LA SOCIETAT TECNOCRTICA I LA PERSONA

Unitat didctica 4

La histria de la humanitat s la histria del progrs tecnolgic. Es diu de lhome que s un sser que pensa, per difcilment lhome primitiu hauria arribat a esdevenir lhome actual si, a ms a ms, no hagus portat a la prctica tot all que es coa en el seu cervell. Lhome pensa, s racional i, a ms, actua, fa, fabrica i transforma. El que separa els homes dels animals s el fet que posa en prctica (la tcnica), tota la seva teoria (la cincia). El que s artificial s el ms natural. Des de la descoberta del foc (smbol de la civilitzaci que vrem aprendre a usar fa uns 80.000 anys), passant per la fabricaci destris amb qu es feien altres estris, la roda, la cermica, lescriptura, la imprenta, etc., fins arribar a la nostra era atmica, la histria de la humanitat coincideix amb la histria de la tcnica. Sha donat una simbiosi tal entre lhome i la tcnica, que lun no sentn sense laltra: hem arribat a fer de la tcnica el ms natural de lhome. Lo artificial ha esdevingut lo ms natural. La tecnologia ha modificat la prpia naturalesa humana. Lacceleraci de la revoluci industrial. Aquest evolucionar i caminar plegats de lhome i la tecnologia es du a terme duna manera acompassada, lenta i sense presses; fins arribar a un punt de la histria en qu es produeix una acceleraci i un canvi brutals: lpoca de la revoluci industrial, al segle XIX. Aquest fenomen canvia duna forma tan profunda i radical la manera de veure, entendre i estar en el mn que, fins i tot, hi ha qui ha arribat a dir que la humanitat t noms cent anys de vida. 1) Veiem i anotem algunes daquestes transformacions en el grfic segent:

Revoluci Industrial

Revoluci ............................. Revoluci Sanitria

Societat espectacle Societat de .............. Societat ....................

Societat .....................

Home pulsional

Home audiovisual

Home...................

Home..................

La revoluci industrial: la societat urbana

2) La vida a la ciutat. Anota molt breument quina s la teva impressi de la vida a la ciutat. Les avantatges i els inconvenients que hi trobes. (Si vols agafar una mica de distncia mira abans el fragment de la pel.lcula Baraka).

3) La concentraci urbana. Llegeix els textos segents i identifica les principals conseqncies que ha provocat la concentraci urbana a les grans ciutats. Anota-les en el grfic inferior. Les indstries suposen una gran quantitat de m dobra. Grans masses humanes samunteguen entorn de les fbriques. La concentraci a les grans ciutats comporta problemes greus: la vivenda, petita o deplorable, la inexistncia dinfraestructures (aiges, serveis higincis, sanitaris, escolars...). Daquesta manera sorgeixen els anomenats cinturons de misria als voltants de les grans ciutats amb el seu seguit de xaboles, enfermetats... La concentraci a les ciutats suposa lxode rural., que posa de relleu la desventatja del sector agrcola respecte de lindustrial. Encara que amb retard, la tcnica tamb ha arribat a lagricultura. Per encara avui els preus agrcoles es distancien molt dels industrials imposant a les zones rurals un nivell de vida ms baix. Aquesta situaci dna lloc a lemigraci que deixa espais buits i envellits els nostres pobles. Lemigraci s un fenomen amb unes repercusions humanes molt profundes: lemigrant es desarrela de la seva terra i sen va a viure a una altra, lluny del seu entorn, de la seva gent i dels seus costums. Al cap duns anys ja no s del seu pas dorigen ni del seu pas de residncia. Estranger a tot arreu, menyspreat al seu treball, separat de la seva famlia amb freqncia, desarrelat... milions de persones viuen aix. Les deixalles de les fbriques, les bassures de les grans ciutats, els gasos dels mitjans de transport... estan tenint greus conseqncies: laire s menys respirable quan no s irrespirable, la vida a laigua est desapareixent, zones enormes de la terra sestan desertitzant, espcies animals i vegetals desapareixen. s el problema de la contaminaci de la naturalesa.

La revoluci industrial

El cotxe: smbol del nostre temps. Donant un passeig per qualsevol de les nostres ciutats comprovarem que, actualment, es construeixen a la mesura del cotxe. El creixement urb sembla que shagi fet pensant noms en els homes-autombil, no pas en els homes-vianant. La gran ciutat ha escollit el cotxe com a smbol i signe del nostre temps i, com a conseqncia daix, les urbs acostumen a ser llocs de soroll, pressa, desplaaments pesats, incomunicaci, irritabilitat frustraci, soletat i estres. Les canons Informe terraqui de La Trinca, i Dins de cada cotxe hi ha un animal dels Pets ens apropen a aquesta descripci. La realitat de lhome-autombil sha acabat imposant i la competitivitat i individualisme que genera shan acabat convertint en els valors principals de la nostra societat. 4) De quina manera el cotxe ha esdevingut el signe ms emblemtic del nostres temps ? Quins valors t, qu aporta a la nostra vida? Desprs de comentar-ho amb tot el grup anota quines sn les caracterstiques que fan del cotxe un objecte tan desitjable i necessari.

Perllongaci del territori: el cotxe amplia el nostre espai privat, la nostra habitaci i el nostre cotxe sn els nostres espais personals i ntims.

....................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................... Les virtuts de lautombil. Considerat individualment el cotxe t moltes qualitats (velocitat, seguretat, comfort, llibertat), per no resisteix un anlisi global. Lhome-autombil, pot ser lhome del futur ? Segur que no: no hi ha materials suficients per a qu els cotxes sestenguin pel planeta en proporcions europees, no hi ha al mn prou combustible dorigen fssil per ferlos circular, i tampoc no hi ha prou atmosfera per poder contaminar. Per tant, aquesta espcie sembla abocada a lextinci, encara que, de moment, els nics que semblen patir lefecte daquesta extinci sn els vianants, autntics indis en la seva reserva, en una reserva que cada dia s ms minsa. 5) Analitza les suposades virtuts del cotxe i mostran la seva cara real.

velocitat seguretat comfort llibertat

Audici de canons descriptives de la relaci persona-cotxe-ciutat.

A mil anys llum, sortint a lesquerra, de la galaxia daqu al costat, hi ha un planeta de nom La Terra, que els nostres savis han estudiat. All a La Terra, sembla mentida, i aquest informe ho explicar, encara es troben formes de vida si es pot dir vida all dall. Sn els terraquis de vries mides de pell metl.lica i relluent, amb quatre potes arrodonides de goma negra i plenes de vent. Ells de les races en diuen marques, de les famlies diuen models, i nhi ha de rojos, i nhi ha de grisos, i nhi ha de liles i de blaucels. Al davant tenen dos ulls de vidre que sels hi encenen per all a les set, i uns de minsculs que els utilitzen per saludar-se picant lullet. De igual manera com fem nosaltres tamb els terraquis van numerats, i orgullosos en unes plaques els seus noms porten il.luminats. Quan el terraqui est dullera, en sec satura i s molt normal que el del darrere el cul li esbotzi i aix consumin lacte sexual. Tenen un rgid metabolisme que els hi funciona molt malament, inunden laire de pets i llufes deixant un rastre de gas pudent. Cada set voltes que fa el planeta sels hi desperten estranys instints i tots alhora surten de casa i atapaeixen tots els camns. I samunteguen i sescridassen i sagredeixen amb brusquedat, i s que els terraquis sn uns pallussos, porten un rotllo molt mal muntat. I aix demostra aquest informe lo errats que anaven tota la gent quan defensaven que all a La Terra hi havia VIDA INTEL.LIGENT.

No pienso interrumpirte si azotas a mis hijas, te dar mis ahorros aunque no me los pidas, no voy a disgustarme cuando quemes mi casa, aunque vea a mi familia abrasarse entre las llamas. Llena de chinchetas todos mis zapatos, y llama al Per con mi telfono inalmbrico, calcina mis bonsis con un soplete, rompe mis jarrones del lejano oriente. Puedes lapidar a mis ancianos padres, robarles su pensin y los bonos desgravables, divirtete torturando a mi esposa, djala si quieres ciega y coja. Y escupe mis lentillas y mi prtesis dental, contagia con el virus mis cuchillas de afeitar, y mate si quieres en mi almohada, y suda los domingos con mi nuevo chandal. Pero ndate con ojo, no te equivoques hagas lo que hagas, .............................. ...................................................... Puedes robarme todos los amigos, y ridiculizarme delante de mis hijos, apropiate de mis mejores ocurrencias, hazlas tuyas y ponme en evidencia. No voy a culparte por hundir mi carrera, por fin has conseguido que me linchen en la empresa profana las tumbas de mis antepasados, y pntale bigote a las fotos de mi lbum. tame una rueda de molino al cuello, haz que tu gato se coma a mi jilguero, pon cido sulfrico en mi bote de colonia, y si se te antoja, chfame la boina! Def Con Dos Informe terraqui. La Trinca Dins de cada cotxe hi ha un animal. Els Pets. El veus cada dia tan ben pentinat amb un gran somriure, tan ben educat, per quan puja al cotxe i surt disparat ja no s el que sembla, ara s Mr Hyde. Corre ms del compte va sovint mamat, mai es posa el cinto de seguretat. Renega i insulta com un posset, per coses que ell fa quasi cada nit. Sempre sn els altres els que no ho fan b, i es creu lamo i senyor del carrer. Dins de cada cotxe, just sota el volant, dins de cada cotxe, pitjant el pedal, dins de cada cotxe, mires al mirall, disfressat dhome normal trobareu un animal.

Toca la botzina si alg va molt lent, per si a ell li toquen llavors frena ms. Quan troba una dona que no el porta b diu sense vergonya : dona havia de ser ! Mai he vist escena tan depriment com uns conductors en un accident, lun es menja a laltre com un gos rabis, de ning s la culpa, ning est confs. Sempre sn els altres els que no ho fan b, i es creu lamo i senyor del carrer.

