23-1-2015

PLANIFICACI DE
LENSENYAMENT DE LA
LLENGUA I LITERATURA A
EDUCACI PRIMRIA

PROGRAMACI PER A 1 DE PRIMRIA EN

LREA DE CASTELL I VALENCI

Tahisa Benito, ngela Castell i Raquel Vicente | 4H

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Relaci entre les competncies bsiques amb els objectius i els
criteris davaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Continguts. Estructura i classificaci . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Unitats didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Metodologia. Orientacions didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Avaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Mesures datenci a lalumnat amb necessitats especfica de suport
educatiu o amb necessitat de compensaci educativa . . . . . . . . .
9. Foment de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10. Utilitzaci de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11. Recursos didctics i organitzatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12.Activitats complementries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14.Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Introducci.
a. Justificaci de la programaci:
Com sabem, una programaci s la planificaci dun bloc, trimestre o curs. s una ferramenta
que organitza el treball del docent a lhora dimpartir classe. s un aspecte obligatori de tot
mestre, ja que, a ms dutilitzar-ho en el seu dia a dia, s el que han de mostrar als inspectors si
fra necessari. Tamb aquesta informaci podria ser demana pels pares dels xiquets. Daquesta
forma, s imprescindible que tothom, com a futurs docents, aprenga a realitzar aquesta per a
dur-la a terme a les aules.
En les programacions queden establerts tots els aspectes que influeixen en el procs
densenyament-aprenentatge dels xiquets, com, per exemple, els diferents continguts que els
alumnes han de saber. A ms, sinclouen altres com sn els objectius, la distribuci del temps,
el nombre de sessions i la descripci de les activitats programades. Daltra banda tamb
queden reflectits la metodologia, els materials necessaris, latenci a la diversitat o lavaluaci.
Quant al curs que hem triat per a realitzar la programaci, s 1r de Primria (primer cicle).
Pensem que s un curs molt important, ja que en el primer cicle de primria s on sassenten
els primers coneixements, en especial lescriptura i la lectura, essencials per a la resta de
laprenentatge. Aix, 1r ser el curs de transici entre Infantil i letapa de Primria.
b.

Contextualitzaci:

En primer lloc, el centre compta amb diversos edificis. En un dells es troben les aules de tota
letapa Infantil. En un altre, les aules de Primria a ms del menjador i la cuina, el despatx de
la directora, laula dinformtica, la biblioteca, aules de refor (per a mestres de PT i AL) i la sala
de professors. Per ltim, en un altre, el gimns.
Quant a laula en la que aplicarem aquesta programaci, podem dir que compta amb uns
finestrals, que permeten no utilitzar quasi la llum artificial, aprofitant al mxim la llum natural
de lexterior. Lavantatge s que mai dna el Sol directament, pel que no s necessari crrer les
cortines. Tamb, fent referncia al mobiliari, direm que els xiquets compten cada amb una
taula, disposades per grups de quatre. Aix, quan estan treballant i tenen qualsevol dubte,
poden ajudar-se els uns als altres. Tamb saprofita aquesta distribuci de les taules per a
realitzar diferents activitats en grup. Daltra banda, els alumnes disposen de lloc suficient per a

arxivar el seu treball i els seus llibres. A ms, la mestra t una taula ms gran per a ella, encara
que no sutilitza en totes les sessions. Per ltim, a laula hi ha penjats diversos murals, imatges i
dems, realitzats per els alumnes, on es recopila la informaci que han treballat en cada bloc.
De la mateixa forma, trobem una cartolina molt gran on queden registrats els llibres que els
alumnes han llegit al llarg del trimestre. No s obligatori, per aquell que conseguisca ms
fotogrames i, finalment, lOscar (el mural tracta del cinema) obtindr un premi (aquest aspecte
sexplica posteriorment al punt 9).
Parallelament, els xiquets de la nostra classe compten amb un nivell adquisitiu mitj-baix, pel
que el material que necessiten comprar sintentar ajustar el mxim a aquest. Daltra banda, a
la classe hi ha 5 alumnes immigrants, procedents de Marroc, Romania, Xina i Colmbia (dos
dells). Com que estan escolaritzats al centre des dInfantil (sn nascuts a Espanya o b es van
incorporar a la meitat de letapa dinfantil), han anat aprenent el valenci progressivament.
Tamb, cal dir que un dels alumnes pateix certa discapacitat intellectual, per certs dies
acudeix a laula una professora de suport. Per a la resta dactivitats, de vegades, necessita
ajuda, per sintenta resoldre la situaci amb lajuda de la mestra o la resta de companys.
Per ltim, fent referncia a la disponibilitat daules i professorat, podem dir que els espais s sn
suficients, encara que ajudaria si hi haguera ms material per als alumnes amb discapacitat o
amb necessitats educatives especials. Per, quant al professorat, les aules ordinries s estan
cobertes; el que falten sn ms mestres especialistes que pogueren ajudar amb ms freqncia
als alumnes que ho requeriren.
c. Programa deducaci plurilinge: (ANEXO 1)
Com que ens trobem a una zona on, en la majoria dels casos, la L1 s el valenci, a la nostra
classe sutilitza el PEV (Programa dEnsenyament en Valenci). Aleshores, es treballen 4h
setmanals de llengua valenciana, 13h del temps corresponent a les rees no lingstiques
tamb en valenci, 15h de la llengua estrangera i 4h densenyament de la llengua castellana. A
mesura que canvien a cicles posteriors, sintroduiran ms hores densenyament en castell. A
ms, atenent a lalumnat immigrant de la nostra classe, com he dit abans, han aprs el valenci
com la resta dels seus companys, des dInfantil, pel que no hauria dhaver-hi qualsevol dificultat
en el seu aprenentatge per part daquest. En el cas de que hi haja algun dubte, la mestra el
resoldr sense cap inconvenient, ja que pot ser de la mateixa tipologia que altre que li sorgisca
a un alumne de famlia no immigrant.

Parallelament, el Projecte Lingstic de Centre est compost per diferents programes. Un dells
s el que acabe desmentar. Laltre s el PIP (Programa dIncorporaci Progressiva). Aquest s el
emprat per a aquells alumnes que tenen com L1 el castell, incloent tamb aquells xiquets
estrangers que hagen sigut matriculats al centre en cursos on ja shavien adquirit coneixements
en valenci. En el primer cicle simparteixen ms hores en castell que en valenci i aquesta
ltima va incrementant-se conforme avancen de cicle. Lobjectiu daquest programa s que els
alumnes, a final de letapa de Primria, hagen adquirit les mateixes competncies tant en
castell com en valenci, podent expressar-se de forma escrita i oral amb ambdues llenges.
Daltra banda, el centre va aprovar el curs anterior dur a terme el PBE (Programa Bsic Enriquit)
on es persegueix adquirir major competncia en la LE (llengua estrangera), en aquest cas,
langls. Linconvenient daquest programa s que es redueixen les hores setmanals de
valenci, augmentant les daquesta llengua. Encara aix, quan finalitzen letapa Primria, els
alumnes tamb tenen que haver adquirit les competncies necessries en les altres dos
llenges (L1 i L2 castell i valenci-).

2. Objectius.
Lobjectiu principal de lassignatura de Llengua Castellana i Literatura al llarg de letapa de
lEducaci Primria s el desenrotllament de la competncia comunicativa de lalumnat entesa
en tots els seus vessants: pragmtic, lingstic, sociolingstic i literari. Aix, duna banda, ha
daportar-li ferramentes i coneixements necessaris per a moures satisfactriament en
qualsevol situaci comunicativa de la vida acadmica, familiar i social prpia de la seua edat i,
duna altra, ha de servir-li com a base per a la consolidaci de la competncia comunicativa
necessria en tots els mbits de la vida adulta i prpia destudis superiors. Per a aix, sha de
facilitar el desenrotllament de les destreses bsiques en ls de la llengua: escoltar, parlar,
llegir, escriure i interactuar, de manera integrada.
Etapa
1.Escoltar

Cicle

Curs

comprendre 1.1. Escoltar missatges orals -Escoltar

comprendre

la

missatges orals en diferents amb atenci i amb una informaci de les explicacions
contextos de comunicaci actitud respectuosa.

del mestre o mestra.

adoptant

una

actitud 1.2. Comprendre les idees -Escoltar i comprendre textos

respectuosa i de cooperaci.

essencials dels missatges.

literaris

adequats

als

interessos de la edat.
-Comprendre

memoritzar

senills poemes.
2. Expressar-se oralment de 2.1 Expressar oralment els -Manifestar opinions personals
forma adequada, coherent i seus desitjos, experincies, en dilegs de diferents temes.
correcta

en

diversos sentiments i opinions de

contextos de comunicaci forma

verbals

breument

ordenada, experincies
personals
i
procediments comenant a utilitzar un continguts de laprenentatge.

integrant
i

no

verbals

clara

-Exposar

i vocabulari adequat.

