PROJECTE

EDUCATIU DE
CENTRE

CEIP Joan Benejam

Codi de centre: 07000790
Plaça d’es born s/n
Ciutadella de Menorca
ÍNDEX

I. ASPECTES GENERALS DEL CENTRE

1. Definició de l'escola.
1.1. Trets d'identitat
1.2. Característiques físiques
1.3. Professorat del centre.
1.4. Alumnat del centre
1.5. Participació de les famílies.
1.6. Participació en institucions de caire educatiu.
2. Projectes propis de l'escola.
3. Tradicions i cultura popular.
4. Educació en els valors (Ed. Emocional)
5. Objectius generals del centre.
6. Línia metodològica i avaluació.

II. PROJECTE LINGÜÍSTC

III. PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (PAD)

IV. PLA D'ACCIÓ TUTORIAL (PAT)

V. PLA DE CONVIVÈNCIA

VI. REGLAMENT D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE CENTRES (ROF)

I. ASPECTES GENERALS DEL CENTRE

1. DEFINICIÓ DE L'ESCOLA

1.1. TRETS D’IDENTITAT

El CEIP Joan Benejam, és una escola petita situada en el centre de Ciutadella, a la

plaça d’es Born, al costat de l’Ajuntament. Aquest és un centre d’una sola línea, és a dir,
acull 9 unitats: 3 d´educació infantil i 6 d´Educació Primària.
El Col·legi Públic Joan Benejam es defineix ideològicament com una escola:
- Activa en quant que afavoreix la iniciativa i la participació de l’alumne.
- Comprensiva en quant es basa fonamentalment en l’aprenentatge significatiu, intentant
que l’alumne sigui l’actor del seu propi aprenentatge.
- Democràtica en quant fomenta el pluralisme ideològic, estimula els valors de tolerància,
solidaritat, respecte etc., propis d’una convivència democràtica on tota la comunitat
educativa hi troba camins de participació.
- Integradora de persones que provenen de cultures diferents a la nostra, valorant les
diferències com a enriquiment per el desenvolupament personal dels alumnes i la
comunitat educativa.
- Aconfessional en quant a que com a centre públic respecta qualsevol confessió religiosa
o l’absència d’ella sense decantar-se per cap opció.
- Menorquina en quant potencia la normalització de la llengua catalana, té especial cura
en l’estudi i coneixement de la realitat menorquina, així com de les seves tradicions i
costums, alhora que fomenta en els alumnes l’amor i el respecte a la nostra terra.
- Arrelada al Medi en quant potencia els valors de defensa i respecte del medi ambient i
de l’equilibri ecològic des del coneixement de la realitat illenca de Menorca.
- Compensadora de desigualtats, en quant com a centre procura, en la mesura de les
seves possibilitats tenir en compte les diferències personals, culturals i econòmiques.
- Atenta en tot moment als canvis tecnològics que possibiliten una major informació i
adaptació a les ofertes d’informació i comunicació del món actual.
- Conscient de la importància de desenvolupar la competència emocional per garantir el
benestar integral dels nostres alumnes.

1.2. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

La tipologia física del Centre ve determinada en gran part per l’estructura antiga de
la construcció (1.934) que malgrat les successives reformes (1.982, la darrera) condiciona
les tasques que en ella s’hi realitzen.
Aquesta estructura porta en sí avantatges (amplària dels espais, lluminositat,...) i
alhora inconvenients (exigüitat del pati, mancança de sala d’usos múltiples, gimnàs...).
Així mateix les barreres arquitectòniques, en aquests moments són mínimes, però
existeixen dos escalons que separen la part nova de l’edifici de l’antiga a la planta baixa i
el tram d’escala que puja a l’aula i la tutoria del segon pis de l’edifici.
El col·legi disposa de tres aules d’Ed. Infantil i sis d’Ed. Primària, aula d’idiomes i
aula de música, quatre dependències per alumnes amb necessitats educatives de suport
educatiu, una aula per informàtica, sala de professors, quatre espais de serveis sanitaris,
dos vestidors, un espai per usos d’Educació Física, Secretaria i Direcció. La biblioteca
està ubicada al passadís de la primera planta.
L’escola compta, com ja s’ha comentat, amb dos patis. El més gran pels alumnes
de Primària i l’altre pels d’Ed. Infantil.
 La ubicació privilegiada de la nostra escola facilita que els alumnes i les famílies
puguin venir a peu al centre i que l'escola pugui realitzar activitats complementàries per
Ciutadella.

1.3. PROFESSORAT DEL CENTRE

El Centre compta amb nou Professors -Tutors, professora especialista en Llengua

Anglesa, professora especialista en Educació Física, professora de Pedagogia
Terapèutica i professora d’Audició i Llenguatge, professora de música i professora
d’atenció a la diversitat. Aquest professorat és el que consta a la plantilla del centre i cada
any l’Administració ens dota del professorat complementari en funció de les necessitats de
l’escola i disponibilitat. Cal dir que la plantilla del centre és força estable.
El professorat, en la seva totalitat, participa activament i periòdicament en activitats
de formació; ja siguin les organitzades per l’administració educativa (CEP (Centre de
Professors de Menorca etc.) com les organitzades per altres associacions o entitats
(sindicats, centres culturals...)

1.4. ALUMNAT DEL CENTRE

La majoria dels alumnes del centre són menorquins i la seva llengua materna és la
catalana.
Quan arriben al nostre centre alumnes d’altres països, cultures i llengües es
segueix un procés, establert en el nostre Pla d’Acollida, que permet la seva integració
lingüística i cultural (PALIC)
El centre afavoreix la participació de l'alumnat com un element enriquidor per
l'escola i que afavoreix que els alumnes es sentin una part molt important de la nostra
comunitat (delegats de curs, Consell Infantil Municipal, els mediadors de l'escola, els
padrins...)

1.5. PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES.

El nostre Centre compta amb una APiMA que realitza la seva tasca en tres
vessants diferents:
a) Col·laboració amb el professorat.
b) Potenciació de la consciència dels pares i mares com a membres de la comunitat
educativa.
c) Organització d’activitats complementàries envers l’alumnat.
La relació del professorat amb les famílies ve marcada per una continua
col·laboració. És línia de Centre tant pel que respecta a l’APiMA com pel Claustre de
Professors fomentar un bon clima de convivència i col·laboració on convergeixin totes les
actuacions en profit de l’alumnat.
A més es rep contínuament la col·laboració puntual de pares/mares en activitats
específiques del Centre.
A Ed. Infantil es fomenta especialment la participació de les famílies en moltes activitats:
tallers, acompanyament a excursions, conta-contes, hort...

1.6. PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS DE CAIRE EDUCATIU.

 La comunitat educativa del nostre Centre (professorat, pares, mares i alumnes)
participa activament en el Consell Escolar de l’escola, així com en altres instàncies:
Patronat Municipal d’Escoles Infantils, Consell Escolar Municipal, Centre de Professors i
Recursos, Federació Insular d’APiMAs, etc.

2. PROJECTES PROPIS DE L’ESCOLA.

a) Projecte d’Educació Emocional.

Ja fa uns quants anys i tenint en compte que creiem en l’educació integral, ens vam
adonar de la importància que tenia en la vida dels nostres alumnes el desenvolupament
de la competència emocional .
Vam posar en marxa aquest projecte treballant des de dues vessants: la resolució
de conflictes i l’ educació emocional.
El primer que vam establir en el centre va ser la figura de la mediadora, la qual és
especialista en la resolució de conflictes i ofereix la seva intervenció als alumnes que ho
necessitin.
El següent pas va ser la formació d’alumnes de cinquè de primària per actuar de
mediadors.
En l’actualitat, l’educació emocional s’imparteix des dels 3 anys fins al final de la
etapa primària. En l’etapa d’educació infantil ho fan els mateixos tutors/es. A l’etapa
primària ho fa la mediadora a tots els cursos i en grups reduïts.
Els objectius generals de l’educació emocional són:
- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.
- Identificar les emocions dels altres.
- Desenvolupar l’habilitat de regular les pròpies emocions.
- Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.
- Desenvolupar l’habilitat per a generar emocions positives.
- Desenvolupar una major competència emocional.
- Desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se.
- Adoptar una actitud positiva davant la vida.
A més a més tots els mestres del claustre s’impliquen en aquesta manera d’educar.
Es per això que es formen periòdicament dirigits per experts externs i també per la
mediadora del centre que té una amplia formació sobre aquests temes.

b) Projecte de padrins i fillols.

Des de fa bastants anys la nostra escola ha posat en marxa un projecte que implica
el desenvolupament d’activitats de cooperació entre grans i petits.
Es tracta del projecte Padrins i Fillols.
Cada alumne de 4t, 5è i 6è de primària té un fillol a Ed. Infantil.
4t – 4t E.I
5è – 5è E.I
6è – 6è E.I.
Des de principi de curs els tutors (de 4t E.I i 4t de primària) dels grups aparellats de
padrins i fillols mantenen una reunió per tal de planificar el curs tenint en compte els
següents aspectes:
- Cada fillet de 4t ha de tenir el mateix fillol/a durant 3 cursos (4t, 5è i 6è) per tal de
potenciar entre ells una relació personal i afectiva. Encara que es poden fer canvis en
casos concrets i per motius diversos.
- Són els dos tutors/s els que estableixen les parelles (padrí – fillol). Per això es tenen en
compte les característiques i necessitats dels alumnes per intentar que la relació entre
ambdós sigui el màxim d’enriquidora i beneficiï tant a un com a l’altre.
- Es programaran les activitats que es portaran a terme al llarg del curs.
- Les activitats es duen a terme en petits grups i normalment aprofitant suports als grups
de primària.
- S'estableix un horari fix setmanal.
Aquestes són algunes de les activitats: jocs de taula, estonetes de pati, estonetes de
lectura, estonetes als racons, sortides pel poble, excursions, manualitats, rua de
carnaval, ...

Els objectius generals que ens proposem amb aquestes activitats són:

- Afavorir la relació entre alumnes de diferents edats.

- Treballar la responsabilitat, l’autoestima i la seguretat en els alumnes més grans.
- Afavorir la integració dels fillets d'Ed. Infantil a l'escola.
- Establir vincles afectius enriquidors i que no es donarien espontàniament.
- Potenciar el sentiment de pertinença al Centre.

c) Tallers

Des de l’escola creiem en la importància de l’aprenentatge entre iguals. Per això i

des d’Educació infantil fins al 4t curs de primària s’organitzen tallers en els que participen
alumnes de diferents cursos del mateix cicle. Es tracta de compartir coneixements,
experiències, afavorir les relacions entre companys/es i realitzar unes activitats diferents
de les que es realitzen habitualment a l’aula.

- A Educació Infantil es realitzen els tallers un cop a la setmana.

Els organitzen els tutors/es d’infantil i el mestre/a +1 i sempre hi col·laboren famílies.
Hi ha un gran diversitat de tallers: fusteria, pintura, fang, farina, bimbolles de sabó, aigua,
ombres, fangueti, construccions, tubs i teles, composicions amb diferents materials, pasta
de sal, porex, ....

- Al primer cicle de primària també es realitzen els tallers un cop a la setmana.

Els organitzen els dos tutors i compten amb el suport d’altres mestres.
Exemples: maquillatge, cuina, fang, PDI (Pissarra Digital Interactiva)...

- A segon cicle de primària realitzen els “Racons d’ajuda” quinzenalment. Consisteixen en

què un alumne/a voluntari mostra, als companys que escolleixen el seu taller, una activitat
que ell/a ha preparat.
Les tutores coordinen l'oferta dels tallers de la quinzena i es reparteixen per igual entre 3r
i 4t. Compten amb el suport d'una altra mestra.
Els tallers es classifiquen en: jocs de taula, manualitats, matemàtiques, llengües, música,
ciència i cuina.
Els tallers de cuina es faran, sempre que es tinguin els recursos humans necessaris, en
anglès

d) Projecte de medi ambient.

Com a escola arrelada al Medi potenciem els valors de defensa i respecte del medi
ambient i l’equilibri ecològic.
Per açò des del centre ens proposem des d’aquest àmbit els següents objectius generals:
- Conscienciar de la importància de separar els fems. Seguir fent la recollida selectiva dels
fems, paper, plàstic, orgànic, piles, tòners... tant a les classes com a diferents parts del
centre (pati, passadís...)
- Reactivar aquesta recollida selectiva de deixalles, així com també implicar a les famílies
i mestres, de la importància i repercussió d’aquests actes.
- Seguir intentant reduir l’ús de paper fent les comunicacions a les famílies mitjançant els
correus electrònics. Intentar que de cada vegada s’adhereixin més famílies amb aquest
sistema de comunicació.
- Treballar amb els alumnes cooperativament temes ambientals, implicar padrins-fillols, ...
- Continuar com a centre preocupat pel nostre medi i la petjada ecològica que deixarem al
futur.
- Estudiar l’entorn proper al centre per fomentar el respecte i sensibilitzant sobre l’impacte
que determinades accions humanes poden provocar en la natura.
- Implicar alumnat, professorat i famílies per continuar valorant la fauna i la flora de les
Illes Balears.
Per aconseguir aquests objectius es realitzen activitats específiques a totes les aules i a
diferents àrees, així com activitats complementàries dels programes Salut Jove i Obrint
portes relacionades amb el Medi Ambient. També s'inclouen sempre en la programació de
les sortides i campaments.
Cada curs, per celebrar el dia Mundial del medi Ambient, s'organitza una activitat conjunta
(des de 4t E.I fins a 6è d'E.P) relacionada amb un tema de medi ambient.

e) Hort escolar.

Des de fa bastants d'anys, a nivell del cicle d'infantil, hem duit endavant el projecte
del NOSTRE HORT ESCOLAR, ja que pensem que és molt satisfactori pels infants veure
el procés de creixement d'una planta i la responsabilitat que comporta.

Els objectius generals del projecte de l'hort escolar són:

1. Prendre consciència de la necessitat de tenir cura del nostre entorn.

2. Conèixer les característiques de la diversitat de plantes sembrades.
3. Observar el procés del cicle vital de la planta: sembra, naixement, creixement,
producció...
4. Aprofitar les nostres collites per realitzar receptes saludables: amanida, truites,
“quiche”...

Les activitats són molt variades, des de, preparar la terra, sembrar, regar, coneixer
els animal que hi puguin anar, aprendre a manetjar les eines, ... aquestes es realitzen en
petit grup o desdoblats.

f) Projecte de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)

Conscients de la importància de les tecnologies de la informació i la comunicació

en el món actual, el nostre Centre té el compromís d’anar avançant en l’actualització i
utilització de les eines TIC a tots els nivells.
Aquest Projecte està enfocat cap a integrar les TIC dins les diferents àrees per a
realitzar aprenentatges nous o reforçar continguts i a utilitzar-les com una eina més que
ens ajuda en les tasques de recollida, organització i comunicació de la informació en el
conjunt de l’activitat educativa i d’una manera més intensa dins el procés que impliquen
els Projectes de Treball i la producció de textos.
Al nostre centre disposam d'una aula d'informàtica amb 12 ordinadors, una pissarra
digital per a cada una de les aules de Primària, un o dos ordinadors a totes les aules
d'infantil, primària, anglès, música i de suport i 60 ultraportàtils per a l'us personal dels
alumnes de 5è i 6è. També tenim dos projectors, un a l'aula d'informàtica i l'altre a l'aula
de música.
Per a facilitar la comunicació entre els membres de la comunitat educativa
(famílies, alumnes i mestres), utilitzam la pàgina web (www.ceipjoanbenejam.com), els
blogs d'aula i el correu electrònic.

g) Ambientació dels espais de l'escola

Des de fa molts anys la nostra escola dedica una part del treball d'artística a la decoració
de les finestres. Això s'ha convertit en un signe d'identitat del centre.
Utilitzant tècniques molt diverses, tot l'alumnat de l'escola participa en aquesta feina que
es relaciona amb les festes que es celebren, amb les estacions de l'any o amb els
projectes de treball de l'escola.

3. TRADICIONS I CULTURA POPULAR

Treballarem la vessant popular i cultural de les festes del nostre poble. Tot i que
l’escola no pren opció ni celebra especialment cap festa de caire estrictament religiós,
aquestes es tenen en compte com a part de les nostres tradicions. A més a més es fan
jocs populars, es fomenta la literatura pròpia de Menorca (rondalles) i es fan altres
activitats de marcada tradició com el caramel·ler o s'Àvia Corema
Valorem la nostra herència cultural al mateix temps que feim conèixer i valorar
altres tradicions de distint àmbit cultural, a fi de potenciar-ne un coneixement solidari.
L’objectiu que el nostre Centre es marca en aquest aspecte és, en definitiva, que
l’alumnat visqui la diferència, des del respecte i la tolerància, com quelcom complementari
i mútuament enriquidor.

4. EDUCACIÓ EN ELS VALORS (EDUCACIÓ EMOCIONAL)

Per atendre a la diversitat i pluralitat del nostre alumnat hem de ser conscients de que la
nostra oferta educativa ha d'estar fonamentada en el pluralisme cultural, social,
econòmic,... D'aquesta manera, assumim el paper de complementar el rol que juguen la
família i la societat en el procés de socialització dels infants.
Açò exigeix de l'escola tot un plegat d'actituds personals i grupals caracteritzades
particularment pel diàleg, la comprensió, el respecte, la igualtat i la tolerància per tal
d'ajudar a l'alumnat en la construcció dels seus propis valors d'una forma racional i
autònoma.
Respectarem els drets dels alumnes i les seves famílies a la diferència cultural.
Prioritzarem l'ensenyament dels valors, les actituds i les normes dites universals, tot i que
considerem possible trobar criteris comuns reconeguts i acceptats per tothom com a
principis que regulen, guien i ordenen la vida social.
Potenciarem valors lligats al compromís contra diversos tipus d'injustícia i/o
violència: solidaritat, cooperació, respecte i apreciació de totes les diferències culturals,
personals,...l'acceptació de la diversitat com a valor i la bel·ligerància davant qualsevol
mena de discriminació i opressió.
 Tanmateix han de ser potenciats els relatius a processos de maduració
personal i col·lectiva: presa de decisions personals, responsabilitat, desenvolupament i
expressió de l'afectivitat, esforç personal, autoestima i autoafirmació.
Tots aquests valors hauran de ser treballats mitjançant procediments i tècniques
que, fomentin i desenvolupin actituds de: diàleg, empatia, reflexió individual i col·lectiva,
crítica permanent, implicació en situacions personals i grupals, tractament i resolució de
conflictes,...És per açò que varem trobar necessari desenvolupar un projecte d’educació
emocional propi de la nostra escola.

5. OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE.

La Comunitat Educativa s’ha proposat els següents objectius:

1.- Treballar i aprofundir en la recerca metodològica i reflexió pedagògica que suposa la

feina per Projectes de Treball com a eina globalitzadora del currículum del centre, dins la
línia encetada ja fa uns quants anys . Això suposa un aprenentatge més significatiu envers
la tradicional transmissió de coneixements, facilita l’adaptació a la realitat canviant de la
societat actual i a la vegada permet atendre a la diversitat del nostre alumnat des d’uns
criteris més participatius.
2.- Educar als al.lots /es en una cultura de la Pau en la que es transmetin i es puguin
assimilar els valors de tolerància, cooperació, justícia, respecte, diàleg... Tot això es
treballarà a partir de la línia de treball del centre relacionada amb l’educació emocional.
3.- Reforçar la diversitat lingüística afavorint l’aprenentatge significatiu de les llengües,
tant pròpies com estrangeres.
4.- Ensenyar als alumnes a valorar l’entorn natural, social i cultural, així com les
possibilitats d’acció i cura del mateix entorn.
5.- Desenvolupar les habilitats matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de
problemes, per tal de capacitar-los per aplicar-los a situacions de la seva vida quotidiana.
6.- Desenvolupar l’esperit cultural i artístic, utilitzant diferents representacions i
expressions i iniciant-los en la construcció de propostes visuals. Al mateix temps es
fomentarà entre els alumnes la curiositat per a conèixer tot tipus de manifestacions
artístiques.
7.- Atendre a la diversitat d’alumnes a partir de metodologies afavoridores a fi d’així donar
una resposta adequada a les necessitats educatives de cadascun d’ells i propiciar actituds
solidàries, no discriminatòries per raons d’ètnia, religió, llengua, país i cultura, fent de la
diferència un valor enriquidor i no motiu de rebuig.
8.- Capacitar els nostres alumnes per a que utilitzin les TIC no només com una eina
informativa i de comunicació, sinó com un espai per a l’acció i la interrelació entre les
persones que permeti expressar emocions i sentiments, condició indispensable per a
l’educació.
9. Promoure la formació del personal del centre per tal de innovar i millorar la pràctica
educativa.
10.- Propiciar canals i donar a conèixer vies de comunicació per tal d’activar la participació
de tots els membres de la comunitat educativa (alumnes, pares/mares, mestres...)
determinant específicament aquestes vies.