Arquitectura, pedres, ciment, quitr, plstic, planxa, fusta, terra...

l'autombil

comoditat ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) seguretat ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) velocitat ........................................................................... ( ) ........................................................................ ( ) llibertat ............................................................................. ( ) ........................................................................ ( ) deixalles ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) espais verds ................................................................... ( ) ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) edificis ............................................................................. ( ) ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) espais oberts .................................................................. ( ) ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) plans verticals ................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) barreres............................................................................ ( ) ....................................................................... ( )

naturalesa

urbanisme

La ciutat s per a les persones ?

medi hum Persones, emocions, idees, sentiments, rituals...

( ) contrats ............................................................................ ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) ( ) lo inslit ........................................................................... ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) ( ) professions ..................................................................... ........................................................................ ( ) ........................................................................ ( ) ( ) ............................................................................................ ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ........................................................................................... ( ) ............................................................................................

consumisme

comunicaci

Nom i cognom .............................................................................................. Data ....................

1) Explica i raona en quin sentit es pot afirmar que el cotxe, dins de la ciutat, s insegur, incmode, lent i fa a la persona menys independent o menys lliure.

2) Llegeix el text segent, extret del llibre den Lus Rojas Marcos. La ciudad y sus desafos (Ed. Espasa, Madrid, 1992). Desprs resumeix en tres punts (tres pargrafs) quines sn les conseqncies que afecten ms negativament a lindividu que viu en la ciutat. Fes el mateix amb els trets positius ms remarcables. Los hombres y las mujeres piensan, sienten y se comportan de forma diferente en el medio urbano que en las zonas rurales. En todo momento, la metrpoli establece un profundo contraste con la vida en el campo y extrae del hombre y de la mujer un nivel superior de conciencia. (...) La urbe, con su libertad, sus opciones y su ritmo, intensifica el conocimiento y las vivencias del hombre y la mujer contemporneos. Al mismo tiempo, aviva y acenta en la persona los conflictos y dilemas sobre su propia identidad, su papel en la sociedad, su supervivencia, su autorrealizacin y sobre el significado de su existencia. Las ciudades son el smbolo de la experiencia humana colectiva, el medio portador del saber, el caldo de cultivo de las ideas. (...) En las populosas metrpolis existen torrentes de personas con las que uno se cruza y se codea a diario. Sin embargo, el nmero de conocidos con quienes se mantienen relaciones ntimas o estrechas es muy reducido. Pues excepto en el mbito de la vida privada, los contactos en las ciudades, aunque en su mayora sean cara a cara, suelen ser breves, superficiales e impersonales. La distancia que se mantiene en estos encuentros es una estrategia del ciudadano para protegerse contra las demandas continuas y las expectativas de los dems, y, en ciertos casos, contra el miedo a lo desconocido o incluso a ser vctima de un crimen. A su vez, estas relaciones mltiples, apresuradas, cautelosas y distantes estimulan en el hombre la suspicacia, la intuicin para catalogar rpidamente a los dems, y la racionalidad, el nfasis en la razn y el intelecto antes que en los sentimientos. Cuando un gran nmero de personas de origen y antecedentes diversos viven y trabajan juntas, sin que les unan lazos emocionales o sentimentales, se fomenta entre ellas la interdependencia

o incluso el espritu de equipo, pero tambin se estimulan la hostilidad, los enfrentamientos y la competitividad. La fuente principal de poblacin urbana es la inmigracin. (...) La migracin, sin embargo, hace confluir pueblos, culturas, lenguas y razas dispares, lo que bajo ciertas condiciones socioeconmicas conflictivas aviva los estereotipos tnicos, la explotacin entre grupos y el racismo. Con todo, la migracin es verdaderamente el combustible que alimenta a la ciudad y le da su espritu y su energa. Hace aos se consideraba utpicamente a la ciudad como un crisol de razas y etnias, como un filn de culturas hbridas. Sin embargo, las metrpolis actuales reflejan, ms que crisoles, vvidos mosaicos compuestos de colectivos culturales diversos, entre los que por lo general suele haber poca comunicacin y grandes contrastes, pues la gran mayora de los grupos tnicos, casi por definicin, tienden hacia la separacin y la individualizacin con el fin de protegerse y preservar su cultura e identidad. Tambin ocurre que muchos ciudadanos tienen la oportunidad de convivir e identificarse a la vez con grupos distintos, no slo en base a sus preferencias personales, sino tambin en virtud de sus condiciones sociales o econmicas, de sus intereses intelectuales o religiosos, de su lengua o de su raza. Como resultado, en las ciudades existen numerosos individuos que forman parte simultneamente de diversos colectivos o agrupaciones, lo que les permite participar en mltiples foros e incluso adoptar y exhibir diferentes personalidades. Como seal el psiclogo neoyorquino William James, la forma de ser del hombre de la urbe es, sobre todo, pragmtica y frecuentemente vara dependiendo del grupo de personas que le rodea. El escenario urbano contemporneo ofrece incontables alternativas, exhibe vivos contrastes y refleja una heterogeneidad deslumbrante. La ciudad expone continuamente a sus habitantes a una vasta seleccin de imgenes discordantes y extremas delo bueno y de lo malo, de riqueza y de miseria, de inteligencia y de ignorancia, de orden y de caos. Igualmente, las capitales obligan a sus residentes a relacionarse con diversas personalidades y a coexistir con estilos de vida divergentes. Este medio variado y multiforme suscita en las personas una perspectiva relativista y tolerante hacia las diferencias que les rodean y, sobre todo, facilita una aproximacin o abordaje emprico, racional y laico, o carente de sentido religioso hacia los desafos de la vida. Es un hecho confirmado que mientras las metrpolis albergan y toleran todo tipo de religiones y sectas, un gran porcentaje de la poblacin es agnstica, atea, u opina que la religin ha pasado de moda. Otra caracterstica de los centros urbanos de hoy es que, en comparacin con las reas rurales, brindan gran autonoma, numerosas alternativas, elecciones y un mayor equilibrio entre aspiraciones y oportunidades, incluso a individuos excepcionales o anmalos. Al mismo tiempo, en las metrpolis los hombres y las mujeres se sienten menos coaccionados por las reglas y presiones homogeneizantes tan comunes en el medio rural. Como resultado, muchas de las actitudes y conductas que ordinariamente se suprimen o se ocultan en las pequeas comunidades, se admiten y se hacen evidentes en las ciudades. Un ejemplo que viene al caso es la relativa aceptacin o tolerancia hacia los homosexuales que existe en las sociedades urbanas. Asimismo, en comparacin con el hombre del campo, el hombre y la mujer de la ciudad tienden a explorar ms fcilmente nuevas direcciones y estilos de vida, a expresar ms libremente sus convicciones, su inconformismo y su creatividad. La vida de la metrpoli promueve la improvisacin y el cambio, pues invita al ciudadano a elegir libremente alternativas ms all del contexto de las normas convencionales y de las

costumbres tradicionales establecidas. Por ejemplo, las opciones tan controvertidas del divorcio, del aborto o de la eutanasia son en la actualidad mejor aceptadas en las grandes poblaciones que en las zonas rurales. Muchas de las ideas, actitudes y modas inslitas que con regularidad nacen en los centros urbanos y que al principio se consideran extraas, intolerables o incluso inmorales, llegan con el tiempo a ser aceptadas por la mayora. Este proceso de cambio dinmico y continuo, que es impulsado por los poderosos medios de comunicacin, constituye el mecanismo ms importante de avance y transformacin de la sociedad contempornea. Evidentemente, en las ciudades es donde se desatan las pasiones, se liberala imaginacin y se configura el futuro de la humanidad. Por esta razn, creo que las capitales modernas constituyen un punto obligado de referencia, un laboratorio ideal, un escenario o escaparate gigantesco que permite observar y analizar claramente la naturaleza y el comportamiento humano, la evolucin de los procesos psicosociales, el progreso de la civilizacin y la lucha heroica del hombre y la mujer por una mejor calidad de vida, por su realizacin y por su supervivencia.

LA CIUTAT S PER A LES PERSONES? PUNT DE SORTIDA : FINAL DE VIA JLIA a les 9 h (Pirul de Via Jlia) Es tracta de fer un passeig per un dels barris del districte de Nou Barris. Aquest pot ser un bon exemple dexpansi urbana accelerada (sn uns barris que noms tenen tres o quatre dcades dantiguitat), amb una construcci de vivendes i uns traats de carrers poc racionals i/o humans i creuat per una via rpida daccs a la gran ciutat de Barcelona. Sn uns barris, fins ara perifrics, que ens poden donar una idea del creixement de la ciutat : sha construt a la mesura de lhome ?, sestan fent modificacions i millores que fan pensar en una humanitzaci de la ciutat? Durant el recorregut haureu de diapositivar aquells fragments de barri que ms us poden servir per explicar cm veieu la ciutat, qu hi trobeu de positiu i de negatiu, qu us sembla que caldria rectificar o afegir a fi de fer ms humana i habitable la ciutat. (Recordeu el binomi vianant - automobilista) El vostre itinerari passar per la zona de IES St Andreu - Via Jlia - Plaa Sller

Si a hores dara no teniu encara clar qu heu de fer us suggereixo que us relaxeu, entreu en un bar i penseu tranquil.lament en el gui del passeig fotogrfic (lhaureu dentregar al final del mat).

PRIMER PUNT DE TROBADA : METRO MARAGALL (a la superfcie) a les 10:30 10:45 hores Ens traslladarem al centre de Barcelona , a Ciutat Vella ( ms o menys), on les coordenades que donen forma i vida a les ciutats varien sensiblement, dun barri dormitori passem al centre de la metrpolis, amb abundncia dinfraestructura i serveis, amb una presncia ms gran daltres cultures i dun altre tipus dactivitats. s el lloc on tenen sortida els desitjos dels habitants de la gran ciutat, on es fan realitat moltes de les seves aspiracions, la ptria de les oportunitats (per extensi, tota la gran ciutat), i on es fa ms palesa la vida urbana. La vostra parada de metro per continuar la caminada ser la de Urquinaona

Durant aquest segon trajecte caldr que, a ms dels blocs, ciments, pedres, construccions i carreteres, us fixeu en lentramat ms hum de la ciutat, en lintercanvi cultural que hi pot haver, en la comunicaci o incomunicaci que es dna , en les emocions i sentiments, en els contrastos que existeixen, en el relativisme i indiferncia que es pugui apreciar. Cal retratar aquelles peces del trencaclosques urb que ens ajudaran a entendre com influeix la ciutat en la manera de pensar i entendre la realitat, els altres i el mn de la persona que hi viu. Aquestes situacions no es poden reflexar amb tan sols una imatge, necessiten del comentari que doni el mats o expliqui adequadament el que sha volgut expressar amb les diapositives. PUNT DE COMIAT : LESTACI DE METRO LICEU (banda de mar, a dalt) no ms tard de les 13 h

1. La ecologa urbana La ciudad se configur al principio como la casa de un dios: un lugar donde se mostraban los valores eternos y se manifestaban los poderes divinos. Si bien estos smbolos han cambiado, las realidades que representan todava perduran. Lewis Mumford, La ciudad en la historia, 1961.