-Recitaci i representaci oral

actitud 2.2. Participar en situacions
de textos senzills.
respectuosa i de cooperaci. de
comunicaci
oral
adoptant

una

respectant

les

normes

bsiques de interacci (torns

de

paraula,

respecte

de

opinions...).
2.3. Articular correctament
els sons segons les normes
bsiques de la llengua.
3. Llegir de forma expressiva 3.1. Desenvolupar la habilitat -Desenvolupar
i

comprensiva

textos,

diversos lectora:

seleccionant

informaci important.

la correcta,

la

lectura

descodificaci autnoma.
lectura

mental, -Comprendre

entonaci, ritme...

concreta

en

informaci
textos

ds

estratgies

de

lectora

3.2 Reconixer la informaci quotidi.

rellevant

de

textos -Utilitzar

informatius senzills.

comprensi

3.3. Reconixer els elements coneixements previs.

bsics dels textos narratius

(personatges, accions, llocs, seqncia...)

3.4. Interpretar llenguatge no
verbal.
4.

Escriure

adequada,

de

forma 4.1.

coherent

Redactar

amb

de -Valorar la importncia de la

i estructures i intenci diversa escriptura en diferents mbits.

correcta diferents tipus de (narracions,

textos,

textos

descripcions, -Compondre adaptacions de

finalitats receptes...)

textos ds quotidi.

variades, relacionades amb 4.2. Interessar-se per la

-Inters per la cura i
els interessos del alumne i la escriptura com instrument
presentaci dels textos escrits.
interacci amb el mn.
dexpressi
personal,
-Redactar textos senzills a
comunicaci, aprenentatge i
partir
dimatges,
dades
planificaci de la prpia
personals...
activitat.
-Compondre textos senzill com
4.3.Escriure textos senzills i
resums, descripcions... per a
breus emprant oracions
obtindr
i
comunicar
curtes i utilitzant paraules del
informaci.
vocabulari propi de la edat.
-Identificaci i s delements
gramaticals (sllaba, paraula,
enunciat).
5. Usar la llengua com 5.1.Emprar la llengua per a -Realitzar
vehicle

efica

de comunicar-se amb la resta.

dilegs,

debats

senzills, exposicions...

comunicaci i aprenentatge 5.2.Beneficiar-se de la lectura -Mostrar inters per els textos

en la resta drees.
per a laprenentatge en la escrits
com
a
font
resta drees.

daprenentatge.

6. Utilitzar amb autonomia 6.1. Utilitzar els medis de -Identificar les diferents fonts
tots els medis convencionals comunicaci per a escoltar, dinformaci

amb

suports

tecnologies

de

la llegir i obtenir informaci convencionals i amb les noves

comunicaci i la informaci dinters.

tecnologies.

per a obtindr i presentar la 6.2. Fer s de les tecnologies -Identificar i usar els elements
informaci diversa i analitzar de la informaci i
la grfics per a facilitar la
crticament les diferents comunicaci per a obtenir, comprensi.
opinions.
recollir
i
elaborar
informacions

senzilles

referides

temes

interessants

de

la

vida

quotidiana.
7. Aproximar-se a obres 7.1.
literries

rellevants

Mostrar

inters

per -Lectura

i textos literaris, tant en els en

veu

guiada,
alta

de

textos

comprendre textos literaris seus aspectes comprensius literaris i no literaris adequats

de

gneres

diversos, com expressius.

als

seus

adequats quant a temtica i 7.2. Llegir textos senzills -Iniciaci

complexitat, i iniciar-se en comprenent el contingut i o
literari
l us coneixements de les significat.
la seva edat.

interessos.
al
adaptat

text
a

convencions especfica del

llenguatge
literari.

3. Relaci entre les competncies bsiques amb els objectius i els criteris

davaluaci.
Competncies bsiques

Objectius

Comunicaci lingstica:

Criteris davaluaci

-Expressar-se
-Gaudir amb les activitats relacionades amb el oralment i per escrit
de forma adequada
llenguatge.
atenent als diferents
-Interpretar missatges orals i escrits, mitjanat contextos
recursos verbals i no verbals.
comunicatius.
-Redactar textos de tipologia diversa utilitzant
-Identificar diferents
les regles de la llengua.
formes i sistemes de
-Expressar-se per escrit idees, emocions...
comunicaci verbal i
no verbal.
Matemtica, cincia i tecnologia:

-Assumir les seues

responsabilitats.-

-Utilitzar el coneixement de les formes per a -Mostrar inters per

conixer
textos
descriure situacions quotidianes.
descriptius, literaris,
Social i cvica:
potics i en prosa.
-Participar en el treball en equip per a -Reflexionar sobre els
aconseguir un objectiu com.
usos de la llengua i

tasca.

-Realitzar
incorporacions de
recursos
grfics,
plstics en les
seues produccions.
-Reflexionar
el
procs mentre que
porta a cap la

-Valor
el
resultat final.
-Participar
treballar

activament
-Assumir responsabilitats davant duna tasca llenguatges.
grup.
assignada.
-Identificar
alguns
-Conixer la historia de la realitat social i elements no verbals.
cultural.
-Utilitzar els diferents
Digital:

medis
de
comunicaci,
les
-Accedir a la informaci en diferents suports.
tecnologies de la
-Sintetitzar la informaci aplicant diverses informaci
i
la
tcniques.
comunicaci per a
-Comunicar la informaci i els coneixements de obtindr, interpretar i
forma estructurada i ajustada a la necessitat i el valorar informacions i
context.
opinions diverses.
Conscincia i expressions culturals:

-Explorar les diverses

-Elaborar un projecte, porta-ho a prctica i possibilitats
expressives
del
extraure conclusions.
llenguatge.
-Conixer i utilitzar els diversos codis, tcniques
-Ser capa dextraure

seu
i
en

i recursos expressius.

la informaci duna
-Conixer levoluci del pensament mitjanat imatge.
lart.
-Participar activament
en les situacions
Aprendre a aprendre:
comunicatives
de
-Utilitzar de forma eficient recursos, tcniques i laula..
estratgies destudi.
-Adquirir responsabilitats i compromisos
personals sent perseverant en laprenentatge.
Sentit d iniciativa i esperit emprenedor :
-Generar idees, propostes, en
daprenentatge i dur-les a terme.
-Implementar projectes cooperatius.

situacions

4. Continguts. Estructura i classificaci.

1er
trimestre
1. Un dia en el
collegi.

Comunicaci oral

Comprensi
lectora

Expressi
escrita

Gramtica

Ortografia

Lxic

Parla i escolta

Llig i compren

Texpresses

Aprn llengua

Utilitza les lletres

Aprn paraules

- Poema: can de
les vocals.

- El, la.

- Vocals i el nexe i.

- El collegi.

- U, una, uns, unes.

- l, m, p.

- El cos.

- Meu, teu, seu.

- s, t, d, n

- Els sentits.

- Enunciats.

- b, f, h.

- La famlia.

- Accions i temps.

- r (forta i suau),
v.

- El carrer.

- Singular i plural.

- Conte: lombra.

1. I el nas?

2. Qu veus?
Qu escoltes?

- Les lletres i el cos.

- Lectura i escriptura: paraules i

- Descripci: els
pirates.

oracions.
- Un text de follets.

- Sons i lletres.
-Narraci: un cas
mdic.

- Rimes.
- La nota.

3. Joc en famlia.

- Endevinalles.
- Conte: els 3

- Nadalenques.

porquets

4. Al creuar el
carrer.

- Celebracions.
- Carta als reis mags.

2on

Comunicaci
oral

Comprensi
lectora

Expressi
escrita

Ortografia

Lxic

trimestre

Gramtica

Parla i escolta

Llig i compren

Texpresses

Aprn llengua

Utilitza les lletres

Aprn paraules

- La faula: el ratol
de camp i el ratol
de ciutat.

- Les senyals.

- Construcci
doracions.

- ny, j (ja, jo, ju), - El camp i la

g (ge, gi).
ciutat.

- El conte: els
necs i la tortuga.

- Els cartells.

- Les sllabes.

- tj (tja, tjo, tju), ig - El mar i les

tg (tge, tgi), x, tx.
muntanyes.

7. Que ploga, que - Laigua i la pluja.

ploga!

- El conte: la

- La descripci de

- La sllaba tnica.

- c (ca, co, cu), - Els paisatges.

muntanya ms
alta del mn.

paisatges.

8. De la granja al
bosc.

- Animals de
granja.

- Una versi del

- La descripci
conte: lnec lleig. danimals.

- Mascul i femen.

- pl, pr, bl, br, fl, fr. - Els animals.

9. Quants
animals!

- Al zoo.

- La faula: el
ratol, la granota i
el falc.

-Singular i plural.

- dr, tr, cl, cr, gl, gr. - Els animals.

5. On vius?

- En un transport
pblic.
- Recitaci: poema.

6. Mar o
muntanya?

- Paisatges.

- Els dilegs.

q (que, qui).

3er

Comunicaci
oral

Comprensi
lectora

Expressi
escrita

Ortografia

Lxic

trimestre

Gramtica

Parla i escolta

Llig i compren

Texpresses

Aprn llengua

Utilitza les lletres

Aprn paraules

10. Plante una

llavor.

- La meua
experincia amb
les plantes.

- Un fragment de
la narraci de
Platero i jo: Els
pinyols.

- Informaci de
les plantes.

- Els noms.

- l, ll, ll.

- Els diminutius.

11. Un dia en el
parc.

- Em permet unes
qestions?

- La famlia: la
crvola i la vinya.

- Les instruccions.

- Les qualitats.

- mp, mb.

- Augmentatius.

- Endevinalles.

12. Mentre uns

dormen...

