moltes implicacions religioses. Semblaria recomanable, en primer lloc i en tots els casos, una anlisi, per part del claustre, del millor tractament possible de determinats continguts especialment sensibles. Fra bo, tamb, informar les famlies que puguin plantejar aquest tipus dobjeccions sobre labast del currculum obligatori a Catalunya, i sobre les moltes possibilitats, per tamb limitacions, del centre educatiu a lhora dadaptar aquest currculum obligatori a la seva realitat. Tanmateix, en algunes circums tncies, pot ser una estratgia (i una manera darribar ms fcilment a un acord amb la famlia) tractar aquests temes sensibles en grups reduts, de manera que aix permeti un tractament ms dacord amb les diferents necessitats i sensibilitats de lalumnat. Sigui com sigui, cal advertir les famlies i garantir lobligatorietat del currculum i, alhora, que el professorat diferenci clarament entre all que s informaci sobre la realitat social o b sobre les teories cientques formulades, i ladhesi moral o terica a prctiques, opcions o teories formulades. Daltra banda, les objeccions a determinats continguts per part de les famlies poden resultar una bona ocasi perqu el professorat ajudi lalumnat a distingir entre els diversos nivells de la cultura i del llenguatge, i a entendre que aquests nivells sn diferents per no necessriament contradictoris o incompatibles; s el cas, per exemple, de cincia i fe, de legalitat i moralitat, i de llenguatge descriptiu de la realitat emprica i llenguatge metafric o simblic referent a aspectes espirituals. 4.2 Objeccions familiars a les activitats complementries i extraescolars del centre Les activitats complementries i extraescolars del centre abasten iniciatives molt diferents: des dactivitats esportives, culturals, ldiques i educatives que es fan al centre fora de lhorari lectiu, ns totes aque-

38

lles que, per fer-les, s necessari sortir del centre educatiu (excursions, sortides de tutoria, sortides i visites culturals, colnies, campaments...). Per tant, les caracterstiques de les activitats sn fora diverses i varien en aspectes tan importants com, per exemple, el grau dimplicaci que demanen, lesfor i la despesa econmica que suposen, el grau dobligatorietat de lassistncia, la durada de lesdeveniment (hi ha casos en qu lactivitat pot implicar passar una nit fora de casa) i el perode en qu es realitza lactivitat (si s en perode lectiu o de vacances). Les diferncies poden ser notables tamb entre un centre deducaci infantil i primria i un de secundria, perqu els factors abans assenyalats varien molt segons el nivell educatiu. La primera dicultat que planteja aquesta temtica s aclarir lobligatorietat o la voluntarietat daquestes activitats. Les activitats extraescolars i complementries tenen una presncia important a la majoria de centres pblics i privats concertats per noms estan regulades per als centres privats concertats, on tant les activitats complementries com extraescolars tenen un carcter voluntari. Ara b, larticle 22.1b, de la Llei 12/2009 deducaci, quan regula els deures dels alumnes, estableix que lalumnat t el deure de participar en les activitats educatives del centre. Per tant, si es considera que sn activitats educatives, podria derivar-sen un deure per a lalumnat, sempre que siguin gratutes. Cal dir que en la majoria de centres, la no participaci de determinats collectius dalumnes a les sortides i activitats extraescolars no s una qesti que generi conictes greus o que sigui problemtica per al desenvolupament de lactivitat normal del centre. Com ja hem apuntat anteriorment, com que sn activitats que es fan fora del centre educatiu i, sovint, fora de lhorari lectiu, a la prctica tenen un grau dobligatorietat ms exible. Tot i que no s freqent que lalumnat allegui motius religiosos a lhora de no participar en una activitat, hi ha un perl dalumnes (alguns nouvinguts estrangers, minories culturals o religioses, etc.) que tenen una major freqncia dabsncies en aquestes activitats extraescolars. Les objeccions dels pares a la participaci dels seus lls i lles en activitats extraescolars rarament es deuen a motius religiosos. Davant daquesta constataci, des dels centres shan pres diferents mesures per tal de fomentar la participaci de tot lalumnat en les activitats organitzades pel centre educatiu. De totes les mesures, cal destacar la ms important i comuna: millorar la via de comunicaci entre el centre edu-

Les objeccions dels pares a la participaci dels seus fills i filles en activitats extraescolars rarament es deuen a motius religiosos.

II. Recomanacions
39

Si es considera que les sortides i les activitats extraescolars sn importants per completar leducaci de lalumnat, cal fer tot el possible per oferir-les i engrescar que tothom hi participi, sense excepcions.

catiu i les famlies, amb lobjectiu dexplicar les activitats programades i la importncia que tenen en leducaci dels seus lls i lles, perqu, com hem vist, la major part de dicultats neixen de la manca dinformaci familiar. A vegades han collaborat en aquesta tasca mediadors per tal de facilitar la comunicaci amb les famlies, a travs dentrevistes individuals, reunions collectives explicatives, trucades a les llars, etc. Algunes iniciatives intenten fer ms visibles els objectius i el desenvolupament de les activitats extraescolars, com lexposici de fotos a lentrada del centre o a travs de gravacions de vdeo que mostren les activitats i els seus resultats. En alguns centres educatius amb pares molt contraris a deixar participar les seves lles en aquest tipus dactivitats, lAMPA hi ha promogut activitats extraescolars de caire familiar, i no noms escolar. s important recordar que, en cas dalumnes que no participen de la sortida o les colnies, sha de procurar que no quedin desescolaritzats. Cal preparar activitats que els possibilitin fer aprenentatges similars, si s possible, als que faran els seus companys. Hi ha centres en els quals la poca participaci de lalumnat en les activitats i sortides ha fet que sen redus la freqncia o, ns i tot, que sanullessin les colnies escolars. Lexperincia demostra que aquest cam no s el ms recomanable, sin tot el contrari. Si es considera que les sortides i les activitats extraescolars sn importants per completar leducaci de lalumnat, cal fer tot el possible per oferir-les i engrescar que tothom hi participi, sense excepcions. Cal considerar tamb la millor manera de disposar de beques i ajuts sucients per als qui els necessitin. Si malgrat totes les accions proposades persisteixen les resistn cies, cal plantejar-se la convenincia de canviar aquestes activitats per altres dequivalents, educativament parlant, dacord amb la major part de les famlies. Ara b: aix sempre sha de fer en darrer terme i sense que en cap cas suposi un perjudici per a la qualitat educativa del centre. Una vegada ms cal donar a les famlies nouvingudes/estrangeres un temps dadaptaci. Amb el pas del temps, molts centres constaten avenos importants en laugment de la participaci. 4.3 Algunes recomanacions Com a orientaci i recomanaci general, cal recordar una vegada ms que hem de millorar, sempre i en tot cas, les relacions amb les

40

famlies, de manera especial amb aquelles que tenen menys coneixement del nostre mn escolar complex, cercant lacord, la complicitat i la conana. A lhora de respondre a les objeccions familiars per raons religioses a determinats continguts curriculars, conv amabilitat i fermesa. Cal tenir clar: 1. Lobligatorietat dels elements prescriptius del currculum: el principi de singularitat, s a dir, entendre que els pares i les mares parlen del seu ll o lla, i s en aquest cas concret que cal buscar una resposta; que no s convenient modicar el desenvolupament normal dun grup escolar pel fet que una sola famlia es mostri disconforme amb una manera de fer acceptada per la resta de famlies; que la famlia disconforme amb un contingut curricular que ha estat qualicat com a contingut necessari per a la formaci de lalumnat, no pot pretendre que el seu ll o lla no rebi cap mena de formaci sobre aquest tema.

No s convenient modificar el desenvolupament normal dun grup escolar pel fet que una sola famlia es mostri disconforme amb una manera de fer acceptada per la resta de famlies.

Daltra banda, si es vol avanar duna manera decidida cap a un centre educatiu que doni resposta a les noves necessitats i problemtiques que plantegen els canvis socials actuals, cal treballar de manera efectiva per assolir dos reptes simultniament: 2. 3. Consolidar centres educatius cada vegada ms inclusius respecte a la diversitat cultural. Obrir-se cada vegada ms a lentorn, a contextos comunitaris compromesos a collaborar en la tasca deducar les noves generacions de ciutadans.

Alguns centres educatius han optat per establir complicitats amb el conjunt de la comunitat educativa, cosa que facilita disposar de diverses eines i coneixements per tal dabordar millor les problemtiques, per exemple, la compromesa tasca de leducaci sexual. Sorganitzen xerrades a travs de les quals el centre educatiu convida persones de la comunitat religiosa o professionals del tema a abordar. Aquestes xerrades de vegades van dirigides als alumnes, altres a les

II. Recomanacions
41

Ha anat molt b sollicitar la presncia duna persona autoritzada de la prpia comunitat religiosa perqu ajudi lalumnat o les seves famlies que entenguin que no hi ha cap precepte religis sobre una determinada qesti, sin tradicions culturals que es poden canviar.

famlies i altres a tothom; permeten un tractament dists mediat per terceres persones, una informaci ms especca, personalitzada i, de vegades, per a aquells que ho desitgen, ns i tot privada. Per exemple, ha anat molt b sollicitar la presncia duna persona autoritzada de la prpia comunitat religiosa perqu ajudi lalumnat o les seves famlies que entenguin que no hi ha cap precepte religis sobre una determinada qesti, sin tradicions culturals que es poden canviar. s important que els centres educatius facin s dels recursos externs a la instituci, per exemple impartir part dels coneixements sobre leducaci sexual en el Centre dAtenci Primria. En cap cas aquesta externalitzaci ha de suposar un aband del centre educatiu de les seves responsabilitats, sin tot el contrari: ha de suposar una major implicaci i una via que ajudi a resoldre alguns aspectes del conicte. Daltra banda, cal garantir que la causa per la qual alumnes es neguen a fer una sortida, rebutgen tocar instruments musicals o fer alguna altra activitat que suposi una despesa familiar no sigui deguda a mancances econmiques o al fet que la famlia no ho considera una despesa imprescindible. Quan el que hi ha darrere dun problema daquests s una dicultat o una motivaci econmica, el problema pot tenir una soluci ms fcil. Quan les dicultats econmiques sn justicades, el centre educatiu ha de procurar facilitar els materials necessaris per a la correcta escolaritzaci de lalumne i recrrer als recursos i a les institucions que ho facin possible. I, en el cas que hi hagi dubtes raonables sobre si sn certes les dicultats econmiques de la famlia, sha de garantir el b del menor, que ha destar per sobre daltres consideracions. Aix no ha de ser obstacle, s clar, per prendre, al mateix temps, les mesures que es creguin convenients davant la possible desatenci familiar de les necessitats educatives dels lls i lles.

42

Annex I. Referncies legals

Declaraci Universal dels Drets Humans
Article 18 Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi o de creena, i la llibertat, individualment o collectivament, en pblic o en privat, de manifestar la seva religi o creena per mitj de lensenyament, la prctica, el culte i lobservana. Article 26 1. Tota persona t dret a leducaci. Leducaci ser gratuta, si ms no, en la instrucci elemental i fonamental. La instrucci elemental ser obligatria. Lensenyament tcnic i professional es posar a labast de tothom, i laccs a lensenyament superior ser igual per a tots en funci dels mrits respectius. 2. Leducaci tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a lenfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promour la comprensi, la tolerncia i lamistat entre totes les nacions i grups tnics o religiosos, i fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen dret preferent descollir la mena deducaci que ser donada als seus lls.

Annex I. Referncies legals

43

Declaraci Universal dels Drets de lInfant Principi 7 [...] Linters superior de linfant ser el principi que guiar aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educaci i orientaci; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares. [...] Principi 10 LInfant ha de ser protegit contra les prctiques que puguin fomentar la discriminaci racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en un esperit de comprensi, tolerncia, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena conscincia que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

44

Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics de les Nacions Unides Article 18 1. Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret inclou la llibertat de tenir o dadoptar la religi o les creences de la seva elecci, aix com la llibertat de manifestar la seva religi o les seves creences, individualment o collectivament, tant en pblic com en privat, mitjanant el culte, la celebraci del ritus, les prctiques i lensenyament. 2. Ning no ser objecte de mesures coercitives que puguin disminuir la seva llibertat de tenir o adoptar la religi o les creences de la seva elecci. 3. La llibertat de manifestar la prpia religi o les prpies creences estar subjecta nicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessries per a protegir la seguretat, lordre, la salut o la moral pbliques, o els drets i llibertats fonamentals dels altres. 4. Els estats parts daquest Pacte es comprometen a respectar la llibertat dels pares i, si sescau, dels tutors legals, per tal de garantir que els lls rebin leducaci religiosa i moral que estigui dacord amb les seves prpies conviccions.

Annex I. Referncies legals

45

Constituci espanyola TTOL I

Drets i deures fonamentals CAPTOL SEGON Drets i llibertats pbliques Article 14 Els espanyols sn iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminaci per ra de naixena, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. SECCI 1a Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques Article 16 1. Es garanteix la llibertat ideolgica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap ms limitaci, quan siguin manifestats, que la necessria per al manteniment de lordre pblic protegit per la llei. 2. Ning podr ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religi o creences. 3. Cap confessi tindr carcter estatal. Els poders pblics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegents relacions de cooperaci amb lEsglsia Catlica i les altres confessions. Article 27 1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenyament. 2. Leducaci tindr com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders pblics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els lls rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb les seves conviccions. 4. Lensenyament bsic s obligatori i gratut. 5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a leducaci, mitjanant una programaci general de lensenyament, amb la participaci collectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents.

46

Estatut dAutonomia de Catalunya (2006) TTOL I

Drets, deures i principis rectors Captol I Drets i deures de lmbit civil i social Article 21 2. Les mares i els pares tenen garantit, dacord amb els principis establerts per larticle 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs lls i lles rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pblica, en les quals lensenyament s laic. Captol V Principis rectors Article 40 8. Els poders pblics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independncia de lorigen, la nacionalitat, el sexe, la raa, la religi, la condici social o lorientaci sexual, i tamb han de promoure leradicaci del racisme, de lantisemitisme, de la xenofbia, de lhomofbia i de qualsevol altra expressi que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Article 42 7. Els poders pblics han de vetllar per la convivncia social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions tiques i losques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitj de limpuls i la creaci dmbits de coneixement recproc, dileg i mediaci. Tamb han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat histrica daquest poble. Article 44 1. Els poders pblics han de garantir la qualitat del sistema densenyament i han dimpulsar una formaci humana, cientca i tcnica de lalumnat basada en els valors socials digualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cvica i els altres que fonamenten la convivncia democrtica. [...]

Annex I. Referncies legals

47

3. Els poders pblics han de promoure i han dimpulsar la implicaci i la participaci de la famlia en leducaci dels lls i lles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure laccs a les activitats deducaci en el lleure.