Los hombres y las mujeres piensan, sienten y se comportan de forma diferente en el medio urbano que en las zonas rurales. En todo momento, la metrpoli establece un profundo contraste con la vida en el campo y extrae del hombre y de la mujer un nivel superior de conciencia. Esta observacin es tan antigua como las mismas ciudades y sigue siendo vigente hoy, pues la ecologa psicosocial de la urbe, con su libertad, sus opciones y su ritmo, intensifica el conocimiento y las vivencias del hombre y la mujer contemporneos. Al mismo tiempo, aviva y acenta en la persona los conflictos y dilemas sobre su propia identidad, su papel en la sociedad, su supervivencia, su autorrealizacin y sobre el significado de su existencia. A lo largo de la Historia, el mundo ha experimentado un proceso de urbanizacin progresiva. En la actualidad, los demgrafos calculan que alrededor del 50 por 100 de la poblacin del Globo vive en reas metropolitanas, aunque en ciertos pases europeos esta proporcin sobrepasa ya el 75 por 100. Se piensa que las primeras ciudades surgieron hace unos 6.000 aos en la lejana Mesopotamia, en los frtiles valles situados entre los ros Tigris y ufrates, al sur de lo que hoy es la ciudad de Bagdad, la capital de Irak. Esta tierra prspera no slo proporcion abundante agua y alimentos a los primeros ciudadanos del planeta, sino que, ms importante an, estimul la convivencia y la vida social entre ellos, impuls su desarrollo cultural y, por ltimo, fecund la ecologa urbana y la civilizacin. La ecologa urbana engloba, por un lado, la arquitectura, las piedras y el cemento, y por otro, las emociones, las ideas y los rituales. Ciertos pensadores consideran que la personalidad del hombre y la mujer de la metrpoli es consecuencia de la vida singular de la ciudad, mientras que otros argumentan lo opuesto, es decir, que la vida en la urbe es precisamente el resultado del carcter de los hombres y mujeres que la habitan. En realidad, la sustancia de la capital es ambas cosas: la naturaleza idiosincrsica de sus ciudadanos y el medio nico en el que viven y con el que se relacionan e identifican. Esta extraordinaria combinacin constituye el instrumento por excelencia de desarrollo, cambio y renovacin del ser humano. La aparicin de la ciudad marca los principios de la civilizacin. A travs de los tiempos, numerosas culturas metropolitanas han surgido, brillado y cado, per siempre han revivido o han sido reemplazadas por otras, porque una vez nacido el instinto urbano del hombre nunca desapareci. Las ciudades son el smbolo de la experiencia humana colectiva, el medio portador del saber, el caldo de cultivo de las ideas. Las innumerables pruebas de la herencia cultural e histrica de la humanidad yacen en las urbes antiguas del Oriente Prximo, en las legendarias metrpolis de Grecia y Roma, en las capitales de la Europa medieval y moderna, y en las megalpolis de Amrica, Africa, Australia y el Lejano Oriente. La historia de la civilizacin es, evidentemente, la historia de las grandes urbes.

El progreso brota igualmente del alma de la metrpoli, donde germina la fuerza vital que configura el sentido de la existencia humana. A lo largo del tiempo, muchos imperios sobrevivieron mientras sus ciudades se mantuvieron en pie. El desarrollo poltico, cultural y artstico del mundo grecorromano, la reforma humanista de la Europa del Renacimiento y los avances espectaculares de la tecnologa moderna, se funden con las capitales de la poca. Los acontecimientos ms significativos, tanto si se trata de revoluciones histricas como de descubrimientos excepcionales, suelen ocurrir en las ciudades, las cuales, posteriormente, se convierten en los smbolos de estos sucesos. Por ejemplo, referencias como el muro de Berln o la plaza Tiananmn de Pekn, son emblemticas del papel que juegan las urbes en movimientos sociopolticos memorables de nuestro tiempo. Por lo general, los centros urbanos se definen como poblados humanos permanentes, grandes de tamao, densos en habitantes y heterogneos de carcter. En las populosas metrpolis existen torrentes de personas con las que uno se cruza y se codea a diario. Sin embargo, el nmero de conocidos con quienes se mantienenrelaciones ntimas o estrechas es muy reducido. Pues excepto en el mbito de la vida privada, los contactos en las ciudades, aunque en su mayora sean cara a cara, suelen ser breves, superficiales e impersonales. La distancia que se mantiene en estos encuentros es una estrategia del ciudadano para protegerse contra las demandas continuas y las expectativas de los dems, y, en ciertos casos, contra el miedo a lo desconocido o incluso a ser vctima de un crimen. A su vez, estas relaciones mltiples, apresuradas, cautelosas y distantes estimulan en el hombre la suspicacia, la intuicin para catalogar rpidamente a los dems, y la racionalidad, el nfasis en la razn y el intelecto antes que en los sentimientos. El naturalista ingls Charles Darwin y el socilogo francs Emile Durkheim demostraron por caminos diferentes que la alta densidad de poblacin tpica de las capitales modernas, o el amontonamiento de las personas en un espacio limitado, refuerza la dependencia mutua entre los habitantes, acenta las diferencias y la especializacin. Y aumenta la complejidad y el dinamismo de la estructura social. Cuando un gran nmero de personas de origen y antecedentes diversos viven y trabajan juntas, sin que les unan lazos emocionales o sentimentales, se fomenta entre ellas la interdependencia o incluso el espritu de equipo, per tambin se estimulan la hostilidad, los enfrentamientos y la competitividad. En definitiva, la alta densidad de poblacin de las metrpolis modernas facilita la diversificacin y la originalidad de los residentes, per al mismo tiempo complica la organizacin social e intensifica las desigualdades y la tensiones fsicas, psicolgicas y sociales. La ecologa psicosocial urbana consume ms personas que las que produce. La vida es normalmente ms corta en las grandes metrpolis que en el campo, en las ciudades se emigra ms, la mortalidad infantil suele ser ms alta y la tasa de nacimientos es menor. Por tanto, la supervivencia de las capitales depende del flujo constante de nuevos habitantes. La fuente principal de poblacin urbana es la inmigracin. Los inmigrantes, provengan de zonas rurales cercanas, de otras ciudades o de pases lejanos, son un ingrediente necesario e inevitable del carcter de las capitales de hoy, forman una parte fundamental del alma de las grandes urbes, a las que aportan vitalidad, ingenio, talento y diversidad. La migracin, sin embargo, hace confluir pueblos, culturas, lenguas y razas dispares, lo que bajo ciertas condiciones socioeconmicas conflictivas aviva los estereotipos tnicos, la explotacin entre grupos y el racismo. Con todo, la migracin es verdaderamente el combustible que alimenta a la ciudad y le da su espritu y su energa.

Hace aos se consideraba utpicamente a la ciudad como un crisol de razas y etnias, como un filn de culturas hbridas. Sin embargo, las metrpolis actuales reflejan, ms que crisoles, vvidos mosaicos compuestos de colectivos culturales diversos, entre los que por lo general suele haber poca comunicacin y grandes contrastes, pues la gran mayora de los grupos tnicos, casi por definicin, tienden hacia la separacin y la individualizacin con el fin de protegerse y preservar su cultura e identidad. Tambin ocurre que muchos ciudadanos tienen la oportunidad de convivir e identificarse a la vez con grupos distintos, no slo en base a sus preferencias personales, sino tambin en virtud de sus condiciones sociales o econmicas, de sus intereses intelectuales o religiosos, de su lengua o de su raza. Como resultado, en las ciudades existen numerosos individuos que forman parte simultneamente de diversos colectivos o agrupaciones, lo que les permite participar en mltiples foros e incluso adoptar y exhibir diferentes personalidades. Como seal el psiclogo neoyorquino William James, la forma de ser del hombre de la urbe es, sobre todo, pragmtica y frecuentemente vara dependiendo del grupo de personas que le rodea. El escenario urbano contemporneo ofrece incontables alternativas, exhibe vivos contrastes y refleja una heterogeneidad deslumbrante. La ciudad expone continuamente a sus habitantes a una vasta seleccin de imgenes discordantes y extremas delo bueno y de lo malo, de riqueza y de miseria, de inteligencia y de ignorancia, de orden y de caos. Igualmente, las capitales obligan a sus residentes a relacionarse con diversas personalidades y a coexistir con estilos de vida divergentes. Este medio variado y multiforme suscita en las personas una perspectiva relativista y tolerante hacia las diferencias que les rodean y, sobre todo, facilita una aproximacin o abordaje emprico, racional y laico, o carente de sentido religioso hacia los desafos de la vida. Es un hecho confirmado que mientras las metrpolis albergan y toleran todo tipo de religiones y sectas, un gran porcentaje de la poblacin es agnstica, atea, u opina que la religin ha pasado de moda. Otra caracterstica de los centros urbanos de hoy es que, en comparacin con las reas rurales, brindan gran autonoma, numerosas alternativas, elecciones y un mayor equilibrio entre aspiraciones y oportunidades, incluso a individuos excepcionales o anmalos. Al mismo tiempo, en las metrpolis los hombres y las mujeres se sienten menos coaccionados por las reglas y presiones homogeneizantes tan comunes en el medio rural. Como resultado, muchas de las actitudes y conductas que ordinariamente se suprimen o se ocultan en las pequeas comunidades, se admiten y se hacen evidentes en las ciudades. Un ejemplo que viene al caso es la relativa aceptacin o tolerancia hacia los homosexuales que existe en las sociedades urbanas. Asimismo, en comparacin con el hombre del campo, el hombre y la mujer de la ciudad tienden a explorar ms fcilmente nuevas direcciones y estilos de vida, a expresar ms libremente sus convicciones, su inconformismo y su creatividad. No cabe duda de que las ciudades celebran la calidad de vida, fomentan nuevas formas de convivir y de relaciones personales, y ofrecen a menudo soluciones novedosas para afrontar y moderar los problemas insolubles de la existencia humana. La cultura de la urbe tambin premia la originalidad, la innovacin, la excentricidad, lo inslito y lo ingenioso, aunque adems valora lo eficiente, lo prctico y lo efectivo. La vida de la metrpoli promueve la improvisacin y el cambio, pues invita al ciudadano a elegir libremente alternativas ms all del contexto de las normas convencionales y de las costumbres tradicionales establecidas. Por ejemplo, las opciones tan controvertidas del divorcio, del aborto o de la eutanasia son en la actualidad mejor aceptadas en las grandes poblaciones que en las zonas rurales.