- Oficis importants.

- El conte de la
selva: I un dia va
nixer la nit.

- Oracions,
- Noms i qualitats.
dilegs i signes de
puntuaci.

- g (ga, go, gu), gu, - Significats

g.
pareguts.

13. On vas hui?

- Activitats diries.

- Una narraci:
festa daniversari.

- El conte.

- Els signes
dinterrogaci i

- Accions.

dexclamaci.

- Refranys.

14. Fins la
prxima.

- Les vacances.

- Conte: ens anem - La postal i el

de campament.
correu electrnic.

- Significats
contraris.

- Accions i temps.

- La majscula
inicial.

- Famlies de
paraules.

5. Unitats didctiques.

Educacin Primaria. Curso: 1

UNIDAD DIDCTICA nm. 8

DISTRIBUCIN TEMPORAL:

LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA

Nombre de la UD: Que llueva, que llueva!

Aquesta unitat ser impartida des del 12 fins el 28 de febrero.

OBJETIVOS
1. Leer con diccin y entonacin adecuada, interpretando el sentido
global de textos narrativos y poticos.

2. Memorizar y recitar textos literarios de carcter tradicional y

reflexionar sobre la importancia de cuidar y respetar.

3. Pronunciar adecuadamente las palabras segn la posicin de la

slaba tnica.

4. Inducir normes sencillas de uso de <qu> y <c>, y aplicarlas en

cualquiera de las producciones escritas.

5. Redactar descripciones de paisajes, utilizando tcnicas sencillas,

seleccionando el vocabulario especfico y mostrando inters por
una buena presentacin.

CRITERIOS DE EVALUACIN
1.1 Captar el sentido global de textos poticos y canciones sobre la
naturaleza, valorando su vertiente esttica y su mensaje.
2.1 Localizar informaciones concretas en textos narrativos.
3.1 Contar las slabas de una palabra, reconociendo la tnica y formar
palabras a partir de slabas.
4.1 Revisar los propios escritos, atendiendo a la correccin ortogrfica
sobre el uso de <qu> y <c>.
5.1 Extraer informacin sobre textos que describen paisajes.
5.2 Escribir una descripcin breve a partir de ilustraciones de paisajes,
aplicando el uso de las normas ortogrficas y mostrando inters por una
buena presentacin.

CONTENIDOS
Conceptuales

Procedimentales
-

- La descripcin de paisajes.
- La slaba tnica.
- Grafas <c> y <q>.

METODOLOGA

MATERIALES

ANEXO 2

Comprensin de poemas y canciones relacionados

con la lluvia.
Activacin de pensamientos e ideas en relacin
con el tema del cuento.
Lectura comprensiva de un cuento.
Identificacin de informaciones relacionadas con el
cuento y transformacin de enunciados.
Seguimiento de estrategias diversas para la
memorizacin y recitacin de poemas.
Inters por interpretar recursos poticos sencillos
ledos en un poema, como la personificacin.
Identificacin de la slaba tnica.
Identificacin y aplicacin de una sencilla norma de
uso de <c> y <z>.
Descripcin de paisajes segn los modelos dados.

Actitudinales

Inters por la escritura correcta de

palabras.

ACTIVIDADES

Sesiones
HABLA Y ESCUCHA: el agua y la lluvia. (Comunicacin oral)
Actividad 1: Describir la imagen y escribir en la pizarra las respuestas de los alumnos a las preguntas de esta
actividad sobre la ilustracin.

Actividades de
presentacin del
bloque

Actividad 2: Despus de responder a las preguntas anteriores los nios escucharn una cancin sobre la lluvia y
despus debern responder a una serie de preguntas relacionadas con el tiempo. Antes de proceder a la
audicin se deber leer detenidamente las cuestiones planteadas en la actividad 2.
Despus de llevar a cabo esta actividad, preguntar a los nios qu tiempo atmosfrico les gusta ms y por qu. A
continuacin, recortar de un peridico un mapa del tiempo y observar los smbolos que aparecen en l. En el
calendario de la clase, los nios podrn dibujar los smbolos que corresponden al tiempo atmosfrico de cada
uno de los das que dura la unidad.

Actividad 3: Se les preguntar qu tiempo les gusta ms: fro, caluroso, lluvioso, nublado, etc. Entonces debern
realizar un dibujo con todas las caractersticas del tiempo que ms les gusta, incluyndose a ellos mismos con la
vestimenta adecuada.
LEE Y COMPRENDE: La montaa ms alta del mundo. (Comprensin lectora)

Actividades de
desarrollo y de
prctica de los
contenidos

Se realizar la lectura La montaa ms alta del mundo, el/la docente para ayudar a la comprensin del texto
deber plantear preguntas como: En qu planeta sucede la historia?, Qu creci?, Quin se enfad?, Por
qu?, Por qu desapareci la vida de la primera montaa?
A continuacin, para activar el vocabulario del alumnado, anotaremos en la pizarra las palabras que no conocen
y se explicar el significado.
Despus, opinarn y reflexionarn de manera oral sobre la actitud del volcn y sus consecuencias. Y compartirn
con los compaeros experiencias personales relacionadas con su mala actitud y sus consecuencias, y los
compromisos que adoptan para solucionar los problemas originados.

Despus de la lectura del cuento el alumnado realizar varias actividades de comprensin lectora.
-

Actividad 1: La primera consta de sealar una serie de afirmaciones sobre la lectura respondiendo si son
verdaderas o falsas y transformar las afirmaciones falsas de la actividad anterior en verdaderas.
Actividad 2: Por ltimo, para finalizar la comprensin lectora, los nios y nias deben explicar el
significado del final del cuento.

Por ltimo, dialogarn sobre las acciones que pueden hacer para respetar la naturaleza. El/la docente formular
preguntas como: Qu hacis con los desperdicios cuando vais de excursin?, Puede encenderse fuego para
hacer una barbacoa?, Por qu?, Se pueden cortar los rboles?, Pueden arrancarse las plantas? Y para
finalizar se realizar un listado en la pizarra de acciones adecuadas para el respeto de la naturaleza y la vida que
se desarrollar en ella.
APRENDE: la slaba tnica. (Gramtica)
Antes de resolver estas actividades el/la docente escribe en la pizarra palabras de dos y tres slabas
pronuncindolas y sealando los diferentes golpes de voz con palmadas picando ms fuerte cuando
corresponda a la slaba tnica. Esto servir de ejemplo para poder realizar ellos solos la actividad.
-

Actividad 1: Escribir y separar las slabas de la palabra correspondiente a la imagen, contando el nmero
de slabas y marcando la tnica.

El/la docente escribir en la pizarra diversos cdigos de la slaba tnica y el alumnado buscar palabras que
correspondan a cada uno de ellos.
-

Actividad 2: Rodear la slaba tnica de un grupo de palabras y a continuacin realizar una clasificacin de
las palabras anteriores segn la tnica.

USA LAS LETRAS: <c> y <q>. (Ortografa)

Como actividad previa se pedir que los alumnos piensen palabras que contengan las slabas, <ca>, <co>, <cu>,
<que> y <qui> y escribirlas en la pizarra. Despus, observar con los alumnos que se trata de consonantes
diferentes y que producen los mismos sonidos. Seguidamente, realizarn las actividades.

Actividad 1: Rodear las slabas <ca>, <co>, <cu>, <que> y <qui> de un texto relacionado con el cuento de
la unidad didctica.
Actividad 2: Posteriormente clasificar las palabras anteriores en dos grupos.
Actividad 3: Completar una serie de palabras con <c> o <q>.
Actividad 4: Por ltimo, para poner en prctica se realizar un dictado con palabras que contengan las
slabas trabajadas.

Dictado:
Quique empaqueta poquitos paquetes.
Mi casa es chiquitita y coqueta.
El equipo de tenis perdi las raquetas por aqu cerca.
ESCRIBE: la descripcin de paisajes. (Expresin escrita)
Antes de realizar las actividades de expresin escrita el/la docente mostrar una serie de imgenes de paisajes.
Los nios debern observarlas durante unos minutos y sealar los elementos que conozcan y posteriormente
deben describirlos usando los elementos nombrados.
-

Actividades de
repaso de los
contenidos

Actividad 1: Se mostrar la descripcin de una imagen que debern leer y subrayar los elementos que
describen el paisaje.
Actividad 2: Contestar diferentes preguntas sobre la descripcin anterior y completar una tabla a partir
de la observacin de la imagen.
Actividad 3: Completar la descripcin del paisaje de la imagen con la ayuda de los elementos principales,
los adjetivos y adverbios de lugar.

REPASA
Estas actividades son para repasar los contenidos trabajados en la unidad: la slaba tnica, las letras <c> y <qu>,
y la descripcin de paisajes.
Para empezar, y a fin de comprobar su compresin, debern leer la informacin sobre el agua y el/la docente

plantear preguntas como: Por qu es importante el agua para nuestro cuerpo?, Qu sucedera si no
hubiera agua en la tierra?, Qu haras si tuvieras mucha sed? Y preguntas similares.
-

Actividad 1: A continuacin, contestar a la pregunta de la actividad: Por qu es importante el agua?,

sealando la respuesta correcta.
Actividad 2: Despus sealar la imagen que es ms representativa de la Tierra sin agua y justificar su
eleccin.
Actividad 3: Finalmente, se comentar en clase cmo ayudar para un buen uso del agua. Para esto los
alumnos escribirn los consejos en una cartulina y se sta se colgar en clase para ir recordndolos.