48

Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci

Article 2 El sistema educatiu, en el marc dels valors denits per la Constituci i per lEstatut, es regeix pels principis generals segents: a) El respecte dels drets i deures que deriven de la Constituci, lEstatut i la resta de legislaci vigent. b) La transmissi i la consolidaci dels valors propis duna societat democrtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat. c) La universalitat i lequitat com a garantia digualtat doportunitats i la integraci de tots els collectius, basada en la corresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons pblics. d) El respecte a la llibertat densenyament, la llibertat de creaci de centres, la llibertat delecci entre centres pblics o centres altres que els creats pels poders pblics, la llibertat de ctedra del professorat i la llibertat de conscincia dels alumnes. e) El pluralisme. f) La inclusi escolar i la cohesi social. [...] j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans. [...] p) El respecte del dret de mares i pares perqu llurs lls rebin la formaci religio sa i moral que vagi dacord amb llurs conviccions. q) Lexclusi de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament. Article 3 Els alumnes tenen dret a rebre una educaci integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i les llibertats fonamentals. Article 7 1. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivncia i el deure de facilitar-la. Les regles de convivncia als centres educatius shan de basar genricament en els principis democrtics i especcament en els principis i normes que deriven daquesta llei.

Annex I. Referncies legals

49

Article 29 2. Els mestres i els professors, en lexercici de llurs funcions docents, tenen els deures especcs segents: [...] b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerncia, participaci i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis duna societat democrtica. Article 37 2. Els actes o les conductes (...) que impliquin discriminaci per ra de gnere, sexe, raa, naixena o qualsevol altra condici personal o social dels afectats shan de considerar especialment greus. Article 93 2. Lescola pblica catalana es deneix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets denidors del seu carcter propi.

50

Llei orgnica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa

Article 1 2. Les creences religioses no constitueixen un motiu de desigualtat o discriminaci davant la llei. No es poden allegar motius religiosos per impedir a ning lexercici de qualsevol treball o activitat o el desenvolupament de crrecs o funcions pbliques. Article 2 1. La llibertat religiosa i de culte garantida per la Constituci comprn, amb la immunitat de coacci consegent, el dret de qualsevol persona a: [...] c) Rebre i impartir ensenyament i informaci religiosa de qualsevol ndole, ja sigui oralment, per escrit o per qualsevol altre procediment; elegir per a ell mateix, i per als menors no emancipats i incapacitats, sota la seva dependncia, dins i fora de lmbit escolar, leducaci religiosa i moral que estigui dacord amb les seves prpies conviccions.

Annex I. Referncies legals

51

Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal

Article 18 1. La provocaci existeix quan directament sincita mitjanant la impremta, la radiodifusi o qualsevol altre mitj deccia semblant, que faciliti la publicitat, o davant duna concurrncia de persones, a perpetrar un delicte. s apologia, a lefecte daquest Codi, exposar, davant una concurrncia de persones o per qualsevol mitj de difusi, idees o doctrines que exalcin el crim o nenalteixin lautor. Lapologia noms s delictiva com a forma de provocaci i si per la seva naturalesa i circumstncies constitueix una incitaci directa a cometre un delicte. 2. La provocaci sha de castigar exclusivament en els casos en qu ho prevegi la llei. Si la perpetraci del delicte segueix a la provocaci, sha de castigar com a inducci. Article 510 1. Els qui provoquin a la discriminaci, a lodi o a la violncia contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideo logia, religi o creences, situaci familiar, la pertinena dels seus membres a una tnia o raa, el seu origen nacional, el seu sexe, orientaci sexual, malaltia o minusvalidesa, han de ser castigats amb la pena de pres dun a tres anys i multa de sis a dotze mesos. 2. Shan de castigar amb la mateixa pena els qui, sabent-ne la falsedat o amb menyspreu temerari cap a la veritat, difonguin informacions injurioses sobre grups o associacions en relaci amb la seva ideologia, religi o creences, la pertinena dels seus membres a una tnia o raa, el seu origen nacional, el seu sexe, orientaci sexual, malaltia o minusvalidesa. Article 511 1. Incorre en la pena de pres de sis mesos a dos anys i multa de dotze a vinti-quatre mesos i inhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini dun a tres anys el particular encarregat dun servei pblic que denegui a una persona una prestaci a la qual tingui dret per ra de la seva ideologia, religi o creences, la seva pertinena a una tnia o raa, el seu origen nacio nal, el seu sexe, orientaci sexual, situaci familiar, malaltia o minusvalidesa. 2. Sn aplicables les mateixes penes quan els fets es cometin contra una associa ci, fundaci, societat o corporaci o contra els seus membres per ra de la seva ideologia, religi o creences, la pertinena dels seus membres o dalgun

52

dells a una tnia o raa, el seu origen nacional, el seu sexe, orientaci sexual, situaci familiar, malaltia o minusvalidesa. 3. Els funcionaris pblics que cometin algun dels fets previstos en aquest article incorren en les mateixes penes en la meitat superior i en la dinhabilitaci especial per a ocupaci o crrec pblic per un termini de dos a quatre anys. Article 512 Els qui en lexercici de les seves activitats professionals o empresarials deneguin a una persona una prestaci a la qual tingui dret per ra de la seva ideologia, religi o creences, la seva pertinena a una tnia, raa o naci, el seu sexe, orientaci sexual, situaci familiar, malaltia o minusvalidesa, incorren en la pena dinhabilitaci especial per a lexercici de professi, oci, indstria o comer, per un perode dun a quatre anys. SECCI SEGONA Dels delictes contra la llibertat de conscincia, els sentiments religiosos i el respecte als Difunts Article 522 Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos: 1r. Els qui per mitj de violncia, intimidaci, fora o qualsevol altre constrenyiment illegtim impedeixin a un membre o uns membres duna confessi religiosa practicar els actes propis de les creences que professin, o assistir-hi. 2n. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar actes de culte o ritus o a concrrer-hi, o a realitzar actes reveladors de professar o no professar una religi, o a mudar la que professin. Article 523 El qui amb violncia, amenaa, tumult o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, funcions, cerimnies o manifestacions de les confessions religioses inscrites en el corresponent registre pblic del Ministeri de Justcia i Interior ha de ser castigat amb la pena de pres de sis mesos a sis anys, si el fet sha coms en un lloc destinat al culte, i amb la de multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc. Article 525 1. Incorren en la pena de multa de vuit a dotze mesos els qui, per ofendre els sentiments dels membres duna confessi religiosa, facin pblicament, de pa-

Annex I. Referncies legals

53

raula, per escrit o mitjanant qualsevol mena de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimnies, o vexin, tamb pblicament, els qui els professen o practiquen. 2. Incorren en les mateixes penes els qui facin pblicament escarni, de paraula o per escrit, de qui no professi cap religi o creena.

54

Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci TTOL PRELIMINAR

CAPTOL I Principis i ns de leducaci Article 1. Principis b) Lequitat, que garanteixi la igualtat doportunitats, la inclusi educativa i la no-discriminaci i actu com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econmiques i socials, amb una atenci especial a les que derivin de discapacitat. c) La transmissi i la posada en prctica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democrtica, la solidaritat, la tolerncia, la igualtat, el respecte i la justcia, com tamb que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminaci. Article 2. Fins 1. El sistema educatiu espanyol sorienta a la consecuci dels ns segents: a) El ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels alumnes. [...] c) Leducaci en lexercici de la tolerncia i de la llibertat dins els principis democrtics de convivncia, com tamb en la prevenci de conictes i la seva resoluci pacca.

TTOL II
CAPTOL III Escolaritzaci en centres pblics i privats concertats Article 84. Admissi dalumnes 3. En cap cas hi pot haver discriminaci per ra de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. Disposici addicional segona. Ensenyament de religi 1. Lensenyament de la religi catlica sha dajustar al que estableix lAcord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i lEstat

Annex I. Referncies legals

55

espanyol. Amb aquesta nalitat, i de conformitat amb el que disposa lAcord esmentat, sinclou la religi catlica com a rea o matria en els nivells educatius que correspongui, que s doferta obligatria per als centres i de carcter voluntari per als alumnes. 2. Lensenyament daltres religions sha dajustar al que disposen els acords de cooperaci signats per lEstat espanyol amb la Federaci dEntitats Religioses Evangliques dEspanya, la Federaci de Comunitats Israelites dEspanya, la Comissi Islmica dEspanya i, si sescau, als que en el futur es puguin subscriure amb altres confessions religioses. Disposici nal primera. Modicaci de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci. 3. Larticle 6 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, queda redactat de la manera segent: 3. Es reconeixen als alumnes els drets bsics segents: e) Que es respectin la seva llibertat de conscincia, les seves convic cions religioses i les seves conviccions morals, dacord amb la Constituci. 4. Sn deures bsics dels alumnes: f) Respectar la llibertat de conscincia, les conviccions religioses i morals, i la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la comunitat educativa.

56

Acord entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Afers Culturals16
Article I A la llum del principi de llibertat religiosa, lacci educativa respectar el dret fonamental dels pares sobre leducaci moral i religiosa dels seus lls en lmbit escolar. En tot cas, leducaci que simparteixi als centres docents pblics ser respectuosa amb els valors de ltica cristiana. Article II Els plans educatius en els nivells dEducaci Preescolar, dEducaci General Bsica (EGB) i de Batxillerat Unicat Polivalent (BUP) i Graus de Formaci Professional corresponents als alumnes de les mateixes edats inclouran lensenyament de la religi catlica en tots els Centres de educaci, en condicions equiparables a les altres disciplines fonamentals. Per respecte a la llibertat de conscincia, aquest ensenyament no tindr carcter obligatori per als alumnes. Es garanteix, per, el dret a rebren. Les autoritats acadmiques adoptaran les mesures oportunes perqu el fet de rebre o no rebre lensenyament religis no suposi cap discriminaci en lactivitat escolar. En els nivells densenyament esmentats, les autoritats acadmiques corresponents permetran que la jerarquia eclesistica estableixi, en les condicions concretes que amb ella es convingui, altres activitats complementries de formaci i assistncia religiosa. Article III En els nivells educatius a qu fa referncia larticle anterior, lensenyament reli gis ser impartit per les persones que, per a cada any escolar, siguin designades per lautoritat acadmica entre aquelles que lOrdinari dioces proposi per exercir aquest ensenyament. Amb antelaci sucient, lOrdinari dioces comunicar els noms dels Professors i persones que siguin considerades competents per a aquest ensenyament. En els Centres pblics dEducaci Preescolar, dEGB i de Formaci Professional de primer grau, la designaci, en la forma abans assenyalada, recaur amb preferncia en els Professors dEGB que aix ho sollicitin. Ning no ser obligat a impartir ensenyament religis. Els Professors de religi formaran part, a tots els efectes, del Claustre de Professors dels respectius Centres.
16. Traducci no ocial dun fragment de lInstrument de Raticaci de lAcord entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Afers Culturals, signat a la Ciutat del Vatic el 3 de gener de 1979, en versions ocials castellana i italiana.

Annex I. Referncies legals

57

Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Federacin de Entidades Religiosas Evanglicas de Espaa17
Article 10 1. A de fer efectiu all que disposa larticle 27.3 de la Constituci, aix com la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a lEducaci, i en la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, es garanteix als alumnes, als seus pares i als rgans escolars de govern que ho sollicitin, lexercici del dret dels primers a rebre ensenyament religis evanglic en els centres docents pblics i privats concertats, sempre que, pel que fa a aquests darrers, lexercici daquell dret no entri en conicte amb el carcter propi del centre, en els nivells deducaci infantil, educaci primria i educaci secundria. 2. Lensenyament religis evanglic ser impartit per professors designats per les Esglsies pertanyents a la Federacin de Entidades Religiosas Evanglicas de Espaa, amb la conformitat daquesta. 3. Els continguts de lensenyament religis evanglic, aix com els llibres de text relatius a aquest, seran assenyalats per les Esglsies respectives amb la conformitat de la Federacin de Entidades Religiosas Evanglicas de Espaa. 4. Els centres docents pblics i els privats concertats a qu es fa referncia en aquest article hauran de facilitar els locals adequats per a lexercici daquell dret en harmonia amb el desenvolupament de les activitats lectives. [...] 6. Les Esglsies pertanyents a la Federacin de Entidades Religiosas Evanglicas de Espaa podran establir i dirigir centres docents dels nivells educatius que sesmenten en el nmero 1 daquest article, aix com centres universitaris i seminaris de carcter religis o altres Institucions dEstudis Eclesistics amb submissi a la legislaci general vigent en la matria. Article 12. 1. Per als dels de la Uni dEsglsies Adventistes del Set Dia i daltres Esglsies evangliques pertanyents a la Federacin de Entidades Religiosas Evanglicas
17. Traducci no ocial dun fragment de la Ley 24/1992, de 10 de noviembre, por la que se aprueba el Acuer do de Cooperacin del Estado con la Federacin de Entidades Religiosas Evanglicas de Espaa.

58

de Espaa el dia de precepte de les quals sigui el dissabte, el descans laboral setmanal podr comprendre, sempre que hi hagi acord entre les parts, la tarda del divendres i el dia complet del dissabte, en substituci del que estableix larticle 37.1 de lEstatut dels Treballadors com a regla general. 2. Els alumnes de les esglsies esmentades en el nmero 1 daquest article, que cursin estudis en centres densenyament pblics i privats concertats, estaran dispensats de lassistncia a classe i de la celebraci dexmens des de la posta de sol del divendres ns a la posta del sol del dissabte, a petici prpia o dels qui exerceixen la ptria potestat o tutela.

Annex I. Referncies legals

59

Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Federacin de Comunidades Israelitas de Espaa18

Article 10 1. A de fer efectiu all que disposa larticle 27.3 de la Constituci, aix com la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a lEducaci, i la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, es garanteix als alumnes jueus, als seus pares i als rgans escolars de govern que ho sollicitin, lexercici del dret dels primers a rebre ensenyament religis jueu en els centres docents pblics i privats concertats, sempre que, pel que fa a aquests darrers, lexercici daquell dret no entri en contradicci amb el carcter propi del centre, en els nivells deducaci infantil, educaci primria i educaci secundria. 2. Lensenyament religis jueu ser impartit per professors designats per les Comunitats pertanyents a la Federacin de Comunidades Israelitas, amb la conformitat daquesta. 3. Els continguts de lensenyament religis jueu, aix com els llibres de text relatius a aquest, seran assenyalats per les Comunitats respectives amb la conformitat de la Federacin de Comunidades Israelitas. 4. Els centres docents pblics i els privats concertats a qu es fa referncia en aquest article hauran de facilitar els locals adequats per a lexercici daquell dret sense que pugui perjudicar el desenvolupament de les activitats lectives. [...] 6. Les Comunitats pertanyents a la Federacin de Comunidades Israelitas podran establir i dirigir centres docents dels nivells educatius que sesmenten en el nmero 1 daquest article, aix com centres universitaris i seminaris de carcter religis amb submissi a la legislaci general vigent en la matria. Article 12. 1. El descans laboral setmanal, per als dels de Comunitats Israelites pertanyents a la FCI, podr comprendre, sempre que hi hagi acord entre les parts, la tarda del divendres i el dia complet del dissabte, en substituci del que estableix larticle 37.1 de lEstatut dels Treballadors com a regla general. 2. Les festivitats que sexpressen a continuaci, que segons la Llei i la tradici jueves tenen el carcter de religioses, podran substituir les establertes amb
18. Traducci no ocial dun fragment de la Ley 25/1992, de 10 de noviembre, por la que se aprueba el Acuer do de Cooperacin del Estado con la Federacin de Comunidades Israelitas de Espaa.