Muchas de las ideas, actitudes y modas inslitas que con regularidad nacen en los centros urbanos y que al principio se consideran extraas, intolerables o incluso inmorales, llegan con el tiempo a ser aceptadas por la mayora. Este proceso de cambio dinmico y continuo, que es impulsado por los poderosos medios de comunicacin, constituye el mecanismo ms importante de avance y transformacin de la sociedad contempornea. Evidentemente, en las ciudades es donde se desatan las pasiones, se liberala imaginacin y se configura el futuro de la humanidad. Por esta razn, creo que las capitales modernas constituyen un punto obligado de referencia, un laboratorio ideal, un escenario o escaparate gigantesco que permite observar y analizar claramente la naturaleza y el comportamiento humano, la evolucin de los procesos psicosociales, el progreso de la civilizacin y la lucha heroica del hombre y la mujer por una mejor calidad de vida, por su realizacin y por su supervivencia.

Lus Rojas Marcos. La ciudad y sus desafos. Ed. Espasa, Madrid, 1992

La revoluci industrial: la societat de consum El canvi social. La mecanitzaci industrial, que es va produir amb la Revoluci de finals del XIX, va comportar la producci en srie dobjectes i de bens de consum. Aix suposava un gran canvi, perqu durant un bon munt de segles la producci havia estat artesanal, s a dir, els productes eren elaborats pels gremis de forma artesana i manual, sense s de mquines complicades ni noves formes denergia, i a ells noms hi podien accedir els que pertanyien a una minoria privilegiada. Amb aquest nou tipus de producci en srie, industrial, trobem que ara hi ha productes per a tots i a ms bon preu, amb la qual cosa es fa possible que tothom pugui accedir a tot. Aquesta s la gran novetat que ens va portar la revoluci industrial: una societat fins feia poc carent de tot, ara comenava a gaudir de tot all que la tecnologia produa. 6) Fes una valoraci del text anterior. Qu et sembla aquesta nova situaci social ?

La societat de consum. Al mateix temps es donava un fenomen que ha marcat profundament la nostra poca: la producci darticles de consum era tan intensa que sarribava amb facilitat a la superproducci i als estocs de productes. Aquesta situaci exigia no noms conquerir nous mercats sin tamb crear-los. Daquesta necessitat en sorgeix la societat de consum en la qual s possible accedir a tot tipus de bns per part dun nmero cada vegada ms gran de persones.

societat artesanal

societat industrial producci en srie a molt bon preu

superproducci

productes per a tots

societat de consum tothom pot accedir a tot

Caracterstiques de la societat de consum. En aquesta nova societat el motor de la roda producci-consum s el consumidor, per la iniciativa no s del consumidor, donat que aquest no produeix all que necessita per consumir, sin que necessita all que es produeix. s a dir, es creen necessitats artificials convertint el consumidor en un sser insaciable que constantment demana coses noves. Daquesta manera sarriba a labsurd de gastar diners que no tenim,per comprar coses que no necessitem, per impressionar a gent que no ens agrada. Produce, consume y calla. Medio mundo se muere de hambre y el otro por adelgazar. Nuestro consumo es su muerte.

Graffitis de Canyelles i Guinard

La societat de consum, doncs, arriba a assemblar-se a una roda que en el seu rodar continuat ens pot duur a labsurd. El consumidor, que inicialment hauria de ser el motor i lorientador dels productes que es creen, fabriquen i consumeixen, acaba essent un element ms de la gran maquinria (i no precisament el ms important), un element que juga b el paper que li han assignat : el de demanar cada cop ms novetats. 7) Comenta, donant la teva opini, les frases segents. Et sembla que sn certes? Reflexen un modus vivendi absurd? (el comentari pot ser puntual, frase per frase, o b del conjunt de les tres. No cal dir que les respostes han de ser raonades.). 1a) No es produeix o fabrica all que les persones necessitem, sin que arribem a necessitar aquelles coses que van apareixent al mercat o als mitjans de comunicaci, siguin les que siguin.

2a) Gastem diners que no tenim, per comprar coses que no necessitem, per impressionar a gent que no ens agrada.

3a) Fer per tenir, tenir per a consumir ms, consumir ms per aparentar una imatge millor, disposar duna millor imatge per fer ms.

8) La vinyeta. Escriu un peu per a la vinyeta de dalt, hauria de ser un text que reflects una visi crtica i alegre de la societat de consum.

9) Quina s la lgica de la teva lgica ? Marca els requadres segons el teu parer. L I 1.Els diners sn lo ms important de la vida. 2.Amb els meus diners i els meus bens puc fer lo que vulgui, fins i tot malgastar-ho, sense cap escrpol. 3.Ning no pot ni ha de controlar les meves pertinences. 4.s ms important tenir que ser. 5.Qui t ms coses s ms feli. 6.Tanto tienes, tanto vales. 7.Molt i mal gaudit s preferible a poc i ben gaudit. 8.Els productes ms anunciats sn millors que els que no sanuncien. 9.Lo fonamental en un producte s letiqueta o la marca que porta. 10.Sense la riquesa no es pot ser feli. 11.Les coses o productes que no sn de marca : ja no sn bones. 12.Les coses o productes que no sn de marca : no sn boniques. 13.Les coses o productes que no sn de marca : no serveixen. 14.Les coses o productes que no sn de marca : sn de pitjor qualitat. 15.Les coses o productes que no sn de marca : no et permeten anar a la moda. 16.Les coses o productes que no sn de marca : em fan sentir inferior als altres. 17.Les coses o productes que no sn de marca : no les vull perqu no valen la pena. 18.Les coses o productes que no sn de marca : estan mal fetes. 19.Un producte amb marca o firma noms s bo si sanuncia a la tele. 20.Un producte amb marca o firma noms s bo si s molt car. 21.Un producte amb marca o firma noms s bo si s estranger. 22.Un producte amb marca o firma noms s bo si el porten o gasten tots. 23.Si no porto el jersei, pantalons, etc... que porten els altres em sento infeli o inferior a ells. 24.Quan tots porten roba amb marca o firma per alguna cosa ser. 25.s preferible donar la llauna i que els pares es sacrifiquin per a qu et comprin coses de marca o etiqueta que vestir qualsevol pea duna qualitat mitjana. 26.Pefereixo lluir-me davant els altres amb bona roba abans que tenir ms harmonia familiar. 27.Jo he daconseguir peces de roba de qualitat com les dels altres, encara que aix suposi privacions i sacrificis en la meva famlia. 28.Si els companys, amics i amigues amb qu surto no vesteixen amb roba de moda i etiqueta, els deixo i men busco uns altres. 29.Qui no vesteix roba de marca, podent-ho fer, s tonto. 30.Sento enveja daquells que ho poden tenir tot. 31.Em fa vergonya no poder vestir com alguns dels meus companys/es, en el fons els envejo.

All que es diu.

All que samaga.

All que en realitat s.

Immobiliria: Shi ha danar per una autopista Un xalet adosat, amb males Xalet en plena serra, a quinze que quasi sempre est colapsada comunicacions, construcci minuts del centre de la ciutat. i amb retencions freqents. Els regular i en una urbanitzaci quinze minuts suposen una semidesrtica. Per arribar-hi fan velocitat de 130 Km/h. falta ms de 40 minuts, com a temps mig. Entitat financera: Que noms s per a quantitats Obtindrs un 10% net, si hi poses Llibretes destalvi fins a un 15 superiors a cinc milions de ms de cinc milions i sense tocar % dinteressos. pessetes. Que daquest 15%, dos el dipsit durant un any. punts sn per a impostos dhisenda. Immobiliria: Pis cntric, 150 m., cinc habitacions, tres banys. 20 milions. Facilitats. Que s una quarta planta, sense Un pis gran, destartalat, ascensor, no t calefacci, s incmode. Necessita els mateixos interior i necessita reformes milions per ser habitable mnimament i era precs pagar-lo en sis mesos.

Editorial: Que cal aguantar un rotllo de El rellotge era un reclam per Presentaci de lenciclopdia X, quinze minuts a una persona poc comprometre lassistncia i que a lhotel H. Noms per assistir-hi entesa i molt comercial de la qual era, en realitat, un obsequi de sobsequiar amb un rellotge costar desfer-sen. baixa qualitat. modern.

Les tcniques de les grans superfcies: Es gasta entre el 25% i el 55% ms del que s'havia previst. Hi ha ms de 300 estmuls, subliminars i inconscients. La msica: el ritme rpid fa que vagis de pressa, i en canvi una msica lenta convida a la permanncia. Els carrets: es desvien cap a l'esquerra, per aix s'han de subjectar amb aquesta m, deixant la dreta lliure per agafar ms i millor els productes. Producte lder: Una marca coneguda atreu l'atenci vers els productes del costat. Producte iman: els productes de consum habitual que no sn de primera necessitat es col.loquen entre els que s que ho sn. Colls d'ampolla: l'acumulaci de gent a la part estreta dels passadissos obliga a circular lentament i afavoreix els articles que es situen en els prestatges propers. Autoservei: Agafar directament els productes que es paguen al final facilita la compra sense control. Els nmeros: generalment escrits a m, i acabats en 5 o b en 9.