Actividad 4: Leer las palabras dividindolas en slabas y marcar la slaba tnica para escribir el cdigo.
Actividad 5: Escribir palabras con <c> y <qu> y deducir cundo se escribe cada una de las letras.

Actividad 6: Dibujar y colorear un paisaje en el que abunde el agua y describir el paisaje.

Actividad complementaria del apartado Les y comprendes: la montaa ms alta del mundo: consiste en
dramatizar el cuento principal de la unidad didctica. Se dividir la clase en dos grupos y trabajarn la
representacin del cuento. Asignaremos los papeles de narrados, las diversas montaas, el sol, el agua, los
pjaros Se elaborar los decorados entre toda la clase.

Actividades
complementarias

Actividad complementaria del apartado Usa las letras <c> y <qu>: el/la docente escribir en la pizarra
conjuntos de slabas desordenadas, entre las cuales aparezcan <ca>, <que>, <qui>, <co> y <cu>:
Ca-sa-mi / ta-ra-que / mo-qui-no / ra-zn-co / cha-ra-cu / ca-cu-cha-ra / me-ta-co
A continuacin, los alumnos formarn las palabras. El primer alumno/a que forme una palabra saldr a la pizarra
y enlazar las slabas formando la palabra.
Actividad complementaria del apartado Te expresas: la descripcin del paisaje: consiste en escribir un texto
descriptivo de un paisaje de la localidad del alumnado. Para ello, se dividir la clase en grupos y cada uno
escoger una zona determinada de la localidad (el colegio, el parque, la Plaza Mayor) para describirla,
detenindose en sus elementos caractersticos (casas, rboles, calles, tejados, flores). Finalmente, leer los
textos en voz alta a los grupos restantes y compararlos entre todos.

ATENCIN A
LA DIVERSIDAD

EVALUACIN
Instrumentos
de evaluacin
Evaluacin inicial
Tipos de
evaluacin

Evaluacin formativa
Evaluacin sumativa

Educaci Primria. Curso: 1

UNITAT DIDCTICA nm. 8

DISTRIBUCI TEMPORAL:

LLENGUA VALENCIANA I LITERATURA

Nom de la UD: Mentre uns dormen...

Aquesta unitat ser impartida des del 20 de maig fins al 2 de juny

OBJECTIUS
1. Escoltar i comprendre textos orals sobre els oficis, mostrant
inters i respecte per tots els oficis.
2. Resumir el contingut global de una llegenda seguint lestructura
narrativa bsica.
3. Ampliar el vocabulari mitjanant ladquisici de paraules
relacionades amb els oficis i ls de paraules sinnimes en les
produccions prpies.
4. Construir i utilitzar sintagmes nominals senzills atenent a la
concordana entre els elements que els formen (determinant,
nom i adjectiu).
5. Escriure correctament paraules ds corrent que contenguen l,
ll i ll.
6. Integrar enla redacci de dilegs els diferents tipus doracions
segons lactitud del parlant i utilitzant els dignes de puntuaci
apropiats.

CRITERIS DAVALUACI

1.1 i 2.1. Extraure el sentit global dels textos orals i escrits proposats, i
expressar-ho en les seues respostes correctes a preguntes orals i
escrites.
3.1. Reconixer els sinnims de paraules propostes.
4.1. Establir la concordana entre els adjectius i noms.
5.1. Revisar els propis escrits, atenent a la correcci ortogrfica sobre ls
de l, ll i ll.
6.1. Utilitzar diferents tipus doracions, utilitzant els signes de puntuaci
caracterstics per completar dilegs.

CONTINGUTS
Conceptuals

Procedimentals
-

Els significats semblants.

Ladjectiu.
Els tipus doracions.

Comprensi de textos orals relacionats

amb els oficis.
Activaci de coneixements previs sobre el
dia i la nit en relaci amb altres matries.
Lectura i resumen duna llegenda.
Anlisi i comprensi de tcniques
descriptives.
Identificaci de paraules de significat
paregut.
Identificaci de qualitats dels noms.
Establiment de la relaci de concordana
entre els elements del sintagma nominal.
Estructura adequada de paraules amb l,
ll i ll.
Identificaci de diversos tipus doracions.
Identificaci i s dels signes de puntuaci
adequats en els dilegs: ., ?, !

Actitudinals

Inters per conixer i valorar els diversos

oficis.
Inters per ampliar el vocabulari amb
paraules que expressen qualitats dels noms.
Inters per lescriptura correcta de paraules.

METODOLOGIA

MATERIALS

ANEXO 3

ACTIVITATS (ANEXE)
Activitats de

PARLA I ESCOLTA: oficis importants. (Comunicaci oral)

Sessions
1

presentaci del
bloc

Abans diniciar la unitat, es comenar descrivint la imatge . El/la docent far preguntes com: Quins personatges
apareixen en la imatge?, On estan?, Com van vestits?, Quin hora del dia creus que s?.
-

Activitat 1: Desprs de respondre les preguntes anterior, contestar les preguntes daquesta activitat.
Activitat 2: Explicar als alumnes que van a escoltar una conversaci i desprs hauran de respondre unes
qestions relacionades amb els oficis. Abans descoltar laudici llegir les preguntes que es plantegen.

Conversaci:
PARE: Bona nit, Marta, que dormes b.
XIQUETA: Grcies, pare. On vas? Ten vas a treballar?
PARE: S, filla. Aquesta nit ajudar a mantindr net el carrer.
XIQUETA: Ah! Per aix, quan men vaig al collegi, tot est molt net i els contenidors buits.
PARE: Vinga filla, a dormir, que dem has de alar-te molt promte.
XIQUETA: Bona nit, pare.
Desprs de realitzar aquestes activitats la classe haur de dialogar sobre els oficis i la importncia de cadasc.
Elaborar una llista dels oficis dels pares y mares dels alumnes, i anotar-los en la pissarra. El/la docent haur
dassegurar-se que tots els alumnes comprenen en qu consisteixen els diferents oficis. A continuaci, agrupar
per rees els oficis anotats en la pissarra i establir un dileg a partir de les qestions: Per qu sn importants
tots els oficis?, Qu passaria si alg del oficis no existira?
LLIG I COMPREN: I un dia va nixer la nit. (Comprensi lectora)

Activitats de
desenvolupament
de prctica dels
continguts

Es realitzar la lectura I un dia va nixer la nit. El /la docent una vegada finalitzada la lectura far preguntes
sobre el fragment llegit com: Qui conta lhistoria? Qu festa es va celebrar en la selva?, Qui es va casar? Qui
acompanyava sempre al jove?.
Per a activar el vocabulari de lalumnat, el/la docent anotar en la pissarra les paraules que no se hayan
entendido i explicar el seu significat.
-

Activitat 1: Ordenar els diferents fragments del 1 al 6 sobre la lectura anterior.

Activitat 2: Respondre a diverses preguntes sobre el conte per tal de veure si ha sigut ents.
Activitat 3: Inventar un final alternatiu per a lhistoria. Una vegada finalitzat shaur de contar a la resta

de la classe.
APRN PARAULES: significats pareguts . (Lxic)
Per a comenar el/la mestre/a explicar la imatge que apareix abans de les activitats, desprs ficar diferents
exemples de sinnims i per a veure si han ents aquest concepte a cadasc del alumnes les dir una paraula i
aquest hauran de dir una paraula amb significat paregut.
Abans de fer les segents activitats, el/la docent haur de comprovar que lalumnat compren el significat de
totes les paraules que apareixen en elles.
-

Activitat 1: Buscar les paraules que tinguen significat paregut i pintar-les amb el mateix color.
Activitat 2: Substituir les paraules destacades, de diverses oracions, per altres de significat paregut.

APRN LLENGUA: noms i qualitats. (Gramtica)

Abans de comenar les activitats el/la docent ha de recordar que <el>, <la>, <els>, <les> han de concordar en
gnere i nombre amb el nom. Desprs explicar a lalumnat que les paraules que expressen qualitats
acompanyen a un nom y han de concordar amb el gnere i nombre. El/la docent escriur exemples en la
pissarra on els articles i ladjectiu no concorden amb el nom, i proposar a lalumnat que els corregisquen.
-

Activitat 1: Relacionar cada article amb el seu nom i la seua qualitat. Desprs escriure loraci formada.
Activitat 2: Completar els buit dunes oracions de manera que el nom tinga concordana amb la qualitat.

UTILITZA LES LLETRES: <g>, <gu>, <g> . (Ortografia).

Abans de comenar les activitats es far una breu explicaci de les grafies.
-

Activitat 1: Descobrir i escriure en cada grup de paraules la grafia que falta i escriure-la.
Activitat 2: Separar les paraules duna cadena de paraules i fer una oraci amb cadascuna delles.

ESCRIU: oracions i dilegs. (Expressi escrita)

El/la docent escriur en la pissarra oracions enunciatives, exclamatives i interrogatives, i comentar en quin casos
sutilitza cada tipus doraci. A continuaci, proposar als alumnes que formulen preguntes i las respondan;

aleshores comentar la diferncia entonativa entre les preguntes i respostes. Desprs a cada alumne el dir una
oraci enunciativa i aquest haur de transforma-la amb lentonaci en oracions exclamatives i interrogatives.
-

Activitats de reps
dels continguts

Activitat 1: Ordenar el dileg fixant-se en els signes.