6. LÍNIA METODOLÒGICA I AVALUACIÓ

La concreció dels currículums tindrà en compte els diferents nivells i ritmes

d’aprenentatge dels alumnes, ja sigui per diferències personals de capacitats, culturals,
etc. Es farà una feina que intenti arribar a tots en la mesura que sigui possible.
Per facilitar aquesta tasca de fer ensenyament per/i en la diversitat, es fa necessari
la determinació d’uns criteris organitzatius en quant a personal, material o organització.
La proposta educativa dirigida als alumnes amb necessitats educatives
específiques, partirà dels mateixos paràmetres metodològics que serviran per a la resta
de l’alumnat, tot i que es faran les pertinents adaptacions del Currículum Ordinari per a
adequar la resposta a cada cas.
Els enfocaments metodològics intentaran apropar-se el màxim possible a
l’aprenentatge significatiu, partint dels propis coneixements de l’alumne, i funcional,
realitzant activitats que els capaciti per saber desenvolupar-se en situacions de la vida
quotidiana. Al mateix temps el mestre serà qui proporcionarà als alumnes les eines
necessàries per a que ells vagin desenvolupant el seu propi aprenentatge, per tal de
poder aconseguir el grau pertinent de competències bàsiques corresponents al final de
l’Educació Primària.
A l’hora d’agrupar als alumnes s’utilitzaran diferents estratègies d’acord als
objectius que es volen aconseguir:
* Racons: és la forma d’agrupament que s’utilitza a Ed. Infantil i primer cicle en algunes
sessions..
* Desdoblaments: s’utilitza aquesta forma d’agrupament tant a infantil com a primària.
* Treball en petit grup: quan les activitats programades ho requereixen.
* Treball cooperatiu: alumnes de diferents nivells realitzant una activitat en comú.
En el que fer diari, s’utilitzen diferents tipus de materials: els editats per les
diferents editorials i els que el propi mestre elabora. Igualment, a l’hora de treballar per
projectes, els alumnes aporten gran diversitat de materials per tal de fer més significatiu
l’aprenentatge.
A més dels mestres, es compta amb la col·laboració de persones alienes a l’escola,
ja siguin familiars o professionals de diferents àmbits, per tal de tenir la informació
d’experts i per integrar la comunitat dins de l’escola.
Un dels altres aspectes a tenir presents serà la relació amb el medi en que vivim.
Intentarem que la realitat de l’entorn sigui coneguda a l’Escola, que no hi hagi una feina
paral·lela i sense relació entre el que treballem dins i el que hi ha fora. Això ens ajudarà a
que tota la feina vagi enfocada a la preparació dels alumnes en el desenvolupament de
les seves capacitats envers l’entorn i treurer-ne’n d’ell el màxim profit possible.
L’avaluació dels alumnes es farà tenint en compte tot el procés d’ensenyament-
aprenentatge. El punt de referència serà el ritme i procés de cada alumne en referència a
les seves capacitats i característiques personals, sempre atenent-nos a la normativa
dictada als efectes per la Conselleria.
Aquesta avaluació serà continua i global i tindrà en compta el progrés dels alumnes
en el conjunt de les àrees. El seu caràcter serà de caire formatiu, regulador i orientatiu del
procés educatiu per proporcionar informació als mestres, a l’alumnat i a la seva família
que permeti millorar tan els processos com els resultats de la intervenció educativa.
Els mestres avaluaran tan els aprenentatges de l’alumnat com els processos
d’ensenyament i la pròpia pràctica docent.
II. PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

El Projecte Lingüístic del CEIP Joan Benejam té com objectiu la normalització en

l’ús de la llengua catalana, pròpia de Menorca i l’assoliment de les competències
lingüístiques per part de l’alumnat en les llengües curriculars.

El col·legi està ubicat a la plaça del Born, al costat de l’Ajuntament. És una escola
d’Educació Infantil i Primària d’una sola línia i no disposa de servei de menjador ni
transport escolar.

La realitat sociolingüística del centre és la següent:

- Una majoria de l’alumnat són fills de pares nascuts a Menorca i que utilitzen el català
com a eina comunicativa tant en l’àmbit familiar com social.
- Alguns són fills de parelles de procedència lingüística mixta (espanyol-català) i també
utilitzen la llengua catalana de forma habitual.
- Fillets i filletes d’altres països que no entenen ni parlen el català i que necessiten una
atenció específica i un temps d’aprenentatge. El protocol que es segueix en aquests
casos queda recollit al PALIC que també té redactat el Centre.
- Fillets de famílies menorquines castellanoparlants que inicien l’escolaritat sense conèixer
el català.
- També tenim infants, fills de pares immigrants que, tot i ser nascuts a Menorca, tenen
com a llengua vehicular d’ús social, la materna (pot ser anglesa, àrab, xinesa...) i que
desconeixen el català.
- Cal destacar que durant el curs arriben fillets/es de pares de parla castellana que vénen
a realitzar treballs relacionats amb el turisme, l’estacionalitat dels quals implica que els
fillets s’incorporin a l’escola el 3r. trimestre i marxin durant el mes de novembre.

Els criteris generals per adequar les llengües a la realitat sociolingüística són els
especificats en el Pla d’Acollida. L’escola disposa d’una aula d’atenció a la diversitat. La
professora AD porta a terme el pla d’acollida i atén a fillets que segons la llei estan dins el
programa d’atenció a la diversitat i, si és possible, als que no hi són però ho necessiten.
El col·legi compta amb el suport necessari per atendre la diversitat.

La Comunitat Educativa vetllarà perquè la llengua catalana segueixi sent la llengua

vehicular del centre basant-nos en l’autorització atorgada a aquest Centre en virtut del
decret 74/1986 de la C.A. i segons estableix l’Article 17, Títol II de la Llei de Normalització
Lingüística, de 29 d’abril del 1986, que diu:
“ El català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és oficial a tots els nivells
educatius” i atenent-nos a les orientacions de la Universitat de les Illes Balears (òrgan
consultor a aquest efecte).
També cal dir que el centre té també com objectiu prioritari a més de la
normalització lingüística del nostre àmbit educatiu, l’assoliment, en diferents graus, de
suficient competència comunicativa lingüística tant en llengua catalana com en llengua
castellana i anglesa.

Aquesta decisió comporta les següents mesures:

a) Retolació del Centre.

La retolació utilitzada, a les diferents dependències i espais interiors i exteriors de

l’edifici, serà en llengua catalana.
 A partir del curs 2008-09 es posa en marxa un planisferi del món que recollirà la
diversitat de procedències lingüístiques i culturals que acull el centre i representarà de
forma visual un vocabulari específic i de salutacions en les diferents llengües.
Així mateix es deixa oberta la possibilitat de fer algunes retolacions concretes, si es
creu necessari, d’alguns espais, en les llengües maternes de l’alumnat nouvingut que els
serveixi d’acollida i també d’orientació dins el Centre.

b) Biblioteca.

S’assegurarà un percentatge adequat de bibliografia en llengua catalana. En cas

d’haver d’escollir un material de consulta editat en vàries llengües, es prioritzarà el
contingut no la llengua. El servei de préstec de llibres de l’escola, també es farà en català.
Les tutores tindran en compte el percentatge adequat quan adquireixin llibres per a la
biblioteca d’aula el dia del llibre.

c) Gestió econòmica.

La documentació que genera la gestió econòmica serà en llengua catalana:

- Rebuts
- Pressuposts
- Comandes
- Relació amb els proveïdors
- Programa informàtic de gestió: GESTIB

d) Gestió administrativa.

Tot el material i els escrits relacionats amb la gestió administrativa també seran en català:
- Cartes, impresos, sobres.
- Segells del centre.
- Llibres de correspondència oficial.
- Convocatòries.
- Comunicats i circulars.
- Inventari.

e) Gestió acadèmica.

Tota la documentació acadèmica es redactarà en català:

- Actes d’avaluació
- Actes de: Consells Escolars, claustres, cicles i reunions de coordinació.
- Llibres d’escolaritat.
- Impresos de matrícula.
- Altes i baixes dels alumnes.
- Informes.
- PEC, PGA i memòria.
- Revista escolar.

f) Relació amb els pares.

A principi de curs, als pares dels alumnes de 4t. d’educació infantil i als pares dels
alumnes nouvinguts, se’ls lliurarà un llibret per tal d’informar-los de les característiques del
Centre.
La informació que es trametrà als pares o tutors legals dels alumnes al llarg del
curs serà en català, excepte en el cas de que la persona interessada sol·liciti la versió
castellana, la qual no comportarà cap perjudici o despesa a la persona sol·licitant.
Durant el curs escolar, tots els tutors convocaran un mínim d’una reunió general de
pares i la llengua utilitzada serà la catalana. En el cas de què algun pare/mare nouvingut
demani se l’informi en castellà, s’acordarà amb ells una reunió per tal d’explicar-los les
informacions donades.
També es convoquen a tots els pares un mínim d’una reunió individual anual. En
aquesta reunió, si els pares nouvinguts ho demanen, la llengua serà la castellana.

g) Presència externa.

L’anunci d’actes públics i culturals organitzats pel Centre escolar o amb la seva
participació, serà en llengua catalana. Així mateix el català serà llengua d’ús del personal
docent representant del centre en actes públics, rodes de premsa, etc.
Les informacions que el Centre tregui a premsa o a altres mitjans de comunicació,
seran en llengua catalana.

h) Docència

El català és la llengua bàsica d’ensenyament del centre; sense perjudici de què la

llengua castellana o la llengua anglesa siguin emprades en altres àrees no lingüístiques.
Els llibres de text, així doncs, amb l’excepció dels usuals per a les llengües castellana i
anglesa, seran en català. Es tindrà en compte que sempre es podrà fer servir o elaborar
un material en altres llengües en funció de les necessitats.

Els plantejaments didàctics sobre els quals es fonamenten l’ensenyament i l’aprenentatge

de les llengües del centre seran:
- Funcionalitat
- Seran actius i participatius
- Potenciaran el treball per parelles i en petit grup.
- Potenciaranl’ús de la llengua més que el seu estudi.

A Educació Infantil la llengua vehicular d’aprenentatge serà la catalana. S’introduirà el

castellà de forma oral en petites converses, cançons, racons, contes, PDI...
Es potenciarà l’aprenentatge de la llengua anglesa en els nivells no obligatoris
sempre que sigui possible.

A l’Educació Primària
- Català: Serà la llengua vehicular i serà la utilitzada en la majoria de les àrees i en els
contextos comunicatius quotidians.
- Castellà: Serà la llengua utilitzada a les classes de castellà.
Es realitzarà l’àrea de religió / valors cívics i socials en aquesta llengua.
En les àrees de medi natural i social s’utilitzarà aquesta llengua quan les informacions
aportades per la realització dels projectes de treball: llibres, premsa, internet, estiguin en
castellà.
Estructures comuns: els mestres de llengua catalana i llengua castellana establiran el
repartiment de les estructures comuns entre les dues àrees.
- Llengua anglesa: Serà la llengua utilitzada a les classes d’anglès.
En les àrees de medi natural i social, quan la informació estigui en llengua anglesa el
mestre de llengua estrangera col·laborarà amb el tutor per tal de treballar aquest
contingut.
És voluntat del claustre per tal de potenciar aquesta llengua realitzar una àrea en llengua
anglesa o taller específic, sempre que els recursos humans i materials del centre ho
permetin

A més a més es tindran en compte els següents aspectes:

- Adoptar un enfocament funcional i comunicatiu, això és: podrà fer servir la llengua amb
uns interlocutors concrets, partint de les necessitats comunicatives individuals i socials de
l’alumnat.
- Afavorir la interacció entre els mateixos alumnes i entre aquests i el professor.
- Utilitzar, sempre que sigui possible, el llenguatge no verbal per evitar la traducció.
- Estimular la participació activa de l’alumnat en les activitats productives, creant un clima
de respecte que eviti inhibicions.
- Treballar els continguts lingüístics de manera que se’n tinguin en compte els ja treballats
en les altres àrees de llengua.
- Desdoblar els grups per a treballar les llengües, especialment en l’expressió oral,
sempre que sigui possible segons els recursos humans disponibles.
- En el cas que es faci una àrea no lingüística en llengua estrangera prevaldrà el
currículum propi de la matèria i només es tindran en compte les produccions lingüístiques
de l'alumnat per millorar els resultats obtinguts d'acord amb els criteris de qualificació
establerts.

i) Alumnat d’incorporació tardana

Es dedicarà una atenció específica als alumnes d’incorporació tardana o

nouvinguts amb dèficit de coneixement de la llengua i cultura catalana i, si també fos el
cas, de llengua castellana. Aquesta atenció específica està reflectida en el Pla d’Acollida
Lingüística. Els criteris són els següents:
- El tutor/a i, a ser possible, el professor/a referent de l’equip de suport, seran els
responsables d’acollir a les famílies dels nouvinguts per tal d’ajudar-los i informar-los.
- El tutor/a serà el/la responsable d’acollir els fillets dins la classe, presentar-los al grup,
nomenar un fillet tutor, adaptar feines...
- L’equip de suport serà el responsable d’organitzar l’atenció específica aquests alumnes.
Sempre que sigui possible es procurarà atendre a alumnes que no estan dins programes,
ja sigui perquè han sortit per haver acabat el temps estipulat per a la seva adaptació o per
haver vingut de pobles d’Espanya de parla no catalana i la desconeguin.

j) Altres activitats.

La llengua catalana serà d’us prioritari en les activitats que tinguin lloc al centre, com són
les activitats extraescolars i complementàries.

k) Consideracions especials.

L’atenció als fillets/es nouvinguts i als seus pares, s’especifica en el pla d’acollida.
En el cas excepcional de rètols o escrits bilingües, la primera versió serà en llengua
catalana, segons marca l’Article 15.2 de la Llei de Normalització Lingüística.
III. PLA ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (PAD)

1. INTRODUCCIÓ

El pla d’atenció a la diversitat és el marc que engloba les mesures organitzatives

per atendre la diversitat de l’alumnat.
L’atenció de la diversitat ha de ser abordada per tot el claustre, amb la correcta
optimització dels recursos personals i materials. S’ha de reflectir en la diversificació de
metodologies i noves estratègies, des de l’organització eficient de tots els suports que
duen a terme els mestres, fins a la intervenció dels especialistes.
La diversitat comprèn tot l’alumnat del centre i, per tant, és responsabilitat de tots i
cada un/a dels mestres atendre les necessitats dels alumnes.
El PAD és un document que presenta un conjunt d’actuacions que es duran a
terme, a fi de donar resposta a la realitat escolar que afecta al nostre centre educatiu . Ha
estat elaborat per l’equip de suport i aprovat pel claustre i Consell Escolar. Forma part del
Projecte Educatiu de Centre.

Segons l’art. 60 del ROC en el PAD han de quedar definits els següents aspectes:

a) L’organització de recursos humans i materials per atendre la diversitat.

b) Les mesures de tipus curricular.
c) Les mesures metodològiques.
d) Els criteris i procediments per a l’atenció lingüística específica de l’alumnat que
s’incorpora tardanament al sistema educatiu de les Illes Balears, per tal de garantir
l’aprenentatge de les dues llengües que hi són oficials i de l’ús del català com a llengua
vehicular.
e) Els criteris per realitzar les adaptacions curriculars apropiades, en el cas d’alumnes que
les requereixin.
f) Tots aquells programes socioeducatius que s’hi puguin incorporar, que hauran de
preveure mesures d’acolliment per a l’alumnat.

Dins el marc legal actual (LOE 2/2006, de 3 de maig i Decret 67/2008 de 6 de juny de
2008 d’Ordenació dels ensenyaments d’infantil, primària i secundària Boib 14.06.2008) hi
ha un grup d’alumnes amb unes Necessitats Educatives Específiques de Suport Educatiu
(NESE):

-Alumnat amb Necessitats Educatives Especials: requereix durant un període

d’escolarització o durant tota l’escolarització, determinats suports i atencions educatives
específiques derivades d’una discapacitat, de trastorns greus de conducta o emocionals o
de trastorns generalitzats de desenvolupament.
- Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge causades per trastorns de
l’aprenentatge, trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat i trastorns greus
de llenguatge.
- Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.
- Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu:

Educació Infantil (6è curs) o Primer cicle d’Educació Primària:

Quan l’alumne està escolaritzat per primera vegada a educació infantil, 5 anys, o a primer
cicle de primària s’ha de considerar de necessitat específica de suport educatiu, i així s’ha
de fer constar en la butlleta d’estat, durant un curs escolar, termini adequat per acabar
amb un suport lingüístic de caire intensiu i passar a una altra tipologia de suport ordinari,
si cal.

Segon i Tercer cicle d’Educació Primària:

Quan l’alumne està escolaritzat a qualsevol curs a partir del segon cicle de primària fins al
final d’educació secundària obligatòria, s’ha de considerar de necessitat específica de
suport educatiu, i així es farà constar en la butlleta d’estat, durant dos cursos escolars,
com a màxim, termini adequat per acabar amb un suport lingüístic de caire intensiu i
passar a una altra tipologia de suport lingüístic ordinari, si cal.

- Alumnat que per condicions personals, història escolar, derivades de factors

socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o de salut requereix una atenció
educativa específica. A partir de primer cicle de primària hi ha d’haver un desfasament
curricular significatiu per causa dels factors esmentats en aquest punt.

Tota la documentació de l’alumnat NESE es guardarà dins l’expedient:

- Demandes a l’EOEP. ( Informe de l’avaluació de l’EOEP si l’alumne no entra dins cap

programa de necessitats educatives específiques).
- Dictamen d’escolarització (ANEES i ALTES CAPACITATS).
- Informe psicopedagògic (ANEES i ALTES CAPACITATS).
- Informes de l’alumnat d’incorporació tardana i alumnat amb història escolar i social que
requereix una atenció específica.
- Informes individuals de l’alumnat amb Dificultats Específiques d’Aprenentatge
- Adaptació curricular de l’alumnat NESE.
- Informes dels especialistes externs al centre (mèdics, logopedes, psicòlegs,
fisioterapeutes…)
- Informes trimestrals d’avaluació.
- Resta de documentació habitual i oficial per tot l’alumnat.

1.1. Procés de detecció, avaluació i mesures dels NESE.

El procés per detectar les possibles necessitats es realitza de la següent forma:

- Detecció per part de la tutora i/o especialistes d’alguna necessitat en algun alumne i que,
malgrat haver esgotat tots els recursos que es tenen a l’abast i havent valorat la
possibilitat de repetició, aquesta encara persisteix.
- Sol·licitud del full de demanda per part de la tutora a la coordinadora de l’equip de
suport. Aquesta li lliurarà un dels dos tipus de models de demanda (per la treballadora
social o l’orientadora ) en funció del motiu.
- Donar el full de demanda emplenat al membre de l’EOEP.
- Anàlisi conjunta de la demanda a les reunions de l’Equip de suport establint acords i
compromisos i priorització de les demandes.
- Segons el motiu de la demanda la valoració i/o intervenció la durà a terme l’orientadora
de l’EOEP o la treballadora social de l’EOEP.

Valoració de l’EOEP:

a) De l’orientadora:
- Coordinació amb la tutora i/o especialistes.
- Observació a l’aula i/o a altres contextos del centre (pati, aula de psicomotricitat...).
- Entrevista inicial amb la família si escau.
- Anàlisi de treballs escolars.
- Aplicació de proves psicopedagògiques estandaritzades, qüestionaris, registres...
- Entrevistes amb l’alumne/a si és necessari.
- Coordinacions amb els serveis externs si és el cas (veure apartat EOEP).
- Anàlisi del context sòciofamiliar.
- Posada en comú de la informació recollida amb l’equip de suport i el tutor.
- Establiment d’acords i aportació d’orientacions per una respota educativa adequada.
- Entrevistes amb la família informant sobre les necessitats educatives del seu fill.

b) De la treballadora social ( en els casos d’absentisme i/o de negligència o factors de risc

socials):

- Coordinació tutora, especialistes i equip de suport.

- Entrevista amb la família.
- Valoració de la intervenció individual de l’alumnat.
- Coordinació serveis externs: SIMEFA, SIF, Serveis Socials i policia tutor.

Una vegada feta la valoració de l’EOEP i segons el diagnòstic entren o no en els

programes de:

Necessitats específiques de suport educatiu (NESE) associades a :

- Necessitats Educatives Especials: ANEE’s: L’orientadora realitzarà l’informe

psicopedagògic i el dictamen d’escolarització, i els pares el signaran
- Altes capacitats intel·lectuals: L’orientadora realitzarà l’informe psicopedagògic i el
dictamen d’escolarització, i els pares el signaran.
- Necessitats Específiques d’Aprenentatge: El tutor serà responsable de l’elaboració de
l’informe amb la col·laboració del mestre de suport i l'orientadora del centre. Han de signar
l’informe el director/a del centre, el tutor/a i els tutors legals.L'orientadora signarà si hi ha
adaptacions curriculars significatives. La treballadora social també signarà en el cas de
que hi hagi intervenció.
- Incorporació tardana al sistema educatiu. Segons el decret 39/2011 de 29 d'abril els
alumnes d'incorporació tardana són els que:
. Procedeixen d'altres països i s'incorpora al sistema educatiu de les Illes Balears.
. Procedeixen d'altres comunitats autònomes i desconeixen la llengua catalana.
- Necessitats específiques associades a condicions personals o d’història escolar
derivades de factors socials, econòmics, culturals i geogràfics, ètnics o de salut. El
tutor és el responsable de l’elaboració de l’informe amb la col.laboració de la mestra de
suport i l'orientadora del centre. Han de signar sempre l’informe el director/a del centre, el
mestre tutor/a i els tutors legals. En cas d’adaptacions signifcatives també l’orientador/a i
la treballadora social també signarà en el cas de que hi hagi intervenció.
Després de la valoració, aquests alumnes seran atesos segons les necessitats per
les mestres de l'equip de suport ( PT, AD i/o AL) i es realitzaran les adaptacions curriculars
oportunes . Els responsables seran els tutors amb la col·laboració dels mestres de suport.
Encara que no s’inclogui l’alumne en cap dels apartats anteriors, l’orientadora
realitzarà l’informe d’avaluació i es valorarà la necessitat de que l'alumne rebi suport. Per
tant, s'hauran de revisar les intervencions fetes, els recursos ordinaris de que es disposen
a fi de trobar-ne la màxima rendibilitat (reforç educatiu, desdoblaments, atenció
individualitzada, programacions multinivell, agrupaments flexibes etc.) i així prevenir el
fracàs escolar. (Veure recursos ordinaris)
Tot aquest procés de detecció s’ha de començar el més aviat possible i iniciar l’atenció
des del mateix moment en què sigui identificada aquesta necessitat que s’ha de regir pels
principis de normalització i inclusió.

2. RECURSOS HUMANS I MATERIALS PER ATENDRE LA DIVERSITAT

Per recursos humans entenem totes les persones que intervenen en l’educació dels fillets
i filletes que, per tant, estan implicats en l’atenció a la diversitat, per dos motius
fonamentals:
1. Perquè l’entenem com a intrínseca al fet d’educar.
2. Perquè tots participam de les mesures de suport: els mestres tutors, els
especialistes en EF, música, anglès, l’equip directiu, els membres de l’equip de suport,
EOE i serveis externs de l’escola.

Per recursos materials entenem els espais del centre, el material didàctic, material
audiovisual, material elaborat pels mestres, material fungible, de consulta... Tots els
recursos materials de l’escola contribueixen a atendre la diversitat, tant els recursos pels
alumnes NESE com per la resta de l’alumnat.