La publicitat: fbrica de somnis La publicitat, lacte de fer pblic, o la propaganda, s linstrument que utilitza la societat de consum per crear necessitats artificials, arribem a necessitar el que es produeix, a crear-nos i a creurens la necessitat grcies a la publicitat. Aquesta s una de les crtiques que sovint es fa a la publicitat: el fet que "crea necessitats". Els publicitaris, en canvi asseguren que ells es limiten a comunicar al consumidor l'existncia de productes que satisfan necessitats. En qu quedem? La publicitat crea o satisf necessitats? Possiblement totes dues coses alhora. La publicitat crea necessitats en els consumidors a fi de resoldre necessitats socials. Abans de l'era industrial noms es produien els bns que es necessitaven. Les necessitats del ciutad eren, doncs, l'eix sobre el que pivotava tot el sistema de producci. A partir de l'poca industrial, amb l'aparici de les mquines i amb l'adveniment de la producci en srie, s'incrementa extraordinriament la capacitat de producci, generant-se un excs de productes. Es produeix molt ms del que es pot consumir, de manera que per mantenir l'equilibri del sistema es fa imprescindible incentivar el consum. S'ha d'aconseguir que es consumeixi ms del que es necessita per tal de poder produir tot el que les mquines permeten. L'estimulaci de la demanda s, doncs, una forma de supervivncia per a la societat de la superproducci. Les necessitats del consumidor ja no sn l'eix sobre el que pivota el sistema. En definitiva, la publicitat acompleix prioritriament una funci de manteniment del sistema capitalista, i no de servei al consumidor. Resol necessitats socials en el sentit d'activar l'economia en l'era del neocapitalisme. Dit amb unes altres paraules: una de les funcions que acompleix la publicitat s presentar prioritriament-i exclussivament com a satisfacci de necessitats personals el que en el fons s satisfacci de necessitats del sistema social.

producci

consum

10) Desprs de llegir els textos anteriors escriu en quatre ratlles quina s la teva opini entorn daquesta pregunta: La publicitat crea necessitats artificials o satisf necessitats naturals del consumidor? (Pots donar tamb un cop dull al requadre de la pgina segent).

Els crtics amb la publicitat "Tots els productes del mercat s'han de comprar". "L'objectiu de la publicitat s que es compri sense una necessitat concreta". "La publicitat fa i desf costums" "La publicitat, en fer-se resso de les modes socials, contribueix molt a extendre-les, a potenciar-les, a perpetuarles". "A travs de la publicitat es creen necessitats que abans no existien" "La publicitat no satisf necessitats sin que crea desitjos" "El poder de la publicitat s ms gran que el poder de l'educaci" "Sovint la publicitat presenta com a benefici del consumidor el que noms es benefici pel fabricant".

Els publicitaris "El consumidor s lliure i t la suficient capacitat de decisi sobre els productes que vol comprar i els que no. Ning no l'obliga a comprar" "s la societat la que, en la seva evoluci, fa i desf costums. La publicitat no fa altra cosa que estar al dia dels canvis que es produeixen en la societat" "s la societat la que crea les necessitats. Les empreses utilitzen la publicitat per comunicar al consumidor l'existencia de productes que les satisfan" "La publicitat s tamb una forma d'educar. En el fons educa al consumidor de moltes maneres: sobre els usos i funcions dels productes, sobre les seves caracterstiques, sobre els seus beneficis".

11) Desprs descoltar aquesta can de La Trinca, anota alguns trets caracterstics de la publicitat.

QU BONICS SN ELS ANUNCIS (La Trinca) Qu bonics sn els anuncis que fan a televisi, que boniques les musiques, quin poder de persuasi. Sn tan macos els anuncis que tu sempre exclames: Quina llstima que els tallin per posar programes ! Qu bonics sn els anuncis que fan a televisi, que boniques les musiques, ai lairet, lairet, lair. Qu mengen els nens moderns ? Piltratxos, garrofes, munyonyes i sucre. Xocolina, Xocolina ! el berenar de la quitxalla davui. Perqu facin esport i vida sana, perqu es purguin per tota la setmana, que mengin xocolina !, que mengin xocolina !, no guanyareu per cagarrines. Amb cromos de lexplosi del Xallenger. Elles saben que ets un home, ho proclama el teu aroma, que s de mascle prepotent : Catipen... I a una milla de distncia, senten la teva fragncia que empudega de valent: Catipen... Elles cauen com a mosques si tensumen cara al vent, i els hi costa tres setmanes ventilar lapartament : Catipen, Catipen : farum de tigre. Llibertat, llibertat, llibertat ja hi ha al mercat, per la dona que vol llibertat. Llibertat, llibertat, i encara ms llibertat. Estem anunciant compreses ja te nhaurs adonat. Llibertat, llibertat, llibertat. Elis, elis, elis, elis, jo ja tinc un pelapipes automtic i tu no, cal comprar-lo perqu s absolutament imprescindible, i s porttil, programable, i fins i tot s dirigible. Elis, elis, elis, elis, jo ja tinc un pelapipes automtic i tu no. Ja ho veurs : Tu tamb tel comprars ! Pelamax. Les pela ben pelades. Que bonics sn els anuncis.........

Beneficis emocionals: els valors afegits. La producci en srie i la forta competitivitat fan que els productes s'assemblin cada vegada ms. Les diferncies sn mnimes i normalment nmies. I quan un fabricant es desmarca amb una diferncia significativa, aquesta s neutralitzada o compensada rpidament per les marques de la competncia. Com a conseqncia, els publicitaris necessiten promocionar els productes acollint-se a beneficis emocionals, moltes vegades ficticis. Sovint es tracta de valors afegits, que no tenen res a veure directament amb l'especificitat funcional dels productes. No pot fer-se una anlisi seriosa de la societat de consum sense prendre en consideraci que molt sovint som induts a consumir des de plantejaments que estan allunyats de la racionalitat.

La publicitat crea un nou model de persona. La societat occidental, societat eminentment consumista, intenta provocar canvis en la nostra ideologia, aparentment amb la sana intenci de fer-nos sentir ms b, diferents, ms afavorits, joves, felios... I aix s'aconsegueix amb l'nic esfor de beure un determinat brandy, prendre una determinada beguda o vestir una determinada marca. "Saps viure b si prens aquesta copa". La felicitat passa per consumir. La publicitat crea hbits, manipula conductes, redueix la llibertat i porta al condicionament. Es tracta duna forma de comunicaci mitjanant la qual es pretn influir en la conducta del consumidor. s una fabrica de somnis artificials, on la veritat es corregeix, augmenta o disminueix segons convingui. No es tracta de mentides. Experta coneixedora de les tendncies i actituds de l'home, intenta domesticar-lo per al consum. Es dna una relaci directa, per exemple, entre la prpia valoraci i la marca del cotxe que es compra: "Impressiona ms, costa menys" (antic eslogan d'Austin Rover). La publicitat, a ms a ms, actua com a analgsic contra els problemes de cada dia: atur, guerra, marginaci social, injustcia, avorriment... La publicitat ve a dir: "Tranquils! No passa res! Podem ser felios tan sols pel fet d'anar consumint!" Aparentment la gent noms deleja sis coses: ser feli, ser acceptat, ser buf i jove, triomfar, tenir salut i tenir diners. Ni ms ni menys!

12) Hem vist com la persona de la societat de consum cerca com a objectiu de la seva vida el tenir per consumir i donar una imatge davant dels altres, en lloc de cercar el seu desenvolupament en la lnea de ser persona o conrear uns valors menys visibles. Lhome de la societat de consum es creu lliure, per en realitat, potser, noms s una titella en mans dels grans interessos comercials... En fi, deixemho estar, i explica, de forma raonada i argumentada, el significat de les frases segents. a) La publicitat t com a finalitat evident vendre un determinat producte, i com a finalitat ms profunda, i per aix potser ms important, la de influir en la nostra manera de ser.

b) El missatge publicitari es construeix a base de discursos no racionals, vol incidir en el mn emocional i subjectiu de la persona que veu lanunci.

c) Generalment, no sanuncia noms el producte, s a dir el producte en si, amb totes les seves propietats i valors intrnsecs, sin que sacostuma a presentar relacionant-lo amb valors extrnsecs.

13) Analitza i comenta un anunci esttic. Escull un dels anuncis que apareixen en les revistes o els diaris i fes-ne una crtica. El ms important s que facis un esfor per anar ms enll del que s ms evident, i que en spiguis fer una segona lectura ms reflexionada i aprofundida. (La pauta segent et podria servir dorientaci, sempre i quan et sigui molt difcil fer el comentari crtic de lanunci escollit.)

Pauta per analitzar un anunci i criticar-lo

Context: el que es veu.

Descriu lobjecte en lentorn en qu apareix. s rellevant, o no? Quina sensaci transmet lentorn ? Seguretat, bellesa, descans, erotisme, alegria, prestigi, fora? Es tracta de decidir si el context s important per al missatge publicitari o b si els elements contextuals sn secundaris.

Referncia al producte: directa o simblica.

En quina situaci apareix ? Quin paper juga en el "quadre"? Observaci : algunes vegades sens presenta descrivint-ne els atributs i avantatges (ref.directa), mentre que daltres sassocia a uns altres objectes i persones (ref.simblica).

Text de leslogan que hi apareix.

Quina s la paraula clau del text? Analitzar el contingut, lexistncia o no de doble llenguatge o ambigitats. Quina funci t aquest recurs dins de l'anunci?

Paper dels personatges.

Situaci en qu es troba el personatge central. Dret, Plantejament de si els personatges tenen assegut, inestable ? Rostre, mans, ulls, boca ... Quina caracterstiques (fsic, edat, sexe, etc.) que els s l'actitud que mostra? Com el defineixen les identifiquin amb un estereotip de persona que pugui faccions del seu rostre? relacionar-se amb el producte.

Imatge, llum, color.

Quin color hi predomina ? Quina situaci defineix aquesta lluminositat ? Importncia dels colors i matisos en lanunci.

So.
Tipus de msica. Veu, altres sons... Importncia d'alguns d'aquests factors i la seva funci expressiva. Qu suggereixen ? Amb quines situacions diverses de lanunci els associes ?

Destinataris.
A quin tipus de persona va dirigit l'anunci. Sintenta deduir la mena de destinatari/a que t lanunci : si es tracta dun sector de la poblaci determinat per alguna caracterstica com ara sexe, edat, classe social, etc.