60

carcter general per lEstatut dels Treballadors, en el seu article 37.2, amb el mateix carcter de retribudes i no recuperables, a petici de les persones a qu es refereix el nmero anterior, i en els termes previstos en el mateix. - Any Nou (Roix ha-Xan), dies 1r i 2n. - Dia de lExpiaci (Yom Kippur). - Festa de les Cabanes (Sukkot), dies 1r, 2n, 7 i 8. - Pasqua (Pesh), dies 1r, 2n, 7 i 8. - Pentecosta (Xavuot), dies 1r i 2n. 3. Els alumnes jueus que cursin estudis en centres densenyament pblics i privats concertats, estaran dispensats de lassistncia a classe i de la celebraci dexmens, els dissabtes i les festivitats religioses expressades en el nmero anterior, a petici prpia o dels qui exerceixin la ptria potestat o tutela.

Annex I. Referncies legals

61

Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Comisin Islmica de Espaa19

Article 10 1. A de fer efectiu all que disposa larticle 27.3 de la Constituci, aix com la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, i la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, es garanteix als alumnes musulmans, als seus pares i als rgans escolars de govern que el sollicitin, lexercici del dret dels primers a rebre ensenyament religis islmic en els centres docents pblics i privats concertats, sempre que, pel que fa a aquests darrers, lexercici daquell dret no entri en contradicci amb el carcter propi del centre, en els nivells deducaci infantil, educaci primria i educaci secundria. 2. Lensenyament religis islmic ser impartit per professors designats per les Comunitats pertanyents a la Comisin Islmica de Espaa, amb la conformitat de la Federaci a qu pertanyen. 3. Els continguts de lensenyament religis islmic, aix com els llibres de text relatius a aquest, seran proporcionats per les comunitats respectives, amb la conformitat de la Comisin Islmica de Espaa. 4. Els centres docents pblics i els privats concertats a qu es fa referncia al nmero 1 daquest article, hauran de facilitar els locals adequats per a lexercici del dret que en aquest article es regula, sense que pugui perjudicar el desenvolupament de les activitats lectives. [...] 6. La Comisin Islmica de Espaa, aix com les Comunitats pertanyents a la mateixa, podran establir i dirigir docents dels nivells educatius que sesmenten en el nmero 1 daquest article, aix com a Universitats i Centres de Formaci Islmica, amb submissi a la legislaci general vigent en la matria. Article 12 1. Els membres de les comunitat islmica pertanyents a la Comisin Islmica de Espaa que ho desitgin, podran sollicitar la interrupci de la seva feina els divendres de cada setmana, dia de pregria collectiva obligatria i solemne dels musulmans, des de les tretze trenta ns a les setze trenta hores, aix com

19. Traducci no ocial dun fragment de la Ley 26/1992, de 10 de noviembre, por la que se aprueba el Acuerdo de Cooperacin del Estado con la Comisin Islmica de Espaa.

62

la conclusi de la jornada laboral una hora abans de la posta de sol, durant el mes de dejuni (Ramad). En ambds casos, ser necessari el previ acord entre les parts. Les hores deixades de treballar hauran de ser recuperades sense compensaci. 2. Les festivitats i commemoracions que a continuaci sexpressen, que segons la Llei Islmica tenen el carcter de religioses, podran substituir, sempre que hi hagi acord entre les parts, les establertes amb carcter general per lEstatut dels Treballadors, en el seu article 37.2, amb el mateix carcter de retribudes i no recuperables, a petici dels dels de les comunitat islmica pertanyents a la Comisin Islmica de Espaa. - Al-Hijra, corresponent a l1 de Muharram, primer dia de lAny Nou islmic. - Axura, des dia de Muharram. - Mawlidu alNabi, correspon al 12 de Rabiu al Awwal, naixement del Profeta. - Al-Isra wa al-miraj, correspon al 27 de Rayab, data del Viatge Nocturn i lAscensi del Profeta. - Id al Fitr, correspon als dies 1, 2 i 3 dShawwal i celebra la culminaci del Dejuni del Ramad. - Id al Adha (o ad al-kabir), correspon als dies 10, 11 i 12 de Du Al-Hyyah i celebra el sacrici protagonitzat pel Profeta Abraham. 3. Els alumnes musulmans que cursin estudis en centres densenyament pblics o privats concertats, estaran dispensats de lassistncia a classe i de la celebraci dexmens, en el dia del divendres durant les hores a qu es refereix el nmero 1 daquest article i en les festivitats i commemoracions religioses anteriorment expressades, a petici prpia o dels qui exerceixen la ptria potestat o tutela. Article 14 4. Lalimentaci dels internats en centres o establiments pblics i dependncies militars, i la dels alumnes musulmans dels centres docents pblics i privats concertats que ho sollicitin, es procurar adequar als preceptes religiosos islmics, aix com lhorari dels pats durant el mes de dejuni (Ramad).

Annex I. Referncies legals

63

Resolucions anuals de la Secretaria General del Departament dEducaci que aproven les instruccions per a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius docents
Fomentar leducaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia Leducaci intercultural implica un model educatiu que potencia la cultura del dileg i de la convivncia, i ajuda a desenvolupar la conscincia i el sentiment digualtat com a condici prvia per al coneixement i el respecte de les diferncies culturals. El centre educatiu ha de tenir com a objectiu fonamental que tot lalumnat, el de la cultura majoritria i el de les minoritries, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, desenvolupi les aptituds i les actituds que el capacitin per viure en la nostra societat multicultural i multilinge. Per assolir aquest objectiu cal que el centre: [...] respecti la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permeti ls de vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari, sempre que no impossibilitin: la realitzaci de totes les activitats curriculars, la comunicaci interpersonal, la identicaci personal, la seguretat personal o la dels altres.

Aquest respecte, per, no ha de permetre ni tolerar els smbols que exaltin la xenofbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violncia. Ensenyament de la religi (educaci infantil i primria i educaci especial) Dacord amb la normativa vigent, lensenyament de la religi t carcter optatiu per als alumnes i s doferta obligatria per als centres. Per a lalumnat de leducaci primria ser daplicaci all que es disposa en el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria. Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que lalumnat els pares i mares o tutors legals del qual no hagin optat perqu cursin ensenyaments de religi, rebin la deguda atenci educativa, a que lelecci duna o altra opci no impliqui cap mena de discriminaci. Aquesta atenci en cap cas no comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet

64

religis, ni a qualsevol rea de letapa. Les mesures organitzatives que el centre adopti seran conegudes per pares i tutors legals i estaran incloses en el projecte educatiu del centre. La manifestaci de lopci per la formaci religiosa s totalment voluntria. En cas de no fer-la es deduir que es vol rebre atenci educativa alternativa. El centre oferir la possibilitat doptar per la formaci religiosa a lalumnat de nou ingrs, dacord amb el model Declaraci sobre lopci per a la formaci religiosa o els ensenyaments alternatius per a lalumnat de nou ingrs en el centre. Els pares, mares o tutors legals dels alumnes, per iniciativa seva, poden modicar lopci feta abans del comenament de cada curs escolar. En aquest cas, la recticaci shaur de comunicar per escrit a la direcci del centre durant el darrer trimestre del curs anterior. Els mestres de la plantilla del centre que ho vulguin tindran prioritat per impartir lrea de religi. Els mestres interessats hauran de comunicar-ho a la direcci del centre abans de nalitzar el mes de maig, per tal que puguin ser proposats per les autoritats religioses corresponents, dacord amb el que hi ha establert respecte a aquesta qesti. Quan no hi hagi prou mestres de la plantilla per impartir lrea de religi a tots els alumnes interessats, la direcci del centre ho comunicar, abans de nalitzar el mes de maig, als serveis territorials corresponents, a que es pugui assignar el professorat que hagi dimpartir aquests ensenyaments. Ensenyament de la religi (educaci secundria) 1. Opci religiosa a lEducaci Secundria Obligatria Dacord amb la normativa vigent, lensenyament de la religi t carcter optatiu per als alumnes i s doferta obligatria per als centres. Els pares, mares o tutors legals dels alumnes poden demanar que aquests rebin formaci religiosa (catlica, evanglica, jueva, islmica o histria i cultura de les religions). La manifestaci de lopci per la formaci religiosa s totalment voluntria. En cas de no fer-la es deduir que es vol rebre atenci educativa alternativa. El centre oferir la possibilitat doptar per la formaci religiosa a lalumnat de nou ingrs en el centre dacord amb el model Declaraci sobre lopci per la formaci religiosa. Els pares, mares o tutors legals dels alumnes, i per iniciativa seva, poden modicar per escrit lopci abans de linici de cada curs. En aquest cas la recticaci haur de ser comunicada per escrit a la direcci del centre durant el darrer trimestre del curs anterior. La Inspecci dEducaci vetllar per la correcta aplicaci daquesta norma.

Annex I. Referncies legals

65

2. Religi a lEducaci Secundria Obligatria Lensenyament de la religi o latenci educativa a lalumnat que no la cursi, congura un espai horari propi, diferent de lestablert per a loferta de matries optatives. Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que lalumnat els pares i mares o tutors legals del qual no hagin optat perqu cursin ensenyaments de religi, rebin la deguda atenci educativa, a que lelecci duna o altra opci no suposi cap mena de discriminaci. Aquesta atenci educativa, que pot conformar una oferta diversa dactivitats, en cap cas comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni a qualsevol matria de letapa. Aquesta atenci educativa s podr consistir en altres tipus de continguts relacionats de manera genrica amb el desenvolupament de competncies de lalumnat. En tot cas, el nombre dhores lectives setmanals de lalumnat ser el mateix amb independncia de lopci triada. Avaluaci La formaci religiosa s avaluable, tant en les opcions confessionals com en lopci dhistria i cultura de les religions, i es t en compte en la decisi de promoci al curs segent, per no pas en el clcul de la qualicaci mitjana. Les activitats datenci educativa alternatives a lensenyament de la religi savaluaran dins el conjunt de matries optatives. Professorat Les opcions confessionals de religi les impartir el professorat designat en el marc dels acords amb cada confessi religiosa. Lopci no confessional de la religi (histria i cultura de les religions) la impartir preferentment el professorat de les especialitats de geograa i histria i de losoa. Les activitats datenci educativa seran impartides pel professorat adient en funci de loferta i les possibilitats del centre. 3. Religi al batxillerat Lensenyament de la religi en aquesta etapa sefectuar dacord amb all que estableix el decret pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del batxillerat. La matria comuna de religi s doferta obligatria per als centres i de carcter voluntari per als alumnes i simparteix en una de les franges de lhorari destinada a matries optatives o de modalitat.

66

Abans diniciar el batxillerat sha de fer constar novament lopci amb relaci a la religi mitjanant el full de preinscripci, si escau, o una declaraci dacord amb el model Declaraci sobre lopci per a la formaci religiosa o els ensenyaments alternatius per a lalumnat de nou ingrs en el centre que sadjuntar a la matrcula. Ensenyament de la religi (en centres privats amb carcter propi que expressi una confessi religiosa) La petici de plaa en un centre privat amb carcter propi que expressi una confessi religiosa s una manera doptar per una formaci religiosa i moral concreta i, per tant, pressuposa tamb lopci per lensenyament de la religi corresponent. No obstant aix, en casos determinats les famlies poden sollicitar a la direcci del centre que els seus lls o lles rebin atenci educativa alternativa.

Annex I. Referncies legals

67

Annex II. Fitxes informatives sobre confessions religioses

Esglsia Catlica
LEsglsia Catlica s la comunitat dhomes i dones de religi cristiana i de confessi catlica que sagrupen territorialment per dicesis entorn del bisbe de Roma (Sant Pare o Papa) com a fonament de la uni entre tots els catlics del mn. En lactualitat, el nombre de catlics s de ms de 1.000 milions. A Catalunya, lEsglsia Catlica s, de llarg, la instituci religiosa amb un nombre ms alt de seguidors. El cristianisme va arribar a Catalunya en el segle , i en el segle ja hi estava consolidat. El cristianisme, religi a la qual pertany lEsglsia Catlica, va ser fundat per Jess de Natzaret, que agrup entorn seu els seus seguidors els anys de la seva predicaci per les terres de Palestina, durant el primer ter del segle . En sentit estricte, el qualicatiu de catlica (universal) saplica a lEsglsia dels cristians units al bisbe de Roma com a conseqncia de les separacions que hi ha hagut entre els cristians en els transcurs dels segles, i especialment de la produda des de la Reforma de Luter en el segle .20 Doctrina Els cristians creuen en un Du nic que s Pare, Fill i Esperit Sant, i que ha estat revelat per Jess, el Crist, el Fill de Du. La doctrina catlica t com a font la Sagrada Escriptura (la Bblia), la qual s interpretada dacord amb lanomenada Tradici, que s la fe i la vida, la litrgia i la pregria activa en lEsglsia al llarg dels segles. LEsglsia reconeix en el seu si un marc de guiatge dels bisbes, anomenat Magisteri, que t competncia tant pel que fa a la interpretaci de la Bblia com pel que fa a la seva aplicaci a la doctrina i als comportaments dels catlics.

20. Observaci sobre les Esglsies Catliques de Ritus Oriental Les Esglsies Catliques de ritus oriental tamb formen part de lEsglsia Catlica Romana. Entre aquestes, hi ha les grecocatliques o catliques de ritus bizant, que tenen els elements comuns amb les Esglsies Ortodoxes (litrgia, espiritualitat, etc.) per que es regeixen per un codi de dret cannic propi i deuen obedincia al bisbe de Roma (Sant Pare).

68

Llibres sagrats i textos fonamentals Els textos sagrats dels cristians catlics sn els escrits bblics, agrupats en dues parts: lAntic Testament (histria sagrada del poble dIsrael) i el Nou Testament, que consta dels Evangelis (testimonis de la vida de Jess), del llibre dels Fets dels Apstols (histria dels primers cristians), de les Cartes Apostliques (sobretot de sant Pau), i del llibre de lApocalipsi. Hi ha altres textos que, malgrat no ser considerats revelats, sn dimportncia per a la fe i la vida de les persones catliques. El primer daquests s el catecisme, un text nascut en el segle XVI per a facilitar lensenyament dels elements doctrinals de creena obligada, i que es va actualitzant peridicament. Igualment, i ja de carcter ms espordic, hi ha els textos del Papa, en especial les enccliques, que contenen instruccions doctrinals i exhortacions morals; i tamb documents episcopals, tant de les conferncies episcopals com de cada bisbe dioces. Ritus ms importants Els set ritus ms destacats sn els set sagraments que lEsglsia Catlica considera signes sagrats (o actes en qu hi ha una presncia eca de la grcia salvadora de Du) mitjanant els quals es realitza de manera especial la uni espiritual i personal amb Du, Pare, Fill i Esperit Sant, i amb la humanitat sencera, sobretot amb els altres cristians. El Baptisme, per a lEsglsia Catlica, uneix la persona a Jesucrist i la fa ll de Du i germ de tots els homes i dones; pel Baptisme, les persones sincorporen a lEsglsia. Es pot rebre en qualsevol etapa de la vida. El ritus usa laigua vessada sobre el cap de la persona que s batejada. LEucaristia s la celebraci en la qual els catlics es reuneixen, com a mnim els diumenges i altres festes preceptives, per commemorar la resurrecci de Crist, tot fent-lo present a travs del pa i del vi consagrats. La primera vegada que un nen o una nena participa plenament de lEucaristia combregant, fet que sanomena Primera comuni, se celebra duna manera especial. La Conrmaci s el sagrament del do de lEsperit; el reben, mitjanant la unci amb oli sagrat, aquelles persones catliques que es rearmen en la fe catlica. La Reconciliaci o Penitncia s el sagrament del perd de Du dels pecats comesos desprs del Baptisme, confessats al sacerdot, i a travs de labsoluci. La Unci dels malalts s el sagrament en el qual els malalts i les persones grans sn ungides amb loli sagrat per tal de rebre la fora de Du davant la malaltia i la mort.