2.1. Recursos humans:

2.1.1. Ordinaris

Tots els mestres de l’escola som responsables d’atendre la diversitat. Ens hem
d’organitzar de la manera més eficaç per poder donar resposta a les necessitats de
l’alumnat.
Els mestres que disposen d’algunes hores fan suport a alguna activitat o un grup
d’alumnes en concret.
La mestra +1 quan no imparteix cap àrea es dedica a fer suport tant a Infantil com
a Primària.
Prèviament al suport, les dues persones assignades a un mateix grup es posen
d’acord amb el tipus de reforç més adient segons les necessitats: desdoblament, reforç
educatiu fora de l’aula en petit grup, incidència de dos mestres dins el mateix grup
(racons, tallers, grups flexibles...). És necessari un temps de coordinació.

2.1.2. Extraordinaris

2.1.2.1 Qui són?

Formen part de l’equip de suport la responsable de l’orientació educativa

psicopedagògica del centre (EOEP), la mestra de Pedagogia Terapèutica (PT), la mestra
d’Audició i Llenguatge (AL), la mestra d’Atenció a la Diversitat (AD) i tots els mestres que
dediquen una part important del temps a tasques de suport educatiu. També s’inclouen
els tècnics i auxiliars de suport a l’alumnat amb NEE (ATE i fisioterapeutes).
Altres recursos humans extraordinaris en què comptam són els especialistes i serveis
externs a l’escola (SIMEFA, SIF, ONCE, logopedes privades, fisioterapeutes i psicòlegs
privats, professionals de l’IB-SALUT, …).
La tasca de l’equip de suport s’ha d’enfocar cap a la col·laboració amb els equips
educatius per oferir una resposta educativa el més ajustada possible a l’alumnat amb
NESE.
2.1.2.2 Funcions dels membres de l'equip de Suport. Cal esmentar que
l'organització de l'equip de suport es basa en oferir un mestre de suport com a
referent en cada nivell

- Mestra de Pedagogia Terapèutica, Mestra d’Audició i Llenguatge i Mestra d'Atenció

a la Diversitat.

a) En relació al professorat en general i tutors en particular:

- Coordinació dins l’horari lectiu amb els tutors setmanal o quinzenalment per col·laborar
en la planificació, elaboració, avaluació de les ACIs i tipus de suport adequat a les
necessitats dels alumnes.
- Orientar i facilitar la recerca, elaboració i/o adaptació de materials adequats a les
capacitats dels alumnes.
-Programar la tasca docent.
- Participar en la relació amb les famílies dels alumnes amb NESE juntament amb les
tutores i la resta dels professionals implicats.
- Participar juntament amb l’equip educatiu en l’avaluació i promoció dels alumnes amb
NESE..
- Planificar i elaborar conjuntament estratègies que ajudin a atendre a la diversitat.
- Col·laborar en la detecció i prevenció de necessitats dels alumnes.

b) En relació als alumnes:

Les especialistes donen prioritat a l’atenció dels alumnes amb NESE o altres
alumnes que sense estar dins cap programa tenen dificultats d'aprenentatge.
Amb els alumnes d’incorporació tardana que vagin arribant al llarg del curs es posarà en
marxa el PALIC.
La mestra AL en particular, prioritza aquells casos d’alumnat amb dèficit auditiu i trastorns
greus de llenguatge.
Les modalitats de suport poden ser dins i fora de l’aula ordinària i individual o en petit
grup, tot depèn de les necessitats de cada cas.
Treballen sempre tenint com a referent el grup a que pertany cada alumne, fent les
adaptacions oportunes en cada cas.

c) En relació al centre:

- Participar en les reunions de l’Equip de Suport.

- Participar als claustres i claustres pedagògics.
- Participar en els cicles.
- Participar en les sessions d’avaluació.
- Coordinacions serveis externs

- L’EOEP:

Les professionals que atenen al centre de l’EOEP són una orientadora i una
treballadora social. En ser un centre d’atenció preferent per l’orientadora s’atén un o dos
dies a la setmana, però l’atenció de la Treballadora social és molt més esporàdica degut a
que el centre per ella és de sector.
Les funcions de l’EOEP en un centre d’atenció preferent són:
1. Assessorament especialitzat mitjançant la col·laboració amb la CCP l’Equip de Suport i
en les estructures de coordinació previstes en el centre.
- Participació en la CCP i/o Clautres Pedagògics.
- Participació, anàlisi i valoració del funcionament de l’Equip de suport.
2, Assessorament a la pràctcia educativa i aportacions per desenvolupar mesures
d’atenció a la diversitat:
- Avaluació psicopedagògica de l’alumnat amb possibles necessitats específiques de
suport educatiu.
- Col.laboració amb el seguiment dels ANEE, DEA i Altes capacitats.
- Col·laboració en la implementació i seguiment dels alumnes amb NESE associades a
Condicions personals o d’Història escolar, o a l’alumnat nouvingut.
- Assessorar al professorat en l’adopció de mesures específiques de reforç i/o adaptacions
per altres alumnes o grups que ho requereixin.
3. Col·laboració amb el centre en l’establiment de mesures afavoridores de les relacions
amb les famílies i altres institucions del sector:
- Prevenció i intervenció en l’absentisme escolar.
- Detecció i intervenció en aquells casos en què es detectin situacions familiars de risc o
poc adequades pel desenvolupament integral de l’alumnat.
- Entrevistes familiars inicials, i si cal de seguiment, en els casos de les famílies que sense
ser de risc, necessiten un assessorament quant a aspectes educatius que sobrepassin les
possibilitats d’intervenció del tutor i de l’equip educatiu del centre.
- Coordinació i col·laboració amb els serveis i institucions del sector que estiguin implicats
en l’àmbit escolar (Servei d’Inspecció Educativa, Delegat Territorial d’Educació de
Menorca, EAP, Departament d’Orientació dels IES, Serveis Socials, Serveis Insular de
família, USMIJ, Pediatres de l’IBSALUT, Equip Psicosocial del Jutjat, Psicòlogues i
psiquiatres privades, Reforç Escolar de Càrites i Es Barracó, Logopedes privades..)

- Coordinadora de l’Equip de suport:

Segons l’art. 48 del ROC les funcions són les següents:

a) Participar, com a responsable de l’equip, en l’elaboració i l’actualització del projecte
curricular d’etapa, i en la formulació de propostes a l’equip directiu i al claustre per a
l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.
b) Dirigir i coordinar les tasques que efectuï l’equip de suport per confeccionar les
propostes que, elevades a la comissió de coordinació pedagògica, tenguin com a finalitat
l’elaboració o l’actualització per part d’aquesta del projecte curricular.
c) Convocar i presidir les reunions de l’equip de suport.
d)Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i que s’elabori la memòria de
final de curs.
e) Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la seva
competència, especialment les relatives a suport i reforç educatiu.

- Auxiliar Tècnic Educatiu:

L’auxiliar i l’ajudant tècnic educatiu (ATE) és el professional que dóna suport i

col·labora amb l’equip educatiu en general i amb el tutor en particular, en l’atenció a
l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), així com amb aquell alumnat amb
problemes de salut que afecten la seva autonomia personal.
Aquesta figura professional constitueix un recurs temporal. La seva intervenció ha
de ser gradual, de major a menor atenció, en funció del nivell d’autonomia que l’alumne
vagi adquirint i fins al moment que els suports que precisi l’alumne puguin ser assolits pels
recursos ordinaris del centre atenent als principis de normalització i inclusió.
La seva activitat, juntament amb la resta de professionals que atenen l’alumne o el
grup, està especialment relacionada amb l’assistència i formació dels alumnes amb NEE
pel que fa a les activitats d’autonomia personal i consecució d’autonomia social. En
aquest sentit, l’ATE ha d’atendre aquests alumnes durant l’horari del centre escolar, que
inclou la jornada lectiva dels alumnes, els canvis d’aula i la vigilància en els esbarjos. De
la mateixa manera l’ATE pot col·laborar en les activitats complementàries que
desenvolupen el currículum, organitzades pels tutors dels alumnes (sortides,
campaments, viatges…), sempre sota la responsabilitat del personal docent.

La intervenció de l’ATE es concreta en les actuacions següents:

1. En relació amb l’alumnat amb NEE:
a) Assistència i formació dels alumnes en les activitats de la vida diària que no puguin fer
per ells mateixos, com són: la higiene personal, vestir-se, l’alimentació, els
desplaçaments,… Per tant, tot el que tengui a veure amb els hàbits d’autonomia personal i
amb la regulació del control corporal.
b) Col·laborar per tal que l’alumnat identifiqui i expressi les seves necessitats bàsiques de
salut i adquireixi els hàbits i actituds d’higiene, cura i alimentació, amb un assoliment
progressiu del control del propi cos, per incrementar i millorar la qualitat de vida.
c) Col·laborar en les sortides o activitats complementàries
d) Col·laborar amb l’equip docent en tasques formatives d’entrenament d’habilitats socials,
així com per neutralitzar i evitar conductes disocials, si es produeixen.
e) Col·laborar en l’atenció i cura dels alumnes, dins l’aula, en els canvis d’aula o serveis,
sempre sota la corresponsabilitat del personal docent, així com en la vigilància dels
moments d’esbarjo.
f) Col·laborar, dins el marc de l’atenció a la diversitat, en aquelles activitats encaminades a
promoure la màxima autonomia personal i social dels alumnes.
g) Guiar i/o ajudar l’alumne en la realització d’activitats dirigides a l’adquisició de tècniques
d’orientació, mobilitat, autocontrol en els desplaçaments i habilitats de la vida diària, així
com en l’assoliment d’habilitats de relació.
h) Quan els alumnes amb NEE estiguin atesos, l’ATE desenvoluparà la seva tasca amb la
resta de l’alumnat, sempre dins l’horari lectiu, i realitzarà aquelles funcions que la direcció
del centre l’indiqui.

2. En relació amb el personal docent, en general, i els tutors, en particular

a) Facilitar informació rellevant al tutor relacionada amb els aspectes que treballa des de
la seva competència professional.
b) Col·laborar amb el tutor, si li proposa, per tal de facilitar la relació amb les famílies i la
seva implicació en el procés d’adquisició d’hàbits d’autonomia personal.
c) Participar de forma coordinada amb el personal docent i professionals implicats, en el
desenvolupament de l’adaptació curricular individualitzada dels alumnes que
requereixin la seva intervenció.
d) Col·laborar en la preparació o adaptació de materials, seguint les orientacions del tutor i
especialistes.
e) Ajudar l’alumne dins l’aula per facilitar-li l’accés a les activitats programades que
presentin especials dificultats per a ell, tant des del punt de vista cognitiu com per
problemes atencionals.

3. En relació amb el centre educatiu

a) Participar en l’elaboració del pla d’actuació anual de l’equip de suport i en la memòria
des de l’àmbit de les seves competències.
b) Mantenir una coordinació estable amb l’equip de suport i amb el personal docent
implicat a cada cas.
c) Participar a les reunions a les quals sigui convocat.
2.1.2.3 Organització

Coordinacions com a Cicle-Departament:

Les especialistes d’educació especial, d’atenció a la diversitat i l’ATE s’organitza

com a cicle i es coordina de forma periòdica per tractar temes organitzatius comuns fent
una anàlisi de les necessitats de suport de l’escola:

- Revisió espais: disponibilitat d’aules/espais- horaris.

- Revisió materials: diferents materials i recursos per atendre els alumnes.
- Seguiment alumnat NESE: revisió sessions d’atenció alumnat i d’agrupament.
- Elaboració de documents: Revisió de documents i normativa, elaboració del PAD
(PALIC) i PGA.
- Determinació dels indicadors que s’utilitzaran per fer l’avaluació del pla de final de curs.
- Redacció d’ una memòria a final de curs que reculli l’avaluació de treball desenvolupat al
llarg del curs.

Coordinacions de l’Equip de Suport:

Els assistents d’aquestes coordinacions són: la mestra PT, la mestra AD, la mestra
AL, l’orientadora de l’EOEP, la cap d’estudis com a representant de l’equip directiu i la
treballadora social (en casos puntuals quan hi ha algun problema de negligència o
absentisme).

Es treballen principalment els següents aspectes:

- Anàlisis de noves demandes i priorització de les mateixes.

- Seguiment casos NESE.
- Organització horaris i tasques (entrevistes amb famílies i tutores, disponibilitat
d’alumnes i mestres per passar proves i fer reunions...)
- Intercanvi d’informació entre els membres de l’equip(serveis externs, famílies, tutores,
devolució d’avaluacions psicopedagògiques realitzades...)
- Preparació de les propostes que es duran a la CCP i devolució dels temes i les decisions
preses.
- Revisió del Pla d’actuació de l’EOEP de principi de curs.
- Revisió de la Memòria dels components de l’EOEP.

Coordinacions amb tutors:

Es fan coordinacions setmanals o quinzenals dintre de l’horari lectiu entre els/les

tutors/es dels alumnes amb NESE i els especialistes (PT, AD, AL) que els atenen. L’ ATE
hi participa puntualment. Es treballa entre d’altres:
> Revisió conjunta del pla de feina per donar resposta a les necessitats de l’alumnat.
S’intenta que en la mesura del possible hi hagi una coherència entre el que es treballa a
l’aula ordinària i a l’aula de suport. Això es fa amb una planificació prèvia del material
necessari per a les sessions (tant dins l’aula ordinària com a l’aula de suport):
> Establir i revisar l’organització del suport: horaris de sessions i modalitat de suport.
L’equip de suport disposa d’una graella que es facilita als tutors, la qual indica les àrees
en què l’alumnat NESE rep algun tipus de reforç educatiu, ACI significativa o no.
Aquesta graella ha de ser emplenada per tots els especialistes que tenen relació amb
l’alumnat NESE. Poden ser modificades al llarg de tot el curs, depenent del progrés de
l’alumnat. D’aquesta manera l’equip de suport té una informació sobre les àrees que el
tutor no imparteix.
> Revisió i/o elaboració de les Adaptacions Curriculars Individuals (significativa, no
significativa i d’accés) i/o elaboració de l’informe corresponent.
> Avaluació dels alumnes trimestralment (elaboració conjunta de l’informe d’avaluació
trimestral)
> Elaborar un guió previ pels temes a tractar a les entrevistes amb les famílies.

Coordinacions amb famílies:

El tutor és el responsable de convocar les famílies per una entrevista. En aquestes

reunions, depenent dels casos, hi assisteix l’orientadora de l’EOEP juntament amb les
especialistes de l’equip de suport i la tutora. En aquestes entrevistes es poden tractar
diversos temes:
-Informacions del tipus de suport que rep l’alumnat.
- Actitud i predisposició de l’alumne davant les tasques educatives.
- Progressos dels aprenentatges i avaluació...
Una eina de comunicació entre família i escola que s’utilitza diàriament (a partir de
2n cicle) és l’agenda escolar. En aquesta la tutora o altres mestres especialistes poden
escriure notes d’informació, per entrevistes, qualificacions...
La periodicitat i l’organització de les entrevistes individuals i les reunions col·lectives
amb les famílies les fixa el centre en la seva programació general anual. S’ha de garantir,
com a mínim, una entrevista individual a l’inici, una altra al llarg de cada curs i una reunió
col·lectiva a l’inici de cada un dels cursos escolars.

Reunions d’Avaluació:

Com a mínim, a final de cada trimestre es fan les avaluacions dels alumnes per
nivells. Si és necessari es poden convocar més reunions durant el trimestre. En aquestes
sessions hi participen el tutor i tots els mestres especialistes que atenen el grup-classe en
qüestió.
L’avaluació és individualitzada, per alumnes i per àrees. També es fa una valoració
global a nivell de grup- classe. En les sessions d’avaluació s’ha d’acordar la informació
que, en tot cas, s’ha de comunicar als alumnes i als pares o tutors sobre el resultat del
procés d’aprenentatge i sobre les actuacions adoptades per superar, quan calgui, les
dificultats detectades.
El tutor elabora una acta d’avaluació que firmen tots els assistents a la citada
reunió. En aquesta acta constaran les necessitats dels alumnes i la proposta de mesures
correponent.

Coordinacions amb Serveis externs:

Els membres de l’EOEP es coordinen amb:

- USMIJ i SIF (una vegada per trimestre)

- SIMEFA (una vegada per mes)
- Pediatra (una vegada per trimestre)

L’equip de suport es coordina amb els serveis externs dels quals els alumnes NESE són
usuaris. Aquests serveis poden ser:

- ONCE
- IB-SALUT (USMIJ, otorrinos...)
- SIMEFA
- Logopedes i psicòlegs privats.
- Càrites
- Policia-tutor
- Fisioterapeutes
- Centres privats de psicologia.

Aquestes darreres coordinacions no estan establertes periòdicament, sinó que es

fan puntualment depenent de les necessitats dels alumnes.

2.2. Recursos materials:

2.2.1 Espais físics:

L’escola a part de totes les aules de tutories disposa dels següents espais per
atendre la diversitat:
- Tres espais per realitzar tasques de suport en petit grup o individual per part dels
especialistes PT/AL/AD. Aquests dos espais són els que pròpiament s’empren per suport.
També es fan coordinacions amb l’EOEP i amb els mestres- tutors
- Dos espais (20 i 25) per realitzar algun suport per part de la mestra PT i/o AL, per
avaluacions individuals psicopedagògiques pel membre de l’EOEP i entrevistes amb
famílies.
- Un espai per fer desdoblaments i suports.
- La sala d’ordinadors per fer desdoblaments de TICs.
- Passadissos on es realitzen tallers, racons, suports individual o en petit grup.
- Aula anglès/música. Les estones que no hi ha cap grup-classe s’aprofita per fer algun
suport individual o en petit grup.
Els espais són insuficients per atendre la diversitat.

2.2.2 Materials:

Els materials per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat amb necessitats

específiques sempre que sigui possible haurien de ser els mateixos que els del grup de
referència (el mateix que correspon al seu grup-classe o nivell).
Quan això no sigui possible, s’han de realitzar les adaptacions necessàries del material
per adequar-se a les necessitats de l’alumne.
Per la tria del material s’han de tenir en compte principalment les dificultats que presenta,
el nivell de competència curricular de l’alumne (pel que serà necessari una avaluació
inicial), el seu estil d’aprenentatge i les motivacions i/o interessos.

Hi ha diferents opcions per adaptar materials:

- Selecció: dels materials proposats, el mestre en tria aquells més adequades per a
l’alumne.
- Adaptació: partint dels materials proposats pel mestre tutor, el mestre de suport adapta el
grau de dificultat a les possibilitats de l’alumne.
- Complementació/accés : és l’aplicació de materials previs que permetin a l’alumne poder
arribar a realitzar les proposades.
- Elaboració de material adequat al nivell de l’alumne.

Tipus:
- Material didàctic (editorials, jocs, compra de material nou )
- Material elaborat pels especialistes de l’equip de suport i/o mestres.
- Material audiovisual, informàtic i recursos a la xarxa.
- Material fungible
- Proves psicodegagògiques, qüestionaris, test...
- Models d’entrevistes, registres d’observació,
- Fulls de demanda de l’EOEP
- Material de consulta, recull de material de cursos de formació de mestres.
- Material de biblioteca.

3. MESURES PER ATENDRE LA DIVERSITAT

3.1. Mesures de tipus curricular:

3.1.1. Ordinàries:

Les mesures ordinàries per atendre les necessitats de tot l’alumnat són les
següents:

Treball per racons:

L’organització de l’aula per racons suposa una organització diferent de l’aula; diversitat de
materials; un canvi metodològic que implica que en el mateix temps i espai, els alumnes
puguin fer activitats diferents, tant individuals com en col·laboració; però també, que el
mestre no transmeti tota la informació, sinó que faciliti i guii el procés d’ensenyament-
aprenentatge.

Activitats d’ampliació i reforç: es preparen activitats específiques perquè els fillets ho facin
a classe o a casa amb l’ajuda de la família, si és necessari.

Desdoblaments: es parteix el grup en dos per tal de realitzar diferents activitats amb
diferents mestres.

Grups reduïts de reforç: es dóna atenció a grups reduïts d’alumnes. Es pot fer dins la
mateixa aula o fora. Així es facilita una atenció més individualitzada. Poden incidir dos
mestres dins l’aula al mateix temps o no.

Treball per projectes: és un model organitzatiu de l’aula que facilita l’atenció a la diversitat,
ja que a partir d’un mateix projecte de treball de caràcter globalitzador poden participar
tots els alumnes, en diferents graus d’aprofundiment. Es parteix a partir d’un tema
d’interès escollit pels alumnes.

Tutoria individual: les tutores disposen d’una sessió setmanal que la dediquen per fer un
seguiment individuals dels alumnes (tant curriculars com de relació, adaptació al centre...)

Suport lingüístic: a l’àrea de català el centre ha disposat del suport afegit d’un mestre/a,
compartit amb una altra escola de Ciutadella, propiciat pel PRL (pla de reforç de lectura
de la Conselleria) que ha donat suport als alumnes amb més dificultats (reforç de lectura
individual i desdoblaments).

Permanència d’un curs més al mateix cicle: si un alumne no ha assolit els objectius finals
de cicle i es considera que per les seves condicions personals li afavorira romandre un
curs més al mateix cicle se li dóna aquesta oportunitat.
3.1.2. Extraordinàries: ACI d’accés i dels elements curriculars ( significativa, no
significativa).