Activitat 2: Completar el dileg utilitzant els signes de puntuaci correctes.
Activitat 3: Inventar un dileg entre el Sol i la Lluna.

REPASA
Les segents activitats sn per a repassar els continguts de la unitat: els significats pareguts, noms i qualitats, les
lletres <g>, <gu> i <g>, i les oracions i els dilegs.
- Activitat 1: Tachar la paraula de cada grup de paraules que no siga un sinnim.
- Activitat 2: Escriure oracions que continguen el article, el nom i una qualitat a partir de les imatges.
- Activitat 3: Escriure les paraules corresponent a les fotografies utilitzant les grafies <g>, <gu> i <g>.
- Activitat 4: Inventar un dileg utilitzant les paraules establertes.

Activitat complementria del apartat Llig i compren: i un dia va nixer la nit:

- Activitat 1: Es mostrar amb la ajuda dun globus terraqi, on se situa el nostre pas i a on est la selva
amaznica (especificant els pasos que avarca). Desprs amb lajuda del/la mestre/a els alumnes hauran de
buscar en Internet imatges daquesta selva.

Activitats
complementries

- Activitat 2: Collocar als alumnes per parelles i indicar-les que cadasc dells hauran descriure deu afirmacions
sobre la llegenda: cinc vertaderes i cinc falses, i barallar-les. A continuaci, intercanviaran les afirmacions i
hauran de descobrir quals sn les vertaderes i quals falses. Finalment, corregiran les falses.
Activitat complementria del apartat Aprn paraules: significats pareguts: elaborar dos baralles de 10 cartes
amb paraules i altra baralla tamb amb 10 cartes amb els seus sinnims. Barallar les cartes i ficar-les cap avall
damunt la taula. Distribuir a lalumnat en grups de 4 o 5 xiquets. Cadasc, per torns, ha de alar dos cartes, si
sn sinnims el jugador es queda amb la parella de cartes, si no sn sinnims ha de tornar a deixar les cartes en
la taula.

Activitat complementria del apartat Aprn llengua: noms i qualitats: el/la docent ha descriure en la pissarra
diversos noms. Per exemple, cotxe, llibre, gossos, llapis, armaris... Per torns, els/las alumnes/as han de llegir una
de les paraules, nomenant-les amb el corresponent article determinat i un adjectiu que la defina.
Activitat complementria del apartat Escriu: oracions i dilegs: Els alumnes per parelles han dimaginar-se que
uns dells, per exemple, s el panadero i laltre va a anar a comprar el pa i daquesta manera mantindre una
conversaci.

ATENCI A LA
DIVERSITAT

AVALUACI
Instruments
davaluaci
Avaluaci inicial
Tipus
davaluaci

Avaluaci formativa
Avaluaci sumativa

6. Metodologia. Orientacions didctiques.

a. General i especfiques de lrea:
Pel que fa a la metodologia en general amb la que treballem, cal dir que s tradicional, per
amb aspectes duna metodologia ms constructivista. Per centrant-nos en lespecfica de
lrea, podem dir que el material que utilitzem per realitzar el procs densenyamentaprenentatge s el llibre de text amb una influncia major per part del docent. El mestre o la
mestra, en aquest cas, serveix de guia, mentre que sn els alumnes qui dirigeixen la classe. A
ms, com que les taules dels xiquets estan distribudes en grups de 4, ells cooperen els uns
amb els altres, o siga, quan tenen algun dubte que resoldre durant la realitzaci dels exercicis,
ho parlen entre ells.
Daltra banda, per a que no siga un ensenyament basat nicament en el llibre de text, primer
ser la mestra qui realitze unes preguntes per conixer les idees prvies que tenen els alumnes
sobre el tema en qesti que van a treballar. Desprs, i tenint en compte aquestes, la
professora far lexplicaci que ella considere oportuna. Per ltim, per saber si els xiquets han
arribat a comprendre b els continguts, aquests poden realitzar una segona explicaci per a la
resta dels companys amb les seues paraules. Aquesta ajudar, possiblement, a que altres que
no havien arribat a entendre-ho, ho aconseguisquen. I tamb, relacionat amb la intervenci
dels alumnes, dir que la correcci es realitza a classe en veu alta per ells mateixos. s a dir, per
cada exercici eixir un xiquet a corregir; aix, de la mateixa manera que amb lexplicaci, es
poden ficar en com certs dubtes, a ms de fomentar lautocorrecci o valors com ara el
respecte i la tolerncia.
b. Activitats i estratgies daprenentatge:
Com aportacions prpies, direm que, com hem esmentat anteriorment, el mestre o la mestra
serveix de guia i sn els alumnes qui, amb les activitats que han de realitzar, porten el ritme
del procs densenyament-aprenentatge.
Tamb, mitjanant els racons (sexplicaran desprs) es vol aconseguir que lalumne siga ms
independent i autosuficient. De la mateixa manera, es pretn fomentar lautocrtica de cada
xiquet, mitjanant lautocorrecci, ja que s molt important que sapiem dir-nos que hem fet
b i que hem fet malament. Per ltim, laula compta tamb amb una xicoteta biblioteca que,
juntament amb el Pla Lector de Centre (sexplicar a continuaci), persegueix el fomentar la
lectura, el gust per aquesta sense que supose una obligaci per als xiquets.

7. Avaluaci. (ANEX 4)
a) Criteris davaluaci
Aquest aspecte ha quedat ja explicat al punt 3, pel que no es tornar a esmentar.
b) Instruments davaluaci
Els instruments per avaluar el procs densenyament-aprenentatge que anem a emprar, en
aquest cas, sn diversos. Com que la nostra metodologia s, com hem dit abans, tradicional, el
principal instrument davaluaci ser lexamen. Encara que no volem que els xiquets ho vegen
com una prova que suposar el cent per cent de la nota de lassignatura, sin com la realitzaci
duns exercicis que tenen com objectiu saber si han aprs els continguts necessaris o no. Per,
a ms, comptem amb altres instruments:

Observaci sistemtica:
o Diari del professor: aquest servir per a que la mestra prenga nota de diferents
tems, com per exemple, el comportament de lalumne a classe, la iniciativa
prpia, lactitud a lhora de corregir davant la resta de companys, relaci amb
les altres persones, la participaci del xiquet... s a dir, mitjanant lobservaci
dia a dia.
o Treball constant: aquest apartat tamb quedar reflectit al diari del professor,
per sha de tindre en compte perqu dependr del inters que lalumne
mostre per aprendre, la curiositat o indiferncia que expresse per la matria, el
comportament front lassignatura, etc.

Proves especfiques:
o Autoavaluaci: consistir en que el xiquet siga crtic amb si mateix i spiga
reconixer els encerts i les errades a lhora del seu desenvolupament a laula i
durant el procs densenyament-aprenentatge.
o Examen.

Anlisi dels treballs realitzat pels alumnes:

o Redaccions dexpressi: durant el curs es demanaran diferents textos en els que
els xiquets puguen escriure sobre diferents temes. Un exemple seria que a la fi
de cada trimestre parlen de si els ha agradat els blocs que han tractat, quin s el
que ms els ha agradat i quin menys, etc. Tamb servir per veure la progressi
dels alumnes en quant a escriptura (calligrafia, faltes ortogrfiques...).

o Murals per a laula

o Resums
o Quadern de classe o llibreta

Intercanvis orals amb els alumnes:

o Dilegs
o Correcci dels exercicis
o Posada en com de dubtes.

c) Tipus davaluaci

Avaluaci inicial: com que aquesta serveix per a conixer el punt de partida de cada
alumne, podem basar-nos en diverses qestions que els plantegem al inici de cada bloc
per saber quins sn els seus coneixements previs. Sn preguntes breus, senzilles, per
que ens donen informaci necessria a lhora de dur a terme el nostre treball. Tamb,
si el temari ho permet, aquesta avaluaci inicial es pot realitzar mitjanant xicotets
qestionaris.

Avaluaci formativa: aquesta fa referncia a levoluci del procs densenyamentaprenentatge. Aix, per assabentar-nos de que els xiquets van comprenent el que sels
explica, utilitzarem tant el seu quadern o llibreta, com la correcci que cada alumne fa;
la prova que es realitza a la fi de cada bloc i el mural que pengen a laula on queda
plasmada, ja siga en imatges o resums/esquemes el contingut de cada tema.

Avaluaci sumativa: aquesta clarifica el rendiment de cada alumne i es realitza

mitjanant larreplegada de totes les dades que hem esmentat anteriorment.

d) Criteris de qualificaci
Per a que els alumnes superen satisfactriament lassignatura de llengua i literatura, tant
en valenci com en castell, s imprescindible obtindre, com a mnim, un cinc de nota mitja.
Els percentatges seran els segents:

Examen: 30%

Treball dels alumnes (tant a casa com a classe): 50%

o Realitzaci correcta dels treballs.
o Organitzaci i bona presentaci de la feina.
o Entrega dels treballs dins del temps establert.

Actitud i comportament: 20%

o Responsabilitat amb el material propi i de laula.

o Inters de lalumnat, respecte pels companys, bon comportament.
o Regularitat a lhora de treballar.
o Autonomia i autosuficincia.