Annex II. Esglsia Catlica

69

LOrde sacerdotal s el sagrament pel qual un home que hagi seguit la formaci i el discerniment adequat es consagra al servei de lEsglsia i esdev diaca, prevere o bisbe, segons els tres graus daquest sagrament. El Matrimoni s el sagrament pel qual lhome i la dona es prometen amor i delitat entre ells i es comprometen a viure la seva relaci segons lEvangeli i els ensenyaments de lEsglsia.

Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte Els bisbes: sn aquells preveres que reben lorde episcopal, que s el sagrament de lorde sacerdotal en la seva plenitud. Reben lencrrec de presidir una Esglsia particular o dicesi. Sn la mxima autoritat per al seu bisbat com a mestres i pastors, sempre en comuni amb el Papa. Els preveres: sn els homes que, en rebre el sagrament de lOrde, han estat constituts sacerdots (anomenats tamb popularment capellans o mossens), i poden administrar sagraments i guiar en el cam de la fe i de la vida cristiana les agrupacions de dels que el bisbe els cona. Estan obligats a mantenir-se clibes, i resten sota lautoritat directa del bisbe en el cas destar vinculats a un bisbat, o sota lautoritat del seu superior si pertanyen a un institut religis. Els diaques: sn els homes, casats o no, que sn constituts servidors qualicats de la Paraula i de la caritat, sempre al reds dun bisbe. Els laics i les laiques: sn els cristians i les cristianes que, pel Baptisme, sn considerats amb la dignitat de membres del Poble de Du, i comparteixen la responsabilitat danunciar lEvangeli de Jess a tots els homes i dones, a travs de la seva presncia en el mn. Vida religiosa: sn homes i dones que viuen en comunitats de vida religiosa on tant els preveres com el lacat poden optar per una vida cristiana en comunitat, amb un carisma determinat: missions, ensenyament, salut, vida contemplativa, etc. Es comprometen a viure els vots de castedat, obedincia i pobresa. Sn els monjos i les monges, els religiosos i les religioses i els que segueixen altres formes de comunitat o dorganitzaci reconegudes per lEsglsia.

Organitzaci LEsglsia Catlica sestructura territorialment en bisbats o dicesis, els quals es divideixen en parrquies i sagrupen en provncies eclesistiques.

70

LEsglsia reconeix en el bisbe de Roma aquell que, en nom de Crist, presideix no sols lEsglsia de Roma que li s conada, sin tamb el conjunt de totes les esglsies particulars o dicesis. LEsglsia Catlica considera que, en cada una de les dicesis, hi s present lnica Esglsia de Jesucrist. Les parrquies poden agrupar-se en arxiprestats, per tal de coordinar-se i de compartir tasques. A Catalunya hi ha deu seus episcopals agrupades entorn de dues esglsies metropolitanes, que formen dues provncies eclesistiques. La seu de Tarragona t les seus sufragnies de Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic; la seu de Barcelona t les seus sufragnies de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa. Els bisbes de les deu dicesis amb seu episcopal a Catalunya formen la Conferncia Episcopal Tarraconense, constituda lany 1969 com a organisme intern de lEsglsia Catlica a Catalunya i presidida per larquebisbe de Tarragona. Daltra banda, els dels tamb poden vincular-se a moviments, congregacions religioses o prelatures. Celebracions especques Per a lEsglsia Catlica, el diumenge o primer dia de la setmana commemora la Pasqua o resurrecci de Jess, per la qual cosa els dels sn invitats a lassistncia i a la participaci en lEucaristia (anomenada missa). En el calendari catlic, hi destaquen dos cicles: el cicle de Nadal i el cicle de Pasqua. En el primer, lEsglsia celebra solemnement, desprs de quatre setmanes dAdvent, la solemnitat de Nadal (el naixement de Jess, el dia 25 de desembre) i la solemnitat de lEpifania o Dia de ladoraci dels Reis (el dia 6 de gener). El segon cicle comena amb la celebraci del Dimecres de cendra, que dna entrada a la Quaresma (que sn els quaranta dies abans de la Pasqua); cont la Setmana Santa, que comena el Diumenge de Rams i que acaba el dia de Pasqua, setmana en la qual cal destacar el Dijous Sant o dia de la Instituci de lEucaristia, el Divendres Sant que commemora la Passi i la mort de Jesucrist, el Dissabte Sant dia de la seva sepultura, i la culminaci en el Diumenge de Pasqua anomenada popularment Pasqua orida (el primer diumenge desprs de la primera lluna plena de la primavera), que celebra la resurrecci de Jesucrist. En les set setmanes de temps pasqual se celebra la festa de lAscensi i el Diumenge de Pentecosta (que vol dir dia cinquant), el qual commemora la vinguda de lEsperit Sant (festa anomenada popularment Pasqua Granada o segona Pasqua). Els dos diumenges segents se celebra, respectivament, el diumenge de la Santssima Trinitat, dedicat a ladoraci i a la contemplaci de Du U i Tri, i la solemnitat del Corpus, de-

Annex II. Esglsia Catlica

71

dicada a lEucaristia; amb motiu daquesta festa, en molts llocs sorganitzen processons pels carrers amb la custdia que cont lEucaristia. A banda de les celebracions indicades, lEsglsia Catlica tamb celebra festes dedicades a Maria, la Mare de Du o a daltres sants: Sant Josep (el dia 19 de mar), les solemnitats de lAssumpci de la Mare de Du (el dia 15 dagost), el Naixement de la Mare de Du (el dia 8 de setembre), Tots Sants (dia 1 de novembre) i la Immaculada Concepci (el dia 8 de desembre). Hi ha altres diades prpies de la tradici del pas, com Sant Esteve (el dia 26 de desembre), Sant Jordi (el dia 23 dabril), la Mare de Du de Montserrat (el dia 27 dabril) i Sant Joan Baptista (el dia 24 de juny). Aix mateix, cal tenir en compte que en molts municipis es consideren festius, i en molts casos com a Festa Major, els dies dels sants patrons de la poblaci corresponent. Prescripcions alimentries LEsglsia Catlica mant el precepte de labstinncia de carn (i derivats) els sis divendres de Quaresma. El Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma, i el Divendres Sant sn dies dabstinncia i tamb de dejuni (reducci o privaci dingerir aliments). Daquestes dues obligacions, nestan exempts els infants ns els 14 anys i les persones ms grans de 60 anys, a ms dels malalts. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

72

Esglsies evangliques
Les Esglsies evangliques o protestants sn esglsies cristianes que van nixer a partir de la reforma protestant que va impulsar Mart Luter (1483-1546) durant el segle i dels posteriors moviments de renovaci que shan donat en el si de lEsglsia protestant. Cadascuna daquestes esglsies, unides en el que s fonamental, pot tenir una orientaci doctrinal i una forma dorganitzaci especques. Lorigen del terme protestant el trobem en les protestes que cinc prnceps van dur a terme quan a Alemanya es van intentar prohibir els ensenyaments de Luter. En funci de la seva orientaci doctrinal, les esglsies evangliques es poden classicar en diverses denominacions, com sn el luteranisme, el baptisme, el metodisme, el presbiterianisme i el pentecostalisme, entre moltes daltres. En funci de la seva estructura organitzativa, es pot distingir entre esglsies de rgim episcopal, presbiteri o congregacionalista. Les esglsies evangliques sn la segona confessi cristiana amb un nombre ms alt de seguidors arreu del mn, desprs del catolicisme. A Catalunya, els evanglics tamb sn la segona confessi cristiana, i es compten per desenes de milers. Bona part dels immigrants que han arribat a Catalunya els darrers anys sn protestants, sobretot entre els procedents dAmrica del Sud, de lfrica subsahariana i de determinats pasos de lest dEuropa. Els termes evanglic, reformat o protestant sn vlids per referir-se a una persona o all relatiu a les esglsies sorgides de la Reforma. Daltra banda, cal reservar el terme evangelista exclusivament per referir-se als autors a qui satribueixen respectivament els quatre Evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan). Doctrina La reforma protestant es fonamenta en tres principis bsics, coneguts per la seva forma llatina: Sola gratia: la salvaci noms s un privilegi de la grcia de Du. Per tant, no es pot assolir pels possibles mrits de la persona. Sola des: la persona ha de tenir fe en Du i en la seva voluntat de perd envers la humanitat. Sola scriptura: lnica font de la doctrina s la Bblia. Per tant, el dictamen de cap persona no pot ser equiparat al missatge div.

Annex II. Esglsies evangliques

73

A ms, les esglsies evangliques proclamen el sacerdoci universal dels dels. s a dir, en el context evanglic, el sacerdoci ministerial el sacerdoci dunes quantes persones escollides que es caracteritzen per dedicar la seva vida a Du i a la seva obra deixa de tenir sentit, ja que tot bon cristi ha de tenir present Du i els seus ensenyaments en totes les esferes de la vida quotidiana. Llibres sagrats i textos fonamentals Lnic text que els evanglics reconeixen com a sagrat s la Bblia. Ritus ms importants La majoria dels evanglics consideren que Du noms va establir dos sagraments o ordenances: El Baptisme: molts grups protestants el realitzen per immersi i noms quan el del ha arribat a ledat adulta i t plena capacitat per a decidir el seu ingrs a la comunitat cristiana. En algunes esglsies evangliques, especialment en les de caire pentecostal o carismtic, caracteritzades per donar una especial importncia als dons de lEsperit Sant, tamb es du a terme el bateig de lEsperit Sant, pel qual el cristi entra en contacte amb lesperit de Du. El Sant Sopar: s celebrat amb pa i vi que normalment sn repartits entre tots els membres de la comunitat. La freqncia amb qu es du a terme aquest ritus varia molt en funci de cada Esglsia.

Els evanglics solen dur a terme altres prctiques i ritus que poden variar fora en funci de lEsglsia a la qual pertanyin. Tot i aix, podem fer algunes observacions que poden servir dorientaci general: s molt habitual que celebrin un culte dadoraci a Du durant la jornada del diumenge. Generalment aquest culte inclou lectures de les Sagrades Escriptures, cants de lloana a Du, una predicaci per part del pastor, etc. Al llarg de la setmana, els protestants tamb acostumen a dur a terme reunions destudi bblic i reunions doraci.

Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte La mxima autoritat religiosa a linterior duna Esglsia evanglica s el pastor. Aquest no s un intermediari entre Du i la comunitat, sin que s la persona que

74

dirigeix el culte i que, en funci dels seus coneixements, pot proporcionar formaci i consell espiritual. En una mateixa Esglsia hi pot haver diversos pastors, i sovint aquests poden ser auxiliats per altres crrecs dins de lEsglsia. Organitzaci En general, entre els evanglics, cada Esglsia s una unitat independent, tot i que diferents esglsies que comparteixen una mateixa visi doctrinal poden unir-se bo i formant denominacions. Alhora, diferents esglsies tamb poden federar-se per a defensar amb ms fora els seus posicionaments i interessos davant la societat. Aix, a Catalunya, tradicionalment, les diferents entitats evangliques shan agrupat en el si del Consell Evanglic de Catalunya, creat el 1981. A Catalunya tamb existeixen algunes entitats que agrupen els pastors protestants, com lAMEC (Associaci de Ministres de lEvangeli de Catalunya) o la COMEC (Confraternitat de Ministres de lEvangeli de Catalunya). Celebracions especques Les principals festes evangliques sn el Dia de la Reforma (31 doctubre), Nadal (el 25 de desembre) i Pasqua (celebrada el diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera). Prescripcions alimentries No hi ha prescripcions especques. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

Annex II. Esglsies evangliques

75

Judaisme
El judaisme s la religi del poble dIsrael i es fonamenta en el pacte entre Du i Abraham narrat en el llibre del Gnesi. La comunitat jueva calcula que en lactualitat a Catalunya sn uns 15.000, molts dells originaris dAmrica del Sud. Sorganitzen al voltant de diverses comunitats amb diferents orientacions doctrinals. Cal tenir en compte que tamb es pot parlar del judaisme com a cultura, i en aquest cas podem referir-nos als jueus independentment de la seva fe. Cal aclarir que els termes jueu i israelita es poden utilitzar com a sinnims, mentre que israeli fa referncia a lEstat dIsrael, creat el 1948. Doctrina s difcil especicar amb poques paraules quina s la doctrina jueva, en tant que no existeixen uns articles de fe de caire dogmtic. Per aix, al llarg dels segles, diverses persones han intentat sistematitzar les creences del Judaisme. El ms fams daquests intents fou el que realitz Maimnides al segle . Va donar lloc als Tretze Principis de Fe que, de manera resumida, sn aquests: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. El mn va ser creat per Du i s dirigit per Ell. Existeix un nic Du. Du no t un caire corporal. Du s el principi i leternitat. Les oracions noms poden ser dirigides a Du. Les paraules dels profetes sn veritats. Moiss s el patriarca dels profetes de tots els temps. La Tor davui dia s la mateixa que Du va lliurar a Moiss. La Tor s eterna i no est sotmesa a modicacions. Du s omniscient. Du premia els que segueixen els preceptes religiosos i castiga els que no ho fan. 12. Un messies arribar en el futur. 13. Els morts ressuscitaran quan sigui voluntat de Du. En general, hom sol distingir entre el judaisme ortodox (o tradicional), conservador (o moderat), i el reformat (progressista o liberal). Les fronteres entre lun i laltre sn imprecises. Les diferncies provenen de la interpretaci de la llei jueva de forma estricta (ortodoxos), exible (conservadors) o adaptada a la societat (reformats).

76

Aquestes diferncies sn ms perceptibles en aquells rituals que caracteritzen els jueus: lleis alimentries, s de la llengua vulgar a la sinagoga, igualtat entre homes i dones, el rigor en el compliment del sbat, lestatus dels conversos, etc. En termes religiosos les diferncies entre sefardites (jueus dorigen hispnic) i asquenasites (jueus dorigen de lEuropa nord-occidental) no sn tan signicatives com les que separen per opcions ideolgiques que hem esmentat. Llibres sagrats i textos fonamentals Tanaj: s el nom que els jueus donen a les Escriptures (que corresponen a les que els catlics anomenen Antic Testament), i que est compartimentada en tres grans seccions: la Tor, que inclou el cinc primers llibres de la Bblia (Gnesi, xode, Levtic, Nombres i Deuteronomi) i especica quines sn les lleis per les quals sha de regir la vida dels jueus; els llibres dels Profetes o Neviim; i els altres Escrits o Ketuvim. Talmud: s un recull de comentaris rabnics a la llei jueva. Es divideix en la Mishn (que cont tractats sobre la llei civil i criminal, matrimoni, rituals, festes, etc.) i la Guemar (consistent en comentaris a la Mishn). Ritus ms importants Els jueus duen a terme tres oracions al llarg del dia: Saharit: loraci del mat, dins de les tres hores segents a la sortida del sol. Per dur a terme aquesta pregria, els jueus utilitzen el tallit, un xal ritual, i els telim, unes petites caixes que es situen per distintes parts del cos i a linterior de les quals hi ha fragments de les Escriptures Sagrades. Minha: oraci del migdia-tarda. Arbit: oraci del capvespre-nit.