Les adaptacions curriculars són ajustaments o modificacions que es duen a terme

sobre elements d’accés al currículum o sobre els elements bàsics del currículum
(objectius, continguts, metodologia i avaluació), per respondre les necessitats bàsiques de
l’alumne. L’objectiu és que cada alumne pugui desenvolupar al màxim les competències
bàsiques i els objectius corresponents al nivell educatiu i participar dels entorns generals i
comuns.
Abans de l’elaboració d’una adaptació curricular significativa, s’hauran esgotat
altres mesures per donar resposta a les necessitats específiques de suport educatiu com
ara: reforç pedagògic, atenció individual, avaluació contínua i formativa, adaptacions en la
quantitat i enunciats de les activitats d’aprenentatge i avaluació per tal de fer-los més
comprensibles, flexibilització del temps, diversificació de les mesures i tipus d’avaluació,
desdoblaments...També es pot contemplar la permanència d’un any més al cicle.
L’adaptació curricular ha d’estar inclosa a la programació d’aula i el seu referent
curricular seran els objectius i les competències bàsiques del cicle corresponent. Es
podran dur a terme ACI significatives d’aquelles àrees on els alumnes amb NESE no
puguin assolir els objectius mínims del cicle. Aquesta adaptació s’haurà de justificar en el
corresponent informe individual de NESE (excepte els fillets ANEE) que inclourà un
apartat sobre les competències curriculars de l’alumne, signat per l’orientadora del centre.
Si s’han de modificar elements del currículum s’ha de fer des d’aquells elements de
menys a més significatius: recursos materials o personals, organització escolar, adequació
d’activitats, metodologia i, en darrer terme, els continguts i els objectius. Un alumne/a amb
una ACI significativa implica una adaptació del material d’aula, dels deures, dels
continguts i objectius, i de l’avaluació.
El responsable de l’elaboració de l’ACI és el tutor, conjuntament amb l’equip
docent del fillet.
S’han de fer adaptacions en totes aquelles àrees on ho necessiti el fillet. Serà el
mestre de l’àrea qui serà responsable en aquelles àrees on no les imparteixi el tutor i
caldrà complimentar el full on s’especifiqui els objectius, continguts i material a treballar.
Les adaptacions curriculars també poden ser d’accés: Són les que permeten
accedir al currículum als alumnes sense necessitat de trastocar els objectius ni les
competències bàsiques. Poden ser de molt de tipus segons les necessitats educatives
especials o les dificultats d’aprenentatge que se presenten en els alumnes. Amb aquestes
no se modifiquen els mínims ni el nivell curricular.
Poden ser: adequacions d’espais, de temps, d’aspectes físics, adaptacions a
l’equipament, mobiliari i recursos didàctics, utilització de sistemes o codis distints,
complementaris o alternatius per compensar les necessitats de comunicació.
Per a aquells alumnes amb dificultats específiques d’aprenentatge que poden
assolir els mínims del cicle corresponent s’hauran de fer adaptacions curriculars no
significatives i d’accés com: adaptacions en la quantitat i enunciats de les activitats
d’aprenentatge i avaluació per tal de fer-los més comprensibles, flexibilització del temps
per dur-les a terme, diversificació de les mesures i tipus d’avaluació (oral, amb
ordinador…), lectura prèvia, per part del mestre, de la prova d’avaluació abans de
començar-la, reformulació del tipus de preguntes escrites, suport en el control del temps
durant exàmens o activitats…

4. AVALUACIÓ i PROMOCIÓ DE L’ALUMNAT NESE

(Segons l’Ordre 2 de febrer de 2009, sobre l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat

d’educació infantil a les Illes Balears

4.1.1. Educació Infantil:

En l’educació infantil l’avaluació és global, contínua i formativa.

L’avaluació en aquesta etapa ha de permetre identificar les característiques de l’evolució
personal i social dels infants i els aprenentatges adquirits, el ritme i altres peculiaritats del
seu estil d’aprenentatge.
L’observació directa i l’anàlisi sistemàtica, compartida per l’equip docent, ha de
constituir el procediment principal del procés d’avaluació, tenint sempre en compte la
programació prèvia.
La valoració del procés d’aprenentatge dels infants s’ha d’expressar en termes
qualitatius. Els criteris d’avaluació han de ser el referent fonamental per valorar tant el
grau d’adquisició de les capacitats i les habilitats bàsiques com el de consecució dels
objectius.
El tutor o tutora d’un grup d’alumnes té la responsabilitat de coordinar l’avaluació
dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, recollint i registrant les informacions
aportades per l’equip docent de grup i amb el suport, si escau, de la persona responsable
d’orientació del centre.
A la fi del cicle s’ha de realitzar una avaluació final de l’alumnat a partir de les dades
obtingudes en el procés d’avaluació contínua en referència als objectius i als criteris
d’avaluació definits.
En el procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un infant no sigui l’adequat
s’han d’establir mesures de suport educatiu. Aquestes mesures s’han d’adoptar en el
moment del curs en què es detectin les dificultats i s’han d’adreçar a garantir l’adquisició
dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per continuar el procés educatiu.
La identificació i la valoració de l’alumnat amb necessitats educatives especials ha
de ser realitzada pels professionals amb la qualificació adient, amb la col·laboració de
l’equip docent i de les famílies, tenint en compte la importància que tenen en aquesta
etapa el diagnòstic i l’atenció primerenca de les dificultats dels infants, així com la
col·laboració i la comunicació contínua amb les famílies per tal d’orientar-les sobre les
dificultats detectades.
L’avaluació de l’alumnat amb adaptacions curriculars s’ha de fer segons els criteris
d’avaluació fixats a les mateixes adaptacions, que han de ser el referent per valorar tant el
grau de desenvolupament com el de consecució dels objectius.
L’escolarització dels infants amb altes capacitats intel·lectuals es pot flexibilitzar. Es
pot anticipar un curs l’inici de la seva escolarització en l’educació primària si es considera
que aquesta decisió és la més adient per al desenvolupament personal i social de l’infant.
Aquesta mesura s’ha de prendre quan l’informe psicopedagògic ho aconselli, tenint en
compte el parer dels pares, i amb l’autorització prèvia de la Direcció General
d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives.
Excepcionalment, l’infant amb necessitats educatives especials pot romandre
escolaritzat un any més al llarg de l’etapa quan el dictamen d’escolarització ho aconselli,
tenint en compte el parer dels pares, i amb l’autorització prèvia de la Direcció General
d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives.
Es mantenen entrevistes i reunions amb les famílies per tal d’intercanviar
informació. S’ha de lliurar als pares o tutors, trimestralment, un informe escrit que
reflecteixi el procés evolutiu i els progressos del seu fill o filla, constant les mesures de
suport que ha necessitat l’alumne.

4.2. Educació Primària

 Segons l’Ordre de 22 de desembre de 2008, sobre l’avaluació de l’aprenentatge de
l’alumnat d’educació primària a les Illes Balears
Al començament de cada cicle s’ha de dur a terme una avaluació inicial de
l’alumnat, coordinada pel tutor o tutora, per detectar el grau de desenvolupament de les
competències bàsiques. L’avaluació inicial s’ha de realitzar també a l’alumnat
d’incorporació tardana.
L’equip de cicle ha de determinar el contingut i la forma d’aquesta avaluació inicial,
d’acord amb els criteris generals del centre. Prèviament s’han elaborat unes proves
d’avaluació inicials lligades a uns determinats criteris de promoció.
Aquesta avaluació ha de ser el punt de referència de l’equip docent a l’hora de
prendre decisions relatives al desenvolupament del currículum, concretat en les
programacions didàctiques, i d’ adequar-les a les característiques i als coneixements de
l’alumnat.
L’equip de cicle, com a conseqüència del resultat d’aquesta avaluació, ha d’adoptar
les mesures pertinents de suport per a l’alumnat que ho necessiti o d’adaptació curricular
per a l’alumnat amb NESE
Una vegada feta l’avaluació inicial, durant tot el curs es farà una avaluació contínua
de l’alumnat. Aquestes valoracions es duran a terme a partir de les coordinacions amb les
tutores i les sessions d’avaluació. Cada trimestre es fa un informe d’avaluació per a les
famílies. Els resultats de les qualificacions s’expressen en els mateixos termes que la
resta dels alumnes. Es fa constància si l’alumne ha rebut reforç educatiu o té adaptacions
curriculars. Aquesta circumstància s’ha d’assenyalar amb els termes RE o ACI, segons
correspongui.
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat ha de ser individualitzada, de manera
que atengui a les característiques de cada un dels alumnes. L’avaluació de l’alumnat amb
necessitat específica de suport educatiu s’ha de regir per la mateixa normativa que la de
la resta d’alumnes. És competència del seu equip docent, assessorat per la persona
responsable d’orientació del centre.
Els criteris d’avaluació establerts en les seves adaptacions curriculars són el
referent per valorar tant el grau de desenvolupament de les competències bàsiques com
el de consecució dels objectius.
Acabat el curs s’ha de realitzar una valoració de l’avanç de l’alumne en la
consecució dels objectius i criteris d’avaluació de la seva adaptació curricular.
A final de cada cicle l’equip docent ha de prendre la decisió sobre la promoció de
l’alumnat a partir dels criteris de promoció. S’ha de tenir en consideració especialment la
informació i el criteri del tutor o tutora.
En relació a l’alumnat amb necessitats educatives especials, d’acord amb l’article 17.3 del
Decret 72/2008, i sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle,
la seva escolarització pot perllongar-se un any més en l’etapa en centres ordinaris,
sempre que això afavoreixi la seva integració socioeducativa i que no hagi estat un any
més a l’educació infantil. Aquesta decisió l’ha de prendre l’equip docent, assessorat per la
persona responsable d’orientació, després d’haver escoltat els pares o tutors.
Respecte l’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals s’ha de
flexibilitzar, en els termes que determina la normativa vigent, de manera que pugui
anticipar-se un curs la seva incorporació a l’etapa o reduir-ne la durada, quan es prevegi
que aquesta mesura és la més adequada per al desenvolupament de l’equilibri personal i
la socialització d’aquest tipus d’alumnat, un cop oït el parer dels pares o tutors.
5. PLA D’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC I CULTURAL (PALIC)

5. 1. INTRODUCCIÓ

L’escolarització de l’alumnat nouvingut és un repte que té l’escola. Per tant, davant

aquest repte ens hem de plantejar els següents objectius bàsics:

- Assegurar-los una bona escolarització encaminada a aconseguir el seu èxit escolar.

- Incorporar-los en la descoberta i coneixement del món cultural i lingüístic en el que ara
viuen.
- Ajudar-los a incorporar la seva cultura a l’escola.
- Potenciar l’intercanvi i relació entre tots els alumnes, com a font d’enriquiment mutu.

- Què és el PALIC ? Ubicació

El Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC) és el conjunt de mesures que la

Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears proposa als centres
d’ensenyament obligatori de la nostra comunitat per intentar donar resposta a la nova
situació que suposa l’augment a les aules d’alumnat de procedència estrangera en
qualsevol moment del curs escolar, partint del principi d’igualtat d’oportunitats que s’ha de
garantir a tot l’alumnat.
El PALIC deriva dels principis recollits en el Projecte Educatiu, especialment a la
concreció dels currículums, al pla d’atenció a la Diversitat (PAD), al projecte lingüístic de
centre (PL) i al Reglament d’Organització i Funcionament (ROF).
S’ha d’elaborar en consonància amb el contingut del projecte educatiu, i ha de
concretar les actuacions necessàries per dur a terme l’atenció específica de l’alumnat que
s’incorpora tard al sistema educatiu de les Illes Balears, en funció del context i de la
realitat del centre i de les característiques dels alumnes i de les famílies.
Per tant, és tota la comunitat educativa de l’escola a qui correspon garantir el dret
a l’educació en igualtat d’oportunitats. Per això el PALIC ha de formar part de la
Programació General Anual.

- Amb què comptam actualment?

MARC LEGAL
a) Compensació de les desigualtats en educació, RD 299/1996.
b) Programa d’Acolliment Lingüístic i Culturals, adreçat a l’AIT al sistema educatiu de les
Illes Balears que cursa estudis als IES. Ordre 14 de juny de 2002.
c) Instruccions principi de curs.

Orientacions per l’elaboració del PALIC

http://weib.caib.es/Normativa/boib/docs/programa_acolliment.pdf
http://weib.caib.es/Documentació/palic/palic.pdf

- Objectius.

Objectiu general: Atendre l’arribada de l’alumnat nouvingut i que pugui accedir al

currículum ordinari del Centre mitjançant el coneixement de la llengua catalana i del
nostre entorn.

Altres objectius:
-Preveure les mesures necessàries per tal que els nouvinguts aprenguin a expressar en
català aquelles estructures comunicatives que tenen interioritzats en la seva llengua
materna. Per això, no s’ha de reduir els aprenentatges per desconeixement de l’idioma.
-Assumir com a Centre els canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes
procedents d’altres països. Per aquest motiu, s’ha de procurar que tot l’alumnat reconegui
i respecti la cultura pròpia de les Illes Balears com d’altres cultures.
- Potenciar el sentiment de pertinença a una nova comunitat aconseguint que el nou
alumnat comprengui el funcionament del centre i s’hi adapti juntament amb els companys
i mestres.

- Adaptacions curriculars per a l’alumnat d’incorporació tardana

El tutor del curs amb l’assessorament de la mestra de l'equip de suport referent
d'aquell grup realitzarà les adaptacions curriculars individuals pertinents per a les diferents
matèries mentre l’alumnat adquireix la suficient competència comunicativa per aconseguir
un seguiment adequat de les activitats d’ensenyament-aprenentatge pròpies del nivell
educatiu al qual s’ha incorporat.
Les adaptacions curriculars poden ser no significatives o temporalment
significatives en cas que l’alumnat no pugui assolir els objectius mínims.
L’avaluació d’aquest alumnat es farà en funció de les esmentades adaptacions
curriculars les quals es justificaran amb el corresponent informe de necessitats
específiques de suport educatiu.
Aquest alumnat s’ha d’incloure a la butlleta 2d seguint les instruccions que hi
figuren. Cada trimestre el centre ha de remetre al Servei d’Innovació (DG d’Innovació i
Formació del Professorat) la butlleta amb les altes i baixes que es realitzin.
Finalitzat el curs escolar durant el qual s’ha registrat l’alumnat d’incorporació tardana a la
butlleta 2d, els alumnes que encara no hagin assolit una suficient competència
comunicativa i competència curricular que els faciliti el seguiment de les activitats
d’ensenyament aprenentatge pròpies del nivell educatiu al qual s’han incorporat, es pot
incloure a la butlleta 2c.

- La rebuda
La rebuda és un dels apartats més importants del PALIC, ja que és el mitjà per
preparar els primer contacte i l’acolliment de l’alumnat nouvingut a l’escola i al nostre
sistema educatiu. És una eina que s’ha de tenir previst i anar revisant contínuamet donat
els canvis que continuen produint-se en el nostre alumnat. S’han de tenir en compte molts
d’aspectes: elaboració de material apropiat per facilitar la comunicació amb l’alumnat,
preparació d’espais adients per portar a terme la rebuda, les primeres sessions, la
recollida d’informació...Tot això són aspectes importants, però sobretot és bàsic una
rebuda afectiva.
Hi ha diferents actuacions:
- L’acollida que fa l’escola a la família de l’alumnat nouvingut.
- L’acollida que es fa a l’alumnat
- Les actuacions dels mestres: tutor, especialistes de l’equip de suport i altres
especialistes.
S’ha de tenir en compte que les actuacions són tant per Infantil com Primària i es
fa la mateixa rebuda tant si arriba el primer dia de curs com qualsevol moment després.

5. ACOLLIDA I ACTUACIONS (veure les graelles que venen a continuació).

ACOLLIDA FAMÍLIA
Observacions

Quan es fa
Com es realitza

Resposable

Recursos
Acció

On
Benvingu Notificació de Per telèfon (pla A Delegació A
da càlida la sol·licitud de mediació qualsevol territorial de direcció
d'escolarització educativa) i per moment la
fax. del curs. Conselleria
d'Educació
(oficina)
Comunicació
de l'alumnat
nouvingut al
tutor i a la
mestra de
l'equip de
suport de
referència
d'aquell nivell.
Recepció de la Omplir fitxa: En horari La A - Fitxa de
família i - Dades de secretaria secreta registre.
matrícula en familiars. secretari ria - Fulletó
cas que la - Sol·lictar a informatiu.
secretaria documentaicó -
estigui necesària per a Expedient
disponible. la matrícula. acadèmic
- Lliurement de
fulletó informatiu l'alumne.
de l'escola.
- Informa de
l'existència de
l'APIMA i de les
activitats que
organitza.
- Presentació, si
és possible, del
tutor/a i de la
mestra de
l'equip de suport
referent del
grup.
Recepció de la - La mestra de En La mestra A
família ( en el l'equip de suport qualsevol de l'equip l'entrad
cas que la referent d'aquell moment de suport a de
 secretaria no grup rep la de la referent l'escola
estigui família i jornada d'aquell .
disponible) l'alumnat. grup.
- Entrevista
informal amb els
pares per un
primer contacte.
- Mostrar
l'escola.
- Informar horari
secretaria per la
matrícula
Acollida Benvinguda Concertar El més El/la mestre/ Aula -
càlida per part del entrevista aviat a tutor/a del Informació
tutor/a tutora-família possible amb la grup - de la
mestra de classe mestra de
l'equip de l'equip de
suport suport
referent. - Model
entrevista
familiar.

ACOLLIDA ALUMNAT
Com es realitza

Quan es fa
Observacions

Recursos
Resposable
Acció

On

Mostrar El primer La mestra

l'escola dia que de suport
arriba a referent
l'escola. d'aquell
grup.
En el cas 1. Avaluació - Entrevista amb Una La mestra Aula de Proves i
que inicial l'alumnat. vegada de suport suport criteris
l'alumne - Proves de les l'alumne/ referent mínims de
conegui àrees a ja està d'aquell les àrees
català o instrumentals. matricula grup. instrument
castellà t/da. als.
2. Adscripció a En funció de les Després Equip - Proves
un grup-classe. proves de les docent. inicials
d'avaluació proves d'avaluaci
inicial i de la d'avaluac ó.
informació ió inicial. -
anterior. Informació
 (expedient
acadèmic,
família...)
En el cas Ubicar - Demanar Una Tutor/a i la Aula - Carpeta
que l'alumne al ajuda al vegada mestra de del d'acollida
l'alumnat grup de programa l'alumne/ suport grup de amb
no referència. d'interlocució de a està referent referèn l'idioma
conegui la Conselleria. matricula d'aquell cia. adient.
ni català (PAIRE) t/da. grup. -
ni castellà Programa
d'interlocu
ció.
- Demanar
ajuda a
familiars
de
l'alumnat
que
coneguin
una de les
nostres
llengües.

ACTUACIONS MESTRES
Observacions

Com es realitza

Quan es fa

Recursos
Resposable
Acció

On

Quan Traspàs a Reunió inicial o Una El tutor/a Expedient

més aviat tutor/a i full de traspàs vegada acadèmic.
millor. especialistes d'informació es té tota Informació
(equip docent) la família.
informaci Resultats
ó proves
recollida inicials.
Acollida Conèixer el Presentació del Una El tutor/a Aula Proves
càlida per fillet nouvingut. fillet. vegada del inicials
part del acabat el grup d'avaluaci
tutor i procés assigna ó.
equip de t. Expedient
docent matrícula acadèmic
que . Informació
l'atendrà. família.
En el cas Conèixer la Entrevista El més El tutor/a Aula Models de
 que no família familiar aviat amb la del comunica
conegui possible col·laboraci grup cíó en
l'idioma ó de la assigna diferents
primer mestra de t. idiomes,
cercar l'equip de model
l'ajuda suport d'entrevist
d'algun referent a familiar.
altre d'aquell
mestre de grup.
l'escola,
programa
d'interlocu
ció, algun
familiar,
mediador
cultural...
Dins el - Preparar el - Flexibilitzar Els Tutor/a i - Jocs de
grup- període horari, comptar primers equip presentaci
classe d'adaptació del amb l'ajuda dies de docent. ói
(infantil) fillet a l'escola d'algun familiar classe i acollida.
És molt - Presentació proper. al llarg - Imatges,
important del fillet - Jocs de del curs. fotos,
que el nouvingut. presentació i contes,
primer - Racó del fillet d'acollida (si el cançons...
contacte (fotos, mestre coneix
amb els imatges) l'idioma del fillet
company - Prioritzar el nouvingut pot
s/es sigui suport visual fer algun joc
significati (dibuixos, inicial amb
u fotos...) aquest idioma.
perquè el - Preparació
fillet se prèvia
senti ben d'activitats a
acollit i casa amb
s'integri l'ajuda d'algun
bé dins el familiar (endur-
grup. se un conte)
- Període - Flexibilitzar Els dos La tutora i la A l'aula Material
d'adaptació del l'horari de la primers mestra +1. del específic
fillet. mestra +1 dies de grup. o adaptat
- Donar suport perquè pugui classe. si és
Alumnat a l'alumne i estar el màxim necessari.
d'E.I adaptar horaris de temps amb el -
en funció de fillet /a novingut. Recursos
les necessitats. - Suport a l'aula materials i
ordinària informacio
(racons, taller ns
de llengua, petit aportades
grup...) per l'Equip
Eina.
Alumnat - Presentació - Jocs de El primer El tutor/a i / Jocs de
 d'E. del fillet/a al presentació i dia de o altres presentaci
Primària grup. d'acollida (si el classe. especialiste ói
És molt - Cercar uns mestre coneix s: música, d'acollida.
important companys / l'idioma del fillet anglès, e.
que el tutors (poden nouvingut pot Física.
primer anar canviant). fer algun joc
contacte - Adaptar inicial amb Tot el Tutor/a del
amb els feines i aquest idioma. curs grup.
company materials. - Situar en un (depèn
s/es sigui - Rebre suport mapa el país del de
significati de la mestra fillet. l'adaptaci
u perquè de suport Miniprojecte del ó del fillet
el fillet se referent país. nouvingu
senti ben d'aquell grup. t)
acollit i
s'integri
bé dins el
grup.
Permanè
ncia al
programa
1r cicle
E.P 1
curs.
2n i 3r
cicle E.P
2 cursos.
6. ANNEXES

Documents AD:
Carpeta amb activitats d’acollida
Carpeta amb models de comunicació
Butlletes d’estat (alumnat social i incorporació tardana)
Model entrevista família
Graella relació d’àrees amb el tipus d’ACI de cada alumne
Model ACI
Programació ACI trimestral

Documents PT-AL:
Graella relació d’àrees amb el tipus d’ACI de cada alumne
Model ACI
Programació ACI trimestral
Butlletes d’estat (alumnat amb altes capacitats i amb necessitats educatives especials
permanents)
Models de demandes: per l’Orientadora i per la Treballadora Social (EOEP)
Models de revisions dels NESE
IV. PLA D’ACCIÓ TUTORIAL. (PAT)

1.- INTRODUCCIÓ

Al CEIPJoan Benejam consideram l’acció tutorial com a part de la nostra acció

docent i que pretén contribuir a la consecució de les grans finalitats de l’educació.
Destacar la funció tutorial és posar en primer terme les característiques de
l’educació i donar més pes al caràcter personalitzat, individualitzat, integral i divers de
l’ensenyament, segons els principis següents:

Personalització: s’educa a la persona com a tal, per tal d’aconseguir el

desenvolupament de la seva personalitat.

Individualització: s’educa a persones concretes, amb característiques individuals,

que s’han de respectar, aprofitar i enriquir.

Diversificació: s’educa ajustant l’ensenyament a les necessitats educatives de

l’alumnat mitjançant les oportunes adaptacions curriculars, metodològiques i
d’accés adequant l’escola a l’alumnat, a les seves característiques, amb les seves
aptituds, interessos i motivacions diferencials.