Valors.
Quin valor utilitzen per vendrens el producte ? Cap a Analitza el missatge subliminar de lanunci, s a dir, quins valors ens orienten ? fes una lectura ms profunda del que diu lanunci.

El sexisme en publicitat Qu s sexista? Un anunci o un espot publicitari sn sexistes quan transmeten una imatge estereotipada de les persones, quan els assignen una srie de valors nicament pel fet de ser homes o dones. Sovint, la imatge que presenta la publicitat est molt lluny de la realitat de les dones d'avui dia i s poc respectuosa amb la seva dignitat i amb els seus drets com a persona. Mentre que les dones han avanat en tots els camps de la societat (en l'educaci, en el mn laboral, en la poltica, en l'esport, en l'associacionisme), la publicitat continua, en molts casos, perpetuant una imatge de dona passiva i poc preocupada pel mn que l'envolta. Una dona dedicada exclusivament al mn privat. Una dona que t com a major valor i com a major preocupaci la seva bellesa. A la nostra societat, per, hi ha molts tipus dones que haurien de trobar-se reflectits en els mitjans de comunicaci com a models positius a seguir: dones que es dediquen a la famlia, dones professionals en tots els camps, dones que investiguen en els camps ms innovadors, dones solidries amb els ms desfavorits. La imatge de les dones a la publicitat i als mitjans de comunicaci millorar a mesura que canvin les mentalitats referents als rols culturalment adjudicats a les dones i als homes. Per aix volem convidar a aquests mitjans a reflectir una imatge de les dones i dels homes d'acord amb la realitat social. Quins sn els rols tradicionals i els tpics que es repeteixen a la publicitat.? Els homes Sn els protagonistes i el centre d'atenci. Sn actius, enrgics, vitals i cerquen sempre el triomf. Si sn nens, simbolitzen el futur. El seu mn s fora de la llar. Les dones Sn persones passives, obedients i dependents. Les tasques de la llar i la cura de la famlia els sn obligacions connaturals. Simbolitzen la tendresa, la sensualitat, l'amor, la preocupaci pels altres. Si sn nenes, imiten el mn tpicament femen.

Les relacions entre Les dones depenen dels homes, tant econmicament com emocionalment. Tot homes i dones el que fan les dones s per agradar-los. El projecte ltim i ms important de les dones s el de formar una famlia i el de ser mares; el dels homes, triomfar professionalment. Les tasques domstiques sn responsabilitat exclusivament femenina. Pel que fa al treball domstic, els homes s'hi van incorporant, per de manera ocasional i fortuta. De fet, es reconeix que les tasques domstiques sn feixugues, per no es valoren, sin que s'intenta trobar maneres d'alleugerir-les. Els models de dona. Hi ha dones dolces, femenines i carinyoses que tenen com a nic objectiu fer feli als homes. s la imatge positiva de les dones i sn el tipus de dona que agraden als homes. Hi ha, tamb, dones que, al contrari, sn poc agraciades, tenen pocs coneixements i actituds manaires, xafarderes o insistents. s la imatge negativa de la dona, sobre la qual se'n fa pardia La bellesa constitueix la clau de l'xit professional, personal i social de les dones. La preparaci professional i l'esfor intel.lectual es minimitzen davant l'estat fsic i els models imperants de bellesa. Es continua utilitzant el cos de la dona com a reclam publicitari Recentment, s'ha introdut dins la publicitat l'home com a objecte, incorporant-lo al model de bellesa i atractiu nicament mesurable en dimensions corporals.

El mn laboral. Les dones tenen professions o posicions de menor rellevncia social que els homes. La cincia, la tcnica i les noves tecnologies sn camps masculins. Els homes aporten el saber i els criteris fiables a l'hora d'escollir un producte relacionat amb el benestar de tota la famlia, de gran valor econmic o molt tecnificat L'any 2001 l'Institut Catal de la Dona (ICD) ha aconseguit la retirada o la modificaci de continguts sexistes en el 52% de les queixes trameses.
Per exemple, s'ha denunciat el contingut denigrant i vexatori publicat en la revista Stuff (edicions MC), en la qual totes les fotografies d'aparells i novetats electrniques apareixen dones com a objecte, i frases com ara: "con lo que ahorres podrs hacerle un regalo de reconciliacin a tu esposa: una fregona, una sartn, un delantal, un plumero, unos bigudes... No s, ponle la imaginacin y sensibilidad. Si falla, es que tu parienta es una desagradecida. Djala por un PDA" (pg. 89 nm. 4).!

Els missatges sexistes s'han localitzat majoritriament en la publicitat, que signifiquen el 61% de les denncies. En aquest mbit la premsa aglutina la meitat des les queixes rebudes, seguida per la televisi, les tanques i la rdio.

En menor mesura, tamb s'han rebut queixes de sexisme en els continguts en suports com llibres i fulletons (26%) i els continguts en mitjans de comunicaci (13%).!El sector que rep ms queixes s el de la neteja i la llar (26%), que mostren la dona com a nica responsable de les tasques de la llar. L'automoci i l'alimentaci representen un 21% de les queixes, per l'abs de la dona com a objecte.

2. RESISTIR A LA SEDUCCI DE LES MARQUES. L'aire que respirem s compost d'oxgen, hidrgen i publicitat. Noms cal donar un cop d'ull a l'entorn i comptar les marques, logotips i eslgans que ens vesteixen i vesteixen els nostres objectes ms quotidians. Aquest fenomen no deixa indiferent i provoca reaccions que van desde l'aprovaci entusiasmada fins a la condemna ms encesa. La publicitat neix amb la revoluci industrial. En aquell moment desapareix el tracte directe entre el productor i el comprador. El producte, que ara s fabricat en cadena, esdev anonim per al consumidor. Aix es resol amb la publicitat. A partir d'aquest moment la compra d'un producte estar motivada amb les garanties del fabricant, explicades a travs dels mitjans de comunicaci habituals. La decisi de compra no la prenem noms amb la ra. La imatge amb qu el fabricant presenta el seu producte juga un paper molt important. Quan diem "imatge", fem referncia a aquell conjunt d'estimuls que, sense ser prpiament l'objecte a comprar, l'acompanyen i susciten unes vibracions que inciten el nostre desig. Les garanties que ofereix el fabricant, embolicades amb una bona imatge, s el que anomenem "publicitat". Tot acte de compra s un risc. El consumidor es desproveir d'uns diners..., cal que la publicitat l'anestesi, potser amb arguments objectius, vinculant el producte a experincies de realitzaci personal. En el sistema econmic de lliure mercat, la publicitat intenta ser la cara amable que fa sostenible el capitalisme. La unidimensionalitat de l' homo economicus queda ensucrada amb les vinculacions etries per efectives que estableixen els missatges publicitaris entre aquests dos principis: "major producci, major venda, major benefici" i valors antropolgicament irrenunciables: felicitat, llibertat, tranquil.litat... Quan presenta positivament un gest solidari d'una campanya pel Tercer Mn, la publicitat ens humanitza. Quan presenta un gest egoista que ens faci comprar el darrer model, la publicitat esdev regressiva. La clau no passa ni per una guerra a les marques ni per una convivncia passiva, sin per aprendre a llegir la publicitat, per posar-nos davant d'ella com els subjectes actius i lliures que volem ser. Aquesta situaci es torna perillosa en persones o etapes de la vida (per exemple, en l'adolescncia) en qu el subjecte suporta una "crisi d'identitat". Crisis d'aquest tipus poden ser molt dures; i la temptaci de superar-les per mitj del fals recurs a les marques, en lloc de resoldre la crisi, la converteix en crnica i fa el subjecte increblement dependent. Les marques augmenten abusivament els preus: i el que es paga no s una millor qualitat, sin una falsa terpia al problema no resolt de la prpia identitat. Alguns suggeriments per consumir millor sense ser consumits: 1. Descobrir que alguns productes de grans magatzems, sense marca, sn tan bons com els que tenen un renom, i molt ms barats. 2. Fer "zapping" o boicot parcial o total a aquelles cadenes de televisi, rdios, diaris, etc., que superin una proporci raonable d'anuncis. 3. Aturar-nos a mirar els objectes que utilitzem personalment i preguntar-nos fins on acceptem d'esdevenir anuncis ambulants dels nostres pantalons,bruses,bosses. 4. Quan ens toca anar als grans magatzems (paradisos del consum), fer algun gest que ens mantingui lcids a l'esguard d'una seducci abusiva: diners justos, llista feta de bell antuvi, anar acompanyat... 5. Quan creiem que una campanya publicitria fereix descaradament uns principis etics mnims (engany,pornografia,violncia o manipulaci), cal donar uns passos. Primer, escriure a la casa anunciant per tal d'exposar all que ens sembla inadmissible, demanant una eventual retirada de la campanya. En el cas que la resposta ens resulti insatisfactria podem moure'ns judicialment a travs d'una associaci de consumidors. No ens ha d'estranyar que la marca en questi faci el que calgui per estar a les bones amb el client o per estalviar-se, precisament, publicitat negativa.
No hi ha res a fer?... a l'escolta de l'esperit. Quaderns "Cristianisme i Justcia" n 69, pg 7-8.

El Peridico, dissabte 20 de mar de 2004 El 68% dels joves compren coses que no necessiten. El 97% dels nois de 12 a 18 anys no tenen en compte la utilitat dels productes que adquireixen. La setmanada se'n va en sortides amb amics, roba, cine i tabac, segons un sondeig de la Generalitat. Dos de cada tres joves catalans --el 68% exactament-- reconeixen que no necessiten el que compren. Ms encara: el 97,5% dels adolescents d'entre 12 i 18 anys no tenen en compte la necessitat o utilitat dels productes que compren, segons un estudi sobre el consum juvenil realitzat per l'Institut Catal de Consum (ICC). Juntament amb aquestes dades, hbits de consum copiats de models televisius, despesa indiscriminada en telefonia mbil i altres comportaments com la compra compulsiva s'aprecien entre els resultats d'una enquesta feta recentment a 600 adolescents catalans i presentada ahir pel conseller de Comer, Turisme i Consum de la Generalitat, Pere Esteve. Els socilegs i economistes denominen "consum conspicu" el desig de comprar per no ser menys que el ve, un comportament que explica bona part de la forma de consumir dels joves, segons les conclusions que es desprenen de l'informe. Davant d'aquesta constataci, la Generalitat ha posat en marxa la campanya Diferencia't. Consumeix amb criteri, amb l'objectiu de "fomentar la informaci i inculcar un consum responsable entre els joves", va explicar el conseller. Amb una paga setmanal mitjana de 20 euros (3.328 pessetes), les principals despeses dels adolescents catalans se'n van en les sortides amb amics (40%), cine (19%), jocs d'ordinador (9,6%) i tabac (5%). Amb aquests 20 euros a la butxaca, noms el 30% dels joves diuen que es gasten tots els diners. Set de cada deu estalvien. L'enquesta no recull la despesa en productes que no surten de l'assignaci setmanal, sin directament de la butxaca dels pares, com la despesa telefnica.