La principal celebraci dels jueus al llarg duna setmana s el xavat (el sbat) que sallarga des de la posta de sol del divendres ns al crepuscle del dissabte. Aquesta jornada ha destar plenament dedicada a Du, de manera que no es pot dur a terme cap mena de treball. A la sinagoga, el dissabte, igual que els dies festius, es duen a terme les oracions esmentades. Als domicilis particulars, la jueva ha de rebre el xavat encenent dues espelmes i posant a la taula un mantell blanc sobre el qual es disposen dos pans trenats i una copa plena de vi. El cap de famlia recita la benedicci anomenada quidduix.

Annex II. Judaisme

77

Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte La mxima autoritat religiosa a linterior duna sinagoga s el rab. El rab no s un sacerdot sin un erudit en la llei jueva. La seva tasca principal s la de proporcionar formaci religiosa a les persones que assisteixen a la sinagoga, tot i que sovint tamb s lencarregat de realitzar la circumcisi dels infants, celebrar casaments i funerals, controlar la mort dels animals de manera ritual, etc. Organitzaci Els jueus sorganitzen fonamentalment al voltant de les sinagogues. Dins de cada sinagoga sacostumen a constituir diversos grups destinats a atendre les diferents necessitats que es deriven de la llei jueva (alimentaci, funerals, etc.). Daltra banda, a nivell internacional, sovint sorgeixen unions de diverses sinagogues que comparteixen una mateixa orientaci doctrinal. Celebracions especques En el calendari jueu (solar i lunar alhora), lany comena la primera quinzena de setembre, en la festivitat de Roix ha-Xan (any nou jueu), i vuit dies ms tard s el dia del perd o de lexpiaci, el Yom Kippur, el dia ms solemne del calendari, en qu tots els jueus fan dejuni estricte. Una altra festa important s Sukkot, o festa de les cabanes, en qu commemoren el temps en qu Israel camin pel desert. Cap a la primavera se celebren dues festes molt importants, la Pessh (la Pasqua jueva) i el Xavuot (Pentecosta), dues festes que es viuen principalment en lmbit familiar. Aquestes cinc festes sn les que es reconeixen com a principals a lAcord de Cooperaci de 1992 citat anteriorment. Segons larticle 12 daquest lAcord de Cooperaci, lalumnat daquesta confessi religiosa estar dispensat de lassistncia a classe i de la celebraci dexmens els dissabtes i les festivitats religioses esmentades, a petici prpia o de qui nexerceixi la ptria potestat o la tutela. Altres festes que sacostumen a celebrar sn Simhat Tor (la festa de la Tor) i, cap a primers de desembre, Hanuk, que s la festa de la llum. Prescripcions alimentries Els aliments consumibles sn els anomenats kasher, s a dir, aptes; els que no es poden menjar sn taref. Entre els aliments kasher hi ha la carn de tots els ungulats amb pella partida (bovins i ovins), dels peixos amb escates i aletes, i de les aus de corral (pollastres, necs, coloms, etc.). Per tal que el menjar sigui kasher no noms ha

78

de complir aquestes condicions, sin que tamb ha de seguir un procs de preparaci i de cocci determinat. Aquestes restriccions alimentries es basen en el captol 11 del Levtic. Aix mateix, per tal que la vaixella sigui kasher, ha de ser de vidre o de metall i rentada amb aigua bullint. La de cermica no es pot emprar perqu, pel fet de ser porosa, pot contenir restes de menjar no kasher. A lhora de menjar, els nens es posen la quip, que s un signe de respecte a Du i que la divinitat est per sobre de les persones i les protegeix, i han de dir una oraci en veu alta o baixa, abans i desprs de lpat, com a agrament. Sn aliments taref la sang i el greix animal, algunes vsceres, les aus nocturnes i rapinyaires, els cavalls, els camells, els ases, els animals ambis, els insectes, els rptils, la llebre i el conill, el porc i tots els seus derivats, tot tipus de marisc (llagostes, gambes, escamarlans, bous de mar, crancs...) i de molluscos (musclos, closses, navalles...), i els peixos sense escates, com ara languila o el congre. Tamb es considera taref la carn duna bstia morta per defunci natural, i no es poden barrejar productes crnics amb productes lctics. Pel que fa als dejunis, dins dels deu dies desprs del Roix ha-Xan, hi ha un dia sencer de dejuni. s prohibit el dejuni als menors de 9 anys, en fan algunes hores entre els 9 i 11 anys, i han de complir el dejuni sencer a partir dels 12 anys. No obstant, no se nha de fer si sest malalt. Aquests deu dies nalitzen amb la festivitat del Yom Kippur. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat En el judaisme, ms que de preceptes en les formes de vestir, cal parlar de costums, ja que aquestes no tenen una justicaci bblica o doctrinal directa. Els nens acostumen a dur el cap cobert amb una quip (petita gorra jueva) o una gorra. La quip es porta sobretot durant els pats, les pregries i els dies festius. Simbolitza la necessitat de tenir sempre present Du, que est per sobre de tot i de tothom. Tamb s costum que els nens jueus portin, per sota de la camisa, un tallit petit, una pea de roba blanca amb serrells que pengen de les quatre puntes i que recorden totes les observances. Pel que fa a les noies de famlies ultraortodoxes, mai no porten pantalons ni ensenyen les espatlles nues.

Annex II. Judaisme

79

Islam
LIslam s la religi que creu que Du (All) es va revelar a Muhmmad a principis del segle dC. Islam signica submissi o lliurament en rab. El terme prov de lrab muslim, participi actiu del verb aslama, que signica lliurar-se (a Du). Els dels sn anomenats musulmans, mentre que islmic fa referncia a all relacionat amb aquesta religi (pregria, art, corrents, moviments, etc.) En canvi, habitualment es reserva el terme islamista per al corrent poltic partidari de la implantaci de la Llei islmica com a llei civil.21 LIslam s la segona religi en nombre de seguidors arreu del mn, desprs del cristianisme. En lactualitat, a Catalunya, els musulmans sn alguns centenars de milers, i procedeixen fonamentalment del Magrib, de lfrica subsahariana i del Pakistan. Doctrina La doctrina de lIslam es fonamenta essencialment en els segents principis: la creena en All com a Du nic, Misericordis i Totpoders la creena en els ngels: lAlcor parla dels ngels i diu que nhi ha de bons i de dolents. LIslam creu que cada creient roman sota la custdia de dos ngels que prenen nota de tots els seus actes. la creena en els llibres sagrats: segons els musulmans, profetes com Moiss, David o Jess van rebre tamb la revelaci divina i van transmetre literalment els llibres que els foren revelats. Tanmateix, els musulmans consideren que tot el missatge div s contingut en lAlcor. la creena en els profetes: lIslam considera que All ha enviat a cada poble un profeta. A lAlcor, per tant, hi trobem citats profetes com Adam, No, Abraham, Moiss o Jess, entre molts daltres. En qualsevol cas, Muhmmad s considerat el darrer profeta, mitjanant el qual Du va completar la seva revelaci. la creena en el judici nal: un dels dogmes centrals de lIslam s que desprs de la del mn els humans shauran denfrontar al judici nal, moment en qu seran valorats els seus actes i en qu, en funci del veredicte de Du Jutge per tamb Misericordis, aniran al cel o a linfern.

21. En catal, habitualment, cal parlar, doncs, de musulmans i no dislamistes, i tampoc de mahometans. Els musulmans agraeixen que el seu Profeta sigui anomenat segons la fontica rab Muhmmad i no segons el nom catal popular de Mahoma.

80

la creena en el dest o en la predestinaci, s a dir, que tot all que succeeix depn dAll.

Llibres sagrats i textos fonamentals El llibre sagrat dels musulmans s lAlcor, considerat revelat per All a Muhmmad. Un altre text fonamental en qu es basen els musulmans s la Sunna o Tradici del Profeta, un recull de dites i fets atributs a Muhmmad. Ritus ms importants LAlcor estableix cinc obligacions bsiques que tot bon musulm ha de complir. Sn els Arkan al-islam, o cinc pilars de lIslam: La professi de fe (shahada). La shahada s la frase que resumeix els dogmes fonamentals de lIslam. Diu aix: No hi ha cap Du llevat dAll i Muhmmad s lEnviat dAll. La recitaci daquest verset s el ritual que fa que hom pugui considerar-se musulm. La pregria ritual (salat). Els musulmans tenen lobligaci de fer cinc pregries (o salat) al dia: a lalbada, al migdia, a mitja tarda, al capvespre i a la nit. Duren entorn duns 10 minuts i es poden fer individualment o en grup en qualsevol lloc. Loraci del divendres al migdia s especialment rellevant. Sempre preguen en direcci a la Meca. Limpost alcornic (zakat). Es tracta duna almoina ritual obligatria. Un moment per a fer-la s al nal del Ramad. Lalmoina s destinada als pobres. Hi ha dos tipus dimpost: un consisteix en una quantitat per persona i un altre en un percentatge dels guanys. El dejuni (sawm). Durant el mes islmic del Ramad, els musulmans celebren el dejuni obligatori o sawm, consistent a abstenir-se de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals, des de lalbada ns que es pon el sol. Per als musulmans, el Ramad s un mes de perd, de pietat, de reexi personal i de celebraci collectiva. Es commemora la revelaci de lAlcor a Muhmmad. El pelegrinatge a la Meca (haj). Tots els musulmans tenen lobligaci danar ns a la Meca almenys un cop a la vida sempre i quan tinguin una bona salut i disposin de mitjans econmics per fer-ho. A la Meca, entre daltres coses, els musulmans han de visitar la Kaba, un petit temple de forma cbica que segons lAlcor fou fundat per Adam i posteriorment reconstrut per Ibrahim i per Ismal.

Annex II. Islam

81

Malgrat compartir els fonaments doctrinals i els principals ritus, lIslam ha donat lloc a mltiples branques i a diferents grups de musulmans. La principal divisi fou la que sestabl entre els xites i els sunnites desprs de la mort de Muhmmad. Els xites creien i creuen que nicament Al Ibn Abi Talib (gendre i cos de Muhmmad) i els seus descendents podien ser designats dirigents de la comunitat de dels, mentre que els sunnites shi oposaven. Aix gener un enfrontament que ha donat lloc a dues escoles religioses de caracterstiques diferenciades. Avui dia els xites representen aproximadament el 10% dels musulmans darreu del mn, fonamentalment concentrats a Iran, Iraq i Pakistan. Els sunnites suposen aproximadament el 90% de la poblaci islmica mundial, i en el seu si shan format quatre escoles jurdiques (malikisme, hanasme, hanbalisme i xasme) que divergeixen en la forma danalitzar els nous reptes doctrinals als quals senfronten els musulmans. Els musulmans que sn a Catalunya, en provenir principalment del Marroc, sn, en gran part, inspirats pel codi jurdic malik. Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte En lislam sunnita, majoritari a Catalunya, no existeix una autoritat consagrada. Limam s la persona encarregada de presidir i dirigir les oracions, per no sel considera un mitjancer entre lhome i Du. Habitualment, per, limam porta a terme algunes tasques complementries, com sn la formaci religiosa dels infants i dels adults, lacompanyament a la mort o latenci religiosa individual. Organitzaci Els musulmans de Catalunya sagrupen al voltant doratoris. A Catalunya, existeixen, entre altres entitats, el Consell Islmic Cultural de Catalunya, al qual sadhereixen un nombre important de comunitats islmiques, i la federaci Uni de Comunitats Islmiques de Catalunya. A lEstat espanyol, lentitat que nostenta la representaci ocial s la Comisin Islmica de Espaa, composta per la Federacin de Entidades Religiosas Islmicas (FEERI) i per la Unin de Comunidades Islmicas de Espaa (UCIDE). En lmbit internacional, no hi ha cap rgan o entitat que agrupi i pugui representar el conjunt dels musulmans, si b existeixen Consells de Savis que estableixen dictmens sobre aspectes diversos de la vida dels musulmans.. Celebracions especques Les dues principals festes musulmanes, sn lId al Fitr, la celebraci del nal del mes de dejuni del Ramad, i lId al Adha, la Festa del sacrici, que commemora lepisodi

82

narrat en lAlcor sobre el sacrici realitzat pel profeta Ibrahim22 i que se celebra amb el sacrici dun animal, generalment un xai.23 LAcord de Cooperaci de 1992 reconeix legalment ms festes islmiques: lAlHijra, que correspon a lany nou islmic; lAxura, el des dia del mes de Muharram, el primer mes del calendari islmic, festa en qu els xites recorden el martiri de Hussein ll dAl amb mostres externes de dol i de dolor, i festa en qu els sunnites acostumen a visitar els cementiris; Mawlidu alNabi, la festa del naixement del Profeta Muhmmad; lAl-Isra wa al-miraj, data de commemoraci del viatge nocturn i de lascensi del Profeta Muhmmad. Prescripcions alimentries En lIslam, els aliments es distingeixen entre permesos (halal) i prohibits (haram). s haram el consum de porc, dalcohol, de sang i de carronya, aix com el consum de carnvors (gossos, felins, etc.), daus de presa, daqutics sense escata, i de llet i ous daquests animals. La carn halal es caracteritza per haver estat sacricada seguint el ritus islmic. Cal recordar que un dels cinc pilars de lIslam s el dejuni durant el mes de Ramad, durant el qual els musulmans han dabstenir-se de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals, des de lalbada ns a la posta de sol. En no ser obligatori ns a la pubertat, alguns menors sinicien gradualment. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat Hi ha homes i dones musulmans que interpreten com una obligaci religiosa el fet que les dones es cobreixin el cap. Hi ha diversitat dopinions, sobretot en els pasos on els dels daquesta religi sn minoria, sobre com i a partir de quina edat han de cobrir-se.

22. Ibrahim s el nom amb qu lAlcor designa el profeta Abraham. 23. La Direcci General dAfers Religiosos, lAgncia de Protecci de la Salut i lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria de la Generalitat de Catalunya han elaborat el document La festa islmica del Sacrici. Descripci i normativa sanitria. Aquest llibret explica tant la tradici de la festa com la normativa a la qual cal adaptar-la. Es pot trobar al web de la Direcci General dAfers Religiosos.

Annex II. Islam

83

Esglsia Adventista del Set Dia

LEsglsia Adventista del Set Dia s una organitzaci cristiana creada lany 1863 als Estats Units dAmrica que t el seu origen en el moviment religis millenarista iniciat per William Miller.24 En lactualitat el nombre dadventistes que hi ha a Catalunya supera els mil cinc-cents membres. Al mn, el nombre dadventistes supera els 15 milions de membres batejats. El terme adventista prov del fet que una qesti central en la doctrina de lEsglsia Adventista del Set Dia s la Segona Vinguda de Crist a la Terra. s aquest mfasi en la vinguda (adveniment) del Senyor el que acaba donant nom a aquesta Esglsia, nom que destaca tamb lobservana del descans sabtic, que rememora el descans del Creador, el set dia de la creaci. Doctrina En termes generals, la doctrina de lEsglsia Adventista s molt similar a la de les esglsies sorgides de la Reforma protestant del s. . Hi ha, per, algunes diferncies signicatives quant a la comprensi de les Sagrades Escriptures: Negaci de la immortalitat de lnima i de lexistncia de linfern. El retorn a la vida noms es produir en el moment de la Segona Vinguda de Crist a la Terra. Lobservana del dissabte com a dia de reps i dadoraci. Per als adventistes, el dissabte comena el divendres quan es pon el sol i nalitza quan es pon el sol el dissabte. La creena en un santuari celestial en el qual Jesucrist atn i intercedeix per la humanitat en diferents fases, la darrera de les quals va comenar lany 1844. Lobra de redempci (salvaci per mitj de la passi i mort de Jesucrist) ser completada quan Crist torni a la Terra. Prctica del delme, s a dir, donaci voluntria a lEsglsia duna desena part dels ingressos.