Així podem dir, que la funció tutorial integra el currículum com a oferta educativa
dirigida a tots els aspectes de l’aprenentatge, a la maduració de la personalitat de
l’alumnat i a l’assoliment de les competències bàsiques.

2. OBJECTIUS DEL PLA DE L’ACCIÓ TUTORIAL

ADREÇATS ALUMNES ADREÇATS ALS MESTRES ADREÇATS A LES

FAMÍLIES
- Facilitar la seva integració - Possibilitar línies comuns - Implicar les famílies en el
en el grup-classe. d'acció amb la resta de procés educatiu dels seus
- Detectar dificultats a fi de mestres. fills/es.
donar respostes educatives - Coordinar l'ajustament de - Contribuir a l'establiment
adequades. les programacions de bones relacions amb les
- Contribuir a la especialment de l'alumnat famílies.
individualització dels NESE. - Informar, assessorar i
processos d'ensenyament- - Coordinar el procés orientar en tots els aspectes
aprenentatge. avaluador. que afectin l'educació dels
- Fomentar actituds - Impulsar l'avaluació seus fills/es.
participatives dins del centre coninua d'aquest Pla d'Acció - Col·laborar amb l'APIMA
i també fóra. Tutorial. del centre.
- Fomentar la resolució de
conflictes mitjançant la
mediació.
- Contribuir a la consecució
de les competències
bàsiques.
3. ACCIONS I ACTIVITATS

ACCIONS ACTIVITATS
a) Assegurar una coherència en el - Elaborar consensuadament el PAT de
desenvolupament de la pràctica docent (de manera coherent amb la pràctica docent
4t d'E.I a 6è de primària. establerts en el PEC.
- Informar al Claustre sobre l'aprovació i
revisió del PAT.
- Complir el PAT aprovat pel Consell
Escolar i donar-ho a conèixer als mestres
que s'incorporin al centre.
- Formalitzar la documentació
administrativo-pedagògica de l'alumnat.
- Actuar en els conflictes.

b) Coordinar els diferents mestres que - Reunions quinzenals dels equips de cicle.
intervenen en un mateix grup, cicle i etapa. - Reunions setmanals amb l'equip de
suport.
- Reunions trimestrals dels diferents equips
de cicle.
c) Realitzar un seguiment individual dels - Entrevista inicial amb les famílies a
alumnes i del grup i conèixer i atendre les principi de curs.
situacions individuals dels alumnes i les - Observació dels alumnes per tal
seves necesitats, especialment pel que fa d'emplenar el full de registre d'avaluació
les n.e.e. dels aprenentatges.
- Realització setmanal de la tutoria
individual.
d) Definir les activitats que es realitzaran a - Consensuar les normes de funcionament
l'hora de tutoria. de classe i del centre.
- Reflexionar sobre les conductes
conflictives que es puguin donar.
- Realitzar activitats de dinàmica de grup.
- Activitats de mediació.
- (En funció del que sorgeixi al llarg del
curs).
e) Orientar l'alumnat com a membre d'una - Elecció dels delegats de curs a l'Ed.
comunitat democràtica. Primària.
- Assemblees prèvies i posteriors a les
reunions de delegats per tal de recollir
inquietuds del grup i informar dels acords
presos.
- Reunions de delegats de curs amb la Cap
d'Estudis.
- Elecció dels encarregats de classe per
desenvolupar diferents accions.
f) Elaborar un pla d'acollida per a l'alumnat - Activitats d'acollida pels alumnes de 4t E.I
nou. a l'inici de la seva escolarització.
- Activitats pels alumnes atesos d'acord al

g) Fomentar la participació dels alumnes i - Dissenyar un programa d'activitats
de les famílies dins i fora del centre.
PALIC
relacionades amb el foment de la
col·laboració família – escola.
- Posar a disposició de l'APIMA les
instal·lacions de l'escola per a la seva
utilització fora de l'horari escolar.
- Fomentar la col·laboració i / o participació
dels pares en activitats del centre.
- Afavorir activitats extraescolars i de suport
al currículum, per tal de facilitar la
informació i apropar l'alumne a la seva
comunitat.
V. PLA DE CONVIVÈNCIA

1. CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA.

1.1. COMPOSICIÓ:

- Director.
- Cap d’Estudis.
- Representant Equip Suport.
- Representant professorat.
- Representant PAS.
- Representants pares/mares.

2. FUNCIONS DE LA COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA.

2.1. Formular la proposta de Pla de Convivència i les seves adaptacions i modificacions

posteriors.
2.2. Efectuar el seguiment i la coordinació de l’aplicació del Pla de Convivència escolar
durant tot el curs.
2.3. Coordinar les iniciatives dels sectors de la comunitat educativa envers el foment de la
convivència, per donar-los coherència i sentit global.
2.4. Elaborar la proposta d’informe anual del Pla de Convivència.
2.5. Elevar al Consell Escolar qualsevol altre suggeriment i qualsevol altra proposta per
millorar la convivència al centre i prevenir els conflictes al si d’aquest.

3. DESENVOLUPAMENT DEL PLA

3.1. CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE.

3.1.1. DESPCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE.

El CEIP Joan Benejam, està situat en el centre de Ciutadella, a la plaça d’es Born,
al costat de l’Ajuntament. Aquest és un centre d’una sola línea, es a dir, acull 9 unitats: 3 d
´educació infantil i 6 d´Educació Primària.
Els trets d´identitat de la nostra escola que caracteritzen la seva oferta educativa són:
activa, comprensiva, democràtica, aconfessional, menorquina. La llengua catalana és la
llengua d´ús, comunicació i aprenentatge en la vida quotidiana del centre ( com estableix
el PLC). Es promou l´ educació no sexista, el respecte per la natura i patrimoni cultural. L
´educació en valors, la compensació de desigualtats, la participació en projectes de
cooperació, la potenciació de l’aprenentatge de llengües estrangeres i l’us de les Noves
Tecnologíes de la Informació i la Comunicació formen part dels objectius prioritaris de la
nostra escola.
El centre afavoreix la tendència participativa de l´alumnat tot estructurant els
vehicles adients perquè els alumnes coneixin el funcionament del mateix i llurs
possibilitats de participació ( delegats de curs, consell d´alumnes...).
Aquestes característiques i d’altres estan àmpliament detallades al primer apartat
del nostre Projecte Educatiu de Centre.

3.1.2. DIAGNÒSTIC ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA.

 Els conflictes són fenòmens naturals que formen part de la vida de totes les
persones.
De vegades els conflictes són necessaris per produir un canvi. Hem de preveure
com respondrem als conflictes que sorgeixen en el dia a dia.
Un conflicte es genera quan persones o grups relacionats entre si perceben que els
seus objectius són incompatibles.
No hi ha conflictes positius ni negatius, tot depèn de la manera de fer-los front. Les
respostes no violentes són les més valuoses, es basen en el diàleg i en accions
encaminades a lluitar contra el conflicte i no contra la persona.
Components d’un conflicte:
Substantius: és allò que hi ha en joc, un fet desencadenant, l’objecte de disputa,
posicions, interessos...
Subjectius: sentiments, percepcions, significats del conflicte, participació, capacitats...
Interactius: la relació entre els protagonistes del conflicte, l’evolució del conflicte, l’entorn,
poder, comunicació...
S’ha d’entendre l’autoritat (en sentit positiu) com una responsabilitat dels
pares/mares i mestres en vistes a fer complir unes normes per tal d’aconseguir una millor
convivència.
En el nostre centre actualment no es donen gaire situacions de conflicte.
Els conflictes que es produeixen no es donen amb gaire freqüència. Es donen casos de:
- Comportament inadequat dins l’aula distorsionant el bon funcionament.
- Manca de respecte entre el propi alumnat, entre l’alumnat i el personal docent i no
docent.
- Mals hàbits i poc respecte cap a les normes establertes a l’aula i al centre.
- Violència física, verbal i psicològica.
- Rebuig o indiferència.
- Absentisme i manca de puntualitat.
- Discriminació racial, social, de sexe i física.
- Manca de respecte pel mobiliari, dependències i instal·lacions.
- Manca de respecte per les pertinències dels companys/es(espanyar coses o sostreure-
les).
- Manca de col·laboracions, desacords i desentesos entre les famílies i el centre.

Les causes que originen aquests conflictes són:

- Alumnat amb mancances afectives.
- Alumnat amb manca de límits i normes a casa.
- Situacions de desacord entre els alumnes per diferents motius.
- Manca d’empatia amb les característiques dels companys.
- Manca de respecte cap els companys/es

Persones implicades:

- Alumnat, família, personal docent i no docent.

Cada conflicte incideix de manera diferent en la convivència del centre.

3.1.3. RESPOSTES QUE EL CENTRE DONA

La resposta educativa del centre és la de promoure l’actitud de participació de

l’alumnat a través del règim intern quant a la seva participació en l’elaboració de les
normes, establir les vies de diàleg, de respecte i de comunicació, per a la solució de
qualsevol conflicte. Es pretén potenciar la millora de la convivència adquirint habilitats per
afrontar els conflictes.
El Centre compta amb la figura d’una mestra mediadora que a petició dels/les
alumnes de segon i tercer cicle es reuneix amb les parts implicades en el conflicte i ajuda
a trobar vies de solució.

3.1.4. RELACIÓ AMB FAMÍLIES, SERVEIS I RECURSOS DE L’ENTORN I LA

COMUNITAT.

La relació amb les famílies és bona, amb reunions d’informació i coordinació de

caràcter global i particular a les hores fixades a la programació. És rellevant l’actuació dels
tutors/es amb la coordinació amb les famílies.
Les situacions particulars que afecten a la convivència i resolució de conflictes en el
centre sol ser comentada amb la família si es necessari algun tipus d’intervenció o
informació de la conducta.
També, de forma esporàdica, es duen a terme xerrades informatives-formatives
pels pares/mares amb la finalitat de donar pautes que millorin l’educació dels seus fills/es i
la convivència al centre.

3.2. OBJECTIUS

Per dur a terme aquest pla de convivència ens hem basat en els següents principis
i objectius generals:

1.- L’elaboració del Pla de Convivència és el resultat d’un consens i implicació de tots els
sectors que formam la comunitat educativa (professorat, famílies i alumnat) per al foment
d’una bona convivència en el centre.

2.- En matèria de convivència i disciplina el professorat i els alumnes estaran sotmesos a

la corresponent normativa dels Drets i deures dels alumnes, del ROF. El tutor/a o el
professor/a implicat resoldrà la sanció pertinent de manera personal i si és necessari ho
remetrà a l’Equip Directiu i en darrer terme a la Comissió de Convivència.

3.- No considerem els aspectes de convivència només com a aspectes organitzatius sinó
també com a continguts a desenvolupar i part de la formació de l’alumnat.

4.- Per aconseguir una bona convivència i un clima participatiu i democràtic és necessari
potenciar-ho a través de l’assemblea de classe, l’elecció dels delegats/es i les reunions de
delegats/es amb la cap d’estudis.

5.- El conflicte és inherent a la vida en comú de les persones. És normal en tota societat
lliure i democràtica. Ha d’entendre’s positivament i servir com a mitjà d’aprenentatge
cercant solucions individualitzades de forma democràtica, dialogada i pacífica.

6.- Les correccions o sancions tindran un caire formatiu, de manera que es garantitzi tant
el bon funcionament general com la socialització ordenada i autònoma de l’individu la
conducta del qual requereixi l’aplicació de mesures correctores. La disciplina ha d’afavorir
objectius educatius estimulant canvis cognitius, emocionals i conductuals.

7.- Promoure la implicació de tots els membres de la comunitat educativa: famílies,

professorat, personal no docent i alumnat.
8.- Les actituds a desenvolupar i l’organització del centre en matèria de convivència
hauran de basar-se en les següents Normes de Convivència:
- Assistir a classe.
- Arribar amb puntualitat.
- Seguir les orientacions del professorat en l’exercici de les seves funcions.
- Tractar amb respecte i consideració tots els membres de la comunitat educativa.
- Aprofitar el temps dins classe així com respectar el dret a aprendre dels altres
companys/es.
- Respectar la dignitat, la integritat, la intimitat, les idees i creences de tots els membres
de la comunitat educativa.
- No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raons de raça, sexe o
qualsevol altre circumstància personal o social.
- Cuidar i utilitzar correctament els materials i les instal·lacions del centre.
- Respectar les pertinences dels diferents membres de la comunitat educativa.
- Participar en la vida i funcionament del centre.
- Aprendre habilitats pacífiques i no violentes en la resolució de conflictes.

3.3. PROPOSTES DE FORMACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS.

A nivell de centre es realitzaran reunions de Claustre per debatre els temes

relacionats amb la convivència. Es tindrà en compte la formació dirigida a la resolució de
conflictes i a la mediació que ofereixi el CPR o altres entitats per poder-hi participar.
En el marc de les reunions de cicle establir dins l’ordre del dia les actuacions
necessàries per tal d’optimitzar els recursos humans del centre per tal d’afavorir i
aconseguir una bona convivència.
Per mitjà de les sessions de coordinació de l’Equip Directiu del Centre i la Junta de
l’APiMA es proposarà l’organització de xerrades de formació pels pares i mares dels
alumnes en vistes a fomentar la bona convivència escolar, donar eines de cara a la
resolució de conflictes que es donen a casa i que es poden traslladar al centre.
Recerca de materials per poder utilitzar amb els alumnes a l’hora de tutoria per tal
de prevenir conflictes i veure la seva possible resolució quan es donin.
3.4. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS I PREVENCIÓ DE
CONFLICTES.

ACCIONS RESPONSABL METODOLOGIA TEMPORALITZ MATERIALS

ES I ACTIVITATS ACIÓ
Aplicar pla AD i tutor Especificades al Cada vegada Especificats al
d'acollida Pla d'Acollida. que vengui un Pla d'Acollida.
fillet/a nouvingut.
Intevencions a Tutor - Xerrada prèvia Cada vegada Fitxes, fotos...
l'aula per rebre amb el grup- que vengui un
els nouvinguts. classe. fillet nou.
- Presentacions
del nouvingut i
dels
companys/es.
- Racó amb
materials
aportats pels
fillets
nouvinguts.

Tallers Comissió A l’escola Dos dies durant Els necessaris

Tot el s’orgaitzen el curs. per a cada taller
professorat tallers en els una volta
Famílies quals participen consultats els
Entitats tot l’alumnat, monitors.
Persones distribuït en
alienes a la grups
comunitat heterogenis
educativa. d’Infantil i PRI.
-Reunions
prèvies amb els
monitors,tant
adults com
alumnes de
l’escola.
-S’utilitzen tots
els espais de
l’escola.
Activitats: cuina,
escriptura,
manualitats,
balls….d’altres
països;
relacionades
amb la
natura:manualita
ts amb material
de desteta,
bonsáis….;que
 traballin el
respecte a la
diversitat: Once,
coordinadora de
minusvàlids…
-Exposició dels
treballs
realitzats.
Programa Tutor/a -Activitats de -Una sessió Llibres
d’habilitats converses i jocs setmanal. relacionats amb
socials en gran grup. el tema.
-Reflexió i presa
de decisions.
-Contrast
d’opinions....

Col.laboració -Professorat i En funció del -Les dates que -Els que aporten
d’activitats monitors de les tema que es ens ofereixen les les entitats.
organitzades per entitats. tracti: visita a la entitats. -Fitxes
altres entitats. ludoteca ;
activitats
interculturals
(danses,contes,
xerrades...);
Campaments -Professors/es - Jocs Dos dies cada -En funció de les
-ATE del centre -Excursions grup al llarg del activitats que
-Monitors/es -Vetllada curs. s’organitzin pel
-Pares/mares -Muntatge dels campament.
pares simulant
una situació
fantàstica.
Tutoria individual -Tutors/es -Individual: -La individ ual, -Llibres de
i col·lectiva. xerrada amb una vegada a consulta pel
cada fillet/a. l’any com a mestre.
-Xerrada en grup mínim -Materials de
de temes que -La col·lectiva cursets
interessen, setmanalment
intentant
resoldre els
conflictes.

Reunió de -Delegats/es de -Posada en -Reunió -Paper i llapis

delegats tots els cursos comú de temes bimensual. per apuntar tant
de PRI i la Cap proposats durant els punts que
d’Estudis les tutories i que volen tractar els
impliquen a tota delegats com les
l’escola. decisions
-Solució de preses.
conflictes i
recerca de
 solucions.
-Organització de
festes de la
comunitat
educativa.
Intervencions -Professorat -Mediar davant .Quan es -Reglament de
puntuals implicat. qualsevol produeixi el Règim Intern.
-Personal extern conflicte que es conflicte.
(SIMEFA, SIAF, pugui produir
EOEP)
Racons d’ajuda -Professorat i Consisteix en Una hora -El necessari per
alumnes del que els alumnes setmanal. a cada racó.
segon cicle. poden ensenyar
als companys
qualsevol
activitat, encara
que sigui no
escolar. Els
fillets interessats
s’apunten a
aprendre.
Els objectius
són:
-Afavorir
l’autoestima i el
respecte als
altres.
-Potenciar la
relació entre els
grups.
- Facilitar la seva
organització
-Afavorir la
integració.
Informació a les - Equip Directiu - Reunions Anualment, a
famílies sobre - Tutors/es individuals amb principi de curs,
les normes del - Reunions aula. la família. i/o puntualment.
centre - Circulars.
Informació a les - Llibrets
famílies sobre informatius
les normes del
centre

Reunions de Professorat i Reunions. Quan calgui.

Claustre i membres
reunions de la Comissió
Comissió de Convivència
Convivència.

Organització de - Tutors/es. Organització Quan la situació

 l’aula i dels - Professorat dels espais en ho requereixi.
espais. funció de les
necessitats
físiques i/o
conductuals
dels/les alumnes
Formació del - Professorat. - Xerrades. Durant el curs
professorat i - Pares i mares - Cursets. escolar i escoles
famílies. - Bibliografia d’estiu

Apadrina- -Professorat i Consisteix en Durant el curs Segons l’activitat

ments alumnes organitzar escolar
activitats en les
quals els
alumnes majors
tutoritzen als
alumnes més
petits.
Mediació -Professorat i Consisteix en Durant el curs Espai específic
alumnes del 2on duu a terme escolar
i 3er cicle sessions de
mediació per
solucionar
conflictes que
surgeixen entre
companys.

3.5. PROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ DAVANT D’UN CONFLICTE.

Davant d’una falta de comportament greu s’aplicarà el Decret de Drets i Deures

dels alumnes. En el cas de faltes lleus, les més pròpies d’un centre d’Ed. Infantil i Primària
aplicarem les següents mesures:

- Sessions de tutoria: debat sobre les situacions de conflicte, cercar solucions, arribar a
acords, decidir mesures correctores, ...
- Resoldre els problemes puntuals intervenint immediatament afavorint el diàleg entre les
parts implicades, amb la intervenció del mestre/a en els casos que sigui necessari.
- Tutoria individual: afavorir un espai on els alumnes puguin manifestar l’existència d’una
situació conflictiva o on el mestre/a pugui intervenir per modificar actituds negatives.
- Treballar les emocions utilitzant diferents materials i activitats.
- Estratègies pel diàleg a través de jocs.
- Cadira de pensar.
- Separar l’alumne conflictiu de l’activitat que s’està fent en aquell moment.
- Entrevistes amb els pares i mares.
- Eines pel control individual del comportament i de comunicació a les famílies (notes a les
famílies, graella amb gomets, agendes de comportament, ...).
- Reunions de delegats/es i assemblees de classe.
- Intervencions puntuals de la Comissió de Convivència i de l’Equip Directiu, quan la
situació ho requereixi.

3.6. PROTOCOLS A SEGUIR DAVANT D’UNA SITUACIÓ DE CONFLICTE.

1. SITUACIÓ DE CONFLICTE

2. ACTUACIÓ DEL PROFESSOR/A IMPLICAT/DA

(Posterior comunicació al tutor/a)

3. ACTUACIÓ DEL TUTOR/A

(Comunicació a les famílies quan la situació ho requereixi))

4. ACTUACIÓ DE L'EQUIP DIRECTIU

(si és necessari. Mesures ordinàries i extraordinàries)

5. ACTUACIÓ DE LA COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA /

(en cas necessari. Aplicació del Decret de Drets i Deures dels alumnes)

4. MECANISMES DE SEGUIMENT, AVALUACIÓ I DIFUSIÓ DEL PLA DE

CONVIVÈNCIA.

Els mecanismes de seguiment i avaluació del pla de convivència del Col·legi públic
Joan Benejam, sense deixar de banda qualsevol altre procediment propi que la Comissió
de Convivència i el Consell Escolar determinin, estaran sotmesos al que dictamina el
decret 112/2006 de 29de desembre, de qualitat de la convivència en els centres docents
de les Illes Balears.
D’acord al que estableixen les normes, trimestralment la Comissió de Convivència
del Consell Escolar, redactarà un informe que recollirà les incidències produïdes, les
actuacions dutes a terme i els resultats aconseguits.
Elaboració de proposta d’informe anual del Pla de Convivència on es valorarà la
qualitat i l’eficàcia del conjunt de mesures previstes i aplicades per a la millora de la
convivència en el centre.
Es donarà a conèixer a tota la comunitat educativa aquest pla de convivència
mitjançant circulars, reunions, informes a la memòria de cada curs i a la programació
general anual del centre.
VI. REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT (ROF)

1. ORGANITZACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ DELS MEMBRES DE LA COMUNITAT

EDUCATIVA.

1.1. ÒRGANS DE GOVERN.

1.1.1. ÒRGANS COL.LEGIATS DE GOVERN.

Els òrgans col.legiats de govern són el Consell Escolar i el Claustre de Professors

amb les competències establertes pels articles 127 i 129 de la LOE i les atribuïdes en el
capítol II del títol II del Reglament Orgànic dels Centres (ROC) que no s’oposin a les
establertes en la LOE.

1.1.1.1.CONSELL ESCOLAR.

El Consell Escolar del centre és l’òrgan de participació dels diferents sectors de la

comunitat educativa en el funcionament i govern del centre.

COMPOSICIÓ :
a) El Director/a del Centre, que serà el seu president/a.
b) El/La cap d’estudis.
c) Un regidor/a o representant de l’Ajuntament.
d) Cinc mestres elegits pel Claustre.
e) Cinc representants dels pares i mares d’alumnes. Un d’ells serà elegit per l’associació
de pares i mares més representativa del centre.
f) Un/a representant del personal d’administració i serveis del centre
g) El secretari/a, que actuarà com a secretari/a del Consell, amb veu però sense vot.