La utilitat noms s important a l'hora de comprar per al 2,5% dels adolescents catalans. En el que ms es fixen s en el preu del producte (30%), en el disseny i l'esttica (25%) i en el fet que estigui de moda (9%). Les marques apareixen ms enrere en les preferncies dels enquestats, ja que noms el 7,5% dels joves es reconeixen marquistes. Enric Aloy, responsable de Consum de la Generalitat, va assegurar que, al marge dels hbits de consum, "no es detecta que en general els joves coneguin b els seus drets com a consumidors. En general no sn capaos de dir ni un sol organisme on dirigir reclamacions", una cosa que la Generalitat intentar corregir amb la campanya. Respecte a les actituds i comportaments relatius al consum responsable, l'estudi reflecteix que 8 de cada 10 adolescents acostumen a comparar els preus dels productes abans de comprar, i el 78% es fixen en la qualitat de l'article o servei que adquireixen. Encara que la majoria entenen el contingut de l'etiqueta, noms tres de cada 10 joves la comproven, i el 62% conserven la garantia. JAUME FUNES. Consumir per ser. En un mn que t com a principals dus la diversi i el consum, els adolescents sn aclits avantatjats, encara que sempre acaben sent etiquetats com els mxims pecadors. Una enquesta similar feta a les persones adultes donaria resultats noms en part diferents, entre altres raons perqu per a aix han aprs a dissimular. La campanya Diferencia't sembla molt correcta si el que pretn s que els joves aprenguin a diferenciar-se

dels seus adults. Els adolescents sn personatges molt diversos amb uns comportaments que giren al voltant de la necessitat de tenir identitat, de ser i existir com a diferents. Consumir s una d'aquestes conductes. Encara que el que es compri no sigui til, s que t utilitat, funcionalitat. Comprar i tenir sn formes de practicar la identitat. Fracassa l'educaci per al consum? Noms s clar que t un efecte inferior al de la publicitat, que sempre t com a pretensi intentar que un producte formi part de les nostres vides. Amb l'adolescncia ho aconsegueix millor.

La revoluci de les comunicacions: la societat espectacle

De la comunicaci a la telecomunicaci. Els medis de comunicaci social protagonitzen una altra de les grans revolucions tcniques: la impremta ha estat substituda per la rdio, el cinema, el televisor, el vdeo...; i la paraula escrita ha estat substituda pel so i la imatge. Si a aquestes dades afegim el fet que les comunicacions shan fet independents dels transports, ens adonarem que les actuals comunicacions permeten una gran rapidesa en la transmissi de la informaci, arribant a ser gaireb immediata. El ms apropiat, en lactualitat, s parlar de comunicaci a distncia, s a dir, de la telecomunicaci. De la Galxia Gutemberg a lAldea Global. Les persones coneixen a linstant el que succeeix a qualsevol lloc del planeta. Les distncies sesvaeixen i tots ens sentim ciutadans dun mateix mn en el qual ens coneixem com si visqussim en una petita aldea.

10) Escriu en aquesta taula els canvis que han revolucionat els mitjans de comunicaci.

la impremta

Canvis socials i el nou Home Audiovisual. Els nous medis de comunicaci imprimeixen un ritme diferent a la societat, es viu ms intensament i de presa, i influeixen en la manera de pensar i sentir de lhome. Aquesta influncia no s noms deguda als continguts o missatges que es transmeten sin sobretot a la forma, s a dir, al nou estil de comunicaci determinat per la imatge i el so. Com afirma McLuhan: El medi s el missatge. La imatge i el so esdevenen els principals estmuls als quals reacciona lhome davui, fins al punt que es pot afirmar que estem assistint al naixement dun nou home, lhome audiovisual. 11) Anota a continuaci totes les caracterstiques que defineixen lhome audiovisual.

CARACTERSTIQUES DE LA PERSONA AUDIOVISUAL

SUPERMAN EN SENSACIONS els medis de comunicaci perllonguen els sentits

Percibim ms la realitat. Augmenta la sensibilitat fsica. Sentim ms, intuim ms...

SENTIMENT DE PODER els medis de comunicaci trenquen les fronteres d'espai i de temps, "ho sabem tot, ja" 2 Et sents protagonista del que passa. Integrat en la histria. Podem comprendre millor la realitat.

Amb responsabilitat ("jo no ho sabia"). Capacitat de prendre decisions.

CONSCINCIA DEL LLOC QUE OCUPES EN EL MN 4

Instrument de coneixement i cultura.

Coneixement d'altres cultures i d'altres maneres d'entendre la vida.

Bona informaci.

Vicente Verd. El planeta americano. Ed. Anagrama. El miedo al crimen (pg 76-78)

(...) La cifra de asesinatos por ao permanece estable desde hace quince aos y en consecuencia la tasa de muertes por cada 100.000 habitantes ha disminuido desde el 9,7 en 1979 al 9,3 en 1993 . La implicacin sinembargo infantil y adolescente ha ascendido mucho. El nmero de asesinatos a cargo de nios menores de 18 aos super los 2.000 en 1994, el doble que diez aos antes. No en vano en numerosas escuelas de enseanza media hay instalados detectores de metales. Un estudio sobre la high school de 1992 referido a la zona sur de Chicago estableca que un 47% de aquellos estudiantes -entre 12 y 18 aos- haban sido ya acuchillados, un 6I% haba presenciado un tiroteo, un 45 % haba sido testigo de un asesinato y el 25 % posea experiencia de las tres cosas a la vez. En los noventa, la violencia entre adolescentes o a cargo de ellos, en general, ha venido a convertirse en el centro de atencin. Desde Los Angeles a Miami la polica ha creado unidades especiales de vigilancia para tratar con las pandillas de jvenes delincuentes, y slo en el norte de California fueron arrestados 250.000 en 1995. Una causa inmediata de esta delincuencia juvenil es la situacin en la que se encuentra la vida familiar: un 20% de los nios norteamericanos viven en condiciones de pobreza. Otra ms se relaciona con la difusin de la violencia en los media. La artillera y la seguridad electrnica guardan los muros del hogar mientras la televisin dentro, leal a la cultura de la tribu, ofrece sin cesar series de crmenes, reportajes sobre bandidos famosos, abusos infantiles y asesinatos mltiples, pelculas sobre prisiones, detectives, gngsters, comisaras, masacres en el metro, en la escuela o en el gimnasio. La oleada del crimen, convertido en el miedo ms importante, ha promovido la creacin de episodios especiales en las series de mayor audiencia, pelculas ad hoc para cable y reportajes en canales musicales como el MTV (Generation after guns). Una sentencia recurrente en las guas de televisin es que esa telepelcula, ese captulo, ese drama, se encuentran basados en crmenes reales. Con el afn de diferenciarse, una emisora radiofnica de Nueva York se anuncia en los murales de la Penn Station con este eslogan: More news, less Crimes (Ms noticias, menos crmenes)... Porque todas las emisoras de la competencia abarrotan los programas con informacin criminal, el tema ms recurrente en la comunicacin audiovisual norteamericana. La ficcin hace, de hecho, bucle con lo real y en Estados Unidos nunca se acaba de saber dnde termina la calle y empieza el cine, dnde en verdad termina el tiroteo de pelcula en la sala y empieza la matanza real a cargo de las armas, los virus misteriosos y la aventura del constante peligro en la escena nacional. El crimen es real, objetivable en datos, pero adems un cultivo del miedo caracteriza la cotidianidad norteamericana.(...)

12) Desprs de llegir aquests pargrafs, reflexiona sobre el paper que juguen els medis de comunicaci, concretament el cinema i la televisi, en laugment de la violncia social.

SCREAM 2 Director WES CRAVEN Guionistas KEVIN WILLIAMSON Director Fotografa PETER DEMING Director Artstico TED BERNER Montaje PATRICK LUSSIER Vestuario KATHLEEN DETORO Banda sonora MARCO BELTRAMI Duracin de la pelcula: Nacionalidad: EE.UU. 126 minutos.

Maureen JADA PINKETT Phil OMAR EPPS Casey en "Stab" HEATHER GRAHAM Sidney Prescott NEVE CAMPBELL Hallie ELISE NEAL Cotton Weary LIEV SCHREIBER Periodista KEVIN WILLIAMSON La histria. Sidney Prescott es ya una mujer adulta, ms inteligente y madura. Cuando han pasado ya dos aos despus de los asesinatos de Woodsboro, California, vive feliz con sus amigos en el campus de la Universidad de Windsor. El curso toca ya a su fin. Pero el da en el que se estrena una pelcula basada en la novela de la periodista Gale Weathers sobre el crimen de Woodsboro, alguien es asesinado en el cine del campus. El nuevo crimen atrae a periodistas y curiosos. Ahora Sid no sabe si ella ser la prxima. El rodatge. El rodaje de Scream 2 comenz el 16 de junio de 1997, seis meses despus del estreno americano de Scream. Acab el 28 de agosto, tras 52 das de filmacin. Primero se rod 16 das en el Agnes Scott College, en Decatur, Georgia, trasladndose despus a Los Angeles, donde se film durante 36 das. Al Agnes Scott College sirvi de decorado para los exteriores del Windsor College. Institucin centenaria, el Agnes Scott College tiene un ambiente gtico tan cautivador como misterioso, incluso de da. "Es entonces cuando Wes da lo mejor de s mismo", afirma la actriz Courtney Cox, "asustar en pleno da". Las quejas de Craven con respecto a la filmacin en Atlanta van ms all de la produccin en s. "Casi cada noche tuvimos tormenta", recuerda, " Y eran tan caluroso... Pero hay algo acerca del calor que hace que la gente acabe ms unida al final del da, cuando refresca. Me alegra que tuviramos esa experiencia". Mantener en secreto el argumento fue una de las principales preocupaciones de los creadores del film. Todo el equipo tcnico y artstico firmaron documentos de confidencialidad y los guiones fueron impresos en papel marrn oscuro, que los hizo imposible de fotocopiar y difcil de leer. "Nunca haba trabajado en una pelcula rodeada de tanto secretismo", afirma Craven. Ni siquiera los actores supieron quin iba a ser el asesino hasta que se film la ltima secuencia, lo cual, segn Conrad, "benefici sus interpretaciones", Craven asiente. "Todo el mundo poda mirar a su alrededor sospechando de cada uno del resto del reparto". El director. WES CRAVEN naci en Cleveland, Ohio. Tiene sendos msters en literatura y filosofa por la Universidad John Hopkins de Baltimore. En la actualidad prepara un drama basado en el documental ganador del Oscar Fiddlefest. Su filmografa incluye La ltima casa a

la izquierda, Pesadilla en Elm street, Un vampiro suelto en Brooklyn, La serpiente y el arcoiris, Amiga mortal, Shocker, Swamp thing y Scream. Grita...