24. William Miller (1782-1849), granger baptista autodidacte de Low Hampton (a lest de Nova York), va anunciar que Crist retornaria entre els anys 1843 i 1844.

84

Llibres sagrats i textos fonamentals Per als adventistes, lnica font dautoritat i de revelaci s la Bblia. Tanmateix, tamb confereixen molta importncia a les obres dEllen White,25 entre les quals cal destacar El Cam a Crist i la srie El Conicte dels Segles. Ritus ms importants Els adventistes acostumen a reunir-se dos cops en el transcurs duna setmana: Reuni doraci: se celebra habitualment el divendres a la nit. Inclou cant dhimnes, una predicaci i oracions pbliques que els dels diuen en veu alta. Culte dadoraci: es du a terme el dissabte a mig mat. Inclou cants congregacionals, oraci, lectures bbliques, ofrenes dels dels i predicaci. Aquest culte va precedit de lescola sabtica, en la qual sestudia la Bblia en petits grups de totes les edats.

Els ritus ms importants sn: El baptisme: es realitza per immersi quan el creient ho demana. La Santa Cena: se celebra un cop cada tres mesos durant el culte dadoraci. Va precedida pel Lavatori de Peus entre els dels. Durant la Santa Cena els dels comparteixen els smbols del pa (sense llevat) i del vi (suc de ram).

Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte Cada Esglsia o congregaci est dirigida per un Consell, del qual formen part el pastor (presideix el Consell), els ancians, el primer diaca i els directors dels diferents departaments. Les funcions que aquests realitzen sn les segents: Pastor: s el principal responsable de lEsglsia local i sencarrega de dirigir els cultes. Ancians: dirigents escollits per la comunitat entre els membres de major antiguitat o entre aquells als quals satribueix una vlua especial. Collaboren amb el pastor en el desenvolupament de les seves tasques.

25. Hellen G. White (1827-1915) s considerada una de les pioneres que va contribuir a lorganitzaci formal de lEsglsia Adventista del Set Dia. Desprs de no complir-se la segona vinguda de Jess, Hellen G. White va explicar i interpretar alguns textos bblics.

Annex II. Esglsia Adventista del Set Dia

85

Diaques: sencarreguen de tenir cura del temple, conixer les incidncies que afecten els membres de lEsglsia, donar ajuda als necessitats, etc. Directors de departaments: coordinen les tasques assignades a cada departament. Els departaments ms importants sn: Secretaria, Tresoreria, Escola Sabtica, Societat de Joves, Menors, Famlia, etc.

Organitzaci Lrgan central de direcci de lEsglsia Adventista s lAssociaci General, que t la seva seu a Washington i que est formada per un President i un Consell Executiu escollit cada cinc anys. Les diferents comunitats darreu del mn sagrupen a nivell continental, estatal i, en ocasions, regional. Amb tot, a dia davui no hi ha cap rgan que formalment agrupi i coordini les esglsies adventistes de Catalunya. Celebracions especques Els adventistes tenen establert el dissabte (especcament, des de la posta de sol del divendres ns la posta de sol del dissabte) com a dia de descans. s tamb el dia en qu duen a terme els principals actes religiosos. Prescripcions alimentries Els adventistes segueixen les prescripcions alimentries descrites a Levtic 11, que, entre altres, prohibeixen el consum de porc, de conill, de marisc, etc. Un nombre molt signicatiu dadventistes segueixen la recomanaci de seguir una dieta a base dous, de llet i de vegetals. Els adventistes sn contraris al consum dalcohol, de tabac i de drogues en qualsevol de les seves formes. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

86

Esglsies ortodoxes
LEsglsia ortodoxa s el conjunt de les Esglsies cristianes dels als set primers concilis ecumnics (trobades de bisbes de tota lEsglsia entre els anys 325 i 787 de la nostra era), en comuni entre elles i que atorguen una primacia dhonor a Constantinoble.26 Les Esglsies ortodoxes sn les continuadores dels apstols en la part Oriental de lImperi Rom. A partir dels quatre patriarcats histrics dOrient (Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem), el cristianisme ortodox san estenent per lsia Menor i per lEuropa de lEst. A partir del segle , comen una progressiva separaci amb lEsglsia Romana (Catlica), que es consum en cisma el 1054. A partir de la caiguda de Bizanci en mans dels turcs, lEsglsia es conform en mltiples Esglsies autocfales, s a dir, independents les unes de les altres, per amb la mateixa fe i en comuni entre elles. Doctrina Els cristians ortodoxos creuen en un Du nic que s Pare, Fill i Esperit Sant, i que ha estat revelat per Jess, el Crist, el Fill de Du. La doctrina ortodoxa es troba resumida en el credo (professi de fe) nicenoconstantinopolit (s a dir, el credo resultant de la doctrina expressament denida pels concilis ecumnics de Nicea i de Constantinoble). El conjunt de la doctrina va quedar xat en els set primers concilis ecumnics, que sn comuns amb lEsglsia Catlica Romana. Els assumptes que separen les Esglsies ortodoxes i lEsglsia Catlica Romana sn principalment la discrepncia sobre la supremacia universal de la jurisdicci del Papa de Roma i la qesti doctrinal del Filioque.27 Llibres sagrats i textos fonamentals Els textos de referncia sn lAntic Testament i el Nou Testament, ms els textos patrstics (dels Pares de lEsglsia, s a dir, dels primers pensadors cristians).
26. Ortodxia signica doctrina recta, veritable. Si b totes les Esglsies es consideren a si mateixes veritables, les Esglsies ortodoxes es qualiquen aix a si mateixes perqu no han creat ms doctrina que lacceptada en els set primers concilis ecumnics, s a dir, aquells concilis que es van celebrar abans de la separaci entre lEsglsia Catlica Romana i les Esglsies ortodoxes. 27. LEsglsia llatina va incorporar el credo lexpressi Filioque (i del Fill) per dir que lEsperit Sant procedeix del Pare i del Fill, expressi que, en el segle , fou clarament rebutjada pel patriarca de Constantinoble M. Cerulari.

Annex II. Esglsies ortodoxes

87

Ritus ms importants Encara que les Esglsies ortodoxes reconeixen set sagraments o misteris, altres accions sagramentals completen la vida litrgica de lEsglsia. El Baptisme es realitza per immersi total, i el segueixen els sagraments de Crismaci (Conrmaci) i dEucaristia, que sn administrats per un clergue. Els nens reben el Baptisme i la Crismaci quan sn petits, i aix els permet participar en lEucaristia. Lacte central de lEsglsia ortodoxa s la celebraci de la Divina Litrgia (Eucaristia), la qual sacostuma a dur a terme dissabtes i diumenges. Se celebra en les llenges vernacles, encara que algunes Esglsies prefereixen utilitzar les llenges litrgiques clssiques. La veneraci dicones (imatges pintades de Jesucrist, de la Mare de Du, dun sant, especialment entre els orientals) juga un paper important en el culte ortodox, ns a esdevenir un tret distintiu, i les oracions a la Mare de Du i als sants enriqueixen els textos litrgics. Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte Les Esglsies ortodoxes sn dmbit jurisdiccional, i la principal autoritat depn del reconeixement que tingui cada Esglsia per part de les altres. Habitualment, la principal autoritat s un patriarca ttol de dignitat concedit als bisbes dalgunes Esglsies importants (cas de Constantinoble, Moscou, Romania, Srbia, Bulgria, etc.), per en daltres casos poden ser exarques jerarques que governen un exarcat o territori administratiu de les Esglsies ortodoxes o, per exemple, lArquebisbe dAtenes per a lEsglsia grega. Els preveres presideixen la Divina Litrgia i poden administrar la majoria de sagraments. Els homes casats poden accedir al presbiterat, i els bisbes procedeixen de lestament monstic. Organitzaci Les Esglsies ortodoxes estan organitzades al voltant de diversos patriarcats i esglsies autocfales: Constantinoble, Alexandria, Antioquia, Jerusalem, Moscou, Srbia, Romania, Bulgria, Gergia, Ucrana, etc. Les diferents Esglsies ortodoxes sn independents, malgrat que els patriarques es reuneixen en concili, i totes elles atorguen una primacia dhonor al patriarca de Constantinoble. Les Esglsies ortodoxes tenen una estructura jerrquica, de manera que els diaques i preveres estan sota lautoritat del seu bisbe. A Catalunya, trobem parrquies pertanyents a diversos patriarcats.

88

Celebracions especques Les Esglsies ortodoxes no es regeixen totes pel mateix calendari. Algunes es regeixen exclusivament pel calendari juli (calendari institut per Juli Csar), mentre que nhi ha daltres que es regeixen pel calendari juli per a les festes mbils (com la Gran Quaresma, la Pasqua i la Pentecosta) i pel calendari gregori (institut pel papa GregoriXIII) per a les festes xes. El calendari juli va ser el vigent ns que el papa Gregori XIII el va reformar. El calendari gregori, sha anat adoptant com a calendari civil, com s el cas del nostre pas des del 1582. Actualment, la diferncia entre els dos calendaris s de tretze dies, per, amb els segles, aquesta distncia creix. En conseqncia, tots els ortodoxos celebren Nadal el 25 de desembre, per els eslaus (russos, ucranesos, etc.) es refereixen al 25 de desembre del calendari juli, que equival al 7 de gener del calendari gregori. En canvi, els grecs, blgars, romanesos i la majoria dortodoxos en la dispora es regeixen pel calendari gregori. La principal festa de lany s la Pasqua, que pel fet de ser una festa mbil, canvia cada any, i de vegades sesdev abans, el mateix dia o desprs que el dia de Pasqua per a lEsglsia Catlica. Tamb sn festes mbils la Gran Quaresma (que precedeix la Pasqua) i la Pentecosta. En canvi, sn festes xes Nadal, i la Petita Quaresma (quarantena abans de Nadal). Prescripcions alimentries Els ortodoxos celebren diversos perodes de dejuni durant lany, per cal tenir en compte que infants, ancians i malalts nestan exempts. Els principals perodes de dejuni i dabstinncia (de carn, de peix, dous i de productes lctics) sn tots els dimecres i divendres de lany, ms les viglies de les dotze grans festes, ms la Petita Quaresma (quarantena dabans de Nadal), la Gran Quaresma (quarantena abans de Pasqua), la Quaresma dels Apstols (una setmana abans de Sant Pere) i la Quaresma de la Mare de Du (primera quinzena dagost). Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

Annex II. Esglsies ortodoxes

89

Budisme
El budisme es fonamenta en els ensenyaments que va transmetre Siddharta Gautama, Buda, entre els segles i aC. Nascut a la ciutat de Lumbini (actual Nepal), es diu que fou un prncep ric que es transform en un asceta desprs de conixer el patiment al qual senfrontaven els humans. Desprs dun llarg perode de meditaci, va arribar a la illuminaci (alliberament del patiment), moment a partir del qual es dedic a la difusi dels seus coneixements, especialment per la zona del nord-est de lndia. En lactualitat, el budisme acull escoles doctrinals dorientaci molt diversa, tot i que podem identicar tres grans corrents budistes: Theravada: s el corrent ms antic del budisme i sobretot est ests pel sudest asitic. De vegades, tamb s anomenat hinaiana. Considera que la savie sa noms saconsegueix a travs de la meditaci individual i, per aix, considera que lideal de persona s larhat, el deixeble que per ell mateix intenta arribar al nirvana (alliberament de tot dolor i absncia de tot sentit dindividualitat). El cam per arribar a la illuminaci s una tasca a la qual hom shi ha de dedicar a temps complet. Per aquesta ra, la millor vida possible per tal darribar a la illuminaci s la del monjo. Mahaiana: Aquest corrent va aparixer al segle dC, i fonamentalment sha ests per la Xina, el Jap, Corea i Vietnam. Segons aquest corrent, per tal darribar al nirvana, la qualitat fonamental que hom ha de desenvolupar s la compassi. El dest de lindividu est vinculat amb el de tota la resta dssers vius; aquests no es poden dividir, de manera que cal que hom aprengui a sentir una profunda preocupaci pel patiment dels altres. El seu ideal del savi, lencarna la gura del bodhisattva, en el qual saviesa i compassi caminen de manera parallela. Vajraiana: Corrent que es desenvolupa dins del budisme mahaiana a partir del segle dC. El corrent vajraiana tamb sanomena budisme tibet, ja que s bsicament a la zona del Tibet on sobreviu aquest corrent del budisme. Aquest corrent parteix de la idea que el millor sistema per tal de disciplinar la nostra ment i darribar a la illuminaci s seguir els tantres, uns textos que tracten temes com la mstica, les prctiques de meditaci i els rituals.

El budisme s la quarta religi en nombre de seguidors arreu del mn. Entre els budistes que hi ha a Catalunya, nhi ha tant doriginaris de lExtrem Orient com molts daltres que sn catalans dorigen i que han iniciat la prctica a Catalunya.

90

Doctrina La base de la doctrina budista es troba en el Discurs de les Quatre Nobles Veritats, pronunciat pel propi Buda. Segons aquest discurs: La vida s essencialment patiment. El patiment prov del desig. Hom pot alliberar-se del patiment, bo i transcendint el desig. Per alliberar-se del patiment cal seguir el noble cam dels vuit passos, segons els quals cal: 1. Coneixement correcte: cal adonar-se del carcter mutable de totes les coses que ens envolten. 2. Intenci correcta: els actes han dorientar-se a la recerca de la mxima saviesa. 3. Paraules correctes: cal parlar reexivament, evitant les mentides i usant un llenguatge conciliador. 4. Acci correcta: cal seguir una conducta moral correcta, no sha de ferir altres ssers i no sha de prendre el que no s propi. 5. Ocupaci correcta: la forma en qu hom es guanya la vida no pot anar en contra dels propis principis morals. 6. Esfor correcte: cal esforar-se de manera intelligent. 7. Atenci correcta: cal intentar aconseguir una atenci mental contnua. 8. Concentraci o meditaci correcta: cal aprendre tcniques de meditaci, fonamentals per a lalliberament de lesperit. El budisme postula que aquestes sn les recomanacions que cal seguir per arribar al nirvana, lextinci del patiment i lalliberament del cicle de renaixements al qual, segons la doctrina budista, est sotms lsser hum. El karma s all que determina el dest dels humans en les segents vides; aquest concepte fa referncia en darrer terme a la llei de causa i efecte segons la qual les accions de cadasc tenen conseqncies en el futur. El karma condiciona si la persona arriba a lalliberament, al nirvana, o b si roman en el samsara, la roda de renaixements. Sha armat que el budisme s una religi a-tea (sense Du), ja que Buda no parla de Du. Alguns autors interpreten que aquest fet s un signe de respecte a la divinitat.