COMPETÈNCIES :
El Consell Escolar del Centre tindrà les següents atribucions :
a) Aprovar i avaluar el projecte educatiu i el projecte de gestió del centre, així com les
normes d’organització i funcionament. (Títol V, capítol II LOE)
b) Aprovar i avaluar la programació general anual del centre sense prejudici de les
competències del Claustre de professors, en relació a la planificació i organització docent.
c) Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels
candidats.
d) Participar en la selecció del director/a del centre en els termes que la legislació
estableix. Ser informat del nomenament i cessament dels demés membres de l’equip
directiu. En el seu cas, previ acord dels seus membres, adoptat per majoria de dos terços,
proposar la revocació del nomenament del director.
e) Decidir sobre l’admissió dels alumnes d’acord a l’establert a la legislació.
f) Conèixer la resolució dels conflictes disciplinaris i vetllar per a que s’atenguin a la
normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries adoptades pel director/a corresponguin
a conductes de l’alumnat que perjudiquen greument la convivència del centre, el Consell
Escolar, a instància de pares o tutors, podrà revisar la decisió presa i proposar, en el seu
cas, les mesures pertinents.
g) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència en el centre, la igualtat
entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida
personal, familiar i social.
h) Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equipament escolar i aprovar
la obtenció de recursos complementaris.
i) Fixar les directrius per a la col.laboració amb finalitats educatives i culturals amb les
administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes.
j) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i
els resultats de les avaluacions internes i externes en les que participi el centre.
k) Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de l’Administració
competent, sobre el funcionament del centre i la millora de la qualitat de la gestió, així com
sobre aquells altres aspectes relacionats amb la qualitat de la mateixa.
l) Qualsevol altres que li siguin atribuïdes per l’administració educativa.
Els procediments per a l’elecció i renovació dels seus membres, el procediment per
a cobrir vacants en el mateix i la normativa general sobre el seu funcionament venen
determinades en el Capítol II del Decret 119/2002, de 27 setembre, del Reglament
Orgànic de Centres (ROC).

COMISSIONS DEL CONSELL ESCOLAR:

A) COMISIÓ PERMANENT:
Aquesta comissió estarà integrada pels següents membres:
- El director/a que n’exercirà la seva presidència.
- El/la cap d’estudis.
- Un pare/mare del Consell Escolar elegit d’entre els seus membres.
- Un professor/a del Consell Escolar elegit d’entre els seus membres.
- El secretari/a, amb veu i sense vot.
Aquesta comissió es reunirà puntualment en casos d’urgència quan no sigui
possible reunir a tot el consell escolar a fi de prendre les mesures necessàries per a
sol.lucionar qualsevol problema que exigeixi resposta immediata. Els acords presos en
aquesta comissió hauran de ser ratificats a la propera reunió del Consell Escolar.

B) COMISSISÓ ECONÒMICA:
Aquesta comissió està integrada pels següents membres:
- El director/a.
- El secretari/a.
- El/la representant de l’Ajuntament al Consell Escolar.
- Un pare/mare del Consell Escolar elegit d’entre els seus membres.
- Un professor/a del Consell Escolar elegit d’entre els seus membres.
Entre les seves competències està la d’informar al Consell Escolar sobre les
matèries de caire econòmic que aquest li encomani. Es reunirà al menys dues vegades
l’any.

C) COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA:
Aquesta comissió estarà integrada pels següents membres:
- El director/a.
- El/la cap d’estudis.
- Representant Equip de Suport.
- Representant professorat.
- Representant PAS.
- Representant pares/mares.

Les seves competències venen marcades al decret 112/2006 del 29 de desembre (BOIB
30-12-2006)

D) COMISSIÓ REUTILITZACIÓ LLIBRES DE TEXT.

Aquesta comissió estarà integrada pels següents membres:
- El director/a.
- Un mestre elegit pel consell escolar i membre d’aquest
- Un representant dels pares elegit pel Consell Escolar entre els pares que en son
membres sempre que el fill del qual estigui adherit al programa.
- Un representant de l’APiMA el fill del qual estigui adherit al programa.
- El coordinador/a del programa.
- El secretari/a del centre.

Les seves competències venen establertes a l’ordre de la Consellera d’Educació i

Cultura publicada al BOIB 79/2008 del 5 de juny, en la qual es regula el programa de
reutilització de llibres de text.

1.1.1.2. CLAUSTRE DE PROFESSORS/ES.

El Claustre, òrgan propi de participació dels professors al centre, té la

responsabilitat de planificar , coordinar, avaluar, decidir i, si escau, informar sobre tots els
aspectes docents del mateix.
El Claustre serà presidit pel director/a i estarà integrat per a la totalitat dels mestres
que prestin serveis al Centre.

COMPETÈNCIES:
a) Elevar a l’Equip Directiu i al Consell Escolar propostes per a l’elaboració dels projectes
del centre i de la Programació General Anual.
b) Aprovar i avaluar la concreció del curriculum i tots els aspectes educatius dels projectes
i de la PGA.
c) Fixar els criteris referents a la orientació, tutoria, avaluació i recuperació dels alumnes.
d)Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la investigació pedagògica i en
la formació del professorat del centre.
e)Elegir els seus representants en el Consell Escolar del Centre i participar en la selecció
del director/a en els termes establers per la legislació.
f) Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels
candidats.
g) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i
els resultats de les avaluacions internes i externes en les que participi el centre.
h) Informar les normes d’organització i funcionament del centre.
i) Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions i vetllar per a
que aquestes estiguin d’acord a la normativa vigent.
j) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre.
k) Qualsevol altres que li siguin atribuïdes per l’Administració educativa o per les mateixes
normes d’organització i funcionament.

El Claustre es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre i sempre que ho

convoqui del Director o ho sol·liciti un terç, al menys, dels seus membres. En tot cas, serà
preceptiva, a més, una sessió de Claustre a principi de curs i una altre al final.
L’assistència a les sessions del Claustre serà obligatòria per a tots els membres.

DRETS I DEURES DELS PROFESSORS:

El Professorat del nostre Centre disposa dels drets i deures que estableix la Llei en
la seva qualitat de funcionari.
Son obligacions del Professorat :
- Complir i fer complir el Projecte Educatiu de Centre i el Reglament d’Ordre i
Funcionament.
- Tenir cura del compliment dels deures i respectar els drets de l’alumnat.
- Assistir a les reunions de Claustre, cicle, avaluació i a qualsevol altra on sigui necessària
la seva presència.
- Enregistrar com cal els resultats de les avaluacions a actes, butlletes de qualificacions i a
tots els documents on sigui necessari.
- Tenir cura i conservar el material del Col·legi i de l’aula.
- Realitzar l’horari d’obligada permanència al Centre.
- Mantenir les reunions i entrevistes amb els pares preceptives segons llei.
- Realitzar tutories amb els pares/mares sempre que sigui necessari a petició dels mestres
o dels pares/mares, d’acord amb l’horari establert als efectes.
- Vigilar durant el descans segons la normativa vigent i l’organització del Centre.
- No permetre que durant el descans o en acabar les classes els alumnes restin sols dins
l’aula, passadissos o qualsevol altre dependència interior del Centre. En hores de
dedicació especial docent podran els alumnes quedar sols sempre que hi hagi un mestre
responsable en el Centre.
- Exigir una autorització signada pels pares quan un alumne ha faltat a classe o quan hagi
d’abandonar el recinte escolar.
- Portar un registre diari de les faltes d’assistència dels seus alumnes.

A més de tots els drets que disposa el professorat com a funcionari, cal destacar el
dret a la formació permanent com a procés continuat de reflexió i investigació sobre l’acció
educativa.

Els criteris d’adscripció del professorat :

- El Director és el responsable de l’adscripció del professorat als diferents nivells i àrees.

Aquesta tasca es farà en sessió de Claustre del Centre, una vegada exposades les
habilitacions de cada professor i les necessitats del Centre, elegint els professors per
ordre d’antiguitat.
El Director no exercirà funcions de tutor de cap grup.
És considera prioritària la rotació dins els Cicles, sempre que sigui possible i no hi hagi
una causa molt justificada que ho desaconselli.
Les tutories, als nivells on incideixen varis professors, s’adjudiquen tenint en compte els
següents principis :
- Continuació dins el mateix Cicle i amb el mateix grup.
- Que el tutor sigui el que imparteix més hores al seu grup.
En aquest nivells el contacte entre els professors que incideixen en un mateix grup
serà estret i continu, informant regularment al tutor de l’avaluació i comportament
individual de cada alumne.
Aquest intercanvi d’informació es durà a terme durant les reunions de Cicle i/o
Nivell.

ABSÈNCIES DEL PROFESSORAT.

Si es produeix l’absència d’un professor, el Cap d’Estudis farà les gestions

oportunes per a que els alumnes quedin atesos degudament. En cas d’absències de
llarga durada es sol·licitarà a l’Administració un substitut seguint les normes establertes a
tal efecte.
Si no es pot comptar amb un substitut anirà un professor que no desenvolupi
tasques d’atenció directa amb alumnes.
Si es produeix un incident o accident que el tutor hagi d’abandonar el seu grup, el
Cap d’Estudis es preocuparà de prendre les mesures oportunes per fer que el grup quedi
atès el millor possible.
A l’hora d’establir les substitucions, el/la Cap d’estudis tindrà en compte el següent
ordre per designar el substitut/a:

1-Professorat que està realitzant tasques individuals sense atenció directa als alumnes.
2- Mestres que estan realitzant desdoblaments o suport a un grup.
3- Mestres de l’equip de suport que estiguin fent un suport dins l’aula.
3-Mestres que estan realitzant reunions de coordinació amb l’equip de suport.

En el cas de que la substitució sigui de llarga durada i fins que l’Administració envií
el substitut/a corresponent la durà a terme el mestre/a adicional d’educació infantil.

1.1.1. L’EQUIP DIRECTIU.

L’Equip Directiu, òrgan executiu de govern dels centres públics, estarà format pel
director/a, el/la cap d’estudis i el secretari/a.
L’Equip Directiu treballarà de forma coordinada en el desenvolupament de les
seves tasques, conforme a les instruccions del director/a i les funcions específiques
legalment establertes.
El director/a, prèvia comunicació al Claustre de Professors i al Consell Escolar,
formularà proposta de nomenament i cessament a l’Administració Educativa dels càrrecs
de cap d’estudis i secretari/a, d’entre els professors/es amb destí al centre.
Tots els membres de l’Equip Directiu cessaran en les seves funcions quan acabi el
seu nomenament o quan es produeixi el cessament del director/a.
L’Equip Directiu s’encarregarà de la supervisió del seguiment fet pel coordinador de
la Comissió Lingüística de l’ús del català com a llengua en que s’imparteixen les àrees
que s’estableixen al Projecte Lingüístic del centre, com també de promoure i gestionar les
actuacions necessàries per a que s’acompleixin les disposicions que figuren als articles 18
i 19 del Decret 92/1997 de 4 de juliol (BOCAIB del 17) que regula l’ús i l’ensenyament de i
en llengua catalana en els centres docents no universitaris i a l’article 9, punts 3 i 4, i a
l’article 6, de l’Ordre de 12 de maig de 1998. (BOCAIB del 26) que regula els usos de la
llengua catalana com a llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris.
Les funcions dels membres de l’Equip Directiu, la selecció del director/a,el seu
nomenament i, si escau, el seu cessament, així com el reconeixement de la funció
directiva venen establerts al Capítol IV de la LOE, als decrets i ordres que la
desenvolupen i al Reglament Orgànic dels Centres de la Conselleria d’Educació.
El procés d’elecció dels Òrgans de Govern, les atribucions corresponents i les
reunions preceptives estan regulades a la LOE, als reglaments que la desenvolupen i al
Projecte Educatiu de Centre. Si més no, a la Programació General Anual es podrà ampliar
o variar segons les necessitats, sempre que no afectin al que assenyala la llei.

1.2. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT:

D’acord a l’establert al Reglament Orgànic dels Centres (ROC) el C.P. Joan

Benejam de Ciutadella, pel fet de ser un centre de 9 o més unitats ha de comptar amb els
següents òrgans de coordinació docent:
- Tutories.
- Equip de Cicle.
- Equip de suport.
- Comissió de coordinació pedagògica.
- Comissió de normalització lingüística.
- Coordinació de serveis, i d’activitats complementàries i extraescolars.

1.2.1.TUTORIES.

La tutoria i l’orientació dels alumnes forma part de la funció docent.

Els tutors/es de cada un dels grups classe seran designats pel director/a del centre.
La designació es farà a proposta del/de la cap d’estudis, oït l’equip de cicle, qui
s’encarregarà de la coordinació dels tutors, i mantindrà amb ells les reunions periòdiques
necessàries.
Es procurarà que el tutor/a sigui el mateix al llarg del cicle i serà designat entre els
professorat que imparteix docència a tot el grup i, preferentment, entre els mestres que
tenguin major nombre d’hores de docència al grup.
Les funcions dels tutors/es venen determinades a l’article 42 del ROC.
El tutor/a d’un grup realitzarà amb els professors que hi intervenen, amb caràcter
general, una reunió mensual, a més de les sessions d’avaluació.
Durant el curs es farà, al menys, una reunió amb el conjunt de pares i mares, i una
altra d’individual amb cadascuna de les famílies.
Es comunicarà als pares, les mares i als alumnes, al començament del curs, l’hora
de tutoria en que poden ser atesos.
El professor tutor/a coordinarà els processos d’elaboració, implantació i avaluació
de les adaptacions curriculars individualitzades (ACIs) de l’alumnat que precisi d’aquestes
mesures.
A la PGA de cada curs es podran ampliar o variar les normes de funcionament de
les tutories i les seves competències d’acord a les necessitats del moment i sempre que
no es procedeixi en contra del que indica la normativa.

1.2.2. EQUIPS DE CICLE.

Els equips de cicle es constituiran amb tots els professors/es que imparteixin
docència en el cicle corresponent, per tal d’organitzar i desenvolupar, sota la supervisió
del/de la cap d’estudis, els ensenyaments propis del cicle educatiu.
Els equips de cicle es reuniran en sessions ordinàries una vegada cada quinze dies
per exercir les funcions que tenen assignades a l’article 43 del ROC. Igualment, a
començament de cada curs, es realitzaran les reunions necessàries per elaborar, entre
d’altres tasques, les programacions didàctiques i, en finalitzar el curs, una memòria que,
redactada pel coordinador, inclogui una avaluació de les activitats realitzades al llarg del
curs i dels resultats acadèmics obtinguts, amb les conseqüents propostes de millora.
Aquestes han de ser lliurades a l’equip directiu per a la seva inclusió a la PGA i a la
Memòria de final de curs.
Cada un dels equips de cicle actuarà sota la direcció d’un coordinador/a, nomenat
pel director/a per un període de dos cursos acadèmics, a proposta de l’equip de cicle.
Aquests seran preferentment professors/es amb destinació definitiva al centre i en horari
complert.
Les funcions del coordinadors/es de cicle venen establertes a l’article 45 del ROC.

1.2.3. EQUIP DE SUPORT.

 Formen part de l’equip de suport tots els professors, tècnics i auxiliars de suport a
l’alumnat amb necessitats educatives específiques i tot el professorat que dediqui una part
important del temps lectiu a tasques de suport. A les instruccions de principi de curs
dictades per la Conselleria d’Educació venen establertes les funcions específiques dels
mestres especialistes integrats a l’equip de suport: mestre/a especialista en pedagogia
terapèutica, mestre/a especialista en audició i llenguatge i mestre/a d’atenció a la
diversitat.
El/la cap d’estudis participarà en les reunions de l’equip de suport per tal d’assumir-
ne les funcions de coordinació amb l’equip directiu. Aquestes reunions es duran a terme
quinzenalment.
Les funcions dels membres de l’equip de suport tan pel que fa en relació al
professorat, a l’alumnat i al centre venen determinades a l’article 46 del ROC.
L’equip de suport actuarà sota la direcció d’un coordinador/a, nomenat pel director/
a del centre per a un període de dos cursos acadèmics, a proposta del/de la cap d’estudis.
Les funcions d’aquests coordinadors/a venen establertes a l’article 48 del ROC.
L’equip de suport elaborarà un Pla d’Actuació Anual en el qual es definiran les
prioritats i els objectius a assolir cada curs d’acord amb la realitat del centre. Els aspectes
que ha de recollir el Pla venen indicats a les normes de principi de curs dictades per la
Conselleria d’Educació.
A final de curs s’ha de redactar una Memòria, que serà el document que recollirà
l’avaluació del treball desenvolupat en funció del Pla d’Actuació. Ha d’incloure la revisió de
cadascun dels apartats en la intenció d’indicar si s’han dut a terme o no les activitats
programades i si se n’han fet d’altres. El Pla i la Memòria formaran part de la PGA i de la
Memòria respectiva del centre.
Altres professionals poden formar part de l’equip de suport: els auxiliars tècnics
educatius i els fisioterapeutes. Les funcions d’aquests dos professionals venen establertes
a les normes de principi de curs dictades per la Conselleria d’Educació. A la PGA es
determinarà puntualment la disponibilitat d’aquest durant el curs i l’organització del seu
treball.

1.2.4. COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA.

La comissió de coordinació pedagògica estarà integrada pels següents membres:

- El director/a que serà el seu president/a.

- El/la cap d’estudis.
- Els/les coordinadors/es de cicle.
- El/la coordinador/a de l’equip de suport.
- El membre de l’E.O.E.P.
- El/la coordinador/a de la comissió de normalització lingüística.
- El/la coordinador/a de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars.
-Els/les coordinadors/es d’altres programes i projectes que es duguin a terme puntualment
i que seran inclosos a la PGA.

Aqueta comissió es reunirà una vegada al mes. El director/a convocarà les

reunions en un horari que faciliti l’assistència de tots els components, inclosos els
membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica (EOEP) assignats al centre.
Les competències d’aquesta comissió venen determinades a l’article 49 del
Reglament Orgànic dels Centres.
Al començament del curs, es faran les reunions que siguin necessàries per tal de
procedir a la revisió dels projectes curriculars d’etapa, d’acord amb les consideracions
incloses en l¡avaluació interna realitzada pel Claustre a final del curs anterior, les
modificacions dels quals s’hauran d’incloure a la PGA. Així mateix, ha d’efectuar la
programació de les activitats que realitzarà al llarg del curs, que s’ha d’incloure a la PGA.
En finalitzar el curs, farà les reunions necessàries per elaborar l’informe sobre el
funcionament de la pròpia comissió al llarg del curs.

1.2.5. COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA.

El nostre centre compta amb una comissió de normalització lingüística amb la

finalitat de potenciar l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
Aquesta comissió assessorarà a l’equip directiu en les funcions de coordinació, impuls i
manteniment de les activitats encaminades a incentivar l’ús de la llengua catalana i a
aconseguir els objectius que la normativa vigent assenyala.
Aquesta comissió estarà formada per un membre de l’equip directiu i un professor
de cada cicle, designats pel director/a, un dels quals en serà el coordinador/a. A la PGA de
cada curses concretaran els membres que l’integren.
Les competències de la comissió lingüística així com les del seu coordinador/a
venen establertes als articles 51 i 53 del ROC respectivament.
La comissió es reunirà cada mes d’acord a les competències que té assignades. Al
començament de curs, durà a terme les reunions necessàries per elaborar el pla
d’activitats que el centre ha de desenvolupar al llarg del curs, i que s’incorporarà a la PGA.
Al finalitzar el curs, durà a terme les reunions necessàries per elaborar l’informe
sobre el funcionament de la pròpia comissió al llarg del curs, que ha d’incloure l’avaluació
del grau d’assoliment dels objectius fixats.

1.2.6. COORDINACIÓ DE SERVEIS I D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I

EXTRAESCOLARS.

S’ha d’entendre per activitats complementàries aquelles activitats didàctiques que

es realitzen amb l’alumnat en horari que majoritàriament és lectiu i que, tot i formar part de
les programacions de cicle, tenen caràcter diferenciat pel moment, l’espai o els recursos
utilitzats. Aquestes activitats no seran discriminatòries i tindran caràcter obligatori per a tot
l’alumnat.
Es consideren activitats extraescolars aquelles que, organitzades pel centre i
recollides a la PGA, aprovada pel consell escolar, es realitzen fora de l’horari lectiu. La
participació serà voluntària.
S’entendran com a sortides escolars les de durada superior a un dia i que es
realitzin fora del centre o les d‘un dia de durada, però que es realitzin fora de l’illa. La
participació d’aquestes és també voluntària i s’ha de comptar per a la seva realització amb
l’autorització del consell escolar i de l’Administració educativa.
El director/a, a proposta del/de la cap d’estudis, oït el claustre de professors,
designarà el coordinador/a de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars.
Preferentment serà un professor/a en destinació definitiva al centre. Aquest actuarà sota
la dependència directa de/de la cap d’estudis i en estreta col.laboració amb l’equip
directiu. Sempre que sigui possible, aquest coordinador/a realitzarà la seva funció en un
període mínim de dos anys.
Les funcions d’aquest coordinador/a venen establertes a l’article 56 del ROC.
En el cas del nostre centre on les activitats extraescolars son gestionades per
l’APIMA, el coordinador/a serà el responsable de fer d’enllaç entre aquesta i el claustre
per tal de garantir els principis del projecte educatiu de centre i la coordinació entre les
activitats lectives i extraescolars.
L’equip directiu del centre facilitarà i promourà la participació dels diferents sectors
de la comunitat educativa tant a nivell individual com mitjançant les seves associacions i
representants en el consell escolar, en l’elecció, l’organització, el desenvolupament i
l’avaluació de les activitats complementàries i extraescolars.
El consell escolar arbitrarà el sistema a través del qual les activitats
complementàries puguin complir el caràcter d’obligatorietat i no discriminació per a tot
l’alumnat.
Amb la pertinent aprovació del consell escolar es podran establir convenis de
col.laboració amb associacions culturals o entitats sense ànim de lucre pel
desenvolupament d’activitats complementàries i extraescolars. Es fomentarà la
participació al programes d’activitats complementàries organitzats per l’Ajuntament de
Ciutadella i pel Consell Insular de Menorca.
A les instruccions de principi de curs dictades per la Conselleria d’Educació es
dicten les normes referides a qui pot impartir aquestes activitats complementàries i
extraescolars i el procediment que s’ha de seguir en quant a la sol.licitud, autoritzacions i
mesures a tenir en compta a l’hora d’organitzar-les.
El consell escolar del centre podrà decidir la contractació d’una pòlissa específica
d’assegurança per aquelles activitats que pel seu caràcter consideri de més risc.