ESTHER GISPERT, profesora de Comunicacin y Educacin de la Escuela de Relaciones Pblicas Atraparla por los cuernos. Hay que dar a los estudiantes instrumentos de anlisis que favorezcan el juicio crtico (La Vanguardia 23/06/2001) David tiene 10 aos y no rinde en matemticas: para l son un rollo, ya que considera que, aunque deba hacer algunas cuentas, no es necesario resolver antes tantos problemas. Sin embargo, David es un gran entusiasta del ftbol, un hincha del Bara que no se pierde ninguna de las retransmisiones deportivas por televisin. A sus padres les preocupa que David traiga malas notas en matemticas y les molesta que pase tantas horas frente el televisor. Sus maestros tambin estn preocupados por su escasa motivacin, pero reconocen que es un nio que siente una gran atraccin por el deporte. Este ejemplo nos invita a plantearnos alguna pregunta: por qu a veces la escuela permanece alejada de la realidad? No se puede conseguir que las motivaciones del estudiante sean aprovechadas para estimular el aprendizaje escolar? Una de las claves para resolver la dicotoma entre el mundo escolar y el contexto social es la televisin. El medio puede actuar como nexo de unin entre lo que aprenden en la escuela y lo que hacen en casa. Quizs David estara ms motivado por las matemticas si en sus problemas pudiera calcular cuntas veces ha ido la pelota a crner o pudie-ra convertir en euros el sueldo anual del jugador mejor pagado de la Liga. La televisin puede ser un instrumento didctico cuando facilita, mediante su carcter motivador, la adquisicin de aprendizajes escolares. Los informativos ofrecen un caudal de conocimiento importantsimo, ya que nuestra visin de la realidad est poderosamente influenciada por su tratamiento. As, en estos momentos en que las cadenas de televisin y los programas ms variopintos se han volcado en el caso de Joaqun Jos Martnez, liberado del corredor de la muerte, quizs pueda ser til abordar en clase el tema de la pena capital y plantearlo como una cuestin integrada en el rea transversal de la educacin en valores. Tambin las series de ficcin influyen poderosamente en nuestras mentalidades. Tal vez cause un mayor efecto en las audiencias una serie en la que aparezca un enfermo del sida que es besado sin miedo al contagio y aceptado plenamente por sus compaeros de trabajo que muchas de las campaas institucionales que informan de la transmisin del virus y de la integracin social de los infectados. Adems, puede ser absolutamente til conocer cmo se visten y actan los personajes de la casa de "Gran Hermano" para comprender determinadas formas de pensar y comportarse de nuestros hijos o alumnos. Negarnos a ver este programa podra facilitar la desconexin con los adolescentes. Prohibirles que lo vean, por otra parte, podra provocar que se resintiese la relacin con sus compaeros. La introduccin de la televisin en el sistema educativo no debe limitarse a su utilizacin como recurso didctico. Padres y docentes deben asumir el reto de considerar el medio televisivo como objeto de estudio especfico. Esta perspectiva debe tener en cuenta que la televisin utiliza una serie de mecanismos para atraer la atencin del espectador y difundir las informaciones desde determinados parmetros. As, hay que abordar sin miedo el estudio de los programas para proporcionar a los estudiantes instrumentos de anlisis que favorezcan el juicio crtico. Mediante la complementariedad de las dos perspectivas -recurso didctico y objeto de estudio-, la televisin puede dejar de ser el demonio causante de todos los males educativos. La televisin conecta con el ocio y la diversin, que no son antagnicos del esfuerzo y del aprendizaje. El medio posee la fuerza de un toro bravo, y si no somos capaces de atraparlo por los cuernos, no

aprovecharemos el enorme caudal educativo que nos brinda y por aadidura influir de forma negativa en nuestros hijos.

La revoluci sanitria: la societat del benestar. La medecina s una de les aplicacions ms meravelloses de la cincia i la tecnologia moderna. En opini dalguns, aqu es troba laven tcnic que ha repercutit ms en la nostra societat. Els homes i les dones del segle XX vivim ms anys que els nostres avantpassats, i el dolor i el patiment s eliminat o alleujat amb frmacs, operacions quirrgiques i daltres tcniques sanitries. La repercusi social daquesta nova revoluci tecnolgica la podem traduir en una sola frase:

"hem donat anys a la vida i hem donat vida als anys"

la vida t ms i
Anys a la vida. Pel que fa al primer aspecte, la nova situaci porta a les conseqncies segents: Sha disparat el creixement de la poblaci mundial. A finals del XVII la terra tenia uns 500 milions dhabitants, per noms en uns cent trenta anys ja shavia duplicat la xifra; i en un altre segle, cap al 1930, va arribar als 2000 milions. Avui, noms en 60 anys, aquests 2000 milions shan convertit en uns ..................... milions dhabitants. I daltres: Explosi demogrfica / cursa darmaments / envelliment de la poblaci / disminuci ndex de mortalitat / superpoblaci / increment duraci vida / amenaa de la pau al mn / carncia de mitjans econmics / desequilibri pasos / nou ordre econmic internacional / injustcia social. 12) Utilitzant el mxim nombre daquestes dades,i relacionant-les entre si, construeix un cercle que expliqui la situaci en qu viu el planeta actualment.

dismininuci mortalitat

explosi demogrfica

El dolor en la nostra vida. Declaraci de la Sagrada Congregaci per a la Doctrina de la Fe : El dolor fsic s, certament, un element inevitable de la condici humana; a nivell biolgic, constitueix un signe amb una utilitat innegable; per donat que ateny a la vida psicolgica de la persona, sovint supera la seva utilitat biolgica i per aix pot assumir una dimensi tal, que susciti el desig deliminar-lo a qualsevol preu. Malgrat aix, i segons la doctrina cristiana, el dolor, sobretot el dels ltims moments de la vida, assumeix un significat particular en el pla salvfic de Du; en efecte, s una participaci en la Passi de Crist i una uni amb el sacrifici redemptorque Ell ha ofert en obedincia a la voluntat del Pare. No ens ha de meravellar, doncs, si alguns cristians desitgen moderar ls dels anlgsics per acceptar voluntriament almenys una part dels seus sofriments i associar-se aix de manera conscient als sofriments de Crist crucificat (Mt 27,34 : li donaren a beure vi barrejat amb fel; per, desprs de tastar-lo, no en volgu beure.). Tanmateix, no seria prudent imposar com a norma general un comportament heroic determinat. Al contrari, la prudncia humana i cristiana suggereix per a la major part dels malalts ls de les medicines que siguin adequades per a alleugerar i suprimir el dolor, encara que daix sen derivin, com a efectes secundaris, entorpiment o menys lucidesa. Pel que fa a les persones que no estan en condicions dexpressar-se, es podr presumir raonablement que desitgen prendre aquests calmants i subministrar-los-hi segons els consells del metge. Per ls intensiu danalgsics no est exemptes de dificultats, donat que el fenomen dacostumar-se a ells obliga generalment a augmentar les dosis per a mantenir la seva eficcia. s convenient recordar una declaraci de Pius XII que conserva encara tota la seva validesa. Un grup de metges lhi havia plantejat aquesta pregunta : La supressi del dolor i de la conscincia per mitj de narctics... est permesa al metge i al pacient per la religi i la moral (fins i tot quan sapropa la mort o quan es preveu que ls de narctics abreujar la vida)? El Papa va respondre : Si no hi ha altres mitjans i si en tals circumstncies aix no impideix el compliment daltres deures relgiosos i morals, s. En aquest cas, en efecte, est clar que la mort no es volguda o buscada de cap manera, per ms que es corri el risc per una causa raonable; simplement, sintenta mitigar el dolor duna manera efica, usant amb aquesta finalitat dels analgsics de qu disposa la medicina. Els analgsics que produeixen la prdua de la conscincia en els malalts mereixen, en canvi, una consideraci particular. s sumament important, en efecte, que els homes no noms puguin satisfer els seus deures morals i les seves obligacions familiars, sin tamb i, sobretot, que es puguin preparar amb plena conscincia a lencontre de Crist. Per aix Pius XII adverteix que no s lcit privar al malalt que sest morint de la conscincia prpia sense un motiu greu.

Declaraci de la Sagrada Congregaci per a la Doctrina de la Fe VV.AA.Praxis cristiana. 2. Opcin por la vida y el amor. Ed.Paulinas (Madrid) 1981, pg.118-119

1) En aquest text, quina valoraci es fa del dolor ? 2) Subratlla el fragment de text on et sembli que apareix reflectida aquesta valoraci.

3) Quan es parla dels moments finals en la vida duna persona, qu en diu la doctrina cristiana de ls dels analgsics per mitigar el dolor ? 4) Per a tu, t valor el sofriment ? 5) Per quines coses et sacrificaries o estaries disposat/da a patir ? 6) Quina importncia tenen el sofriment i el dolor en la nostra societat ?