Annex II. Budisme

91

Llibres sagrats i textos fonamentals No existeix un nic text reconegut per totes les escoles budistes. Durant segles, els ensenyaments de Buda es van transmetre de manera oral ns que, al voltant de lany 250 aC, aquests van quedar xats en el Canon Pali o Tripitaka. El Tripitaka s lnic text de referncia per al corrent theravada. El mahaiana, en canvi, reconeix tamb centenars daltres obres. Per al budisme tibet, les obres bsiques sn el Kanjur que es correspon, a grans lnies, amb el Tripitaka, i el Tanjur, que inclou un recull de sutres (textos que recullen els ensenyaments del Buda histric) i tantres (textos annims de carcter esotric), aix com extensos comentaris del Kanjur, i un recull de literatura exegtica i losca. Ritus ms importants Buda no va establir cap mena de cerimnia ni ritual religis ms enll de la prctica de la meditaci individual. La conversi al budisme es du a terme amb la presa de refugi, per la qual la persona assumeix la seva vinculaci en les tres joies: el Buda, el dharma (els ensenyaments de Buda) i la sangha (la comunitat budista). Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte Tot i que en el budisme no existeix prpiament la gura dun sacerdot, pren una gran importncia la gura del mestre o guru, que en el cas del Tibet rep el nom de lama. Habitualment, aquests mestres sn els encarregats de dirigir les meditacions i els rituals que es duen a terme, tot i que la seva presncia no s sempre imprescindible. Organitzaci No hi ha cap organitzaci que agrupi tots els budistes del mn. Fonamentalment, els budistes creen organitzacions de centres al voltant dun determinat mestre. A Catalunya existeix, des de lany 2007, la Coordinadora Catalana dEntitats Budistes, que agrupa centres i organitzacions de corrents i de tradicions budistes diferents. Celebracions especques El calendari de festivitats budistes varia molt entre els diversos corrents. A Catalunya, podrem dir que la festivitat ms important celebrada pel conjunt de comunitats dels diferents corrents s el Dia de Buda (Vesakha Puja), que acostuma a celebrar-se al maig i en el qual es commemora el naixement, la illuminaci i la mort de Buda.

92

Prescripcions alimentries En el budisme, arran del precepte segons el qual cal abstenir-se de matar qualsevol sser viu, el vegetarianisme s un costum molt ests, tot i no ser una prescripci. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

Annex II. Budisme

93

Esglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies

LEsglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies va ser organitzada als Estats Units lany 1830 per Joseph Smith Jr. Els membres daquesta Esglsia sn coneguts popularment com a mormons28 o sants dels darrers dies. En lactualitat aquesta Esglsia compta amb ms de 6.000 membres a Catalunya. Doctrina Alguns dels postulats bsics de lEsglsia dels Sants dels Darrers Dies sn: La creena en la Trinitat (Du Pare, Fill i Esperit Sant). La revelaci divina contnua de Du a profetes i apstols. Les famlies poden ser eternes.29 El millenarisme o creena en la segona vinguda de Crist.

Llibres sagrats i textos fonamentals La doctrina de lEsglsia dels Sants dels Darrers Dies es fonamenta en la Bblia i en el Llibre de Morm, considerat un altre testament de Crist. Aquesta obra narra larribada a Amrica, en primer lloc, dun grup de persones que havien participat en la construcci de la Torre de Babel (aproximadament lany 2200 aC) i, posteriorment, dun grup de jueus encapalats per Leh (aproximadament lany 600 aC). Tamb narra la visita de Crist a Amrica desprs de la seva resurrecci, lelecci de dotze apstols i lestabliment de la seva Esglsia.

28. Morm s un dels considerats profetes americans per lEsglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, al qual satribueix lautoria del Llibre de Morm. Posteriorment, el seu nom sha emprat per fer referncia als membres daquesta Esglsia. 29. Els matrimonis poden perdurar ms enll de la mort com a tals, sempre i quan, a ms de casar-se per matrimoni ordinari hagin realitzat el ritual del matrimoni segellat, que permet la uni de la parella desprs de la mort. El matrimoni segellat es pot dur a terme desprs de la mort fsica de la parella, mitjanant el matrimoni pels morts. De manera similar, el baptisme pels morts permet que els membres de lEsglsia bategin els seus avantpassats. En aquest sentit, es pot armar que, segons aquesta doctrina, les famlies poden ser eternes.

94

Ritus ms importants Cada diumenge se celebra la Reuni Sacramental, que consta fonamentalment de dues parts: una dedicada a laprenentatge de lEvangeli i laltra a la celebraci del Sant Sopar, amb pa i aigua. Setmanalment, tamb es duen a terme diverses reunions paralleles, en funci del sexe i de ledat, en les quals es proporciona ensenyament religis i sorganitzen diverses tasques socials i ldiques, entre altres. Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte Existeixen dos tipus de sacerdots: Sacerdots dAaron: tenen potestat per distribuir el Sant Sopar, preparar-lo, beneir i batejar. Sacerdots de Melquisedec: a part de les tasques dels sacerdots dAaron, tamb poden realitzar la unci dels malalts, loraci de guia i benedicci de consolaci i la conrmaci.

Organitzaci A escala mundial, lEsglsia est dirigida per un president i dos consellers (que constitueixen la Primera Presidncia) i un Consell de dotze apstols. Les directrius establertes per aquests rgans es porten a la prctica a travs dels anomenats grups dels setanta. Els homes que es troben en aquests grups sencarreguen de dirigir lEsglsia en una rea o en un mbit ms general. En tot cas, la tasca consisteix a aplicar sobre el terreny les decisions dels dotze apstols i de la Primera Presidncia. Territorialment, lEsglsia sorganitza en Estaques (circumscripcions), cadascuna de les quals agrupa de 2.000 a 4.000 membres aproximadament i est dirigida per un president dEstaca i dos consellers. Cada Estaca est composta per un mnim de cinc Barris i cada Barri dirigit per un sacerdot dAaron, al qual anomenen bisbe. Tamb hi ha unitats ms petites anomenades Branques que actuen sota la direcci dun president de Branca. A Catalunya, hi ha dues Estaques: la de Barcelona i la de lHospitalet de Llobregat. Celebracions especques Les principals festivitats que commemoren els mormons a Catalunya sn Nadal i Setmana Santa. A ms, dos cops lany, durant els mesos dabril i doctubre, es duen

Annex II. Esglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies

95

a terme les conferncies generals de lEsglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, durant les quals lEsglsia retransmet missatges a tot el mn a travs dun canal de televisi per satllit i tamb per Internet. Prescripcions alimentries LEsglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies t un codi de salut que aconsella labstenci de productes que generen addicci (caf, alcohol, te, tabac i drogues en general). A ms, els membres daquesta Esglsia dejunen el primer diumenge de cada mes, per no ho fan els infants, les dones embarassades, els malalts ni la gent gran. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

96

Fe Bah
La Fe Bah s la religi dels seguidors de Bahullh, el qual, al segle , es va proclamar missatger de Du per a aquesta poca. Els bahs creuen en la unitat de Du, la unitat i unicitat de les religions i la unitat de la humanitat. Al mn hi ha ms de sis milions de bahs. A Catalunya, actualment sn al voltant dun miler. Doctrina Podem resumir la doctrina bah a partir dels cinc principis segents: La unitat de Du, la unitat de la religi i la unitat de la humanitat constitueixen els tres principis bsics de la Fe Bah. Du roman incognoscible en la seva essncia. No obstant, la seva paraula es dna a conixer a travs dels seus missatgers escollits. Du s un, encara que la humanitat lha anomenat amb diferents noms. Du ha revelat la seva paraula en cada perode de la histria a travs dssers escollits, que els bahs anomenen missatgers de Du. Buda, Zoroastre, Abraham, Moiss, Jess i Mahoma, entre daltres, han estat manifestacions de Du. Bahullh s la manifestaci de Du per a la nostra poca.

Aix mateix, els bahs reconeixen una srie de principis entre els quals podem destacar: la unitat de la humanitat; la igualtat de lhome i de la dona; leliminaci dels prejudicis; leliminaci de la riquesa i de la pobresa extremes; la investigaci independent de la veritat; leducaci universal; la tolerncia; lharmonia entre la cincia i la religi; i lelecci dun idioma internacional. Llibres sagrats i textos fonamentals El llegat literari de Bahullh inclou ms de 100 obres. Possiblement, els seus dos ttols ms destacats sn Kitb-i-Aqdas (El Llibre ms Sagrat) i Kitb-i-Iqn (El Llibre de la Certesa). En el primer, shi descriuen les lleis que regeixen la Fe Bah, mentre que el segon s una exposici dels ensenyaments essencials sobre la naturalesa de Du i de la religi.

Annex II. Fe Bah

97

Algunes altres obres especialment venerades sn Les Paraules Ocultes i Les Set Valls. Ritus ms importants Els bahs dediquen diriament un espai a loraci. No obstant, poden triar entre tres pregries: Una oraci curta: consisteix en una petita estrofa i sha de recitar cada migdia. Una oraci mitjana: sha de recitar al mat, al migdia i al vespre. s acompanyada de diversos gestos i postures. Una oraci llarga: sha de recitar un cop al dia, en el moment en qu el del consideri ms adequat. Cal fer tamb una srie de postures corporals.

Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte La Fe Bah no t persones consagrades al culte, sin que les activitats de les comunitats bahs estan regulades i supervisades per les institucions bahs, especialment per les assemblees espirituals locals. Ning no es dedica al proselitisme, perqu s una prctica prohibida. Organitzaci Lorganitzaci de la comunitat bah sestructura al voltant de dos tipus dinstitucions. El primer tipus est format per institucions elegides democrticament destinades a prendre decisions respecte a la vida i als objectius de la comunitat, institucions com la Casa Universal de la Justcia i les assemblees espirituals dmbit local i nacional. El segon tipus est format per institucions de caire consultiu, la funci de les quals s assegurar la unitat de la Fe i encoratjar les comunitats. Aquestes institucions sn el Cos de Consellers i el cos dels seus Auxiliars. Celebracions especques El calendari bah est basat en lany solar, dividit en 19 mesos de 19 dies. Una de les dates ms destacades per a la comunitat s la celebraci del Naw Rz, lAny Nou Bah, celebrat el 21 de mar (especcament des de la posta de sol del dia 20 ns a la posta de sol del 21) que, per als bahs, representa el dia 1 del mes de Bah. A ms, la Fe Bah estipula vuit festivitats preceptives ms, durant les quals no es pot treballar, ni (els nens) anar a lescola. Aquestes sn: 21, 29 dabril i 2 de maig, commemoraci de

98

la declaraci pblica per part de Bahullh de la seva missi; 23 de maig, aniversari de la declaraci del Bb; 29 de maig, defunci de Bahullh; 9 de juliol, martiri del Bb; 20 doctubre, naixement del Bb; 12 de novembre, naixement de Bahullh. Prescripcions alimentries A partir dels 15 anys, els membres de la Fe Bah practiquen un dejuni entre el 2 i el 20 de mar consistent a no beure ni menjar res entre la sortida i la posta de sol. A ms, existeix la prohibici de beure alcohol i de prendre drogues. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

Annex II. Fe Bah

99

Hinduisme
Lorigen de lhinduisme se situa al voltant de lany 1500 aC. Lhinduisme agrupa un conjunt de creences i de prctiques de caracterstiques molt diverses, i s la tercera religi en nombre de seguidors arreu del mn. A Catalunya, entre els practicants de lhinduisme, hi ha tant un important collectiu dimmigrants indis com nombrosos catalans dorigen. Doctrina Lenorme complexitat i riquesa internes de lhinduisme fa que sigui difcil identicar una nica doctrina que deneixi aquesta religi. Malgrat aix, podem assenyalar algunes creences que comparteixen de manera generalitzada tots els grups hinduistes: Lunivers est ordenat segons el dharma, un ordre dorigen div que abasta qestions de tipus tic, social i cosmolgic. Lexistncia de cada sser hum est marcada pel seu karma, que pot ser ms o menys pur en funci de quines hagin estat les seves accions (i les dels seus predecessors) en els seves vides anteriors. En morir, el cos hum desapareix, per no aix latman, lessncia espiritual dorigen div. El dest daquesta est lligat a lestat del karma, de manera que, si no s prou pur, lnima tornar a reencarnar-se en un nou organisme. Aix, entra en el samsara, la roda de reencarnacions en la qual es troben tots els ssers del mn fsic. En canvi, si el karma s pur, lnima aconseguir alliberar-se daquesta roda de reencarnacions bo i arribant al mokhsa, lestat duni amb la divinitat o el descobriment de la prpia identitat eterna i no dual, segons les diferents escoles. Els rituals religiosos tenen com a objectiu fonamental la puricaci del karma. El mn evoluciona cclicament: el temps est dividit en kalpas, que sn cadascun dels perodes existents entre la creaci i la destrucci del mn. Dins de cada kalpa es produeixen quatre edats o yugas, i lpoca actual es troba en una edat de kali-yuga, una poca de dolor i destrucci.

Lhinduisme reconeix lexistncia duna llarga llista de divinitats, malgrat que alguns corrents teolgics assenyalen que en realitat totes aquestes divinitats no sn ms que emanacions duna nica detat suprema o Isvara. Entre totes aquestes divinitats destaquen Brahma (el du creador de lunivers), Vixnu (encarregat de la conservaci) i Xiva

100

(Du de la destrucci de lunivers). s tamb molt important la deessa, Devi o Shakti, amb molts rostres i noms com Durga, Parvati, Saraswati, etc. Aquestes divisions entre detats han donat lloc a diferents escoles religioses. Llibres sagrats i textos fonamentals En general, hom divideix les obres sagrades de lhinduisme en dos grups: Sruti: Correspon a un grup dobres que han estat escoltades en estat de meditaci per alguns savis, els quals les han donades a conixer a la resta de la humanitat. Entre aquestes obres hi ha els segents llibres: Vedes, Upanishads, Brahmanas i Aranyakas. Smriti: s un grup de textos que hom considera que han estat elaborats sota inspiraci divina, per sense la mateixa autoritat que els textos sruti. Els principals ttols de la literatura smriti sn: Mahabharata, Ramayana i Puranas.

Ritus ms importants No existeixen unes cerimnies niques que tots els hinduistes segueixin de manera unitria; cada grup estableix les prctiques rituals que considera ms adequades en funci de les seves caracterstiques. Alguns dels rituals que es duen a terme sn: Mantres: recitaci de determinades frmules sagrades (normalment en snscrit) considerades plenes denergia divina. Puja: ofrena daliments, ors, encens o diners a la imatge duna divinitat. Altres ritus relacionats amb les imatges de les divinitats (rentar-les, treure-les en process, guarnir-les, etc.). Bhajan: cant ritual dedicat a la divinitat. Meditacions: els hinduistes practiquen diferents formes de meditaci, alguns reciten mantres interiorment, altres intenten mantenir la seva ment en silenci, sense pensar en res. Tantres: aparegueren a partir del segle dC. Es considera que permeten, per mitj de visualitzacions o de cants, desenvolupar certes capacitats.