1.2.7. ALTRES COORDINACIONS.

A més de les descrites anteriorment, el nostre centre compta amb altres

coordinacions nomenades directament pel director, oït el claustre, i que actuen
directament sota la dependència del cap d’estudis o, si és el cas, del director/a.

1.2.7.1. COORDINADOR/A DE TECNOLIGIES DE LA INFORMACIÓ I LA

COMUNICACIÓ.

Competències :
a) Fomentar la utilització per part de la resta del professorat de les tecnologies
informàtiques en la seva activitat docent.
b) Coordinar el procés de la integració de les TIC en el Projecte Educatiu i el Projecte
Curricular de Centre amb la definició d’objectius i estratègies.
c) Coordinar el procés d’elaboració d’aquests apartats de la PGA on s’explicitin les línies
d’actuació sobre la implantació de les TIC en l’activitat docent del centre i les mesures
d’organització i gestió necessàries per a garantir l’ús òptim d’aquestes tecnologies en
igualtats d’oportunitat de l’alumnat (agrupaments, ús d’espais, adscripció horària i de
recursos etc.)
d) Facilitar i coordinar la utilització dels mitjans informàtics en la formació del professorat
així com dinamitzar i orientar la formació continuada del professorat del centre en l’àmbit
de les TIC.
e) Convocar i coordinar les sessions de treball dels equips de professors que participen en
el programa.
f) Qualsevol altra que li encomani l’equip directiu relativa a la utilització de les TIC com a
recurs didàctic.
g) Programar les actuacions abans esmentades dins un espai horari establert a l’efecte. A
la PGA s’especificarà el temps de dedicació de la persona responsable de TIC d’acord
amb la disponibilitat d’horari total del professorat.
h) Assessorar l’equip directiu i el claustre del professorat en tots els temes relatius a
l’aplicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació a la pràctica docent, com
també possibles millores o avaries dels mitjans tècnics.
i) Instal·lar, configurar i fer funcionar, en els equips informàtics del centre , les aplicacions
que la Conselleria d’Educació i Cultura faciliti.
j) Assessorar la secretaria del centre en la creació, el manteniment i l’actualització de
l’inventari dels béns, les instal·lacions i els recursos materials assignats al programa d’’us
de les tecnologies de la informació i de la . que es dugui a terme en el centre.
k) Identificar, recollir i sistematitzar totes les dades que puguin constituir indicadors
estadístics o elements descriptius o definidors de l’ús educatiu de les tecnologies de la
informació i de la comunicació.

1.2.7.2. COORDINADOR/A DE BIBLIOTECA.

Competències :

a) Mantenir al dia el fitxer de la Biblioteca Escolar.

b) Vetllar pel bon ús i organització del fons bibliogràfic de l’escola, al mateix temps que es
fomenta la utilització del mateix per part de l’alumnat i professorat.
c) Proposar al Claustre noves adquisicions de llibres tant per completar col·leccions com
per ampliar temes d’interès.

1.2.7.3.COORDINADOR/A DE PROJECTES D’INNOVACIÓ I FORMACIÓ.

Competències :

a) Coordinar l’elaboració, l’execució i l’avaluació del projecte en col·laboració amb el/la

cap d’estudis.

1.2.7.4. COORDINADOR/A AMBIENTAL.

Competències:

a) Establir una coherència entre la gestió dels recursos materials i energètics i residus del
centre i l’educació ambiental de tota la comunitat educativa amb la finalitat de generar
hàbits, actituds i valors respectuosos amb el medi ambient.
b) Coordinar la recollida i evacuació dels residus del centre.
c) Assessorar l’equip directiu i el c claustre del professorat en tots els temes relacionats
amb l’ambientalització del centre.
d) Coordinar l’elaboració del pla d’ambientalització del centre, que hauria de contenir els
objectius que s’hi pretenen, les actuacions que s’han de dur a terme i els procediments
previstos per a realitzar-ne el seguiment i l’avaluació.
e) Impulsar i coordinar el tractament de l’educació ambiental amb els diferents equips de
cicle.
Aquests/es coordinadors/es desenvoluparan la seva tasca d’acord amb les funcions
que se’ls assignen a les instruccions de principi de curs dictades per la Conselleria
d’Educació. La seva actuació es durà a terme en estreta coordinació amb el director/a i
el/la cap d’estudis.

1.2.7.5. COORDINADOR/A PROJECTE MEDIACIÓ.

Competències:

a) Impulsar en la comunitat educativa la resolució de conflictes mitjançant el diàleg.

b)Realitzar sessions de mediació entre els alumnes del segon i ter cer cicle d’Ed.
Primària.
c) Informar sobre nous materials relacionats relacionats amb temes de mediació i
resolució de conflictes.

1.2.7.6. REPRESENTANT DEL CENTRE AL CENTRE DE PROFESSORS.

Competències :

a) Fer arribar al Consell del Centre de Professors i al seu Director les necessitats de
formació i els suggeriments sobre organització de les activitats, manifestades pel Claustre
de Professors o pels Equips de Cicle.
b) Participar en les reunions que a l’efecte convoqui el Director del Centre de Professors o
el Director del Centre.
c) Informar al Claustre i difondre entre els mestres les activitats de formació que els
afectin.
d) Col·laborar amb el Cap d’Estudis en la Coordinació de la participació dels mestres en
les activitats del Centre de Professors, quan es faci de forma col·lectiva.
e) Qualsevol altra que li encomani el director/a o Cap d’Estudis en relació amb el seu
àmbit de competències.

1.2.7.7. PROFESSOR/A RESPONSABLE DE MITJANS AUDIOVISUALS.

Competències :

a) Mantenir al dia el fitxer dels aparells i materials.

b) Vetllar pel bon ús i organització dels aparells i materials audiovisuals, al mateix temps
que es fomenta la utilització dels mateixos per part del professorat.
c) Proposar al Claustre noves adquisicions de materials audiovisuals tant per a completar
col·leccions com per ampliar temes d’interès.

1.2.7.8. PROFESSOR/A RESPONSABLE DE MATERIAL ESPORTIU.

Competències :

a) Mantenir al dia l’inventari del material esportiu del Centre.

b) Vetllar pel bon ús del material esportiu.
c) Proposar l’adquisició de nou material.

1.2.7.9. PROFESSOR/A RESPONSABLE DE FARMACIOLA.

Competències :

a) Tenir cura de que les farmacioles de que disposa el Centre estiguin degudament
dotades del material necessari, reposar-ne els que manquin i tenir cura de les dates de
caducitat.
b) Mantenir a prop de cada farmaciola, i en lloc visible, les indicacions bàsiques de
primers auxilis i del contingut de les mateixes.

1.2.7.10. PROFESSORS/ES RESPONSABLES D’ALTRES COMISSIONS.

Les que l’equip directiu i/o el claustre proposin i que estaran determinades a la
Programació General Anual.
 Als coordinadors/es dels diferents programes i coordinacions se’ls atribuirà les
hores de dedicació al seu horari setmanal d’acord a les instruccions de principi de curs
dictades per la Conselleria d’Educació i d’acord també a la disponibilitat de la plantilla de
professorat.

1.3. PARTICIPACIÓ DELS PARES I MARES DELS ALUMNES.

La participació de les famílies en el centre ve regulada al Reglament Orgànic de

Centres a través de la representació en el consell escolar i a través de les associacions de
pares i mares d’alumnes. Tot i això convé posar esment en els aspectes següents:
a) El centre ha de mantenir una estreta col.laboració amb les famílies dels alumnes pel fet
de coincidir en els objectius educatius. Amb aquesta finalitat s’impulsarà la participació i
se’ls facilitarà el coneixement del funcionament del centre i dels diferents aspectes de
l’evolució dels aprenentatges escolars dels seus fills.
b) S’afavorirà les actuacions de l’associació de pares i mares habilitant espais per la
celebració d’activitats i reunions, la possibilitat de difondre informacions en el tauler
d’anuncis del centre i garantir-los els contactes necessaris amb els equips directius.
c) El director/a procurarà que les famílies que s’incorporen per primera vegada al consell
escolar rebin la informació adequada sobre el funcionament del centre i del mateix consell
escolar i sobre els documents i projectes principals. També tindrà cura de satisfer les
condicions necessàries (horari, convocatòria, documentació) per una participació efectiva
de les famílies en les reunions del consell escolar.

ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES:

L’APIMA està formada per tots els pares, mares i/o tutors legals dels alumnes del
nostre Centre que ho formalitzin mitjançant els procediments establerts pels seus estatuts.
Els estatuts d’aquesta APIMA determinen el funcionament i funcions que li
pertoquen, sempre dins el marc legal vigent.
Segons contemplen els esmentats estatuts i d’acord amb la llei 6/1996 del 15 de
gener, Llei del Voluntariat, publicada al BOE 17 de gener de 1996 i l’Ordre del 11 d’octubre
de 1994 on es regulen les activitats de voluntaris als centres públics que imparteixen
ensenyances de règim general, publicada al BOE el 25 d’octubre de 1994, aquesta
Associació té previst tenir voluntaris i voluntàries per tal de dur a terme les seves activitats
o col·laborar amb les que organitza el centre.
Al Reglament Orgànic dels Centres es reconeixen les facultats i funcions pròpies
de les associacions dels pares i mares d’alumnes. Entre d’altres, les principals funcions
de l’APIMA són :
a) Assistir als pares, mares o tutors en tot allò que afecti a l’Educació i convivència dins la
Comunitat Escolar dels seus fills.
b) Col·laborar en les activitats educatives del Centre.
c) Estimular la col·laboració de les famílies i tutors en les diferents tasques del
Centre que ho permetin.
d) Informar i/o assistir a les famílies i/o tutors en l’exercici del seu dret a intervenir en la
gestió i control del Centre mitjançant els mecanismes i òrgans establerts per a tal fi,
(Consell Escolar, Comissions, etc.).

DRETS I DEURES DELS PARES/MARES.

Els pares dels alumnes del nostre Centre tenen els següents drets :
- Estar informats del Projecte Educatiu, del Pla Anual, del Reglament d’Ordre i Intern
Funcionament i de la Memòria del Centre.
- Entrevistar-se amb el/la professor/a tutor/a del seu fill/a i amb el Director del Centre.
- Participar en la gestió del Centre a través del Consell Escolar i de la Comissió de
convivència.
- Rebre informació puntual sobre els aspectes educatius de l’alumne.
- Sol·licitar aclaracions als professors sobre l’avaluació del seu fill/a.
- Rebre informació sobre les activitats extraescolars que es realitzin en el Centre.
- Escollir entre l’ensenyament de Religió o l’alternativa que les lleis estableixin.
- Associar-se, creant associacions, federacions i confederacions de pares d’alumnes.
-Organitzar activitats extraescolars.
- Reunir-se en el Centre per realitzar activitats relacionades amb la Comunitat Escolar.
- Rebre informació sobre les ajudes que les diferents Administracions donen a la fi de
compensar les possibles carències de tipus familiar, econòmic o sociocultural

El deures dels pares dels alumnes del nostre Centre són :

- Col·laborar amb el Centre en la consecució dels objectius que apareixen en el Projecte
Educatiu, en el Pla Anual i en aquest Reglament.
-Procurar que dins la família hi hagi l’ambient propici que afavoresqui el procés educatiu
dels seus fills.
- Interessar-se per l’esmentat procés mantenint contactes periòdics amb el tutor/a.
Acudir al Centre quan es sol·liciti la seva presència, ja sigui a les reunions individuals amb
el tutor/a o a les col·lectives i quan hagi un motiu que ho faci necessari.
- Justificar les faltes d’assistència i de manca de puntualitat del seu fill/a.
En cas que algun pare no complesqui amb les obligacions del present Reglament,
es passarà un informe al Consell Escolar, el qual prendrà les mesures oportunes.

1.4. PARTICIPACIÓ DELS ALUMNES.

1.4.1. DRETS I DEURES DELS ALUMNES.

El Reial Decret 732/1995, del 5 de maig de 1.995, sobre drets i deures dels
alumnes, especifica el contingut de cada un dels drets i deures bàsics de l’alumne. Preveu
els mecanismes per a garantir el respecte dels drets dels alumnes a l’àmbit escolar, regula
el règim de faltes i sancions i preveu les garanties procedimentals a que s’han d’ajustar la
imposició d’aquestes darreres.
A fi de fer possible la participació real dels alumnes en la gestió del Centre, el
Claustre promourà l’elecció de Delegats de curs de Primària.Tots els delegats elegits
formaran la Junta de delegats, que es reunirà periòdicament al llarg del curs amb el/la cap
d’estudis.
Així mateix, els professors tutors facilitaran la realització d’Assemblees de curs
abans i després de les reunions de la Junta de delegats. Aquestes assemblees es faran a
l’hora de tutoria de grup setmanal.

1.4.2. ALUMNES DELEGATS DE CURS.

Cada grup classe d’Educació Primària tindrà un delegat o delegada elegit

democràticament i que tindrà com a principals funcions :
a) Fer de portaveu del grup per comunicar suggeriments, propostes, queixes o altres
motius de diàleg amb el tutor o tutora.
b) Ajudar al grup classe en les activitats d’organització, control o d’aspectes que es vegin
necessaris en qualsevol moment.
c) Realitzar, com a portaveu del grup, la relació, intercanvi d’informació, activitats
conjuntes, etc. amb altres grups, professors o persones del Centre.
d) Participar com a representant del seu grup al Consell de Delegats.

1.4.3. PARTICIPACIÓ AL CONSELL DE DELEGATS.

Una vegada al mes, es reuniran els delegats/des dels diferents cursos amb el/la
cap d’estudis per tal de presentar les propostes dels seus representats i participar
d’aquesta manera en la gestió i organització del centre.
Els tutors/es i el/la cap d’estudis vetllaran per a que les sessions de tutoria dins
l’aula o a les reunions de delegats/es es tractin els temes propis per a la participació en
l’organització i funcionament del centre, sempre en la mesura de les seves possibilitats i
fent-los prendre decisions en aspectes que els pertoquin. D’aquesta manera s’acomplirà
l’objectiu d’educar a l’alumnat en els principis democràtics i el fet de que és més fàcil
respectar les normes sempre que s’hi ha intervingut a l’hora d’elaborar-les.

1.4.4. PARTICIPACIÓ AL CONSELL ESCOLAR.

L’equip directiu transmetrà al consell escolar les demandes i/o propostes fetes pels
representants dels diferents cursos en quant a millores del centre, millora de la
convivència escolar, organització d’activitats, etc. Sempre que es consideri oportú es
convidarà a una representació dels delegats/es dels alumnes per a participar a les
sessions del consell escolar.
El/la cap d’estudis transmetrà al conjunt de delegats els acords presos al claustre i
al consell escolar referits a les demandes fetes per ells mateixos.

1.5. SERVEIS / PERSONAL NO DOCENT.

a) Porter/a del Centre.

Es designat per l’Ajuntament i les seves funcions apareixen a la documentació remesa per
la corporació local.
Funcions:
1. Recepció i atenció al públic en primera instància.
2. Suport al professorat en tasques d’adequació d’una aula o d’una part del centre
(ordenació del mobiliari, neteja, petites reparacions variades, farmaciola, ...) Distribució de
documentació, enviats dins i fora del centre, custodia de claus, tasques de fotocopisteria i
realització de material pedagògic, posada a punt d’aparells reproductors d’audio i vídeo,
atenció i cura de l’alumnat.
3. Guardia i custòdia.
- Obertura i tancament del centre.
- Coneixement general de les infraestructures bàsiques del centre (aigües, electricitat,
calefacció, ...)
- Seguretat general de l’edifici. Coordinar les tasques dels especialistes en aquesta
matèria: sistemes antirobatori, sistema contra incendi, ...
4. Subministraments de responsabilitat de l’Ajuntament: bombetes, paper higiènic pels
lavabos, sabó, bosses de fems, ....
5.Adquisició, amb el consentiment previ del regidor/a responsable, del mobiliari de
responsabilitat municipal: mobiliari urbà (bancs i papereres) jocs infantils.
6. Seguiment de la neteja del centre que porta a terme una empresa contractada per
l’Ajuntament.
7. Servei general de conservació i reparació de l’edifici.
El Director del Centre vigilarà el compliment de les seves obligacions i, en cas
d’haver-hi alguna incidència o necessitat, ho comunicarà a l’Ajuntament.

b) Personal del manteniment de la neteja a l’edifici.

Aquestes persones corresponen a una empresa contractada per l’Ajuntament. El/la
porter/a de Centre vigilarà el correcte compliment de les seves funcions i informarà a la
Direcció de les possibles incidències d’aquest servei i del personal que el duu a termini.

c) Altres persones que poden participar esporàdicament o regularment en activitats

escolars.

Els voluntaris o voluntàries educatius que d’acord amb els Estatuts de l’APiMA del
Centre participaran en les següents funcions tal i com es contempla a la Llei:
Funcions:
- Atendre els alumnes durant el desenvolupament de les activitats extraescolars i
complementàries, assumint la responsabilitat o exercint funcions de suport.
- Col·laborar en l’organització de les activitats extraescolars i complementàries.
- Facilitar que el centre estigui disponible per a la comunitat educativa fora de l’horari
lectiu.
- Contribuir a incrementar l’oferta i el temps d’utilització de determinats serveis escolars,
tals com sales d’estudi, biblioteca, instal·lacions esportives, etc.
- Donar suport, en tot el que sigui necessari i fora de l’horari escolar, als alumnes que ho
necessitin per millorar les seves possibilitats d’accés al centre i de participació a les
activitats extraescolars i complementàries.
Els voluntaris no podran tenir assignades les següents funcions en el centre:
- Les que poden donar lloc a una substitució total o parcial del personal del centre en
l’exercici del seu treball o en l’assumpció de les seves responsabilitats.
- Treballs de manteniment de les instal·lacions i els serveis del centre.
- Tasques que constitueixen el compliment d’una determinada professió d’exercici lliure.
El Cap d’Estudis coordinarà juntament amb l’APiMA les tasques dels voluntaris del
Centre.
El mecanisme de resolució de problemes serà el que es desprèn d’aquest
Reglamet d’Organització i Funcionament, dels Estatuts de l’APiMA i de la normativa
vigent.
Quan es demani, per part del Centre la col·laboració, altruista o subvencionada,
(organismes oficials, APIMA, entitats culturals,etc.) de persones que no estiguin
relacionades laboralment amb el Centre, el/la professor/a tutor/a del grup-classe on es
desenvolupa l’activitat, continua tenint la responsabilitat tal i com es regula legalment.

2. NORMES DE CONVIVÈNCIA PER LA COMUNITAT EDUCATIVA

(Normes de convivència revisades i aprovades en Consell Escolar de 25 d’octubre de

2012)

2.1. HORARI
2.1.1. Horari dels alumnes:
- L’horari escolar és de 9 a 14 hores.
- Els alumnes han d’arribar puntuals a l’hora d’entrar.
- Les famílies hauran de justificar per escrit les absències i els retards dels seus fills/es
amb un imprès normalitzat. En cas de previsió d’una llarga absència (viatges) les famílies
hauran de signar un document que restarà a l’escola, en el qual especificaran: motiu de
l’absència, lloc de desplaçament, data de sortida, data prevista de tornada i telèfon de
localització. Segons la normativa vigent, quan l’absència sigui superior a 15 dies, per tal
de que les faltes durant el període es considerin justificades, s’haurà d’entregar els deures
que el tutor o la tutora hagin indicat.
- En cas de faltes reiterades de puntualitat o d’assistència no justificades s’iniciarà el
protocol d’absentisme en el qual intervindrà en darrer terme els serveis socials.
- Mensualment es remet a la Conselleria d’Educació el part d’absències i retards dels
alumnes per a que aquest servei pugui actuar d’acord a la normativa vigent.

2.1.2. Horari del professorat.

- El professorat romandrà al centre de 8 a 14 hores.
- L’horari de 8 a 9 hores és horari d’exclusives: Es dedicarà aquest temps a reunions
d’organització docent i a les visites concertades amb les famílies.
-S’exposarà el part d’absències i incidències del professorat al tauló d’anuncis de la sala
de professors.

2.2. ENTRADES I SORTIDES

Entrada comú.
- S’obriran les barreres cinc minuts abans de l’hora d’entrada, es a dir, a les 8:55h.
- Abans de les 9 hores els/les alumnes resten baix la responsabilitat dels pares i mares.
Tot l’alumnat, tant d’Ed. Infantil com d’Ed. Primària ha d’arribar puntualment al centre.

Entrada infantil.
-L’entrada dels alumnes d’aquesta etapa es farà per la porta d’EI . Els alumnes de 4tEI
seran acompanyats per les famílies fins l’aula.
- Les famílies dels alumnes de 5è i 6è d’Ed. Infantil esperaran amb els seus fills/es a les
respectives mestres al pati fins que soni el senyal acústic i entraran tots els alumnes junts
a l’aula. Els dies de pluja les famílies els podran acompanyar fins la porta de l’aula.
- Les famílies que arribin una volta tancada la reixa, no podran acompanyar als seus
fills/filles fins l’aula, ho farà la portera.
- Els dies de pluja i/o forts vents, l’equip directiu organitzarà l’entrada i sortida dels
alumnes d’Ed. Infantil per la porta principal.

Entrada primària
- L’entrada dels alumnes d’aquesta etapa es farà per la porta grossa.
-Els pares i mares no han d’entrar dins l’edifici una volta ha sonat el senyal d’entrada per
tal de no interrompre les activitats.
- Per a donar un avís es pot fer a través de la portera.
- Els/les alumnes entren en ordre en fila i per la dreta.
- Els/les alumnes de primer cicle seran recollits pels tutors/es al pati del centre a l’hora
d’entrar. Els dies de pluja entraran sols i directament a les aules.