Intercanvis orals (coneixements): 10%

o Participaci, respecte del torn de paraula.
o Coneixements adquirits.
o Expressi oral dels dubtes.
CRITERIS DE QUALIFICACI

INSUFICIENT

SUFICIENT

NOTABLE

EXCELLENT

Inferior a 50% Entre el 50% i Entre el 60% i Entre el 70% i Entre el 90% i
dels

60%

dels 70%

dels 90%

dels 100%

de

coneixements

coneixements

coneixements

coneixements

coneixements

adquirits.

adquirits.

adquirits.

adquirits.

adquirits.

Aquells alumnes que no aconseguisquen superar el mnim establer (50%), podran optar a
una recuperaci. A ms, com sassegura al punt 4 de lArticle 3 de lOrdre de 13 de desembre de
2007, de la Conselleria dEducaci, per la que es regula lavaluaci de lalumnat dEducaci
Primria:
En el procs davaluaci contnua, quan el progrs de lalumnat no siga ladequat, el
professorat del grup, coordinat per la tutora o el tutor, establir mesures de refor educatiu.
Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del curs tan prompte com es detecten les
dificultats, i estaran dirigides a garantir ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a
continuar el procs educatiu.
e) Activitats de refor i ampliaci.
Cada unitat didctica presenta diverses activitats que, en funci de les necessitats de
lalumnat, seran de refor o dampliaci.

f) Avaluaci del procs densenyament-aprenentatge.

Aquest apartat fa referncia a nosaltres, els mestres. La finalitat daquesta avaluaci s saber si
el procs densenyament-aprenentatge sest realitzant de manera ptima, o b hem de
canviar certs aspectes per a que funcione millor. Aix, ac es plasmes diferents tems a tindre en
compte:

Organitzaci de laula i aprofitament dels recursos del centre.

Planificaci de la unitat didctica.

Relaci amb les famlies o tutors dels alumnes.

Adequaci als objectius i criteris davaluaci.

Coordinaci amb la resta de personal docent i entre els rgans i persones responsables
de la planificaci i desenvolupament de la prctica docent.

Tractament equilibrat i apropiat dels continguts.

Idonetat de la metodologia.

Elecci apropiada dels materials curriculars.

Mesures adoptades en relaci amb lalumnat amb necessitats especfiques de refor

educatiu.

Comportament amb els alumnes.

A ms, com hem dit abans, els alumnes tamb faran una avaluaci al mestre i a la docncia
de la matria de llengua i literatura. Com que sn alumnes de 1r de Primria, seran
qestions molt bsiques com que s el que ms els ha agradat, si els ha agradat les
diferents activitats (tant obligatries com complementries) que han realitzat, que
canviarien...
Tota aquesta informaci, el professor lutilitzar com a valoraci per saber que aspectes ha de
mantindre i quins canviar pel que fa a la seua metodologia o materials emprats.

8. Mesures datenci a lalumnat amb necessitats especfica de suport educatiu o

amb necessitat de compensaci educativa.
La nostra aula consta dun alumne amb discapacitat intellectual, aquest xiquet t unes
limitacions en el seu funcionament intellectual. El seu rendiment acadmic s inferior a la resta de
companys i necessita duna ajuda tant dins de laula com fora.

Lalumne assisteix a classes de pedagogia teraputica i de audici i llenguatge, a ms es

realitzen activitats datenci a la diversitat dins de laula. El tutor o tutora porta a cap el projecte
roma amb lajuda dels familiars que realitzen un xicotet llibre de fotografies del carrer, la casa o
lescola amb lobjectiu de treballar processos cognitius com la percepci, atenci o memria. s
mitjanat la fotografia on sinicia la lectura. A ms el o la docent realitza assemblees amb els pares
per a intercanviar els resultats del xiquet tant en casa com en la escola, per fer una educaci
conjunta.
Daltra banda en quant als continguts que es treballen a laula, el xiquet segueix el ritme
dels company, per amb unes activitats adaptades al seu nivell intellectual. Per exemple, en el cas
de la unitat 8, en lapartat de lortografia, treballaria la <C>i la <z> per amb uns exercicis ms
senzills de simplement acolorir els dibuixos se sonen igual que la paraula casa.
Daltra banda, es poden realitzar xicotets jocs amb lajuda daltres companys que tracten
dexercicis per al desenvolupament del llenguatge, com poden ser unes simples improvisacions
entre amics de manera informal, la descripci de persones, o inventar histories a partir de
targetes.

9.Foment de la lectura.
En aquest collegi trobem un Pla Lector de Centre anomenat La gala dels Oscars. Aquest
consisteix en realitzar un concurs per trobar a la millor classe lectora de cada cicle. Aix, a la fi
de cada trimestre, es realitzar una xicoteta gala de premis, on el director o la directora
acreditar a cada alumne de la classe guanyadora amb un pergam i al tutor o tutora una
esttua daurada representant lOscar aconseguit. Tamb, el xiquet que ms llibres haja llegit
del cicle, rebr un premi individual. En cas dhaver-hi ms dun, cada rebr aquest premi. A
ms, per tindre la possibilitat de guanyar lOscar caldr, a ms, que totes les classes de
Primria del centre hagen llegit a laula el llibre El petit prncep dAntoine de Saint-Exupry

(cada any escolar el llibre obligatori s diferent). Evidentment, aquest estar adaptat per a
cada cicle. A ms, aquest llibre serveix com temtica per a altres activitats complementries,
com puga ser la celebraci dels carnavals o de les falles. Tamb, es pot emprar per fer alguna
representaci al centre per als pares.
Daltra banda, a ms de la lectura obligatria per a tots els cicles, en cada aula trobarem un
Mural de cine. Per cada llibre que llisca un alumne, se li adjudicar un fotograma, i una
vegada complete el nombre establert de fotogrames segons el curs o cicle (no sels pot exigir el
mateix als alumnes de 1r de Primria i que als de 6) se li obsequiar amb una nominaci al
millor lector del cicle (premi individual). Lltima setmana de cada trimestre, el director o
directora del centre passar per cada classe per apuntar els resultats i anunciar els
guanyadors a la gala. A la fi de la gala, tots els alumnes podran assistir al berenar que es
realitzar al pati del centre.

10.Utilitzaci de les TIC.

Com les noves tecnologies sn un element fonamental a l'hora de completar les diverses
rees del currculum actual, el nostre curs depenent de l'horari i de la disponibilitat dels recursos
materials i personals, far la segent utilitzaci de les TIC:
Baixarem a l'aula d'informtica, segons l'horari , per repassar els continguts de les rees
fonamentals, castell valenci, matemtiques, coneixement del mitj..., mitjanant programes que
ja estan descarregats en l'ordinador i procurarem utilitzar internet sempre que sigui possible.
Per desenvolupar aquesta tasca, farem un desdoblament de l'aula, de manera que mentre
una part de l'alumnat es queda en classe repassant les rees fonamentals, l'altra part baixar a
l'aula d'informtica.
Aprofitarem tamb el can itinerant que t el centre i amb l'ordinador porttil del cicle,
intentarem desenvolupar l'mbit informtic a travs de vdeos, etc. Tamb hem contemplat baixar
a la sala de professors per al visionat de vdeos en la televisi.
Finalment hem de dir que en la majoria de classes hi ha pissarres digitals completament
equipades, de manera que faran s d'est amb el material lliurat per l'editorial com per exemple el
llibre digital, i tamb es far s de la pissarra digital com a tal, s a dir, amb finalitat interactiva, els
xiquets poden escoltar i visualitzar el conte principal de la unitat a laula.

En el cas de la unitat didctica 8, que tracta dels paisatges, es poden escoltar canons de
pluja, com la poesia de Gloria Fuertes:
www.apasanantonio.es/index.php?option.com_content&view
I per a la unitat didctica 13, poder fer exercicis virtuals del oficis per a ampliar el seu
vocabulari igual que a la resta de unitats didctiques.
www.edu365.cat/primaria/muds/socials/activitats.htm

