DEFENSEM LA VIDA, ATUREM EL GENOCIDI

Avui 7 de febrer es compleixen 4 mesos de l'inici del genocidi que Israel està perpetrant sobre
el poble palestí. 16 anys de bloqueig a la Franja de Gaza per terra, mar i aire. 75 anys de neteja
ètnica i colonialisme a tota Palestina, d'assassinats, detencions, demolició de cases, ocupació i
despossessió de terres.

Una vegada més, constatem l'absoluta i sagnant impunitat que l'Estat d'Israel té garantida
gràcies a la complicitat i el suport de les potències occidentals.

Des del 7 d'octubre, almenys 28.951 palestines han estat assassinades i 1.955.000 han estat
desplaçades en una brutal campanya de bombardejos per terra, mar i aire. Cada una d'elles,
una vida i un projecte vital que Israel vol enterrar sota les runes. Fa uns dies, un periodista li va
preguntar a un nen de Gaza. "Què vols ser quan siguis gran?". I ell va respondre "Soc un nen
palestí, jo no em faré gran".

Des del 7 d'octubre:

Israel ha assassinat 4.368 estudiants a Gaza i Cisjordània, 8.101 han estat ferides. Israel ha
destruït 320 escoles.

Israel ha assassinat 94 professores universitàries i 230 mestres d'educació primària i

secundària, 750 han estat ferides a la Franja de Gaza.

Israel ha assassinat 301 treballadores de la salut, i 356 han estat ferides. 40 estan detingudes
en presons israelianes.

Israel ha assassinat 113 periodistes.

Israel ha assassinat 41 membres dels equips de protecció civil i n’ha ferit 127.

Israel ha assassinat almenys 20 pescadors i danyat el 70% de les barques de pesca del port de
Gaza.

Israel utilitza la fam com a arma impedint treballar a 4.000 pescadors, més de 10.000 criadors
de bestià i més de 15.000 pagesos.

Aquestes dades queden desfassades des del moment que les escrivim perquè la massacre no
s’atura. També a Cisjordània els assassinats, detencions i tortures comeses per l’exèrcit i els
colons sobre els cossos de les palestines s’intensifiquen a totes les ciutats i pobles. El genocidi
no són només dades, cadascuna té la seva història, travessada pel dolor, la traumatització, la
deshumanització, per la voluntat d'exterminar tot un poble.

No podem ni volem normalitzar el genocidi. Volem que les palestines sàpiguen que no estan
soles en la legítima resistència contra el colonialisme i l'imperialisme.

Ens neguem a continuar amb les nostres vides tancant els ulls davant del genocidi del poble
palestí. Per això diem que ens aturem per aturar l’extermini i per exposar la cadena de
complicitats des dels governs fins les empreses que a casa nostra armen, financen i
protegeixen l’estat d’Israel.

Durant aquests 4 mesos el poble palestí ha continuat resistint amb tot contra a la barbàrie. A
Catalunya i arreu, centenars de milers hem sortit al carrer: manifestacions, concentracions a
escoles, barris, centres de treball… hem fet milers de petites accions que criden ben alt que no
tolerem el genocidi i que estem amb el poble palestí. Un vent d'esperança que ens crida a
seguir lluitant, cada cop més unides i organitzades. Mai més enlloc contra ningú.

És per això que avui 7 de Febrer moviments en solidaritat amb Palestina, sindicats,
treballadores de tots els sectors, ateneus, estudiants, col∙lectius de base, i moltes més ens hem
convocat a una jornada de lluita.

Des del Baix Montseny i Vallès Oriental, hem volgut començar el dia aturant l’AP7 a l’alçada de
St Celoni. Hem volgut aturar‐nos i assenyalar que no podem viure, respirar, treballar “com si
no passés res”. Sabem que la gran majoria d’habitants del nostre territori es solidaritzen amb
Palestina i condemnen el genocidi, exigim que els qui governen escoltin i obeeixin.

Interrompent l’aparent normalitat d’un dia qualsevol que no té res de normal ni de comú,
volem recordar a les empreses que s’enriqueixen de forma il•legítima negociant amb Israel, a
la Generalitat, al Gobierno, que no pararem fins que tallin tota complicitat amb l’Estat
ocupant, genocida i apartheid d’Israel. Que no pararem fins que Palestina serà lliure.