Sortides Infantil
- S’obrirà la barrera a les 13:55 per tal d’evitar aglomeracions amb les famílies de
primària. Les famílies esperaran a la porta de la classe corresponent a que surtin els seus
fills i filles.
- Les famílies han de ser puntuals a l’hora de recollir els seus fills/es, ja que la jornada
escolar acaba a les 14 hores. A partir d’aquest moment, la responsabilitat de la cura dels
alumnes és de les famílies.
Sortides primària
- Davallaran en fila, en ordre i per la dreta.
- No es podrà sortir abans que soni el senyal acústic..
Els pares i mares hauran de ser puntuals tan a l’hora d’entrar com a l’hora de sortir. El
porter o la portera tancarà la barrera amb clau passats deu minuts de les hores d’entrada i
sortida.
- En aquesta etapa d’Ed. Primària els alumnes surten del centre a les 14 hores quan sona
el senyal acústic. A partir d’aquest moment, els alumnes queden sota la responsabilitat
dels pares/mares.

Altres
- Durant l’horari de permanència en el centre els/les alumnes no podran absentar-se
d’aquest sense que els pares/mares o tutors legals els venguin a recollir al centre.
- Esporàdicament els diferents cursos faran ús de l’escala d’emergència per familiaritzar-
se amb la seva utilització.
- La circulació dels alumnes fora de les aules estarà limitada a les entrades i sortides del
centre i del pati i als canvis d’aula, fora d’aquestes situacions la sortida de les aules per
part dels alumnes la controlarà el professor/a que en aquell moment estigui dins l’aula el
qual vigilarà que es faci de forma correcta i només per motius justificats. Sempre que els
alumnes hagin de moure’s dins l’edifici, ho faran de manera ordenada i sense córrer.

2.3. AULA

S’ha de mantenir una actitud de respecte i quietud. Per la qual cosa caldrà:
- No córrer, no cridar, no anar als banys mentre s’explica, demanar torn de paraula,
demanar per favor i gràcies, saber escoltar, moure’s pels espais en ordre.
- No està permès dur joguines de casa, exceptuant casos puntuals en que els mestres ho
permetin i/o sol·licitin per a una activitat concreta.
- No es poden dur aparells electrònics que puguin distorsionar el bon funcionament de
l’aula.

2.4. PATIS

- Per sortir al pati s’ha d’esperar que soni el senyal acústic.

- No es permetrà jugar al pati amb les joguines que porten de casa exceptuant aquelles
que els mestres ho permetin (com per exemple els típics jocs de carrer: baldufes, pilotes,
mèrvols, estampes...
- Sonarà un primer timbre cinc minuts abans de que acabi el pati per recollir els jocs i per
avisar que quan sona la música s’ha de pujar directament a les aules sense entretenir-se
a beure o anar al bany. Els mestres vetllaran perquè els alumnes entrin puntuals a les
aules.
- Les vigilàncies de pati es duran a terme segons els torns establerts i tenint en compte la
normativa vigent.
- Els punts de vigilància en el pati de baix seran: passadís d’accés als lavabos, el que
permetrà controlar el bon ús dels mateixos, davant dels vestidors i les grades del fons del
pati, que permet controlar les dues pistes d’esport.
- Els/les mestres que no tenen torn de pati sortiran al mateix uns minuts abans de que
soni el segon timbre per començar a recollir als alumnes. Sempre estaran a disposició de
poder atendre als mestres de guàrdia en cas de qualsevol contingència.
- Al pati es davallaran els contenidors necessaris per poder seguir fent la separació de
deixalles. Els alumnes seran els encarregats de baixar i pujar els contenidors de reciclar
fems. En acabar el pati els deixaran a la sala de professors.
- No es pot jugar dins els banys, ni pujar a les aules durant el temps de pati.
- Els alumnes no poden quedar-se tots sols dins les aules durant el temps de pati.
- Els dies de pluja l’alumnat no sortirà al pati (s’avisarà amb dos timbres), quedant-se a fer
el temps de lleure dins l’aula acompanyats per un mestre, segons els torns establerts.
- En cas que hi hagi alguna pilota o altre element que surti del pati al carrer, no podrà anar
a buscar-la cap alumne. En tal cas s’ haurà d’avisar als professors o personal
no docent del Centre que intentaran, si és possible, recuperar-la.
- Degut a les petites dimensions dels patis s’intentarà que no realitzin jocs que puguin
ocasionar perill, molèsties o destrosses. Així mateix, s’evitaran els jocs perillosos o que
puguin afectar negativament en el desenvolupament dels fiets.
- L’ús de monopatins o patins quedarà restringit i només es podran emprar durant les
sessions o moments controlats pels professors que ho considerin oportú(Educació Física,
moments d’activitats esportives lliures amb altres professors, etc.). Les activitats
extraescolars que es duguin a terme en el nostre centre, també queden afectades per
aquesta norma.
- A l’hora de finalitzar la jornada escolar, els alumnes no podran romandre als patis.

2.5. BERENARS I MENJARS

- A les aules d’Ed. Infantil s’organitzaran els berenars d’acord a l’organització del treball.
- Els/las alumnes d’Ed. Primària han d’iniciar els àpats quan siguin al pati. Els dies de
pluja, els tutors/es organitzaran els berenars dins la mateixa aula.
- No es podrà portar tetrabrics, ni bolleria industrial ni iogurts.
- Els botilets d’aigua estan permesos sempre que s’emprin només a l’hora del pati i
s’enduguin l’envàs a casa.

2.6. PASSADISSOS

-Pels passadissos s’anirà en ordre, sense molestar ni córrer.

- Aquests es podran utilitzar per realitzar activitats i jocs organitzats pels mestres.

2.7. BANYS

-Els/les mestres vetllaran perquè els/les alumnes utilitzin els banys respectant les
instal·lacions: tirar de la cadena, tancar les aixetes després del seu ús, utilitzar el
mínim possible de paper en eixugar-se les mans i tirar-lo a la paperera de reciclatge i
embrutar-los el menys possible.
-A educació infantil poden anar al bany màxim de dos en dos.
-A l’hora del pati de Primària es tancaran les portes interiors dels banys. Durant aquest
període.

2.8. AULA D’INFORMÀTICA

- Cada grup s’ajustarà a l’horari establert a principi de curs per a la utilització de l’aula.
- Cada mestra/e es farà responsable de deixar l’aula endreçada, els ordinadors apagats.
- No es podran utilitzar els servidors.
- L’aula estarà tancada amb clau quan no hagi ningú..
- No s’ha d’agafar material de l’aula d’informàtica sense comunicar-ho al/a la coordinador/
a.

2.9. ASCENSOR
- Funciona amb una clau que està penjada devora la porta, tant a la planta baixa com al
primer pis.
- És molt important no deixar mai posada la clau al pany de l’ascensor.
- Els alumnes només l’empraran en cas de necessitat i sempre acompanyats d’un
treballador del centre.

2.10. SALA DEL PROFESSORAT

- És d’ús exclusiu del personal docent del centre.

- No es podrà emprar per fer cap activitat amb els/les alumnes o famílies.
- S’han de respectar les normes d’ús dels ordinadors i altres elements.
- El professorat endreçarà la sala seguint els torns establerts setmanalment.
- Cada mestre/a disposarà d’una safata on se li deixaran les informacions escrites.

2.11. UTILITZACIÓ D’AUDIOVISUALS (video, dvd, càmeres digitals, ordinador

portàtil i canó de projecció).

- Per fer ús d’aquests aparells, cal reservar dia i hora a la graella corresponent.
- Després del seu ús es tornarà al seu lloc. (Dependència que indiqui el/la coordinador/a
d’audiovisuals.

2.12. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES:

PROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ DAVANT D’UN CONFLICTE.

Davant d’una falta de comportament greu s’aplicarà el Decret de Drets i Deures

dels alumnes. En el cas de faltes lleus, les més pròpies d’un centre d’Ed. Infantil i Primària
aplicarem les següents mesures:

- Sessions de tutoria: debat sobre les situacions de conflicte, cercar solucions, arribar a
acords, decidir mesures correctores, ...
- Resoldre els problemes puntuals intervenint immediatament afavorint el diàleg entre les
parts implicades, amb la intervenció del mestre/a en els casos que sigui necessari.
- Tutoria individual: afavorir un espai on els alumnes puguin manifestar l’existència d’una
situació conflictiva o on el mestre/a pugui intervenir per modificar actituds negatives.
- Treballar les emocions utilitzant diferents materials i activitats.
- Estratègies pel diàleg a través de jocs.
- Estratègies per a la resolució positiva dels conflictes (mediació escolar).
- Cadira de pensar.
- Separar l’alumne conflictiu de l’activitat que s’està fent en aquell moment.
- Entrevistes amb els pares i mares.
- Eines pel control individual del comportament i de comunicació a les famílies (notes a les
famílies, graella amb gomets, agendes de comportament, ...).
- Reunions de delegats/es i assemblees de classe.
- Intervencions puntuals de la Comissió de Convivència i de l’Equip Directiu, quan la
situació ho requereixi.

PROTOCOLS A SEGUIR DAVANT D’UNA SITUACIÓ DE CONFLICTE.

1. SITUACIÓ DE CONFLICTE
2. ACTUACIÓ DEL PROFESSOR/A IMPLICAT/DA
(Posterior comunicació al tutor/a)

3. ACTUACIÓ DEL TUTOR/A

(Comunicació a les famílies quan la situació ho requereixi)

4. ACTUACIÓ DE L'EQUIP DIRECTIU

(si és necessari. Mesures ordinàries i extraordinàries)

5. ACTUACIÓ DE LA COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA /

(en cas necessari. Aplicació del Decret de Drets i Deures dels alumnes)

(S’adjunta a aquest ROF l’annex I Pla de Convivència del Centre.)

2.13. SORTIDES I CAMPAMENTS.

- El tutor/a sempre tindrà el corresponent permís signat pels pares/mares/tutors per a

realitzar una sortida o campament. Les sortides fora de Ciutadella i/o que sigui necessari
la utilització d’un medi de transport per a la seva realització, requereixen una autorització
específica de les famílies.
- L’alumnat seguirà les instruccions donades pels mestres a fi de que la sortida sigui
profitosa i no es produeixin incidents.

2.14. ANIVERSARIS

- Es podran celebrar els aniversaris a classe de manera creativa i s’hauran de respectar

els següents punts:
- No han de dur llaminadures.
- No s’ha de permetre repartir regals als companys.
- No es poden repartir invitacions de celebracions alienes a l’escola en cas de que no es
convidi a tot el grup classe.

2.15. EDUCACIÓ FÍSICA

Per a dur a terme els Objectius Generals de Centre, en acabar les activitats
d’Educació Física els alumnes s’hauran de dutxar i canviar de roba.
- S’ha de portar una roba adequada per fer esport, tovallola, xancles i sabó. En cas de no
respectar aquesta norma l’alumne, aquest dia, no realitzarà l’activitat d’EF.
- En cas de no respectar reiteradament aquestes normes, s’avaluarà aquesta àrea amb
qualificació d’Insuficient.

Sala de psicomotricitat.
- Després d’utilitzar la sala s’ha de deixar recollida i amb tot el material endreçat.
- La sala es deixarà tancada amb clau.
- No es permetrà que els alumnes restin sols dins l’aula.
- Per a poder realitzar aquesta activitat, els alumnes hauran de portar la roba adient.

2.16. SALUT I HIGIENE.

Cada professor/a tutor/a vetllarà per a l’adquisició dels hàbits correctes en quant a
higiene personal,salut i alimentació dels alumnes.
Així mateix, per a l’assistència al Centre, els alumnes hauran de complir les
condicions d’higiene i cura personal bàsiques(neteja corporal i de roba, estat de salut
adequat...) per evitar interferències negatives en la convivència i desenvolupar els
objectius abans esmentats.
Quan es detecti infecció per polls s’avisarà a la família de l’alumne/a per tal que
posin les mesures higièniques oportunes, així mateix s’avisarà a la resta de les famílies
del seu grup per fer-ne una prevenció. En cas de que les famílies no posin remei i facin
tractament, se’ls recomanarà que no assisteixin a classe.
En cas de malaltia infecciosa/contagiosa, el/la tutor/a demanarà una certificació
mèdica de la conveniència o no d’assistir a classe.
En referència als hàbits d’alimentació, els professors vigilaran que hi hagi un
consum adequat de productes alimentaris al Centre i recomanaran el consum de
productes saludables.
No està permès menjar xiclets ni llaminadures en tot el recinte escolar.

Indumentària:
-No es permetrà portar roba i complements que dificultin les activitats.
-No es podran dur gorres dins l’edifici escolar.

2.17. RELIGIO I ESTUDI ASSISTIT

- Durant el curs no es podrà canviar la religió per estudi assistit, ni a l’inrevés. Els
pares/mares dels alumnes han de manifestar per escrit a principi de curs si desitgen que
els seus fills/es realitzin aquesta activitat.

2.18. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

- En les activitats extraescolars també es compliran les normes que es compleixen durant
les hores lectives.
Aquestes activitats són de responsabilitat directe de l’AMPA i aprovades pel Consell
Escolar del centre. La qual cosa suposa coordinar-se amb el responsable del centre per
tal d’organitzar els espais, normes d’utilització i d’actuació en cas de contingència.

2.19. PROPAGANDES I CONCURSOS.

No es distribuirà per part del centre propagandes d’entitats privades amb ànim de
lucre ni es participarà en concursos per elles organitzades.

2.20. CONSERVACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

Totes les persones de la nostra comunitat escolar tindran cura del material i espais
que utilitzin. En el cas de que un alumne/a causi desperfectes als materials i/o
instal·lacions
per haver-ne fet un ús inadequat i no respectar les normes, la seva família es farà càrrec
de les despeses de la seva reparació, segons valoració conjunta entre el tècnic, l’equip
directiu, el professor/a, tutor/a.
Si el dany s’ha fet en grup, el cost es repartirà entre els implicats. Si el tipus de
desperfecte ho permet, els/les responsables participaran en la tasca de
reposició/reparació, aportant la seva feina o assignació per tal de que el correctiu tingui
efectes educatius.
3. ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS COMUNS.

3.1. .DISTRIBUCIÓ D’ESPAIS.

A principi de cada curs escolar, en sessió de Claustre, es farà la distribució dels

espais disponibles en funció dels aprofitaments més adients i les necessitats previstes.
S’intentarà que , en la mesura en que sigui possible, a final de cada curs es facin
totes les previsions possibles sobre el tema (aules, biblioteca, aula d’ordinadors, tutories,
secretaria i direcció, zones de pati, etc.).
L’ús i horari de cada dependència s’especificarà a la PGA, ja que podrà
haver-hi variacions significatives degut a la manca d’espais disponibles i la necessitat de
fer agrupaments i tipus d’organitzacions més flexibles.
Si més no, el centre compta amb unes aules reservades per l’ús i emmagatzemat
de material tecnològic, multimèdia, esportiu, etc. L’aula de TIC està condicionada amb
tancadura de seguretat i diferencial elèctric independent.
Les normes d’utilització d’aquests espais s’ajustaran al que s’ha indicat al segon
capítol d’aquest Reglament d’Organització i Funcionament.

3.2. ESPAIS D’ ESBARJO.

Pati petit: l’utilitzaran els alumnes d’educació infantil i del primer cicle de primària.
Els alumnes del primer cicle tindran l’esbarjo de 11:30 a 12h. i els alumnes d’educació
infantil de 11 a 11’30.

Pati gran: l’utilitzaran els/les alumnes de segon i tercer cicle de primària que tindran
l’esbarjo de 11:30 a 12 hores.
També s’utilitzarà per les classes d’educació física.

3.3. AULA D’INFORMÀTICA

Cada grup s’anirà ajustant a l’horari establert a principi de curs.

L’aula estarà tancada amb clau quan no hagi ningú.

3.4. L’ASCENSOR

Funciona amb una clau que esta penjada devora la porta, tant a la planta baixa
com al primer pis. Els alumnes, baix cap concepte, podran utilitzar l’ascensor sense estar
acompanyats per un adult.

3.5. ELS BANYS

Els/les alumnes utilitzen els banys corresponents al pis on estan ubicades les
seves aules. Els/les alumnes de la classe de tres anys utilitzen el bany que tenen dins
l’aula.

3.6. BIBLIOTECA

Està ubicada al passadís del pis de dalt. També s’utilitza per fer treballs en grup.

3.7.SALA DE PSICOMOTRICITAT

S’utilitzarà en funció de l’horari establert a principi de curs.

3.8.SALA DE PROFESSORAT

Serà d’us exclusiu del professorat del centre

4. NORMES PER A L’US I CONSERVACIÓ DE LES INSTAL.LACIONS.

Totes les persones de la nostra comunitat escolar tindran cura del material i espais
que utilitzin. En el cas de que un alumne causi desperfectes als materials i/o instal.lacions
per haver-ne fet un ús inadequat i no respectar les normes, la seva família es farà càrrec
de les despeses de la seva reparació, segons valoració conjunta entre el tècnic, l’Equip
Directiu, el professor/a tutor/a i pares dels alumnes implicats.
Si el dany s’ha fet en grup, el cost es repartirà entre els implicats. Si el tipus de
desperfecte ho permet, els responsables participaran en la tasca de reposició/reparació,
aportant de la seva feina o assignació per tal de que el correctiu tengui efectes educatius.
L’Equip Directiu, juntament amb les observacions fetes per la resta del professorat,
vetllarà pel bon estat i ús correcte de les instal.lacions. Canalitzarà cap a l’Ajuntament o la
Conselleria d’Educació les demandes de reparació i/o millora d’aquestes, per tal
d’aconseguir una bona conservació de l’edifici, de les instal.lacions i materials, al mateix
temps que la seguretat dels alumnes.
En quan el que fa a la utilització de les instal.lacions per part d’altres entitats,
s’atendrà a la normativa dictada pel Reglament Orgànic de centres i a les instruccions de
principi de curs dictades per la Conselleria d’Educació.

5. PROCEDIMENT PER ATENDRE L’ALUMNAT EN CAS D’ACCIDENT.

El centre disposa de farmaciola amb els components bàsics per a poder procedir a
les cures de les ferides o accidents que a criteri del professorat i, sempre que no hi hagi
comunicació en contra i per escrit per part dels pares o tutors legals, es consideri que no
necessiten atenció especialitzada de personal sanitari.
En els casos que el professorat consideri necessària la intervenció de personal
sanitari, el professor tutor o en la seva absència el professor que estigui a càrrec en aquell
moment de l’alumne, avisarà per via telefònica als pares per a que recullin el seu fill/a i el
portin al centre d’atenció primària que els pertoqui. En cas d’accident que es consideri
greu, es comunicarà immediatament al 061 per a procedir urgentment al se trasllat i
atenció necessària.
En cas d’accidents durant les activitats extraescolars organitzades per l’APiMA es
seguirà el mateix procediment, sent el responsable de posar-se en contacte amb les
famílies o els serveis sanitaris el monitor que porta a terme l’activitat.
En ambdós cassos i quan la situació ho requereixi, es remetrà a la Conselleria
d’Educació la pertinent comunicació d’accident seguint la normativa establerta.
Cada professor/a tutor/a organitzarà a principi de curs una carpeta amb la fotocòpia
de les targes sanitàries dels seus alumnes i dels telèfons de contacte dels pares, mares o
tutors legals. Aquestes carpetes estaran a l’abast de tot el personal del centre en el lloc on
es decideixi.

6. PLA D’EVACUACIÓ I PREVENCIÓ DE RISCOS.

Durant el curs escolar 2008-2009, l’empresa SONTER realitzà l’estudi per a

posterior redacció d’un Pla d’Emergència del nostre centre. Aquest es posarà en
funcionament des del moment en que se’ns informi del mateix i tinguem coneixement de
les actuacions que s’han de dur a terme.
Mentrestant cada curs escolar es realitza un simulacre d’evacuació del centre. A
continuació s’exposen les característiques del mateix.

SIMULACRE EVACUACIÓ CENTRE

LLOCS DE SORTIDA

Instruccions generals:
- Aula 5 : sortida pel WC dels fillets.
- Aula nº 8, aula 10 i aula 11: sortida per porta entrada Ed. Infantil.
- Aula 12 i aula 13: sortida per la porta principal i circulant per la dreta.
- Aula 14, aula usos múltiples, aula ordinadors i aula 18: sortida per l’escala d’emergència.
- Tutoria 24, aules 23, 22, 21 i tutoria nº 20: sortida per la porta principal, tot baixant per
l’esquerra de l’escala i circulant pel passadís, també per l’esquerra.
- Aula 26 i tutoria nº 25: sortida per la porta principal, baixant per la dreta de l’escala i
circulant pel centre del passadís.
- Personal a la Sala de Professors: sortida per la porta principal, per l’esquerra
- Alumnes d’Educació Física: sortida directament al carrer.

Revisions de dependències:
- Professor/a de l’aula 14 revisa els WC de dalt.
- Professor/a aula 11 revisa els WC de les filletes de baix. mentre professor/a de l’aula 10
vigila els alumnes d’ambdós cursos.
- Professora aula 5 revisa els WC dels fillets, de baix, al passar.
- La portera obrirà les portes de vidres i la porta principal i apagarà els interruptors
generals del llum. De no ser-hi ho farà el membre de l’Equip Directiu que sigui a Direcció o
Secretaria o la professora de l’aula 13.
- Ascensor: professors/es aules 11 i 12 fan un crit per veure si hi ha algú.

NORMES A RECORDAR

- Tancar portes i finestres per tal d’evitar corrents d’aire que alimentin el foc.
- Els alumnes han de deixar les maletes damunt la taula.
- No agafar res (ni abrics, ni maletes, ni objectes personals).
- Els professors han de comptar els fillets.
- Sortir ràpidament, però sense córrer, amb ordre i silenci.
- Esperar dalt Es Passeig agrupats per cursos i amb el professor corresponent.
- No utilitzar mai l’ascensor.
- Si un alumne no és a la seva classe, s’ha de presentar a la mestra que tengui més a
prop.
Igualment es duen a terme totes les indicacions que la Direcció General de
Planificació i centres té establertes a les seves instruccions per a l’organització i
funcionament dels centres públics de segon cicle d’Ed. Infantil i Ed. Primària.

7. VIGÈNCIA DEL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT (ROF)

Cada principi de curs, la Comissió de Coordinació Pedagògica procedirà a la revisió

del ROF per tal de veure si està d’acord a la normativa vigent i a les característiques i
necessitats actuals del centre. En el cas de produir-se la necessitat d’alguna modificació,
es proposaran aquestes al Claustre de professors, es remetran al Consell Escolar pel seu
debat i, si n’és el cas la seva posterior aprovació,i es remetrà finalment a la Conselleria
d’Educació.
Dels canvis aprovats se’n donarà coneixement a tota la comunitat educativa.