11. Recursos didctics i organitzatius.

Material:
Com que el material que haurem de demanar als pares no podem preveure-ho, anomenarem
certs que s serien obligatoris. Per exemple, els llibres de text, lestoig amb els utensilis
necessaris, com puguen ser, el llapis, la goma desborrar, bolgraf blau i/o negre... Tamb
caldria que ells compraren o b personalment, o b a travs del collegi, els llibres de lectura
obligatoris (en aquest cas el de El Petit Prncep) o, per exemple, quaderns de calligrafia per a
aquells alumnes que ho necessitaren. Daltra banda, els llibres de lectura que es trobarien a
classe en el rac de la biblioteca estarien proporcionats pel centre.
Recursos daula:
Pel que fa als recursos de laula, trobem la pissarra tradicional per al treball diari. Desprs, a
disposici dels alumnes, contem amb diferents llibres a la biblioteca de classe, com ara, llibres
de lectura, llibres de consulta (com per exemple, llibres que parlen de diferents escriptors,
pintors, etc. adaptat per als alumnes de 1r cicle de Primria); tamb, hi ha diccionaris,
vocabularis i enciclopdia per a xiquets, per a que aix, poc a poc, aprenguen a buscar
informaci ells soles. Daltra banda, contem amb un globus terraqi per a que, si tenen
curiositat, comencen a buscar i a aprendre per ells mateixa diferents territoris, mars, oceans,
etc. Per ltim, trobem tamb diferents materials relacionats amb els altres racons que hi ha a
laula que a continuaci explicarem.
Recursos organitzatius:
Parallelament, referint-nos als recursos organitzatius, la disposici de laula est detallada al
punt 1 apartat b. Aix, ac ens centrem en els racons que trobem a laula. Aquest els podem

utilitzar per treballar a classe diferents aspectes, o b, per a quan un alumne ha acabat de fer
la seua feina, puga accedir-hi amb autonomia sense que el mestre o la mestra haja destar
pendent dell i sense molestar a la resta de companys. Doncs b, en primer lloc tenim el rac
de lectura, que com hem explicat ja, s una xicoteta biblioteca que compta amb una catifa al
sl i unes taules i cadires menudes per a que puguen seure. El material del que es composa sn
els llibres ja esmentats anteriorment. Daltra banda, existeix el rac de les matemtiques, on
trobem diferents figures geomtriques grans que poden manipular, jocs relacionats amb la
matria i llibres amb exercicis dendevinalles, astcia i reflexi. Per ltim, est el rac de jocs.
En aquest els xiquets poden divertir-se amb jocs tradicionals de taula, amb cartes, amb una
cuina i una paradeta del mercat. Aix, el que es pretn s que els alumnes alhora que juguen
aprofiten per treballar indirectament altres continguts.

12. Activitats complementries.

ACTIVITAT

DESCRIPCI

ESPAI

Excursi a la Els xiquets passaran el dia realitzant les Granja

granja escola
diferents activitats que es proposen, escola
relacionades amb el medi ambient.

TEMPS

RECURSOS

1 dia del Granja

mes
de escola
maig

Representaci
teatral

Els alumnes aniran a veure una obra de Teatre

1 vegada Companyia
teatre duna companyia.
municipa cada
de teatre
l
trimestre

Cinema

Eixida al cinema per veure una Centre

pellcula que puga interessar per comercia
treballar alguns continguts.
l

Visita a
biblioteca
municipal

1 vegada a Cinema
lany

la Visita guiada amb lobjectiu de Bibliotec 1 vegada a Biblioteca

fomentar lhbit i el gust per la lectura. a
lany
municipa
l

Representaci Els nostres alumnes prepararan una Collegi

teatral
a obra de teatre per a representar-la als
lescola
seus companys de centre i als pares.

A la fi del Centre
curs

Festival

Galla
Oscars

Tots els alumnes del centre hauran Collegi

preparat coreografies per mostrar-les
als pares a la festa de fi de curs.

Lltim dia Centre

del curs

dels Repartici de premis a les classes Collegi

lectores del centre.

Lltima
Centre
setmana
de cada
trimestre

Nadalenques

Tots els xiquets del centre canten al Collegi

gimns diferents nadalenques en motiu
de les festes de Nadal.

22
de Centre
desembre

Setmana
cultural

Els alumnes tindran loportunitat de Collegi

gaudir de diferents competicions
desport (futbol, basquet, ping-pong...)
com
de
diverses
xerrades,
representacions i altres activitats
culturals. A ms, lltim dia comptaran
amb un berenar a crrec dels pares i
avis dels xiquets (cuina tradicional).

Una
setmana
dabril

Dia de la Pau

Dibuixos i xicotetes narracions sobre Collegi

aquesta temtica.

30
gener

Centre
i
familiars
dels xiquets

de Centre

Dia
de
la Lectura de llibres, visualitzaci de Collegi
Constituci
vdeos, realitzaci de narracions sobre
el tema...

5
de Centre
desembre

Dia del llibre

23 dabril

Si hi ha possibilitat, conixer a algun Collegi

escriptor o illustrador de llibres. A ms,
dactivitats en favor de la lectura des de
menuts.

Crem de la Durant dues setmanes els alumnes Collegi

falla
del hauran realitzat un xicotet ninot per a
centre
la falla del centre

15
mar

Centre

de Centre

13. Bibliografia.
GENERALITAT VALENCIA. CONSELLERIA DEDUCACI, CULTURA I ESPORT. Ensenyament en
llenges: Programes deducaci plurilinge. [En lnia] Generalitat Valencia, 1998.
<http://www.docv.gva.es/datos/1998/07/14/pdf/1998_X5768.pdf> [Consulta: 19 gener 2015]
GENERALITAT VALECIANA, CONSELLERIA DEDUCACI. Ordre de 13 de desembre de 2007:
avaluaci en educaci primria. [En lnea] Generalitat Valenciana, 2007.
<http://www.docv.gva.es/datos/2007/12/19/pdf/2007_15366.pdf> [Consulta: 19 de gener de 2015]

14. Annexos

(ANEXO 1)

(ANEXO 2)

TEMA 8: Que llueva, que llueva!

HABLA Y ESCUCHA: el agua y la lluvia. (Comunicacin oral).
1. Conversa sobre la ilustracin: dnde estn los
nios, qu hacen, qu estacin del ao puede ser

2. Qu se pide en la cancin? Por qu es tan

importante la lluvia?
parecida? Cul?

Sabes

otra

cancin

3. Qu tiempo te gusta ms: fro, caluroso, lluvioso, nublado, etc.? Dibjalo y no te olvides de
dibujarte a ti tambin.

LEE Y COMPRENDE: la montaa ms alta del mundo. (Comprensin lectora).

LA MONTAA MS ALTA DEL MUNDO
Hace muchsimo tiempo, en un planeta lejano, muy liso, empez a crecer una
montaa y se hizo muy alta. Pero despus comenzaron a surgir otras montaitas
que tambin crecieron y se hicieron altsimas.
La primera montaa, enfadada porque ya no era la ms alta, empez a estirarse y a
crecer an ms Hasta que en su cumbre desapareci la vida a causa del fro y del
viento. En cambio, las otras montaitas tenan rboles en los que anidaban los
pjaros. De la rabia que le entr, estall convertida en un fiero
volcn. Envenen el aire con su humo, mat toda la vida de sus
laderas, y sec y arruin todas las tierras de su alrededor. Cuando
se calm y se dio cuenta de todo el mal que haba causado, se arrepinti y se
apag.
Entonces, de sus laderas brotaron lgrimas que se convirtieron en fuentes de agua limpia, donde
los pjaros volvieron a beber y con ellos llevaron semillas. Al poco volvi a brillar el Sol, y con su
ayuda la montaa se cubri de hierba verde y qued adornada con nubes que le dieron sombra y
lluvia. A partir de ese momento, todo lo que haba junto a ella, los valles, los ros, los bosques se
llenaron de sonidos y de frescura de vida. Y desde entonces hasta ahora Si no lo estropeamos
los dems.

1. Escribe V si es verdad o F si es falso. Despus transforma las falsas en verdaderas.

A. Al principio solo haba una montaa.
B. Pronto hubo muchas montaas bajitas.
C. Entonces la primera montaa se alegr.
D. La montaa se qued helada y sin vida.
E. Se convirti en volcn y lo quem todo.
F. Cuando se arrepinti, se apag.
G. Sus lgrimas fueron ros.
H. La vida volvi con el Sol y la lluvia.

2. Explica qu quiere decir el final del cuento.

Y desde entonces hasta ahora Si no lo estropeamos los dems.
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................

APRENDE: la slaba tnica. (Gramtica).

1. Separa las slabas. Seala la que suena ms fuerte.

Di

Separa
Cuenta
Seala

1. Rodea la slaba tnica y clasifica las palabras segn la tnica.

cumbre crecer
papel semilla

cumbre
__________

__________

__________

estanque alta

__________

__________

__________

USA LAS LETRAS: <c> y <qu>. (Ortografa).

1. Rodea las slabas.

Ca

co

cu

que

qui

Camino de la montaa, vi un conejo. Le di una zanahoria que llevaba en el cubo.

Luego vi una mariquita pequea y la fotografi.

2. Clasifica las palabras anteriores.

ca

co

cu

que

qui

____________________

____________________

____________________

____________________

____________________

____________________

2. Completa con <c> y <qu>.

pa___ete

es___udo

bar___o

___eso

___ampo

peri___ito

mos___ito

___ara___ol

3. Dictado.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________

TE EXPRESAS: la descripcin de paisajes. (Expresin escrita).

1. Lee la descripcin y subraya los elementos que describen el paisaje.
Hoy hemos ido a pasear por el bosque. Haba un rbol muy grande en medio
de un claro. Debajo del rbol haba un montn de florecillas azules. Y arriba,
en las ramas haba dos pequeos nidos.

2. Analiza la descripcin.

Cuntos rboles haba? ________________________________

Cuntas florecillas? ___________________________________

Cuntos nidos? ______________________________________

Elementos

Cmo son?

Dnde estn?

rbol
Florecillas
Nidos

3. Describe el paisaje. Usa estas palabras.

Para nombrar los elementos: tejado,
P macetes, vallado, cumbres
Para decir
donde estn:

Para decir
cmo son:

Junto al

pequeas

Delante

verde

A lo lejos

nevadas

____________ rbol haba una casita con el ____________ rojo. ____________ de la casita
unas ___________ son ____________ flores de muchos colores. Y alrededor un ____________
de maderas pintadas de ____________. ____________ se vean las ____________
___________ de las montaas.