A ms, lhinduisme tamb ha donat lloc al ioga, un conjunt de tcniques psicosiolgiques destinades a aconseguir lexperincia de lalliberament, conjunt de tcniques que sha fet enormement conegut a les nostres latituds.

Annex II. Hinduisme

101

Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte En lhinduisme la gura del guru o mestre juga un paper central. El mestre sencarrega dorientar la vida espiritual del creient i li proposa les prctiques que considera ms adequades en cada moment. Organitzaci Generalment, els hinduistes sagrupen al voltant de la gura dun guru, a partir de la qual es generen diferents organitzacions. No hi ha cap rgan que coordini els hinduistes a nivell mundial. A Catalunya existeixen diverses entitats dinspiraci hinduista, que actuen de manera independent i sovint sense tenir contacte entre elles. Celebracions especques Les festivitats hinduistes poden variar molt en funci de la comunitat, la tradici de cadasc o la zona geogrca dorigen. Tanmateix, algunes de les festivitats ms importants sn Holi o celebraci de la primavera, que t lloc al voltant del mes de mar, i Dipavali o festa de la llum, que sescau cap a loctubre, i s la festa dadoraci de la deessa Laksmi i dels dus Rama i Krishna. Durant aquesta festivitat hom acostuma a illuminar les cases amb petites llnties, fet que ha acabat donant nom a la festa. Ambdues festivitats segueixen el calendari lunar. Prescripcions alimentries Els hinduistes no mengen vedella, i molts sn lacteo-vegetarians, s a dir, rebutgen el consum de carn i dous i salimenten de vegetals, de llet i dels seus derivats. Tenen prohibit el consum dalcohol i, sovint, mostren reticncies a lhora de consumir alls, cebes, alguns tipus de bolets, te i caf. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

102

Sikhisme
La religi sikh va sorgir al segle a la regi ndia del Panjab i considera que Du es va revelar a Guru Nanak Dev Ji (1469-1539). Guru Nanak fou succet per nou gurus ms. El darrer daquests gurus, Guru Gobind Singh, va establir com a guia etern i infallible de la comunitat sikh un llibre sagrat anomenat Guru Grant Sahib, que fonamentalment recull un conjunt dhimnes i pregries elaborats pels deu gurus sota la inspiraci dun nic esperit. El sikhisme s la cinquena religi en nombre de seguidors arreu del mn. Tot i que s una religi dimplantaci recent, a Catalunya ja hi ha diversos milers de persones, prcticament totes procedents de lndia, que sen declaren seguidores.30 Doctrina Els postulats bsics del sikhisme sn: Creena en un Du nic i totpoders, daparena incognoscible per als humans. Acceptaci de la idea de la reencarnaci. Tanmateix, a diferncia de lhinduisme o del budisme, el sikhisme considera que els humans poden aconseguir lalliberament de la roda de reencarnacions en el transcurs duna sola vida. Creena en la llei del karma, all que determina el dest dels humans dacord amb les accions de cadasc en el passat. Idea que el mn sensible (maya) no s tan sols una illusi, sin una realitat on tamb shi pot copsar la imatge de Du.

Llibres sagrats i textos fonamentals La doctrina sikh est recollida en un llibre sagrat anomenat Guru Grant Sahib. s considerat el guia etern i infallible de la comunitat sikh i, per tant, ning no est autoritzat a introduir-hi cap mena de variaci.

30. Entre els sikhs s habitual donar indistintament els mateixos noms a nens i a nenes. Tanmateix, el nom es completa afegint la partcula Singh, en el cas dels nens, i Kaur en el cas de les nenes. Les partcules Singh o Kaur no indiquen, per tant, la pertinena a una mateixa famlia.

Annex II. Sikhisme

103

Ritus ms importants Els sikhs fan tres pregries al llarg del dia (abans de lalba, a la posta de sol i abans danar a dormir). El diumenge al mat solen celebrar una cerimnia llarga al temple sikh, anomenat gurdwara. Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte En el sikhisme no hi ha cap gura semblant a la dun sacerdot. El granti s la persona que sencarrega de llegir el Guru Grant Sahib al temple. Sovint tamb s qui sencarrega de donar assistncia religiosa als malalts en moments determinats. La mxima autoritat de la comunitat sikh correspon al Jatedar, la persona que socupa de lAkal Takht o tron etern, un temple situat a la ciutat dAmritsar (Panjab, ndia). Organitzaci No hi ha una estructura jerrquica que organitzi els sikhs que es troben arreu del mn. Malgrat que en determinades rees existeixen associacions de temples que han esdevingut molt poderoses, en principi, cada gurdwara s plenament independent. Internament, cada gurdwara sol organitzar-se mitjanant una junta directiva amb un president, els crrecs de la qual no necessriament han de desenvolupar funcions religioses. Celebracions especques Els sikhs tenen el seu calendari propi, el Nanakshahi. A partir daquest calendari determinen les seves festivitats, dentre les quals en destaca la festa del naixement del seu fundador, el Guru Nanak, a mitjans de novembre, el Baisaki (13 o 14 dabril), que commemora la creaci de khalsa, un orde religioso-militar sikh, i el Divali (octubrenovembre), que rememora lalliberament dun guru sikh del seu captiveri. En aquestes jornades, es reparteix en els temples un pasts ritual anomenat Karah prashad, tal com es fa en les celebracions de cada diumenge. Prescripcions alimentries Tot i que s matria de discussi si es tracta dun precepte religis o no, fora sikhs sn vegetarians. En aquests casos, el consum dous tamb s rebutjat.

104

Aix mateix, com a inuncia de lhinduisme, entre els sikhs sha ests el costum de no menjar carn de vedella, ns i tot entre els que no sn vegetarians. Els sikhs tenen prohibit el consum dalcohol. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat Els sikhs poden triar formar part del khalsa, un orde religis creat pel des guru sikh, amb lobjectiu de preservar lessncia del sikhisme davant de qualsevol adversitat. Quan un sikh suneix al khalsa, es du a terme una cerimnia especial anomenada amrit. Els sikhs que han dut a terme aquesta cerimnia sn anomenats amritdaris. En canvi, els que no lhan dut a terme, sanomenen sahidaris. Els amritdaris porten sempre uns elements rituals coneguts com les 5 kas: Kesh: cabell i barba sense tallar. Lligat a aquest comproms, els homes vesteixen un turbant per tal de mantenir els seus cabells nets i cuidats. Kangha: una pinta de fusta. Katxera: un tipus especc de roba interior. Kara: un braalet dacer. Kirpan: una daga.

Alguns nens sikhs no es tallen el cabell, i el porten recollit en un monyo i cobert amb un tros de roba, anomenada ramal.

Annex II. Sikhisme

105

Testimonis Cristians de Jehov

Testimonis Cristians de Jehov s el nom amb qu actualment es coneix lentitat religiosa que va organitzar el ciutad dels Estats Units Charles Russell lany 1886. A Catalunya, actualment hi ha ms de 30.000 membres dels Testimonis de Jehov. Doctrina Alguns dels principis sobre els quals es basa la doctrina dels Testimonis de Jehov, i que els diferencien de la resta de tradicions religioses darrel cristiana sn: La no-creena en la Trinitat: hi ha un sol Du, Jehov, i Jess s el primer sser que Du ha creat; per tant, Jess no s Du, sin la primera creaci de Du; lEsperit Sant no s un sser que t entitat personal, sin la fora activa que Du pot exercir. La creena en la imminncia de la segona vinguda de Crist. La creena que una quantitat indenida de persones de totes les poques, cultures i societats, sobreviuran a la daquest sistema i viuran al Regne de Du a la Terra; i que hi haur alguns escollits que passaran a ser co-governants al costat de Crist. Creena que la mort s material i espiritual. Negaci de lexistncia dun infern al qual hagin danar les persones que no han estat salvades; el dest daquestes persones s la no-existncia. Creena en la resurrecci a la terra de la major part de les persones mortes, amb la possibilitat que visquin per sempre en un planeta paradisac.

De la interpretaci bblica que fan els Testimonis Cristians de Jehov, en deriven alguns principis doctrinals que es tradueixen en prctiques i comportaments quoti dians especcs. Aix, basant-se en el precepte dabstinncia de sang, consideren que les transfusions de sang sn prctiques que vulneren la voluntat de Du. Aix es tradueix en una negativa general a rebre transfusions de sang. La interpretaci de la Bblia els du, tamb, a practicar fora radicalment la neutralitat poltica. Aix els condueix no tan sols a no votar i a no jurar bandera, sin tamb a oposar-se a fer el servei militar, a agafar armes i a collaborar amb lexrcit en situacions de conicte o de guerra declarada. En aquests casos els Testimonis Cristians de Jehov opten per un exercici radical de la no violncia i de lobjecci de conscincia.

106

Llibres sagrats i textos fonamentals El llibre sagrat dels Testimonis de Jehov s la Bblia, de la qual han elaborat una traducci prpia a partir del text ms antic disponible. Els testimonis tamb dediquen bona part del seu temps a lestudi daltres llibres dexegesi bblica i de les revistes La Atalaya i Despertad! que edita la prpia organitzaci. Ritus ms importants Els Testimonis de Jehov consideren que Crist nicament va instituir dos ritus talment dits: El Baptisme: es realitza per immersi horitzontal i en ledat adulta. El Sopar del Senyor: serveix per commemorar la mort i la resurrecci de Jesucrist. Aquesta cerimnia s purament simblica en tant que cap membre pren generalment el pa i el vi. Aquest s un privilegi que es reserva a aquells que es consideren ungits.

Tot i que no sn prpiament ritus, els testimonis acostumen a dur a terme una srie de reunions al llarg de la setmana: Estudi bblic: en aquesta reuni es llegeixen determinats llibres i es comparen amb la Bblia. Generalment es du a terme en cases particulars. Escola del ministeri teocrtic: els diversos membres de la congregaci fan unes breus intervencions de cinc minuts al voltant de la Bblia. Aquesta activitat t com a nalitat el perfeccionament de les seves habilitats a lhora de presentar els continguts bblics. Reuni de servei: t dues parts. En la primera es fan els anuncis de la congregaci. En la segona, es fan suggeriments i sexpliquen mtodes tils a lhora danar a predicar per les cases. Reuni pblica: un membre de la comunitat fa un discurs daproximadament 45 minuts al voltant dun tema bblic. Estudi de La Atalaya: un anci o un serf ministerial fa la lectura pblica dun article daquesta revista, incloent-hi diverses preguntes que els assistents han de respondre.

Aix mateix, al llarg de lany els testimonis es reuneixen en algunes ocasions amb les altres congregacions del seu circuit i districte.

Annex II. Testimonis Cristians de Jehov

107

Autoritats religioses i/o persones consagrades al culte Entre els Testimonis de Jehov no existeix un personal religis com a tal, sin nicament responsables de diferents nivells organitzatius. All que ms shi podria assemblar s la gura de lanci, tot i que cal deixar clar que la seva tasca no s la de fer dintermediari amb Du, sin nicament dirigir les reunions destudi que du a terme cada congregaci. Organitzaci Els Testimonis de Jehov armen que estan organitzats en una estructura jerrquica composta per onze nivells, al capdamunt de la qual hi situen Crist i el propi Du. Publicadors: tots els testimonis de Jehov. Congregacions: unitat bsica dorganitzaci dels Testimonis de Jehov. Les congregacions es reuneixen al llarg de la setmana en els Salons del Regne per estudiar la Bblia, per predicar la fe, etc. Sn dirigides pels ancians, tot i que tamb pot haver-hi serfs ministerials que sencarreguin de determinades rees dactivitat. Molt sovint, dues, tres o quatre congregacions utilitzen un mateix Sal del Regne en dies alternatius. Circuit: conjunt dunes vint congregacions al capdavant del qual hi ha un superintendent de circuit. Districte: unitat dabast regional dirigida per un superintendent de districte. Catalunya est integrada en dos districtes, dels quals tamb formen part les congregacions de lArag i de les Illes Balears. Sucursal: ens dabast estatal, al capdavant del qual hi ha un Comit de sucursal, compost per diversos superintendents, que tenen un coordinador o president. Zona: abasta diversos pasos duna mateixa rea geogrca. Compta amb la gura dun superintendent de zona. Consell rector: comit estable format actualment per onze membres ungits.31 s lencarregat destablir les directrius terrenals de lorganitzaci; des dels aspectes ms globals ns als ms concrets.

31. Es consideren ungits aquells dels que formarien part de les 144.000 nimes que, segons indica lApocalipsi 7:4-8 i 14:1-3 composarien el poble redimit dIsrael. Segons la doctrina dels Testimonis Cristians de Jehov, han de rebre el tron i la naturalesa divina i passar a formar part del cos de Crist.

108

Celebracions especques Els testimonis de Jehov commemoren la Mort de Jesucrist, el dia 14 de Nissan, mes del calendari jueu, que habitualment sescau al mar o a labril. Prescripcions alimentries Per als testimonis de Jehov, s molt important que no hi hagi sang en cap dels aliments que consumeixen. Tamb tenen prohibit el consum de tabac i de drogues. Preceptes i costums en les formes de vestir que puguin afectar lalumnat No hi ha indumentria especca.

Annex II. Testimonis Cristians de Jehov

109

Bibliografia
Webs
Direcci General dAfers Religiosos: http://www.gencat.cat/vicepresidencia/afersreligiosos Departament dEducaci: http://www.gencat.cat/educacio http://www.xtec.cat/lic

Publicacions
CANET, E.; PUIG, J. i VILASECA, P.: Escola, Religi i Poder. El trencaclosques que no encaixa. Barcelona, Viena Edicions, 2008. CANIMAS, J. i CARBONELL, F.: Educaci i conictes interculturals. Primum non nocere. Vic, Eumo Editorial / Fundaci Boll, 2008. ESSOMBA, M..: Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Barcelona, Ed. Gra, 2006. FORTEZA, M. i GMEZ, J. (eds.): Cultura religiosa a lescola. Jornades internacionals sobre una assignatura aconfessional. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2008. ESTRUCH, J.; GMEZ, J.; GRIERA, M.M. i IGLESIAS, A.: Les altres religions. Minories religioses a Catalunya. Barcelona, Mediterrnia, 2004. MELLONI, X. i PIEIRO, F.: Pedagogia del Pluralisme Religis. Una proposta metodolgica. Barcelona, Edeb, 2008. TORRADEFLOT F. (ed.): Dileg entre religions. Textos fonamentals. Barcelona, Trotta, 2002. Guia: lalimentaci saludable a letapa escolar. Barcelona, Departament dEducaci i Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2005. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/aimentacio.pdf Vine a la festa. Dossier per al professorat / Vine a la festa. Activitats per a lalumnat, Barcelona, Unescocat i AUDIR, 2008. Calendari interreligis. Barcelona, Unescocat, 2009 (editat anualment).

Bibliograa
111

Si voleu ms informaci podeu adrear-vos a: Direcci General dAfers Religiosos Departament de la Vicepresidncia C. Sant Honorat, 1-3, 2a planta A 08002 Barcelona Tel.: 93 567 68 61 Fax: 93 567 68 68 dgar.vicepresidencia@gencat.cat http://www.gencat.cat/vicepresidencia/afersreligiosos Direcci General de Planicaci i Entorn Departament dEducaci Via Augusta, 202-226 08021 Barcelona Tel: 93 551 69 00 Fax: 93 241 53 42 dgpie.educacio@gencat.cat www.gencat.cat/educacio