REPASA
Quique ha ledo esta informacin sobre el agua.
Has tenido mucha sed alguna vez?
Se sienten unos deseos locos de beberEntonces, seras capaz de andar y andar sin parar, hasta encontrar una fuente o un
pozo porque el agua es tan importante para nuestro cuerpo que sin ella no podramos
vivir.
En caso de que se secara, la Tierra se quedara sin plantas, sin animales, y sin gente.
Te imaginas qu soledad?

1. Por qu es importante el agua?

para poder andar.
para no quedarnos solos.
para poder vivir.

2. Qu quedara si la Tierra se secara?

3. Comentad en clase: Cmo podis ayudar para que no se desperdicie el agua?

4. Clasifica estas palabras del texto, segn la slaba tnica.

beber pozo
plantas capaz

__________

__________

__________

__________

5. Escribe palabras y explica cundo usas <c> o <qu>.

<c> __________ __________ __________ __________ __________ __________
Se usa <c> cuando _____________________________________________________
<qu> __________ __________ __________ __________ __________ _________
Se usa <qu> cuando ____________________________________________________

6. Dibuja y colorea un paisaje en el que abunde el agua.

Qu elementos hay?

Cmo son?

Dnde estn?

(ANEXO 3)

TEMA 13: Mentre uns dormen

PARLA I ESCOLTA: oficis importants. (Comunicaci oral)
1. En quin momento estn parlant? Per qu? Te has despedido
alguna vegada aix?

2. Qu ofici t el pare de Marta? Explica per qu s important.

Coneixes altres oficis similars?

COMPREN: I un dia va nixer la nit. (Comprensi lectora)

I UN DIA VA NIXER LA NIT
Els indis de la selva amaznica conten que, fa molts, moltssims anys,
sempre era de dia. Ning sabia com era la nit perqu mai lhavien vist.
Un dia, es va celebrar una gran festa en la selva; una serp, la filla de la
Gran Cobra, es va casar amb un jove i aposto, que sempre anava
acompanyat de tres fidels criats.
Desprs de la celebraci, el jove va voler dormir un estona, per la seus dona, la filla de la Gran
Cobra, li va dir que rea impossible perqu en eixa terra no existia la nit.
-

Si vols dormir, hauries de anar a buscar la nit. Ma mare les guarda en les aiges del riu.

El jove va ordenar als seus tres criats que anaren de immediat de viatja a trobar la nit. Els criats
van carregar una canoa amb provisions i van partir riu a dalt. Al arribar a un llac, comenaren a
llanar pedres a laigua per a veure qui arriba ms lluny. Les pedres, en enfonsar-se , van despertar
a la Gran Cobra que vivia al fons.
-S qui sou i per qu esteu ac- va dir la Gran Cobra-. La meua filla us envia a trobar la nit.
La serp els va lliurar un coco. Els criats van veure que tenia un cofre de dalt
a baix que es trobava pegat amb resina.
-Ac teniu el coco de Tucumn. Per, aneu amb compte! No ho obriu,
perqu si ho feu, es pot perdre per sempre el seu contingut.
Els criats donaren la seua paraula i desprs vam pujar a la canoa i iniciaren
el cam de volta.
En el moment en que van deixar de remar, van escolta uns sorolls estranys que provenien del
interior del coco de Tucumn.
-Croac!Croac! Croac!
Efectivament, era el soroll que fan les granotes quan canten. Els tres criats, que mai havien
escoltat aquell soroll, es van quedar molt sorpresos.

El criat ms jove, atret, per ell, va proposar obrir el coco per a saber que portava dins.
-No podem fer aix! Va dir el segon criat-. La Gran Cobra ens va advertir de que si ho fiem
es perdria el contingut del coco i tamb nosaltres.
Els altres dos criats es van convncer de que no deurien dobrir el cofre i
continuaren remant riu a baix. Per, quant ms remaven, ms curiositat
sentien per aquell estrany soroll. Tenien tanta curiositat que, finalment, un
criat va dir:
-Escoltar, amics: us proposo que mirem que hi ha dins. No s necessari
que ho obrim del tot, farem sols un xicotet forat.
Tenien tantes ganes de saber que era aquell soroll, que els tres criats deixaren de remar i, amb un
poc de foc, van fondre la resina que tapava el cort del coco.
Sols volien obrir un xicotet buit per a veure el interior, per la resina es va fondre del tot i el coco
del Tucumn es va obrir per la mitat.
De repent, tot es va enfosquir. Sabeu que hi havia dins?
LA NIT. La Gran Cobra guardava dins la nit.
Doncs, els criats havien deixat escapar la nit i la foscor es va estendre per tota la terra.
1. Ordena els fragments de l1 al 6, segons el conte.

La nit es va
expandir per tota
la Terra.

La Gran Cobra li
va donar el coco
del Tucumn als
criats

Els tres criats van

anar a buscar la
nit.

La Gran Cobra es
va despertar per
el soroll de les
pedres dels criats.

Els tres criats van

trencar el coco per
qu tenien molta
curiositat.

La filla de la Gran
Cobra es va casar
amb un jove que
no podia dormir.

2. Respon breument:

Per qu el jove no podia dormir? ______________________________________

Com es podia solucionar el problema? __________________________________

Qui fou a buscar la nit i a on? _________________________________________

On estava amagada la nit? ___________________________________________

Com va aparixer la nit? ____________________________________________

3. Inventa altre final per al conte i contal a la resta de la classe.

APRN PARAULES: significats pareguts . (Lxic)

s un cotxe nou!
Quin
autombil!

Cotxe i autombil son

paraules amb
significats pareguts.

1. Busca paraules de significat paregut i rodeja-les del mateix color.

GOT
ESFERA

RODEJAR
ROSTRE

PARLAR

CARA

ESCOLA

ENCERCLAR

VAS
CONVERSAR

COLLEGI

CERCLE

2. Substitueix les paraules destacades per altres de significat paregut.

aliana fcil collegi bal
La meua casa est prop de lescola
La
__________________________________________________________________
s un treball molt senzill.
La
__________________________________________________________________
Em van regalar una pilota i un anell.
La
__________________________________________________________________

APRN LLENGUA: noms i qualitats. (Gramtica)

1. Llig, relaciona i escriu les frases que has format.
el

granota

xicotets

la

caragol

verd

els

granotes

xicotet

les

caragols

verds

___________________________________ __________________________________
___________________________________ __________________________________

2. Completa els buits amb aquestes paraules.

madures roges dorats marrons grogues
En estiu els camps es cobreixen de trigales ____________ i roselles ____________.
En la tardor els rams ____________, les fulles ____________ i els codonys
____________ adornen el paisatge.

UTILITZA LES LLETRES: <g>, <gu>, <g> . (Ortografia)

1. En cada grup falta la mateixa sllaba. Descobreix-la i escriu-la.
ga

go

gu

gue

gui

___sat

ai___a

lletu___

dro___ria

___ta

se___r

ambi___

boti___

fi___ra

___rilla

___la

fi___ra

sar___ntana

___pard

bi___t

2. Separa les paraules i escriu una oraci amb cadascuna delles.

pingqestillengespasqes
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

ESCRIU: oracions i dilegs. (Expressi escrita)

1. Fixat b en els signes destacats en aquestes oracions i copia cada bafarada en el seu lloc.
Alberto ha anat a
visitar a la seua via

Perqu han crescut tantes

flors, via?

Quina sorpresa, Pablo!

Perqu ja s primavera.
Quina alegria!

Bon dia, via!

2. Inventa un dileg amb aquestes instruccions.

Mara li pregunta a la seua mare que van a menjar.
- ________________________________________________________________
La seua mare li respon:
- ________________________________________________________________
Marta contest amb sorpresa:
- ________________________________________________________________
I la mare respon:
- ________________________________________________________________

3. Inventa un dileg entre el Sol i la Lluna.

REPASA
1. Taxa la paraula que no siga pareguda de cada quadre.
velo lent rpid

xicotet gran petit

gros obs prim

alegre trist content

2. Escriu oracions que continguen el article, el nom i una qualitat.

3. Escriu les paraules corresponent a les imatges utilitzant les lletres <g>, <gu> i <g>.

______________

_______________

_______________

______________

4. Inventa un dileg entre Manuela i la seua mare. Utilitza aquestes paraules:

Gabriela Manuela paraiges meteorleg capell jugar botes daigua
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________

(ANEXO 4)

AUTOAVALUACI DE LACTIVITAT DOCENT

Sempre

Quasi sempre

De vegades

Quasi
mai

1. Unitat didctica
Planificaci de la unitat didctica
2. Centre i aula
Organitzaci

de

laula

aprofitament dels recursos del

centre.
Coordinaci amb la resta de
personal docent i entre els rgans
i persones responsables de la
planificaci i desenvolupament de
la prctica docent.
3. Famlies
Relaci amb les famlies o tutors
dels alumnes.
4. Posada en prctica
Adequaci als objectius i criteris
davaluaci.
Tractament equilibrat i apropiat
dels continguts.

Mai

Idonetat de la metodologia.
Elecci apropiada dels materials
curriculars.
Mesures adoptades en relaci
amb lalumnat amb necessitats
especfiques de refor educatiu.
5. Alumnes
Comportament amb els alumnes.
Observacions: